Tots els episodis · 2025

2128 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

241-264 de 2128
  • Ecologisme, actualitat balear i l'obra poètica de Jaume C. Pons Alorda - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    2h 5min

    Ecologisme, actualitat balear i l'obra poètica de Jaume C. Pons Alorda

    Transició ecosocial i el paper del GOB El programa enceta una conversa profunda amb Margalida Ramis, portaveu del GOB, sobre la crisi civilizatòria i els límits biofísics del planeta. Es destaca la presentació de l'informe sobre la transformació ecossocial a les Illes Balears, una proposta decreixentista que demostra la viabilitat de crear 108.000 llocs de feina amb jornades de 30 hores i millors salaris. Crítica al model de renovables i a la llei agrària • Renovables: Es denuncia el model de macroplantes fotovoltaiques en sòl rústic com una forma d'especulació energètica, proposant com a alternativa l'ús de teulades i polígons industrials. • Emmagatzematge: Alerta sobre els perills de les bateries d'ions de liti en zones inundables com Pollença. • Llei Agrària: Ramis la defineix com la "llei menys agrària de la història", ja que prioritza el negoci immobiliari i turístic per sobre de la sobirania alimentària. Focus Internacional: El paper de la Xina i tensions a l'Indo-Pacífic Joan Manuel López Nadal analitza la visita d'estat de Felip VI a la Xina, subratllant el desequilibri comercial d'Espanya i la necessitat de diversificar relacions amb l'Índia i el Japó. També es discuteix el Pla Àsia de la Generalitat de Catalunya i les tensions creixents entre el Japó i la Xina entorn a Taiwan, definit com un dels punts més calents de la geopolítica actual. Cultura i Poesia: El Corc i l'Any Josep Maria Llompart L'entrevista central amb el poeta Jaume C. Pons Alorda se centra en el seu nou llibre El Corc, una obra definida com una "festa textual" que explora l'ontologia del mal i la resistència activa a través de l'art. "No basta ser bones persones; hem de ser bons activament. El bé és passiu i el mal és actiu." Balanç de l'Any Llompart Com a comissari de l'Any Josep Maria Llompart, Alorda destaca: • La presència del poeta a tots els festivals dels Països Catalans. • La publicació de la biografia definitiva per Pilar Arnau. • L'edició de les obres completes per l'editorial Moll, recuperant textos polítics inèdits. Recomanacions Literàries i Musicals • Miquel Àngel Lladó: Presenta Díptic de la balena. • Ovidi Montlló: La secció de música reivindica la seva figura polièdrica com a cantautor i actor, recordant la seva relació amb Guillem d'Efak.

  • Josep Maria Llompart i l'òpera a Mallorca - episode art
    El Crepuscle
    58'

    Josep Maria Llompart i l'òpera a Mallorca

    En aquest nou programa d'El Crepuscle a l'emissora Ona Mediterrània, es ret homenatge a la figura de Josep Maria Llompart. L'experta Pilar Arnau i Sagarra ens descobreix la vessant més humana i intel·lectual d'un home que va ser clau per a la literatura catalana i l'activisme cultural a les Illes Balears. El diàleg repassa el seu pas per Papeles de Son Armadans i la seva influència com a guia literari de tota una generació. D'altra banda, l'espai musical ens sorprèn amb un recorregut per la història de l'òpera i els seus lligams amb Mallorca, des de la canonització de Santa Catalina Tomàs fins a la trajectòria del cèlebre baix Uetam. L'episodi acaba amb una crida a la reflexió sobre la situació dels creadors actuals, la fragilitat econòmica del sector i el valor fonamental de l'escolta i l'empatia social en els temps que corren.

  • Entre Notes i Mones: Homenatge a Sa Finestra i l'Escena Musical de Mallorca - episode art
    Entre Notes i Mones
    51'

    Entre Notes i Mones: Homenatge a Sa Finestra i l'Escena Musical de Mallorca

    En aquest segon programa d'Entre Notes i Mones a Ona Mediterrània, Santi Monjo i els seus col·laboradors fan un recorregut per l'edat d'or de la música en directe a Mallorca. L'entvidat principal, Enriqui López, recorda els set anys de vida del bar Sa Finestra, un espai cabdal on van néixer estrelles com Daniel Higiénico o Concha Buica en un context de llibertat creativa total. L'episodi combina la nostàlgia dels anys 90 amb una crítica social contundent sobre el tancament dels espais de socialització i la precarietat cultural actual. També s'hi discuteixen temes científics com el comportament anòmal de l'objecte interestel·lar A3D Atlas i es dona veu als afectats per la Covid persistent a través de Toni Portés. Amb una atmosfera que recrea la xerrada de bar, el podcast reivindica la importància de la música, la poesia de Costa i Llobera i la necessitat de recuperar els espais de trobada física en una societat cada cop més desconnectada.

