Tots els episodis · 2025

2128 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

505-528 de 2128
  • El Crepuscle del 24/9/2025 - episode art
    El Crepuscle

    El Crepuscle del 24/9/2025

    El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.

  • Mallorca: vestidor tens, prèvies, Champions i Premier - episode art
    FutbolXat
    1h

    Mallorca: vestidor tens, prèvies, Champions i Premier

    Context i to del programa "FutbolXat arrenca la tercera temporada a Ona Mediterrània: anàlisi a fons, participació d’oients i música per entremig." Presentadors: Tolo Ramon i Joan Fortesa (amb Maria Oliver a les vies de so). Eix central: situació delicada del RCD Mallorca (2/15 punts), el cas Dani Rodríguez, prèvies vs Real Societat (fora) i Alabés (Som Moix), i un repàs a Champions i Premier. RCD Mallorca: diagnosi ràpida Resultats: derrotes vs Barça i Espanyol; derrota ajustada al Bernabéu; empats contra Celta i Atlètic de Madrid. Llums: Pablo Torre, clau en la producció de joc. Jan Virgili, entrada fulgurant que va revolucionar l’equip (assistència a Morici). Ombres: Problemes al darrere (baix rendiment de Raillo; dubtes als carrils: Mojica irregular; Maffeo dona més agressivitat però situació extrafutbolística). Dependència de Morici: cal gol de la segona línia (Darder 7–8; Pablo Torre 5–6). Cas Dani Rodríguez i el vestidor "La història de Dani Rodríguez com a jugador del Mallorca ha acabat." Tensió pública amb Arrasate, retirada de la capitania i sanció del club. Aspectes laborals: el jugador podria haver recorregut; no es pot excloure dels entrenaments; el club s’ha ajustat al reglament. Responsabilitats compartides: Club: renovació i gestió d’un jugador que no accepta certs rols. Cos tècnic: evitar que el conflicte esclati en públic. Risc de fractura de vestidor per aliances internes; cal lideratge i coherència. Tàctica i pla de joc Arrasate admet error amb 3 centrals a Palma, però fora podria repetir 5 al darrere. Clau als laterals: Maffeo ofereix més solidesa i agressivitat que Mateu, però el context condiciona. Objectiu: assegurar porteria sense perdre verticalitat quan es recupera la pilota. Prèvies Real Societat – Mallorca (Anoeta) Real amb 2/15 i feblesa en transició defensiva: en 4/5 partits han rebut gols de contraatac. Pista tàctica: • Sortir en transicions verticals aprofitant la seva sortida de pilota arriscada. • Control del mig (pivot jove de la Real) com a examen per a Morlanes/Darder/Torre. Expectativa: l’empat no és un mal resultat fora de casa. Mallorca – Alabés (Som Moix) Alabés: 7 punts; equip rudimentari i perillós a pilota aturada (4/5 gols: 2 penals + 2 córners). Jugadors clau rivals: Mariano, Toni Martínez, Guevara, Ibañez. Valoració: Mallorca, favorit a casa per qualitat a la zona de mitjos; cal que la segona línia aparegui de cara a porteria. Problema del gol Si no marca Morici (objectiu 10–15), qui marca? Prats testimonial; falta un tercer punta de garanties. Necessari: automatismes per centrar millor a Morici i incorporacions de Darder/Pablo Torre a l’àrea. LaLiga i calendari Calendari inicial del Mallorca, molt exigent (Madrid, Barça, Atlètic) però altres equips també puntuen contra grans. Debat sobre l’Espanyol i el perfil mediàtic de l’entrenador (“populista”). Champions League Format actual: més grans partits a la fase regular però sense “tots contra tots”; dependència d’un superordinador en el sorteig. L’aficionat, perjudicat: entrades cares i logística incerta; anècdota al Mercat de l'Olivar sobre la dificultat d’aconseguir entrades per a un gran partit. Favorits: PSG, Madrid, Liverpool, City (la Premier fa ple). Destaquets de jornada: Madrid 2-1 Marsella, amb penal polèmic. Liverpool remunta a l’Atlètic amb gol final de Van Dijk a córner; mística d’Anfield. Villarreal cau vs Tottenham per errada del porter. Barça: bona gestió de Flick (normes per damunt dels noms), baixa de Gavi, fitxatge de Joan García a la porteria. Pilota d’Or: opinen que a Mbappé li seria justa (encara que “estranya”). Premier League Liverpool: inici contundent, encaix d’Isak com a davanter modern. City–Arsenal: partit decebedor; Guardiola, massa conservador; debat sobre si encara “val la pena” veure el City cada jornada. Chelsea i Aston Villa: mal inici. Aposta: Liverpool, favorit; Arsenal, outsider recurrent.

