Visió general del programa Aquest episodi de Copinya de Volta Verda a Ona Mediterrània és un espai preoníric, ambiental i relaxant dedicat íntegrament a la música del disc Long Ambients 1: Calm. Sleep. de Moby. El contingut parlat és molt breu i es concentra a l’inici: el/la locutor/a presenta el concepte del programa i indica que, a partir de llavors i fins al final de l’emissió, s’escoltaran fragments llargs i contínus de l’àlbum, pensats per relaxar, acompanyar la son i crear una atmosfera hipnòtica. Durant la resta del temps, el que sona és pràcticament tot música ambiental contínua, amb intervencions mínimes del/la locutor/a que només apareix puntualment per acomiadar-se amb un “Fins demà” o “Gràcies”, sense introduir nous temes ni comentaris. Contingut principal 1. Presentació del programa i del disc • El programa s’emet a Ona Mediterrània i forma part de Copinya de Volta Verda. • El/la locutor/a saluda l’oient i defineix el to del programa com a: - “delicat” - “preoníric” (abans del somni) - “ambiental” • Es presenta el disc protagonista: “Moby – Long Ambients 1: Calm. Sleep.”, descrit com un àlbum fabulós i pensat per dormir o induir calma. “Una sèrie de temes suggerents, hipnòtics i sobretot relaxants.” 2. Explicació del contingut musical de l’episodi • S’explica que Moby té dos àlbums amb aquest concepte de Long Ambients. • En aquest episodi s’escoltarà la part que falta del primer disc, concretament els fragments: - Long Ambients 6 - Long Ambients 8 - Long Ambients 9 • El/la locutor/a indica clarament que no hi haurà més seccions ni continguts parlats importants: serà tot música fins al final. “Des d’ara i fins a la fi escoltarem els fragments Long Ambience 6, 8 i 9. Això serà tot, que ho disfrutin, molt bona nit, adeu…” 3. Tractament sonor i experiència d’escolta Encara que no es descriu detalladament al micròfon, la intenció del programa es pot resumir així: • Objectiu principal: - Acompanyar l’oient en el tram final del dia - Crear un espai sonor continu, ideal per relaxar-se, llegir o adormir-se • Característiques de la música de fons (implícites pel tipus d’àlbum): - Textures ambientals molt llargues - Poques o cap percussió marcada - Evolució lenta i hipnòtica 4. Intervencions mínimes del/la locutor/a La resta del fitxer està ocupada per música i breus inserts de veu que només diuen: • “Fins demà!” • “Gràcies.” Aquests punts de veu no introdueixen nous temes, no comenten l’àlbum ni desenvolupen continguts culturals: funcionen com micro-acomiadaments o cortinetes disperses dins de la llarga peça musical. Per tant, no hi ha canvis temàtics reals al llarg de l’episodi: el tema únic és la reproducció contínua de música ambient de Moby per a la relaxació nocturna. Temes principals • Música ambient de Moby com a eix central del programa. • Concepte de música per dormir i relaxar-se (Calm. Sleep.) aplicada a la ràdio nocturna. • Programació mínima de veu: la paraula es redueix a la presentació inicial i a breus acomiadaments. • Espai radiofònic com a experiència sonora contínua, més proper a una sessió musical que no pas a un magazín o una secció cultural. Estructura del programa Atès que l’únic bloc temàtic real és la presentació i la resta és música contínua amb acomiadaments breus, les seccions s’organitzen en funció del canvi de rol de la veu (presentació vs. experiència musical):
Context del programa El Crepuscle dedica aquest episodi a la segona part d’una conversa sobre espiritualitat, a partir del llibre d’un psiquiatre de Harvard, George Vaillant. El convidat habitual, el psicòleg Sebastià Fortesa, analitza com es pot entendre l’espiritualitat des de la psicologia i la neurociència, i en quina mesura es pot distingir de la religió. 1. Punt de partida: l’estudi de Harvard i les emocions positives L’estudi de seguiment d’adults de Harvard • Es comenta el famós estudi longitudinal de Harvard (més de 50 anys de seguiment de persones de diferents classes socials). • A partir d’aquest estudi, George Vaillant extreu factors clau de longevitat i felicitat. • En la seva etapa final, Vaillant posa el focus en espiritualitat, amor i emocions positives. «Les emocions han estat poc tractades, s’ha treballat molt més la part racional i tècnica de la persona» Reivindicació científica de les emocions • La ciència clàssica ha privilegiat la racionalitat, deixant de banda les emocions i, encara més, l’espiritualitat. • Vaillant defensa que l’espiritualitat és una emoció positiva susceptible d’estudi científic, no només un afer religiós. 2. XatGPT, escola humanista i inspiracions diverses L’ús de xatGPT en la preparació del programa • Sebastià reconeix que ha demanat a xatGPT que li prepari material per al programa. • Valora que l’eina li ha aportat idees noves, com la connexió amb la psicologia humanista. «He de reconèixer que xatGPT ho ha fet molt bé i m’ha donat visions que jo no havia tingut» Psicologia humanista i espiritualitat • Esmenta figures com Maslow, Carl Rogers i Viktor Frankl com a introductors o ponts cap al concepte modern d’espiritualitat. • Destaca Rogers: - Acceptació incondicional de la persona. - Relació terapèutica positiva i profunda. - Biografia espiritual: va voler ser religiós abans de dedicar-se a la psicologia. Crítica parcial a xatGPT • Considera que xatGPT passa massa per damunt en la distinció entre espiritualitat i religiositat. • Troba més clara i matisada la separació que fa Vaillant entre aquests dos conceptes. Aportacions d’un altre referent: Fernando Espín • Sebastià comenta un podcast de Fernando Espín, psiquiatre espanyol de Harvard, amb un programa d’orientació humanista. • Espín subratlla que: - Als Estats Units, espiritualitat i religió estan molt lligades. - A Europa, predomina una espiritualitat més laica, menys vinculada a institucions religioses. - A molts llocs dels EUA és habitual que un psiquiatre aconselli anar a missa; a Europa això seria vist amb molta suspicàcia. 3. Espiritualitat i religió en context cultural Diferències entre context europeu i nord-americà • Als EUA, la religió està socialment integrada en la vida quotidiana i en serveis com la discapacitat i la dependència. • Exemple citat: - Projecte de la Universitat de West Virginia sobre discapacitat, valors i qualitat de vida. - En els plans d’activitats recomanades (nedar, visitar amics, etc.) hi apareixia explícitament “anar a missa” un cop per setmana. • S’explica també el component social de moltes comunitats religioses (trobades, pastissos, conversa amb el capellà, xarxa de suport). Anècdotes personals que il·lustren la dimensió social Missa gospel a Nova York • La família del locutor assisteix espontàniament a una missa gospel a Nova York. • Són convidats a presentar-se, els dediquen les cançons i els conviden al vermut amb la comunitat. • Fins i tot els recomanen un restaurant “negre” tradicional per tastar el menjar típic dels antics esclaus el dia de Pasqua. «Va ser una cosa impellable» (experiència inoblidable, carregada de calidesa i acollida). Església evangelista • Sebastià explica que, dècades enrere, va visitar una església evangelista i va notar: - Familiaritat i tracte directe. - Crides i salutacions al visitant nou. - Un estil més informal i participatiu que el culte catòlic tradicional. Espiritualitat com a sociabilitat • Tant xatGPT com Fernando Espín destaquen que l’espiritualitat té un component de sociabilitat: - Cobreix un buit existencial compartit. - Genera normes i vincles comunitaris. - Dona lloc a una espiritualitat col·lectiva, especialment quan es canalitza a través de religions o comunitats. 4. Vaillant: cap a una espiritualitat científica La dicotomia ciència–espiritualitat • Sebastià comparteix una anècdota domèstica: quan parla de temes espirituals, la seva dona li diu que “li surt la part científica”. • Això il·lustra la tensió entre una mirada espiritual i una mirada científica. • Vaillant intenta trencar aquesta dicotomia: vol parlar d’espiritualitat amb llenguatge científic, sense negar-ne l’experiència subjectiva. Canvi de paradigma cultural • Recorda com, a l’antiguitat, es veia la Terra com plana i sostinguda, fins que algú va dir que era rodona i ho van considerar una bogeria. • Analogament, fa pocs decennis hauria estat “impensable” estudiar l’espiritualitat científicament, fora del marc religiós. • Ara es comença a considerar que l’espiritualitat pot ser una emoció més, amb una base neurològica. 5. Espiritualitat com a emoció: cervell, hormones i models Emoció i racionalitat inseparables • Avui es considera absurd separar radicalment emoció i raó: - Tota decisió implica elements genètics, culturals, emocionals i racionals. - La divisió por/raó només és útil amb finalitats pedagògiques, però no reflecteix la realitat del cervell. Sistema límbic i emocions • Didàcticament, es situa l’emoció al sistema límbic (centre del cervell) i s’explica que: - Les emocions generen respostes fisiològiques (adrenalina, canvis físics, etc.). - La por és l’emoció més estudiada, especialment en animals de laboratori (rates). Espiritualitat i neurotransmissors • Vaillant proposa que l’espiritualitat es pot entendre com una emoció positiva que activa: - Dopamina - Serotonina • Es recorda la moda del Prozac, vinculat mediàticament a la «hormona de la felicitat» (serotonina), tot i que avui es veu de manera més matisada. • La hipòtesi: les emocions positives (com l’espiritualitat) incrementen aquests neurotransmissors positius. Emocions poc estudiades • Moltes emocions segueixen poc explorades científicament: - Enveja: gairebé no estudiada, tot i ser universal. - Vergonya i culpabilitat: una mica més ateses en teràpia, però encara amb llacunes. • Sebastià suggereix que fins i tot l’enveja pot tenir un component adaptatiu (copiar qui fa millor les coses per millorar la pròpia situació), sempre que no desemboqui en violència o destrucció. Universalitat de la vivència espiritual • De la mateixa manera que tothom ha sentit por o vergonya, es postula que tothom ha viscut algun moment d’espiritualitat. • Exemples de moments espirituals: - Entrar en una església i sentir l’orgue o el cant gregorià. - Contemplar un paisatge immens (mar, muntanyes). - Davant d’una obra d’art que commou profundament. • Es reconeix el pes del component cultural (no tots els contextos produeixen la mateixa resposta en totes les cultures), però es manté la hipòtesi d’un nucli emocional universal. 6. Evidències indirectes: epilèpsia, deliris i experiències de quasi mort Epilèpsia del lòbul temporal i misticisme • Hi ha una forma d’epilèpsia del lòbul temporal que no genera convulsions clàssiques, sinó fenòmens cognitius i conductuals. • Algunes persones amb aquest tipus d’epilèpsia: - Desenvolupen un interès especial per la filosofia, el misticisme i els temes espirituals. - Poden interpretar les seves experiències com a visions o revelacions. • Esmenta hipòtesis clàssiques (com la de l’apòstol Pau) segons les quals certs episodis místics podrien tenir base epilèptica. • Aquesta associació suggereix l’existència de neurones o circuits específicament implicats en la transcendència. Deliris amb contingut espiritual • Certs deliris (en trastorns psíquics greus) també presenten fort contingut religiós o místic. • Això reforça la idea que hi podria haver zones cerebrals dedicades al pensament de tipus espiritual o transcendent, igual que n’hi ha per a l’olfacte o la visió. Experiències de quasi mort (EQM) Estudis mèdics • Dos metges han estudiat sistemàticament persones ressuscitades després d’estar a punt de morir: - Bruce Greyson (psiquiatre). - Pim van Lommel (cardiòleg). • Mostres: - Greyson: seguiment de 344 persones durant 30 anys. - Van Lommel: troba que un 56% dels pacients recuperats informen de vivències especials en el límit de la mort. - Al voltant d’un 7% descriuen experiències altament espirituals de pau i transcendència. Característiques de l’experiència • Dificultat extrema per posar en paraules allò viscut. • Són recordades com a veritats absolutes, profundament gravades. • S’hi experimenta una sensació de sortir fora de l’espai i el temps. • Són viscuts com a episodis molt ràpids, intensos i lluminosos (tòpics de “veure la llum”, repàs de la vida, etc.). Interpretació científica • Aquests treballs apunten que una manca d’oxigen al cervell podria desencadenar aquests estats, activant circuits concrets. • Des d’una perspectiva no religiosa, es considera que el cervell genera aquestes experiències espirituals, que són tan reals per al subjecte com la por o la vergonya, però tenen una base neuroquímica. 7. Drogues, ritus i estats alterats com a via espiritual Drogues i receptors cerebrals • La majoria de drogues actuen perquè el cervell disposa de receptors per a substàncies similars produïdes de forma natural. • Exemple d’opiàcis: - El cos genera substàncies endògenes (endorfines, etc.) amb funció analgèsica i d’adaptació a l’estrès. - Quan s’ingereixen opiàcis externs, simplement s’estimulen aquests receptors naturals. • El col s’esmenta com una droga “problemàtica” perquè: - No té receptors específics. - Travessa fàcilment totes les barreres, inclosa la barrera hematoencefàlica. Cultures, ritus i drogues • Totes les cultures conegudes han utilitzat substàncies psicoactives o rituals per alterar la consciència: - Xamanisme: ingestió de plantes o preparats per provocar visions i estats místico-espirituals. - Balls repetitius, ritmes de percussió i cants que indueixen a estats de transe o possessió. • Aquests estats sovint es descriuen com d’elevació espiritual, connexió amb el sagrat o amb altres dimensions. Drogues com a prova indirecta • El fet que determinades substàncies o pràctiques provoquin de manera sistemàtica vivències espirituals suggereix que: - El cervell està preparat per entrar en aquests estats. - Les drogues i ritus serien formes d’exagerar o forçar un estat que ja forma part del repertori natural de l’ésser humà. 8. Meditació budista, hormones i espai-temps Estudis de neuroimatge en meditadors • El radiòleg Andrew Newberg ha estudiat el cervell de budistes en estat de meditació profunda (nirvana). • Resultats principals: - Increment notable de dopamina i serotonina durant aquests estats. - Activació molt marcada de les zones que processen espai i temps. Transcendència i sensació de “levitar” • Newberg interpreta que la forta activació de les neurones de l’espai-temps fa que els meditadors percebin: - Una sensació d’elevació, com si el cos surés o es separés del món físic. - Una vivència de transcendir les coordenades habituals de l’existència. • Aquest resultat dona suport a la idea que l’espiritualitat és un estat mental real, autoinduit, amb correlats cerebrals mesurables. Entrenament del cervell • Sebastià ho compara amb entrenar un múscul: - A través de la meditació, aquests practicants han après a “muscular” el seu cervell, produint estats interns molt particulars sense necessitat de drogues. 9. Astronautes i espiritualitat al trepitjar la Lluna Dades sobre astronautes • S’han estudiat les experiències dels 12 astronautes que han trepitjat la Lluna. • Aproximadament la meitat reporten una vivència espiritual molt intensa: - Sentiment de petitesa i meravella davant la immensitat. - Forta elevació espiritual, canvi profund de perspectiva vital. • Alguns d’ells, en tornar a la Terra: - Es tornen molt més espirituals. - Fins i tot abracen rols religiosos actius (per exemple, pastors). Possible explicació • Es menciona que factors com la manca de gravetat, la solitud extrema i la consciència de la distància radical respecte de la Terra podrien desencadenar aquesta resposta. • En tot cas, s’interpreta com una altra situació límit que pot activar circuits d’espiritualitat i transcendència. 10. Diferenciant religió i espiritualitat (segons Vaillant) En el tram final, Sebastià sintetitza els cinc punts clau amb què George Vaillant diferencia religió i espiritualitat des d’una perspectiva científica. 1. Institució vs experiència personal • Religió: - És una institució (Església, comunitat organizada, jerarquia). - Converteix la vivència espiritual en un fet interpersonal (relació capellà–feligresos, xaman–grup, etc.). • Espiritualitat (científica): - És un sentiment intrapersonal, una experiència psicològica interna. - Pot compartir-se, però no necessita d’una institució. 2. Cultural vs neurològic • Religió: - És bàsicament un fenomen cultural. - S’aprèn a través de l’educació, normes, tradicions i rituals. • Espiritualitat: - Es considera un fet neurològic, una capacitat pròpia del cervell humà. - Les religions podrien ser maneres culturals de canalitzar aquesta disposició interna. 3. Explicació racional vs vivència • Religió: - Cerca explicacions racionals i dogmàtiques sobre l’origen del món, l’existència de Déu, etc. - Articula creences i doctrina. • Espiritualitat: - No necessita justificació intel·lectual; és una manera d’estar, un estat emocional. - Prioritza l’experiència viscuda per damunt de l’explicació. 4. Tendència a la intolerància vs tolerància • Religió: - Sovint tendeix a la intolerància: pretén convèncer o captar nous fidels. - Pot imposar creences i pràctiques. • Espiritualitat: - No es pot imposar; o es sent o no es sent. - En principi, hauria de ser tolerant, perquè es tracta d’un fenomen intern, no d’un sistema de poder. 5. Jerarquia vs horitzontalitat • Religió: - Crea jerarquies (caps, autoritats, estructures de poder). - Pot utilitzar la necessitat humana de transcendència per construir institucions piramidals. • Espiritualitat: - No té per què implicar jerarquies. - És una experiència igualitària, accessible a qualsevol persona en qualsevol lloc. 11. Conclusió general del programa • L’episodi defensa que l’espiritualitat es pot entendre com una emoció humana universal, amb bases neurològiques i biològiques, que pot aparèixer: - En contextos religiosos i no religiosos. - En situacions límit (quasi mort, viatges espacials, malalties neurològiques). - Mitjançant drogues, ritus, meditació o experiències estètiques i naturals. • Alhora, es reivindica la importància de: - Distingir clarament entre la vivència espiritual individual i les institucions religioses. - Reconèixer que la ciència pot estudiar l’espiritualitat sense negar-ne el valor subjectiu. «La religió pot convertir una necessitat humana com la transcendència en una institució i jerarquia; l’espiritualitat, en canvi, és una experiència íntima, sense necessitat de poder ni imposició.»
