En aquest episodi de Connexió Eclèctica, el programa es transforma en un espai de denúncia social i solidaritat activa amb Palestina. A través d'una selecció musical d'artistes d'abast internacional com Brian Eno, Massive Attack i Roger Waters, el podcast analitza com la creació artística serveix per donar veu a les víctimes i exercir pressió política. S'hi destaca el lema existència és resistència com a pilar central del discurs, explorant el paper històric de l'artista davant de conflictes bèl·lics i injustícies globals. El programa convida a l'audiència a no romandre indiferent, recordant que el silenci no és una opció quan es produeix un genocidi, i emfatitzant que la responsabilitat de l'autor va més enllà de l'estètica per convertir-se en un compromís ètic fonamental per a la societat contemporània.
Panorama del programa Bon dia i bona vida combina actualitat política i social de Mallorca amb esport, economia del turisme i cultura (música i ràdio). El fil del dia: solidaritat amb Palestina, debat sobre AENA i la gestió de l’aeroport, la temporada turística i els seus impactes, i un fort tram cultural-musical (La Gossa Sorda, Pitjorines, Coanegra, Geomètrica del Sardiner). Temes principals • Palestina i la flotilla: seguiment de detencions d’activistes (Lucía Muñoz, Alejandra Martínez, Reyes), crida a mobilitzacions i denúncia del bloqueig a Gaza. • AENA i aeroport de Palma: el PI reclama transparència, descentralització i capacitat d’incidència institucional; debat sobre usos comercials i retorns al territori. • Turisme i economia: dades de rendibilitat (fins a 10.000 € de benefici per habitació/temporada), desigualtats entre sub-sectors, efectes de l’allotjament i de l’estacionalitat; relació amb la immigració i pressions demogràfiques. • Esports: crisi del RCD Mallorca (resultats i ambient de vestidor), repàs de la jornada (Madrid, Atlètic, Barça) i ullada a Segona RFEF. • Política francesa: inestabilitat del nou govern Le Cornu, equilibris de blocs i ascens del RN de Le Pen. • Cultura i música: torna La Gossa Sorda; entrevista a “Perifèries Sonores”; recomanacions musicals (Pitjorines, Coanegra 40 anys, Geomètrica del Sardiner) i novetats dels Premis de la Música Balear. Notícies clau Mallorca i el món • Solidaritat amb Palestina: portades i cròniques (Diari de Balears, VilaWeb) sobre manifestacions, càrregues policials i situació de les activistes mallorquines detingudes. • Debat polític: a les Illes, arriba el debat de política general; Síndic de Drets Lingüístics a Balears i País Valencià; Som Mallorca impulsa coalició mallorquinista. • França: Le Cornu presenta govern amb pocs canvis; tensió d’aliances i ascens del RN. Aeroport i AENA • El PI (Toni Sales) denuncia que AENA “muny Mallorca” i amaga resultats per aeroport; reclama transparència i governança de proximitat per fixar criteris d’ús i retorns al territori. • Crítica al circuit comercialitzat per on passen els viatgers (duty free, galeries) i la pèrdua de centralitat del servei públic. Turisme i economia • Testimoni sobre beneficis per habitació (fins a 10.000 €/temporada): indicador que explica diferències entre hostaleria i oferta complementària. • Del “tot inclòs” a preus hotelers elevats: menys despesa fora de l’hotel; estacionalitat viva (molts tancaments de novembre a febrer). • Pressions demogràfiques i infraestructura: saturació atribuïble també a l’augment de població resident; relació turisme–immigració i demanda laboral. “Un hotel és una màquina de fer dobbers.” Esports • RCD Mallorca: mala dinàmica (5 punts en 8 partits), dubtes de vestidor (cas Dani Rodríguez–entrenador) i preocupació per la permanència. • Jornada: victòria del Madrid en partit polèmic; Atlètic puntua a Vigo amb 10; Barça molt fluix, baixes i canvis sense solució. • Segona RFEF: Atlètic Balears a dalt; objectius dispars entre equips illencs. Veus i anàlisi Lucía Muñoz (flotilla, document recuperat) • Denúncia l’“intercepció” com a violació del dret internacional i fa crida a mobilitzacions i a un corredor humanitari. “El nostre futur depèn de la pressió social.” Toni Sales (El PI) • Prioritza transparència d’AENA, descentralització de la gestió i capacitat d’incidència institucional illenca. • Demana a la UE política migratòria comuna i desplegament de FRONTEX a les Illes; reubicar el macro-centre de CUE a fora del port de Palma. Joan Mir (França, aeroport) • Sobre França: tres blocs incompatibles i governs fràgils; RN amb avantatge sostingut. • Sobre l’aeroport: Palma i Barcelona sostenen AENA i la resta d’aeroports; risc de lògica extractiva. Llorenç Capellà (article “Vola l’impossible ens cal”) • Reivindica el país complet (totes les terres catalanes), més enllà de l’autonomisme. • Alerta que la resistència sense horitzó mobilitzador s’esgota; cal donar sentit i finalitat al desig col·lectiu. “Vola l’impossible ens cal, i no, que mori el desig.” Cultura i música • Torna La Gossa Sorda (“Comença la partida!”) i s’avancen possibles concerts a Mallorca. • Perifèries Sonores (Cecília): música fora del centre comercial, mirada social i filosòfica, horaris i format d’emissió. • Recomanacions Xocolat (Anita Sancho): - Pitjorines: cançoner popular d’arrel amb lectura actual, nominades a millor directe als Premis de la Música Balear. - Coanegra (40 anys): nou doble disc “A desciara”, fusió d’arrel i Mediterrània. - Geomètrica del Sardiner: jazz progressiu i imaginari geològic (“Last Flight Before Extinction”), directe amb visuals. Notes de programació • Anunci de la 2a temporada de la plataforma VIDA.cat i reemissions a Ona Mediterrània. • Presentació i horaris de “Perifèries Sonores”. Paraules clau • Palestina, Gaza, flotilla, AENA, aeroport de Palma, transparència, descentralització, turisme, estacionalitat, immigració, FRONTEX, França, Le Cornu, RN, Le Pen, RCD Mallorca, La Gossa Sorda, Pitjorines, Coanegra, Geomètrica del Sardiner, Perifèries Sonores, VIDA.cat.
