Tots els episodis · 2025

2128 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

289-312 de 2128
  • OCB Inca, Enderrock, Sàhara i Iguana Teatre - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    3h

    OCB Inca, Enderrock, Sàhara i Iguana Teatre

    Panorama general del programa Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània ofereix un matinal molt complet: actualitat balear, entrevistes culturals i socials, una anàlisi política i internacional, i una peça històrica. Destaquen l’entrevista a l’OCB d’Inca, el repàs als Premis Enderrock 2025 de la música balear, la conversa amb la poeta Antònia Arbona, el focus sobre el Sàhara Occidental i la història dels 40 anys d’Iguana Teatre. També hi ha seguiment de la meteorologia adversa i debat sobre turisme (World Travel Market), sanitat i judicialització de la política. "El dret a l'autodeterminació dels pobles és democràcia en essència pura." Actualitat i serveis Titulars i context balear • dBalears i VilaWeb obren amb la gala íntegra dels Premis Enderrock i amb política balear (educació, habitatge IBAVI, sobirania alimentària, Art Cologne al Palau de Congressos, mobilitzacions Global Flotilla, cas Arran, etc.). • Altres mitjans (Majorca Daily Bulletin, Última Hora, Diario de Mallorca) posen el focus en turisme, pressió humana, esport i successos. Meteorologia • Previsió de pluges intenses i vent amb pas ràpid de front; possible repunt d’inestabilitat cap al capvespre i pertorbació activa dissabte, especialment a la Serra de Tramuntana. Cultura i societat Recomanació musical inicial • Presentació del grup català de punk-rock Enemic Interior i la cançó “La llum” (2023): definits com a “música fosca i sensible, de cançons cruentes i contundents”. Entrevista: OCB d’Inca (fires, llengua i relleu) • L’OCB- Inca està en gestora i convoca Assemblea General (20 de novembre) per elegir una nova junta (15-16 membres, renovació gairebé total i més jovent). • Activitat sostinguda malgrat el relleu (taules rodones, festes tradicionals) i debat sobre programació durant fires. • Bon compliment municipal de la normalització lingüística; repte d’integració de nouvinguts (Magrib) amb cursos i suport de l’IEB i altres entitats. • Balanç del panorama comunicatiu a Inca: manca de mitjans locals (digital “Som Inca” cobreix el buit; comparativa amb Manacor). Premis Enderrock 2025 – Música Balear • Palmarès destacat: Maria Hein (triple guardó, inclòs millor artista per vot popular), Fades (música urbana i millor cançó amb Maria Jaume), Anna Ferrer (folk). Especials a Antònia Font, Cap Pela i Pere Estelric. Entrevista: Antònia Arbona i “El poder i la glòria” • Poeta de Sóller, filòloga i traductora, presenta un poemari incisiu i descarnat (16è de poesia). Temes centrals: poder i patriarcat, minorització lingüística, identitat, llibertat, massificació turística, i denúncia social. • Estructura: poemes curts i quatre reescriptures (Whitman, Wordsworth, Paul Celan, etc.). Llibre amb 12 pròlegs i 12 epílegs com a avals crítics. "La poesia és una manera de viure." Internacional i anàlisi Això és vida #69 – Sàhara Occidental • Entrevista a Catalina Rosselló (Amics del Poble Sahrauí): crítica a la resolució del Consell de Seguretat de l’ONU que incorpora la via d’“autonomia” marroquina; recorden que el Sàhara és procés de descolonització i que l’única sortida democràtica és el referèndum d’autodeterminació (Minurso vigent però encallada). • Situació sobre el terreny: repressió i espoli als territoris ocupats; camps de refugiats (dependents d’ajuda internacional); diàspora activa. • Pressions i geopolítica: lobby del Marroc, Pegasus i canvis de posició d’estats (EUA, Espanya). Suports institucionals locals (Consell de Mallorca, UIB) i crida a Vacances en Pau (acollida d’infants: salut, benestar i intercanvi cultural). Taula d’anàlisi (Vergé, Riera, Pozo) • Turisme (World Travel Market, Londres): contenció retòrica vs. creixement real, diversificació cap a turisme cultural, fragilitat del mercat alemany i emergència de destins competidors; debat sobre pressió humana i ocupació. • Sanitat: defensa de la humanització assistencial (millor comunicació metge-pacient, no només receptes i pantalles). • Judicialització i poder: judici al fiscal general de l’Estat, guerra de filtracions, rol del Pegasus, lluita de blocs polítics. Curiositat històrica 40 anys d’Iguana Teatre • Naixement el novembre de 1985; nom triat per la imatge punxosa i no acomodada de la iguana; impuls fundacional lligat a l’Aula de Teatre de la UIB. • Producció prolífica (50 espectacles): de Polipus Malignus a clàssics i creació pròpia. Fites: La Nit de Foc (132 funcions; gran impacte popular), i formació a Jacques Lecoq (salt qualitatiu amb “Twist & Chekhov”). • Ecosistema creat: Teatre del Mar (programació, produccions i edicions), “Teatre de la Sargantana”, associacions professionals i circuits (Projecte Alcover). Una columna vertebral del teatre mallorquí contemporani. Focus anticolonial (Jaume Sastre) • Paralllelisme Watergate – Villarejo: distingir entre conspiració (fets, proves, ordres d’alt nivell) i teories conspiratives. Villarejo, malgrat el seu perfil, aporta claus sobre Operació Catalunya, Andorra i dinàmiques d’“estat profund”. • Implosió institucional: judici al fiscal general, memòries de l’emèrit, i l’ombra de les clavegueres (Pegasus, fabricació de proves). Crida a aprofitar la conjuntura per avançar nacionalment des dels Països Catalans. • Avanç de la conferència: “El Barça més que un club: casos Rosell i Negreira” (Penya Barcelonista dels Tamarells, Felanitx): Operació Catalunya aplicada a l’entorn Barça. Notes de servei • Promocions i falques: Dijous Bo d’Inca, crida a fer-se Soci d’Ona Mediterrània, projectes socials (Aigua 3 Globs), i espais culturals. • Recordatori: seguiment de l’actualitat a dBalears i continuïtat de graella a Ona Mediterrània.

  • Copinya de Volta Verda - FOLK BRITÀNIC (17) del 4/11/2025 - episode art
    Copinya de Volta Verda
    50'

    Copinya de Volta Verda - FOLK BRITÀNIC (17) del 4/11/2025

    En aquesta edició especial de Copinya de Volta Verda a Ona Mediterrània, ens submergim en un monogràfic dedicat exclusivament al folk i el folk rock de les illes britàniques. El programa ofereix un recorregut històric que comença amb el folklore escocès de The Corries i les balades tradicionals de Maddie Pryor i Tim Hart. L'espai explora la vessant més experimental del gènere amb el folk progressiu de bandes com Amazing Blondell i Magna Carta, destacant la seva capacitat per renovar els sons clàssics. Finalment, l'emissió arriba al seu punt àlgid amb Fairport Convention, el grup més rellevant del moviment, posant en valor el llegat de Richard Thompson i la veu inigualable de Sandy Denny. Una hora de ràdio que serveix com a guia essencial per als amants de la música d'arrel i l'experimentació sonora britànica dels anys setanta, tot emès des de l'emissora de referència a les Illes Balears.

  • Corsaris vs pirates a Balears i Verdi: Il Corsaro - episode art
    El Crepuscle
    1h

    Corsaris vs pirates a Balears i Verdi: Il Corsaro

    Panorama de l’episodi Programa d’El Crepuscle a Ona Mediterrània amb dues parts clares: Entrevista a l’historiador Andreu Seguí sobre el corsarisme a les Illes Balears (especialment al segle XVI): definicions, patent de cors, finançament, tàctiques, defensa litoral, esclavitud i casos com Dragut i Pollença. Segona part musical amb fragments de l’òpera de Verdi, Il Corsaro, a tall de contrapunt cultural del tema. "Un corsari... és un navegant que té permís del rei per exercir una activitat violenta contra enemics polítics o religiosos." "Nosaltres no som només una regió atacada, nosaltres també atacam." Punts clau de la conversa Corsari vs pirata: el corsari actua amb patent de cors i marc legal; el pirata ho fa sense cap tutela. Comparteixen eines, però no el marc jurídic ni polític. Marc legal i garanties: la patent de cors especifica enemics i exigeix fiadors per cobrir danys i multes; s’actualitza expedició a expedició. Economia del cors: embarcacions de propietat privada fraccionada (fins a 32 o 64 parts); repartiment proporcional del botí; rebaixes o renúncies al quint reial en moments d’interès estatal (p. ex., 1523). Objectius i tàctiques: captura d’esclaus i petites preses; especialització en rutes i costes nord-africanes; emboscades, aproximació discreta i sortides ràpides; en ocasions incursions a terra. Mites i festes: moltes festes de Moros i Cristians són del segle XIX i celebren sobretot la resistència local; el cas de Pollença s’emmarca en una llarga campanya de Dragut. Dragut i Barba-rossa: Dragut, otomà i de gran perícia, ascendeix per mèrits fora del circuit formal de l’Enderun; Barba-rossa n’arriba a negociar el rescat. Defensa balear: xarxa de torres de vigilància i milícies locals amb capacitat de detecció notable per l’època; reforços urbans a Palma i, després de 1570, potència de guaita costanera. Esclavitud i integració: capturats venuts al mercat; alguns es rescaten, d’altres s’integren i es cristianitzen; papers de confiança en explotacions rurals. Cronologia llarga: corsarisme des del XIII, auge al XVI; acords per limitar el cors al XIX, amb adhesions tardanes (Espanya no completa fino a 1907). Dona i empresa del cors: paper clau com a fiadores, patrones i botineres; propietàries de parts de vaixell i gestores del botí, sobretot com a vídues. Detalls destacats i exemples Definicions i etimologia Corsari: “armada paral·lela” de petites dimensions, amb legitimació reial i enemic assenyalat. Etimologia: corsari prové de “carrera” (empresa marítima violenta), no de “cor”. Teatre d’operacions Preferència per objectius factibles: pescadors i embarcacions menors; incursions ràpides a cales i camps. Balears com a punt d’escala i confluència de rutes (Cabrera, Andratx, Formentor), no objectiu final. Casos i geografia a Mallorca Atacs més freqüents al nord per protecció muntanyosa i dificultat d’arribada de reforços; episodis a Banyalbufar, Port de Sóller, condicionants a Portocolom pel calat. El relat de Pollença s’insereix en l’estratègia de Dragut, més que en un descuit generalitzat de vigilants. Defensa i governança Torres i vigilants amb gran capacitat d’alerta; comunicació ràpida; emboscades de milícia emprant el coneixement del terreny. Alternança històrica entre fortificació urbana i guaita costanera, amb treva de 1580 i “guerra freda” posterior. Política i fiscalitat Incentius reials per estimular el cors contra enemics designats, amb flexibilitat fiscal (fins i tot renúncia al quint reial en context bèl·lic). Historiografia i fonts Reavaluació del tòpic del “malson” permanent: ara es documenten prop de 3.000 esdeveniments (molts avistaments) i una resiliència local superior a la narrada. Fonts: arxius de Mallorca (Reial, Diocesà, Capitular, municipals com Pollença), Eivissa, Maó i Ciutadella; fora, ACA (Barcelona) i Simancas. Segona part: música Selecció de fragments de l’òpera de Verdi, Il Corsaro, com a complement temàtic a l’entrevista. Emissora i crèdits Programa d’El Crepuscle a Ona Mediterrània. Crida final a fer-se Soci i espots socials/culturals entre seccions.

  • L’Illa Sense Calma - Justi Soriano del 5/11/2025 - episode art
    L’Illa Sense Calma
    58'

    L’Illa Sense Calma - Justi Soriano del 5/11/2025

    En aquest episodi de l'emissora Ona Mediterrània, el programa L'Illa Sense Calma explora el panorama cultural de les Balears a través de la iniciativa Rural i Tal. L'entrevistat, Justí Soriano Caldentell, exposa la necessitat de recuperar el talent local i protegir el territori mitjançant la filosofia de la cura i la cooperació ciutadana. El diàleg aprofundeix en la precarietat cultural i les dificultats dels creadors per sobreviure en una economia dominada pel turisme. Diversos testimonis, des d'actors fins a gestors culturals, denuncien la manca de suport institucional i reivindiquen la creació de xarxes de suport mutu. L'episodi conclou amb un missatge d'esperança i activisme, encoratjant els joves a adoptar una visió transdisciplinar per transformar els problemes socials en reptes creatius i solucions pràctiques per a les illes, fugint de la polarització política actual.