Les indòmites: Una hora de ràdio eclèctica per gent de ment elèctrica amb na Mistress Perenque, en Roc Negre, la Senyora Licé, en Satan i en Joan CiberSheep. Moixa Mental presenta el programa del col·lectiu d'acció creativa en el qual posam música que ens toca i xerram de temes dispersos i ens feim preguntes absurdes. Ens podeu escoltar en directe dilluns a les 18 (i en redifusió divendres a les 11 i diumenge a les 16), a ONA MEDITERRÀNIA, a la 88.8 de l'FM. Més info: moixamental.cat/radio
Resum general de l’episodi Aquest Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània combina actualitat informativa, anàlisi política, cultura musical i memòria històrica en un matí molt complet. L’Episodi transcorre en diversos blocs: • Butlletí informatiu amb titulars de dBalears i VilaWeb sobre política catalana, drets lingüístics i actualitat internacional. • Previsió meteorològica amb entrada de fred i possibles nevades. • Espais de publicitat i crida a fer-se Soci d’Ona Mediterrània i de projectes socials locals. • Bloc esportiu amb Pep Vergé, repassant la jornada de futbol estatal i balear, amb atenció especial al Mallorca. • Entrevista cultural amb Pep Suasi, repassant la seva trajectòria musical (Fora del Sembrat, Suasi), la situació del món musical illenc i la centralitat dels mitjans en català. • Taula jove d’anàlisi (programa “Short Vida” #77) sobre: - Retallada d’ajudes a l’Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua. - 40 anys del Consell de la Joventut de les Illes Balears. - Paper polític de les seleccions esportives de nacions sense estat (Catalunya, País Basc, Palestina). • Bloc d’anàlisi política amb Joan Miralles (coordinador del PI), centrat en l’ús de l’impost turístic (ecotaxa), el dèficit fiscal i la proposta de concert econòmic per a les Illes Balears, així com la nova coalició mallorquinista amb Som Mallorca. • Secció “Tot està relacionat” amb Na Nena Duel sobre el fenomen fan, la dopamina i el paral·lelisme entre Franz Liszt i figures pop actuals com Rosalía. • Espai de memòria històrica amb Llorenç Capellà, al voltant del 20N, la pervivència del franquisme i els límits del mallorquinisme polític quan beu de tradicions conservadores. • Secció musical “Xocolat” amb Anita Sancho, amb novetats discogràfiques de Tomeu Penya, col·laboracions familiars i una Nadala de Mel i Sucre per encetar l’ambient de Nadal. L’eix comú de l’Episodi és clar: defensa del català, reflexió sobre el país (Països Catalans / Mallorca) i el seu panorama cultural, en diàleg constant amb la política institucional, la memòria històrica i la música. Contingut detallat per blocs 1. Presentació i sumari del programa (0–160 s) El/la Locutor/a obre el matinal Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània, presenta la data i avança la Graella de programació del matí: • Titulars informatius de dBalears i VilaWeb. • Connexió amb Pep Vergé per parlar d’actualitat esportiva i econòmica. • Entrevista política a Joan Miralles (PI) al voltant de les crítiques al Govern per la gestió de l’impost turístic i el procés d’unificació del centre dreta mallorquinista. • Secció “Tot està relacionat” amb Na Nena Duel. • Col·laboració amb vida.cat (plataforma audiovisual) amb entrevista i taula d’anàlisi jove. • Connexions culturals: conversa amb Llorenç Capellà (article a Última Hora) i secció musical amb Nanita/Anita Sancho sobre novetats de la música a Mallorca. Aquest sumari inicial és un avanç; els temes s’aborden realment més endavant, quan s’indiquen a les seccions. 2. Actualitat informativa: Diari de Balears i VilaWeb (192–536 s) 2.1. Titulars de dBalears (241–386 s) El/la Locutor/a repassa els principals titulars de dBalears: • Declaracions de Jordi Domingo, president del Consell de la República, que afirma que el Consell treballa per la independència del conjunt dels Països Catalans. • Acte de l’ASM (Assemblea Sobiranista de Mallorca) amb presència de Domingo i debat sobre estratègies per al reconeixement internacional de la nació catalana. • Notícia cultural: “30 anys de Cap Pela i Nou Romancer”, destacant l’aniversari amb “regals meravellosos” (versions creuades, homenatges, etc.). • Crònica de la trentena Trobada de Xeremies i Fira de Lutiers, amb homenatge a Antoni Torrents, figura clau de la música tradicional. • Denúncia de violacions greus del dret d’asil a migrants arribats a les Illes Balears. • Declaracions de Francina Armengol, que carrega contra el Consell de Mallorca per eliminar ajudes a l’obra cultural balear i a programes per a joves per la llengua; qualifica la mesura d’“atac al català”. • Crida del col·lectiu Som Bonet Pulmó Verd a assistir al ple de l’Ajuntament de Marratxí per demanar transparència. • Presentació de la nova coalició mallorquinista entre El Pi i Som Mallorca (que reapareixerà a l’entrevista amb Joan Miralles). • Tercer cap de setmana antifeixista, amb mobilitzacions contra l’extrema dreta. • Crònica social: més de 3.000 participants a la Fira de la Gent Gran. • Notícia judicial: a judici l’exbatlessa de Petra. • Article sobre falangistes, assassins i violadors com a “essència” d’un nacionalisme espanyol que encara persisteix, tot i “l’aurora” d’altres temps. • Crònica del recital poètic d’Antonina Canyelles a Can Sales i la seva manera de crear: “Cada dia trec material, el mir, el remir, i així me venen els poemes.” • Manifestació de les dones autoorganitzades de Menorca pel 25 de novembre. • Reportatge sobre cooperatives, escorxadors i espais de transformació col·lectius i la voluntat de la ramaderia ecològica de guanyar espai al mercat. 2.2. Titulars de VilaWeb (386–476 s) Després, repàs dels titulars de VilaWeb: • La ministra Camarero haurà d’explicar al Congrés les morts a residències i serveis de teleassistència del 29 d’octubre. • Incertesa per la situació judicial de Jordi Pujol a les portes del judici. • L’ANC reuneix les bases per redefinir estratègia i reforçar el moviment independentista. • Investigació sobre un negoci milionari del trànsit que implica dos exguàrdies civils i una compra obligatòria. • Nova referència a Armengol denunciant l’eliminació d’ajudes a l’obra cultural balear. • A Palamós, els veïns aproven incorporar Sant Joan al nom del municipi. • En clau internacional: augment dels segrestos escolars a Nigèria, desestabilització al país més poblat d’Àfrica i notícia que l’exèrcit israelià assegura haver mort el número 2 d’Hezbol·là en un bombardeig a Beirut. 2.3. Secció d’opinió a dBalears (476–504 s) Es tornen a mirar les pàgines d’opinió de dBalears: • Rafael Borràs: article sobre fotografies de la resistència palestina. • Joan Lladonet: “Espanya inundada de polítics corruptes. Però bé, poder o no tenir poder”. • Josep Melià Ques: reflexió sobre “Societats plurals”. • Miquel Ripoll: “30 anys de música d’arrel”, enllaçant amb la festa de Cap Pela i Nou Romancer. 3. Previsió del temps (536–602 s) L’espai de Butlletí informatiu es tanca amb la previsió de temps de Tomeu Mateu Canals: • Nova entrada freda a partir de la nit; no tan contundent com la de la setmana anterior, però amb descens de temperatures. • Possibilitat de neu a partir de 900–1.000 metres. • Pas ràpid d’un front amb algunes precipitacions; la majoria de la població ho viurà dormint. • Tramuntana ben present dimarts i dimecres, amb ambient fred. • Alguns mapes apunten una pertorbació molt activa per als darrers dies de mes, però encara amb incertesa. Idea clau: situació hivernal, freda però no extrema, amb possibles episodis de pluja i neu en cotes altes. 4. Publicitat, suport a la ràdio i peces musicals (646–999 s) 4.1. Espais publicitaris i projectes socials (646–740 s) Diverses falques publicitàries relacionades amb salut, territori i economia social: • Revista Estel: recordatori d’aquesta publicació periòdica de pensament, cultura i territori. • Clínica dental Planes Mariano i “mètode Slow Den Distri”: - Odontologia slow com a “pausa” i temps necessari per a cada pacient. - Enfocament en resultats excel·lents, segurs i de qualitat. • 3 Globs, projecte de 3 Salut Mental: - Servei d’aigua local de qualitat per oficines i llars. - Finalitat de inserció laboral de persones amb trastorn mental. • Crida a associar-se a Ona Mediterrània: - Es recorda que la ràdio existeix gràcies al suport de les persones Soci. - Es vincula el fet de ser Soci amb la independència dels mitjans de comunicació. 4.2. Peces musicals i cortinetes (66–83 s, 781–959 s) S’escolten diversos fragments musicals que funcionen com a cortina o al respir entre blocs: • Cançó inicial breu (66–83 s) que dona to al programa. • A partir de 781 s, una peça extensa de caràcter històric i èpic, amb referències a la Guerra Civil (1936–1938) i a l’Ebre, amb tornada: “Una espurna de llum per vèncer la foscor.” Aquestes peces reforcen la connexió entre memòria històrica, joventut i resistència. 5. Bloc esportiu amb Pep Vergé (999–2521 s) 5.1. Problemes tècnics i to de la secció (999–1107 s) La connexió amb Pep Vergé comença amb dificultats tècniques (micròfon tancat, botó que no tocava). El to és informal i proper, assumint l’“Emissió en directe” amb naturalitat. “En directe se diu, no?” El mateix locutor fa de tècnic, cosa que dona un to artesanal i d’estudi de ràdio modest però molt viu. 5.2. Lliga i situació del RCD Mallorca (1107–1320 s) Temes tractats: • Anàlisi del partit Villarreal–Mallorca: - El Mallorca fa bon partit però acaba perdent. - El Villarreal és “molt millor equip”, victòria “justa”. - A la segona part, el Vila-real domina clarament. • Porteria del Mallorca: - Greif fa “aturades de mèrit”, és porter vàlid per Primera. - Però, per Pep Vergé, Leo Román és avui millor porter i amb més potencial. • Objectiu de la temporada: permanència i, amb sort, mitja taula sense patir. • Importància del partit següent contra Osasuna: - Equip de la part baixa, cal sumar tres punts per no complicar-se. 5.3. Real Madrid, egos i problema de gestió (1320–1760 s aprox.) Pep Vergé i el locutor comenten: • Empat sorprenent del Madrid contra un equip teòricament inferior (Elche), demostrant que el futbol no sempre respon a la lògica. • Debat sobre la figura de l’entrenador (anomenen Xabi Alonso, tot i que context real seria Xavi/Ancelotti—s’equivoca el nom): - Es posa en dubte si té autoritat sobre el vestidor. - “Els egos” dels jugadors són el problema principal en qualsevol equip d’elit. • Plantilla del Madrid amb més d’onze titularíssims, el que genera conflictes d’egos. 5.4. Cas Negreira i “palanca” financera del Madrid (1474–1711 s) • Pep Vergé critica el cas Negreira al Barça com a soci que exigeix explicacions (“set anys pagant un vicepresident del comitè tècnic d’àrbitres”). • Es fa broma sobre l’absurditat de “pagar perquè t’afavoreixin” i que a sobre els resultats no acompanyin. • Es comenta la nova “palanca” econòmica del Real Madrid: - Creació d’una societat amb participació privada (5 % ampliable al 10 %) en actius del club. - Sense convertir-se en Societat Anònima Esportiva, però obrint la porta a capital privat. • Crítica a la reforma del Bernabéu i al deute que això genera. • Comparacions amb el Barça: - Tots dos clubs arrosseguen problemes per grans inversions en estadis. - Dubtes sobre el Fair Play financer i el pes de Javier Tebas. 5.5. Camp Nou, Montjuïc i fidelitat de l’afició (1782–2052 s) • Reflexió sobre el retorn al Camp Nou: - El Barça té més de 100.000 socis i 80.000–90.000 abonats al Camp Nou ple. - A Montjuïc, només hi havia uns 20.000 abonats. • Pep Vergé ho titlla de “vergonyós” i qüestiona la fidelitat de l’afició. • Es descriu la incomoditat logística de Montjuïc (caminar mitja hora, pujar, baixar) com a factor dissuasiu. • Es dubta de la utilitat real de la reforma del Camp Nou: - Principals canvis: més capacitat i estadi cobert. - Es pregunta si ha valgut la pena el cost. 5.6. Atlético de Madrid i Villarreal (2097–2239 s) • L’Atlètic de Madrid guanya però amb mal joc, “un miracle” a Getafe; no és dia “per treure pit”. • Classificació: Atlètic quart, en zona de Champions League. • Villarreal: - Es creu que pot aguantar a dalt; té molt fons d’armari. - Reflexió curiosa sobre la mida de la ciutat (semblant o menor que Inca) i la desproporció entre població i potència futbolística. 5.7. Segona RFEF i equips balears (2285–2402 s) • Resultats a Segona RFEF: - Atlètic Balears 2 – UE Poblense 1: primera derrota després d’una bona ratxa del Poblense. - Tot i això, Poblense continua líder, amb tres punts sobre Barça B i Atlètic Balears. • Per la part baixa: - Situació molt complicada per a equips com Porreres, Eivissa i Andratx. • Comentari sobre el fet insòlit de tenir quatre equips balears a Segona RFEF. 5.8. Champions League i Barça–Chelsea (2402–2521 s) • Mirada cap a la Champions: - Enfrontament Barça–Chelsea vist com una prova de nivell real del Barça. - Pep Vergé destaca la incertesa de la competició i la possibilitat de qualsevol resultat. • Tancament distès amb una broma sobre la “penya barcelonista més potent del món” a Felanitx. 6. Entrevista a Pep Suasi: música, país i mitjans (2541–3539 s) 6.1. Inicis musicals i llengua (2541–2831 s) Pep Suasi repassa els seus orígens musicals: • Família molt vinculada a la música tradicional: - El pare tocava la guitarra cada dissabte, la mare era una “gran cantadora”. - Des dels 14 anys, els pares ja eren al món de la música tradicional, que ell diu que “hem prostituït com a música folklòrica”. • A l’escola, ja agafa la guitarra i funda la seva primera banda amb 16 anys: Quinta Essència, on comencen a composar. • Influència determinant del grup Tots Sants a principis dels 90, que li fa “explotar el cap” i entendre que es pot fer rock en català/mallorquí. • Viatges a Catalunya amb el futbol (Teatins) i descoberta de Sopa de Cabra per la ràdio (cançó “L’Empordà”) com a revelació. • Referents catalans a casa: Maria del Mar Bonet, Miquelina Lladó, Lluís Llach, però percebuts inicialment com a “cosa de grans”. Clau: el pas al rock en català no és per estètica sinó per reivindicació política i identitària (anys 90, “no per la sonoritat, sinó per militància lingüística”). 6.2. Trajectòria amb Fora del Sembrat (2831–2920 s) • Fora del Sembrat com a projecte clau per normalitzar el rock en català a Mallorca. • El grup pateix la insularitat: - Viatgen molt, toquen a fora, però costa consolidar circuits. - Se sent que han “picat pedra” perquè ara hi hagi molts més grups. • Suasi veu la seva generació com la que fa la feina que abans havien fet Ocults, La Fosca i altres bandes pioneres de música d’arrel i rock en català. 6.3. Necessitats del món musical illenc (2920–3058 s) Pep Suasi defineix què cal al món musical de les Illes: • Suport institucional més enllà de les retribucions econòmiques puntuals: - Locals d’assaig dignes. - Sales que apostin pels grups d’aquí. - Fer que els músics illencs se sentin importants a casa seva, com passa amb els grups de fora. • Crítica a la mentalitat provinciana segons la qual sense “un grup de fora” no sembla que hi hagi “concert de veritat”. • Valora el paper de mitjans com Ona Mediterrània: donen veu als projectes locals i reforcen el Panorama cultural propi. • Equipara el discurs sobre producte local i sobirania alimentària amb la necessitat de considerar la música d’aquí com a “producte nacional” i no només “quilòmetre zero”. “Si tenim una societat que creu en el sobiranisme, mos ha d’agafar com a grups nacionals.” 6.4. Projecte Suasi: continuïtat i maduresa (3058–3229 s) • Suasi neix després de Fora del Sembrat com a continuació natural de la seva actitud rockera, però amb un enfocament inicial més festiu (“per ballar, no tant per dir coses”). • L’actual banda és un projecte coral: - Amb músics com en Joan Toni (Escarabats), Margraces (Batsen Nua, Maria del Mar Bonet), Bernat, Guillem Cerdà i un nou teclista. - Tots creuen en el projecte i en fan una obra col·lectiva d’alta qualitat. • Calendari discogràfic: - 12 de desembre: primer senzill. - 10 de gener: segon senzill. - Final de febrer: sortida del nou disc. • Gira prevista per tot l’any vinent, no només a Mallorca, amb suport de productores d’aquí i de Catalunya. 6.5. Canvi en l’escriptura i to optimista (3229–3291 s) • Suasi reconeix un canvi profund a l’hora de crear: - Abans “no volia dir res, només fer ballar”. - Ara li interessa dir coses, parlar de llum i optimisme. • Vol que les cançons transmetin una energia positiva però “amb canya”. 6.6. Connexions amb altres llenguatges artístics (3291–3372 s) • Ha fet projectes com Suà Circ, col·laborant amb circ, teatre i altres arts escèniques, per obrir públics i conquerir nous espais. • Defensa l’eclecticisme escènic com a via per “tocar més llum, sense trampa, amb guitarra afinada o desafinada”. 6.7. Escena musical actual i mitjans (3372–3514 s) • Veu l’escena illenca (Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera) com a molt rica i en bones mans, tant per joves com per músics veterans. • Remarca que els mitjans en català són essencials: - Perquè molta gent aprèn català a través dels mitjans. - Perquè fan arribar la música d’aquí a nous públics. • Critica la presència de col·laboradors en castellà a la ràdio i tele públiques, i la manca de desconnexions en català a molts mitjans privats: “El mitjà de comunicació ha de ser en català. No pot ser que inclús el privat no hi hagi una desconnexió en català.” 6.8. Calendari del nou disc i gira (3514–3539 s) • Recorda que el primer single surt el 12 de desembre, i el disc al febrer. • La gira s’estendrà almenys fins a l’octubre, amb moltes ganes de pista de ball i escenari. 7. Taula jove “Short Vida #77”: llengua, joventut i seleccions (3599–4760 s) Aquest bloc és la segona part d’un programa de la plataforma vida.cat, integrat dins Bon Dia i Bona Vida. Hi participen Antònia Sales, Pau Emili Muñoz i Blanca García Libre. 7.1. Presentació de la taula i temes (3599–3673 s) El/la Locutor/a presenta els tertulians, tots joves i vinculats al Consell de la Joventut: • Pau Emili Muñoz (president del Consell de la Joventut de les Illes Balears). • Antònia Sales (vicepresidenta del mateix Consell). • Blanca García Libre. Es proposen tres temes: Retirada d’ajudes del PP i Vox a Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua. Celebració dels 40 anys del Consell de la Joventut de les Illes Balears. Partit Catalunya–Palestina, seleccions nacionals i simbolisme polític. 7.2. Retallada d’ajudes a entitats per la llengua (3673–4007 s) Punt de vista d’Antònia Sales: • Considera la retirada d’ajudes una “catàstrofe”: - L’Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua fan una tasca social i cultural insubstituïble. - Promoure la llengua i oferir-la als nouvinguts és una eina fonamental de cohesió social. • La pèrdua d’ajudes no només afecta activitats puntuals sinó tot un ecosistema de cultura balear i convivència. Punt de vista de Blanca García: • Ho veu com un retroces, però no com una sorpresa: - Comparteix experiència del País Valencià, on es van posar a “zero ajudes” a entitats que defensaven unitat de la llengua o el concepte de País Valencià. - Interpreta la mesura com a part d’una ofensiva general del PP–Vox arreu dels Països Catalans per asfixiar la llengua i la identitat nacional. Punt de vista de Pau Emili: • En una societat ideal, Obra Cultural i Joves per la Llengua no haurien de rebre ajudes perquè la feina l’hauria de fer directament el Govern, per mandat estatutari. • Però com que el Govern no assumeix aquesta responsabilitat, és imprescindible que aquestes entitats existesquin i rebin suport econòmic. • Critica l’estratègia del PP de reduir però no eliminar del tot per evitar una reacció social massa forta, però igualment mantenir les entitats en Precarietat. “Només estaria justificat llevar les ajudes si l’administració assumís tota aquesta feina. No és el cas.” 7.3. 40 anys del Consell de la Joventut (4007–4331 s) Antònia Sales explica l’acte de celebració: • S’ha fet una taula de presidències històriques, des del 1985 fins avui. • Cada època ha tingut problemes juvenils diferents: - Anys 80: desestigmatitzar les persones homosexuals. - Anys 90–2000: lluitar contra l’atur juvenil i facilitar l’emancipació. - Avui: precarietat laboral, habitatge, salut mental, etc. • El Consell de la Joventut ha estat pioner: va néixer abans que moltes regidories de joventut i abans de la Direcció General de Joventut. Blanca García destaca: • Importància de la connexió amb Consells de la Joventut de Catalunya i País Valencià, especialment mitjançant el Triangle Jove. • El Consell reforça la idea que el present i el futur del país són els joves. Antònia (tancament) remarca: • La direcció política del Consell és voluntària, no tècnica. • El formen associacions juvenils i entitats prestadores de serveis a joves. • Serveix per visibilitzar que els joves sí que es mouen, s’organitzen i fan Camí comú. 7.4. Seleccions nacionals i partit Catalunya–Palestina (3752–4760 s) Motiu de l’actualitat: • Partit de futbol Catalunya–Palestina, amb estadi gairebé ple i ambient de solidaritat internacionalista. • També es recorda el partit Euskadi–Palestina, també amb gran assistència. Anàlisi de Pau Emili: • Defensa que Espanya hauria de reconèixer que és una “nación de naciones” i permetre seleccions pròpies com passa al Regne Unit (Escòcia, Gal·les, Anglaterra). • Assenyala la por de l’Estat a quedar en ridícul esportiu si catalans i bascos compassin amb seleccions pròpies, perquè molts dels millors jugadors en realitat venen d’aquestes nacions. Antònia Sales: • Assenyala que el tema de seleccions té un fort component polític i simbòlic. • Dona visibilitat internacional a les nacions sense estat i genera orgull i esperança entre la gent del país. Blanca García: • Sosté que les imatges de Catalunya i Palestina donant-se la mà “valen milions” i deixen en evidència l’hipocresia d’estats que han fet grans discursos sobre el genocidi però han actuat poc. • Destaca que les recaptacions dels partits s’han destinat a causes solidàries. Idea clau: l’esport esdevé un altre llenguatge no humà (no estrictament verbal) per expressar solidaritat, identitat i resistència política. 8. Independència mediàtica i crida a fer-se soci (4792–4881 s) Abans de l’entrevista política, el programa torna a insistir en la independència dels mitjans de comunicació: • dBalears es defineix com a diari en català, lliure i independent, centrat en les Illes Balears. • Es fa una crida a lectorat i amistats per reforçar econòmicament el projecte. • Es vincula directament l’aportació econòmica als mitjans amb la seva independència editorial. • Es recorda que la millor manera de consolidar el projecte és associar-se a Ona Mediterrània i es donen canals de contacte. Això reforça la idea que Continguts a la carta i Emissió en directe només són possibles amb una base social sòlida. 