  • Ruta 66 del 24/9/2025 - episode art
    Ruta 66

    Ruta 66 del 24/9/2025

    Ona Mediterrània és una ràdio lliure i associativa de Mallorca. Sintonitza'ns al 88.8 FM, i també a onamediterrania.cat

  • Lohengrin a Bayreuth, educació OCDE i Ig Nobel - episode art
    El Crepuscle
    1h

    Lohengrin a Bayreuth, educació OCDE i Ig Nobel

    Resum general Programa magazine amb tres eixos principals: crònica wagneriana des de Bayreuth (Lohengrin), anàlisi de l’informe Panorama de l’Educació de l’OCDE i repàs dels Premis Ig Nobel (amb una peça d’actualitat científica per desmentir un bulo sobre el paracetamol). "Que quedi molt clar: el paracetamol no provoca autisme" Cròniques bayreotianes: Lohengrin de Wagner Context i “art total” • Estrena a Weimar (1850), dirigida per Franz Liszt; Wagner a l’exili suís. 175è aniversari. • Wagner evoluciona cap a l’art total (més enllà de l’òpera convencional): integració social i estètica; plenitud en Tristany, Parsifal i l’Anell. Trama i lectura política • Ambientació: principis del s. X, a Brabant, just abans del Primer Reich (Sacre Imperi Romanogermànic). Aparició d’Enric I l’Ocellaire com a figura d’unitat germànica. • Conflicte: mort del duc; Elsa de Brabant és acusada per Friedrich von Telramund (instigat per Ortrud, arquetip pagà) d’haver fet desaparèixer el seu germà Gottfried. • Lohengrin (fill de Parsifal, cavaller del Grial) apareix com a defensor amb una condició central: mai no se li pot preguntar el nom o l’origen. Quan la condició es trenca, tot es precipita. • Lectura política: tensió amb “l’amenaça de l’est” (ahir hongaresos, avui metàfores geopolítiques). També es comenta l’ús de Wagner pel nazisme i l’enllaç cinematogràfic de Chaplin. Música i moments destacats • Preludi de l’Acte I sota Christian Thielemann (referència actual wagneriana). • Ària de revelació “In fernem Land” —presentació de Montsalvat i la filiació de Lohengrin: "In fernem Land... eine Burg, die Monsalvat genannt" Producció de Bayreuth (Yuval Sharon, 2009–2023) • Escena traslladada a una comunitat d’éssers-libel·lula que depenen de la llum/energia: metàfora de la crisi energètica i la dependència “de l’est”. • Debat sobre el cigne: no és literal, però hi ha una projecció de núvol amb forma de cigne; resolucions simbòliques (p. ex. Ampelmännchen de Berlín com a referència prussiana/unificadora). • Direcció musical de Thielemann: so de Bayreuth descrit com “metafísic”. Producció controvertida però suggeridora. Repartiment i valoració • Klaus Florian Vogt (Lohengrin) substitueix Piotr Beczała; Elsa van den Heever (Elsa); referències a versions històriques (Otto Wiener, Rudolf Kempe, Filharmònica de Viena). • Balanç: musicalment sòlid, concepte escènic polemico-estimulant. Educació: Panorama OCDE Titulació i desigualtats • Augment de titulació superior entre joves (~48% de mitjana). • Persistència de desigualtats d’origen: a Espanya, 75% dels 25–34 amb títol superior tenen almenys un progenitor amb estudis superiors; només 30% quan els pares no en tenen. Prima salarial i subocupació a Espanya • Mitjana OCDE: estudiants superiors guanyen +54% vs qui no completa secundària; a Espanya només +18%. • Explicació combinada: subocupació (treballs per sota de la qualificació), malpagament i sectors que no retenen talent. Màster, atur i barreres • El màster esdevé diferenciador (el grau “ja no basta”). • Més estudis → menys risc d’atur i salaris més alts, però amb barreres d’accés per origen socioeconòmic (beques insuficients). Comprensió lectora i llengua • Descens en comprensió lectora global; Espanya resisteix millor que altres països, però el nivell preocupant persisteix. • Perdua de vocabulari ric i dificultats per entendre textos administratius/complexos. Repetició i abandonament • Repetidors a l’ESO: entorn del 10% (Espanya ~5%). • Abandonament/reenfocament: només 40% acaba la primera carrera iniciada; més abandonament a Ciències; manca d’orientació i excés/expectatives de l’oferta. Ciència i desinformació Paracetamol i autisme: desmentit • Es desmenteix de forma rotunda la falsedat que el paracetamol causi autisme. • Reacció indignada de la comunitat científica davant declaracions públiques infundades. Premis Ig Nobel (ciència seriosa amb humor) • Nutrició: les llangardaixos “rainbow” dels suburbis africans prefereixen la pizza de quatre formatges (quins compostos n’expliquen l’atractiu?). • Pediatria: lactants mamen més quan la llet materna té aroma d’all (ingesta prèvia de les mares). • Biologia: pintar vaques com zebres redueix un 50% les mosques, menys estrès i potencial més llet. • Química/dietètica: afegir tefló en pols a la dieta indueix pèrdua de pes per sacietat no calòrica —resultat inquietant amb evidents advertiments de seguretat. • Psicologia del llenguatge: una dosi moderada d’alcohol millora la fluïdesa i pronunciació en una llengua acabada d’aprendre. • Aviació/etologia: ratapinyades amb alcohol volen més lent i amb pitjor ecolocalització. • Literatura/medicina: 35 anys mesurant el creixement d’una ungla; desmentit el mite de creixement d’ungles/cabell post mortem. Cloenda • Tancament musical amb "Autumn in New York" i agraïments d’equip.

