
No dic res, però... del 3/10/2025
El pòdcast de Marian Colmillo i Luis Garcia on no diran res però ho diran tot (sobre la seva vida!
2128 episodis disponibles

El pòdcast de Marian Colmillo i Luis Garcia on no diran res però ho diran tot (sobre la seva vida!

Visió general Perifèries Sonores a Ona Mediterrània conversa amb l’escriptora i traductora Annalisa Pegrum sobre un tour Beat a Nova York amb perspectiva de gènere. El recorregut pel Village i l’East Village serveix per revisitar llocs clau de la Beat Generation, posar al centre les autores oblidades i abordar temes com gentrificació, masclisme, sexualitats, activisme i la seva vigència avui. Punts clau • Cooper Square i Hettie Jones: símbol de resistència a la gentrificació; l’hotel es construeix al voltant del seu edifici per preservar la memòria cultural. • Dones Beat: rescat de figures com Diane di Prima, Lenore Kandel, Anne Waldman i Janine Pommy Vega, amb èmfasi en maternitat, desig i llibertat d’expressió. • Debat crític: la Beat també va ser masclista i va amagar sexualitats; es parla de “protopoliamor”, crisi de la masculinitat i de com rellegir Kerouac avui. • Activisme: de l’antinuclear d’Anne Waldman fins a la intervenció “Free Palestine” a Washington Square Park, amb reacció del públic. • Llocs i música: cafès del Village, White Horse Tavern, MacDougal Street; interludis musicals de Doobie Brothers, Anne Waldman, The Doors, Nick Cave i tancament amb jazz llatí (Dizzy Gillespie & Chano Pozo). El tour Beat a l’East Village Cooper Square: Hettie Jones i Amiri Baraka • L’edifici on van viure Hettie Jones i Leroy Jones (després, Amiri Baraka) resisteix a un macrohotel: victòria simbòlica contra la gentrificació. • Connexió amb Mallorca: preus del lloguer i habitatge; el fenomen és global. Washington Square Park: poesia i política • Lectura amb megàfon d’un poema de Cartes revolucionàries (Diane di Prima) amb l’afegit “Free Palestine”. • Reaccions dividides: part del públic marxa; debat sobre el clima polític a EUA i la naturalitat de condemnar un genocidi en l’espai públic. Dones Beat i perspectiva de gènere Hettie Jones: mare, artista i veu pròpia • Hettie combina maternitat i creació; escriu poesia, prosa, cartes i llibres infantils. “Siempre he sido a la vez tan mujer como para derramar lágrimas de emoción y tan hombre como para conducir mi coche en cualquier dirección.” Diane di Prima i Lenore Kandel • Annalisa ha traduït antologies i llibres (Diane di Prima, Lenore Kandel). • Kandel publica The Love Book i situa la dona com a subjecte de desig; pateix judici per obscenitat i acaba guanyant: cas clau de llibertat d’expressió. Anne Waldman: activisme continu • Cançó “U.O. Plutonium”: crítica a l’energia nuclear. • Activista al llarg de dècades (recitals anti-Trump), més de 40 llibres; documental “Outrider” i presència a festivals. Janine Pommy Vega i els reversos del mite • Inicis adolescents al Village; xarxes creatives, però també anfetamines, pas a heroïna, salut mental i treball sexual: la cara fosca de la llibertat. Mites, contradiccions i llegat Masclisme, sexualitats i “protopoliamor” • La Beat es llegeix avui com masclista; alhora, hi havia relacions entre homes i triandes com Cassady–Kerouac–esposa. • Lectors adolescents d’ahir: conflicte d’identitat davant de la homosexualitat dels mites; la conversa visibilitza aquests tabús. Kerouac, alcohol i formes de lectura • Es proposa llegir Kerouac per etapes vitals: començar per The Dharma Bums, seguir amb Desolation Peak; la prosa reflecteix la deriva alcohòlica. Del marge al mainstream • La Beat es mercantilitza: anuncis de cotxes amb Howl; campanya de GAP amb Kerouac on s’“esborra” una dona en postproducció. “Out here in the perimeter there are no stars… we is stone, immaculate.” (Jim Morrison) Llocs i escenes • Cafès del Village (Café Reggio, Café Guá, Caravan, Bizarre): veritables laboratoris culturals on llegien Kerouac i Corso; on creixen veus com Janine Pommy Vega. • White Horse Tavern: temple de Dylan Thomas i trobada Beat. • MacDougal Street: primer concert de Bob Dylan; pont amb la Costa Oest (Gary Snyder, Joanne Kyger, Lawrence Ferlinghetti, City Lights) i focus en Lenore Kandel. La música del programa • Doobie Brothers sobre Neil Cassady. • Anne Waldman – “U.O. Plutonium” (pop vuitanter, antinuclear). • The Doors – “The Wasp” (spoken word i visió lírica americana). • Nick Cave – “Into My Arms” (confessió espiritual i amorosa). • Tancament amb Dizzy Gillespie & Chano Pozo – Manteca: jazz-bebop i ritmes llatins. Conclusions • Relectura imprescindible de la Beat Generation amb dones al centre. • La memòria dels llocs (Cooper Square, cafès, parcs) és clau per entendre la història i combatre la gentrificació. • La Beat no s’acaba als 60: activisme i debats (nuclear, Palestina) segueixen vius. • La cultura alternativa pot esdevenir mainstream, però el seu nucli crític persisteix en lectures i veus que incomoden i obren camins.