  • Ona Attac - Diversificación econòmica, ara més que mai del 13/11/2025 - episode art
    Ona Attac
    55'

    Ona Attac - Diversificación econòmica, ara més que mai del 13/11/2025

    Introducció El programa d’Ona Attac a Ona Mediterrània aborda dues grans qüestions: • La dependència turística i la diversificació econòmica a les Illes Balears, des d’una mirada crítica amb el model neoliberal. • L’impacte dels incendis forestals sobre biodiversitat, territori i societat, i la necessitat d’una gestió preventiva i coordinada. El fil conductor és clar: no es pot continuar amb el monocultiu turístic ni amb la degradació ambiental sense posar en risc el benestar present i futur. 1. Monocultiu turístic i desigualtat econòmica 1.1. Dependència del turisme i vulnerabilitat • Es recorda que aproximadament el 50% del PIB balear depèn directament o indirectament del turisme. • Això converteix les Illes en un territori extremadament vulnerable davant crisis globals (geopolítiques, sanitàries, climàtiques, energètiques). • Es planteja si el model actual respon realment a l’interès general o més aviat a les elits que controlen els recursos. “No posar tots els ous en la mateixa cistella” és la imatge clàssica que s’empra per explicar la necessitat de diversificació. 1.2. Concentració de la riquesa i neoliberalisme Ferran Avinyó exposa dades molt contundents sobre la concentració de patrimoni a les Illes Balears: • El 5% més ric és propietari aproximadament del 87% del patrimoni total. • L’1–2% de famílies més riques concentren al voltant del 56,5% de la riquesa neta. Això es vincula a: • La concentració de capital ja descrita per Karl Marx. • La victòria del neoliberalisme i el debilitament de l’estat del benestar i de les polítiques solidàries. Consequències socials: • Desigualtat extrema en la distribució de la riquesa. • Problemes molt greus d’habitatge. • Inseguretat i angoixa pel futur de la joventut. • Cultura hegemònica de l’egoisme, la manca de solidaritat i la pèrdua de pensament crític. 1.3. “Trickle down economics” i il·lusió d’abundància Àlex Durán complementa l’anàlisi citant Thomas Piketty i el mecanisme de la trickle down economics: • Les elits econòmiques es queden amb la “part grossa” i deixen caure “miques” de riquesa cap a baix. • Aquestes miques fan créixer la sensació d’abundància entre la població. • Això desactiva la demanda de canvi de sistema, tot i que els indicadors de desigualtat empitjoren. 1.4. El paper de la política i de la societat civil Els convidats són escèptics respecte a la capacitat dels governs, per si sols, de canviar el model: • Hi ha hagut dècades d’esperes frustrades posant l’esperança en les eleccions. • La força laboral depèn en gran mesura del turisme i té incentius per mantenir el model. • La societat civil és qui està començant a reaccionar: oposició a ampliacions d’infraestructures (com l’aeroport), resistències urbanístiques contra noves urbanitzacions i pressió immobiliària. S’insisteix que el turisme afecta tota la societat i que: “S’ha acabat l’imperialisme de pensar que del turisme només en poden opinar els operadors turístics”. 2. Per què s’ha imposat el turisme? Dinàmiques del capital 2.1. Llei de la competència de capitals Ferran explica la lògica interna del capitalisme: • En un sistema capitalista, qui decideix on s’inverteix és el capital privat (els empresaris). • La racionalitat capitalista és invertir on hi ha més rendibilitat a curt termini. • Als anys 50–60, el turisme a les Illes Balears esdevé l’activitat més rendible, i el capital s’hi aboca massivament. El resultat: • Estampida d’inversions cap al turisme, sense mecanismes públics per frenar-la. • Cap govern amb prou lideratge públic i social per orientar l’economia en una direcció més equilibrada. 2.2. Efectes retardats del turisme Es destaca la llei dels efectes retardats: • Les externalitats negatives (mediambientals, socials, urbanístiques) del turisme no són visibles al principi. • La societat només pren consciència del problema 30–40 anys després, quan veu que el seu propi benestar disminueix. • Ara seria el moment en què la societat balear comença a adonar-se que aquesta “bogeria de búfals cap al turisme” no garanteix el futur dels seus fills. 