  • Setmana del Llibre, LiteraNit i Llompart al teatre - episode art
    Cotiledonia
    1h

    Setmana del Llibre, LiteraNit i Llompart al teatre

    Introducció Benvinguts a Cotridònia (Ona Mediterrània, 88.8 FM). El programa d’avui se centra en tres eixos: la presència balear a la Setmana del Llibre en Català, el Festival LiteraNit (amb el Manifest per la Lectura de Pons Pons) i el teatre sobre Josep Maria Llompart per Joan Gomila. Institut d’Estudis Balears a la Setmana del Llibre en Català (Barcelona) Presència i objectius • L’IEB hi participa de nou amb parada pròpia (núm. 35) i un programa d’activitats. • Cristina Gaviño (tècnica de l’IEB) detalla una feina de mesos: convocatòria oberta, comissió de selecció d’editorials i programació d’actes de qualitat. Editorals i Saló de Drets • Participen editorials de Mallorca, Menorca i Eivissa, a més d’instituts d’estudis insulars. • L’IEB assisteix a la Missió d’Editors Internacionals de l’Institut Ramon Llull: trobades B2B, seminaris i presentació de catàlegs i del programa de subvencions (amb la col·lega Karen Müller per còmic i il·lustració). “El Matí de les Balears” (diumenge, final de fira) • Matinal reservada a Balears amb una marató d’actes cada 30-40 minuts (5 activitats des de les 10:15). • Peça destacada: Carme Riera, pels 50 anys de “Te deix, amor, la mar com a penyora”, conversa amb Gemma Ventura i lectura dramatitzada de fragments. “Catalunya aprecia molt Carme Riera; calia fer-ho a la Setmana.” Programa OFF a l’Espai Mallorca (dissabte) • Nou format complementari “OFF”: 5 activitats (17:00–21:00) amb recital de poesia, presentacions i col·loqui. BSO literària • Homenatge a Stephen King (78 anys): “In the Mood” (Glenn Miller) usada a la banda sonora de “Rose Red” (2002). Pons Pons a LiteraNit: Manifest per la Lectura Illomania i identitat • El poeta menorquí farà el Manifest per la Lectura a l’acte central de LiteraNit (Can Balaguer, Palma). • Defensa que una illa és espai i filosofia de vida: estimar i protegir el patrimoni humà, ecològic i cultural. Llegir en temps de pantalles • La lectura és el fonament de la cultura; cal rescatar els infants de la “galàxia pantalla”. “Els mòbils… s’estan convertint en un arma de destrucció cultural massiva.” “Un llibre és un amic i una bona lectura és un massatge en el cervell.” • Pons Pons prefereix el paper davant del digital. Primeres lectures i formació lectora • Lectors que el marquen: L’illa del tresor, Verne, Salgari… llibres d’aventures que l’encaminen cap a l’illomania. Illes, centre i perifèria; LiteraNit • Rebutja el terme “perifèria”: cadascú escriu des del centre de la seva geografia (ell, a Menorca, la Figuera Verda). “Quatre illes, quatre mons” (cal més coneixença i connexió entre illes). • Valora LiteraNit com una xarxa cultural entre Balears, País Valencià, Catalunya, l’Alguer i Andorra. Teatre: “Llompart, una vida, una herència” (Joan Gomila) Context i objectiu • Espectacle pel centenari de Josep Maria Llompart (La Fornal, Manacor). Gomila interpreta Llompart i signa dramatúrgia i direcció. • Record de la manifestació del 1977 i el posicionament de Llompart: “Català, català, català.” Una fita en la normalització lingüística i l’Estatut. Estructura escènica i personatges • Tres trames: - Casa de Llompart amb amics i àlbum fotogràfic. - Periodista que enllaça fites històriques (autonomia, cultura…). - Introspecció del poeta (joies i frustracions). • Aparicions/evocacions: Antònia Vicens, una infermera, un actor polivalent (Pedro Mas) i una cantant que situa l’època. Poesia integrada i to • 4-5 poemes incrustats per temes (mort, Guerra Civil, Mondragó…). • To amb ironia llompartiana i moments còmics (p. ex. la rondalla “traduïda” al castellà del pare). Repte de coherència • Construcció com a darrer instant de vida (flashback global) i equilibri entre salts temporals. El repte: coherència i emoció. Agenda cultural: LiteraNit i més LiteraNit (Mallorca i altres territoris) • Conversa “Insularitat i Creació” (UIB), taula rodona de LIJ, recitals, rutes guiades sobre Llompart, contacontes, xerrades literàries i naturalistes, presentacions i Teatre de Barra. • Consulta el programa complet a: literanit.cat. Mar Poètic (Porto Cristo) • Homenatge a Miquel Àngel Riera: recorreguts poètics, tallers, recitals, glosses i exposicions (25–27). • Info: marebalear.org. Cloenda • Recordatori del Dia Europeu de les Llengües amb la cançó “La meva llengua” (poema d’Apel·les Mestres). • Comiat del programa amb invitació a “bones lectures”.

  • Coblejant del 23/9/2025 - episode art
    Coblejant

    Coblejant del 23/9/2025

    Magazine cultural que t'informa de tot allò que és notícia al món immens de la sardana i la cobla. Una producció jove, feta des de Calella i que s'emet a més de 50 ràdios arreu dels Països Catalans

  • La Xefla del 23/9/2025 - episode art
    La Xefla

    La Xefla del 23/9/2025

    Amb Lluís Armengol. Un programa pensat per difondre i donar a conèixer l’havanera i el cant de taverna.

  • Rodrigo: Concierto de Aranjuez i Suite Mallorca - episode art
    El Crepuscle
    53'