9. Entrevista política amb Joan Miralles (4881–5949 s) 9.1. Gestió de l’impost turístic / ecotaxa (4881–5048 s) Joan Miralles, coordinador del PI, denuncia: • Incapacitat del Govern (PP–Vox) d’executar els recursos de l’impost turístic (impost de turisme sostenible, conegut popularment com ecotaxa). • Recorda que això ja passava amb el Pacte de Progrés: al cap de 6 anys no s’havia executat ni la meitat del recaptat. • Explica que l’impost té per objectiu mitigar els impactes del turisme (econòmics, ambientals, socials i culturals), però que s’està usant de facto per tapar forats de finançament general creats pel dèficit fiscal. “Ara mateix s’ecotaxa és la tireta que tenim per mitigar un empobriment generalitzat… i ni tan sols som capaços de gastar-la bé.” 9.2. Dèficit fiscal i empobriment (5048–5441 s) Miralles fa un repàs numèric demolidor: • PIB balear anual: uns 40.000 milions d’euros. • Aportació a l’Estat: uns 12.000 milions. • Quantitat que no torna: uns 6.000 milions d’euros anuals. • D’aquests, uns 5.000 i pico milions van a diferents fons de compensació entre comunitats; uns 400 milions són pura solidaritat interterritorial. Ho compara amb el que recapta l’ecotaxa: només aquesta partida de solidaritat ja és 4–5 vegades el que recull tot l’impost turístic. També denuncia: • Que el càlcul de la població per al finançament no té en compte la població flotant turística, que a l’estiu pot duplicar o triplicar la població resident. • Que les inversions estatals inclouen molta despesa “no regionalitzable” (Museu Reina Sofía, Institut Cervantes, etc.) que s’ubica a Madrid i genera ocupació i riquesa allà, però compta com a inversió estatal general. “Se mos demana que siguem solidaris amb tothom, però ningú té en compte les nostres necessitats específiques com a illes.” 9.3. Habitatge, serveis i insularitat (5112–5493 s) Miralles enllaça el dèficit fiscal amb problemes concrets: • Habitatge social i públic: en 12 anys pràcticament no s’ha construït res significatiu per resoldre la crisi d’habitatge. • Cost de la vida a Mallorca comparat amb altres territoris (amb 400.000 € a Mallorca compres un pis; amb la mateixa quantitat a Extremadura compres “un poble sencer”). • Descompte de resident: recorda que l’augment al 75 % no es deu als polítics balears, sinó a la pressió de Canàries, que després s’ha fet extensiva a les Illes Balears. • Seguretat i policia autonòmica: els diners que arriben per seguretat no tenen en compte la sobrecàrrega estival, malgrat que la població es dispara. 9.4. Proposta de concert econòmic (5493–5569 s) El PI defensa un concert econòmic balear: • Model similar al del País Basc i Navarra: - Les Illes recaptarien tots els impostos. - Aportarien una quota acordada a l’Estat per competències comunes (defensa, infraestructures estatals, etc.). • Permetria gestionar els recursos segons les necessitats pròpies (insularitat, població flotant, model econòmic turístic). “No es tracta de no ser solidaris; es tracta de gestionar nosaltres els nostres propis recursos i decidir quina solidaritat podem assumir.” 9.5. Crítica transversal als governs estatals (5457–5510 s) Miralles subratlla que la situació actual de cronificació de l’empobriment ve de lluny: • Tant governs del PP com del PSOE han posat sempre els interessos de partit estatal per davant de l’interès balear. • Des de Jaume Matas fins avui, no s’han fet veritables passos endavant en l’autogovern financer, i en alguns casos s’han fet passes enrere. 9.6. Nova coalició mallorquinista Pi–Som (5690–5949 s) Miralles explica el projecte polític en curs: • Naixement d’una coalició mallorquinista entre El Pi i Som Mallorca, oberta a sumar-hi partits municipals i gent independent. • Objectius: - Fer una força netament mallorquina i mallorquinista, centrada en fer país i no fer partit. - Posar per davant els interessos dels residents. • Molta gent ja s’hi ha adreçat a títol individual; els partits locals s’hi aniran sumant a mesura que s’acostin les eleccions. • Possibilitat futura d’acceptar afiliació directa a la coalició (segona fase). • Es busca superar la dinàmica de repartir cadires i centrar-se en propostes polítiques concretes. “La prioritat no ha de ser mai repartir cadires, sinó aconseguir avanços reals per al país.” 10. “Tot està relacionat” amb Na Nena Duel: fenomen fan i dopamina (6027–6892 s) 10.1. Introducció i paraules clau (6027–6175 s) Na Nena Duel presenta la secció “Tot està relacionat”, on parteix de tres paraules: • Rosalia. • Dopamina. • Franz Liszt. L’objectiu és explicar el fenomen fan i com ha existit al llarg de la història, connectant música clàssica i pop contemporani. 10.2. Rosalía, orquestra i innovació (6203–6279 s) • Rosalía ha incorporat una orquestra simfònica al seu nou projecte, jugant a contraposar: - Sons digitals (autotune, producció moderna). - Amb la Música experimental i l’orquestra clàssica, que “ha funcionat tota la vida”. • Això fa pensar a Na Nena Duel en Franz Liszt, compositor i pianista hongarès del romanticisme, i li serveix per parlar del paral·lelisme en la relació amb el públic. 10.3. Franz Liszt com a “primer ídol de masses” (6279–6381 s) • Liszt és considerat el primer ídol de masses de la història de la música occidental: - Els fans li agafaven metxons de cabell, recollien els seus cigarrets de terra… - Causava histerisme col·lectiu, com els Beatles o Elvis Presley. • Com Rosalía, incorporava folklore del seu país (Hongria) a les seves composicions, cosa que creava molta connexió emocional amb el públic. El folklore funciona com a pont de identitat compartida i facilita el fenomen fan. 10.4. Dopamina, plaer i catarsi (6410–6703 s) • Explica el rol de la dopamina, neurotransmissor associat a la recompensa immediata: - Guanyar un joc, rebre un “m’agrada” d’un ídol, anar a un concert… - Produeix una “pujada” de dopamina que genera plaer intens i curt. • El fenomen fan combina: - Identificació amb l’artista (llengua, folklore, discurs). - Eufòria col·lectiva (concerts, manifestacions) que amplifica la sensació: “És com una religió, com una missa de gospel; una catarsi col·lectiva.” • S’assenyala que moltes actituds extremes dels fans (plors, crits, histerisme) són difícils d’entendre des de fora, però comprensibles si es veu el component grupal i dopaminèrgic. 10.5. Connexió amb la música clàssica (6782–6892 s) • Na Nena Duel defensa que figures pop com Rosalía poden acostar la gent jove a la música clàssica. • Es tanca la secció escoltant la Rapsòdia Hongaresa núm. 2 de Franz Liszt, interpretada al piano. Missatge de fons: tot està relacionat – del món musical clàssic al pop actual, del folklore a la dopamina. 11. Espai de memòria històrica amb Llorenç Capellà (7119–8524 s) 11.1. 20 de novembre i pervivència del franquisme (7119–7293 s) Llorenç Capellà comenta el seu article “Memòria i oblit” ( publicat a Última Hora el 20 de novembre): • Remarca que cada 20N (aniversari de la mort de Franco) molts articulistes tornen sobre el mateix tema, però sense repetir-se, perquè la pervivència del franquisme segueix produint nous fets. • Recorda que no està clar que Franco morís exactament el 20 de novembre; és probable que fos mantingut artificialment amb màquines durant dies o setmanes fins que el règim va tenir-ho tot lligat. 11.2. El “carnicerito de Málaga” i altres figures (7293–7375 s) • Es parla de Carlos Arias Navarro, conegut com el “carnicerito de Málaga” per la seva participació en la repressió a la ciutat durant la Guerra Civil. • Capellà destaca la hipocresia d’alguns personatges: Arias va ser protegit per anarquistes quan ell mateix havia format part d’estructures repressives. 11.3. Desatenció a les víctimes i continuïtat d’estructures (7402–7753 s) • Es recorda l’explosió a Revellida (Sant Ferran), amb 96 morts, i la resposta freda de l’Estat: - Madrid diu a la Diputació que “s’arreglin sols” perquè l’Estat no pot ajudar. - Exemples d’abandó institucional. • Capellà insisteix que no hi va haver ruptura amb el franquisme en àmbits clau: - Judicatura: molts càrrecs són literalment herències familiars; els padrins actuals ja eren actius el 36. - Forces armades i cossos policials: no hi ha hagut depuració real. • Posiciona notícies actuals, com la condemna i dimissió del fiscal general Álvaro García Ortiz, dins un context on la cúpula judicial encara respon a lògiques heretades del franquisme. 11.4. Monarquia, transició i legitimitat (7466–7613 s) • Capellà subratlla que la monarquia no va ser restaurada per voluntat popular sinó imposada per Franco: - Girón de Velasco ho va recordar clarament en el seu moment. - La primera audiència que concedeix el rei és precisament a Girón, símbol de continuïtat. • Recorda que Adolfo Suárez, abans de ser president de la Transició, havia estat secretari general del Movimiento, i que durant el seu mandat s’havien produït els afusellaments del 75 i processos com el 1001. Missatge: la Transició va ser una reforma interna del règim, no una ruptura democràtica plena. 11.5. Mallorquinisme polític i memòria selectiva (7842–8069 s) Capellà aborda el tema del mallorquinisme i el seu lligam amb sectors conservadors i franquistes: • Explica que part del mallorquinisme polític clàssic va col·laborar o va ser còmplice del franquisme. • Critica que es vulgui construir avui un projecte de país sobre la base ideològica de figures que, en el seu moment, no defensaren les llibertats ni els drets col·lectius. • Això genera una “casa de Monserena”: un projecte nacional feble, basat en idees que van contribuir a destruir el país que ara diuen voler reconstruir. Frase clau: “La memòria arriba fins allà on arriba el nostre interès a recordar.” És a dir, es recorda el que convé, i s’oblida (o es maquilla) la resta. 11.6. PSOE, federalisme i buit del centre sobiranista (7990–8142 s) • Capellà comenta intents de Francesc Antich i ara Francina Armengol de situar-se en un espai federalista i “sobiranista lleuger”. • Sosté que si els partits mallorquinistes deixen un buit doctrinal (no defineixen clarament país, sobirania, drets socials), el PSOE ocupa aquest espai amb un discurs federal que pot seduir part de la base sobiranista. • Avisa que, si el mallorquinisme “renuncia a fer país”, molta gent optarà per un partit estatal “que almenys té coherència i pot defensar certes qüestions socials i culturals”. 11.7. Brindis per la mort de Franco i el poema de Brossa (8423–8500 s) • Capellà recorda el poema de Joan Brossa sobre la mort de Franco: “Ha mort el dictador meravell d’Europa, una abraçada a mor i alça’m la copa.” • Confessa que ell mateix no va brindar el 20-N; va sentir sobretot una sensació de buidor, com si no hagués canviat res de fons. Tanca recordant que la memòria històrica no és un exercici de nostàlgia, sinó una eina per entendre el present i construir un país diferent. 12. Secció “Xocolat” amb Anita Sancho: novetats musicals i Nadal (8617–10258 s) 12.1. Connexió amb Xocolat i Tomeu Penya (8617–9009 s) La secció entra musicalment amb la cançó “Hai Alai” de Tomeu Penya, molt festiva i adreçada a ciutadans de diferents llocs (“Molt bon dia, Catalunya”, “Molt bon dia, menorquina”, etc.). Anita Sancho comenta: • Relació històrica de Tomeu Penya amb Xocolat: “he crescut a Xocolat, en blau i en Tomeu Penya”. • Explica que “Hai Alai” fa referència a una sala de festes dels anys 60 on Penya tocava amb Els Mallorquins, i que utilitza el recurs d’adreçar-se a cada lloc on actua, cosa que el públic adora. 12.2. “Has vist ploure mai” – Tomeu Penya & Alexandra (9100–9429 s) Anita presenta la versió d’“Has vist ploure mai” (Have You Ever Seen the Rain? de John Fogerty), cantada per Tomeu Penya i la seva filla Alexandra: • Tots dos mostren una complicitat molt forta i contagiosa. • Alexandra destaca per: - Una veu excel·lent i una pronunciació impecable en anglès (ha estudiat als EUA). - Una gran presència davant la càmera. • El vídeo, gravat per la mateixa Anita, reforça aquesta complicitat familiar. • En Joanjo Tur (Fonos Audio, Manacor) grava l’audio i Jordi Álvarez aporta una guitarra slide preciosa. Recomanen explícitament veure el videoclip a YouTube. 12.3. “Llavors t’enyor” – Tomeu Penya & Simón Orfila (9518–9804 s) Després d’aquesta peça, Tomeu Penya proposa un repte nou: una col·laboració amb el baríton menorquí Simón Orfila: • Explica Anita que Penya visita sovint Menorca, on ha fet amistat amb Orfila. Cada vegada que hi va, queden, xerren i han trobat una química artística molt especial. • D’aquí neix “Llavors t’enyor”, una cançó original escrita per Tomeu específica per cantar a duet amb Simón Orfila. • Gravació: - Estudi Fonos Audio (Manacor) amb Joanjo Tur. - Guitarres de Damià Timoner. - Contrabaix de Wojciech Soboleski. - Violoncel de Dimitri Strukov. • Resultat: una cançó tendra i molt melòdica, que alterna la veu popular de Penya amb el registre líric d’Orfila. Exemple de com un artista de veus polièdriques com Tomeu Penya pot transitar de la pista de ball al duet líric amb naturalitat. 12.4. Crònica de “30 anys de Cap Pela i Nou Romancer” (9925–9997 s) El/la Locutor/a aprofita per comentar el concert conjunt de Cap Pela i Nou Romancer: • Teatre ple i espectacle difícil de repetir per la dimensió i la feina que requereix. • Intercanvi de “regals” musicals: - Cap Pela versiona una peça de Nou Romancer. - Nou Romancer fa una versió “tonetjada” de “No som el rei” de Tomeu Penya. • Inclou diversos homenatges a figures com Miquelina Lladó, Música Nostra, Mallorca, Germà Colom, Xurí, Maribel Cervera, etc. • Es qualifica l’experiència de concert de pell de gallina. 12.5. Ambient de Nadal i Mel i Sucre (10038–10258 s) Per tancar la secció (i gairebé el programa), Anita introdueix l’ambient de Festa Major de Nadal: • Ja hi ha llums encesos i decoració als carrers; falta un mes per la nit de Nadal. • Presenta la Nadala “Aquest Nadal” del grup infantil i familiar Mel i Sucre: - Cançó que convida a gaudir de les petites coses. - Posa l’accent en el present, passar temps en família, fer l’arbre, retallar neules, fer galetes… • És una proposta pensada per infants i famílies, molt adequada per compartir a casa i a l’escola. A la vegada, Anita recorda: • Xocolat ja té els calendaris de 2026 per als clients. • Hi ha moltes novetats en vinils nous i de segona mà i CD, ideals per a regals de Nadal. • Reivindica que Xocolat cuida igual la clientela “amb o sense Black Friday”, posant en valor el tracte personalitzat. 13. Tancament del programa (10476–10557 s) El programa es tanca amb: • Un últim butlletí breu de titulars de dBalears, actualitzant: - Dimissió del fiscal general de l’Estat abans de rebre la sentència del Suprem. - Cicle Cinema i Jazz del Jazz Voyeur Festival a Es Baluard. - Posició de la Fiscalia en el cas de l’exbatlessa de Petra (demana lliure absolució). - Crònica de Jordi Domingo i el Consell de la República. - Articles sobre Cap Pela i Nou Romancer i la Fira de Xeremies i Lutiers amb homenatge a Antoni Torrents. • Recordatori de la programació d’Ona Mediterrània i dels Continguts a la carta. • Avanç de la programació de l’endemà: - “El crepuscle encén estels” a les 7. - Bon Dia i Bona Vida a partir de les 8. El fil conductor final és clar: lingua, cultura balear, memòria i país, tot plegat dins un Podcast que combina informatius, Tertúlia, Entrevista i Secció cultural. Interlocutors principals • Locutor/a de “Bon Dia i Bona Vida” (no s’especifica el nom en tot moment, però el programa és conduït per Tomeu Martí en diversos blocs). • Pep Vergé – Analista d’actualitat esportiva. • Pep Suasi – Músic, ex-Fora del Sembrat, actual projecte Suasi. • Antònia Sales – Vicepresidenta del Consell de la Joventut de les Illes Balears. • Pau Emili Muñoz – President del Consell de la Joventut. • Blanca García Libre – Tertuliana jove. • Joan Miralles – Coordinador del PI. • Na Nena Duel – Conductora de la secció “Tot està relacionat”. • Llorenç Capellà – Escriptor, articulista a Última Hora. • Anita Sancho (Nanita) – Responsable de la secció musical Xocolat. Tags • Ona Mediterrània • Bon Dia i Bona Vida • dBalears • VilaWeb • Diari de Balears • Independència dels mitjans • Política balear • Dèficit fiscal • Impost turístic • Ecotaxa • Concert econòmic • El Pi • Som Mallorca • Coalició mallorquinista • Consell de la República • Països Catalans • Obra Cultural Balear • Joves de Mallorca per la Llengua • Llengua catalana • Joventut • Consell de la Joventut de les Illes Balears • Triangle Jove • Seleccions esportives • Catalunya–Palestina • Memòria històrica • Franquisme • Monarquia espanyola • Llorenç Capellà • Pep Suasi • Fora del Sembrat • Música catalana • Món musical • Precarietat • Mitjans en català • Xocolat • Tomeu Penya • Simón Orfila • Alexandra Penya • Mel i Sucre • Franz Liszt • Rosalia • Fenomen fan • Dopamina • Cultura balear • Música experimental • Festa Major Seccions amb temps (Nota: els temps són aproximats, basats en els seconds indicats per l’usuari.) Presentació del programa i sumari • Inici: 0 • Final: 160 • Títol: Presentació i agenda del matí • Resum: El/la Locutor/a obre “Bon Dia i Bona Vida”, presenta el programa, la data i l’estructura del matí: titulars de premsa, connexions esportives i polítiques, seccions culturals i entrevistes. Titulars de Diari de Balears • Inici: 192 • Final: 386 • Títol: Actualitat de dBalears: política, cultura i societat • Resum: Repàs dels principals titulars de dBalears: declaracions de Jordi Domingo (Consell de la República), actes de l’ASM, 30 anys de Cap Pela i Nou Romancer, Trobada de Xeremies, dret d’asil vulnerat, polèmica per les ajudes a l’obra cultural balear, mobilitzacions antifeixistes, Fira de la Gent Gran, judici a l’exbatlessa de Petra i crònica del recital d’Antonina Canyelles. Titulars de VilaWeb i opinió de dBalears • Inici: 386 • Final: 504 • Títol: VilaWeb i anàlisi d’opinió • Resum: Es destaquen notícies de VilaWeb (Camarero al Congrés, judici a Pujol, ANC, tràfic il·legal, ajudes al català, canvi de nom a Palamós, Nigèria i Hezbol·là) i es comenten articles d’opinió de dBalears sobre Palestina, corrupció a Espanya i música d’arrel. Previsió meteorològica • Inici: 536 • Final: 602 • Títol: Entrada de fred i possibles nevades • Resum: Tomeu Mateu Canals explica l’arribada d’una nova entrada freda, amb possibilitat de neu a 900–1.000 metres, pas ràpid d’un front i tramuntana dimarts i dimecres; s’apunta una possible pertorbació forta a final de mes. Publicitat i crida a associar-se • Inici: 646 • Final: 740 • Títol: PUBLI AMIC i suport a Ona Mediterrània • Resum: Falques de Revista Estel, clínica dental Planes Mariano, projecte social 3 Globs i crida a fer-se Soci d’Ona Mediterrània per garantir la independència econòmica i editorial de l’emissora. Peces musicals i cortina abans d’esports • Inici: 781 • Final: 959 • Títol: Música de memòria i transició cap als esports • Resum: S’emet una peça de to històric sobre la Guerra Civil (referències al 36, l’Ebre, “una espurna de llum per vèncer la foscor”), que funciona com a transició emocional cap al bloc d’actualitat esportiva. Bloc esportiu amb Pep Vergé (Lliga i Mallorca) • Inici: 999 • Final: 1422 • Títol: Mallorca, Vila-real i la lluita per la permanència • Resum: Després de resoldre problemes tècnics, Pep Vergé analitza la derrota del Mallorca contra el Vila-real, valora la porteria (Greif vs Leo Román), fixa com a objectiu la permanència i destaca la importància del proper partit contra Osasuna. Real Madrid, Barça i finances dels grans clubs • Inici: 1349 • Final: 2052 • Títol: Egos al vestidor i palanques econòmiques • Resum: Conversa distesa sobre el Real Madrid (empats inesperats, qüestionament de l’entrenador, gestió d’egos), el cas Negreira al Barça, la nova “palanca” econòmica del Madrid (entrada de capital privat), el cost de les reformes dels estadis i la fidelitat de l’afició del Barça a Montjuïc. Atlètic de Madrid, Villarreal i Segona RFEF balear • Inici: 2097 • Final: 2521 • Títol: Futbol estatal i quatre equips balears a Segona RFEF • Resum: Es comenta la victòria agònica d’un Atlètic de Madrid irregular, el bon moment del Vila-real malgrat ser una ciutat petita, i la situació dels equips balears a Segona RFEF, amb Poblense líder, Atlètic Balears recuperant posicions i altres clubs en zona perillosa. Entrevista a Pep Suasi: trajectòria i nou disc • Inici: 2541 • Final: 3539 • Títol: Pep Suasi: de Fora del Sembrat a un nou projecte col·lectiu • Resum: Pep Suasi repassa els seus inicis familiars en la música tradicional, la influència de Tots Sants i Sopa de Cabra, la militància pel català als 90, la feina de normalització de Fora del Sembrat, les necessitats del món musical illenc (locals d’assaig, sales, suport institucional) i presenta el nou disc i gira de Suasi, reivindicant un to més optimista i el paper clau dels mitjans en català. Taula jove “Short Vida #77”: llengua, joventut i seleccions • Inici: 3599 • Final: 4760 • Títol: Jovent i país: ajudes retallades, 40 anys de Consell i Catalunya–Palestina • Resum: Antònia Sales, Pau Emili Muñoz i Blanca García Libre debaten la retirada d’ajudes del PP–Vox a l’Obra Cultural Balear i Joves per la Llengua, celebren els 40 anys del Consell de la Joventut i la seva tasca voluntària, i reflexionen sobre el sentit polític de les seleccions nacionals pròpies a partir del partit Catalunya–Palestina. Crida a la independència mediàtica i associacionisme • Inici: 4792 • Final: 4821 • Títol: Independència dels mitjans i paper de dBalears • Resum: Es reivindica dBalears com a diari lliure i independent, s’explica la importància de reforçar econòmicament els projectes periodístics en català i es convida a associar-se a Ona Mediterrània per garantir-ne l’autonomia. Entrevista política amb Joan Miralles (PI) • Inici: 4881 • Final: 5949 • Títol: Dèficit fiscal, ecotaxa i nova coalició mallorquinista • Resum: Joan Miralles denuncia la incapacitat del Govern per executar l’impost turístic, exposa amb dades l’enorme dèficit fiscal que pateixen les Illes Balears, defensa la instauració d’un concert econòmic propi i presenta la nova coalició mallorquinista Pi–Som, centrada a fer país, combatre l’empobriment i prioritzar els interessos dels residents. “Tot està relacionat” amb Na Nena Duel • Inici: 6027 • Final: 6892 • Títol: Fenomen fan, dopamina i de Liszt a Rosalia • Resum: Na Nena Duel explica el fenomen fan i com la dopamina hi juga un paper clau, connecta la devoció per Franz Liszt al segle XIX amb la dels fans de Rosalia avui, i defensa que ponts com el folklore i l’orquestra simfònica poden acostar les noves generacions a la música clàssica, culminant amb l’audició d’una rapsòdia de Liszt. Espai amb Llorenç Capellà: “Memòria i oblit” • Inici: 7119 • Final: 8524 • Títol: 20N, franquisme persistent i límits del mallorquinisme • Resum: Llorenç Capellà, a partir del 20 de novembre, analitza la pervivència del franquisme en la judicatura, les forces armades i la monarquia, qüestiona la legitimitat de la Transició i la restauració borbònica, denuncia que part del mallorquinisme polític té arrels franquistes i alerta sobre una memòria selectiva que només recorda allò que interessa; tanca amb el poema de Brossa i la seva pròpia sensació de buidor en la mort de Franco. Secció musical “Xocolat” amb Anita Sancho • Inici: 8617 • Final: 10258 • Títol: Tomeu Penya, col·laboracions familiars i cançons de Nadal • Resum: Des de Xocolat, Anita Sancho presenta novetats musicals: el tema festiu “Hai Alai” de Tomeu Penya, la versió “Has vist ploure mai” amb la seva filla Alexandra, el duet “Llavors t’enyor” amb el baríton Simón Orfila, i una Nadala de Mel i Sucre per obrir l’ambient de Nadal. Es comenta també el concert d’aniversari de Cap Pela i Nou Romancer i es convida a visitar Xocolat, on ja hi ha calendaris nous i molts vinils per als regals de Nadal. Tancament del programa i últims titulars • Inici: 10476 • Final: 10557 • Títol: Últimes notícies i cloenda de Bon Dia i Bona Vida • Resum: El programa es clou amb un resum breu de les darreres notícies de dBalears (dimissió del fiscal general, cicle Cinema i Jazz, judici de Petra, articles sobre cultura i llengua), un agraïment a l’audiència i un recordatori de la programació d’endemà a Ona Mediterrània. Aquest resum recull els eixos principals de l’Episodi: defensa de la llengua i la Cultura balear, crítica al dèficit fiscal i a la mala gestió de recursos, reflexió sobre memòria històrica i mallorquinisme, i una aposta constant per la música com a espai de creació, país i festa compartida.