Resum general Programa amb dues meitats clares: Cometes (cinema): homenatge a Robert Redford, amb anècdotes de rodatges, premis i papers que no va fer, i un repàs de càstings mítics com The Way We Were, El cop, El graduat, Veredicte final i Tauró. Entrevista a Rafel Borràs i Ensenyat: trajectòria sindical i activista; definició de capitalisme caníbal; dificultats del sindicalisme davant fons d’inversió i algoritmes; turistificació a les Illes Balears; i l’auge de la pobresa laboral en persones amb feina. "No, tota forma de capitalisme és caníbal, però acaba tendint..." (obre el debat central del programa) Cometes: Robert Redford — cinema i càstings mítics Perfil, premis i influència • Robert Redford (1936–2024): actor, director, productor i fundador de Sundance. • Premis: Òscar i Globus d’Or a millor director per "Gent corrent" (1981); Òscar honorífic (2002). • Com a actor, nominat a l’Òscar per "El cop", no per altres títols icònics esmentats. Anècdotes i decisions de càsting • "Tal com érem" (1973): xocs de mètode entre Streisand i Redford; Sidney Pollack ho descriu com una "bogeria"; cançó de Marvin Hamlisch, Òscar a millor cançó. • "L’home que volia ser rei": projecte de John Huston; Newman i Redford van recomanar Connery i Caine per autenticitat britànica. • "Veredicte final": Redford rebutja el paper per no voler fer un "perdedor"; Newman l’assumeix i triomfa. • "El graduat": Mike Nichols descarta Redford per ser massa "galant" per al personatge; el paper és per Dustin Hoffman. • "Tauró": productors volien Steve McQueen i Robert Redford (excessius per pressupost); càsting final Roy Scheider i Richard Dreyfuss; música icònica de John Williams. "Robert, mira’t al mirall... te pots imaginar tenint dificultats per seduir una dona?" (Mike Nichols, explicant per què no seria Ben a El graduat) Entrevista a Rafel Borràs: sindicalisme, turisme i capitalisme Trajectòria i mirada • Ex-sindicalista (CCOO), analista sociolaboral (Fundació GADESO, jubilat), activista (xarxa de renda bàsica, 15M, docents). • Reivindica Ovidi Montllor (poema d’Estellés, música de Toti Soler) com a marc cultural i ètic. Sindicalisme davant nous actors • Abans es negociava amb empresaris amb cara i ulls; ara, fons d’inversió i estructures opaces: negociació mitjançant intermediaris i menys arrelament local. • Exemple històric positiu: conveni d’hostaleria i garantia mínima d’ocupació de fixos discontinus — estabilitat per a famílies i arrelament educatiu en català. Capitalisme caníbal: definició i impacte local • Capitalisme caníbal = fase extractivista i de despossessió: ja no només extreu plusvàlua del treball, sinó que devora condicions de vida i ecosistemes. • Illes Balears com a "zona de perill": turistificació que comença amb consens i reparteix "miques", però deriva en problemes ecològics, socials i d’habitatge. "Som de l’opinió que les Illes Balears... fa algun temps que s’han convertit en una zona de perill." Mobilització laboral i turistificació • Malgrat convenis, a l’hostaleria de Balears fa anys que no hi ha vagues; tres generacions han viscut millores per negociació, però sense sentir-se’n protagonistes. • Contrast: als EUA hi ha més vagues a hotels (no són societats tan turistificades com monocultiu econòmic i cultural). De l’estat del benestar a la pobresa laboral • S’ha trencat l’equació "feina = inclusió social"; creix la pobresa laboral: usuaris de Càritas, Zaqueo, Caputxins amb feina. • Context teòric: fi de l’"exèrcit de reserva" clàssic; precarietat i sous que no cobreixen costos vitals. Gir neoliberal i política • De la por al comunisme a la hegemonia neoliberal: Thatcher i Reagan; la socialdemocràcia de Blair assumeix el marc neoliberal. • Recordatori de política concreta i Pere Sampol com a exemple de canvis tangibles per a treballadors (tema quedava obert al final del tall).