3. Alternatives: diversificació i economia social 3.1. Economia social, cooperativisme i exemples locals Àlex Durán defensa l’economia social i solidària com a via real de diversificació: • Propietat dels mitjans de producció en mans de qui treballa, consumeix o hi estalvia, no de grans elits. • Repartiment més just dels excedents i reducció de la desigualtat. Exemples: • Estudi a Inca: un 12–13% de la mà d’obra treballa en economia social i activitats no lucratives, sobretot en salut i cures. • Però aquests actors no són conscients de la seva força. • Hi manca intercooperació i discurs col·lectiu. • Mondragón (País Basc): • Comarca amb una gran presència cooperativa. • Té l’índex de Gini més baix d’Europa, senyal de baixa desigualtat. • Els excedents es reparteixen entre treballadors, consumidors i estalviadors. 3.2. Economia circular i sector de les cures Xisca Martí aporta una visió des de l’experiència en el tercer sector i a la fundació Deixalles: • Economia circular com a oportunitat de diversificació: • Especialment en sectors que generen molts residus (inclòs el turisme). • Proposta de transformar i reutilitzar localment materials que ara es porten de fora. • Economia de les cures: • Fort creixement en àmbits com discapacitat, exclusió social, salut mental. • En canvi, poca presència d’iniciatives socials centrades en la gent gran. • Els motius s’apunten però queden per desenvolupar més endavant. • Com fem economia importa tant com què fem: • Models d’economia social i solidària i cooperatives amb diferències salarials controlades. • Gestió més horitzontal i participativa com a via de transformació de valors. 3.3. Contradiccions de fer “una altra economia” dins del neoliberalisme Xisca remarca les tensions internes: • Fer una economia diferent dins un marc de regles neoliberals genera contradiccions i frustracions. • Les entitats socials sovint es troben en desigualtat de condicions davant grans empreses amb “millors cartes econòmiques”. • El turisme ofereix sous i convenis molt atractius, cosa que dificulta retenir professionals en el tercer sector. 3.4. Instruments públics: contractació i reserves de mercat Es subratlla el potencial transformador de la contractació pública: • La nova llei de contractes permet introduir clàusules socials i reserves de mercat per a entitats d’economia social. • Alguns acords de govern marquen que fins a un 3% del volum econòmic anual hauria de ser reserva de mercat. • A la pràctica, segons estudis de REAS, no s’arriba ni a l’1,2%. Això suposa una oportunitat desaprofitada per: • Impulsar l’economia social. • Crear llocs de feina de qualitat. • Reduir desigualtats i dependències del turisme. 4. Turisme: decreixement, alternatives i límits 4.1. Necessitat de decreixement turístic Cap al final, Ferran formula el que anomena “l’elefant a l’habitació”: Cal una proposta explícita de decreixement turístic a les Illes Balears. Eixos de la proposta: • No es tracta de “decréixer per decreixer”, sinó de decréixer en activitat turística per créixer millor: • En renda més repartida. • En benestar social. • En qualitat ambiental. • El decreixement turístic ha d’anar acompanyat de diversificació econòmica i de passarel·les laborals: • Trasllat ordenat de treballadors des de serveis turístics cap a serveis de cures i assistència. 4.2. Envelliment i noves ocupacions en el sector de cures L’informe de prospectiva CES 2030 mostra: • Un envelliment molt fort de la població balear fins al 2030. • Necessitat de crear entre 40.000 i 50.000 noves ocupacions vinculades a: • Cures a la gent gran. • Assistència i acolliment. • Serveis sociosanitaris. El Fòrum Social ja ha elaborat annexos amb: • Dades sobre places turístiques obsoletes i els treballadors que en depenen. • Propostes de passarel·les formatives i laborals perquè passin de l’assistència turística a l’assistència a la població. 