Context i estructura de l’episodi Episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània amb dues parts principals: Entrevista a Pilar Arnau i Sagarra (doctora en Filologia i Filosofia) al voltant de Josep Maria Llompart, la seva biografia i el context cultural. Secció d’en Joan Roca sobre òperes relacionades amb Mallorca, entre història i anècdota. L’episodi combina biografia literària, reflexió sobre llengua i migracions, memòria cultural i recomanacions vitals. 1. Perfil de Pilar Arnau i Sagarra i trajectòria acadèmica Formació i especialitzacions • Doctorat en Filologia i Filosofia per la UIB amb una tesi sobre literatura i migració internacional a la cultura catalana del segle XXI. • Màsters en Llengua i Literatura Catalanes i en Ensenyament de Llengües Estrangeres per a adults. • Formació a la Universitat de Tolosa en Filologia i una Maitrise sobre narrativa mallorquina contemporània centrada en narrativa i turisme a Mallorca (1968–81). • Diplomada en traducció i interpretació (francès i italià) a la UAB. Idea clau: Figura acadèmica amb una veu polièdrica: investigadora, traductora, docent i editora de textos i epistolaris literaris. Recerca i publicacions • Ha treballat sobre Gabriel Alomar, Pau Faner, Josep Maria Llompart i Francesc de B. Moll (epistolaris, plecs de textos, assaigs biogràfics). • Editora de volums col·lectius com Escribir entre dues llengües. Escriptores catalanes i l’elecció de la llengua literària. • Ha ampliat estudis i docència a Trieste, Bochum, Hamburg i altres universitats europees. 2. Vocació, traducció i docència de català a Europa De la traducció a la docència • Procedent de Vinaròs (nord del País Valencià), amb parla tortosina que es va “valencianitzant” generacionalment. • Va començar estudiant traducció a Barcelona perquè li interessava la traducció escrita (no tant la interpretació). • Un cop immersa en la pràctica, constata que traduir bé és «molt, molt difícil». • Se’n va a França a estudiar i treballar: estudia literatura hispànica amb especialitat catalana i fa un màster. • Posteriorment es desplaça a Alemanya: - Hi arriba com a becària (feines de suport, fotocòpies, correccions). - Acaba sent lectora de català, fent classes de català i de francès a adults en una mena d’escola oficial d’idiomes (Volkshochschule). Punt central: Descobreix que gaudeix més ensenyant que traduint; la docència li dona contacte humà i dinamisme, mentre que la traducció li sembla una pràctica d’altíssima exigència i complexitat. Salut de la llengua i la literatura catalanes a Europa • A partir de la seva experiència a Alemanya i França, afirma que la situació no és optimista: - Disminució d’estudis humanístics en general, també en castellà i en català. - A Alemanya i França hi ha pocs alumnes en aquests àmbits. - Recorda que també a la UIB hi va haver anys de Filologia Catalana molt reduïda, tot i que ara hi ha una certa nova embranzida. • Interpreta aquestes oscil·lacions com «onades» difícils de vincular a una sola causa. 3. Recerca sobre literatura i migracions: «origen internacional» El concepte “autors d’origen internacional” • Pilar Arnau explica que s’ha inventat l’etiqueta autors d’origen internacional per descriure: - Escriptors nascuts al Marroc, França, Itàlia, etc. - Que viuen als Països Catalans i escriuen en català. • La seva tesi analitza la conceptualització d’aquests autors en els contextos francès, alemany i italià, on hi ha moltes etiquetes per sistematitzar aquesta realitat. Idea clau: Cap etiqueta existent no li feia el pes; per això proposa origen internacional com a fórmula més neutra i precisa. Crítica als termes “migrant”, “immigrant” i “nouvingut” • Rebutja usos imprecisos i estigmatitzadors: - Migrant hauria de designar un procés, no una situació permanent: algú no pot ser “migrant” 30 anys després. - Immigrant i nouvingut també tenen una caducitat lògica: no té sentit anomenar nouvingut algú que hi ha nascut. • Denuncia la racialització: - Les persones que «semblen diferents» físicament són etiquetades amb més facilitat. - En canvi, altres migrants (com els anomenats expatriats) reben etiquetes més prestigioses. • Contrasta migrants i expatriats: - Expatriats solen associar-se a classes altes, professionals benestants (metges, etc.) que viuen a Mallorca però tributen fora. Punt important: Relaciona les etiquetes amb relacions de poder, classe i racisme en el llenguatge quotidià. 4. Naixement de l’interès per Josep Maria Llompart Descobriment a Alemanya • L’interès per Josep Maria Llompart li neix a Alemanya: - Com a lectora de català li encarreguen crear una biblioteca de literatura catalana. - Disposa d’un pressupost i ha de decidir quins llibres adquirir. • En aquest procés descobreix la revista Papers de Son Armadans: - S’adona que Llompart hi signa moltes traduccions, articles, ressenyes i poemes. - A partir d’aquí comença a interessar-se per la seva figura. Primeres recerques i relació amb Papers de Son Armadans • Anys després, publica un buidatge sistemàtic dels sis anys en què Llompart col·labora a la revista: - Recull tots els articles, ressenyes i poemes (propis i traduïts). • Això la porta a estudiar la seva relació amb Camilo José Cela, director de la revista. Eix central: Papers de Son Armadans esdevé la porta d’entrada a la figura de Llompart i a la seva projecció literària i de xarxa intel·lectual. 5. Llompart i Papers de Son Armadans: Cela, xarxes i projecció Relació amb Camilo José Cela • Llompart hi treballa del 1956 al 1961: - Comença com a secretari. - Acaba exercint de sotsdirector (subdirector), sobretot quan Caballero Bonald marxa. • Descriu Cela com a egocèntric, de caràcter fort, però remarca que amb Llompart hi va haver molta bona relació i amistat duradora. Impacte de la revista en la trajectòria de Llompart • Papers de Son Armadans era una revista mensual editada des de Mallorca amb clara vocació internacional, venuda majoritàriament fora. • Li permet: - Conèixer, encara que sigui per via epistolar, escriptors espanyols i llatinoamericans. - Entrar en contacte amb figures com Joan Miró. Conclusió: La feina a la revista dota Llompart d’una xarxa literària internacional i consolida el seu paper com a intel·lectual de referència. 6. Orígens familiars, entorn social i evolució ideològica de Llompart Família franquista i entorn de classe alta • Llompart procedeix d’una família franquista i militaritzada: - Pare militar. - Branca materna procedent de la Guàrdia Civil, fins i tot amb un besavi tinent coronel. • Abans i durant la Guerra Civil: - Amic dels fills del Marquès de Zayas, entorn de classe alta. - Els pares no volen que vagi a un institut públic per por de contagiar-se d’idees republicanes; l’envien a una acadèmia privada. El paper decisiu de Miquel Lledrà • A l’Institut Ramon Llull coneix Miquel Lledrà (figura encara poc documentada): - Fill d’un ferroviari amb bona biblioteca a casa: això marca el seu accés a la lectura i cultura catalana. - Lledrà detecta que a Llompart li agrada llegir i li deixa llibres del seu pare. • En plena prohibició del català a l’escola, Llompart comença a llegir en català a l’institut. • Més tard, tots dos estudien Dret com a alumnes lliures per manca de recursos econòmics (la família Llompart s’arruïna dues vegades). • Junts van a tertúlies de Can Colom, on Llompart coneix Francesc de B. Moll i altres figures de la cultura balear. Idea central: L’evolució ideològica i nacional de Llompart s’explica per contactes clau (Lledrà, tertúlies, biblioteques familiars) que li obren un món molt diferent al de la seva família d’origen. «Ser de la saba» i identitat catalanista • S’esmenta l’expressió «ser de la saba» com a sinònim de ser catalanista, però n’hi ha dubtes sobre l’origen etimològic. • Es comenten hipòtesis humorístiques i populars (relació amb Sabadell / ceba d’ell, amb els sobrenoms locals mallorquins), però Pilar Arnau conclou que potser anem despistats amb el sentit profund del terme. • Una interpretació simbòlica: les capes de saba que es van traient i, malgrat tot, es manté el nucli d’ideals catalanistes i de defensa de la llengua i cultura. 7. Influències personals: Encarna Vinyes i el paper de les dones Encarna Vinyes: de companya d’estudis a parella • Llompart coneix Encarna Vinyes a les classes de repàs de matemàtiques (on ell “anava fluix”). • Encarna prové d’una família catalanista i culta: - El pare, catedràtic de pedagogia, havia estat depurat després de la guerra. • La seva entrada a la vida de Llompart li obre un món cultural i ideològic nou. • També coneix Cèlia Vinyes (germana d’Encarna) però la relació fonamental és amb Encarna, amb qui es casa. El treball domèstic invisible i la carrera de Llompart • Pilar Arnau subratlla amb claredat el paper essencial d’Encarna en la trajectòria de Llompart: - Quan ell arribava a casa, tenia la taula parada i la gelera plena. - Aquesta seguretat permet que pugui combinar feina de funcionari al matí amb gran dedicació intel·lectual a la tarda i vespre. Punt fort: Es denuncia la invisibilització del treball domèstic femení com a base perquè els grans intel·lectuals puguin desplegar la seva obra. 8. Llompart editor, prologuista i figura cívica Director literari de l’Editorial Moll • Durant tres dècades, Llompart és director literari de l’Editorial Moll: - Esdevé referent per a una o més generacions d’escriptors. - Escriu més d’un centenar de pròlegs. El cartell “No faig més pròlegs” • Arriba un punt que es veu desbordat: - Es conta que penja a l’estudi un cartell: «No faig més pròlegs». - Després hi afegeix: «ni presentacions ni altres herbes», ampliant la llista de peticions que rebutja. • Malgrat el cartell, continua acceptant encàrrecs: - Carta manuscrita a Pau Faner on li diu que, tot i haver anunciat que no faria més pròlegs, el seu el farà igualment (amb la ficció que ja l’havia promès abans). - De fet, mor amb un pròleg a mig fer sobre un poemari d’Antoni Arbona, que queda damunt la taula. Activisme cultural i polític • A Mallorca, Llompart és molt recordat com a orador i figura cívica: - Gran oratòria, dicció impecable, capacitat de parlar en públic. - Discursos emblemàtics com el «català, català» i nombroses intervencions públiques. • Anys 70 i 80: - Participa en múltiples moviments d’esquerra, grups i plataformes autonomistes o sobiranistes. - Soci fundador de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i president de l’entitat. - President de l’Obra Cultural Balear (OCB). • Es recorda la seva incapacitat de dir que no: - Tant a una reunió de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans com a una lectura de poemes a Campanet. Conclusió: Llompart combina treball de sistematització literària, direcció editorial i activisme cultural i polític, però la seva obra poètica sovint queda en segon terme davant la imatge pública. Reconeixement i lectura de la seva obra • Pilar Arnau considera que no se l’ha llegit prou, sobretot com a poeta. • Perceben que el 2025 se’l llegeix més que l’any 2018: - Proliferació de recitals poètics sobre Llompart. - Assenyala també que un recital és un format barat i relativament fàcil d’organitzar. • Constata que ara s’està potenciant més la vessant poètica que la política; per això proposa a Miquel Rosselló organitzar una taula rodona sobre el Llompart polític vistos des del 2025. 9. Els “anys Llompart” (2018 vs 2025) Any 2018: impuls des de la base • Promoció bàsicament no institucional: - Iniciativa liderada per Jaume Mateu (president de l’OCB) i Celi Iribar. - Pilar Arnau assumeix voluntàriament la coordinació d’actes (agendes, contactes amb casals i entitats) sense pressupost. • S’organitzen: - Activitats a instituts (sense materials específics). - Xerrades i recitals a delegacions de l’Obra Cultural Balear. - Taules rodones, conferències, xerrades. • Publicacions destacades: - Poesia completa de Llompart, editada per El Gall Editor. - Reedició de Vocabulari privat (originalment publicat a Columna el 1993, l’any de la mort de Llompart), amb epíleg de Pilar Arnau. Any 2025: institucionalització i saturació d’actes • Any molt més institucional: - Hi ha pressupost (poc o molt, però existent). - Es creen materials didàctics específics pel batxillerat. • Record d’un projecte del 2018: - Còmic sobre Llompart elaborat per Margarida Vinyes i Pilar Arnau, del qual l’Ajuntament no sembla voler fer reedició, malgrat l’oferta d’Arnau de cedir-ne els drets. • A partir de l’octubre del 2025 s’acumulen molts actes: - Recitals a Llucmajor, al Cercle d’Economia, i altres espais. - Avisa del risc de saturació: massa actes concentrats en poc temps comporten poca assistència. Diagnosi: El 2018 va ser un any de base, molt actiu però amb pocs recursos; el 2025 és un any institucional amb recursos però amb el perill de concentració i superficialitat. Difusió fora de Mallorca • País Valencià: quasi inexistent la celebració de Llompart. • Catalunya: alguns actes, sobretot recitals poètics organitzats per poetes catalans o mallorquins residents a Catalunya. 10. Projectes actuals i relació amb la pròpia obra La biografia “Mentre en resti un bri de l’à” • Publicada per Quid Pro Quo, amb subtítol: Josep Maria Llompart de la Panya, un home polifacètic al servei del país. • Extensió d’unes 333 pàgines. • Per a Pilar Arnau, representa tancar un deute moral amb Llompart: - Ja el 2011 havia publicat una breu biografia dins la col·lecció d’Il·lustres arran de la seva declaració com a Fill il·lustre. - Aquella biografia havia crescut de les 58 pàgines previstes fins a 70. - En aquests anys ha acumulat molt material nou que havia de donar lloc a una obra de més abast. Altres projectes de recerca • Treballa en un projecte ampli sobre Guerra Civil i literatura a les Illes Balears: - Porta escrites unes 150 pàgines i voldria arribar a unes 300. - No sap encara quan sortirà (no serà el 2025; potser 2026 o 2027). • Definició de si mateixa: - No es considera escriptora, sinó investigadora que escriu perquè creu que s’ha de fer aquesta feina. - Confessa que li costa sortir del despatx, dedicar llibres, fer entrevistes, etc. 11. Consells de vida i mirada social Recomanacions de Pilar Arnau per viure millor • Reduir el consum: - “No consumir tant”, especialment coses irrellevants. • Llegir més: - Com a forma de creixement personal i consciència crítica. • Escoltar més els altres: - No només parlar, sinó escoltar activament. - Exercir empatia amb persones en situacions vulnerables, especialment persones migrants recent arribades. Experiència amb mares migrants • Actualment imparteix classes a mares migrants que han arribat fa poc a les Illes. • Explica que es troben en situacions molt complicades i que, «crec que no en som conscients de tot això». • Remarca la importància de prendre consciència de la precarietat i dificultats que afronten aquestes persones. Cloenda musical de l’entrevista • El programa acomiada la conversa amb les Variacions Goldberg de Bach, habituals a El Crepuscle. 12. Bloc d’anuncis i recordatori d’Ona Mediterrània Després de l’entrevista, hi ha una pausa de publicitat i autopromoció de la ràdio: • Aigua 3 Globs: projecte d’emprenedoria social de 3 Salut Mental (aigua de qualitat, proximitat i inserció laboral de persones amb malaltia mental). • Clínica Dental Planes Mariano: promoció del mètode Slow Dentistry, centrant-se a dedicar temps suficient a cada pacient. • Missatge institucional d’Ona Mediterrània: - Reconeixement al suport de les persones Sòcies. - Crida a associar-se per fer créixer l’emissora. 13. Secció d’en Joan Roca: Òperes amb connexió mallorquina Després de la pausa s’obre la Secció de Joan Roca, que proposa convertir Mallorca en un escenari d’òpera. Plantejament general • Afirma que hi ha almenys deu òperes que tenen alguna relació amb Mallorca. • En el temps disponible en presenta algunes, amb un to amè, divulgatiu i ple d’anècdotes històriques. 13.1. Tosca (Puccini) i Sor Tomasseta • Tosca, de Giacomo Puccini, amb la cantant Floria Tosca com a protagonista, és la primera òpera escollida. • La trama es desenvolupa a Roma l’any 1800, en el context de: - La fi de la República romana instaurada per Napoleó. - La restauració del poder papal (Pius VII) i la repressió dels liberals. • Connexió amb Mallorca via Pius VI i Antoni Despuig i Dameto: - Pius VI fou amic d’Antoni Despuig i Dameto, mallorquí que va ser figura important al Vaticà. - La seva etapa romana coincideix amb la canonització de Sor Tomasseta (Sor Tomàs d’Aquino, vinculada a Mallorca). • Per tant, la Roma de Tosca és la mateixa Roma on es canonitza Sor Tomasseta, establint una connexió simbòlica entre l’òpera i Mallorca. 13.2. Il trovatore (Verdi) i la casa de Mallorca • Segunda òpera: Il trovatore, de Giuseppe Verdi. • Joan Roca la qualifica com una de les grans òperes del segle XIX musicalment, tot i que considera que l’argument és una “xorrada” romàntica. • Personatge central per ell: la gitana Azucena, més que no pas el trobador i Leonora. Context històric de l’argument • El llibret es basa en una obra teatral d’Antonio García Gutiérrez, estrenada el 1836 en plena Guerra Carlina. • L’òpera, però, situa l’acció poc després de la mort de Martí l’Humà, quan la Corona d’Aragó queda sense hereu. • Això desemboca en el Compromís de Casp, que facilita l’arribada de la dinastia Trastàmara (Ferran I d’Antequera) a la Corona d’Aragó. • No tothom hi estava d’acord: hi havia el pretendent Jaume d’Urgell. La connexió mallorquina • A Il trovatore: - El protagonista trobador és partidari de Jaume d’Urgell. - Els “dolents” són partidaris dels Trastàmara. • Jaume d’Urgell era avantpassat per línia materna de la casa de Mallorca: - Net d’Elisabet de Mallorca, filla de Jaume III de Mallorca. • Així, la trama de Il trovatore, amb el conflicte successori, connecta directament amb la nissaga mallorquina. Idea clau: El debat dinàstic que hi ha al darrere d’Il trovatore està entroncat amb la història dels reis de Mallorca. 13.3. El fantasma de l’òpera i Andrew Lloyd Webber a Deià • Tercera connexió: Andrew Lloyd Webber, compositor de musicals, autor d’El fantasma de l’òpera. • Va ser resident a Deià durant anys: - Primer allotjat a una residència. - Després amb casa pròpia, que més tard ven. Referències operístiques dins el musical • El fantasma de l’òpera conté referències internes a l’òpera clàssica, especialment a: - Faust, de Charles Gounod, que forma part del teixit argumental del musical. • D’aquesta manera, un compositor que ha viscut i creat des de Mallorca estableix un pont entre la Serra de Tramuntana i la tradició operística europea. 14. Temes principals tractats a l’episodi Eix 1: Biografia i llegat de Josep Maria Llompart • Figura polifacètica: poeta, assagista, crític, director literari, activista cultural i polític. • Evolució ideològica: des d’un entorn franquista i militar a una forta militància catalanista i d’esquerres. • Treball invisible que sosté la seva trajectòria (especialment el d’Encarna Vinyes). • Institucionalització de la memòria: anys Llompart 2018 vs 2025, tensions entre base social i institucions. Eix 2: Llengua, migracions i etiquetes • Creació del concepte «autors d’origen internacional». • Crítica als usos racistes o esbiaixats de «migrant», «immigrant», «nouvingut», «expatriat». • Reflexió sobre la precarietat i vulnerabilitat de les persones migrants a les Illes. Eix 3: Panorama cultural i estudis de català a Europa • Dificultat actual dels estudis humanístics (inclosa la llengua i literatura catalanes) a Alemanya i França. • Diferències metodològiques entre universitats de Catalunya, França i Alemanya. Eix 4: Òpera, història i connexió amb Mallorca • Tosca i la Roma napoleònica lligada a Sor Tomasseta. • Il trovatore i el conflicte successori amb Jaume d’Urgell i els reis de Mallorca. • El fantasma de l’òpera i la petjada d’Andrew Lloyd Webber a Deià. 15. Glossari implícit de conceptes clau Aquest apartat resumeix conceptes que apareixen o s’infereixen a l’episodi, per facilitar la comprensió global. • Llompart de la Panya • Denominació completa de Josep Maria Llompart, amb referència a la casa o nissaga familiar. • Any Llompart • Conjunt d’activitats (recitals, edicions, conferències) dedicades a commemorar el centenari o efemèrides del poeta. • Literatura d’origen internacional • Categoria per designar autors nascuts fora dels Països Catalans que escriuen en català i participen del panorama cultural català. • Papers de Son Armadans • Revista literària fundada per Camilo José Cela a Mallorca, amb gran projecció internacional durant el franquisme. 16. Possible ús del resum Aquest resum permet: • Entendre el fil complet de l’episodi, amb les dues parts diferenciades (entrevista i secció musical-històrica). • Localitzar ràpidament els temes principals: Llompart, migracions, panorama cultural, òpera i història. • Disposar d’una base clara per a recerques posteriors (sobre Llompart, la cultura balear, o les connexions entre òpera i història mallorquina).
Al so de l'Aurora és un programa amb intenció formativa i divulgativa presentat per Aurora, col·lectiu de joves revolucionaris, en el que se tractaran diversitat de temes de la realitat política, tant de l'illa com internacional, amb una perspectiva juvenil i revolucionària.