Panorama general Programa amb dues parts clares: un homenatge cinematogràfic a Robert Redford i una entrevista de fons amb Rafel Borràs sobre el capitalisme caníbal, el turisme a les Balears i el sindicalisme avui. El to combina divulgació cultural i anàlisi sociolaboral amb èmfasi en les conseqüències socials del model turístic. Homenatge a Robert Redford (Cometes) Carrera i premis • Actor, director i productor, fundador del festival de Sundance • Òscar i Globus d’Or al millor director per “Gent corrent” (1981); Òscar honorífic (2002) • Nominat com a actor per “El cop” (1973) Històries de rodatge i papers que (gairebé) van ser • “Tal com érem” (1973): tensió creativa amb Barbra Streisand segons Sidney Pollack; va destacar la cançó Òscar “The Way We Were” • “L’home que volia ser rei”: Huston el volia fer abans amb Bogart i Gable; Newman va recomanar actors britànics i el film acabà amb Sean Connery i Michael Caine • “Veredicte final”: Redford dubtà d’interpretar un perdedor alcohòlic; Paul Newman acceptà el guió original de David Mamet i va brillar • “El graduat”: Mike Nichols descartà Redford per manca de credibilitat com a inadaptat; el paper fou per Dustin Hoffman • “Tauró” (Jaws): els productors somiaven amb Steve McQueen (policia) i Redford (Hooper), però el pressupost i l’encaix van dur a Roy Scheider i Richard Dreyfuss Bandes sonores icòniques • “The Way We Were” — Marvin Hamlisch • “The Sound of Silence” — Simon & Garfunkel • “Jaws Theme” — John Williams Conversa amb Rafel Borràs Trajectòria i motivació • De l’acció sindical (gairebé 30 anys) a l’anàlisi sociolaboral (Fundació Gadeso) • Activisme posterior: 15M, assemblees docents, moviments socials • Reivindicació d’Ovidi Montllor (poesia d’Estellés, música de Toti Soler) com a llegat ètic i estètic Sindicalisme davant fons i algoritmes • Abans es negociava amb empresaris amb rostre; avui, amb intermediaris de fons d’inversió i plataformes • Exemples: EROs i crisis a l’hostaleria i al comerç (p. ex. Perles Majórica), negociacions mediatitzades per bufets externs • Nou repte: algoritmes, plataformes i actors deslocalitzats que dilueixen responsabilitats Què és el “capitalisme caníbal” • Model extractivista que devora drets socials i recursos naturals • A Llatinoamèrica s’estudia com a zones de “perill”; a les Balears, el monocultiu turístic hi tendeix: es reparteixen “miques” fins que l’impacte social i ambiental esdevé insostenible • Efecte col·lateral: tensió “residents vs. turisme” i degradació ecosocial Sindicats i turisme • Hostaleria balear: convenis col·lectius importants (p. ex. garanties per als fixos discontinus) però poca conflictivitat visible (fa “anys i panys” sense vagues) • Als EUA hi ha més vagues hoteleres: societats no “turistificades” faciliten l’organització i el conflicte • Desconnexió: noves generacions d’hotel (recepció, cambreria, kellys) no se senten protagonistes de les conquestes assolides Treball i pobresa avui • De l’Europa del benestar (feina = integració i ascensor social) a l’era dels treballadors pobres • Entitats com Càritas, Zaqueo i Caputxins constaten que molts usuaris tenen feina però no arriben a fi de mes • La precarietat erosiona l’antic consens social Del comunisme al neoliberalisme “El meu principal assoliment és en Blair.” • La revolució conservadora (Thatcher, Reagan) desplaça la socialdemocràcia cap al social-liberalisme • La por al “projecte” del comunisme (més que als míssils) contenia el capital; un cop desapareix, s’imposa el neoliberalisme Polítiques concretes que canvien vides • Record d’en Pere Sampol: - Llei de comerç balear (com a vicepresident) - Millora de cotitzacions per a fixos discontinus (com a senador), reduint “llacunes” a la Seguretat Social i millorant pensions i prestacions Proposta actual: pensions • ILP al Parlament per un complement social a pensions baixes (especialment pensionistes dones). Impacte potencial: prop de 90.000 persones Mitjans i vagues: relat i mètode “Les vagues no se convoquen. Primer s’organitzen i després se fan.” — Marcelino Camacho • Critica tant el tractament mediàtic com l’ús “pervers” del soroll comunicatiu • Importància d’organització real sobre la simple convocatòria Consell final • Per viure millor: dormir millor i tenir la consciència tranquil·la • Fer el possible perquè les generacions futures visquin igual o millor • Cloenda musical amb Tosca (Jonas Kaufmann) — “que les estrelles brillin”
Visió general Perifèries Sonores a Ona Mediterrània conversa amb l’escriptora i traductora Annalisa Pegrum sobre un tour Beat a Nova York amb perspectiva de gènere. El recorregut pel Village i l’East Village serveix per revisitar llocs clau de la Beat Generation, posar al centre les autores oblidades i abordar temes com gentrificació, masclisme, sexualitats, activisme i la seva vigència avui. Punts clau • Cooper Square i Hettie Jones: símbol de resistència a la gentrificació; l’hotel es construeix al voltant del seu edifici per preservar la memòria cultural. • Dones Beat: rescat de figures com Diane di Prima, Lenore Kandel, Anne Waldman i Janine Pommy Vega, amb èmfasi en maternitat, desig i llibertat d’expressió. • Debat crític: la Beat també va ser masclista i va amagar sexualitats; es parla de “protopoliamor”, crisi de la masculinitat i de com rellegir Kerouac avui. • Activisme: de l’antinuclear d’Anne Waldman fins a la intervenció “Free Palestine” a Washington Square Park, amb reacció del públic. • Llocs i música: cafès del Village, White Horse Tavern, MacDougal Street; interludis musicals de Doobie Brothers, Anne Waldman, The Doors, Nick Cave i tancament amb jazz llatí (Dizzy Gillespie & Chano Pozo). El tour Beat a l’East Village