Ona progressiva, cada divendres i diumenge a Ona Mediterrània, amb Jordi Vidal.

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.

Resum general Programa marcat per l’actualitat de Palestina i les mobilitzacions a Mallorca, amb un repàs de premsa ampli, anàlisi i testimonis. S’hi afegeixen veus i peces culturals: la crònica patrimonial de Francisca Grimalt, l’explicació del concepte palestí de sumud per Maria de Lluc Muñoz, la secció “Rebel i consentida” de Laura Ribas amb dades i recomanacions, i “Noves i Parers” de Joan Vicenç Lillo sobre memòria antifranquista i poder econòmic. El tram final inclou una entrevista amb l’activista Frederic sobre la manifestació de diumenge i la presència del portaavions de l’OTAN a la badia de Palma. De contrapunt, un especial musical “Música amb amor” dedicat a Frank Sinatra. Notícies i actualitat (premsa) • Mobilitzacions massives a Mallorca per la fi del genocidi a Gaza i l’alliberament de les tripulants de la flotilla (Diari de Balears, Diario de Mallorca, VilaWeb). • Blindatge policial a un Starbucks amb capital israelià a Palma. • Detencions i trasllat a presó de màxima seguretat de membres de la flotilla; campades i protestes a Barcelona i València. • Agenda local: Fira Dolça d’Esporles (4-5 d’octubre), trobada ecologista, seminaris Blanquerna, 23è Festival de Música de S’Ermita. • Altres titulars: atac a prop d’una sinagoga a Manchester; portaavions nord-americà a la badia de Palma; davallada d’ingressos a Valldemossa; turisme a l’alça a les Illes. Seccions destacades El Codiar en Desfil — Francisca Grimalt • Denúncia de la degradació del patrimoni rural (molins, marges, possessions). • Crítica a l’argument “no hi ha doblers” i a la lògica de la rendibilitat immediata. • Proposta d’acció ciutadana: mapar, documentar, exigir plans municipals, donar suport a entitats. "Ens han convertit en uns venedors de fum professionals." Sumud i flotilla — Maria de Lluc Muñoz • Explica el sumud: de la constància estàtica (arrelament, olivera) a la resistència organitzada (comitès, boicots, primera Intifada). • Contextualitza el bloqueig i la crisi humanitària: 17+ anys de setge; agreujament des de 2023. "El simple fet d’existir a Palestina és un acte de resistència." Rebel i consentida — Laura Ribas • Desplaça el tema previst per parlar de Palestina i de la responsabilitat de la comunitat internacional. • Llegeix la definició de genocidi (ONU, 1948) i aporta dades sobre fam (fase 5), malnutrició infantil, hospitals col·lapsats. • Recomanació: documental “No Other Land” (2024); poema “Podries” (Joana Raspall). • Acció: sortir al carrer, boicot a empreses còmplices, sumar-se a assemblees. Noves i Parers — Joan Vicenç Lillo • Memòria de Txiki Paredes Manot i les darreres execucions del franquisme (lectura d’un article de David Fernández). • Records culturals: Supertramp (Rick Davies, “Crime of the Century”). • Alfred Krupp: condemna i posterior indult; complicitats econòmiques i la lliçó per a l’Europa d’avui. Música amb amor — Especial Frank Sinatra (Aina Mo) • Clàssics: Fly Me to the Moon, That’s Life, New York, New York, Something Stupid, Strangers in the Night, Let Me Try Again, Come Fly With Me, My Way. • Context biogràfic, papers al cinema i el retrat periodístic de Gay Talese (“Sinatra està refredat”). Convocatòries i agenda • Manifestació per Palestina: Diumenge 5 d’octubre, 18.00 h, Plaça de les Columnes (Palma). Recorrido: Avingudes → Plaça d’Espanya → Carrer de Sant Miquel → Rambla → Carrer Unió → Born. • Fira Dolça d’Esporles: 4/10 “Dolça Nit de l’Art” (18.00 h). 5/10 fira amb dolços, producte local i activitats culturals. Idees clau • Sumud: estratègia vital i política de perseverança palestina. • Genocidi: marc legal i evidències a Gaza (fam, desplaçaments, destrucció d’infraestructures). • BDS/boicot i pressió social com a eines de canvi. • Patrimoni com a identitat i motor econòmic sostenible si es cuida. Moments citables "El pla de Trump i Netanyahu és un cruel sarcasme…" (manifest llegit a Mallorca) "Avui el meu cos ha sigut una massacra televisada" (peça poètica sobre Palestina) "Resistir és existir" (lema de la manifestació) "Què és més rendible a llarg termini? Un paisatge amb personalitat o xalets clònics?" (F. Grimalt)