  • Crisi al Mallorca i anàlisi de Champions i Libertadores - episode art
    FutbolXat
    53'

    Crisi al Mallorca i anàlisi de Champions i Libertadores

    L'episodi de FutbolXat a Ona Mediterrània se centra en la situació crítica del RCD Mallorca després de la seva derrota contra el Betis. Els tertulians analitzen la pèrdua de solidesa defensiva i la manca de coordinació col·lectiva sota les ordres d'Arrasate, qüestionant la planificació de la direcció esportiva. Es preveu un duel d'alta tensió contra el Getafe, on l'equip balear necessita puntuar per evitar caure en una dinàmica de descens. En l'àmbit internacional, es repassa la jornada de Champions, destacant la superioritat del Liverpool davant el Real Madrid i la fortalesa de l'Arsenal. Finalment, es comenta la final brasilera de la Copa Libertadores entre Palmeiras i Flamengo, subratllant el domini econòmic i esportiu del futbol del Brasil a Sud-amèrica. Un programa marcat per la preocupació pel rendiment local i l'exaltació del gran futbol europeu i transatlàntic.

  • Ruta 66 del 5/11/2025 - episode art
    Ruta 66

    Ruta 66 del 5/11/2025

    Ona Mediterrània és una ràdio lliure i associativa de Mallorca. Sintonitza'ns al 88.8 FM, i també a onamediterrania.cat

  • Música balear, feminisme i sanitat pública - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    2h 56min