Cooper Square: Hettie Jones i Amiri Baraka • L’edifici on van viure Hettie Jones i Leroy Jones (després, Amiri Baraka) resisteix a un macrohotel: victòria simbòlica contra la gentrificació. • Connexió amb Mallorca: preus del lloguer i habitatge; el fenomen és global. Washington Square Park: poesia i política • Lectura amb megàfon d’un poema de Cartes revolucionàries (Diane di Prima) amb l’afegit “Free Palestine”. • Reaccions dividides: part del públic marxa; debat sobre el clima polític a EUA i la naturalitat de condemnar un genocidi en l’espai públic. Dones Beat i perspectiva de gènere Hettie Jones: mare, artista i veu pròpia • Hettie combina maternitat i creació; escriu poesia, prosa, cartes i llibres infantils. “Siempre he sido a la vez tan mujer como para derramar lágrimas de emoción y tan hombre como para conducir mi coche en cualquier dirección.” Diane di Prima i Lenore Kandel • Annalisa ha traduït antologies i llibres (Diane di Prima, Lenore Kandel). • Kandel publica The Love Book i situa la dona com a subjecte de desig; pateix judici per obscenitat i acaba guanyant: cas clau de llibertat d’expressió. Anne Waldman: activisme continu • Cançó “U.O. Plutonium”: crítica a l’energia nuclear. • Activista al llarg de dècades (recitals anti-Trump), més de 40 llibres; documental “Outrider” i presència a festivals. Janine Pommy Vega i els reversos del mite • Inicis adolescents al Village; xarxes creatives, però també anfetamines, pas a heroïna, salut mental i treball sexual: la cara fosca de la llibertat. Mites, contradiccions i llegat Masclisme, sexualitats i “protopoliamor” • La Beat es llegeix avui com masclista; alhora, hi havia relacions entre homes i triandes com Cassady–Kerouac–esposa. • Lectors adolescents d’ahir: conflicte d’identitat davant de la homosexualitat dels mites; la conversa visibilitza aquests tabús. Kerouac, alcohol i formes de lectura • Es proposa llegir Kerouac per etapes vitals: començar per The Dharma Bums, seguir amb Desolation Peak; la prosa reflecteix la deriva alcohòlica. Del marge al mainstream • La Beat es mercantilitza: anuncis de cotxes amb Howl; campanya de GAP amb Kerouac on s’“esborra” una dona en postproducció. “Out here in the perimeter there are no stars… we is stone, immaculate.” (Jim Morrison) Llocs i escenes • Cafès del Village (Café Reggio, Café Guá, Caravan, Bizarre): veritables laboratoris culturals on llegien Kerouac i Corso; on creixen veus com Janine Pommy Vega. • White Horse Tavern: temple de Dylan Thomas i trobada Beat. • MacDougal Street: primer concert de Bob Dylan; pont amb la Costa Oest (Gary Snyder, Joanne Kyger, Lawrence Ferlinghetti, City Lights) i focus en Lenore Kandel. La música del programa • Doobie Brothers sobre Neil Cassady. • Anne Waldman – “U.O. Plutonium” (pop vuitanter, antinuclear). • The Doors – “The Wasp” (spoken word i visió lírica americana). • Nick Cave – “Into My Arms” (confessió espiritual i amorosa). • Tancament amb Dizzy Gillespie & Chano Pozo – Manteca: jazz-bebop i ritmes llatins. Conclusions • Relectura imprescindible de la Beat Generation amb dones al centre. • La memòria dels llocs (Cooper Square, cafès, parcs) és clau per entendre la història i combatre la gentrificació. • La Beat no s’acaba als 60: activisme i debats (nuclear, Palestina) segueixen vius. • La cultura alternativa pot esdevenir mainstream, però el seu nucli crític persisteix en lectures i veus que incomoden i obren camins.
Resum general Programa marcat per l’actualitat de Palestina i les mobilitzacions a Mallorca, amb un repàs de premsa ampli, anàlisi i testimonis. S’hi afegeixen veus i peces culturals: la crònica patrimonial de Francisca Grimalt, l’explicació del concepte palestí de sumud per Maria de Lluc Muñoz, la secció “Rebel i consentida” de Laura Ribas amb dades i recomanacions, i “Noves i Parers” de Joan Vicenç Lillo sobre memòria antifranquista i poder econòmic. El tram final inclou una entrevista amb l’activista Frederic sobre la manifestació de diumenge i la presència del portaavions de l’OTAN a la badia de Palma. De contrapunt, un especial musical “Música amb amor” dedicat a Frank Sinatra. Notícies i actualitat (premsa) • Mobilitzacions massives a Mallorca per la fi del genocidi a Gaza i l’alliberament de les tripulants de la flotilla (Diari de Balears, Diario de Mallorca, VilaWeb). • Blindatge policial a un Starbucks amb capital israelià a Palma. • Detencions i trasllat a presó de màxima seguretat de membres de la flotilla; campades i protestes a Barcelona i València. • Agenda local: Fira Dolça d’Esporles (4-5 d’octubre), trobada ecologista, seminaris Blanquerna, 23è Festival de Música de S’Ermita. • Altres titulars: atac a prop d’una sinagoga a Manchester; portaavions nord-americà a la badia de Palma; davallada d’ingressos a Valldemossa; turisme a l’alça a les Illes. Seccions destacades El Codiar en Desfil — Francisca Grimalt • Denúncia de la degradació del patrimoni rural (molins, marges, possessions). • Crítica a l’argument “no hi ha doblers” i a la lògica de la rendibilitat immediata. • Proposta d’acció ciutadana: mapar, documentar, exigir plans municipals, donar suport a entitats. "Ens han convertit en uns venedors de fum professionals." Sumud i flotilla — Maria de Lluc Muñoz • Explica el sumud: de la constància estàtica (arrelament, olivera) a la resistència organitzada (comitès, boicots, primera Intifada). • Contextualitza el bloqueig i la crisi humanitària: 17+ anys de setge; agreujament des de 2023. "El simple fet d’existir a Palestina és un acte de resistència." Rebel i consentida — Laura Ribas • Desplaça el tema previst per parlar de Palestina i de la responsabilitat de la comunitat internacional. • Llegeix