Introducció del programa El Crepuscle dedica aquest episodi a la figura de Josep Maria Llompart de la Panya, a partir del llibre de Pilar Arnau i Sagarra Mentre en resti un bri d’ala, i el complementa amb una secció final sobre òpera i Mallorca a càrrec de Joan Roca. "Mentre en resti un bri d’ala. Josep Maria Llompart de la Panya, un home polifacètic al servei del país." L’episodi combina biografia intel·lectual, panorama cultural de les Illes Balears al segle XX i XXI i connexions sorprenents entre òpera, història i Mallorca. 1. Perfil de Pilar Arnau i Sagarra i la seva trajectòria acadèmica 1.1. Formació i especialització • Pilar Arnau i Sagarra és doctora en Filologia i Filosofia per la UIB, amb menció internacional, amb una tesi sobre literatura i migració internacional a la cultura catalana del segle XXI. • Formació principal: - Estudis de traducció i interpretació (francès i italià) a la UAB. - Estudis i màster a França (Universitat de Tolosa) sobre narrativa mallorquina contemporània, amb el treball Narrativa i turisme a Mallorca 1968–81. - Estades i recerca a Alemanya (Bochum, Hamburg) i Trieste. • És especialista en literatura catalana contemporània, especialment en: - traducció literària - literatura i migracions - escriptors d’origen internacional que escriuen en català. 1.2. De la traducció a l’ensenyament i la recerca • Arnau explica que va començar fascinada per la traducció, però que va descobrir com és de difícil fer una bona traducció i com l’ensenyament li resultava més natural i satisfactori. • A Alemanya va començar fent fotocòpies com a becària, i va acabar com a lectora de català i professora en una escola d’idiomes per a adults. • Ha treballat en diversos epistolaris i estudis biogràfics: - Sobre Josep Maria Llompart - Aina Moll i Marquès - Correspondència de Gabriel Alomar, Pau Faner, Francesc de Borja Moll, entre d’altres. 2. L’estudi de la llengua i literatura catalana a Europa 2.1. Reculada de les humanitats • En parlar de la situació a Europa, Arnau és molt clara: "Està baixant molt tot el que és humanístic en general, però castellà i català està baixant moltíssim." • A Alemanya i França detecta una forta davallada d’estudiants d’idiomes i filologies, tant en català com en castellà. • Assenyala que també als Països Catalans hi ha hagut onades de baixada i pujada de matrícula en Filologia Catalana (a la UIB, ara amb una nova embranzida). 2.2. Investigació sobre “autors d’origen internacional” • Arnau introdueix el seu propi concepte, que defineix així: "M’ho he inventat un poc, això... literatura d’origen internacional." • Autors d’origen internacional són escriptors: - Nasquuts al Marroc, França, Itàlia o altres països, - Que viuen als Països Catalans i - Escriuen en català. • Rebutja etiquetes com immigrant o nouvingut quan fa dècades que viuen aquí: - migrant només és algú en procés de migració, no de per vida. - nouvingut té «data de caducitat». • Subratlla els biaixos racistes de moltes etiquetes: "Les persones que físicament semblen diferents les etiquetem i les altres no tant." • Distingix també entre migrants i expatriats, denunciant la càrrega de classe social del segon terme. 3. Com neix l’interès per Josep Maria Llompart 3.1. Descobriment als “Papeles de Son Armadans” • L’interès per Josep Maria Llompart neix a Alemanya, quan Arnau ha de crear una biblioteca de literatura catalana a la universitat. • Revisant revistes, descobreix els Papeles de Son Armadans i hi veu un tal Llompart que: - signa moltes traduccions, - escriu articles, ressenyes i poemes. • Any més tard publicarà un buidatge complet dels sis anys de col·laboració de Llompart a la revista. 3.2. Relació amb Camilo José Cela i el món literari espanyol • Papeles de Son Armadans (1956–61, període de Llompart) era una revista mensual amb vocació internacional, feta des de Mallorca i venuda sobretot a fora. • Llompart hi comença com a secretari i acaba fent de sotsdirector, fent pràcticament de tot. • Malgrat el caràcter egocèntric de Camilo José Cela, Arnau afirma que: "Crec que van ser molt bons amics i va ser una amistat que va continuar." • Gràcies a aquesta feina, Llompart entra en contacte epistolar amb escriptors espanyols i llatinoamericans i amb artistes com Joan Miró, cosa decisiva per la seva formació. 4. Orígens, formació i evolució ideològica de Llompart 4.1. Família franquista i entorn de classe alta • Llompart neix en una família franquista i militar: - Pare militar, - Família materna vinculada a la Guàrdia Civil, - Avi o besavi amb rang de coronel. • Abans de la Guerra Civil, és amic dels fills del Marquès de Zayas, cosa que situa bé el seu entorn social. • Els pares eviten enviar-lo a institut públic per por al contagi d’idees republicanes i el fan anar a acadèmies privades. 4.2. El paper de Miquel Llodrà i les primeres lectures • El punt de gir arriba a l’Institut Ramon Llull amb Miquel Llodrà: - Fill d’un ferroviari amb una bona biblioteca a casa. - Persona empàtica, espavilada i molt lectora. • Llodrà detecta l’afició lectora de Llompart i li presta llibres, molts en català, en un moment en què aquesta llengua estava prohibida als estudis formals. • Tots dos estudien dret com a alumnes lliures, per manca de recursos familiars, i comparteixen tertúlies a Can Colom, on Llompart coneix personatges com Francesc de Borja Moll. 4.3. Entorn cultural i relació amb Villalonga • Parlant de l’escriptor Llorenç Villalonga, Arnau recorda una frase de Llompart: "Estimàvem i odiàvem en Villalonga." • La generació de Llompart el respecta literàriament, però rebutja el seu posicionament ideològic durant la Guerra Civil. • Malgrat tot, Villalonga és un referent literari per a autors com Guillem Frontera o Baltasar Porcel; Llompart, en canvi, no fa novel·la, sinó sobretot assaig, crítica i sistematització literària. 5. Encarna Viñas i el treball invisible domèstic 5.1. Una influència decisiva • Llompart coneix Encarna Viñas en classes de repàs de matemàtiques: tots dos hi anaven perquè eren fluixos en aquesta matèria. • Encarna provenia d’una família catalanista i culta, amb un pare catedràtic de pedagogia depurat després de la Guerra Civil. • Arnau afirma que Encarna és la segona gran influència en la vida de Llompart, després de Miquel Llodrà. 5.2. La càrrega domèstica i la creació • Arnau fa una reflexió molt clara sobre el treball domèstic invisible i la creació intel·lectual: "Llompart va ser qui va ser gràcies a Encarna, també." • Encarna assumeix tota la gestió domèstica (taula parada, gelera plena), fet que permet a Llompart: - Treballar de funcionari als matins - Tenir les tardes i nits per a la seva obra intel·lectual i cívica. • Arnau subratlla que, sense aquest suport domèstic femení, moltes carreres intel·lectuals masculines no haurien estat possibles, i reivindica la injustícia d’aquest repartiment. 6. Editor, prologuista i activista cívic 6.1. Director literari de l’editorial Moll • Llompart passa tres dècades com a director literari de l’editorial Moll. • Això el converteix en referent per a diverses generacions d’escriptors, especialment pels més joves, als quals orienta i acompanya. 6.2. La saturació de pròlegs • Llompart escriu més d’un centenar de pròlegs, presentacions i textos semblants, per llibres de Moll i d’altres editorials. • Arriba un moment en què ha de col·locar a casa seva un cartell amb el missatge: "No faig més pròlegs, ni presentacions ni altres herbes." • Tot i això, continua fent excepcions. Arnau cita una carta a Pau Faner on Llompart confessa que aquest pròleg l’ha de fer, i li demana que digui que ja l’havien acordat abans del cartell (cosa que no era certa). • Fins i tot mor amb un pròleg a mig escriure damunt la taula, per un poemari d’Antònia Arbona. 6.3. Compromís associatiu i polític • Llompart és recordat sobretot com un intel·lectual cívic: - Soci fundador de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i president de l’entitat. - President de l’Obra Cultural Balear. • Participa en molts moviments d’esquerres a la fi del franquisme i a la Transició: grups autonomistes i sobiranistes, diverses plataformes unitàries i manifestos. • És famós per la seva oratòria, els discursos i la dicció impecable, especialment en actes públics on defensa la llengua i la cultura. • Arnau lamenta que, al centenari de 2025, es posi més l’accent en la part poètica i simbòlica que en la seva dimensió política. 7. Llompart poeta: recepció i actes del centenari 7.1. Ha estat prou llegit com a poeta? • A Mallorca, Llompart és més conegut per: - Els discursos, - El paper cívic i associatiu, - La presència a manifestacions (la famosa escena del crit “Català, català”). • Arnau sosté que la seva obra poètica no ha estat llegida tan a fons com mereixia, tot i que ara observa un repunt d’interès. 7.2. L’Any Llompart 2018 vs 2025 Any 2018 • Va ser un any poc institucional, impulsat sobretot per l’Obra Cultural Balear i la societat civil. • Arnau, a proposta de Jaume Mateu i Cèlia Riba, n’assumeix la coordinació voluntària sense pressupost: - Activitats a instituts i delegacions de l’OCB. - Taules rodones, conferències, recitals. • Publicacions destacades: - Poesia completa de Llompart (El Gall Editor). - Reedició de Vocabulari privat, amb epíleg de Pilar Arnau. - Un còmic divulgatiu sobre Llompart (amb Margarida Vinci), ara difícil de reeditar per manca de voluntat institucional. Any 2025 • Caràcter més institucional, amb pressupost: - Producció de materials didàctics per al batxillerat. - Molts recitals poètics i actes concentrats sobretot a partir de la tardor. • Pros i contres: - Pros: més recursos, més diversitat d’activitats. - Contres: massificació de l’agenda i actes amb poca assistència. • Arnau proposa recuperar la dimensió política amb una taula rodona sobre el Llompart militant, vista des de 2025; hi ha intenció de dur-la endavant. 7.3. Presència al País Valencià i a Catalunya • País Valencià: pràcticament invisible, no hi consten gairebé actes del centenari. • Catalunya: es fan alguns recitals i presentacions, sovint impulsats per poetes catalans o mallorquins residents a Catalunya, però Llompart continua sent-hi poc conegut fora de cercles especialitzats. 8. Projectes actuals de Pilar Arnau i reflexió final 8.1. La biografia “Mentre en resti un bri d’ala” • El llibre de 333 pàgines neix d’un deute moral amb Llompart, després d’una primera biografia breu per a la col·lecció Els il·lustres (uns 70 pàgines). • Ara ha pogut aprofitar tot el material acumulat durant anys de recerca i correspondències. 8.2. Nou projecte: Guerra Civil i literatura a les Illes Balears • Arnau treballa en un nou estudi extens sobre: "Guerra civil i literatura a les Illes Balears." • Té ja unes 150 pàgines i voldria arribar a unes 300, de manera que la publicació probablement serà a mitjà termini (2026–2027). • Es defineix com a investigadora, no com a escriptora d’ofici, i diu que escriu sobretot perquè considera que “s’ha de fer” aquesta feina. 8.3. Consell vital als oients En el tram final, el programa demana a Arnau un consell per viure millor. Ella hi respon amb tres idees clau: • Reduir el consum: - Baixar el nivell de consum de coses irrellevants. • Llegir més: - Donar prioritat a la lectura com a eina de formació i benestar. • Escoltar i tenir empatia: - Escoltar més els altres. - Desenvolupar empatia especialment cap a persones que arriben a les Illes Balears en situació vulnerable. "Hi ha situacions molt complicades i crec que no en som conscients de tot això." • Explica que actualment fa classes a mares migrants recent arribades i constata la duresa de moltes d’aquestes realitats. 9. Secció “Cometes”: òpera i Mallorca amb Joan Roca En la segona part del programa, Joan Roca converteix Mallorca en un escenari d’òpera, establint connexions creatives entre títols operístics, història, personatges mallorquins i actualitat futbolística. 9.1. Òperes vinculades a Mallorca (llistat comentat) Roca proposa almenys deu òperes amb relació, directa o simbòlica, amb Mallorca: Tosca (Puccini) Ambientada a la Roma de 1800, en plena repressió dels liberals després de les guerres napoleòniques. Relació amb Mallorca a través de Pius VI i la canonització de Sor Tomasseta (Antònia Maria de la Concepció Tomàs), amb la qual comparteix context històric. Il trovatore (Verdi) Basada en l’obra d’Antonio García Gutiérrez. Ambientada després de la mort de Martí l’Humà, en el context del Compromís de Casp i les disputes successòries. Roca recorda que Jaume d’Urgell, rival dels Trastàmara, era descendent de Jaume III de Mallorca (per línia d’Elisabet de Mallorca), establint així una connexió dinàstica entre l’òpera i Mallorca. Personatge destacat: Azucena, la gitana, protagonista real de l’òpera. El fantasma de l’òpera (Andrew Lloyd Webber) Lloyd Webber fou resident il·lustre a Deià durant anys. Dins el musical hi ha una presència important del Faust de Charles Gounod, que Roca fa sonar. Faust (Gounod) S’hi destaca l’ària de Mefistòfil. Serveix per ironitzar sobre la idea que els mallorquins “han venut l’ànima al diable”, en referència a la pèrdua de dignitat col·lectiva i al model turístic. Linda di Chamounix (Donizetti) Òpera on debuta el baix mallorquí Francesc Mateu al Teatre Principal de Palma (1869). Roca repassa breument la història del Teatre Principal: teatre de la Princesa, del Príncipe, l’incendi de 1858 i la posterior denominació com a Principal. Macbeth (Verdi) Òpera maleïda també en versió teatral. El Teatre de la Princesa (antic nom del Principal) es crema la nit de l’11 al 12 de juny de 1858 després d’una representació de Macbeth. Se’n fa sonar el cor de les bruixes, un dels grans moments del repertori verdià. Il pirata (Bellini) Vinculada de manera humorística a Vedat Muriqi, anomenat el pirata de Mallorca en l’àmbit futbolístic. Roca n’ofereix un fragment de l’obertura, destacant el belcantisme de Bellini. Das Rheingold / Der Ring des Nibelungen (Wagner) Roca parla més genèricament del Loderring (l’Anell del Nibelung) per associar-lo al mercat immobiliari mallorquí. Compara el déu Wotan, endeutat per poder pagar el Valhalla, amb qualsevol intent d’aconseguir habitatge a Mallorca avui dia. L’Arxiduc (Pere Xerxa / Emparera Fons – producció mallorquina) Òpera contemporània basada en la figura de l’arxiduc Lluís Salvador i el seu món. Roca demana que es reprogrami aquesta òpera, elogiant-ne la riquesa musical i l’interès documental. Esmenta el personatge de Vladislav Wiborni, un dels companys/amants de l’Arxiduc, a qui també es dedica un passatge musical. Salome (Richard Strauss) Enllaçada de manera lúdica amb el hotel Formentor / Hotel La Bella Vista / hotels de luxe i el turisme de distinció. Strauss és autor d’una òpera monumental, Salome, que tanca el recorregut musical del programa. 10. Tancament i música final • El programa es tanca amb: - Les Variacions Goldberg de Bach, suggerides com a música ideal per al benestar personal. - Anuncis i falques d’Ona Mediterrània i de patrocinadors. - La secció de Joan Roca amb els últims fragments operístics (L’Arxiduc i Salome). • El to final és de reconeixement a la feina silenciosa de investigadores com Pilar Arnau i Sagarra, i de reivindicació cultural: llegir Llompart, repensar la seva faceta política i redescobrir el diàleg entre òpera, història i Mallorca. Glossari contextual (implícit al programa) Sense ser una secció explícita, el programa ajuda a entendre alguns conceptes i figures: • Josep Maria Llompart de la Panya: poeta, assagista, editor, activista cultural i polític, figura clau del catalanisme i de la cultura mallorquina del segle XX. • Papeles de Son Armadans: revista literària dirigida per Camilo José Cela, amb seu a Mallorca i forta projecció internacional. • Obra Cultural Balear: entitat cívica per a la defensa de la llengua i cultura catalanes a les Illes Balears. • Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC): associació professional d’escriptors catalans, de la qual Llompart fou cofundador i president. • Any Llompart: denominació dels diferents programes d’actes (2018, 2025) dedicats al seu record i estudi. Conclusió Aquest episodi d’El Crepuscle és, alhora: • Un retratat profund de Josep Maria Llompart com a poeta, editor, activista i figura cívica. • Una reflexió sobre la precarietat de les humanitats, la terminologia sobre migracions i la necessitat d’empatia social. • Un joc erudit i alhora accessible que relaciona òpera i història mallorquina, mostrant com la cultura global es pot llegir des de la perspectiva local de les Illes Balears.
En aquest episodi de Des dels Marges a Ona Mediterrània, fem una pausa en les entrevistes habituals per gaudir d'una selecció musical plena de criteri i energia. Sota el lema Com a nins, el programa ens transporta des de la Jamaica de Prince Buster i l'ska de Laurel Aitken fins al punk britànic dels Cockney Rejects. Hi ha un espai destacat per a la consciència social amb el Cant dels Maulets i la veu combativa de Fermín Muguruza, així com un recorregut per l'escena catalana amb Doctor Calipso i Es Català. És una invitació a celebrar la vida, movent el cos des de la pista de ball fins a la muntanya de Montserrat, tot barrejant la nostàlgia dels 80 amb la força de la música negra i el folk valencià d'en Pep Botifarra. Un viatge sonor que reivindica la memòria compartida, la identitat i, sobretot, l'alegria de resistir davant la precarietat cultural i el fred hivernal d'una manera vitalista i autèntica.
Panorama general de l’episodi Ona Mediterrània emet un nou capítol d’El Crepuscle estructurat en dues grans parts: Entrevista a Anna Cristina Llabrés González (mestra de música, directora coral i doctora en educació) arran del llibre De co en co. El món coral a Mallorca, segle XIII–XXI. Secció «Cometes» de la Maria dedicada a dones músiques i compositores nascudes o mortes al novembre, amb escolta de peces poc habituals. L’episodi és molt coral en tots els sentits: parla del cant coral com a pràctica educativa, social i històrica, i alhora reivindica la presència de les dones en la música clàssica i en la direcció d’orquestra. 1. Entrevista a Anna Cristina Llabrés: vocació i educació musical 1.1. Presentació de la convidada i peça inicial • Anna Cristina Llabrés és mestra de música, pedagoga musical, cantaire, directora coral i doctora en educació per la UIB. • La seva tesi tracta de les corals infantils i juvenils de Mallorca, amb una aproximació històrica i pedagògica. • Actualment és professora del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB. • Presenta el llibre De co en co. El món coral a Mallorca, segle XIII–XXI (Lleonard Muntaner editor), que es presentarà al Teatre de Lloseta. «Bach, amb un instrument, diu més que potser una orquestra de 80 músics.» La convidada tria una suit per a violoncel de Bach per obrir l’entrevista, perquè li transmet calma, senzillesa i tensió alhora, i exemplifica com, amb una sola veu instrumental, es pot fer un discurs musical riquíssim. 1.2. Orígens de la vocació docent i musical • De petita ja li agradava «comandar», organitzar grups i fer coses en conjunt. • Comença música per casualitat, arrossegada per una amiga, i estudia piano a primària. • A secundària ja té clar que vol fer magisteri musical a la UIB, combinant la seva passió per la música i per la docència. La seva trajectòria mostra una vocació docent precoç, lligada a la idea de treball col·lectiu i de comunitat, que després trasllada al cant coral. 1.3. La classe de música avui: entusiasme i limitacions • No sempre la música és la «classe de diversió»; depèn molt del context, del grup i del mestre. • Les aules estan massificades i la realitat educativa és complexa, amb moltes necessitats diverses. • A l’aula de música, però, els infants viuen una experiència diferent de les assignatures «troncals» (llengua, matemàtiques, medi): - Es treballa en grup de manera activa. - Hi ha afinitats amb educació física (cos, moviment, cooperació). • Crítica central: la música (i l’educació física) tenen molt poca presència horària al currículum, fet que repercuteix en el panorama cultural contemporani: menys públic, menys valoració social de la música. «La música ha de ser participativa, els infants han de viure la música.» També denuncia la burocratització de la feina docent: • Mestres cansats de paperassa, canvis terminològics i exigències administratives. • Necessitat de justificar-ho tot per escrit davant possibles queixes, amb la sensació que la paraula del mestre val poc. 1.4. Infants, adults i pedagogia del cant coral Infants vs adults en un cor • Cada grup (infants, adults, dones) té les seves pròpies dificultats pedagògiques: - Infants: més moguts, cal gestió de grup, però imiten molt ràpid i tenen menys prejudicis. - Adults: la vida és més complexa, hi ha cansament, horaris, responsabilitats; tot s’ha d’explicar i justificar molt més. Es pot educar qualsevol veu? «Tot se pot educar… però no tothom serà cantant professional.» • Com a pedagoga, defensa que tothom pot educar la veu, igual que tothom pot fer esport. • Condicionants: - Genètica i condicions prèvies. - Experiència musical prèvia: qui no ha cantat mai o ha rebut missatges com «tu no vals per això» arrossega por i prejudicis. • Objectiu realista: nivell amateur digne, per cantar en una coral; no tothom arribarà a nivell professional. • Detecta manca de consciència vocal: infants amb problemes de veu que no es deriven al metge. 1.5. Per què la música és essencial en la formació? La convidada defensa un paper central de la música en el procés formatiu de qualsevol persona: • Desenvolupa habilitats diverses (atenció, escolta, coordinació, memòria, treball en equip). • Aporta enriquiment personal i plaer estètic, com provar una cuina nova. • Fomenta que, de grans, siguem consumidors de cultura (concerts, teatre): - Sense haver viscut música com a intèrpret, és difícil apreciar-la com a espectador. - Sense públic que valori la cultura, els projectes (cors, concerts) tenen poc recorregut. Es dibuixa un cercle virtuós o viciós: • Més música a l’escola → més públic i més valoració cultural → més activitat coral i musical. • Menys música → menys públic → fragilitat econòmica i menys vitalitat del món coral. 1.6. Investigació universitària sobre música i món coral • Al món universitari hi ha grups d’investigació dedicats a l’educació musical i al cant coral, però no és un camp central. • La seva tesi se centra en corals infantils i juvenils de Mallorca i posa de manifest: - Manca d’estudis previs sobre el món coral illenc. - Dificultat per quantificar les corals, perquè és una realitat viva i canviant. «No hi ha organismes institucionals que vetllin pel món coral.» • Ja no existeix la federació de corals que hi havia antigament. • Falta una infraestructura institucional que: - Censi i coordinin les corals. - Faciliti concerts conjunts i projectes. - Doni suport institucional estable al món coral. Aquesta precarietat obliga els investigadors a fer treball de camp individual per saber quants cors hi ha i com funcionen. 1.7. Cant coral a l’escola: flautes, YouTube i alternatives Es planteja si a les escoles es treballa prou el cant coral o si es redueix l’educació musical a la flauta dolça. • Diferència entre: - Coral «formal»: grup estable, assaig setmanal, director fix. - Cant coral dins l’aula: tot el grup classe canta plegat com a activitat ordinària. Factors clau: • Habilitats del mestre: si sap cantar, dirigir i transmetre, farà cant coral; si no, es refugiarà en altres recursos. • Crítica a l’ús passiu de la tecnologia: - Posar un vídeo de YouTube i que els infants només escoltin no és fer música. - La música ha de ser experiència viva i participativa. • La flauta no és un mal recurs (està al currículum), però no hauria de monopolitzar l’assignatura. • Amb només una hora setmanal és molt difícil combinar: - Instruments (flauta, ukelele, xilòfon…) - Cant coral - Escolta activa i context cultural. 1.8. Reclutar i mantenir cantaires: compromís i socialització «No se pot venir de manera esporàdica a una coral.» Reclutament: • Cristina dirigeix el cor Music Art Lloseta i el cor de dones de Sant Francesc d’Inca i manté portes obertes a nous cantaires. • La dificultat no és només reclutar gent, sinó que entengui i valori el que significa formar part d’un cor: - Paciència per entrar a la dinàmica. - Acceptar el compromís d’assajar cada setmana. Continuïtat: • Molta feina de gestió de persones: cal que el grup s’hi trobi a gust també fora de l’estricta activitat musical. • Quan l’ambient és bo, la gent s’hi queda; quan no encaixa amb expectatives o ritmes de vida, alguns cantaires acaben marxant. El cant coral es presenta així com una activitat artística i social alhora, amb un fort component de comunitat. 1.9. Tòpics i realitat: corals, església i edats Existeixen dos tòpics molt arrelats que la convidada matisa: «Cor és cosa d’església» • Històricament, el binomi cor–església és inseparable durant segles. • A Mallorca, les primeres grans estructures corals estan vinculades a: - La Seu i les seves capelles. - Altres capelles de Palma que rivalitzaven amb la Seu. • A partir dels segles XVII–XVIII, amb la Revolució Industrial: - Apareixen clubs de cant (Lieder Tafeln, societats obreres) a Anglaterra i Alemanya. - El cant coral surt de la litúrgia i es converteix també en oci laic i associatiu. Encara avui, però, la imatge social dominant continua sent «cor d’església de gent gran». «Cor és cosa de gent major» • És cert que hi ha moltes corals de jubilats, perquè: - Cantar és una activitat fàcil d’encaixar a la tercera edat. - Hi ha temps lliure per assajar. • Però també hi ha corals amb franges d’edat molt variades: - A Inca, hi ha cantaires des dels 17 anys fins a edats avançades. - A Lloseta, una coral d’adults amb mitjanes d’edat més joves de l’estereotip. Gènere i cant coral • En corals infantils no hi ha paritat real: hi ha més nines que nins. • A l’edat adulta passa igual: més dones cantaires. • Exemple emblemàtic: l’Escolania dels Blauets de Lluc: - Originalment només de nins. - A partir de principis dels 2000, s’hi incorporen nines. - Actualment hi ha més nines que nins o, com a mínim, un equilibri invertit respecte a l’origen. Això apunta a factors de socialització de gènere: les nines estan més predisposades socialment a cantar, mentre que els nins hi arriben amb més reserves. 1.10. Definicions de «cant coral» i arrels populars Hi ha un debat més tècnic sobre què és exactament «cant coral»: • Molt del cant col·lectiu neix de cants espontanis de treball: - Camps, collites, plantacions, cants espirituals. • Alguns musicòlegs discuteixen si això és o no «cor» en sentit estricte: - Cal polifonia (diverses veus diferenciades)? - O n’hi ha prou amb la uníson col·lectiva? Sigui com sigui, aquests cants d’origen popular i laboral han alimentat gran part del repertori coral posterior, especialment els espirituals negres i moltes cançons arranjades per cor mixt. 1.11. Messies participatius: oportunitat o sacrilegi? Es planteja el cas del Messies participatiu de Händel, molt popular en formats massius (Royal Albert Hall, etc.). «És una bona excusa perquè molta gent de corals de poble pugui ajuntar-se i fer un treball amb orquestra.» Punts clau: • Valor positiu: - Permet que cors petits s’uneixin i cantin grans obres amb orquestra. - Genera experiència coral i social molt rica. • Condicions necessàries: - Ha d’haver-hi una direcció musical sòlida. - Cal criteri i treball seriós per no banalitzar l’obra. Sense aquests requisits, es corre el risc que Händel «s’aixequi de la tomba» a protestar. 1.12. El llibre De co en co: història coral de Mallorca El llibre, extret en part de la seva tesi, vol respondre a la pregunta: «D’on ve el món coral que tenim avui a Mallorca i com hem arribat fins aquí?» Continguts principals: • Capítol introductori amb definicions i conceptes bàsics sobre cant coral. • Recorregut històric cronològic: - Primeres manifestacions de cant coral a la Seu. - Altres capelles de Palma que competien amb la catedral. - Arribada de la «revolució coral» europea (Anglaterra, Alemanya, Catalunya) i connexió amb la Renaixença. • Segles XX i XXI: - Repàs de les corals més representatives i amb trajectòria significativa. - No és un catàleg exhaustiu (seria impossible), sinó un mapa orientatiu. El llibre ofereix una contextualització històrica necessària per entendre la situació actual de les corals infantils i juvenils, que són el focus principal de la tesi. 1.13. Consell vital i peça final: arrels i ales Al tram final, la convidada ofereix un consell per viure millor: «Trobar alguna activitat que ens connecti com a persones.» Idees clau: • La societat tendeix a l’individualisme i a la desconnexió. • És vital cercar activitats en companyia (corals, clubs, associacions…) que ens ajudin a: - Relacionar-nos. - Millorar com a persones. Com a peça de comiat, escolten «So de pastera», cançó tradicional mallorquina que Cristina ha arranjat per al cor de dones de Sant Francesc d’Inca. • Combina arrels i innovació: - Repertori de les nostres arrels. - Amb elements nous que donen ales al cor. • Aquesta versió s’ha dut arreu de l’Estat en intercanvis corals i s’ha enregistrat als estudis d’Ona a Bunyola amb Miquel Brunet. La peça resumeix la seva visió: la tradició coral com a base, però oberta a noves formes i contextos. 2. Secció «Cometes»: dones músiques i compositores Després de la falca institucional d’Ona Mediterrània sobre fer-se soci i donar suport a la ràdio, la Maria enceta la secció «Cometes», amb veu solista i un tema monogràfic: Dones pianistes, cantants, compositores i directores relacionades amb el mes de novembre. El fil conductor és la visibilitat de les dones en la història de la música clàssica, sovint relegades o poc programades. 2.1. Criteris i enfocament de la secció • Les dones triades han nascut o mort al novembre. • Són músiques clàssiques (pianistes, compositores, directores, cantants líriques). • Es prioritzen noms poc coneguts o poc sonats al programa, en lloc de les grans figures habituals. La Maria combina dades biogràfiques bàsiques (anys, llocs, lligams familiars, fets rellevants) amb breus fragments d’audició, tot oferint un panorama variat i heterogeni. 2.2. Francesca Madriguera (pianista i compositora) • Pianista i compositora catalana, alumna predilecta d’Enric Granados. • Es casa primer amb un home d’Uruguai i se’n va a viure allà. • El 1935 es casa amb el gran guitarrista Andrés Segovia; posteriorment se’n separa. • Mor el 12 de novembre de 1965. • S’escolta una «Serenata» seva, que mostra la seva faceta de compositora, sovint eclipsada per les figures masculines del seu entorn. 2.3. Magni (o Magní) Valerie White (compositora anglesa) • Compositora anglesa, morta el 2 de novembre de 1937. • Va escriure bàsicament música per a piano, però també una òpera anomenada Jocelyn. • La secció inclou una peça vocal: «How do I love thee…» (probablement sobre el poema de Elizabeth Barrett Browning), que mostra una escriptura lírica i refinada. Aquest fragment evidencia l’existència d’un repertori anglès de cambra compost per dones que gairebé no es programa. 2.4. Alma Rosé (violinista i directora de cor a Auschwitz) • Neix a Viena el 3 de novembre de 1906; neboda de Gustav Mahler, en una família profundament musical. • Violinista i directora d’orquestra. • D’origen jueu, el 1943 és deportada a Auschwitz. • Allà crea i dirigeix un cor i orquestra de dones que: - Canten al matí i al vespre (llevar-se i dormir). - Són obligades a tocar quan els oficials es volen «divertir». El fet d’organitzar aquest cor salva la vida de moltes dones. • Alma Rosé mor jove al camp, a causa d’una malaltia, no executada directament, però dins el sistema concentracionari. • La secció recupera una gravació de 1928 d’obres de Bach, enregistrada amb el seu pare Arnold Rosé. Tot i la qualitat tècnica limitada de l’època, permet sentir la seva musicalitat i la línia violinística. Aquesta història il·lustra com el cant coral i la música poden ser instrument de supervivència literal en contextos extremadament adversos. 2.5. Malena Ernman (mezzosoprano sueca i Eurovisió) • Nom complet: Sara Magdalena «Malena» Ernman, nascuda el 4 de novembre de 1970. • Mezzosoprano sueca de formació clàssica. • Representa Suècia a Eurovisió 2009 amb una cançó pop–operística; la Maria en fa sonar un fragment. • És, a més, mare de Greta Thunberg, la coneguda activista climàtica. • Per contrast, se n’escolta també l’«Ave Maria», on mostra el seu registre clàssic líric, molt diferent del to eurovisiu. El cas exemplifica la permeabilitat entre món clàssic i mediàtic i com una cantant d’òpera pot passar per formats massius sense abandonar la seva carrera seriosa. 2.6. Jane Evrard / Jane Chevalier (directora d’orquestra) • Nascuda Jane Evrard, coneguda artísticament com a Jane Chevalier. • Mor a París el 4 de novembre de 1984. • El 1930 esdevé la primera dona a dirigir una orquestra professional a França. • A la secció se n’escolta una «danserie», que reflecteix el seu interès per repertoris dansables i probablement neoclàssics. És un altre exemple de dona pionera en la direcció orquestral, en un camp llargament monopolitzat per homes. 2.7. Montserrat Torruella (mezzosoprano, «morbo reial») • Mezzosoprano barcelonina, nascuda el 5 de novembre de 1951. • Debuta al Gran Teatre del Liceu el 1991. • El «morbo» que destaca la Maria: el 1997 és escollida per cantar a les noces de la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin. • Se n’escolta un fragment de quatre cançons (una suïta), que posen de manifest la seva solidesa vocal malgrat no ser una figura molt mediàtica. La menció serveix per visibilitzar cantants locals de bona trajectòria que no han assolit gran fama internacional però han mantingut carreres sòlides. 2.8. Elena Romero Barbosa (directora i compositora republicana) • Nascuda a Madrid el 7 de novembre de 1907. • Primera dona a dirigir una gran orquestra simfònica a Espanya: - Orquestra Simfònica de Barcelona. - Orquestra de Ràdio Nacional d’Espanya. • Compromesa políticament amb la República, es veu obligada a exiliar-se. • Compositora de diverses obres, entre les quals una «Fantasia espanyola» que se sent al programa. La secció denuncia que, malgrat la seva importància, les seves obres gairebé no han entrat al repertori habitual, i caldria recuperar-les. 2.9. Marcelle de Manziarly (compositora francesa del «Grup dels Sis») • Anomenada pel presentador com «Marcel(le) Taifez»; en realitat probablement es refereix a Marcelle de Manziarly (o altra compositora del cercle del Groupe des Six francès), morta el 7 de novembre de 1983. • Va formar part o va estar molt vinculada al «grup dels sis» (Cocteau, Milhaud, Poulenc, Honegger, etc.) o al seu entorn estètic. • Durant temps es pensava que havia deixat poc repertori, però la recerca ha anat descobrint més de 170 composicions. • S’escolta una «Arabesque» per a clarinet i piano, d’estil proper al romanticisme tardà–primer modernisme, amb influència wagneriana. Aquest cas mostra com la recerca musicològica actual està recuperant un corpus extens d’obres de dones compositores que havien quedat invisibilitzades. 2.10. Cantant wagneriana (Tristany i Isolda) La Maria introdueix una altra cantant, fortament associada al repertori wagnerià: • No se n’explicita clarament el nom, però és una soprano o mezzosoprano especialitzada en Wagner. • Se n’escolta un fragment de Tristan und Isolde, on la pregunta irònica és si interpreta Tristany o Isolda. L’objectiu és mostrar la força vocal i dramàtica de les grans veus femenines en un repertori exigent com el de Wagner. 2.11. Carlotta Ferrari (última parada automobilística–lírica) • La secció es tanca amb Carlotta Ferrari, compositora italiana. • Mor a Bolonya un 22 de novembre (dia de Santa Cecília, patrona de la música) de 1907. • El cognom Ferrari dona peu al joc «automobilístic», però la Maria remarca que també hi va haver una Ferrari música. • Va escriure diverses òperes i obres vocals, si bé la secció no entra en gran detall analític. La menció final reforça la idea de corregir el cànon incorporant noms femenins que han aportat repertori operístic rellevant. 3. Idees clau que travessen tot l’episodi 3.1. Música com a experiència col·lectiva i humanitzadora Tant l’entrevista com «Cometes» convergeixen en una idea central: La música, i especialment el cant coral, és una pràctica col·lectiva que estructura comunitats, educa i, en situacions extremes, pot arribar a salvar vides. • A l’aula: ensenya cooperació, escolta i respecte. • Als cors: crea xarxes socials i amistat més enllà de la música. • A la història: ha servit com a espai d’oci, de lluita, de resistència i de litúrgia. 3.2. Invisibilització i reivindicació de les dones músiques La secció de la Maria posa el focus en la visibilitat de les dones en la música clàssica: • Pioneres en direcció d’orquestra (Elena Romero, Jane Chevalier). • Compositores amb catàlegs extensos però poc programats (Francesca Madriguera, Carlotta Ferrari, Marcelle de Manziarly). • Intèrprets que desafien fronteres entre clàssic i popular (Malena Ernman). • Històries de resistència i tragèdia (Alma Rosé a Auschwitz). L’episodi contribueix a renovar el llenguatge i el relat canònic de la història de la música, incorporant-hi aquestes figures. 3.3. Necessitat de suport institucional i social Tant en el cas de les corals de Mallorca com en la recuperació del repertori compost per dones, apareix la idea de: • Necessitat de suport institucional (federacions, censos, programes, finançament, recerca). • Necessitat de públic i consum cultural actiu. • Importància de mitjans com Ona Mediterrània, sostinguts per sòcies i socis, que donen espai a aquestes veus i continguts. En conjunt, l’episodi funciona com una defensa militant del valor de la música coral i de la presència de les dones en la història musical, des del nivell més local (cors de poble, escoles de Mallorca) fins al panorama internacional (Eurovisió, Wagner, Auschwitz).