    Rodrigo: Concierto de Aranjuez i Suite Mallorca

    Visió general Monogràfic musical dedicat a Joaquín Rodrigo amb el seu famós Concierto de Aranjuez, i menció de la suite Mallorca de Baltasar Sant Per, emès arran de concerts recents a Santanyí i Petra. El programa anuncia que durant el setembre els dilluns i dimecres seran monogràfics musicals, i a partir d’octubre tornaran les entrevistes. "El Concierto de Aranjuez representa muchos de los elementos de la música española." Temes principals Concierto de Aranjuez: clau de lectura i moviments • Identitat musical espanyola: l’obra sintetitza elements de la música espanyola, amb arrels flamenques i aire cortesà. • Moviment I – bulería (terra): Inspiració flamenca; ritme de bulería amb combinació de tres i dos (un, dos, tres / un, dos, tres / un, dos, tres...): energia tel·lúrica, arrelada a la terra. • Moviment III – dansa cortesana (aire): Evocació del Palacio de Aranjuez, estètica borbònica a la moda de Versalles; dansa cortesana amb inspiració folklòrica, lleugera i elegant. • Moviment II – la copla i el dol: Espai de la copla, on la música s’atura i apareix el cant; el mestre Rodrigo i la seva esposa havien perdut un fill. La guitarra és la veu humana (dol, preguntes), i l’orquestra la dimensió divina (resposta, consol): diàleg humà-diví. • Tutti, epifania i reconciliació: Un tutti orquestral actua com a epifania; la flauta guia cap a la reconciliació. Les “tres últimes notes” del segon moviment simbolitzen l’ànima del fill que s’eleva. "La guitarra representa su voz, la dimensión de lo humano. La orquesta, la dimensión de lo divino..." "Las tres últimas notas... representan el alma de su hijo, aceptando su destino, dejándolo subir a los cielos." Suite Mallorca de Baltasar Sant Per • El programa anuncia que també s’hi inclourà música de la suite Mallorca de Baltasar Sant Per (contextualitzada per l’audició del cap de setmana), com a complement balear al monogràfic. Context i notes de programa • Programació: al setembre, dilluns i dimecres monogràfics musicals; a l’octubre, retorn de les entrevistes. • Crèdits: presentació de l’equip (coordinació/producció i tècnica) i inici de l’audició amb la invitació “Disfruten”. Glosari express • Bulería: pal flamenc de compàs combinat (3 i 2), viu i rítmic. • Copla: secció lírica de cant; aquí, espai de dol i confidència musical. • Tutti: passatge on toca tota l’orquestra, punt d’intensitat i revelació.

  • Connexió Eclèctica - RICK DAVIES del 23/09/2025 - episode art
    Connexió Eclèctica
    59'

    Connexió Eclèctica - RICK DAVIES del 23/09/2025

    En aquest episodi de Connexió Eclèctica es realitza un recorregut biogràfic i musical per la vida de Rick Davies, el llegendari teclista i cofundador de Supertramp. S'analitza l'evolució de la banda des dels seus orígens en el rock progressiu dels anys 70 fins a l'èxit massiu de Breakfast in America. El podcast posa èmfasi en la visió crítica i introspectiva que Davies imprimia a les seves composicions, destacant àlbums cabdals com Crime of the Century, on es preveien temàtiques sobre l'alienació i la desconnexió humana. L'especial també cobreix la separació de Davies i Roger Hodgson, així com la continuïtat de la banda fins al seu darrer disc, Slow Motion. És un tribut nostàlgic que combina anàlisis de producció sonora amb l'escolta dels èxits més rellevants d'aquesta figura fonamental del panorama cultural i musical internacional.

  • Rap és 1 Peix: Influències, Escena Local i l'Univers de Kate - episode art
    Rap és 1 Peix
    59'

    Rap és 1 Peix: Influències, Escena Local i l'Univers de Kate

    En aquest episodi de Rap és 1 Peix, el programa de referència a l'emissora Ona Mediterrània, s'explora l'univers musical de Kate, convidada especial que comparteix les seves influències més profundes. Mitjançant una selecció que viatja des del blues crepuscular de Fantastic Negrito fins a l'energia empoderada de Moonchild Sanelly, el programa reflexiona sobre l'evolució del hip-hop i la seva consciència de generació. També s'anuncia la presentació de Crui, un nou col·lectiu que pretén dinamitzar el panorama cultural de Palma, oferint nous espais de trobada i donant suport a la música local davant la precarietat cultural. Finalment, es ret homenatge a figures clau com Tyler The Creator i el recordat Mac Miller, subratllant el valor de la producció independent i la cerca constant de la bellesa artística en la música urbana contemporània.