la definició de genocidi (ONU, 1948) i aporta dades sobre fam (fase 5), malnutrició infantil, hospitals col·lapsats. • Recomanació: documental “No Other Land” (2024); poema “Podries” (Joana Raspall). • Acció: sortir al carrer, boicot a empreses còmplices, sumar-se a assemblees. Noves i Parers — Joan Vicenç Lillo • Memòria de Txiki Paredes Manot i les darreres execucions del franquisme (lectura d’un article de David Fernández). • Records culturals: Supertramp (Rick Davies, “Crime of the Century”). • Alfred Krupp: condemna i posterior indult; complicitats econòmiques i la lliçó per a l’Europa d’avui. Música amb amor — Especial Frank Sinatra (Aina Mo) • Clàssics: Fly Me to the Moon, That’s Life, New York, New York, Something Stupid, Strangers in the Night, Let Me Try Again, Come Fly With Me, My Way. • Context biogràfic, papers al cinema i el retrat periodístic de Gay Talese (“Sinatra està refredat”). Convocatòries i agenda • Manifestació per Palestina: Diumenge 5 d’octubre, 18.00 h, Plaça de les Columnes (Palma). Recorrido: Avingudes → Plaça d’Espanya → Carrer de Sant Miquel → Rambla → Carrer Unió → Born. • Fira Dolça d’Esporles: 4/10 “Dolça Nit de l’Art” (18.00 h). 5/10 fira amb dolços, producte local i activitats culturals. Idees clau • Sumud: estratègia vital i política de perseverança palestina. • Genocidi: marc legal i evidències a Gaza (fam, desplaçaments, destrucció d’infraestructures). • BDS/boicot i pressió social com a eines de canvi. • Patrimoni com a identitat i motor econòmic sostenible si es cuida. Moments citables "El pla de Trump i Netanyahu és un cruel sarcasme…" (manifest llegit a Mallorca) "Avui el meu cos ha sigut una massacra televisada" (peça poètica sobre Palestina) "Resistir és existir" (lema de la manifestació) "Què és més rendible a llarg termini? Un paisatge amb personalitat o xalets clònics?" (F. Grimalt)
Resum general Conversa profunda sobre educació amb Asun Gallardo (directora del CEIP Gabriel Janer Manila —antigament Gabriel Baiseca— a Son Gotleu), centrada en la vocació docent, la transformació pedagògica, la convivència i la cohesió social en un context de desigualtats. S’hi destaquen pràctiques com la justícia restaurativa, el mindfulness i una gamificació per valors inspirada en Harry Potter per fer protagonista l’alumnat. "Tot està per fer i tot és possible." • El sistema canvia poc en el “continent” (espais, mobiliari) i massa en lleis; cal mirada docent i estabilitat de projectes. • Equitat real: més inversió, ràtios adequades i recursos estables als centres d’atenció preferent; resultats visibles amb l’ampliació a CIPI/ESO (menys abandonament). • Convivència i valors: mediacions entre iguals, cercles restauratius i un projecte de valors universals que dona sentit i motivació. • Impacte al barri i a llarg termini: canvis generacionals i transferència de valors fora del centre, malgrat la mobilitat i la rotació d’alumnat. "No deixar mai d’imaginar." Temes principals Vocació i diagnosi del sistema • Asun Gallardo reivindica una vocació “de sempre” i constata que ha canviat massa poc l’essencial: espais tancats, pupitres dels anys 70, estètiques que condicionen les metodologies. • Crítica a la inestabilitat legislativa: lleis que canvien sense avaluació i sense impacte a llarg termini; currículums poc flexibles comparats amb altres països. Condicions docents, percepció social i xarxes • Cal autoestima docent i reconeixement social; la professió viu pressió, manca de recursos i una cultura de la queixa amplificada per xarxes. • Malgrat tot, la tasca és de màxima responsabilitat: cada alumne té potencial i el docent n’ha de ser facilitador, no punitivista. Protagonisme de l’alumnat i convivència • Premi Ramon Llull 2025 al projecte on l’alumnat és protagonista: mediacions entre iguals (fins i tot entre família i professorat), pràctiques restauratives i responsabilitat en l’aprenentatge. • Canvi de rol del professorat: de “control” a acompanyament i seguiment, amb orgull per l’autonomia i la maduresa dels alumnes. Equitat, barri i polítiques públiques • Son Gotleu: alta immigració, rotació i desigualtats. Reclam de finançament estable (escoles d’estiu, ampliació del temps formatiu) i ràtios adequades. • Evidències d’impacte: amb l’ampliació a CIPI/ESO, de 50 alumnes de 4t d’ESO només se’n “perden” 2; abans titulaven 2–3. • Debat sobre mescla social: a pobles és més factible; a Palma s’hi sumen percepcions de seguretat que condicionen famílies. Valors i gamificació (Harry Potter) • Quarta “pota” del projecte: valors universals treballats amb gamificació. Harry Potter facilita justícia, valentia, lleialtat, esforç i superació en un llenguatge que connecta. • Rituals i solemnitat donen sentit: "Consejo de Hogwarts" trimestral, amb autovaloració pública i canvis de casa segons els valors assolits. "No hem estat honrades... hauríem de tornar a Slytherin." (alumnes que confessen haver copiat) Transferència fora de l’escola i comunitat • Efectes al barri: més respecte i convivència observables; canvi generacional amb exalumnes que avui són famílies implicades. • Repte del “mite de Sísif”: la mobilitat expulsa el capital social creat; cal inversió urbana i de serveis per arrelar la comunitat. Estabilitat de la plantilla • Essencial per a centres d’alta complexitat: referents estables per l’alumnat i temps per formar el professorat en el model del centre. Justícia restaurativa • Contrapunt a la justícia punitiva: separar acte i persona, comprendre conseqüències i necessitats, i restaurar per reintegrar a la comunitat. Millor prevenció de la reincidència. Consell final “No deixar mai d’imaginar, d’il·lusionar-se i de crear els nostres propis somnis.”