4.3. Salari base de referència i crisi de l’habitatge Les dades de CCOO apunten la necessitat d’un salari base de referència específic per a les Illes Balears: • No basta indexar salaris a l’IPC general. • El factor clau és l’habitatge, amb increments del 5 al 40% en preus. • El salari base de referència calculat se situa entorn de 2.000 € mensuals (14 pagues). Moltes persones no arriben a aquest nivell, cosa que: • Aprofundeix la crisi habitacional. • Empitjora la precarietat tot i el “boom” turístic. 4.4. Emergència climàtica i límits biofísics Ferran destaca l’índex sintètic de medi ambient elaborat pel CES: • Durant la Covid, amb el turisme pràcticament aturat, l’índex millora molt. • A partir de 2021–2022, amb la reactivació turística, l’índex empitjora notablement, fins i tot per sota dels nivells de 2019. Conclusió: • El model actual xoca frontalment amb l’emergència climàtica. • El decreixement econòmic selectiu (en sectors com el turisme massiu) és imprescindible per poder créixer millor en benestar i sostenibilitat. • Àlex afegeix que el canvi climàtic pot imposar el decreixement turístic: estius cada vegada més tòrrids faran menys atractiva Mallorca com a destinació. 4.5. Fiscalitat sobre el patrimoni Ferran aporta un darrer element clau: • Si s’implanta un impost sobre patrimoni a partir de 500.000 €, afectaria unes 13.635 persones (aprox. l’1,8% de la població). • La recaptació seria suficient per finançar el model de transició econòmica proposat. Això incideix en: • Reequilibrar la concentració extrema de riquesa. • Disposar de recursos per a diversificació, cures i transició ecològica justa. 4.6. Hauria d’entrar l’economia social dins el turisme? Debat obert entre Àlex i Xisca: • Àlex defensa la necessitat que cooperatives i economia social penetrin també al sector turístic: • Hotels cooperatius. • Models on l’excedent reverteixi en treballadors i comunitat. • Mostrar al turista una manera diferent de fer, no basada en explotación laboral. • Xisca és més prudent: • Creu que ara mateix és massa difícil transformar des de dins un sector tan potent. • Proposa centrar-se en altres nínxols (residus, reutilització, economia circular, cures) on les entitats socials ja tenen posicions fortes. En tot cas, tots coincideixen que cal “fer pessetes petites”: canvis parcials però concrets, amb molta atenció al “com” es fan les coses i als valors que es promouen. 4.7. Informes, diagnòstics i actors en joc Al llarg del debat es mencionen múltiples documents que ja existeixen però sovint no s’apliquen: • Informe de prospectiva 2030 del CES (encàrrec del Pacte de Progrés, amb participació de la UIB, consells insulars, patronals, sindicats i societat civil). • Informes del Fòrum Social (turisme, habitatge i futurament diversificació econòmica). • Documents del col·lectiu Artal Renau sobre canvi de model. • Informes de CCOO (salari base de referència, transició). • Informe de l’OCB sobre defensa i promoció de la cultura catalana a les Illes. • Informe del CES sobre renda bàsica universal. • Informe del GOB (cooperativa Garúa) sobre l’impacte d’una transició ecosocial en el mercat de treball. • Informe de Més sobre full de ruta per al canvi de model. Es critica que: • El dictamen del CES 2030 no ha estat tingut en compte pel Govern Balear. • El nou govern hagi repetit reflexions ja fetes, encarregant-les a un think tank de la gran patronal. 5. Píndola científica: Incendis forestals i biodiversitat En la segona part del programa, Beatriz ofereix una píndola científica sobre els incendis forestals, especialment greus enguany. 5.1. Magnitud i gravetat dels incendis • S’han vist afectades 12 comunitats autònomes amb incendis molt destructius. • Augment significatiu de la superfície cremada respecte anys anteriors. • Aproximadament el 43% de la superfície cremada era dins d’espais clau per a la biodiversitat (xarxa Natura 2000 i similars). 5.2. Efectes directes i indirectes dels incendis Efectes principals: • Destrucció de vida silvestre i vegetació. • Danys sovint irreversibles al sòl. • Extinció local d’espècies que viuen en zones propenses al foc. • Retrocés en la lluita contra el canvi climàtic: • Les plantes i arbres que emmagatzemen carboni l’alliberen com a CO₂ quan cremen. Altres impactes: • Erosió del sòl per l’aigua utilitzada en l’extinció. • Contaminació atmosfèrica per pols i fum. • Risc per a la salut de persones amb al·lèrgies o problemes respiratoris. • La cendra arrossegada per la pluja contamina rius i corrents d’aigua. • Es cita el cas recent d’Ourense amb un “xapapote terrestre” (fang cendrós que contamina l’aigua). • Pèrdua d’ingressos i mitjans de vida per a treballadors agrícoles, ramaders i sectors associats. 