Context i fil conductor de l’episodi Aquest episodi complet d’Ona Attac a Ona Mediterrània s’estructura en dues parts principals: Col·loqui sobre riscos naturals a les Illes Balears (gran bloc central del programa). Secció final literària-filosòfica amb recomanacions de lectures sobre pensament polític i històric italià. El nucli del programa és el debat sobre com la societat balear afronta (o no) els riscos naturals –inundacions, incendis forestals, sequeres, tsunamis– i fins a quin punt mala ordenació del territori, especulació urbanística i manca de cultura de l’autoprotecció amplifiquen aquests perills. Riscos naturals i vulnerabilitat humana Diferenciar fenomen natural, perill i risc • Fenomen natural: succés físic (lluvia torrencial, vent fort, despreniments, terratrèmols, foc, etc.). • Perill: quan aquest fenomen pot causar danys (per exemple, roques que poden caure d’un penya-segat, arbres que poden tombar). • Risc: apareix només quan hi ha persones o béns exposats a aquest perill (la vulnerabilitat). «No hi ha risc si no hi ha persones.» Els convidats remarquen que els riscos naturals no són només “coses de la natura”, sinó el resultat de la combinació entre: • Intensitat i freqüència dels fenòmens. • Mala ordenació del territori i decisions polítiques. • Vulnerabilitat de la població (on viu, com es construeix, com es prepara). Mala ordenació del territori i interessos econòmics De la teoria als casos concrets Els geòlegs i el tècnic forestal insisteixen que el problema no és l’absència de normativa o de cartografia, sinó: • Mala ordenació territorial, sovint conscient. • Pressió d’interessos econòmics i especulació a zones determinades. • Ajuntaments que ignoren mapes de zones inundables o els volen “afinar” per reduir restriccions edificatòries. Exemples destacats: • Urbanitzacions construïdes en zones clarament inundables (com la urbanització Sabasa a Sant Jordi) on la toponímia ja advertia del perill. • Franges costaneres turístiques i barris sencers de Palma o Eivissa plenament urbanitzats sobre zones inundables, on ara no es pot “fer marxa enrere” fàcilment. Es recorda el cas d’un municipi peninsular on, després d’una inundació, l’ajuntament va expropiar una quarantena de cases i en va construir de noves en una zona segura, convertint l’àrea inundable en zona verda. Un exemple de decisió valenta però difícilment extrapolable a grans zones costaneres saturades. Cartografia de risc: eina disponible però poc respectada • A les Balears s’han elaborat mapes de llanures geomorfològiques d’inundació, diferenciant entre: - Inundacions ligades a un curs fluvial o torrent. - Inundacions pluvials (acumulació d’aigua per pluges intenses sense curs definit). • Es critica el discurs de fer cartografia “en trazo fino” si això vol dir rebaixar la protecció per afavorir l’especulació. • Es demana als ajuntaments no autoritzar cap nova construcció a zones inundables i, quan es pugui, reorganitzar el territori per reduir el risc. Canvi climàtic i agricultura: més aigua, menys aigua i més pressió Els experts expliquen l’efecte del canvi climàtic sobre el règim d’aigües i temperatures a les Balears: • Pluges més concentrades i intenses → majors cabals punta i més inundacions sobtades. • Períodes de sequera més llargs i freqüents, amb temperatures sostingudes per damunt dels 35–38 ºC. • L’agricultura necessitarà més aigua, augmentant la pressió sobre els aqüífers. • Paral·lelament, es continua urbanitzant i construint més. «Si cada any anem creixent i urbanitzant més… això no té sortida.» La conclusió és que el model territorial i econòmic actual entra en xoc frontal amb els límits físics i climàtics de l’arxipèlag. Incendis forestals: més bosc, més risc, menys gestió De paisatge cultural en mosaic a massa forestal contínua En el darrer mig segle, a les Illes Balears: • S’han guanyat més de 60.000 hectàrees de terreny forestal. • Això equival aproximadament a 40 milions d’arbres més. • El bosc és més dens i més continu, fruit de l’abandonament rural i agrícola. Aquest canvi ha transformat el “paisatge cultural en mosaic” (bancals, horts, camps conreats alternats amb bosc) en massa forestal contínua, que: • Amplifica el perill d’incendis (més combustible i més continu). • Converteix els focs en més extensos, més intensos i més difícils d’extingir. • Incrementa el risc en la interfície urbà-forestal (urbanitzacions enmig del bosc). Exemple clau: L’incendi d’Andratx de 2013 (més de 2.500 hectàrees cremades) hauria estat impossible 30 anys abans, quan un 35 % de la zona eren bancals actius; avui estan abandonats i envaïts per la vegetació. Quina gestió forestal cal fer? A partir de la pregunta sobre pobles envoltats de bosc (com Esporles) i sortides viàries vulnerables, es proposa un model de gestió selectiva i planificada: • Prioritzar zones d’alt risc i punts estratègics de gestió, on: - Fer treball selvícola. - Controlar la càrrega de combustible. - Mantenir franges de protecció que facilitin l’extinció. • Protegir tots els nuclis rurals generant entorns de discontinuïtat vegetal al voltant de pobles i urbanitzacions (antics horts, camps, zones netes). • Objectiu tècnic recomanat: - Gestió anual d’almenys l’1 % del territori forestal (unes 2.000 ha/any a les Balears). - Realitat actual: només 350–400 ha/any, molt per sota del necessari. Incendis fora de capacitat d’extinció i territori fora de capacitat de gestió La situació a la península (centenars de milers d’hectàrees cremades) serveix d’advertència: • S’estan produint incendis “fora de capacitat d’extinció”: - Per molta dotació de mitjans aeris i brigades, el foc supera qualsevol capacitat operativa. - S’assembla a voler aturar una riuada amb el cos. • El problema de fons és tenir “territori fora de capacitat de gestió”: massa superfície abandonada, massa combustible, massa poca intervenció. «Els incendis s’apaguen a l’hivern.» Matís: “Es gestionen a l’hivern”, a través de prevenció, neteja, aclarides i manteniment. Revaloritzar el món rural i els gestors del territori Es denuncia la visió urbanocèntrica que considera que qui es queda al camp és un “fracassat”. En realitat: • Pagesos, ramaders, pastors i treballadors forestals que gestionen el territori tenen un valor social incalculable. • Cal més suport econòmic i polític a aquest món, que és clau per reduir el risc d’incendis i altres fenòmens. Inundacions: mapes, autoprotecció i enginyeria Zones inundables ja construïdes: què fem ara? A partir de l’exemple de la franja costanera turística de Palma i altres municipis, es planteja el problema de: • Barris sencers situats sobre zones inundables, amb alta densitat de població i infraestructures (garatges, soterranis, ascensors). • Impossibilitat pràctica de “esbucar-ho tot” a gran escala. Es discuteixen tres línies d’acció: Reubicacions puntuals (com el cas de les 40 cases expropiades en un municipi peninsular). Solucions tècniques i d’enginyeria per minimitzar danys: • Sistemes per impedir l’entrada d’aigua als garatges soterranis (portes tipus comporta, barreres inflables, etc.). • Millors dissenys d’ascensors i cambres de màquines per evitar avaries massives després de pluges. Cultura de l’autoprotecció com a eix central. Cultura de l’autoprotecció i protocols Els convidats insisteixen que la majoria de morts en inundacions es produeixen a carreteres, garatges i vehicles, no a cases en alçada. Exemples: • Torrentada de Sant Llorenç: de 13 morts, 10 a les carreteres. • Inundacions recents a València: víctimes en garatges i cotxes atrapats. Davant els avisos rojos d’AEMET, caldria que la població actués així: • No agafar el cotxe ni moure’s innecessàriament. • Quedar-se a casa; si hi ha planta superior, pujar-hi. • Els infants romandre a l’escola si ja hi són; si l’avís és previsible, suspendre classes. • Evitar garatges i soterranis, especialment en zones baixes. Es posa com a exemple positiu la Universitat de València, que va enviar correus a tothom ordenant quedar-se a casa davant un avís roig. De l’alerta al pla d’emergència efectiu Es critica que els plans d’emergència són massa reactius i poc preventius: • AEMET emet avisos de perill (nivells groc, taronja, roig). • Però la gestió de la vulnerabilitat i les mesures concretes (tancar escoles, suspendre transport, activació de protocols) correspon a Protecció Civil i altres institucions, que sovint no anticipen prou. Es reclama un model on un avís roig activi automàticament un conjunt de protocols obligatoris, no deixats a criteri puntual de rectors, alcaldes o directius. Dificultats tècniques i impacte social Es mencionen problemes concrets: • Garatges inundats que malmeten instal·lacions i cotxes. • Ascensors espatllats durant mesos, especialment greus per a gent gran o amb mobilitat reduïda, atrapada a casa. Es considera que aquests reptes són tècnicament abordables, però requereixen: • Regulacions específiques (codis de construcció en zones inundables). • Incentius o obligacions per implantar solucions d’adaptació en edificis existents. Tsunamis a les Balears: risc poc freqüent però molt greu Cap al final, s’introdueix un tema sovint ignorat: el risc de tsunami a les Illes Balears. Origen i freqüència estimada • Els tsunamis que poden afectar les Balears provenen principalment de terratrèmols al nord d’Algèria. • El temps d’arribada estimat de l’ona fins a les illes és d’uns 45 minuts. Estimacions històriques: • En uns 700 anys hi ha hagut aproximadament 70 terratrèmols importants a la zona → uns 10 per segle. • No tots són submarins ni generen tsunami. • Càlcul aproximat: una gran ona potencialment destructiva cada 70 anys de mitjana, però amb gran variabilitat: - Poden passar 200 anys sense cap episodi rellevant. - El darrer cas conegut amb efectes visibles: 2003 (terratrèmol a Algèria). Efectes històrics i evidències geològiques S’aporten dades que mostren la potencial gravetat: • El tsunami de 2003 va causar destrosses en embarcacions a Cala d’Or i oscil·lacions anòmales de la mar a Maó. • Estudis geològics han identificat blocs rocosos transportats per tsunamis a 43 metres d’alçada al Cap Blanc, prova de grans esdeveniments passats. • Cròniques del 1657 descriuen que l’aigua va penetrar fins a 2,5 km terra endins a la marina de Santanyí, deixant el terreny ple de peixos. Es subratlla que es tracta d’un risc molt poc freqüent però d’impacte potencial extraordinari, especialment en platges de Llevant plenes de gent i zones costaneres turístiques. Falta absoluta de preparació • Es constata que no hi ha cap cultura ni plans específics de resposta a tsunamis a les Balears. • Es veu com un dels riscos més greus i alhora menys considerats en la planificació. Dimensió política i econòmica dels riscos naturals Al llarg del col·loqui apareix un fil constant: • La precarietat institucional en prevenció i gestió. • La manca de voluntat política real per aplicar el que la ciència i la tècnica recomanen. • El pes determinant dels interessos econòmics i l’especulació en la configuració del territori. «No tenim una mala ordenació perquè siguem tontos, sinó perquè hi ha interessos econòmics concrets que fan que es construeixi on no s’hauria.» Es tanca el debat recordant que hi ha opcions tècniques i polítiques per millorar (reordenar, invertir, gestionar, educar), però que cal que els governants deixin de mirar cap a una altra banda. Secció final: filosofia i literatura per pensar el present Després del bloc de riscos naturals, el programa canvia de registre i passa a una secció literària-filosòfica amb el col·laborador Pep. De Palestina a Itàlia • Es recorda que els dos programes anteriors es van dedicar a Palestina i Gaza, amb un fort vincle emocional entre aquella terra i la realitat local. • Ara es proposa un “salt a Itàlia” per abordar el pensament sobre la novetat del nostre present a través de dos intel·lectuals italians: - Luciano Canfora. - Enzo Traverso. Luciano Canfora: món antic i crítica del present Pep presenta sobretot l’obra de Luciano Canfora, filòleg i historiador especialitzat en la cultura clàssica grega i romana, però també intel·lectual públic molt actiu en el debat contemporani. Punts principals de la recomanació: • És considerat un dels grans especialistes vius en món clàssic, capaç de combinar erudició i intervenció pública. • El seu pensament resulta clau per analitzar el feixisme, el marxisme i figures com Gramsci o Cèsar. Obres destacades: “Julio César. Un dictador democrático” (Ariel, 2014): • Estudi extens i detallat sobre la figura de Juli Cèsar, presentat com un “dictador democràtic”, cosa que obliga a replantejar la relació entre poder personal i legitimitat popular. “La historia falsa y otros escritos” (Capitán Swing, 2013): • Recull d’articles on Canfora dissecciona falsificacions, mites i relats distorsionats en la historiografia i la política. • Analitza casos com: El “testament secret de Lenin”. Episodis vinculats a la detenció i persecució d’Antonio Gramsci i altres militants. • L’objectiu és distingir veritat i manipulació en relats molt difosos. “Il passato presente” (en italià): • Recull d’articles publicats entre 2012 i 2022. • Llibre de “combat intel·lectual”, molt documentat i crític amb les derivas polítiques actuals. • Inclou un article que acaba amb una pregunta punyent: «Podem definir com a democràcia els nostres països si hem acceptat el retorn de l’esclavitud en formes noves?» Canfora parla de societats “neoesclavistes”, on persisteixen relacions de dominació i explotació sota aparença democràtica. Enzo Traverso: pervivència del feixisme Tot i que es desenvolupa menys, es menciona també Enzo Traverso com a altre referent per entendre el present. • Es destaca sobretot un dels seus llibres centrals, on la tesi fonamental és: - La pervivència del feixisme des dels seus orígens fins avui, en formes transformades però recognoscibles. - L’eix del llibre és Itàlia, però el diagnòstic es pot estendre a altres països europeus. Pep presenta així aquests autors com a eines conceptuals per pensar el nostre temps, les seves crisis democràtiques i les continuïtats històriques entre feixisme clàssic i formes polítiques actuals. Idees clau que travessen tot l’episodi • Riscos naturals i riscos polítics estan profundament entrellaçats: la natura posa el fenomen, però la societat construeix el risc. • Especulació, mala ordenació territorial i abandonament rural són factors centrals tant darrere les inundacions i els incendis com darrere la precarietat social i democràtica. • Cal una cultura del risc i de l’autoprotecció, que inclogui: - Educació (simulacres, protocols, informació clara). - Plans d’emergència anticipatius i no només reactius. - Respecte rigorós a la cartografia de risc. • Els llibres de Canfora i Traverso ajuden a pensar críticament el present, qüestionant: - La idea que vivim en democràcies consolidades. - La continuïtat de formes de dominació (neoesclavitud, neofeixisme) sota noves aparences. En conjunt, l’episodi construeix un pont entre la gestió material del territori i la reflexió crítica sobre el nostre temps polític, mostrant com tots dos nivells són imprescindibles per afrontar els perills —naturals i socials— del present.
L'episodi d'avui d'Es Jai de sa Barraqueta a Ona Mediterrània presenta una conversa profunda amb el Dr. Melcior Riera, expert en malalties infeccioses de Son Espases. Durant l'entrevista, s'analitza l'estat actual de la lluita contra el COVID-19 i el VIH, destacant que, tot i la cronificació de certes patologies, la prevenció segueix sent clau. El doctor subratlla el paper fonamental de les vacunes com l'eina de salut pública més eficaç de la història, recordant la importància de mantenir els calendaris de vacunació en adults, especialment per al tètanos, el pneumococ i l'herpes. Així mateix, s'alerta sobre el perill de les resistències bacterianes a causa de l'ús inadequat dels antibiòtics i es desmenteixen els mites associats als moviments antivacunes. L'espai conclou amb recomanacions per a la gent gran i una reflexió sobre la responsabilitat dels professionals sanitaris en la protecció de la comunitat.
Transitant cap a un món millor! Programa d'anàlisi de la realitat per transitar amb propostes concretes cap a un món millor, més just, solidari i sostenible, que vol donar veu a persones i entitats que hi estan treballant. És important escoltar, conèixer el que es fa i el que es pot fer. Transita amb noltros i escolta'ns cada dijous d'11h a 12h a la 88.8FM. Amb Guillem Ramis i Margalida Rosselló.