Transitant cap a un món millor! Programa d'anàlisi de la realitat per transitar amb propostes concretes cap a un món millor, més just, solidari i sostenible, que vol donar veu a persones i entitats que hi estan treballant. És important escoltar, conèixer el que es fa i el que es pot fer. Transita amb noltros i escolta'ns cada dijous d'11h a 12h a la 88.8FM. Amb Guillem Ramis i Margalida Rosselló.
Resum general Programa matinal molt complet amb tres eixos principals: seguiment de l’assalt israelià a la flotilla rumb a Gaza, una entrevista de fons sobre residus i incineració amb Margalida Ramis (GOB), i una conversa jurídica amb Daniel Escribano sobre judicis polítics i la “democràcia militant”. Es completa amb l’espai “La vida ignota”, recomanacions literàries, un bloc d’història sobre el búnquer de 1975 i l’anàlisi de Jaume Sastre. Temes principals Flotilla a Gaza: seguiment en directe, abordatges, protestes a escala internacional i convocatòries locals. Residus d’Eivissa a Mallorca: crítica ambiental, trànsit addicional, model d’incineració i proposta de solucions reals (separació, compostatge, infraestructures pròpies, decreixement). Judicis polítics i llibertat d’expressió: de Miguel Castells a Valtonyc, 15-J al Parlament i el judici del Procés; marcs legals, euroordres i drets lingüístics. Punts clau per secció Actualitat i temps (495–1146s) • Focus informatiu: assalt de la Marina israeliana a la flotilla; alguns vaixells encara en ruta. • Protestes: concentracions avui (19 h) davant ajuntaments; a Itàlia hi ha vaga general de 2 h; UGT i CCOO anuncien aturades el 15 d’octubre. • Declaracions de Lucía Muñoz des d’un vaixell: > "El govern d’Espanya es converteix en còmplice del que pugui succeir". • Altres titulars: funeral a Nàpols pel DJ mort a Eivissa; cursos B1 de català al Servei de Salut; Consell de Mallorca i autodeterminació del Sàhara; reobertura del Museu Marítim; càmeres a Palma; targeta única de transport; reportatges sobre Pegasus/NSO i plastics a la Mediterrània. • Predicció: anticicló, sol i màximes de 27–28 ºC. Entrevista — Margalida Ramis (GOB): Gaza i residus (1230–2318s) • Condemna el genocidi i reclama moviment social per la pau: "Ara és el moment que això tingui un torcebràs definitiu". • Crítica a la importació de residus d’Eivissa: 15.000 camions/any addicionals, col·lapse viari, incineració que genera escòries tòxiques i risc per a la salut (estudis associant incineradores i càncer). • Denúncia de la falsa economia circular: “cremar no fa desaparèixer els residus” i externalitza el problema. • Proposta de solucions reals: - Reducció i recollida selectiva (especialment fracció orgànica→compost). - Plantes de compostatge i reciclatge a Eivissa; gestionar residus al propi territori. - Inversió pública en infraestructures pròpies en lloc de pagaments de transport. - Debat sobre decreixement i canvi de model. • Crida a mobilitzacions (contra el portaavions nuclear i per Palestina). La vida ignota — amb Frederic (2811–3453s) • Format que dona veu a la classe treballadora i a perfils poc visibles. • Converses poc guionitzades per afavorir honestedat i proximitat; música triada pel convidat. • Intent de paritat i combinació de vides amb actualitat (essers polítics). • Frederic demana una vaga general davant la barbàrie a Gaza. Notícies de les 9 (3596–4080s) • Seguiment: una vintena d’embarcacions esquiven part dels assalts i continuen cap a Gaza; stream en directe intermitent. • Reforç de convocatòries i relectura de portades (VilaWeb, Diari de Balears, premsa en paper i Mallorca Daily Bulletin). Entrevista — Daniel Escribano: judicis polítics (4104–5820s) • Definició de judici polític i de “democràcia militant” (exigència d’adhesió als principis del règim; tipificació d’“opinions” com a delicte: injúries a la Corona, ofenses religioses, enaltiment, ultratges a Espanya). • Casos analitzats: - Miguel Castells: condemnat per injúries al govern; TEDH condemna Espanya (1992) per vulnerar la llibertat d’expressió. - Valtonyc: creació artística vs. discurs; correcció del TJUE (retroactivitat penal) i TC belga que declara inconstitucional la llei d’ofenses al rei. - 15-J al Parlament (2011): absolució inicial; el Suprem (Marchena) introdueix el concepte de “clima coactiu” i condemna 8 manifestants. - Judici del Procés: estratègia de “causa general”; > Marchena a Cuixart: "Llerra, vostè té una estratègia defensiva". Reiterades euroordres denegades (Schleswig-Holstein, Bèlgica, etc.). • Drets lingüístics: deficiències de traducció/interpretació que afecten el dret de defensa; marc processal arcaic i tracte de facto d’“estranger” a catalanoparlants. Llibres — amb Miquel Serra (6058–6867s) • Poesia: Antoni Vidal Ferrando, "Entre dues fosques" (Proa). • Llengua popular: Antoni Rodríguez Mir, "1111 llans i pestes" (Lleonard Muntaner) — diccionari d’insults i frases fetes. • Assaig polític: Manuel de Pedrolo, "Prosa de combat" (Comanegra) — presentació a Quart Creixent el dijous 9 (19 h) amb Júlia Ojeda i Tomeu Martí. Curiositats de la història — amb Xisco Roger (7308–8843s) • Octubre 1975: darrera colcada