5.3. Impacte sobre la biodiversitat i espais protegits Beatriz destaca l’afectació a la biodiversitat: • Aproximadament el 10% dels espais terrestres cremats formen part de la xarxa Natura, essencials per a espècies amenaçades. Exemples de zones afectades: • Serra de Cabrera: hàbitat del racoet vermell, la perdiu marronosa i la xova pal·la roja. • Serra de Gredos i Candelària: àrea essencial per a l’àguila imperial ibèrica, l’àguila reial, el voltor negre, la cigonya negra. • Zones de Cantàbria amb presència de l’urogall. Conseqüència: • Pèrdua de nius, individus i, sobretot, d’hàbitats, que poden trigar anys a recuperar-se. • A Espanya, els incendis es consideren una de les principals amenaces per a la biodiversitat. 5.4. Causes dels incendis forestals Beatriz identifica diverses causes, sovint combinades: • Naturals: • Llams que provoquen foc sense intervenció humana. • Intencionades (provocades): • Focs suposadament “controlats” que s’escapen. • Incendis provocats per interessos econòmics: aprofitament de llenya, canviar l’ús del sòl per urbanitzacions o pastures. • Negligències: • Fogueres mal apagades. • Borilles de cigarreta. • Maquinària que genera espurnes. • Cas concret a Andratx: carbons de barbacoa tirats prop d’un bosc, que desencadenaren un gran incendi. • Accidentals: • Problemes a línies elèctriques d’alta tensió. • Canvi climàtic: • Condicions més extremes (sequera, onades de calor, vents forts) que augmenten la freqüència i intensitat dels incendis. • Incendis molt greus també a Canadà i Brasil, en un context global. 5.5. Per què augmenten i s’agreugen els incendis? Les causes estructurals principals són: • Manca de gestió forestal i planificació: • A Espanya, un 77% dels boscos no tenen plans d’ordenació. • Això genera paisatges homogenis, joves i poc diversos, altament inflamables. • Abandonament rural i desaparició d’usos tradicionals: • La falta de rendibilitat econòmica i el despoblament del camp deixen els boscos sense cura ni aprofitament. • Sense teixit econòmic i social rural, no hi ha gestió forestal efectiva. • Percepció urbana de la natura com a “intocable”: • Part de la societat urbana defensa una visió de “el bosc no es toca”, que dificulta actuacions de gestió preventiva (neteja de sotabosc, aclarides, cremes controlades). 5.6. Què es pot fer? Prevenció, adaptació i coordinació Beatriz conclou amb un bloc propositiu: • És imprescindible assumir la crisi climàtica: si no es redueixen emissions i s’apliquen mesures de mitigació, l’adaptació serà insuficient. • La magnitud dels incendis pot desbordar la capacitat de resposta si se segueix actuant de manera fragmentada. Cal: • Compromís real i coordinat entre: • Societat. • Administracions. • Classe política. • Combinar: • Restauració ecològica dels espais degradats. • Prevenció basada en el coneixement del territori. • Educació ambiental. • Implicació activa de les comunitats rurals. Idea central final: La protecció de la natura ha de ser un element estructural, vital per a la supervivència, per damunt dels vaivens partidistes. 6. Tancament i proper programa El programa conclou amb dues idees clau: • Hi ha alternatives al monocultiu turístic i al model neoliberal, però requereixen: • Decreixement turístic planificat. • Diversificació econòmica (cures, economia social, economia circular, energia, etc.). • Reforma fiscal sobre el patrimoni per finançar la transició. • Empoderament de la societat civil i recuperació del pensament crític. • La setmana següent, el programa abordarà els “desastres naturals”: • Com es poden prevenir o pal·liar. • Com sovint hi ha mà humana darrere fenòmens aparentment naturals, en línia amb el que s’ha comentat sobre incendis i canvi climàtic. Es conviden els oients a fer suggeriments i comentaris via correu i telèfon, i es desitja bona setmana a tothom.