Resum general Conversa profunda sobre educació amb Asun Gallardo (directora del CEIP Gabriel Janer Manila —antigament Gabriel Baiseca— a Son Gotleu), centrada en la vocació docent, la transformació pedagògica, la convivència i la cohesió social en un context de desigualtats. S’hi destaquen pràctiques com la justícia restaurativa, el mindfulness i una gamificació per valors inspirada en Harry Potter per fer protagonista l’alumnat. "Tot està per fer i tot és possible." • El sistema canvia poc en el “continent” (espais, mobiliari) i massa en lleis; cal mirada docent i estabilitat de projectes. • Equitat real: més inversió, ràtios adequades i recursos estables als centres d’atenció preferent; resultats visibles amb l’ampliació a CIPI/ESO (menys abandonament). • Convivència i valors: mediacions entre iguals, cercles restauratius i un projecte de valors universals que dona sentit i motivació. • Impacte al barri i a llarg termini: canvis generacionals i transferència de valors fora del centre, malgrat la mobilitat i la rotació d’alumnat. "No deixar mai d’imaginar." Temes principals Vocació i diagnosi del sistema • Asun Gallardo reivindica una vocació “de sempre” i constata que ha canviat massa poc l’essencial: espais tancats, pupitres dels anys 70, estètiques que condicionen les metodologies. • Crítica a la inestabilitat legislativa: lleis que canvien sense avaluació i sense impacte a llarg termini; currículums poc flexibles comparats amb altres països. Condicions docents, percepció social i xarxes • Cal autoestima docent i reconeixement social; la professió viu pressió, manca de recursos i una cultura de la queixa amplificada per xarxes. • Malgrat tot, la tasca és de màxima responsabilitat: cada alumne té potencial i el docent n’ha de ser facilitador, no punitivista. Protagonisme de l’alumnat i convivència • Premi Ramon Llull 2025 al projecte on l’alumnat és protagonista: mediacions entre iguals (fins i tot entre família i professorat), pràctiques restauratives i responsabilitat en l’aprenentatge. • Canvi de rol del professorat: de “control” a acompanyament i seguiment, amb orgull per l’autonomia i la maduresa dels alumnes. Equitat, barri i polítiques públiques • Son Gotleu: alta immigració, rotació i desigualtats. Reclam de finançament estable (escoles d’estiu, ampliació del temps formatiu) i ràtios adequades. • Evidències d’impacte: amb l’ampliació a CIPI/ESO, de 50 alumnes de 4t d’ESO només se’n “perden” 2; abans titulaven 2–3. • Debat sobre mescla social: a pobles és més factible; a Palma s’hi sumen percepcions de seguretat que condicionen famílies. Valors i gamificació (Harry Potter) • Quarta “pota” del projecte: valors universals treballats amb gamificació. Harry Potter facilita justícia, valentia, lleialtat, esforç i superació en un llenguatge que connecta. • Rituals i solemnitat donen sentit: "Consejo de Hogwarts" trimestral, amb autovaloració pública i canvis de casa segons els valors assolits. "No hem estat honrades... hauríem de tornar a Slytherin." (alumnes que confessen haver copiat) Transferència fora de l’escola i comunitat • Efectes al barri: més respecte i convivència observables; canvi generacional amb exalumnes que avui són famílies implicades. • Repte del “mite de Sísif”: la mobilitat expulsa el capital social creat; cal inversió urbana i de serveis per arrelar la comunitat. Estabilitat de la plantilla • Essencial per a centres d’alta complexitat: referents estables per l’alumnat i temps per formar el professorat en el model del centre. Justícia restaurativa • Contrapunt a la justícia punitiva: separar acte i persona, comprendre conseqüències i necessitats, i restaurar per reintegrar a la comunitat. Millor prevenció de la reincidència. Consell final “No deixar mai d’imaginar, d’il·lusionar-se i de crear els nostres propis somnis.”

El programa de Jubilats per Mallorca a Ona Mediterrània

Transitant cap a un món millor! Programa d'anàlisi de la realitat per transitar amb propostes concretes cap a un món millor, més just, solidari i sostenible, que vol donar veu a persones i entitats que hi estan treballant. És important escoltar, conèixer el que es fa i el que es pot fer. Transita amb noltros i escolta'ns cada dijous d'11h a 12h a la 88.8FM. Amb Guillem Ramis i Margalida Rosselló.

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.