Resum general de l’episodi Aquest episodi complet de Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània combina actualitat informativa, entrevistes socials i polítiques, reflexió històrica i recomanacions culturals, amb un fil comú molt clar: la defensa de la llengua i la cultura catalanes, la memòria del franquisme i la necessitat d’una societat cohesionada i crítica. Actualitat: política, llengua i educació Premsa i panorama informatiu • Repàs de la portada del dBalears: iniciativa de partits sobiranistes per garantir un plurilingüisme real a l’Estat, crítica a la campanya governamental «La democràcia és tu poder» i denúncia del caràcter de pseudo-democràcia espanyola. • Notícia sobre el Tribunal General de la UE confirmant l’assetjament laboral de José Ramón Bauzá al seu assistent. • Cultura i memòria: presentació del primer volum d’obres completes de Josep Maria Llompart; alerta de Memòria de Mallorca sobre la manca de normativa a l’ESO en matèria de repressió franquista. • Educació i món laboral: reclam de l’ESTEI per augmentar el plus de residència, creació d’un nou consorci Erasmus+, i jornades sobre inclusió i neurodesenvolupament. • Polítiques socials: constitució de l’Observatori de la Infància i l’Adolescència i campanya per la donació de sang (primer cas del virus Usutu a Mallorca). • Llengua i cultura digital: campanya «I tu, com et dius?» de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) sobre noms i llinatges; iniciativa de Plataforma per la Llengua per impulsar el català als videojocs. • Crònica política: polèmica per la presidenta del Consell que rep un col·lectiu franquista el 20-N; debat sobre la participació de Més a Sumar; demanda d’alcaldes per l’acollida de menors migrants. • Lectures recomanades de dBalears: articles d’opinió sobre música d’arrel, política, esperança col·lectiva i límits de la democràcia possible. Idees clau: defensa del català, crítica al centralisme, memòria de la repressió franquista i necessitat d’un panorama cultural contemporani viu i crític. Entrevista: teixit veïnal i poble viu a Felanitx 30 anys de la Federació d’Associacions de Veïns de Felanitx Interlocutors: Tomeu Martí i Antònia Badell, vicepresidenta de la Federació. • Explica les quatre associacions d’origen (Es Convent, Santueri, Sa Font Beurador i Mancor de la Vall/Vinyassa) i la creació de la federació el 2000 per donar més força comuna davant l’Ajuntament. • Parlen d’uns 470 socis de quota familiar, que equivalen a prop de 1.500 persones. Activitats i cohesió social • La federació impulsa unes 14–15 activitats: - escriptura creativa, Pilates, ioga, tallers d’expressió corporal, ballades, club de lectura, cursos de llatra, activitats per a gent gran, etc. - Moltes es fan al local propi; d’altres, en espais cedits per l’Ajuntament (gimnàs, sales municipals). • Es destaca la funció de fer poble: - cohesió social, especialment amb veïnat que no és d’origen felanitxer, - foment de quilòmetre zero i reciclatge (productes locals per a la festa, vins de bodegues del poble, comerç de proximitat). Relació amb l’Ajuntament i reptes • Relacions «de tira i arronsa»: - denuncien deficiències (especialment en reciclatge i recollida porta a porta) però reconeixen que tot és millorable i mantenen diàleg. • Reivindicació central: connexió del bus TIP fins a l’hospital (actualment es queda al molí, i la gent major o amb mobilitat reduïda ha de caminar força o pagar taxi). • Habitatge: lloguer una mica més barat que a Palma però igualment car i escàs; perceben Felanitx com a possible refugi de gent expulsada del mercat palmesà. Celebració dels 30 anys • Organitzen un dinar popular (23 de novembre) a les Portasses de l’Hospici, amb música en directe, sorteig de regals cedits pels comerços i menjar de producte local (arròs, gelat de Can Xina, ensaïmada, etc.). Punt fort: el moviment veïnal és presentat com un motor de cohesió, solidaritat i participació democràtica local. Entrevista política: Josep Guia i la nació catalana 40 anys de «És molt senzill, digueu-li Catalunya» Interlocutors: Tomeu Martí i Josep Guia, matemàtic, filòleg i històric independentista. • El llibre (1985) és definit com un text punyent i polèmic, clau en la formació del jovent independentista dels 80. • Guia exposa la seva tesi: la reconstrucció nacional de la nació catalana completa s’ha de fer del centre a la perifèria: - del nucli amb més potencial català (Barcelona, Principat) cap a les zones amb més penetració espanyolista (País Valencià, Illes, Catalunya Nord). Fusterianisme i qüestió de noms • Guia es declara deixeble de Joan Fuster: - el concepte de Països Catalans és tàctic, però les pàtries solen tenir nom en singular i femení. - Defensen que el nom global de la nació hauria de ser Catalunya. "+El llibre és el fusterianisme carregat de bobo".+ • Relata com va explicar aquesta tesi a Fuster abans de publicar-la i com aquest el va encoratjar amb un «provem-ho, Pep». Recepció i impacte • Intel·lectuals com Joan Triadú, Pere Calders, Espinàs, etc., el varen rebre positivament. • Dins l’independentisme hi hagué debat però una acceptació majoritària. • L’“espanyolada” hi va reaccionar amb temor, veient amenaça en la idea d’una Catalunya que inclou Illes i País Valencià. Estratègia independentista i front patriòtic • Guia repassa la proposta històrica del front patriòtic / front d’alliberament nacional, avui traduïda en el que s’anomena transversalitat del moviment (sumar sectors ideològics diversos). • Estratègia actual: - objectiu immediat: República Catalana sobre el territori de l’actual autonomia catalana; - després, treball per sumar Illes, País Valencià i Catalunya Nord, sabent que potser no s’hi incorporaran totes les parts alhora. • Veu l’independentisme sociològic com a majoritari i irreversible al Principat, encara que sovint no es tradueixi plenament en vots. 1 d’Octubre i crítica als dirigents • Recorda l’1-O amb il·lusió i presència: molts valencians i mallorquins hi varen ser. • El referèndum és per ell plenament vàlid: més de dos milions de vots i victòria de la independència. «Els dirigents no van estar a l’alçada del poble.» • Defensa la necessitat de nous lideratges joves (gent de 30–40 anys) i que determinats dirigents que han fallat facin «un pas al costat». Experiències institucionals: Consell de la República • Guia (País Valencià) i Jaume Sastre (Mallorca) foren a l’Assemblea de Representants del Consell de la República. • Diu que varen impulsar-hi una visió nacional completa, amb consells locals iguals a tot el territori, sense catalans de primera (Principat) i de segona (Illes, País Valencià). • Denuncia que : - alguns dirigents del Consell eren hostils als Països Catalans; - es va liquidar l’Assemblea de Representants per poder pactar amb el PSOE, cosa que considera un error greu. País Valencià, Illes i vitalitat nacional • Ressalta les mobilitzacions al País Valencià (contra la nefasta gestió de la gota freda, per la llengua a l’escola) i a les Illes (contra el Bauzá) com a proves de vitalitat nacional. • Cita una enquesta al País Valencià on la llengua base de l’escola guanya pel català (valencià), fins i tot en algunes comarques castellanoparlants. Eix central: reafirmar la unitat de la nació catalana i rebutjar qualsevol projecte que generi catalans de primera i de segona. Entrevista musical: Pep Suasi, rock, país i mitjans De Fora del Sembrat a Suasi Interlocutors: Tomeu Martí i Pep Suasi. • Suasi explica el seu origen familiar musical (guitarra i cançó tradicional amb els pares) i la progressió cap al rock: - primer grup juvenil (Quinta Essència); - impacte del concert dels Tots Sants i descoberta del rock català (Sopa de Cabra, etc.). • Context dels 90: cantar en català era una decisió reivindicativa, no una qüestió de sonoritat. • Fora del Sembrat: banda pionera del rock en català a Mallorca, al costat de grups com Ocults o La Fosca. - Consideren que varen fer feina de picar pedra per normalitzar el panorama musical. Necessitats del món musical illenc • Reivindicacions: - suport institucional més decidit: locals d’assaig dignes, sales que contractin grups locals, - que els músics d’aquí se sentin producte nacional, equiparats als grups de fora. • Crítica al provincianisme: - sovint es menysté un concert si no hi ha un grup de fora al cartell; - la insularitat pesa molt en gires i visibilitat. Projecte actual: Suasi • Suasi presenta el projecte Suasi com a continuació madura del rock de Fora del Sembrat: - banda consolidada amb músics provinents d’altres grups (Escarabats, Batseu Nua, etc.) i nou teclista; - combinació de energia de directe i maduresa compositiva. • Novetats discogràfiques: - senzill nou el 12 de desembre; - segon senzill el 10 de gener; - disc complet al febrer, amb previsió de gira per Mallorca i fora illa (treballen amb produccions Man Àngelment i RGB a Catalunya). Canvi en l’escriptura i missatge • Explica que abans composava sobretot per fer ballar; ara vol parlar més de llum, optimisme i esperança. • Cerca l’obertura a altres disciplines i contextos (col·laboracions amb circ, cuina, arts escèniques) per eixamplar públics i espais. Mitjans de comunicació i llengua • Defensa que els mitjans han de ser en català: - critica que ràdios i televisions públiques o privades incorporin col·laboradors en castellà com a norma; - vincula la presència del català als mitjans amb l’aprenentatge de la llengua i la difusió de la música local. Missatge de fons: cal una política cultural i mediàtica coherent amb l’objectiu de sobirania cultural i lingüística. Taula d’anàlisi: llengua, jovent i seleccions nacionals Retall d’ajudes al català: Obra Cultural Balear i Joves per la Llengua Interlocutors: Tomeu Martí, Antònia Sales, Pau Emili Muñoz, Blanca García Oliver. • Es comenta la decisió de PP i Vox de retirar subvencions a l’Obra Cultural Balear (per Can Alcover) i a Joves de Mallorca per la Llengua. • Antònia Sales ho qualifica de greu error i «quasi catàstrofe», perquè aquestes entitats: - fan tasca social i cultural insubstituïble; - aporten cohesió i ofereixen el català com a eina d’inclusió. • Blanca García ho veu com un pas més en l’ofensiva contra la llengua, en la línia del que passa també al País Valencià: zero ajudes a qui defensi la unitat de la llengua o el concepte de Països Catalans. • Pau Emili Muñoz afegeix: - en una societat ideal aquestes entitats no caldrien, perquè l’administració ja faria la seva feina; - el PP juga amb un model híbrid (no anular del tot les ajudes, però reduir-les per asfixiar sense escàndol), una lliçó apresa del “model Bauzá”. 40 anys del Consell de la Joventut de les Illes Balears • Celebració amb Fira d’Entitats i taula de presidències de diferents èpoques. • Es recorda que el Consell de la Joventut és anterior fins i tot a la direcció general de Joventut, i que ha estat clau per: - visibilitzar problemes canviants: atur juvenil, emancipació, drets LGTBI, participació política, oci saludable; - donar veu a associacions juvenils i entitats prestadores de serveis. • Pau Emili subratlla que tot el treball del Consell és voluntari i demostra que hi ha molts joves compromesos, contra el tòpic que «els joves no es mouen per res». • Es destaca la cooperació interterritorial amb el Triangle Jove (consells de joventut de Catalunya, País Valencià i Illes) com a exemple de consciència de generació i camí comú als Països Catalans. Seleccions esportives de nacions sense estat • Blanca García posa sobre la taula el partit Catalunya–Palestina i la imatge d’unitat entre nacions oprimides. • Es debat la necessitat de seleccions nacionals pròpies (futbol, etc.): - Pau recorda el precedent del Regne Unit (Escòcia, Gal·les, Anglaterra) per mostrar que no és cap anomalia esportiva; - opinen que l’Estat espanyol tem quedar en ridícul esportiu quan es visibilitzi el pes dels catalans, bascos, etc., en les seves seleccions. • Antònia apunta que l’Estat veu el reconeixement de seleccions com un aval polític a la plurinacionalitat. • Blanca subratlla que els partits de Catalunya i Euskadi amb Palestina han recaptat fons per Gaza i mostren una solidaritat popular que contrasta amb la paràlisi dels estats. Cap idea: l’esport és llegit com un espai de reconeixement nacional i diplomàcia simbòlica. Llibres: memòria, llengua i Palestina Recomanacions de Miquela Serra (Llibreria Quart Creixent) 1. «Com voleu germans que canti» – Joan Pons Bové • Premi Ciutat de Manacor de novel·la Maria Antònia Oliver 2025 (Edicions de 1984 / Lleonard Muntaner – aquí: IEA, equivalent a Illenc?). • Novel·la inspirada en la història familiar de l’autor: dos germans fills d’un mestre depurat pel franquisme, que comparteixen habitació en una residència. • Cada germà recorda la postguerra des de llocs diferents (Es Garriguer i Formentera), amb el rerefons de la repressió franquista. 2. «Arrels Balears. El subterfugi balearista» – Gabriel Ensenyat Pujol • Premi Ciutat de Manacor d’assaig (editat per IEB/una editorial independent). • Assaig rigorós que dissecciona les fantasies pseudo-històriques i pseudo-lingüístiques del balearisme polític actual. • Denuncia l’ús de la història i la llengua com a eines de divisió al servei de l’espanyolisme, i ofereix instruments per entendre com s’ha fabricat aquest relat. 3. «El meu poble viurà» – Leila Khaled • Autobiografia d’una revolucionària palestina, escrita el 1971 i editada en català per Tigre de Paper (2014, reedició 2023). • Explica la seva trajectòria en la lluita armada i política, el context de la resistència palestina i les motivacions personals. Eix de lectura: tres llibres que connecten memòria del franquisme, lluita per la llengua i resistència internacional, especialment el cas palestí. Curiositats de la història: 50 anys de la mort de Franco Context d’una agonia interminable Interlocutors: Tomeu Martí i Xisco Roger. • Recorden que fa 50 anys de la mort de Francisco Franco (20 de novembre de 1975). • L’agonia va durar setmanes, amb part mèdic diari de l’«equip mèdic habitual» i clima de - crisi econòmica (post-73, atur, caiguda turística), - crisi internacional (marxa verda del Marroc sobre el Sàhara Occidental i claudicació espanyola), - tensió política per la successió de Joan Carles com a rei. Temors i preparatius del règim • El franquisme temia que l’oposició aprofités la debilitat del règim per fer vagues o revoltes. • A les Balears es redacta el Pla Foners (o Plan Oneros): - catàleg de 33 punts estratègics (aeroport, Mercapalma, presó, Palau de Marivent, etc.); - previsió d’ús d’armes per part de militants del Movimiento si calia. Premsa i control de la informació • Només hi havia tres diaris a Mallorca (Baleares, Última Hora, Diario de Mallorca) i cap xarxa social. • Última Hora publica el titular «Franco 37 kilogramos», quasi segrestat per la llei Fraga. • La redacció del Diario de Mallorca, sota direcció d’Antonio Alemany, esdevé lloc de trobada de dirigents de l’oposició (Felicià Pons, Francesca Bosch, Josep Maria Llompart, etc.) per estar informats. • Anècdota de Llompart: bromeja que el titular preparat per la premsa del Movimiento seria «Franco, lleugerament mort». Mort, dol i reaccions socials • La mort es fa pública a les 6 del matí per Ràdio Nacional; quatre hores després, el famós missatge plorós d’Arias Navarro: «Españoles, Franco ha muerto». • Reaccions dividides: - franquisme: dol profund, marxes de falangistes a Palma (Cort–Creu dels Caiguts–Feixina); - oposició: brindis discrets amb cava, paelles i cançons revolucionàries (testimonis de Miquel Rosselló, Damià Pons, etc.). • El bisbe de Mallorca, Teodor Úbeda, presideix funeral solemne a la Seu amb homilia prudent; el bisbe de Menorca és més crític i rep pintades feixistes. • Es decreta un mes de dol, suspensió d’espectacles i esports; alliberament limitat de presos comuns (no polítics). • Es debat si la mort es va «gestionar» per fer-la coincidir amb l’aniversari de l’afusellament de José Antonio Primo de Rivera. Valoració històrica • Es remarca la manca d’un judici tipus Nuremberg, la continuïtat de molts aparells (judicatura, policia, exèrcit), i com això condiciona encara avui la democràcia. • La secció acaba amb «L’estaca» de Lluís Llach com a símbol de la lluita compartida per desfer una dictadura «corcada». Focus amb Jaume Sastre: Pujol, feixisme i confusions actuals Records personals del 20-N Interlocutors: Tomeu Martí i Jaume Sastre. • Sastre recorda el 20-N com a estudiant de COU a l’Institut Toni Maura, considerat «l’institut dels rojos», amb un claustre jove i polititzat (Sebastià Serra, Joan Tugores, Carme Nofre Vinyes, entre d’altres). • Context d’aquell centre: inspeccions freqüents de policia, revista estudiantil L’Ull Bo on Sastre publica un article sobre objecció de consciència. Depuració inacabada i persistència del franquisme • Sastre remarca que l’absència d’un judici al franquisme i d’una depuració profunda de jutges, policies, guàrdia civil i exèrcit explica la força actual de l’extrema dreta i dels aparells de l’Estat. • Considera que alguns joves d’avui, que no han viscut el feixisme, senten «curiositat per l’aventura» i poden caure en discursos reaccionaris. Comparacions històriques: Stalin, Hitler i les esquerres • Llegeix un fragment de Castellio contra Calvino d’Stefan Zweig sobre la fragilitat de les llibertats i l’atracció periòdica per la guerra. • Estableix paral·lels entre: - el pacte Hitler–Stalin (1939) i la confusió dels comunistes francesos, que passaren de combatre Hitler a justificar-lo com a «amic» mentre aquest ocupava França; - i la situació actual, on part de l’esquerra dona suport acrític a moviments islamistes integristes, segons ell, per pur antioccidentalisme. Jordi Pujol i el pactisme amb l’Estat • Sastre és molt crític amb Jordi Pujol: - el veu com a figura clau en la desnaturalització de l’independentisme, prioritzant sempre el pacte amb el PSOE o el PP (Felipe González, Aznar) per sobre de la unitat nacional catalana; - denuncia que això ha alimentat l’anticatalanisme tant de la dreta com de l’esquerra espanyoles. • Relaciona la caiguda de Pujol (cas de corrupció, comptes a l’estranger) amb el moment en què afirmà que ja no veia raons per oposar-se a l’independentisme: considera que l’Estat va activar llavors la seva maquinària (UDEF, etc.) per destruir-lo. Laporta, Barça i pressió de l’Estat • Interpreta la reobertura del cas contra Joan Laporta i el Barça com un nou episodi de persecució política: - el club és vist com un símbol nacional català amb massa autonomia, i l’Estat el vol condicionat i dependent. Crítica a noves iniciatives regionalistes • Finalment, Sastre expressa reserves respecte de projectes polítics com el que impulsa Joan Lladó a Mallorca, si l’objectiu és només ser un partit regionalista que pretén «influir Espanya» sense plantejar clarament la independència. Conclusió del focus: sense unitat nacional dels colonitzats (Illes, País Valencià, Principat) i sense abandonar el pactisme, es repetirà el cicle Pujol: influència puntual, anticatalanisme reforçat i cap ruptura real. Etiquetes / Tags • Ona Mediterrània • Bon Dia i Bona Vida • dBalears • llengua catalana • memòria històrica • franquisme • 20N • dictadura • independència • Països Catalans • Josep Guia • És molt senzill digueu-li Catalunya • Joan Fuster • front patriòtic • República Catalana • Consell de la República • joventut • Consell de la Joventut • Triangle Jove • Obra Cultural Balear • Joves de Mallorca per la Llengua • balearisme • Gabriel Ensenyat • Arrels Balears • Can Alcover • Felanitx • associacions de veïns • cohesió social • transport públic • habitatge • Pep Suasi • Fora del Sembrat • música en català • rock català • festivals • mitjans de comunicació en català • Palestina • Leila Khaled • El meu poble viurà • Lluís Llach • L’estaca • seleccions esportives catalanes • solidaritat internacional • Josep Maria Llompart • Premi Ciutat de Manacor • Joan Pons Bové • Leila Khaled • memòria del franquisme a les Illes • Xisco Roger • Jaume Sastre Seccions amb marques de temps {"start_second":0,"end_second":158,"section_title":"Presentació del programa i sumari del dia","section_summary":"Introducció a Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània, amb salutació inicial, recordatori de la programació del dia (entrevistes amb la Federació d’Associacions de Veïns de Felanitx i amb Josep Guia, connexió literària amb una plataforma audiovisual, secció d’història amb Xisco Roger i focus final amb Jaume Sastre)."} {"start_second":159,"end_second":378,"section_title":"Agenda del programa i primera peça musical","section_summary":"Tomeu Martí detalla el guió de la jornada (entrevistes, connexió literària, seccions d’història i anàlisi política) i s’emet una peça musical/poètica (Joan Brossa interpretat per Miguel Poveda) com a obertura abans de l’actualitat."} {"start_second":379,"end_second":903,"section_title":"Repàs de l’actualitat amb el Diari de Balears i VilaWeb","section_summary":"Lectura comentada de titulars del diari de Balears (plurilingüisme, crítica a la campanya «La democràcia és tu poder», condemna europea a Bauzá, presentació de les obres completes de Josep Maria Llompart, memòria de la repressió franquista, plus de residència, Observatori de la Infància, campanyes de l’IEB sobre noms i llinatges, cinema i videojocs en català, política estatal i autonòmica). Segueix un repàs a VilaWeb (violència franquista, biografia de Franco, mapa de fosses, actualitat valenciana i espanyola), i recomanació d’articles d’opinió a dBalears."} {"start_second":904,"end_second":997,"section_title":"Espai publicitari i crida a fer-se soci d’Ona Mediterrània","section_summary":"Emissió de falques publicitàries (revista L’Estel, clínica dental, projecte social d’aigua 3 Globs) i una crida a associar-se a Ona Mediterrània per garantir la seva independència com a emissora."} {"start_second":1026,"end_second":1367,"section_title":"Tema musical compromès (cançó antifeixista)","section_summary":"S’emet una cançó extensa de contingut polític i antifeixista (referències a Guernica, franquisme, guerra, memòria dels combatents i denúncia del feixisme contemporani), que serveix d’enllaç amb els blocs d’entrevistes i debat polític."} {"start_second":1381,"end_second":2424,"section_title":"Entrevista: 30 anys de la Federació d’Associacions de Veïns de Felanitx","section_summary":"Tomeu Martí conversa amb Antònia Badell, vicepresidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Felanitx. Expliquen l’origen de les quatre associacions de barri i de la federació (1995–2000), el nombre de socis, les activitats (escriptura creativa, ioga, Pilates, tallers per a gent gran, clubs de lectura, etc.), la importància de fer poble i cohesió social, especialment amb veïnat nouvingut. Detallen la celebració dels 30 anys (dinar popular, producte de quilòmetre zero, col·laboració de comerços locals, música en directe), la relació complexa amb l’Ajuntament (reivindicacions sobre reciclatge i recollida porta a porta, demanda d’ampliar la línia de bus TIP fins a l’hospital), reflexions sobre l’habitatge i crida a la participació en el dinar d’aniversari."} {"start_second":2425,"end_second":2568,"section_title":"Tornada d’identitat del programa i transició","section_summary":"Falca d’identificació de Bon Dia i Bona Vida i breu transició musical abans d’entrar a la següent gran entrevista."} {"start_second":2569,"end_second":3983,"section_title":"Gran entrevista política: Josep Guia i 40 anys de ‘És molt senzill, digueu-li Catalunya’","section_summary":"Tomeu Martí entrevista Josep Guia, matemàtic, filòleg i històric independentista, arran dels 40 anys del seu llibre ‘És molt senzill, digueu-li Catalunya’. Guia explica l’origen del llibre en el context de l’Espanya de les autonomies, la seva tesi de reconstrucció nacional ‘del centre a la perifèria’ i la influència directa de Joan Fuster (fusterianisme carregat de bobo, debat sobre el nom de la nació catalana i el plural tàctic ‘Països Catalans’). Descriu la recepció positiva entre intel·lectuals i dins l’independentisme, i l’hostilitat de l’espanyolisme. Repassen la idea de front patriòtic i transversalitat, l’estratègia actual de prioritzar la República Catalana al Principat per després estendre la llibertat a Illes, País Valencià i Catalunya Nord, i el paper determinant del jovent independentista dels anys 80. Guia valora l’1-O com un referèndum vàlid i denuncia que els dirigents no estigueren a l’alçada del poble. Relata la seva experiència i la de Jaume Sastre al Consell de la República, criticant la manca de visió de nació completa i l’hostilitat d’alguns dirigents als Països Catalans. Tanca amb reflexions sobre la vitalitat nacional al País Valencià i Illes (mobilitzacions contra Bauzá, enquestes a favor de la llengua a l’escola) i la persistència de l’independentisme sociològic com a força irreversible."