  • Amb el País Valencià: Conversam amb la presidenta d'Acció Cultural. 13/11/2025 - episode art
    Es Jai de sa Barraqueta
    56'

    Amb el País Valencià: Conversam amb la presidenta d'Acció Cultural. 13/11/2025

    En aquesta edició d'Es Jai de sa Barraqueta a Ona Mediterrània, s'analitza l'any de lluita i dolor al País Valencià després de la devastadora DANA. L'entrevista amb Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, posa el focus en la precarietat cultural i la indignació social davant la gestió política del president Mazón, a qui s'exigeixen responsabilitats penals. L'episodi explora la resiliència del poble valencià, el suport emocional de les entitats civils i la importància d'enfortir els lligams amb l'Obra Cultural Balear i la Federació Llull. També es denuncia la nova llei educativa que amenaça la supervivència de la llengua a les escoles i es reivindica el paper de la música experimental i compromesa com a eina de denúncia. El programa és una crida a la solidaritat entre territoris per mantenir viva la consciència de generació i la defensa de la cultura catalana enfront de les pressions socials i institucionals actuals.

  • Transitant del 13/11/2025 - episode art
    Transitant

    Transitant del 13/11/2025

    Transitant cap a un món millor! Programa d'anàlisi de la realitat per transitar amb propostes concretes cap a un món millor, més just, solidari i sostenible, que vol donar veu a persones i entitats que hi estan treballant. És important escoltar, conèixer el que es fa i el que es pot fer. Transita amb noltros i escolta'ns cada dijous d'11h a 12h a la 88.8FM. Amb Guillem Ramis i Margalida Rosselló.

  • Copinya de Volta Verda - KITSCH (10) del 11/11/2025 - episode art
    Copinya de Volta Verda
    59'

    Copinya de Volta Verda - KITSCH (10) del 11/11/2025

    Aquest episodi de Copinya de Volta Verda a Ona Mediterrània presenta un recull musical dels anys del franquisme i la postguerra. A través de cançons infantils de Los Chiripitifláuticos i els Payasos de la Tele, el programa analitza com la música servia d'evasió en temps difícils. També explora el fenomen de la rumba amb el Payo Juan Manuel i la gran influència de la cançó melòdica italiana i internacional, amb figures com José Feliciano o Mina, que van dominar la graella televisiva de l'època. Finalment, es reivindica la producció local amb Bonet de San Pedro i la seva connexió amb la cultura de les Balears, tancant amb un retrat sonor d'una Espanya que encara buscava la seva llibertat a través de les ones de ràdio.

  • Propietat intel·lectual, ètica i IA al programa El Crepuscle - episode art
    El Crepuscle
    58'

    Propietat intel·lectual, ètica i IA al programa El Crepuscle

    En aquest episodi d'El Crepuscle a Ona Mediterrània, l'expert Javier Gutiérrez analitza els reptes actuals de la propietat intel·lectual. La conversa aprofundeix en la distinció entre els drets materials i els drets morals, subratllant la relació indissociable entre l’autor i la seva obra. S'il·lustra amb exemples d'artistes com Joan Miró i s'aborda la problemàtica del plagi en l'era digital. Un punt clau és la crítica a la inteligència artificial, advertint sobre el risc que les grans tecnològiques utilitzin obres preexistents per generar continguts buits de l’element espiritual exclusiu de l’ésser humà. L'entrevista clou amb una reflexió sobre la base filosòfica del dret, defensant que la legislació ha de néixer de l'ètica i no només dels interessos econòmics, reivindicant la lectura de clàssics i la música de Bach com a pilars per a una vida plena.