    Música balear, feminisme i sanitat pública

    Introducció Aquest fragment del programa Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània combina música en català, actualitat balear, entrevistes culturals i socials i anàlisi internacional, tot mantenint un fil comú: la defensa de la llengua, la cultura i els serveis públics. 1. Obertura musical i to emocional del programa 1.1. Cançó «Judit» i el poder del record • El programa s’obre amb una salutació dedicada a Maria Nadal i la cançó «Judit» de Joan Dausà. • El locutor fa una lectura molt emocional i literària de la cançó: - Ressalta la capacitat de la música per fixar records i persones que han marcat la nostra vida. - Subratlla la idea que estimar no és retenir, sinó recordar amb tendresa. • Es llegeixen fragments de la lletra, descrivint una retrobada amorosa plena de tensió, nostàlgia i segones oportunitats. «És una cançó que t’agafa sense pressa però no et deixa anar» 1.2. Cançó d’aniversari i celebració del temps • Després de «Judit» sona una altra cançó amb un to celebratiu sobre el pas del temps, els vells somiadors i la vida compartida. • El locutor la dedica a Anna Maria Nadal pel seu aniversari i connecta la lletra amb la idea de seguir sumant històries malgrat les dificultats. «Anem a poc a poc perquè anem lluny» 2. Repàs informatiu: Diari de Balears, VilaWeb i premsa mallorquina 2.1. Diari de Balears i País Valencià / Països Catalans El locutor inicia el primer gran bloc d’actualitat amb els titulars de dBalears: • Neix el primer correllengua agermanat: - Una “flama per reivindicar la llengua i el territori” que recorrerà els Països Catalans de nord a sud i d’est a oest. - S’emmarca clarament en la defensa del català i del territori. • Premis Enderrock de la Música Balear: - Anunci de la gala d’aquell vespre al Teatre Principal de Palma. - dBalears ofereix «10 claus per no perdre res» de la gala. - Es remarca que la plataforma Vida (vida.cat) retransmetrà l’esdeveniment en directe. • Article crític sobre la indústria militar espanyola: - Peça titulada «Els que fan submarins que no submergeixen, vaixells que no entraran al seu port...» sobre la vigilància del polvorí de Son Sant Joan. - S’hi insinua la crítica a la ineficiència i despropòsits de determinats programes militars. • Entrevista a Maria Antònia Font: - Ideòloga històrica de la lluita sobiranista i pels drets lingüístics. - Frase clau: «La lluita per la independència ara mateix està desestructurada, però viva en el cor de la gent». - Es transmet la idea d’un independentisme desorganitzat però latent. • Declaracions del director de l’IEB, Llorenç Prats / Prelló: - Denuncia que el Govern espanyol no respon a l’oferta de l’IEB per formar policia i Guàrdia Civil en matèria lingüística. - Evidencia la manca de voluntat institucional per normalitzar l’ús del català en cossos de seguretat. • PP i llei de la societat civil: - El PP vota no a la tramitació de la llei de la societat civil. - El Fòrum de la Societat Civil ho interpreta com una revenja política. • Altres titulars destacats: - Partit amistós entre les seleccions de Catalunya i Palestina a l’Estadi Lluís Companys. - La UIB presenta un pla de llengües per reforçar el català i fomentar el multilingüisme. - OCB i Institut d’Estudis Catalans organitzen jornades sobre la conquesta de Mallorca. - Reconeixements a treballs universitaris en emprenedoria i innovació. - Unima Balears (titellaires) denuncia la manca de sensibilitat de Rafael Brunet i reclama més diàleg cultural. - Marga Prohens exhibeix a la World Travel Market la suposada transformació del model turístic i el posicionament cultural de les Illes. 2.2. VilaWeb i política internacional • Zoran (o Zoram) Mamdani, nou batlle de Nova York: - VilaWeb destaca la seva victòria com una autèntica sacsejada a la política nord-americana. - Acompanyat d’una peça: «Qui és Zoran Mamdani, el jove socialista que ha revolucionat la política dels Estats Units?». • Altres notícies de VilaWeb: - Gampampals fuig onze mesos després (cas relacionat amb reconstrucció i desastres naturals). - Victimes declarant a la comissió d’investigació sobre la gota freda. - Declaracions del comissari Villarejo sobre l’operació Catalunya i l’atac a la sobirania d’Andorra. - Sentència pionera contra un usuari de X per delicte d’odi contra castellanoparlants. 2.3. Opinió a Diari de Balears El locutor destaca diversos articles d’opinió: • Joan Vicenç Lillo: «Els Estats Units d’Amèrica i el món». • Alila Tomàs: «La memòria del ciutadà Juan Carlos» (probable reflexió crítica sobre la monarquia espanyola). • Rafael Borràs: «Macromagnituds de l’ocupació laboral versus la realitat de cadascú» (distància entre xifres oficials i vida quotidiana). • Joan Lladonet: «Una nova nació catalana necessita Esquerra Republicana i Junts units». • Miquel Ripoll: «Rosalia, de l’amor, el consol i la llum». Aquest bloc consolida la idea de dBalears com a diari en català, crític, independent i molt centrat en el país. 3. Entrevista literària: Caterina Carmany i «El temps de les magranes» L’entrevista, conduïda per Marisa Cerdó (espai Betes de mots), se centra en la periodista i escriptora Caterina Carmany i la seva primera novel·la «El temps de les magranes». 3.1. Perfil de Caterina Carmany • Nascuda a Sant Joan (1975). • Llicenciada en periodisme a Barcelona, amb postgraus en noves tecnologies i comunicació. • Actualment, corresponsal de TV3 a les Illes Balears, després d’anys a Catalunya Ràdio i com a coordinadora de TV3 i Catalunya Ràdio a Madrid. • Es defineix com a lectora compulsiva i veu la literatura com una via d’escapament de la realitat periodística. «La literatura espera una oportunitat immillorable per fugir de la realitat» 3.2. Temes centrals de la novel·la Marisa remarca que la novel·la és rica en temes; alguns eixos principals: • Paper de la dona a la societat: - Carmany reconeix que molts temes li venien “de dins” i que escriure va ser un procés de llibertat i catarsi. - Escrivia sense saber si es publicaria el llibre, cosa que li permet “deixar-se anar”. • Enyorança i arrels mallorquines: - La novel·la es va començar a escriure a Madrid, en plena enyorança de Mallorca. - Revivia la padrina, expressions, escenes de poble. - El personatge de Margot, la neta que torna a Mallorca després de 30 anys, neix d’aquest sentiment. • Relació intergeneracional i culpa: - Tema universal: «Per què no li vaig demanar això a la meva padrina?» - Carmany explica la culpa i la sensació d’haver anat sempre amb presses i no haver aprofitat prou el temps amb padrines i ties. 3.3. Patriarcat, micromasclismes i Disney La conversa gira cap al patriarcat interioritzat: • Referència a la filòsofa Lisa Rosselló, que afirma que el patriarcat es perpetua perquè les dones també l’han reproduït. • Carmany parla de micromasclismes assumits culturalment: - Dones criticant altres dones (com vesteix, si té parella, si se separa...). - Les dones jutjades segons patrons dictats pels homes. «Hem de fer magrana, no pinya: juntes som més fortes» • Disney com a factor cultural nociu: - Critica el model de princesa i príncep blau. - Ho defineix com un fracàs i una decepció perpètua per a moltes dones que han internalitzat aquest ideal. 3.4. Sororitat versus actitud masculina • A la novel·la, quan els personatges masculins es frustren, sovint responen amb alcohol, violència o infidelitats. • Les dones, en canvi, parlen entre elles, creen xarxa, comparteixen emocions (encara que no sempre tot). • Carmany subratlla la força de les amistats femenines com a refugi i xarxa de suport en un món molt individualista. «Cream una taranyina, una mà que dona sa mà» • Tot i això, reconeix que hi ha autocensura per culpa i vergonya: - Educades per ser adequades i no ser titllades d’histèriques o boges. - Això fa que moltes dones no s’atreveixin a verbalitzar experiències molt doloroses ni tan sols a les amigues. 3.5. Llibertat, zona de confort i noves generacions • Carmany reflexiona sobre la paraula llibertat com a terme pervertit: - Des d’eslògans polítics fins a publicitat (colònies, consum), tot usa el concepte buidant-lo de contingut. - Recorda que la llibertat ha costat molt històricament i que ara es confon amb consum i capacitat de compra. • Crítica a l’imperatiu de sortir de la zona de confort: - Pregunta: «Si se diu zona de confort, no és perquè hi estam bé?» - Assenyala la pressió social per fer sempre més, viatjar, consumir experiències. - Distingir entre acomodar-se i no deixar-se empènyer sempre per imperatius externs. • Generacions joves: - Es mostra prudent a l’hora de pontificar sobre educació, però constata que molts joves estan més alliberats i amb menys complexos, tot i un context laboral i d’habitatge molt precari. 3.6. Territori, llengua i model de creixement • Carmany expressa preocupació i ràbia per la situació de la llengua i el territori a Mallorca: - Recorda que el territori és finit, més encara en una illa. - Critica la pressió urbanística i turística. - Deixa entreveure que podria ser tema de la seva pròxima novel·la. 3.7. Abús, violència masclista i memòria històrica • La novel·la aborda diversos tipus d’abús: - Abús de parella. - Abús laboral. - Situacions inspirades en vivències pròpies o molt properes. «Era una catarsi. Moltes dones em deien: a mi també m’ha passat» • Carmany remarca que la violència masclista no ha canviat tant; ha augmentat la consciència i les eines, però la violència persisteix. • També tracta de memòria històrica des del bàndol dels vençuts (Guerra Civil): - Vol donar veu a dones oblidades i fortes, encara que no se’n considerassin. - No parla tant de venjança com d’intentar fer justícia simbòlica i empoderar-les. 3.8. Pobles, xafarderia i control social • Retrat molt viu del poble mallorquí xafarder, especialment a zones com Sant Joan: - Personatges com la “Matarina”, fàcilment recognoscibles a qualsevol poble. - Xafarderia com a mecanisme de control social que condiciona decisions, especialment de les dones (casar-se, no casar-se, sortir, anar a bars...). «No va d’ells, va de nosaltres: hem d’aprendre que no ens ha d’importar» • Carmany descriu la por a «el que diran» i com condiciona vides i llibertats. 3.9. Estil, mèrits de la novel·la i recepció • Marisa destaca: - La destresa en escenes emotives, especialment en la relació neta–padrina. - Diàlegs plens d’humor i ironia (incloses les moixes, que fan riure). • Carmany considera que el gran mèrit és el que han de dir les lectores; ella se sent principalment agraïda pel procés i per les lectores que hi dediquen temps. 4. Memòria històrica i música: cançó de lluita Després de l’entrevista, sona una peça musical que reclama més memòria històrica per als lluitadors i els marginats per la història. • La lletra denuncia que la història sempre l’expliquen els guanyadors i reivindica els oblidats. • Es connecta amb els temes tractats amb Caterina Carmany sobre memòria dels vençuts i dones resistents. «Més memòria històrica per tots els lluitadors» 5. Segon bloc informatiu: premsa local i internacional A l’entorn de les 9 del matí es fa un nou repàs de portades. 5.1. Diari de Balears (actualització) Es repeteixen i amplien alguns titulars ja comentats: • Correllengua agermanat pels Països Catalans. • Gala dels Premis Enderrock de la Música Balear al Teatre Principal (20 h), amb retransmissió a vida.cat. • Article sobre militarització i Son Sant Joan. • Entrevista a Maria Antònia Font sobre la independència desestructurada però viva. • Declaracions del director de l’IEB sobre la manca de resposta del Govern espanyol. • PP i llei de la societat civil. • Pla de llengües de la UIB, partit Catalunya–Palestina, jornades de l’OCB i l’IEC, Consell de la Joventut, emprenedoria, Unima Balears, i promoció turística de Marga Prohens. 5.2. Mallorca Daily Bulletin (anglès) • Detenció d’una banda de narcotràfic i blanqueig que compra un alberg al Port d’Alcúdia. • Projecte d’una plataforma d’intel·ligència artificial per ajudar turistes a treure més profit de Mallorca. • Marga Prohens anuncia una nova era per a Balears basada en turisme cultural i desestacionalització. • Nou sistema d’entrada i sortida a l’aeroport de Palma (19 de novembre) i paper de la TIE per als residents britànics. • Nous vols directes Mallorca–Egipte a partir d’abril de 2026. 5.3. Última Hora • Titular central: el PP tomba el pla lingüístic de Vox i es refreda la relació entre socis, allunyant nous acords. • Imatge de dimonis i polítics davant el Big Ben amb el titular «Mallorca ven cultura davant el Big Ben» (presència a la World Travel Market de Londres). • El conseller Bousa defensa l’ecotaxa. • Onze balears entre els 100 més rics d’Espanya (llista Forbes). • Cas de màfia de narcotràfic: Marquez hauria instat Milojevic a apallissar suposats confidents policials. • En esport: titular «Porters gegants» per Bergström i Mendí, del Rotlet Molinar. 5.4. Diario de Mallorca • Titular principal per Francina Armengol (cas Coldo): - Nova informació de la UCO sobre converses de contractes de PCR per replicar-los a Canàries. - Frase destacada: «Balears dóna l’ok; ara telefonaré a Canàries perquè es posi en marxa ell». • Foto central: nou radar a l’entrada de Palma, prop de La Seu. • Altres notícies: - Acord trasllada el gran concert de Sant Sebastià a la Mare de Déu de la Salut. - Prohens presumeix de contenció turística a la WTM. - Dades tràgiques: quatre conductors fugits després d’accidents mortals en un any. Aquest segon bloc reforça la visió d’Ona Mediterrània com a emissora que combina reivindicació en català amb seguiment de la premsa generalista i internacional. 6. Art i identitat: Tomeu Coll i el Dijous Bo 6.1. Entrevista amb l’artista Tomeu Coll El programa entrevista Tomeu Coll, pintor llossatí amb estudi a Inca, autor de la portada especial del Diari de Balears pel Dijous Bo 2025. • La portada és el quadre «Okakala», de la sèrie Nantapur, inspirada en un viatge a l’Índia (2020). • Explica que el viatge li va fer descobrir nous colors, especialment un verd que no emprava, i un vermell intens. 6.2. Arrels a Inca i vida docent • Tot i ser de Lloseta, la seva vida està vinculada a Inca: escola, bàsquet, anglès, institut (Berenguer), i la seva companya és inquera. • Combina la feina de mestre amb la d’artista: - Defineix l’ensenyament com una tasca en constant canvi, amb elements positius i d’altres regressius. - Remarca la necessitat d’adaptar-se a la societat, a les famílies i a l’alumnat. - El taller li serveix de contrapes emocional a la docència, i viceversa. 6.3. Poesia, vi i projectes artístics • Fonts d’inspiració: poesia, música, gastronomia i pràcticament tot el que l’envolta. • Projectes destacats: - Exposició individual per al 2026, lligada a la poesia. - Il·lustracions per a un fanzine de tres poetes. - Disseny d’etiquetes de vi: - Cap de fibló: etiqueta per a un vi de Celler Cap de Fibló (Gorgollassa). - Col·laboració amb el celler UvePN de Manacor, amb diverses etiquetes basades en tastos previs del vi. 6.4. Figurat vs abstracte • Coll explica que li interessa lligar història personal i llenguatge plàstic: - Juga amb textures, materials, geometria i taques (part abstracta). - Introdueix figures humanes o símbols per carregar el quadre de significat. - Busca sempre un equilibri visual que permeti alhora emoció i lectura simbòlica. 7. Premis Enderrock de la Música Balear: una festa de país 7.1. Connexió amb Lluís Gendrau (director del Grup Enderrock) El programa connecta amb Lluís Gendrau per avançar la VIII edició dels Premis Enderrock de la Música Balear, al Teatre Principal de Palma. • Gendrau descriu la gala com: - Un dia de festa i trobada de la música balear. - Espai de reconeixement (premis de la crítica, del públic i especials). - Un moment per celebrar el bon estat de la música en català a les Illes. 7.2. Novetats de la VIII edició • S’ha volgut reforçar especialment la música en directe: - Fins a 12 actuacions, amb diverses produccions exclusives per a la gala. - Obertura amb Miquel Brunet, premi de música clàssica, amb músics de l’Orquestra de la Bossa, i recitadors (Caterina Valony i Guillem Simó), amb una peça sobre Palestina/Gaza. • Presència de músics de Mallorca, Menorca i Eivissa, mostrant la diversitat insular. • Actuació especial de Marco Mezquida, pianista menorquí de projecció internacional, que acompanyarà el moment d’homenatge als difunts de l’any. 7.3. Premis i votació popular • Es lliuraran 11 premis de votació popular en categories com: - Pop, rock, cançó d’autor, música urbana, jazz, clàssica, millor directe, millor artista i artista revelació. • Gendrau remarca que la votació té un punt de competitivitat, però sobretot busca complicitat amb el públic, que és qui realment fa viure els artistes. 7.4. Marca «Música Balear» i estat de l’escena • Gendrau fa un balanç molt optimista: «És un moment molt especial: la música balear no para de créixer en quantitat, qualitat i diversitat» • Dades clau: - 125 discos editats en un any (en català i instrumental). - Més de 250 referències si s’hi afegeixen senzills. • Parla de la marca “música balear” com un segell amb sonoritat i aroma propis: - Arrelat a la tradició però obert a fusions contemporànies. - Molt protagonisme d’artistes femenines. - Capacitat exportadora i de transformació de l’escena. 7.5. Detalls logístics i catifa vermella • A partir de les 19 h, catifa vermella davant el Teatre Principal: - Espai perquè el públic vegi i saludi artistes, faci fotos i interactuï. - La gala comença a les 20 h, retransmesa en directe per vida.cat i webs associades. • El locutor insisteix diverses vegades que vida.cat farà la retransmissió, animant l’audiència a seguir-la des d’ordinador, mòbil o Smart TV. 7.6. Premis especials Al tram final del programa es concreta el palmarès principal: • Premi Enderrock d’Honor: Antònia Font. • Premi Trajectòria: Cap Pela, coincidint amb 30 anys de carrera. • Premi Personalitat: el periodista i musicòleg Pere Estelric, proposat per l’OCB. 8. Sanitat pública en perill: entrevista amb José Manuel Aranda 8.1. Convocatòria de mobilització El programa dona veu a José Manuel Aranda, de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de les Illes Balears, que convoca una concentració: • Dissabte, 12 h, Plaça d’Espanya (Palma), per defensar la sanitat pública. • Convocants: - Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública. - Sindicats CCOO i UGT. - Plataforma balear en defensa de la sanitat pública. 8.2. Diagnòstic: desfinançament i privatització Aranda exposa una crítica molt contundent (parla majoritàriament en castellà però el resum del locutor és en català): • Desfinançament de la sanitat pública: - Manca d’inversions en centres de salut (cas de l’Escorxador, amb cucaraches). - Retallades estivals de personal, metges d’un centre fent consultes en un altre. • Llistes d’espera inacceptables: - Cita de metge de capçalera en més d’una setmana o 10 dies. - Més de 100.000 persones en llista d’espera en atenció especialitzada (consultes i quiròfans). • Derivació de diners públics a la sanitat privada: - Al pressupost 2025, un 9,1 % del pressupost sanitari va a concierts i compres a la privada. - Denuncia l’augment del cost dels medicaments hospitalaris per les patents. «Estam assistint al deteriorament de la sanitat pública a costa del creixement imparable de la sanitat privada» 8.3. Conseqüències socials i de salut • El deteriorament afecta un dret constitucional: l’accés efectiu a l’assistència sanitària. • Aranda cita un estudi a la revista The Lancet que correlaciona privatització i augment de mortalitat evitable al Regne Unit (600 morts en un període analitzat). • Posa com a exemple Andalusia, on retallades i privatització fan que ni tan sols es pugui gestionar bé el programa de detecció de càncer de mama. 8.4. Reivindicacions principals Aranda sintetitza les demandes en quatre eixos: Augment de pressupost per a Atenció Primària: A Balears és un 12,7 %, per sota de la mitjana autonòmica i molt lluny del 25 % recomanat per l’OMS. Fi de les llistes d’espera: Denuncia els plans de xoc inútils. Reclama gestió pública efectiva de llistes i incompatibilitat dels caps de servei i secció que treballen a la vegada per la pública i la privada. Millora de condicions laborals del personal sanitari: Molta precarietat que empeny professionals a cercar alternatives (privada o marxar). Reforç de la salut pública i participació ciutadana: La pandèmia ha evidenciat la importància d’un bon sistema de salut pública. Reclama participació social real en la presa de decisions. 