del búnquer arran dels últims afusellaments del franquisme (2 d’ETA i 3 del FRAP). • Contrapunt europeu: manifestacions massives (Olof Palme a Suècia). A Espanya, mítings profranquistes (1 d’octubre, Plaça d’Orient). • A les Balears: actes a Palma (Almudaina), Maó i Eivissa; protagonisme del governador Carlos de Meer i consignes com “Espanya unida jamás será vencida” i fins i tot “invadir Portugal”. • Eleccions 1977: el búnquer obté un 0,36% (Círculo José Antonio). • Tanca amb la cançó "Al alba" (Aute), símbol de memòria i dol. Anàlisi — Jaume Sastre (9096–9964s) • 1-O: crítica al derrotisme i a la manca d’estratègia; recordatori que “Espanya mos fa la guerra” amb combinació de garrot i pastanaga. • BBVA–Sabadell: alerta sobre jocs de poder i cavalls de Troia d’interessos transnacionals. • Hispanitat i migració: lectura geopolítica dels vincles culturals instrumentalitzats per l’Estat. • Reclama diplomàcia pròpia catalana i coherència estratègica internacional; escepticisme envers el Consell de la República. • Avisa de dispersió de focus (Gaza, portaavions US) i demana prioritzar full de ruta cap a la sobirania. Cites destacades "Ara és el moment que això tingui un torcebràs definitiu" — Margalida Ramis (GOB) "Llerra, vostè té una estratègia defensiva" — Manuel Marchena al judici del Procés "El govern d’Espanya es converteix en còmplice del que pugui succeir" — Lucía Muñoz (des d’un vaixell de la flotilla) Conclusions La crisi de Gaza actua com a catalitzador de mobilització social local i internacional. El debat sobre residus i incineració exposa contradiccions greus amb la retòrica d’economia circular i obre pas a polítiques de reducció i gestió de proximitat. Els judicis polítics mostren tensions entre ordre públic i llibertats; la dimensió europea (TJUE/TEDH) és clau. El pes de la memòria històrica (búnquer 1975) ajuda a llegir el present. Cal estratègia i diplomàcia pròpia per a l’objectiu de sobirania, evitant dispersió i improvisació.
Resum general Programa monogràfic dedicat a Rachel Podger amb focus en música de J. S. Bach. L’espai comença amb la presentació d’Ona Mediterrània i el context del cicle de monogràfics, i dona pas a la introducció d’un recital en directe des de Wigmore Hall on s’anuncien la Sonata núm. 1 en sol menor i la Partita núm. 1 en si menor per a violí sol. Entre blocs hi ha diverses falques, salutacions i transicions fins a l’inici del tram musical marcat com a “Música”. El tancament inclou una crida a associar-se a Ona Mediterrània i una peça/poema final. "It's a great joy to welcome online audiences from around the world... The British violinist Rachel Podger joins us for an uplifting recital of solo Bach works." Punts clau • Rachel Podger, violinista barroca de referència, protagonitza el programa amb obres de Bach. • Es destaquen la Sonata núm. 1 en sol menor (BWV 1001) i la Partita núm. 1 en si menor (BWV 1002), situades en el període de Bach a la cort del Príncep Leopold. • El recital s’emmarca en els diumenges matinals de Wigmore Hall, una sèrie que combina talents emergents amb artistes consolidats, amb menció al patrocini que la fa possible. • Es promociona una entrevista de tarda amb el cantant i pedagog alemany Thomas Krastoff. • Diverses falques d’antena i salutacions separen blocs, i al final hi ha una campanya d’associació d’Ona Mediterrània i una peça de text/poesia. Temes principals 1) Context del monogràfic i presentació de l’artista • El programa tanca la sèrie de monogràfics musicals de setembre, dedicant l’episodi a Rachel Podger. • Es vincula l’episodi amb l’actuació de Podger al Festival de Música de Bunyola (12 d’octubre). 2) Introducció al recital de Bach des de Wigmore Hall • Wigmore Hall dona la benvinguda a l’audiència en línia i presenta el recital de violí sol. • Repertori: Sonata núm. 1 en sol menor i Partita núm. 1 en si menor de Bach. • Marc històric: obres del període de Cöthen (cort del Príncep Leopold). 3) El cicle dominical i el patrocini • Els diumenges matinals són un aparador de joves talents i artistes reconeguts. • Es destaca la importància del patrocini per sostenir la tradició del cicle. 4) Contingut complementari i transicions • Anunci d’entrevista amb Thomas Krastoff a la tarda. • Falques, salutacions i silencis entre blocs fins a la secció marcada com a “Música”, on comença el tram musical principal. 5) Recital i tancament • Tram musical identificat a la transcripció com a “Música”, corresponent al recital de Bach interpretat per Rachel Podger. • Crida a associar-se a Ona Mediterrània i peça final de caràcter poètic/declamat. Moments destacats "This morning, we hear Bach's Sonata No. 1 in G minor followed by his Partita No. 1 in B minor." "This series also helps us invest in the talent of the future... we are very grateful to our Sunday morning sponsors." Per a l’oient • Si t’interessa el barroc per a violí sol, aquest episodi resumeix el context i el repertori clau de Bach en la interpretació d’una especialista de referència. • Inclou informació útil sobre el cicle dominical de Wigmore Hall i la campanya d’associació d’Ona Mediterrània.