  • L’Illa Sense Calma - Enzo Elbaz del 12/11/2025 - episode art
    L’Illa Sense Calma
    56'

    L’Illa Sense Calma - Enzo Elbaz del 12/11/2025

    L'episodi de L’Illa Sense Calma se centra en una conversa profunda amb l'artista Enzo Elbaz, qui presenta la seva darrera exposició fotogràfica a la galeria La Bàscula de Manacor. A través de la seva experiència a les catacumbes de Palerm, Elbaz reflexiona sobre la mort com a element vital i espiritual, defugint el tabú occidental. El programa analitza la precarietat cultural a les Illes Balears mitjançant les veus del contestador simptomàtic, on es denuncien els problemes de la fragilitat econòmica i la pressió del turisme de masses. Elbaz reivindica la figura del mestre artesà, recordant referents com Andreu Maimó o Zush, i proposa una tornada a l'art comunitari i anarquista, fortament arrelat al territori i a la natura. L'entrevista és un recorregut per la trajectòria d'un autor que ha passat per la fotografia publicitària a Londres fins a la recerca mística actual, tot fent una crida a recuperar l'optimisme i la dignitat en el sector cultural mallorquí.

  • FutbolXat: Reacció del Mallorca i l'efecte Guardiola - episode art
    FutbolXat
    51'

    FutbolXat: Reacció del Mallorca i l'efecte Guardiola

    En aquesta edició de FutbolXat a l'emissora Ona Mediterrània, Tolo Ramon i Joan Fortesa diseccionen l'actualitat futbolística marcada per la victòria del Mallorca davant el Getafe. El programa posa en valor la figura de Mascarell com a eix de l'equip i la capacitat golejadora de Muriqi, a més de fer un balanç de les primeres jornades de Lliga. S'analitza la pèrdua d'identitat de clubs històrics com l'Atlètic de Madrid davant la irrupció de capitals externs i la situació crítica del València. També hi ha espai per a la Premier League, destacant el domini tàctic del Manchester City de Pep Guardiola i la seva recent victòria contra el Liverpool, mentre es qüestiona si l'Arsenal serà capaç de mantenir el pols fins al final. Finalment, es repassen les carreres d'antics capitans i referents com Rafa Gallardo, reivindicant la història del club mallorquinista tant a segona B com a les categories inferiors.

  • Ruta 66 del 12/11/2025 - episode art
    Ruta 66

    Ruta 66 del 12/11/2025

    Ona Mediterrània és una ràdio lliure i associativa de Mallorca. Sintonitza'ns al 88.8 FM, i també a onamediterrania.cat

  • Inca, habitatge i aigua; Vox i judicis polítics - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    2h 53min