8.5. Risc de sistema dual • Aranda alerta d’una deriva cap a un sistema sanitari dual: - Un sistema de qualitat per a qui pot pagar assegurança privada. - Un sistema empobrit per a la resta. • Cita el model dels Estats Units, especialment els intents de Trump de retallar encara més la sanitat per als pobres. • Recorda que Balears és, amb Madrid i Catalunya, capdavantera en privatització dins l’Estat espanyol. «Si segueix aquest camí, tindrem sanitat per rics i sanitat per pobres» 9. Casal Petit i 100 anys de les Germanes Oblates a Mallorca 9.1. Què és el Casal Petit? Entrevista amb Jaume Parelló, responsable de sensibilització del Casal Petit, projecte de les Germanes Oblates a Palma. • Les Oblates treballen arreu del món amb persones en contextos de prostitució: - 20 projectes a Espanya, 2 a Itàlia, 1 a Portugal, diversos a Llatinoamèrica i Filipines. • Casal Petit és un centre d’atenció integral a Palma que aborda la multiproblemàtica de les dones en prostitució: - Atenció social i socioeducativa. - Atenció psicològica. - Habitatge i protecció per a dones víctimes de trata. - Formació, alfabetització, orientació laboral. 9.2. Dades i tendències • El 2024 han atès 479 dones, una xifra molt alta per a un equip d’unes 15 persones. • L’any anterior, 460 i escaig; hi ha una tendència a l’augment. • Parelló matisa que no és una “bona notícia”: - Moltes dones arriben en situació de vulnerabilitat extrema, especialment de Llatinoamèrica. - No pensaven dedicar-se a la prostitució, però hi acaben per supervivència. - Moltes no suporten aquesta vida i busquen ràpidament sortides, cosa que les porta a contactar amb recursos com el Casal. 9.3. 100 anys d’Oblates a Mallorca • Les Germanes Oblates arriben a Mallorca el 1924, instal·lant-se a Son Espanyolet / la vileta: - Primer model: “rescatar” dones i acollir-les en un espai aïllat. • A finals dels 80 abandonen aquest model i se situen al centre de Palma, en el barri xino (entorn de prostíbuls): - Nova filosofia: estar immerses al context, a peu de carrer, més proximitat amb les dones. • El 2001 neix formalment el Casal Petit, com a projecte ampli, integral i multidisciplinari. 9.4. Actes del centenari Els actes reflecteixen les tres dimensions de la seva tasca: social, històrica i espiritual. • Teatre social: - Obra sobre prostitució amb la companyia Contrahecho, amb molt bona resposta. • Presentació d’un llibre històric: - L’autor és Pere Fullana, professor de la UIB, que repassa la història de les Oblates a Mallorca. - L’acte té lloc a la vil·la original on arribaren el 1924. • Missa de celebració (dia 8): - Presidida pel bisbe de Mallorca, per celebrar el centenari i la dimensió religiosa de l’orde. 9.5. Voluntariat i col·laboració • El Casal Petit compta amb unes 30 persones voluntàries que: - Fan classes d’alfabetització en castellà, anglès i informàtica. - Acompanyen l’equip en treball de carrer (pisos, clubs, carrers). - Ajuden en l’acollida de les dones al centre. • Qualsevol persona interessada pot: - Acostar-se al centre (travessia del Sindicat / Martí Feliu). - Contactar via web o xarxes del Casal Petit. «Sempre hi ha feina per fer, i el voluntariat és molt enriquidor» 10. Literatura comparada i Plaça de Toros: Marisa Cerdó i Llorenç Capellà 10.1. Una tria sorprenent En la seva secció de literatura comparada, Marisa Cerdó sorprèn el locutor triant un llibre sobre toros: • Títol: «La Mallorca del clavell». • Autor: Llorenç Capellà, escriptor mallorquí, col·laborador habitual del programa. «És un llibre ben mallorquí, i l’he llegit per Sopenhaus: enguany m’ha tocat fer de guia a la plaça de toros» 10.2. Contingut del llibre • El llibre analitza com els mallorquins van assimilar la cultura espanyola a través de l’entreteniment als segles XIX i XX: - Especialment a través dels cuplets i els toros. • Capellà, amb estil periodístic, documenta l’impacte de la castellanització: «Allò que defineix amb més nitidesa l’identitat dels mallorquins és la seva ubicació cultural dins l’àrea lingüística catalana» • Segons Capellà, el decret de Nova Planta no és l’únic culpable; la guerra del francès, la immigració i els espectacles importats (coples, corrides) són clau en la alienització cultural. 10.3. Expressions populars i origen històric Cerdó exposa exemples curiosos que ha descobert al llibre: • «És un ca de bou»: - Ve d’antics espectacles on amollaven cans ensinistrats contra bous, apostant diners. • «Anar a net i xí»: - El Net i Xí era un bar on es va produir un crim masclista el 1884 (un bou mata una prostituta). - Amb el temps, «anar a net i xí» va passar a significar anar a fer punyetes, anar allà on no hi plou. 10.4. Geografia del lleure i violència • El llibre documenta zones de marxa del segle XIX: - Barri de la Marina, el Born, costa de la Pols, carrer del Zó. - Bordell situat a la zona de l’actual Plaça de l’Olivar. - Porta de Sant Antoni com a altre punt d’oci i joc. • Capellà descriu espectacles violents més enllà dels toros: - Jocs amb gallines cegues a les places. - Exhibicions de l’hombre gordo, un home de quasi 200 kg envestit per un toro abans de les corrides. • Cerdó conclou que la societat era molt més violenta físicament; avui la crueltat pot haver-se desplaçat a l’àmbit digital. 10.5. Toros, castellanització i debat cultural • Capellà mostra que les corrides ja existien a Mallorca molt abans del franquisme (primer document de 1689 a Santa Eulàlia). • Assenyala els espectacles musicals i taurins com a vectors potents de castellanització, més que no pas alguns decrets. • Documenta anuncis com aquest (1934, Última Hora): «Se necesita muchacho... que sepa castellano» • Marisa recorda les crítiques d’il·lustrats i afrancesats (com Mariano José de Larra) contra la tauromàquia, ja al segle XIX, per raons morals i civilitzadores. 10.6. Sopenhaus, Coliseu Balear i usos actuals • Cerdó explica que participa com a voluntària de Sopenhaus, el festival que obre espais de la ciutat al públic. • Enguany li ha tocat fer de guia a la plaça de toros / Coliseu Balear, d’aquí la lectura del llibre. • El locutor aprofita per recordar el projecte de reaprofitament cultural del Coliseu per part d’un col·lectiu jove que organitza concerts i activitats familiars, enfront de plans d’empreses que voldrien reobrir-lo com a plaça de toros. • També s’esmenta que el retorn de La Gossa Sorda es farà al Coliseu, com a concert emblemàtic. 11. Música de protesta i agricultura Entre seccions, el programa fa sonar diverses cançons de protesta en català: • Una peça que denuncia la desaparició del món rural, la hipoteca, la sequera, l’especulació, i reclama proximitat, qualitat i producte local. • Tornada amb el lema: «Ens mantindrem fidels a aquest poble» • Actuacions d’Ànimos Parrec amb el tema «Camí florit», que pren el títol d’un poema de Josep Maria Llompart però el gira de manera irònica, mostrant elements de contra-bellesa i crítica social. 12. Focus internacional amb Joan Manuel López Nadal 12.1. Eleccions als Estats Units: Zoran/Zoram Mamdani El politòleg Joan Manuel López Nadal analitza la victòria de Zoran (o Zoram) Mamdani com a batlle de Nova York: • Considera la notícia un cop simbòlic a Donald Trump i a la seva agenda ultraconservadora. • Mamdani és un immigrant, musulmà, de pare africà i mare índia, definit com a socialista dins l’ala esquerra del Partit Demòcrata. • No podrà optar a la presidència perquè no ha nascut als Estats Units (a diferència d’Obama, nascut a Hawaii). • López Nadal subratlla que aquesta victòria se suma a: - Guany demòcrata dels governs de Nova Jersey i Virgínia, abans en mans republicanes. - Reforma a Califòrnia per redibuixar districtes a favor d’una major representació demòcrata. • Tot plegat reforça el Partit Demòcrata i dona esperança de resposta política contra el trumpisme, però adverteix de no caure en el triomfalisme. 12.2. Sàhara Occidental: resolució de l’ONU i retrocés • López Nadal explica la renovació del mandat de la MINURSO (missió de l’ONU per al referèndum al Sàhara) amb una resolució proposada pels Estats Units al Consell de Seguretat. • Malgrat que la missió du el “referèndum” en el nom, la resolució reforça de facto la línia d’una autonomia sahariana sota el Marroc, en detriment del dret a l’autodeterminació. • Rússia i la Xina s’han abstingut però no han vetat; Algèria ha sortit de la sala en el moment de la votació. • Espanya, com a antiga potència colonial, ja va abandonar el Sàhara amb els Acords de Madrid (1975), poc abans de la mort de Franco. • El Front Polisario i el poble sahrauí, especialment als camps de Tindouf (Algèria), queden cada vegada més arraconats i sense suport internacional. «És un cop dur per al poble sahrauí; Espanya i Europa han acceptat de facto l’autonomia sota Marroc» 12.3. Sudan: guerra civil, fam i ingerències externes López Nadal fa un repàs molt sintètic però dens de la situació al Sudan: • El país viu en conflicte quasi permanent des dels anys 80-90: - Guerra al Darfur amb massacres. - Independència del Sudan del Sud el 2011. • Des del 2021 hi ha una guerra civil entre: - L’exèrcit oficial amb seu a Khartoum (junta militar). - Les Forces de Reacció Ràpida (milícia paramilitar dissident), especialment fortes al Darfur. • Dades humanitàries esfereïdores: - Població d’uns 44–45 milions d’habitants. - Uns 20–21 milions en situació de fam. - Uns 12 milions de desplaçats interns. • Elements clau del conflicte: - Component ètnic: població arabitzada contra comunitats d’origen africà. - Brutalitat extrema de les milícies, amb episodis de genocidi al Darfur. • Ingerències internacionals: - Emirats Àrabs Units financen i armen les Forces de Reacció Ràpida a canvi de controlar mines d’or i fer contraban d’or cap als Emirats. - Egipte, Iran i Turquia donen suport al govern de Khartoum per interessos geopolítics. - Rússia juga un paper ambigu: el grup de mercenaris de Wagner ha col·laborat amb les milícies rebels, mentre Moscou manté relacions amb el govern per aconseguir una base naval al mar Roig. - Xina, Estats Units i UE es mostren formalment neutrals, demanant diàleg, però sense implicació suficient. «El Sudan és un dels grans drames silenciats del món: fam, desplaçats, guerra, or i geopolítica» 12.4. Europa: extrema dreta i centre-esquerra Al final, de passada, López Nadal menciona dos processos europeus: • Als Països Baixos, l’extrema dreta de Geert Wilders ha estat frenada per un partit de centre-esquerra (D66). • A la República Txeca, en canvi, guanya força Andrej Babis, populista amic de Viktor Orbán. • Tot plegat dibuixa una Europa inestable, amb creixements simultanis de populismes i resistències democràtiques. 13. Tancament: Ona Mediterrània, Diari de Balears i vida.cat El programa es tanca recordant: • La continuïtat de la programació d’Ona Mediterrània i els espais d’anàlisi i cultura. • La invitació a seguir diàriament l’actualitat a dBalears (dbalears.cat), reforçant el vincle mitjà–ràdio. • La importància de seguir la gala dels Premis Enderrock a vida.cat, destacant que serà el primer de diversos directes previstos. «Bon dia i bona vida... sempre fidels al nostre poble» Temes principals del podcast 1. Cultura i identitat • Música en català i Premis Enderrock de la Música Balear. • Literatura feminista i de memòria (Caterina Carmany, Llorenç Capellà). • Defensa de la llengua catalana i del territori a través del correllengua, l’IEB, l’OCB i dBalears. 2. Feminisme i violència masclista • Patriarcat interioritzat i micromasclismes. • Sororitat i amistats femenines com a xarxa de suport emocional. • Abús, violència de gènere i dificultats per verbalitzar experiències traumàtiques. 3. Sanitat pública i serveis socials • Desfinançament i privatització progressiva de la sanitat balear. • Condicions laborals precàries i llistes d’espera inassumibles. • Crida a la mobilització ciutadana per defensar la sanitat pública. • Tasca de Casal Petit i Germanes Oblates amb dones en contextos de prostitució. 4. Política internacional i drets dels pobles • Gir polític als EUA amb la victòria de Zoran/Zoram Mamdani. • Retrocés en el dret a l’autodeterminació del Sàhara Occidental. • Guerra civil, fam i ingerències al Sudan. • Lluita entre extrema dreta i centre-esquerra a Europa. 5. Art, memòria i territori • Portada de Tomeu Coll pel Dijous Bo i l’art com a reflex de viatges i identitats. • Debat sobre la Plaça de Toros / Coliseu Balear com a espai de crueltat antiga o com a nou espai cultural. • Reivindicació constant de la memòria històrica i dels vençuts. Tags • Ona Mediterrània • Bon Dia i Bona Vida • Diari de Balears • dBalears • IEB • OCB • Música Balear • Premis Enderrock • Vida.cat • Antònia Font • Cap Pela • Pere Estalric • Ànimos Parrec • Caterina Carmany • El temps de les magranes • Feminisme • Micromasclismes • Violència masclista • Memòria històrica • Guerra Civil • Llorenç Capellà • La Mallorca del clavell • Toros • Coliseu Balear • Sopenhaus • Tomeu Coll • Dijous Bo • Inca • Sanitat pública • Privatització sanitària • José Manuel Aranda • Casal Petit • Germanes Oblates • Prostitució • Tràfic de persones • Voluntariat social • Zoran/Zoram Mamdani • Nova York • Donald Trump • Sàhara Occidental • Front Polisario • Sudan • Guerra civil • Emirats Àrabs Units • Darfur • Europa • Extrema dreta • Marga Prohens • Francina Armengol Seccions amb temps (en segons) Presentació i salutació musical • start_second: 0 • end_second: 301 • section_title: Obertura del programa i dedicatòries d’aniversari • section_summary: Presentació de Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània, salutació de Maria Nadal i dedicatòria de la cançó «Judit» de Joan Dausà a Maria i Anna Maria Nadal, amb comentaris sobre el poder del record i del temps compartit. Introducció de la graella del dia • start_second: 492 • end_second: 564 • section_title: Avanç del contingut del programa • section_summary: El locutor presenta l’estructura del programa: repàs de titulars de dBalears i VilaWeb, entrevista a Caterina Carmany, connexió amb Podem sobre sanitat pública, entrevista amb el Casal Petit, secció de literatura comparada amb Marisa Cerdó i focus internacional amb Joan Manuel López Nadal. Primer repàs informatiu: Diari de Balears i VilaWeb • start_second: 564 • end_second: 975 • section_title: Actualitat política, cultural i lingüística a Balears i Països Catalans • section_summary: Lectura i comentari dels titulars de dBalears (correllengua agermanat, Premis Enderrock, Son Sant Joan, Maria Antònia Font, IEB, PP i llei de la societat civil, UIB, OCB, etc.) i repàs de VilaWeb (elecció de Zoran/Zoram Mamdani a Nova York, operació Catalunya, delictes d’odi, etc.), a més d’articles d’opinió destacats. Entrevista literària: Caterina Carmany i «El temps de les magranes» • start_second: 1005 • end_second: 3081 • section_title: Literatura, feminisme i memòria a «El temps de les magranes» • section_summary: Marisa Cerdó entrevista Caterina Carmany sobre la seva primera novel·la: el paper de la dona, la sororitat, la culpa intergeneracional, l’enyorança de Mallorca, l’abús i la violència masclista, la memòria històrica de la Guerra Civil, la perversa noció de llibertat, la pressió de sortir de la zona de confort, la precarietat juvenil i la destrucció del territori i la llengua. Cançó de memòria històrica • start_second: 3132 • end_second: 3309 • section_title: Música per la memòria dels lluitadors • section_summary: S’emet una cançó que reclama més memòria històrica per als lluitadors i els marginats per la història, enllaçant amb els temes de memòria tractats a l’entrevista amb Carmany. Segon repàs informatiu: premsa local i estrangera • start_second: 3309 • end_second: 3794 • section_title: Portades de dBalears, Mallorca Daily Bulletin, Última Hora i Diario de Mallorca • section_summary: Nou repàs als titulars de dBalears (Premis Enderrock, correllengua, llengua i cultura), i lectura de Mallorca Daily Bulletin (narcotràfic, IA turística, vols a Egipte), Última Hora (pla lingüístic de Vox, Forbes, ecotaxa, esport) i Diario de Mallorca (cas Coldo–Armengol, nou radar, Sant Sebastià, accidents mortals). Entrevista artística: Tomeu Coll i el Dijous Bo • start_second: 3846 • end_second: 4372 • section_title: Pintura, poesia i vi: l’univers de Tomeu Coll • section_summary: Conversa amb l’artista Tomeu Coll sobre la portada del suplement del Dijous Bo de dBalears, la sèrie «Nantapur» inspirada en un viatge a l’Índia, la seva doble vida com a docent i pintor, la relació amb Inca, els projectes amb poesia, les etiquetes de vi i el seu estil entre abstracció i figuració. Connexió amb Lluís Gendrau: Premis Enderrock de la Música Balear • start_second: 4403 • end_second: 4849 • section_title: Preparatius de la VIII gala dels Premis Enderrock • section_summary: Lluís Gendrau presenta les novetats de la vuitena edició dels Premis Enderrock: reforç de la música en directe, obertura amb Miquel Brunet, actuació de Marco Mezquida, diversitat d’artistes illencs, 11 premis de votació popular i la consolidació de la marca «música balear» com a escena pròpia i exportable. Entrevista sanitària: defensa de la sanitat pública • start_second: 4937 • end_second: 5535 • section_title: Crida a la mobilització per la sanitat pública • section_summary: Entrevista a José Manuel Aranda (Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública) sobre el desfinançament de la sanitat balear, els traspassos de fons a la privada, l’augment de llistes d’espera, la precarietat laboral i la necessitat d’augmentar el pressupost d’Atenció Primària, gestionar les llistes i fer incompatibles càrrecs de la pública i la privada. Convocatòria d’una concentració a Plaça d’Espanya. Bloc d’anuncis i crida al suport local • start_second: 5576 • end_second: 5835 • section_title: Publicitat local i crida a fer-se soci d’Ona Mediterrània • section_summary: Anuncis de Revista Estel, Clínica Dental Planes Mariano (Slow Dentistry), Assemblea Sobiranista de Mallorca, projecte social Aigua 3 Globs, Dijous Bo d’Inca, i crida a associar-se a Ona Mediterrània i reforçar el projecte de dBalears com a mitjà lliure i independent. Detalls finals dels Premis Enderrock i protagonisme d’Ànimos Parrec • start_second: 6054 • end_second: 6513 • section_title: Agenda detallada de la gala Enderrock i focus en Ànimos Parrec • section_summary: El locutor amplia detalls de la gala: horari, retransmissió per vida.cat, presència de més de 100 músics i autoritats, repàs dels premiats d’honor (Antònia Font, Cap Pela, Pere Estelric) i anunci del paper destacat d’Ànimos Parrec, amb l’emissió del tema «Camí florit». Entrevista social: Casal Petit i centenari de les Oblates • start_second: 6599 • end_second: 7097 • section_title: 100 anys d’Oblates i la feina del Casal Petit amb dones en prostitució • section_summary: Jaume Parelló explica què és el Casal Petit, les xifres d’atenció a dones en context de prostitució (479 el 2024), l’augment de dones migrants llatinoamericanes, l’evolució de la tasca de les Germanes Oblates des de 1924, els actes del centenari (teatre social, llibre, missa) i les possibilitats de voluntariat. Secció de literatura comparada: Marisa Cerdó i Llorenç Capellà • start_second: 7271 • end_second: 8562 • section_title: «La Mallorca del clavell»: toros, llengua i Sopenhaus • section_summary: Marisa Cerdó presenta el llibre de Llorenç Capellà sobre la Mallorca taurina dels segles XIX–XX, analitza com cuplets i corrides han contribuït a la castellanització, explica l’origen d’expressions com «és un ca de bou» i «anar a net i xí», descriu la geografia del lleure antic i connecta amb la seva participació com a guia de Sopenhaus al Coliseu Balear. Música de protesta: La Gossa Sorda i món rural • start_second: 8660 • end_second: 8984 • section_title: Cançons de lluita pel territori i el camp • section_summary: Emissió d’un tema de La Gossa Sorda o similar amb crítica a la especulació, la sequera, la desaparició de l’agricultura tradicional i la necessitat de mantenir-se fidel al poble i al territori, enllaçant amb el debat sobre el Coliseu i el concert de retorn de la banda. Focus internacional amb Joan Manuel López Nadal • start_second: 8984 • end_second: 10600 • section_title: De Nova York al Sudan: política i conflictes globals • section_summary: Joan Manuel López Nadal analitza la victòria de Zoran/Zoram Mamdani a Nova York i altres èxits demòcrates als EUA; explica el retrocés del dret a l’autodeterminació al Sàhara Occidental; detalla la situació dramàtica del Sudan (guerra civil, fam, ingerències dels Emirats, Rússia, Egipte, Iran, Turquia); i tanca amb una referència a processos electorals europeus amb avenç i fre de l’extrema dreta. Cloenda del programa • start_second: 10600 • end_second: 10640 • section_title: Recordatoris finals i comiat • section_summary: El locutor recorda la redifusió del programa Crepuscle en cent estels, anima a seguir la gala dels Premis Enderrock a vida.cat i a mantenir-se informats amb dBalears, i tanca desitjant «bon dia i bona vida» a l’audiència.