  • #112 - Rinoceronts i morettes, Boudicca i cafè en pols: música, dies mundials i sàtira des d’Ona Mediterrània - episode art
    Les Indòmites
    59'

    #112 - Rinoceronts i morettes, Boudicca i cafè en pols: música, dies mundials i sàtira des d’Ona Mediterrània

    Resum general Podcast coral, desenfadat i satíric des d’Ona Mediterrània que combina música, efemèrides delirants, notícies paròdiques, cultura pop i una secció d’art i història. Els moments més destacats inclouen: Bloc musical provocador per obrir (lletres explícites i cor “C‑U‑L‑T”). Passeig per “dies mundials” amb humor (rinoceronts, gelats en cucurutxo, xocolata blanca, persones centenàries…). Notícies satíriques sobre iots d’influencers i “reducció de jornada”. Debat sobre censura als EUA i tòpics d’“invents americans”. Història: l’horitzó de destrucció de Boudicca sota Londres. Tendències: repunt del rapé de cafeïna en pols en clau de “regressió” estil corts barroques. Recomanació audiovisual: documental The Unknown Number. Secció d’art: Pietro Longhi, la rinoceronta Clara i la màscara veneciana moretta com a símbol de llibertat controlada. “L’horitzó de destrucció de Boudicca és una línia negra als estrats sota Londres que marca la crema de tres ciutats romanes.” “La moretta s’aguantava mossegant un botó per dins… i obligava a callar.” Temes principals 1) Música i sàtira pop Obertura amb tema electrònic de lletres explícites i cor encadenat (“C‑U‑L‑T”). Segon bloc musical: versió fosca de “Me and the Devil” (ambient sadcore / martial industrial), com a metàfora del moment: “sembla que caminem de la mà del diable”. 2) Efemèrides i “dies de” (humor i absurd) Setmana de la visibilització de la bisexualitat; “independència de Mali”. Rinoceronts vs elefants: discussió lúdica (unicorni/bicorni, espècies). És “el dia mundial del rinoceront”. Família, gelats en cucurutxo, xocolata blanca (defensada com a “boníssima”) vs puristes; i tranchetes/quesitos com a “English cheese”. 3) Notícies paròdiques (“la pres”) Iots d’influencers i “gats alemanys” s’enfonsen a la costa balear per “augment de pes” (falsa correlació humorística). Patronals i “reducció de jornada”: eslògan groller i declaracions que trivialitzen la càrrega laboral. “Reducció de jornada? La que tinc aquí penjada.” 4) Censura i tòpics culturals Diferències de censura en podcasts als EUA (paraules permeses/bronzejades). D’on venen les coses? Drag queens, western, influència de cinema japonès; bromes sobre Billy Corgan i la tendència a atribuir “invents” als EUA. 5) Història: l’horitzó de destrucció de Boudicca Explicació clara i visual de la capa carbonitzada als estrats londinencs atribuïda a la revolta de Boudicca (crema de tres ciutats romanes). Joc humorístic sobre “quines tres ciutats cremaria” avui (Palma, Barcelona, Madrid) per “deixar línia” — en clau de sàtira. 6) Tendències: rapé de cafeïna en pols Retorn del rapé socialment acceptable: cafeïna en pols en sobres (snus) per esnifar o posar sota el llavi. Lectura crítica: “regressió” cap a rituals de cort d’època Lluís XIII. 7) Recomanació audiovisual Documental: The Unknown Number (no traduït). Premissa: missatges anònims que… “venien de dins de casa”. To de thriller; recomanat per veure mentre es fan tasques domèstiques. 8) Art i gènere: Pietro Longhi i la moretta Quadre: L’exhibició del rinoceront (1751), a Venècia, amb la famosíssima Clara (rinoceronta índia) portada de gira per Europa. Context: cabinets de curiositats, espectacle exòtic, carnaval venecià. Al fons, una figura amb màscara negra (moretta): sense cordills, s’aguanta mossegant un botó interior; no permet parlar. Lectura simbòlica: “llibertat controlada” per a les dones (anonimat per circular/observar, però imposició del silenci). Origen en les vizard/loup franceses utilitzades per protegir la pell del sol (ètica de la pell clara). Derives locals: “manguitos” mallorquins i viseres extremes asiàtiques com a cultura de protecció solar contemporània. Moments clau destacats Humor i ritme coral: alternança d’improvisació i petites seccions (joc “pedra, paper, tisora”; OnlyFans en broma; tiqui‑toqui “madurat” cap a cultura). Sàtira laboral i turística: gag amb turista alemany (“In German”) i burla de consignes patronals. Curadoria cultural: salts àgils de pop a història i art amb to divulgatiu i feminista (control del cos/veu, moretta).