Resum general Programa matinal molt complet amb tres eixos principals: seguiment de l’assalt israelià a la flotilla rumb a Gaza, una entrevista de fons sobre residus i incineració amb Margalida Ramis (GOB), i una conversa jurídica amb Daniel Escribano sobre judicis polítics i la “democràcia militant”. Es completa amb l’espai “La vida ignota”, recomanacions literàries, un bloc d’història sobre el búnquer de 1975 i l’anàlisi de Jaume Sastre. Temes principals Flotilla a Gaza: seguiment en directe, abordatges, protestes a escala internacional i convocatòries locals. Residus d’Eivissa a Mallorca: crítica ambiental, trànsit addicional, model d’incineració i proposta de solucions reals (separació, compostatge, infraestructures pròpies, decreixement). Judicis polítics i llibertat d’expressió: de Miguel Castells a Valtonyc, 15-J al Parlament i el judici del Procés; marcs legals, euroordres i drets lingüístics. Punts clau per secció Actualitat i temps (495–1146s) • Focus informatiu: assalt de la Marina israeliana a la flotilla; alguns vaixells encara en ruta. • Protestes: concentracions avui (19 h) davant ajuntaments; a Itàlia hi ha vaga general de 2 h; UGT i CCOO anuncien aturades el 15 d’octubre. • Declaracions de Lucía Muñoz des d’un vaixell: > "El govern d’Espanya es converteix en còmplice del que pugui succeir". • Altres titulars: funeral a Nàpols pel DJ mort a Eivissa; cursos B1 de català al Servei de Salut; Consell de Mallorca i autodeterminació del Sàhara; reobertura del Museu Marítim; càmeres a Palma; targeta única de transport; reportatges sobre Pegasus/NSO i plastics a la Mediterrània. • Predicció: anticicló, sol i màximes de 27–28 ºC. Entrevista — Margalida Ramis (GOB): Gaza i residus (1230–2318s) • Condemna el genocidi i reclama moviment social per la pau: "Ara és el moment que això tingui un torcebràs definitiu". • Crítica a la importació de residus d’Eivissa: 15.000 camions/any addicionals, col·lapse viari, incineració que genera escòries tòxiques i risc per a la salut (estudis associant incineradores i càncer). • Denúncia de la falsa economia circular: “cremar no fa desaparèixer els residus” i externalitza el problema. • Proposta de solucions reals: - Reducció i recollida selectiva (especialment fracció orgànica→compost). - Plantes de compostatge i reciclatge a Eivissa; gestionar residus al propi territori. - Inversió pública en infraestructures pròpies en lloc de pagaments de transport. - Debat sobre decreixement i canvi de model. • Crida a mobilitzacions (contra el portaavions nuclear i per Palestina). La vida ignota — amb Frederic (2811–3453s) • Format que dona veu a la classe treballadora i a perfils poc visibles. • Converses poc guionitzades per afavorir honestedat i proximitat; música triada pel convidat. • Intent de paritat i combinació de vides amb actualitat (essers polítics). • Frederic demana una vaga general davant la barbàrie a Gaza. Notícies de les 9 (3596–4080s) • Seguiment: una vintena d’embarcacions esquiven part dels assalts i continuen cap a Gaza; stream en directe intermitent. • Reforç de convocatòries i relectura de portades (VilaWeb, Diari de Balears, premsa en paper i Mallorca Daily Bulletin). Entrevista — Daniel Escribano: judicis polítics (4104–5820s) • Definició de judici polític i de “democràcia militant” (exigència d’adhesió als principis del