  • El Crepuscle: De Harry Potter als Pares Helicòpter - episode art
    El Crepuscle
    58'

    El Crepuscle: De Harry Potter als Pares Helicòpter

    L'episodi d'avui d'El Crepuscle a Ona Mediterrània celebra el 24è aniversari de Harry Potter i analitza el preocupant fenomen dels pares helicòpter, pares sobreprotectors que mimen en excés els fills i els impedeixen gestionar el fracàs. En la secció de ciència, es ret homenatge a l'expert en supercomputació Mateo Valero, que reflexiona sobre com les nostres dades alimenten el control algorítmic global. El programa també repassa la importància de la llibertat acadèmica davant el xantatge polític als Estats Units i commemora efemèrides clau com el naixement de la revista Nature i l'estrena de l'òpera al teatre de Sant Carles de Nàpols. Per tancar, l'espai s'omple de referències musicals que van des de la sarsuela fins a l'immortal Space Oddity de David Bowie.

  • Dia de les llibreries, memòria i cultura - episode art
    Cotiledonia
    58'

    Dia de les llibreries, memòria i cultura

    L’episodi de Cotiledònia a Ona Mediterrània recorre diversos fronts de la vida cultural balear. D’entrada, la llibretera Aldana Areco reivindica el Dia de les llibreries independents (11 de novembre) i el paper de les llibreries com a espais de difusió cultural, exposant la seva fragilitat econòmica davant les grans superfícies i apel·lant al compromís del públic. A llibreria pròpia s’hi farà una presentació amb Laia Malo, traductora del rus i l’anglès, centrada en la musicalitat i ritme en la traducció poètica. La Margalida Tomàs presenta la seva recerca sobre com els escriptors mallorquins dels segles XIX i inicis del XX han representat la Conquesta de Mallorca (1229) i la figura de Jaume I, des de l’heroi romàntic fins al símbol de la llengua catalana, amb especial atenció a Maria Aguiló i Maria Antònia Salvà. La filòloga Isabel Graña Zapata parla després del llibre-entrevista “Josefina Salord Ripoll. L’afany de coneixement compartit”, que ressegueix la trajectòria de la intel·lectual menorquina, des de la infantesa a Ciutadella fins al seu paper a l’Institut Menorquí d’Estudis, entre recerca i gestió cultural. El programa es completa amb una extensa agenda cultural: un congrés internacional sobre Ramon Llull, nombroses activitats de l’Any Llompart, rutes literàries i múltiples presentacions de llibres, mostrant un panorama cultural contemporani viu però sostingut amb esforços constants i complicitat social.

  • Joventut, desig i diferència en clau musical - episode art
    Perifèries Sonores
    59'