    Inca, habitatge i aigua; Vox i judicis polítics

    Visió general de l’episodi Ona Mediterrània emet un nou capítol de Bon Dia i Bona Vida que combina actualitat, entrevistes i anàlisi amb un fil conductor clar: habitatge i model territorial, discurs d’odi i resposta legal, i judicis polítics. L’obertura musical amb Manel dóna pas a titulars de premsa (amb especial atenció a dBalears i VilaWeb), el temps i la franja d’entrevistes. Moments clau Violència masclista i retrocés polític: a partir d’un àudio històric, es reflexiona sobre la persistència del masclisme i el paper de les forces polítiques que banalitzen o neguen la violència de gènere. Habitatge i model econòmic a Balears: Toni Benassa desgrana la bretxa entre sous “espanyols” i preus “centreeuropeus”, critica l’urbanisme especulatiu i alerta del trasllat del model trampista (hipoteques a 50 anys) com a solució falsa. Aigua i agricultura: debat sobre ús hídric insostenible (ex. alvocat) i priorització del consum humà, amb crida a regulació i control de pous. Inca en focus: el batle Virgilio Moreno explica polítiques d’HPO, rehabilitació, cohousing, el tercer polígon industrial, la Ronda Nord i el revifament cultural (Teatre Principal, Còmic Nostrum i futur Museu del Còmic). Querella contra tanques racistes: l’exdiputada Cristina Gómez detalla la querella (amb acció popular) contra les tanques de Vox i el marc jurídic del test de Rabat per valorar discurs d’odi; es demanen mesures cautelars i s’apunta a responsabilitats polítiques. Taula d’anàlisi: recomanació de lectura científica (Benjamín Labatut), lectura política de la victòria de Mamdani a Nova York i debat sobre la Conquesta de Mallorca 2029 i la integració dels “nous mallorquins”. Literatura comparada: amb Marisa Cerdó, lectura en paral·lel de Madame Bovary i Marlott (Guillem Cabré), empoderament femení i classe social. Judicis polítics: Daniel Escribano presenta “Judicis polítics sota la democràcia militant espanyola”, amb casos com Miguel Castells, Valtònyc, el 25-S i el Procés 2017, i la repressió lingüística als tribunals. “No podem normalitzar que l’endeutament d’una família duri tota una vida i la dels fills: això no és solució, és model.” Titulars d’actualitat (selecció) dBalears: Pla urgent de llengua del Consell Social (retirada del pla de segregació), transició ecosocial amb més feina i millor vida, i edició especial Dijous Bo (Inca, capital de la constància). VilaWeb: Entrevista a Laura Borràs, pressió pel referèndum a Andorra, moviments de Junts a Sabadell i fractura del macronisme per pensions. Premsa local: seguiment del cas Medusa, Club Nàutic de Palma, i mercats afectats per grip aviària. Clau de context Conceptes com democràcia militant, discurs d’odi i test de Rabat estructuren la lectura dels casos legals. En política territorial i habitatge, s’oposen propostes de contenció i regulació a un urbanisme de rendes que, segons els analistes, reprodueix l’“espiral de creixement” dels seixanta. Destaquem Cultura i ciutat: Inca consolida el Teatre Principal (34.000 espectadors/temporada) i aposta pel Museu del Còmic (primer públic de l’Estat, en projecte), i Còmic Nostrum. Societat civil: es reivindica el paper de l’Obra Cultural Balear (OCB) i la preparació de la Conquesta 2029 en clau inclusiva i de memòria crítica. Lectures recomanades Benjamín Labatut: “Un verdor terrible” (divulgació científica narrativa). Gustave Flaubert: “Madame Bovary” i Guillem Cabré: “Marlott” (empoderament i classe). Paraules clau • Ona Mediterrània • Bon Dia i Bona Vida • dBalears • Inca • habitatge • HPO • rehabilitació • cohousing • tercer polígon industrial • Ronda Nord • Teatre Principal d’Inca • Còmic Nostrum • Museu del Còmic • violència de gènere • Vox • tanques racistes • test de Rabat • discurs d’odi • aigua • alvocat • hipoteques 50 anys • Valtònyc • Miguel Castells • 25-S • Procés 2017 • Marchena • llibertat d’expressió • repressió lingüística • OCB • Conquesta de Mallorca 2029

  • Assetjament, Alzheimer i Morbo: El Crepuscle - episode art
    El Crepuscle
    49'

    Assetjament, Alzheimer i Morbo: El Crepuscle

    En aquest episodi d'El Crepuscle d'Ona Mediterrània, s'analitzen en profunditat les dinàmiques de l'assetjament escolar, subratllant la importància de la comunicació familiar i el paper crític de l'espectador en la prevenció. En l'àmbit científic, es destaca un avenç revolucionari: una col·laboració entre investigadors catalans i xinesos que ha aconseguit revertir l'Alzheimer en ratolins mitjançant l'ús de nanopartícules. D'altra banda, s'explora el futur tecnològic amb Google i la seva possible expansió de centres de dades a l'espai per fer front a la crisi energètica de la IA. Finalment, el programa reflexiona sobre la naturalesa humana i el concepte de morbo, vinculant la curiositat col·lectiva amb la cultura popular i el cinema clàssic d'Alfred Hitchcock.

  • Cotiledonia: Poesia de Miquel Àngel Lladó i el mite de Llompart - episode art
    Cotiledonia
    58'

    Cotiledonia: Poesia de Miquel Àngel Lladó i el mite de Llompart

    L'episodi d'avui de Cotiledonia a Ona Mediterrània presenta un recorregut profund per la literatura contemporània i la memòria poètica de les Balears. A través de l'entrevista a Miquel Àngel Lladó, descobrim el seu Quadern de Quaresma, una obra que sublima la quotidianitat i el record familiar des de la introspecció de la pandèmia. L'espai també ret homenatge al centenari de Josep Maria Llompart, analitzant amb Maria Antònia Perelló com la figura del pare esdevé un eix vertebrador de la seva infantesa i del seu univers líric. Finalment, el dramaturg Pau Culla ens presenta Mosques, una obra valenta que utilitza la llegenda de les mosques de Girona per fer una crítica a la pressió estètica i els cànons de bellesa actuals en la comunitat LGTBIQ+. Un programa que combina la reflexió sobre el passat amb les veus més vibrants de la narrativa local i l'escena teatral actual.