règim; tipificació d’“opinions” com a delicte: injúries a la Corona, ofenses religioses, enaltiment, ultratges a Espanya). • Casos analitzats: - Miguel Castells: condemnat per injúries al govern; TEDH condemna Espanya (1992) per vulnerar la llibertat d’expressió. - Valtonyc: creació artística vs. discurs; correcció del TJUE (retroactivitat penal) i TC belga que declara inconstitucional la llei d’ofenses al rei. - 15-J al Parlament (2011): absolució inicial; el Suprem (Marchena) introdueix el concepte de “clima coactiu” i condemna 8 manifestants. - Judici del Procés: estratègia de “causa general”; > Marchena a Cuixart: "Llerra, vostè té una estratègia defensiva". Reiterades euroordres denegades (Schleswig-Holstein, Bèlgica, etc.). • Drets lingüístics: deficiències de traducció/interpretació que afecten el dret de defensa; marc processal arcaic i tracte de facto d’“estranger” a catalanoparlants. Llibres — amb Miquel Serra (6058–6867s) • Poesia: Antoni Vidal Ferrando, "Entre dues fosques" (Proa). • Llengua popular: Antoni Rodríguez Mir, "1111 llans i pestes" (Lleonard Muntaner) — diccionari d’insults i frases fetes. • Assaig polític: Manuel de Pedrolo, "Prosa de combat" (Comanegra) — presentació a Quart Creixent el dijous 9 (19 h) amb Júlia Ojeda i Tomeu Martí. Curiositats de la història — amb Xisco Roger (7308–8843s) • Octubre 1975: darrera colcada del búnquer arran dels últims afusellaments del franquisme (2 d’ETA i 3 del FRAP). • Contrapunt europeu: manifestacions massives (Olof Palme a Suècia). A Espanya, mítings profranquistes (1 d’octubre, Plaça d’Orient). • A les Balears: actes a Palma (Almudaina), Maó i Eivissa; protagonisme del governador Carlos de Meer i consignes com “Espanya unida jamás será vencida” i fins i tot “invadir Portugal”. • Eleccions 1977: el búnquer obté un 0,36% (Círculo José Antonio). • Tanca amb la cançó "Al alba" (Aute), símbol de memòria i dol. Anàlisi — Jaume Sastre (9096–9964s) • 1-O: crítica al derrotisme i a la manca d’estratègia; recordatori que “Espanya mos fa la guerra” amb combinació de garrot i pastanaga. • BBVA–Sabadell: alerta sobre jocs de poder i cavalls de Troia d’interessos transnacionals. • Hispanitat i migració: lectura geopolítica dels vincles culturals instrumentalitzats per l’Estat. • Reclama diplomàcia pròpia catalana i coherència estratègica internacional; escepticisme envers el Consell de la República. • Avisa de dispersió de focus (Gaza, portaavions US) i demana prioritzar full de ruta cap a la sobirania. Cites destacades "Ara és el moment que això tingui un torcebràs definitiu" — Margalida Ramis (GOB) "Llerra, vostè té una estratègia defensiva" — Manuel Marchena al judici del Procés "El govern d’Espanya es converteix en còmplice del que pugui succeir" — Lucía Muñoz (des d’un vaixell de la flotilla) Conclusions La crisi de Gaza actua com a catalitzador de mobilització social local i internacional. El debat sobre residus i incineració exposa contradiccions greus amb la retòrica d’economia circular i obre pas a polítiques de reducció i gestió de proximitat. Els judicis polítics mostren tensions entre ordre públic i llibertats; la dimensió europea (TJUE/TEDH) és clau. El pes de la memòria històrica (búnquer 1975) ajuda a llegir el present. Cal estratègia i diplomàcia pròpia per a l’objectiu de sobirania, evitant dispersió i improvisació.