    Joventut, desig i diferència en clau musical

    Visió general del programa Programa musical i reflexiu on la locutora, des d’una mirada molt personal i crítica, explora la joventut a través de cançons i històries: el nin interior, la mirada cap als joves, la festa, el desig, la sexualitat, el dol, l’amor romàntic i els abusos. «La joventut com una altra perifèria més» El fil conductor és clar: què vol dir ser jove avui i, sobretot, com els adults parlen (i sovint critiquen) els joves mentre repeteixen els mateixos vicis que atribueixen a l’adolescència. Eixos centrals del programa 1. El nin interior i la sensibilitat de la joventut • A partir del tema “Niño” de Milo Jota, la locutora reflexiona sobre: - La moda de parlar del nin/ nina interior i la necessitat també de fer-nos adults. - La tendresa, la ferida familiar (mare, pare, abandó) i com això marca la joventut. - Milo Jota com a exemple de jove amb molta sensibilitat i risc artístic: barreja de folklore argentí, trap i blues latino. • Idea clau: la joventut no és només festa i superficialitat, també és profunditat emocional i responsabilitat creativa. 2. Adults “passats de voltes” i crítica a la hipocresia • Amb “Mi DNI” de Pony Bravo, es retrata la figura de l’adult de nit: - Gent molt drogada, que no escolta, que xarra sense aturar i es ven com a “expert” de tot. - Nit-splaining: versió nocturna del mansplaining; adults que pontifiquen sobre música, festivals, contactes, indústria... • Reflexió central: - Es critica molt que els joves volen beure, drogar-se i no pensar, però la locutora remarca que això també ho fan (i molt) els adults. - El problema no és l’edat, sinó una cultura que fomenta evasió i superficialitat. 3. Diners, èxit i esperit juvenil • Amb “Free Money” de Patti Smith i “Knocks Me Off My Feet” de Stevie Wonder, es parla de: - El somni de tenir diners per cuidar i regalar coses a qui estimes. - La biografia de Patti Smith: joventut sense doblers a Nova York, dormir a parcs, viure al Chelsea Hotel, sobreviure amb art. - El “vèrtig” emocional (calfred) de l’amor i de les decisions arriscades: l’amor que et “treu els peus de terra”. • Crítica a l’obsessió adulta per la seguretat: - Persones de 40 anys pensant només en la jubilació. - La locutora defensa no perdre l’esperit de risc i il·lusió propi de la joventut. 4. Diferència, monstres i bruixes: reivindicar els “rares” • Amb “Season of the Witch” en versió d’Anna del Rei, el programa entra en el tema de la diferència: - Referències a Halloween, Frankenstein de Mary Shelley i la por a “l’altre”. - Tothom, en algun moment, s’ha sentit no popular, no integrat, no d’acord amb les normes socials. - El romanticisme i les figures com Dràcula o les bruixes com a símbols d’ésser fora de la llei i del sistema. • Sobre les bruixes: - Explicació de tortures històriques (prova de l’aigua, cadira submergida). - Proposta: explicar als infants què significava realment ser “bruixa” i capgirar el sentit pejoratiu. - Ser “bruixa” es reivindica com alguna cosa poderosa i positiva. 5. Sexualitat, plaer i educació sexual 5.1. Hormones, desig i tabús • Es torna al País Valencià amb “Llepolia” (Gepolies) per parlar de: - Adolescents plens d’hormones, amb curiositat per la sexualitat: follar amb amor, sense amor, plaer, cos. - Defensa clara de l’educació sexual a centres, famílies i vides quotidianes. • Contrapunt històric: - Relat del seu avi sobre el cabaret en temps de la República i l’escàndol de veure dones sense roba interior. - Recordatori: la sexualitat és vida, però cal parlar també de pornografia, tràfic i abusos. 5.2. Coneixement del cos i clítoris • Dada significativa: fins fa molt poc (cap al 2007) no es va difondre gaire l’anatomia completa del clítoris. “Hem descobert fa 15 anys com és el clítoris en realitat.” • Això serveix per remarcar: - El retard històric en reconeixement del plaer femení. - La necessitat d’un discurs sexual positiu i informat. 5.3. “Llepolia”: sexualitat com a festa i alegria • La cançó es presenta com: - Una explosió de metàfores de fruites, líquids, llengua, pell. - Celebració del plaer, del contacte, del joc corporal. - Exaltació d’una sexualitat lúdica, alegre i compartida, lluny de la vergonya. 6. Joves, fama, depressió i desig recíproc • Amb Amaya i la seva versió de “Fiebre” (de Bad Gyal), la locutora destaca: - Amaya com a jove artista que parla obertament de la depressió després de fer-se famosa. - El valor d’assumir aquesta vulnerabilitat en ple ascens professional. • Sobre Bad Gyal i l’hipersexualització: - Reconeix la crítica a la cosificació i l’hipersexualització. - Però també entén per què agrada tant a la gent jove: festa, desig, sentir-se bé amb el propi cos. • Idea central de la cançó “Fiebre”: - L’atracció mútua, intensa, amb bon rotllo, respecte i admiració. - No necessàriament ha de ser una parella formal, però sí una connexió clara i consensuada. • Missatge: és saludable gaudir del cos i del desig sense tornar a models repressius basats en la por. 7. Consentiment, abús i la importància de parlar-ne • Amb la sèrie “Pubertat” i la cançó “Caure no feia mal”, s’aborda el tema dels abusos sexuals: - La sèrie mostra agressors que no són monstres que odien, sinó persones egoistes que només pensen en el seu plaer. - Tradicionalment, això ha estat molt lligat a homes envers dones i altres diversitats. • La cançó parla de: - La infància, el joc, caure sense fer-se mal. - El record d’una època en què el cos podia caure, provar, arriscar-se sense violència. “Caure no feia mal” es converteix en una metàfora d’una sexualitat que hauria de poder ser juganera i segura. • Missatge educatiu fort: - Cal xerrar abans, durant i després de les relacions sexuals. - El consentiment no és només una paraula, sinó la manera d’assegurar que el desig és mutu i no unilateral. 8. Dol, ruptures i aprendre d’altres cultures • Tancament amb “Te boté” de Jhon Daza (Colòmbia), bolero amb “esperit latí” i molta alegria: - El cantant va créixer sense mare, morta a les tres setmanes del seu naixement. - El tema parla d’una ruptura: “Bebé, yo te boté”, però amb un to de llibertat, cicle vital i festa. • Reflexió de la locutora: - A Colòmbia i altres països llatinoamericans, sovint gestionen dol i ruptures amb més expressivitat i alegria. - Aquí (context europeu/espanyol) som més “rectes” i tancats; podríem aprendre noves maneres de viure el dol i els finals. • Idea final: - La joventut és una perifèria més, com altres cultures i col·lectius marginals. - Hi ha molt a aprendre dels joves i de les perifèries: en el desig, en el risc, en el dol i en la manera de celebrar la vida. Conceptes clau tractats • Joventut: vista com a espai de risc, creativitat, vulnerabilitat i aprenentatge. • Hipocresia adulta: adults criticant el que ells mateixos practiquen (festa, drogues, superficialitat). • Sexualitat i educació: necessitat de parlar obertament de desig, plaer, cos, clítoris, pornografia i riscos. • Consentiment: eix central per a unes relacions sanes, amb desig mutu. • Diferència i “raresa”: bruixes, monstres, persones no normatives com a figures de resistència. • Dol i ruptures: maneres diferents de viure el final d’una relació, amb especial èmfasi en l’alegria llatinoamericana.

  • Política, habitatge i cultura a Ona Mediterrània - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    2h 56min