Resum de l’episodi Programa de FutbolXat a Ona Mediterrània amb una tertúlia centrada en: la primera victòria del Mallorca davant l’Alavés, la prèvia a Sant Mamés contra l’Athletic Club, un bloc ampli de Champions League (Barça-PSG, Liverpool, Atlèti, Madrid, City) i el tancament amb les semifinals de la Copa Libertadores. Punts clau Mallorca 1-0 Alavés (primera victòria, joc fluix): gol assegurat en una acció de pilota a terra aprofitada per Asano; resultat justet i sensacions discretes. Gir tàctic d’Arrasate: abandona la línia de cinc; aposta per línia de quatre i doble pivot més creatiu (Samu Costa + Morlanes). Rendiments desiguals: Darder, partit fluix; Maffeo, vulnerable al lateral; Domènech sorpresa a l’onze; Morici imprescindible però equip amb dèficit de gol. Eix defensiu en qüestió: s’insinuen símptomes d’empitjorament físic a Raillo i Valjent; s’amaga amb experiència i posició, però preocupa a mig termini. Prèvia Athletic Club – Mallorca: rival en mala ratxa a LaLiga i desgastat per Europa; avantatge potencial per al Mallorca si sap aprofitar rotacions i cansament. Champions League: focus en Barça-PSG (moltes baixes a tots dos), el mal moment del Liverpool, i el poderós moment de l’Atlètic contra el Madrid; City de Guardiola, fiable amb Haaland i Doku. Copa Libertadores (semis): Flamengo–Racing Club i LDU Quito–Palmeiras; atenció a l’altitud de Quito i a la gespa artificial de Palmeiras (i Botafogo) com a condicionants competitius. No traicionaré més a jo mateix Paraules d’Arrasate abans del partit: canvi de pla cap a una línia de quatre, coherència i valentia per corregir el rumb. Anàlisi del Mallorca 1-0 Alavés Què va passar • Gol d’Asano en una acció atípica de pilota a terra jugada amb verticalitat. • L’Alavés va dominar més trams del joc, tot i generar poques ocasions clares. • El Mallorca va patir per sortir del darrere i per controlar la zona central (3v2 rival amb Aleñá, Ibáñez i Blanco). Claus tàctiques • Passa de 5 a 4 al darrere i doble pivot més constructiu: Samu Costa (més anàrquic) + Morlanes (més posicional). • Tres mitges puntes (Domènech–Asano–Darder): Darder, massa lluny del cor del joc; costà mantenir possessió i control. • Maffeo, retorn com a titular, travessa un moment fràgil en duels; Rebac li guanya sovint l’esquena. Noms propis • Darder, per sota del seu nivell en la seva posició preferida. • Raillo i Valjent, grans de cap però amb símptomes de pèrdua de velocitat; cal protegir-los millor en transició. • Morici, vital i renovat, però l’equip depèn massa dels seus gols; cal repartir anotació amb segones línies i laterals. • Debat obert i contundent contra insults racistes a Larín: tolerància zero a la grada. Prèvia: Athletic Club – Mallorca (Sant Mamés) Context del rival • Athletic Club en mala ratxa (1 punt de 12) i partit europeu immediatament abans: risc de rotacions i desgast. • Figures clau: Unai Simón, Laporte, Vivian, Sancet, Guruzeta, Berenguer, Iñaki i Nico Williams (lesió recent de Nico pesa molt). Claus del partit per al Mallorca • Mantenir la línia de 4 i solidificar el doble pivot; acostar Darder a la base per ordenar. • Buscar centres laterals i ABP cap a Morici contra centrals potents però exigits per acumulació de minuts. • Intensitat sense pilota i vigilàncies sobre segona línia (Sancet) i carrils (Yuri/De Marcos equivalents). Possibles onces i pla • Mallorca: Leo Román; Maffeo, Raillo, Valjent, Mojica; Samu Costa–Morlanes; Pablo Torre i Darder articulant; Morici com a referència. • S’espera un Athletic amb rotacions post-Europa; l’inici pot ser clau per aprofitar cames fresques. Pronòstic de la taula • 1-1 com a resultat “bo” per a la situació actual; visió més pessimista veu un 2-0 si el Mallorca no troba arguments ofensius. Champions League: focus Barça–PSG i estat dels grans Barça – PSG • Baixes sensibles als dos equips (Barça: Rafinha, Gavi, Fermín; PSG: Dembélé, Marquinhos, entre d’altres). • Duels clau: Lamine Yamal vs Nuno Mendes; Pedri com a cervell per superar la pressió. • Filosofia Flick: talent amb disciplina; meritocràcia i exigència competitiva. Altres grans temes • Liverpool, en mala dinàmica: derrota a Galatasaray i dubtes a la Premier. • Atlètic de Madrid, agressiu i vertical, atropella el Madrid amb molt d’ABP; el Xolo torna a l’ADN. • Manchester City, fiabilitat amb Haaland i espurnes de Doku; Rodri i Bernardo sostenen el pla. Copa Libertadores (semifinals) Els creuaments • Flamengo – Racing Club (Avellaneda) • LDU Quito – Palmeiras Claus competitives • Altitud de Quito (~3.000 m): avantatge per a LDU a l’anada; Palmeiras pot resoldre a São Paulo. • Gespa artificial a Palmeiras (i Botafogo): canvia paràmetres de control, salts i ritmes. • Domini brasiler dels darrers anys; tècnics com Felipe Luis (Flamengo) i entrenador brasiler a LDU. Jugadors/temes destacats • Flamengo amb talent contrastat; Palmeiras amb joves com Víctor Roque i múscul competitiu. • Possible final 100% brasilera si es compleixen els pronòstics.