} {"start_second":3984,"end_second":5023,"section_title":"Entrevista cultural-musical amb Pep Suasi","section_summary":"Entrevista àmplia a Pep Suasi, músic mallorquí, repassant el seu recorregut des dels inicis familiars en la música tradicional fins a la formació de bandes juvenils (Quinta Essència) i el salt a Fora del Sembrat, pioners del rock en català a Mallorca. Suasi explica com va descobrir el rock català a través de viatges esportius a Catalunya i concerts de Tots Sants, i com la tria del català als 90 era sobretot una aposta política i reivindicativa. Fa balanç de la trajectòria de Fora del Sembrat com a banda que ajudà a normalitzar el panorama musical en català, i descriu el projecte actual Suasi com una continuació més madura i col·lectiva, amb músics provinents d’altres grups illencs i incorporant teclista. Anuncia la sortida de nous senzills (desembre i gener) i del disc complet al febrer, amb gira prevista per Mallorca i Catalunya. Parlen de la precarietat estructural del món musical, la necessitat de suport institucional (locals d’assaig, sales, contractació de producte nacional), la importància de mitjans en català per difondre la música local i la seva evolució com a compositor cap a l’optimisme i la llum. L’entrevista també aborda la seva experiència en ràdio (Ona Mediterrània) i la seva visió sobre el paper dels mitjans en la normalització del català."} {"start_second":5024,"end_second":6161,"section_title":"Taula d’anàlisi: ajudes al català, joventut i seleccions nacionals","section_summary":"Taula amb Antònia Sales, Pau Emili Muñoz i Blanca García Oliver, moderada per Tomeu Martí. Primer tema: la retirada d’ajudes per part de PP i Vox a l’Obra Cultural Balear (especialment per Can Alcover) i a Joves de Mallorca per la Llengua. S’hi denuncia la intenció d’asfixiar les entitats que defensen el català i la unitat de la llengua, tot subratllant la seva tasca social, cultural i de cohesió. Pau Emili remarca que en una societat normal aquestes funcions haurien de recaure en les institucions públiques, i alerta d’una estratègia ‘híbrida’ del PP, que aprèn dels errors de l’etapa Bauzá. Segon tema: els 40 anys del Consell de la Joventut de les Illes, amb record dels inicis (sense regidories de joventut ni direcció general), de la seva funció pionera i de la seva reconstitució després de ser pràcticament desmantellat en temps de Bauzá. Es posa en valor el treball voluntari, la pluralitat d’entitats juvenils integrades i la col·laboració amb els consells de Catalunya i País Valencià (Triangle Jove) com a expressió de consciència de generació compartida. Tercer tema: el partit amistós Catalunya–Palestina i el debat sobre seleccions esportives nacionals. Es reivindica la normalitat d’aquestes seleccions (exemple del Regne Unit) i es considera que l’Estat espanyol les bloqueja per por a la visibilització internacional de la plurinacionalitat i a la pèrdua de talent esportiu. Es destaca el valor simbòlic i solidari dels partits amb Palestina (Catalunya i Euskadi), que recullen fons per a Gaza i mostren una solidaritat de base que contrasta amb la inacció estatal."} {"start_second":6162,"end_second":6748,"section_title":"Llibres i recomanacions literàries amb Miquela Serra","section_summary":"Secció de llibres amb Miquela Serra, de la llibreria Quart Creixent. Recomana tres títols: (1) ‘Com voleu germans que canti’ de Joan Pons Bové, Premi Ciutat de Manacor de novel·la Maria Antònia Oliver 2025, inspirada en la història d’una família marcada per la depuració franquista d’un mestre i els records de dos germans a la vellesa; (2) ‘Arrels Balears. El subterfugi balearista’ de l’historiador Gabriel Ensenyat Pujol, Premi Ciutat de Manacor d’assaig, que analitza el balearisme com a construcció pseudo-històrica i lingüística al servei de l’espanyolisme; (3) ‘El meu poble viurà’, autobiografia de la revolucionària palestina Leila Khaled, reeditada per Tigre de Paper el 2023, molt utilitzada en clubs de lectura actuals arran de la guerra a Palestina. Miquela recorda també la presentació del primer volum d’obres completes de Josep Maria Llompart a Can Alcover, assenyalant les dificultats polítiques per fer-hi actes i la probable alegria del poeta per veure la seva obra presentada allà. Es reivindica el paper d’editorials petites i independents i es tanca la secció animant a regalar llibres per Nadal i Reis."} {"start_second":6749,"end_second":7051,"section_title":"Falques d’entitats i publicitat social","section_summary":"Segment de falques: convocatòria de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca a un sopar-col·loqui sobre el reconeixement internacional de la nació catalana (amb el president del Consell de la República i el comissionat davant l’ONU), publicitat del projecte social d’aigua 3 Globs, de la revista L’Estel i de la clínica dental planes Mariano. S’hi reforça la idea de suport mutu entre mitjans lliures, associacions sobiranistes i projectes d’emprenedoria social."} {"start_second":7052,"end_second":7161,"section_title":"Crida a associar-se a Ona Mediterrània i al Diari de Balears","section_summary":"Falca que reivindica la necessitat de mitjans independents en el context actual i convida oients i lectors a reforçar econòmicament el projecte del Diari de Balears i a fer-se socis d’Ona Mediterrània per garantir-ne la sostenibilitat i la independència editorial."} {"start_second":7162,"end_second":8934,"section_title":"Curiositats de la història: 50 anys de la mort de Franco","section_summary":"Secció ‘Curiositats de la història’ amb Xisco Roger, centrada en el cinquantenari de la mort de Francisco Franco. Es descriu el clima d’agonia prolongada, la crisi econòmica i la marxa verda del Marroc sobre el Sàhara Occidental, així como la presa de funcions de Joan Carles com a cap d’Estat en funcions el 30 d’octubre. S’explica el Pla Foners a les Balears, projecte per controlar punts neuràlgics (aeroport, presó, Marivent) i fins i tot armar militants del Movimiento en cas de protesta. Es relata el paper de la premsa (Última Hora amb el titular ‘Franco 37 kilogramos’, quasi segrestada; Diario de Mallorca com a punt de trobada de l’oposició), així com anècdotes de Josep Maria Llompart. Es reconstrueix el moment de l’anunci de la mort (RNE, Arias Navarro plorant), les desfilades falangistes per Palma, les reaccions de l’oposició (brindis secrets amb cava, paelles, cançons revolucionàries, testimoni de Miquel Rosselló, Damià Pons i Josep Melià), els funerals a la Seu presidits per Teodor Úbeda i les homilies més crítiques a Menorca. Es detallen les mesures de dol (suspensió d’espectacles, clubs nocturns, indult parcial a presos comuns) i s’apunta la hipòtesi que la mort es pogués ‘gestionar’ per fer-la coincidir amb l’efemèride del 20N de José Antonio Primo de Rivera. La secció conclou amb una reflexió sobre la transició, la manca de judici al franquisme, la persistència d’aparells franquistes i l’ús de la cançó ‘L’estaca’ de Lluís Llach com a banda sonora simbòlica de la lluita contra la dictadura."} {"start_second":8935,"end_second":10623,"section_title":"Focus amb Jaume Sastre: del 20N al present polític","section_summary":"Jaume Sastre entra al ‘focus’ del programa per oferir una mirada personal i política sobre el 20 de novembre de 1975 i les conseqüències fins avui. Recorda el clima polític a l’Institut Toni Maura, considerat l’institut ‘roig’, amb professorat jove i compromès (Sebastià Serra, Joan Tugores, Carme Nofre Vinyes, etc.), on es feia una revista estudiantil i ja es parlava d’objecció de consciència. Sastre subratlla la manca de depuració del franquisme (jutges, guàrdia civil, exèrcit) i com això alimenta l’extrema dreta actual. Llegeix un fragment de Stefan Zweig sobre la fragilitat de les llibertats i la temptació cíclica de la guerra, i ho relaciona amb la confusió actual d’una part de l’esquerra respecte a moviments islamistes integristes. Fa un paral·lelisme amb el pacte Hitler–Stalin i la perplexitat dels comunistes francesos (1939–1941). Tot seguit, desenvolupa una crítica dura a Jordi Pujol, a qui responsabilitza d’haver prioritzat sempre el pactisme amb l’Estat per sobre de la unitat nacional catalana, alimentant l’anticatalanisme de la dreta i l’esquerra espanyoles. Interpreta la caiguda judicial de Pujol com una resposta de l’Estat quan aquest insinua apropar-se a l’independentisme. Relaciona la persecució a Joan Laporta i el Barça amb una voluntat de controlar un símbol nacional català. Finalment, expressa escepticisme envers nous projectes polítics regionalistes a Mallorca (com el promogut per Joan Lladó) si no situen clarament la independència al centre, advertint del risc de repetir el cicle de Pujol: influència puntual, anticatalanisme reforçat i cap ruptura efectiva amb l’Estat."}]}}Note: Les referències editorials concretes poden variar lleugerament; el resum se centra en el contingut del podcast i no en el catàleg exactament detallat de cada editorial.
Resum general del podcast Programa musical de Copinya de Volta Verda a Ona Mediterrània dedicat íntegrament a les versions de clàssics del pop, soul i rock dels anys 50–70. El locutor introdueix breument el concepte de versió i, a partir d’aquí, va enllaçant una sèrie de temes emblemàtics reinterpretats per artistes diversos. El fil conductor és: Mostrar com un mateix tema pot sonar radicalment diferent segons qui l’interpreta. Repassar grans compositors i lletristes (Leiber & Stoller, Bacharach & David, Curtis Mayfield, Neil Young, Leonard Cohen…) a través de versions sovint menys conegudes que els originals. Donar protagonisme a veus femenines icòniques (Connie Francis, Cilla Black) i a figures de culte (Bobby Womack, Chambers Brothers, Bo Diddley, Billy Joel fent Cohen, The Byrds sobre Neil Young). No hi ha debat ni tertúlia: el programa és bàsicament una seqüència comentada de cançons, amb petites entrades del locutor que contextualitzen els temes. Temes principals tractats 1. Introducció al concepte de versió El programa s’obre amb una versió de “L’Alegria” de Beethoven al banjo per Pete Seeger. El locutor explica que: Algú compon un tema i altres en fan versions posteriorment. El programa d’avui se centra en “versions” com a categoria temàtica. Es dona la benvinguda a Copinya de Volta Verda i es marca el to: repàs històric i melòman de grans versions. 2. Leiber & Stoller i els estàndards del rock primerenc S’escolta “Hound Dog” (Leiber & Stoller), estrenada per Big Mama Thornton i feta mundialment famosa per Elvis Presley, en una versió amb Jeff Beck i el fill de Jerry Leiber, Jed Leiber. Es destaca com un mateix estàndard de rock es pot transformar estilísticament. Es continua amb “Lucky Lips” (també de Leiber & Stoller): Primera interpretació per Ruth Brown. Versió més popular de Cliff Richard. Es comenta la curiositat de la gravació en alemany: “Rote Lippen soll man küssen”. “Ja han comprovat que se pot versionar ja qualsevol tema, i també en qualsevol estil.” Aquest bloc mostra la versatilitat del catàleg Leiber & Stoller i com ha estat reinterpretat en diversos idiomes i estils. 3. Monogràfic Connie Francis: cinc grans clàssics versionats La “peça de resistència” del programa és un llarg bloc dedicat a Connie Francis (Concheta Maria Rosa Franconero), estrella ultra popular dels anys 50–60. Cançons que s’hi destaquen (totes en versió Connie Francis): “I Can’t Stop Loving You” Popularitzada per Ray Charles. La versió de Francis manté el to melòdic i emotiu, però amb color vocal femení i més orquestral. “Make It Easy on Yourself” Composta per Burt Bacharach i Hal David. Popularitzada pels Walker Brothers. Connie Francis n’ofereix una lectura sentimental i molt teatral, típica de la seva època. “Trains and Boats and Planes” També de Bacharach & David, coneguda per Dionne Warwick. La versió de Francis conserva l’aire melancòlic dels viatges i separacions amoroses. “More” Tema de Riz Ortolani per a la pel·lícula Mondo Cane. Francis hi aporta un to romàntic, expansiu i cinematogràfic. “The Last Waltz” Popularitzada per Engelbert Humperdinck, número 1 el 1967. En la seva versió, Francis accentua la nostàlgia del “darrer vals” i l’acomiadament amorós. Aquest segment subratlla: La capacitat de Connie Francis per apropiar-se de grans èxits d’altres veus masculines. Com una mateixa cançó pot passar de soul/country o crooner masculí a balada orquestral femenina sense perdre el nucli emocional. 4. Cilla Black i l’herència pop britànica Després del bloc Connie Francis, el programa presenta la cantant de Liverpool Cilla Black (Priscilla Maria Veronica White): Se’n destaca la fama per haver interpretat el tema de la pel·lícula “Alfie”. Aquí apareix amb una esplèndida versió de “You’ve Lost That Lovin’ Feelin’”. El tema és originalment dels Righteous Brothers (Spector/Mann/Weil), tot i que el locutor l’atribueix dins el bloc d’autors com Bacharach & David. La versió de Cilla Black aporta una intensitat dramàtica molt “sixties”, amb arranjaments plens i veu poderosa. Aspectes remarcats implícitament: Presència femenina en la reinterpretació de grans himnes del pop-soul. Com la British Invasion també va generar versions pròpies de clàssics nord-americans. 5. Soul i standard jazz en clau accelerada: Bobby Womack El següent convidat és Bobby Womack, cantant i guitarrista originari d’Ohio: Interpreta una versió accelerada d’un standard clàssic: “I Left My Heart in San Francisco”, popularitzada el 1962 pel crooner Tony Bennett. La lectura de Womack li dóna un aire més soul, més rítmic, allunyat del to solemne i orquestral de la versió de Bennett. Aquest bloc exemplifica com un standard de jazz/crooner pot esdevenir tema soul dinàmic. 6. Leonard Cohen en versió Billy Joel El programa continua amb la connexió entre cançó d’autor i pop mainstream: Billy Joel hi apareix com a versionador de Leonard Cohen. El tema que s’escolta és “Light as the Breeze”: S’origina en el repertori de Cohen. La versió de Joel afegeix una producció més pop i pianística, però manté l’ambient intimista, quasi misticoreligiós del text de Cohen. Punts clau d’aquest bloc: Es remarca la força poètica de la lletra: imatges religioses (“alpha and omega”, “delta”, “blessing from heaven”). S’evidencia la capacitat dels grans cantautors de ser versionats per veus de mainstream sense perdre profunditat. 7. The Byrds i Neil Young: diàleg entre llegendes del rock El locutor presenta The Byrds (anomenats aquí col·loquialment “Birds”) com a habituals versionadors de Bob Dylan: En aquest programa, però, els tenim versionant Neil Young. Peça escollida: “Cowgirl in the Sand”. Elements a destacar: És una manera de mostrar el “cançoner compartit” del folk-rock californià. The Byrds aporten un so més harmònic i coral a una peça de Young originalment més crua i elèctrica. 8. Chambers Brothers: soul psicodèlic i espiritualitat El programa entra en terreny de soul psicodèlic amb els Chambers Brothers: Són quatre germans que combinen gòspel, soul i psicodèlia. Interpreten dues versions de superclàssics: “People Get Ready” de Curtis Mayfield, un himne espiritual i de drets civils. “House of the Rising Sun”, tema tradicional sense autor clar, popularitzat per Woody Guthrie i, més tard, pels Animals. La narració abans de “House of the Rising Sun” inclou una petita història parlada (parlat, “spoken intro”): Es conta la història d’una al·lota que va a Nova Orleans, coneix un home que li ofereix feina al seu “negoci” —el “House of the Rising Sun”. Hi apareix la idea de rebre advertiments per evitar repetir errors (la germana petita). Això reforça el caràcter de blues narratiu moral del tema. 9. Bo Diddley i “I Love You More Than You’ll Ever Know” Per tancar el programa, el locutor anuncia una “meravella” com a comiat musical: Versió de Bo Diddley de “I Love You More Than You’ll Ever Know”. Originalment inclosa en el primer disc de Blood, Sweat & Tears, “Child Is Father to the Man” (compositor: Al Kooper). La versió de Bo Diddley és profundament soul/blues, amb veu intensa i expressiva. El text de la cançó subratlla: Lliurament total a l’altra persona (“I brought my paycheck home to you”, “I can be president of General Motors or just a grain of sand”). Una idea d’amor incondicional i sacrificat, típica del gran soul clàssic. Aquest tema serveix com a clímax emocional i tancament del recorregut per les versions. 10. Tancament del programa i falca publicitària d’Ona Mediterrània Al final, després de reiterats “Bona nit” i “Fins demà” del locutor, sona una falca publicitària de l’emissora Ona Mediterrània: Es convida a donar suport a la llengua catalana i a la música feta “a ca nostra”. Es posa en valor: Una ràdio plural, de qualitat i mallorquina. El suport de prop de mil socis. Es convida empreses i entitats a anunciar-se a Ona Mediterrània per fer créixer tant l’emissora com el seu negoci. Es recorda el web: onamediterrània.cat i l’eslògan: “Tu fas Ona”. Aquesta falca connecta el contingut musical del programa amb la missió cultural i lingüística de l’emissora. Idees clau del programa Eix temàtic: les versions com a manera de reinterpretar i revitalitzar cançons clàssiques. Recorregut històric: dels 50s als 70s a través de rock primerenc, soul, pop orquestral, folk-rock i cançó d’autor. Protagonisme femení: Connie Francis i Cilla Black com a veus centrals de grans estàndards. Ponts estilístics: De Beethoven a Pete Seeger. De Tony Bennett a Bobby Womack. De Leonard Cohen a Billy Joel. De Neil Young a The Byrds. Tancament coherent: culmina amb Bo Diddley i una declaració d’amor soul, seguida d’un missatge de suport a Ona Mediterrània i a la cultura local. Tags versions musicals Copinya de Volta Verda Ona Mediterrània rock clàssic soul clàssic pop dels 50 pop dels 60 Leiber & Stoller Connie Francis Cilla Black Bobby Womack Bo Diddley Billy Joel Leonard Cohen Neil Young The Byrds Chambers Brothers People Get Ready House of the Rising Sun I Left My Heart in San Francisco I Love You More Than You’ll Ever Know música en anglès estàndards del pop història del rock programació musical ràdio mallorquina cultura musical Seccions de l’episodi Nota: Els temps estan en segons i s’han triat perquè coincideixin amb l’inici real de cada bloc temàtic, evitant les salutacions disperses. { "start_second": 174, "end_second": 290, "section_title": "Introducció al programa i al concepte de versions", "section_summary": "El locutor presenta Copinya de Volta Verda, explica el funcionament de les versions musicals a partir de l’exemple de Pete Seeger versionant Beethoven, i introdueix el tema central del programa: les versions de clàssics del pop i el rock." } { "start_second": 291, "end_second": 652, "section_title": "Leiber & Stoller: de ‘Hound Dog’ a ‘Lucky Lips’ en alemany", "section_summary": "Bloc dedicat a temes de Leiber & Stoller: s’escolta una versió de ‘Hound Dog’ vinculada a Big Mama Thornton i Elvis, amb guitarra de Jeff Beck i Jed Leiber, i després ‘Lucky Lips’, primer per Ruth Brown, popularitzada per Cliff Richard i adaptada a l’alemany com ‘Rote Lippen soll man küssen’, exemplificant com una cançó es pot versionar en estils i idiomes diversos." } { "start_second": 653, "end_second": 1544, "section_title": "Monogràfic Connie Francis: cinc clàssics reversionats", "section_summary": "La ‘peça de resistència’ del programa: el locutor presenta Connie Francis i cinc grans èxits que ella versiona. S’hi encadenen ‘I Can’t Stop Loving You’ (Ray Charles), ‘Make It Easy on Yourself’ (Bacharach & David; Walker Brothers), ‘Trains and Boats and Planes’ (Bacharach & David; Dionne Warwick), ‘More’ (Riz Ortolani per a ‘Mondo Cane’) i ‘The Last Waltz’ (Engelbert Humperdinck). El bloc mostra com Francis transforma temes masculins en balades orquestrals amb veu femenina poderosa." } { "start_second": 1545, "end_second": 1739, "section_title": "Cilla Black i ‘You’ve Lost That Lovin’ Feelin’’", "section_summary": "Presentació de la cantant de Liverpool Cilla Black, famosa pel tema d’‘Alfie’. El programa destaca la seva versió dramàtica de ‘You’ve Lost That Lovin’ Feelin’’ amb arranjaments plens i una interpretació molt intensa, com a exemple del paper de les cantants britàniques en la relectura de clàssics americans del soul-pop." } { "start_second": 1740, "end_second": 1882, "section_title": "Bobby Womack versiona ‘I Left My Heart in San Francisco’", "section_summary": "El locutor introdueix Bobby Womack, cantant i guitarrista d’Ohio, que interpreta una versió accelerada de l’estàndard ‘I Left My Heart in San Francisco’, popularitzat per Tony Bennett. La lectura de Womack dona al tema un caràcter més soul i rítmic, allunyant-lo del registre de crooner original." } { "start_second": 1883, "end_second": 2280, "section_title": "Billy Joel canta Leonard Cohen: ‘Light as the Breeze’", "section_summary": "Bloc dedicat a la connexió entre cançó d’autor i pop: es presenta Billy Joel versionant ‘Light as the Breeze’ de Leonard Cohen. La cançó combina imatges religioses i sensuals, i Joel n’ofereix una interpretació més pop i pianística però fidel al to introspectiu i quasi místic del text de Cohen." } { "start_second": 2281, "end_second": 2493, "section_title": "The Byrds sobre Neil Young: ‘Cowgirl in the Sand’", "section_summary": "El locutor recorda que The Byrds són habituals versionadors de Bob Dylan, però en aquest cas els presenta versionant Neil Young amb ‘Cowgirl in the Sand’. La versió aporta harmonies vocals i textura folk-rock a una peça originalment més crua, exemplificant l’intercanvi de repertori entre llegendes del rock." } { "start_second": 2494, "end_second": 3101, "section_title": "Chambers Brothers: ‘People Get Ready’ i ‘House of the Rising Sun’", "section_summary": "Segment dedicat als Chambers Brothers, banda de soul psicodèlic. Interpreten ‘People Get Ready’ de Curtis Mayfield, un himne espiritual, i ‘House of the Rising Sun’, tema tradicional popularitzat per Woody Guthrie i The Animals. Inclou una llarga introducció parlada on es narra la història d’una al·lota que entra a treballar al House of the Rising Sun a Nova Orleans, subratllant el caràcter moral i tràgic del blues." } { "start_second": 3102, "end_second": 3524, "section_title": "Bo Diddley i el comiat: ‘I Love You More Than You’ll Ever Know’", "section_summary": "El locutor anuncia la peça final com una meravella: la versió de Bo Diddley de ‘I Love You More Than You’ll Ever Know’, original del repertori de Blood, Sweat & Tears (disc ‘Child Is Father to the Man’). La interpretació és intensa, amb lletra d’amor sacrificat i devoció absoluta, que tanca el programa amb un to soul profund i emotiu, abans dels darrers ‘Bona nit’ i ‘Fins demà’." } { "start_second": 3569, "end_second": 3650, "section_title": "Falca d’Ona Mediterrània: suport a la llengua i a la música local", "section_summary": "Anunci institucional d’Ona Mediterrània on es convida els oients i empreses a donar suport a la ràdio: per la llengua catalana, per la música feta a ca nostra i per una ràdio plural i de qualitat. S’esmenta que l’emissora té prop de mil socis i s’anima a anunciar-s’hi a través del web onamediterrània.cat, amb l’eslògan ‘Tu fas Ona’." }],"interlocutors":["locutor de Copinya de Volta Verda"],"tags":["versions musicals","Copinya de Volta Verda","Ona Mediterrània","rock clàssic","soul clàssic","pop dels 50","pop dels 60","Leiber & Stoller","Connie Francis","Cilla Black","Bobby Womack","Bo Diddley","Billy Joel","Leonard Cohen","Neil Young","The Byrds","Chambers Brothers","People Get Ready","House of the Rising Sun","I Left My Heart in San Francisco","I Love You More Than You’ll Ever Know","música en anglès","estàndards del pop","història del rock","programació musical","ràdio mallorquina","cultura musical"]}```}긴{