    Política, habitatge i cultura a Ona Mediterrània

    Resum general Programa complet de Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània amb estructura clàssica de magazín: repàs de premsa, anàlisi política, entrevistes, novetats de programació i seccions de pensament. El fil de fons és la situació política als Països Catalans, la lluita per la llengua i la cultura i les tensions socials i econòmiques a les Illes Balears, especialment en matèria d’habitatge i model turístic. 1. Actualitat i premsa 1.1. Informació dels mitjans en català • El programa obre el dia repassant Diari de Balears i VilaWeb, assumint-los com a referents d’actualitat en català. • Temes destacats: - OCB: Crida a les forces democràtiques a no debatre amb l’extrema dreta sobre llengua i escola per no legitimar el discurs de Vox. - Llengua i educació: Al Parlament balear es debat una proposta de Vox per fer el castellà llengua vehicular a l’ensenyament. Es dona per fet que no prosperarà, però es constata l’ofensiva. - Militants d’Arran: Causa per accions de denúncia d’infiltracions policials a Maó que es jutjarà a Barcelona. - Ciberseguretat: Creació d’una càtedra de ciberseguretat impulsada pel Govern Balear i la UIB. - Cultura: Concert conjunt de Cap Pela i Nou Romancer al Teatre Principal d’Inca i nova gira de Sergio Dalma amb parada a Palma. - Cap de setmana antifeixista a Palma: Jornades organitzades per Més per Palma i fundacions vinculades al sobiranisme europeu. - Associació de Veritat Locals de Mallorca rep les finques de Son Maiol en herència. - Proposta de biblioteca d’objectes a Pere Garau com a iniciativa comunitària. 1.2. Política espanyola i País Valencià • Dimissió de Carlos Mazón a la Generalitat Valenciana arran de la gestió de la DANA i les inundacions. • Lectura crítica des de VilaWeb: - “Denigrar el càrrec fins al dia de la dimissió”. - Informes sobre el camí judicial que pot conduir Mazón a presó. - Cròniques sobre la celebració a la plaça de la Mare de Déu i el futur laberint polític al País Valencià. • Es destaca també: - Comissió d’investigació al Congrés sobre la gota freda amb testimonis de víctimes. - Declaració de Villarejo a Andorra pel cas Operació Catalunya. - Seguiment de casos de lawfare i guerra bruta contra l’independentisme. 1.3. Opinions i referents intel·lectuals • Se recomanen articles d’opinió de: - Miquel Ripoll (sobre Rosalia, amor, desconsol i llum). - Rafel Borràs (sobre ocupació i realitat quotidiana). - Lila Tomàs (memòria del ciutadà Juan Carlos). - Joan Vicenç Lillo (Estats Units i el món). Idees clau: El programa situa el debat públic en català com a central, denuncia l’auge de l’extrema dreta i enllaça l’actualitat de les Illes amb les dinàmiques espanyoles i internacionals. 2. Previsió meteorològica i context climàtic 2.1. Previsió de Tomeu Mateu Canals • S’espera un dia més estable que l’anterior, amb possibles gotes però poca cosa. • Temperatures encara fresques però en recuperació. • Arribada d’una pertorbació activa que provocarà entrada de vent de sud i pujada de temperatures. • De cara a dijous i part de divendres: - Nova pertorbació sobre les Illes, amb pluges i tempestes. - Nova baixada notable de temperatures. • El cap de setmana podria repetir l’esquema de dijous, amb un altre front important, especialment dissabte. Punt de fons: La meteorologia s’insereix en un context de canvi climàtic assumit, amb episodis extrems (DANA, gota freda, torrentades) ja integrats en el discurs polític. 3. Entrevista a Antoni Vives: política, Barcelona i el projecte NEOM 3.1. Trajectòria política i balanç personal • Antoni Vives: escriptor, ex-regidor de Convergència a l’Ajuntament de Barcelona, vinculat al catalanisme i a l’independentisme des de jove. • Balanç de la seva etapa política: - Ho viu com una vocació de servei públic. - Reivindica haver contribuït a situar la independència al centre del debat polític, quan abans era marginal. - Defensa haver deixat legat en habitatge, infraestructures, promoció del país i llengua. • Autocrítica sobre el procés independentista: - Admet excés de resistencialisme i manca de professionalització. - Calia entendre millor els instruments del poder i usar-los com l’adversari. 3.2. Barcelona, capital dels Països Catalans • Tesi central de Vives: “Si Barcelona renuncia a ser la capital dels Països Catalans, Barcelona està condemnada a la irrellevància mundial.” • Barcelona ha de jugar doble paper: - Capital nacional (Països Catalans, incloent Illes i País Valencià). - Capital global, però no com a capital del turisme massiu. • Autocrítica sobre el turisme: - Reconeix que la seva generació no va percebre a temps la turistificació com a problema estructural. - Hauria estat molt més dur amb el model turístic. 3.3. Escripor i vocació literària • Compagina trajectòria política i literària. • Ha publicat novel·la i teatre; prepara un llibre de memòries/reflexió sobre la seva darrera etapa professional. • Es defineix com a artesà més que com a artista: “Miro de deixar una llavor que és alguna cosa que porto a dins.” • Expressa voluntat d’escriure també sobre Mallorca, aprofitant la mirada semi-externa. 3.4. De Barcelona a l’Índia i a l’Aràbia Saudita • Després de la política institucional, treballa com a consultor internacional: - A l’Índia, especialment a la ciutat de Pune, liderant processos de transformació urbana. - Al Regne Unit i Sud-amèrica. • Posteriorment, és fitxat per NEOM a l’Aràbia Saudita: - Exercia com a Urban Development Officer (desenvolupador urbà). - NEOM: zona econòmica especial al nord-oest del país (frontera amb Jordània, pròxima a Israel i Egipte). - Projecte d’una regió tan gran com Bèlgica, amb: - Ciutat de 10 milions d’habitants prevista per 2050. - Gran port logístic i industrial. - Resorts turístics (pistes d’esquí, desenvolupament de costa i illes al Mar Roig). • Objectius declarats del projecte: - Diversificar l’economia post-petroli. - Esdevenir aparador del món àrab modernitzat. - Afavorir estabilitat regional en una àrea on coincideixen Egipte, Israel, Jordània i l’Aràbia Saudita. 3.5. Aràbia Saudita, democràcia i liberalització • Vives és contundent: “L’Aràbia Saudita no és una democràcia i els seus líders no pretenen convertir-la en una democràcia.” • Distingeix clarament entre: - Absència de democràcia plena (llibertat d’expressió, dret d’autodeterminació, etc.). - Existència d’un procés de liberalització social i modernització econòmica. • Remarca: - L’Aràbia Saudita té una població jove, ben formada (molts graduats en universitats nord-americanes). - El príncep hereu i bona part del govern formen part d’aquesta generació i impulsen canvis profunds. - En el context global, la legitimació de les no democràcies (Xina, Índia amb Modi) és un fet i condiciona els models. 3.6. Percepció internacional de la qüestió catalana • En els cercles on es mou, la qüestió catalana és molt coneguda i genera sorpresa inicial: - Espanya projecta una imatge de normalitat democràtica que contrasta amb el conflicte nacional intern. • Després de la sorpresa, hi ha comprensió: - Molts estats tenen problemes similars amb nacions sense estat. - Sorprèn especialment que la part més desenvolupada de l’Estat (Països Catalans) sigui la que pateix el conflicte. • Catalunya i Països Catalans són vistos sovint com exemple de reivindicació d’identitat i prosperitat en el cor d’Occident. 3.7. Estat del moviment independentista • Reconeix un pessimisme justificat després del final del procés del 2017. • Assenyala mancances: - Eines i estratègies no s’han actualitzat. - Cal molta més autocrítica de dirigents i espais clau. - El moviment s’ha de desplegar al conjunt dels Països Catalans, adaptant estratègies a cada territori. - Imprescindible escoltar i incorporar el jovent (15-25 anys), perquè “el país se salva en el jovent”. • Avisa contra la ingenuïtat: “Això no va d’un empat. Aquí no empatarem mai. Algú guanya, i jo vull que guanyem nosaltres.” 3.8. Dreta, esquerra i cinisme • Es comenta una frase de Joan Crexell: “El perill de la dreta és el cinisme; el de l’esquerra, la utopia.” • Vives la matisa: - L’esquerra actual també pot ser cínica, especialment quan fa discursos humanístics i messiànics però governa de manera sectària o oportunista. - Això ha alimentat el creixement de l’extrema dreta. • Exemple de Badalona: - El discurs i la gestió de part de l’esquerra han afavorit figures populistes de dreta dura. 3.9. Mallorca com a plataforma global • Vives viu a Mallorca i defensa que l’illa té un potencial global enorme: - Connexions aèries constants (“aeroport a tocar de la porta de casa”). - Proposa girar el discurs sobre la massificació turística i convertir Palma i Mallorca en capital mundial en allò on són competitives: - Cultura diversa. - Qualitat de vida. - Capacitat creativa. • Destaca la necessitat d’autoestima col·lectiva i d’aprofitar aquesta energia en favor de la llibertat nacional. 4. Tertúlia amb Joan Mir: crisi política, dreta, llengua i conflictes globals 4.1. Dimissió de Mazón i cultura política de dreta • Joan Mir analitza la dimissió de Carlos Mazón: - Admet que era inevitable per la gestió nefasta de la DANA i la torrentada. - Subratlla que, malgrat els escàndols, les enquestes no indiquen una caiguda forta del PP al País Valencià. • Reflexió sobre la impunitat tradicional de la dreta: - La corrupció i el mal govern penalitzen molt més l’esquerra que la dreta. - Recorda 40 anys de franquisme i una cultura política de “fer el que es vol” sense conseqüències. • Preveu tensions PP–Vox per la successió, però sobretot per repartiment de càrrecs i àrees de poder, no per discrepàncies ideològiques, ja que comparteixen: - Centralisme, discurs antiimmigració, atac a la llengua i a l’autogovern. 4.2. PSOE, pactes i Espanya perifèrica • Mir critica l’estratègia del PSOE: - Prefereix pactar amb l’extrema esquerra espanyola (Podem, Sumar) abans que consolidar aliances estratègiques amb partits de Galícia, País Basc i Països Catalans. - Es perd així una oportunitat històrica de federalitzar realment l’Estat. 4.3. Poder judicial i crisi institucional • Es comenta el judici al fiscal general de l’Estat: - S’evidencia un enfrontament molt fort entre “famílies” dins el poder judicial. - Tant el bloc conservador com el “progressista” acaben blindant l’status quo i el marc d’Espanya una i gran. Idees clau: el poder judicial és vist com un “govern a l’ombra” que no vol perdre capacitat de decidir per damunt dels resultats electorals. 4.4. Eleccions als EUA i nova esquerra urbana • Es comenta la possible arribada d’un batle demòcrata musulmà a Nova York (Zoran Mandami), amb perfil jove i molt progressista. • Mir dubta que això reforci el Partit Demòcrata a escala federal: - L’aparell demòcrata del Midwest industrial és molt diferent del de Nova York. - La figura pot servir com a símbol, però no necessàriament transformarà les correlacions de forces. • Alhora, veu creixent risc de polarització extrema i fins i tot escenaris de violència política. 4.5. Sàhara Occidental, ONU i falsa autonomia • Explicació de la situació del Sàhara Occidental: - De colònia espanyola a ocupació marroquina i mauritana. - Mauritània es retira; el Marroc consolida el control. - Un comitè de l’ONU hauria d’organitzar el referèndum d’autodeterminació, però fa dècades que s’encalla. • Operació marroquina de legitimar la seva sobirania via reconeixements internacionals i proposta d’autonomia. • Crítica a l’acceptació d’aquesta autonomia per part del Front Polisario: Acceptar l’autonomia equival a renunciar de facto a la independència i al referèndum, perquè l’única força del Polisario era la legalitat internacional. • Mir compara amb l’Estat espanyol: autonomia com a estafa quan no hi ha poder real en economia, migració o territori. 4.6. Guerra d’Ucraïna • Recorda que el conflicte ha perdut centralitat mediàtica, però continua obert. • Apunts principals: - El ritme d’avanç rus és lent; alguns càlculs parlen d’“80 anys” per ocupar tot el Donbass si continuen així. - Batalla clau per una ciutat nodal (Prokhov) que distribueix subministraments al front. - S’esmenta tant la possibilitat de caiguda com el contraatac ucraïnès amb unitats d’elit. • Sobre la relació EUA–Rússia–Xina: - Les tres potències comparteixen la idea de ser tres “grans” que mengen a part i es reparteixen àrees d’influència (herència de Ialta). - Ucraïna i Taiwan queden en zones grises de disputa. 4.7. Palma, seguretat i qualitat de vida • A partir d’un titular de premsa estrangera, es debat si Palma és “ciutat ideal”. • Mir contraposa la percepció local de massificació, drogues i lloguers impossibles amb la constatació que Mallorca continua essent una de les zones més tranquil·les i segures del planeta. • Anècdota: persones de zones conflictives del món se sorprenen de veure infants jugant sols pel carrer o a bars sense vigilància obsessiva. 4.8. Llengua i identitat als Països Catalans • Es retorna al debat sobre el català llengua vehicular i els atacs de PP–Vox. • Mir compara amb el País Basc: - Allà la identitat basca no depèn només de la llengua. - A les Illes i Catalunya, la llengua és el nucli de la identitat, com a Irlanda ho és la religió. • Defensa una identitat oberta i inclusiva: - Ser mallorquí és una qüestió cultural i lingüística, no de sang ni de religió. - Això és una virtut, però fa que la llengua sigui un front clau que s’ha de mantenir i fer avançar. 5. Repàs ampli de titulars i mirada local Després de l’anàlisi amb Mir, el programa torna als titulars de diferents mitjans (incloent Majorca Daily Bulletin, Última Hora, Diario de Mallorca), combinant català i premsa anglesa/castellana. 5.1. Temes destacats • Llengua i escola: reiterada preocupació per la llei educativa del PP que vol blindar el castellà com a llengua vehicular. • Mazón: segueix sent tema central a tots els diaris. • Villarejo, Ábalos, mascaretes: s’exposa corrupteles i trames judicials, reforçant la idea d’un Estat espanyol amb fort “estat profund” i “guerra bruta”. • Infraestructures i ciutat: - Nova línia de metro fins a Son Espases. - Campanyes de promoció turística de Mallorca a Londres, amb al·lusions a l’obra de Miró. De fons, el programa mostra com la premsa local oscil·la entre la promoció turística, la denúncia social i la lluita per la llengua. 6. Entrevista amb Vicenç Vidal: memòria democràtica i defensa de la llengua 6.1. Perfil i marc general • Vicenç Vidal: diputat al Congrés per Sumar–Més, exconseller balear. 6.2. Dimissió de Mazón • Vidal celebra la dimissió com a victòria de les víctimes de la DANA. • Critica el to de Mazón: - Parla més de 5 minuts sense referència a les víctimes. - No assumeix responsabilitat ni demana perdó. El qualifica d’“indecent” i remarca que es protegeix mantenint l’escó per estratègia judicial. 6.3. Monument de la Feixina i memòria democràtica • Context: - La nova Llei de Memòria Democràtica preveu un catàleg de símbols franquistes a retirar. • Vidal reclama que el monument de la Feixina a Palma s’hi inclogui: - Monument dedicat al creuer Baleares i, per tant, a un instrument clau de la repressió franquista (bombardeig de Màlaga, desbandá). - S’havien fet intents de “reinterpretar” el monument, però considera que ja no basta. • Demana al PSOE i al Govern central que no deixin fora la Feixina del catàleg: No seria acceptable que un símbol tan clarament franquista quedàs fora. Seria un escàndol. 6.4. Finançament per a la llengua i la societat civil • Vidal explica la seva feina en dues línies: Marc jurídic i institucional Parlament espanyol: avenç històric amb la possibilitat de parlar català al Congrés. Treball conjunt amb forces sobiranistes per una llei de llengües que garanteixi drets de les llengües pròpies a tot l’Estat. Suport econòmic a entitats de país Davant la retallada del Govern Balear del PP a l’OCB i entitats per la llengua, Vidal impulsa que rebin fons estatals per continuar la seva feina. Enllaça directament la lluita lingüística amb la batalla contra la llei del PP que vol imposar el castellà com a llengua vehicular. 6.5. Clima polític a Madrid • Descriu un Madrid polític marcat per: - Polarització extrema. - Voluntat del PP i l’extrema dreta d’assetjar permanentment Pedro Sánchez. - Rebuig de la dreta a acceptar la moció de censura i els resultats electorals. • Sobre el judici al fiscal general García Ortiz: - Considera escandalós que el fiscal seu al banc dels acusats per una filtració presumpta, mentre qui hauria comès el delicte inicial no és jutjat. • Avalua Sánchez amb matisos: - No és el president que voldria (massa poc progressista, no aborda reformes estructurals de l’Estat). - Però la dreta el presenta com una gran amenaça i justifica una ofensiva que, segons Vidal, s’inscriu en un moviment global contra la democràcia liberal i a favor d’una tecnocràcia autoritària. 7. Nova programació: “Entre notes i mones” 7.1. Presentació del programa • Es presenta “Entre notes i mones” amb en Santi com a conductor. • Origen del nom: - “Mona” ve de la mona de Babelín, jogueteria mítica del carrer Oms (1969–2000) molt arrelada a la memòria sentimental de Palma. - Santi, cuiner i expropietari d’un bar, vol recuperar l’esperit d’aquell logo familiar i el que era el seu local com a espai d’escenari musical. 7.2. Funció social i cultural • Objectiu principal: - Donar altaveu als artistes locals de Palma, Mallorca i Balears, molts dels quals tenen gran talent però poca visibilitat. • Crítica a l’actual circuit cultural: - Malgrat xarxes socials, és difícil destacar entre la “marabunta”. • Idea força: “Que enguany, en comptes de regalar un objecte, es pugui regalar un artista.” • El programa vol que: - La gent, per aniversaris o Nadal, contracti un músic o artista local com a regal. - Ajudar a que artistes que viuen precaritzats puguin guanyar-se la vida del seu ofici. 7.3. Homenatge als locals mítics • El primer programa entrevista Benja Orson i fa homenatge al bar Sa Finestra, espai clau de música en directe dels anys 90. • Es recorda: - Actuacions improvisades de Dani Higiénico amb Toni Pastor. - Intervencions espontànies de l’amo, fent cançons des de darrere la barra. 7.4. Estructura del programa • Seccions: - Presentació i record de Babelín i la mona. - “Desinformats”: tertúlia d’humor sobre notícies curioses (com Saturday Night Live localitzat). - Col·laboració de Toni Ramis amb crítica social i acudits. - Entrevista a l’artista convidat amb dues cançons en directe (no només una). - Fitxa de l’artista a la web d’Ona Mediterrània (foto, estil, contacte) per facilitar contractacions. • També s’anuncien concursos d’acudits amb premis gastronòmics (croquetes artesanes “que no es poden comprar”). • Horaris aproximats: - Emissió dijous vespre (20–21 h). - Reemissions diumenge i dilluns horabaixa. - Disponible a la carta al web renovat d’Ona Mediterrània. 7.5. Estat de l’escena musical a Palma • Santi admet que la ciutat és gairebé un “pàram” musical, amb pocs oasis. • Alguns locals petits resisteixen, sovint semiamagats i amb concerts per reserva. • L’objectiu del programa és recrear l’esperit d’aquells espais i donar continuïtat a figures com Víctor Uris (homenatjat recentment amb un banc en forma d’harmònica a la plaça Fleming) i Nogos Socrates. 8. Espais de suport: Diari de Balears, Soci i anuncis Al llarg del tram central hi ha diversos espais de publicitat i de crida al suport: • Crides a associar-se a Ona Mediterrània com a Soci, com a fórmula de garantir la seva independència i la del Diari de Balears. • Anuncis d’empreses locals (clínica dental, aigua 3 Globs…) vinculats a economia social i de proximitat. Missatge de fons: sense un teixit de Soci i anunciants locals, l’espai mediàtic en català i independent és molt difícil de sostenir. 9. Cafè amb filosofia amb Miquel Ripoll: Byung-Chul Han, Simone Weil i Rosalia 9.1. Perfil de Byung-Chul Han • Filòsof nascut a Seül (1959), format a Alemanya (Munic i Freiburg), doctorat amb una tesi sobre Heidegger. • Professor de Filosofia i Estudis Culturals a la Universitat de les Arts de Berlín. • Conegut pels seus assaigs breus i mediàtics, molt llegits entre joves, sobre: - Societat de la informació. - Capitalisme de rendiment. - Burnout i depressió. - Pèrdua de l’experiència contemplativa. 9.2. Dues cares de la seva obra Crítica de la societat actual El capitalisme converteix la vida en pur rendiment, producció i consum. La informació és un flux constant que genera saturació i atrofia l’atenció. Exemples: scroll infinit a xarxes, consum compulsiu de continguts sense deixar rastre significatiu. Proposta positiva Recuperar la vida contemplativa (té un llibre amb aquest títol, subtitulat Elogi de la inactivitat). Reivindicar l’oci com a otium (escola, cultura, cura de l’ànima), no només com a temps per consumir més. Donar espai a la bellesa, l’art i el silenci interior. 9.3. Sobre Déu. Pensar Simone Weil • Ripoll presenta el nou llibre de Byung-Chul Han: Sobre Déu. Pensar Simone Weil (edicions 62, col·lecció La Blanca). • El llibre és un recorregut per conceptes clau de Simone Weil: - Atenció, descreació, buit, silenci, bellesa, dolor, inactivitat. • Byung-Chul Han utilitza aquests conceptes per oposar-los a la societat de la hiperactivitat i la saturació informativa. 9.4. Simone Weil, religiositat i amor • Record de l’anàlisi anterior del programa sobre Simone Weil (visió més política); aquí se centra en la seva dimensió espiritual. • Frases de Weil destacades: “L’amor no és consol si no és llum.” “La creença en l’existència d’altres persones com a tals és amor.” • Interpretació: - Amor no és inflar l’ego, sinó obrir els ulls i sortir de nosaltres mateixos. - L’amor és reconèixer l’altre com a subjecte complet. • El “Déu” de Simone Weil és molt marcat per Descartes: un Déu de la raó, però alhora un espai de buit i atenció extrema. 9.5. Rosalia, Björk i la bellesa • Es connecta el llibre amb el nou tema de Rosalia amb Björk (“Oral / Verheim”, etc.). • Ripoll veu la cançó com un viatge musical des de l’òpera fins al segle XXI, combinant cordes clàssiques i sintetitzadors. • Interpreta que Rosalia va més enllà de l’entreteniment i busca una dimensió sacralitzada de l’art: - L’art com a via de transcendència, no només de consum. - Enllaç amb l’interès de Rosalia per La gravetat i la gràcia de Simone Weil. El cafè amb filosofia acaba defensant la necessitat de recuperar la contemplació enmig del soroll digital, i la música de Rosalia com un exemple popular d’aquesta recerca. 10. Focus sobiranista amb Joan Planes: habitatge, immigració i estat del benestar 10.1. Compra d’habitatge per estrangers a les Illes Balears • Dades del Consell General del Notariat (2024): - 42,3% dels habitatges venuts a les Illes han estat comprats per estrangers. - 27% per no residents (clar caràcter potencialment especulatiu o de segona residència). - 15,4% per residents estrangers. • Comparació estatal: - Mitjana estatal: 11,5% d’habitatge venut a estrangers. - Les Illes tripliquen aquesta mitjana (3,68 vegades més). • Municipis on l’estrangerisme ja és estructura, segons dades cadastrals: - Calvià: 41% de propietats en mans d’estrangers (14.105 de 34.000). - Andratx: 41,5%. - Deià: 40,5%. - Fornalutx: 40,7%. - Capdepera: 37%. - Sant Llorenç: 35%. - Santanyí: 33%. - Pollença: 28% (més de 2.800 habitatges). Diagnòstic: procés de despatrimonialització del país en benefici de capital estranger, amb efectes generacionals greus. 10.2. Preus i esforç hipotecari • Preu mitjà a les Illes (habitatge plurifamiliar): 3.811 €/m². • Mitjana estatal: 2.153 €/m². - Diferència: +1.658 €/m² a Balears. • Comunitats amb preus similars o inferiors: - Països Basc (~3.700 €/m²), Madrid, Catalunya, Canàries, Navarra. • Però les mitjanes amaguen casos extrems: - Andratx: 7.601 €/m² de mitjana. - Calvià: 6.374 €/m². - Fornalutx: 6.609 €/m². • Esforç hipotecari (quota/ingressos): - Illes Balears: 56,5% del salari mitjà mensual dedicat a la hipoteca. - Madrid: 39,6%. - Mitjana estatal: 32,6%. - Comunitats més assequibles: Astúries (~25%), Extremadura (~24%), La Rioja (~24%). • Es detecta una tendència de mobilitat interna: gent de zones tensionades eligeix comprar a Galícia, Astúries, Cantàbria o Extremadura. 10.3. Conseqüències i propostes • Planes alerta que sense control a l’adquisició especulativa de no residents: - Les generacions joves i fins i tot la classe mitjana quedaran excloses de l’habitatge. • Reclama: - Mesures del Govern Balear i del Govern espanyol per limitar l’adquisició especulativa i de segona residència. - Revisió del model turístic i immobiliari. Missatge de fons: sense sobirania sobre el territori i la política d’habitatge, el país esdevé territori en venda. 10.4. Estat del benestar i immigració • Planes revisa l’evolució de l’estat del benestar: - Després del crac del 1929 i la II Guerra Mundial apareixen polítiques keynesianes i l’estat social europeu. - A l’Estat espanyol, el desplegament arriba tard, amb la Transició i la descentralització autonòmica (educació, sanitat, benestar social a les CCAA; pensions i atur a l’Estat). • Problemes actuals: - Creixement del PIB que no es tradueix en PIB per càpita ni en menys desigualtat. - Augment del deute i risc de sostenibilitat del sistema. - Envelliment de la població i necessitat de més mà d’obra. 10.5. Immigració: benefici i risc • Pregunta 1: la immigració aporta més ingressos fiscals? - Sí: més IVA, més beneficis empresarials (impost de societats), més activitat econòmica. - Però hi ha molta economia submergida, especialment en sectors com hostaleria, construcció, cures i agricultura. • Pregunta 2: reforça el finançament de l’estat del benestar? - Planes respon no, en el model actual: - L’estat del benestar exigeix que qui més guanya aporti més perquè qui menys té pugui rebre serveis. - Si els nouvinguts són els que menys guanyen i, sovint, cotitzen poc o gens (economia informal), el balanç entre el que aporten i el que reben pot desequilibrar el sistema. • Conclusió: - Cal un model econòmic diversificat i amb immigració qualitativament diversa, no només de baixa qualificació. - Sense diversificació productiva, la immigració només serà cridada per fer feines precàries i no reforçarà la base contributiva. 10.6. Jornades Blanquerna i memòria nacional • Planes valora positivament les jornades de Blanquerna (espai de formació sobiranista): - Hi troba joves molt motivats de tots els Països Catalans. - Taula rodona sobre les Illes Balears amb Miquel Àngel Maria, Alejandra Ferrer, Bernat Joan i Margarida Solivelles. • Destaca que: - Es visualitzen diferències internes (Mallorca, Menorca, Eivissa-Formentera) però també un diagnòstic comú: model extractiu espanyol, divisió interna fomentada pel centre, infrafinançament. - Joves valencians descobreixen paral·lelismes entre País Valencià i Illes (divisió interna, PP i PSOE com a gestors d’un mateix marc). • Informa de noves jornades a l’arxiu de Mallorca per preparar la commemoració del 1229 (conquesta de Mallorca) de cara al 2029: - Objectiu: reforçar la identitat de poble i el relat històric propi. 11. Tancament del programa • El programa es tanca recordant la programació d’Ona Mediterrània: - Redifusió de Crepuscle a l’Estel. - Nova emissió diària de Bon Dia i Bona Vida de 8 a 11 h. • Es reforça la idea d’una ràdio arrelada al país, amb: - Compromís amb la llengua catalana. - Defensa de la cultura local. - Debat polític sobiranista. - Espai per a filosofia, música i nous programes com Entre notes i mones. El conjunt del podcast ofereix una panoràmica rica i articulada de la vida política, social, cultural i filosòfica de les Illes i dels Països Catalans, amb especial atenció a tres eixos: llengua, habitatge i sobirania.

  • Copinya de Volta Verda - ALVIN LUCIER (5) del 3/11/2025 - episode art
    Copinya de Volta Verda
    55'

    Copinya de Volta Verda - ALVIN LUCIER (5) del 3/11/2025

    L'episodi de Copinya de Volta Verda a Ona Mediterrània es dedica íntegrament a la música experimental i la recerca sonora. Mitjançant la figura d'Alvin Lucier, el programa analitza com la percepció auditiva pot ser modificada a través de la tecnologia i l'espai físic. S'exposen obres clau on les interferències electròniques, la modulación instrumental i la veu humana es transformen en textures abstractes. El punt culminant és l'anàlisi de la peça icònica en què la paraula es dissol en les freqüències ressonants d'una sala, destacant el paper de l'experimentació com a via per descobrir noves formes de bellesa i ritme. Una sessió imprescindible per entendre la cultura contemporània des d'una vessant avantguardista i radical.

  • Entre Notes i Mones: Estrena, Poesia i Precarietat - episode art
    Entre Notes i Mones
    59'

    Entre Notes i Mones: Estrena, Poesia i Precarietat

    Primer episodi d'Entre Notes i Mones a Ona Mediterrània, un programa concebut com un bar radiofònic que aposta per la cultura local i la música en directe. Els presentadors analitzen amb humor i ironia problemes greus com la gentrificació, el preu de l'habitatge a Palma i la dificultat de ser artista en un entorn de precarietat cultural. L'episodi ret homenatge a la figura de Víctor Uris i recupera l'esperit de la sala Sa Finestra. Inclou una actuació acústica de Joe Orson, seccions de cuina i una crònica social sobre la pressió turística a través del personatge de Madó Harmonia. És una oda a la resistència artística de les Illes Balears davant els canvis socials i econòmics actuals.

  • Cultura popular i tradicions de novembre a El Crepuscle - episode art
    El Crepuscle
    58'

    Cultura popular i tradicions de novembre a El Crepuscle

    En aquest episodi d'El Crepuscle a Ona Mediterrània, Pere Estalric i Sebastià Roser ens conviden a un recorregut detallat per la cultura balear i les tradicions de novembre. Analitzen la transició cap a l'hivern mitjançant les dites populars, la gastronomia de Tots Sants i la importància de les matances del porc a la Mallorca rural. El contingut destaca la rellevància socioeconòmica de l'oliva i l'oli novell, així com el dens calendari de fires que culmina amb el Dijous Bo d'Inca. Finalment, el programa s'obre a la visibilitat femenina en la música amb les cançons de Natiu Herrero i recorda figures cabdals com Ramon Llull, tot plegat emmarcat en la defensa del patrimoni cultural i la llengua catalana davant les influències externes com el Black Friday o Halloween.

  • #118 - Les Indòmites: Deliri, Cultura i la Sagrada Família - episode art
    Les Indòmites
    53'

    #118 - Les Indòmites: Deliri, Cultura i la Sagrada Família

    En aquest episodi de Les Indòmites a Ona Mediterrània, els locutors ens ofereixen una mescla explosiva d'actualitat, humor i crítica cultural. Es tracten temes que van des de la curiosa independència de Cuenca fins a la recent fita arquitectònica de la Sagrada Família, que ja és l'església més alta del món. També hi ha espai per a la reflexió sobre el context cultural actual, la importància de ser sòcia d'un mitjà lliure com el dBalears i una denúncia subtil de la precarietat cultural. Entre preguntes absurdes i anècdotes sobre la identitat balear, es reivindica el paper de les dones creadores en un ecosistema dominat per la immediatesa. Finalment, es fa una divertida immersió en el cinema de l'Índia de Netflix, destacant la seva musicalitat i originalitat desbordant, tancant un programa que, amb una veu singular, aconsegueix connectar la quotidianitat amb la reflexió més profunda sobre la nostra societat.

  • Sobiranistes del 3/11/2025 - episode art
    Sobiranistes

    Sobiranistes del 3/11/2025

    Programa de ràdio de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. Escolta'ns els dimarts de cada dues setmanes de 10h a 11h dins els matinals d'Ona Bon Dia.