Resum general Programa monogràfic dedicat a Rachel Podger amb focus en música de J. S. Bach. L’espai comença amb la presentació d’Ona Mediterrània i el context del cicle de monogràfics, i dona pas a la introducció d’un recital en directe des de Wigmore Hall on s’anuncien la Sonata núm. 1 en sol menor i la Partita núm. 1 en si menor per a violí sol. Entre blocs hi ha diverses falques, salutacions i transicions fins a l’inici del tram musical marcat com a “Música”. El tancament inclou una crida a associar-se a Ona Mediterrània i una peça/poema final. "It's a great joy to welcome online audiences from around the world... The British violinist Rachel Podger joins us for an uplifting recital of solo Bach works." Punts clau • Rachel Podger, violinista barroca de referència, protagonitza el programa amb obres de Bach. • Es destaquen la Sonata núm. 1 en sol menor (BWV 1001) i la Partita núm. 1 en si menor (BWV 1002), situades en el període de Bach a la cort del Príncep Leopold. • El recital s’emmarca en els diumenges matinals de Wigmore Hall, una sèrie que combina talents emergents amb artistes consolidats, amb menció al patrocini que la fa possible. • Es promociona una entrevista de tarda amb el cantant i pedagog alemany Thomas Krastoff. • Diverses falques d’antena i salutacions separen blocs, i al final hi ha una campanya d’associació d’Ona Mediterrània i una peça de text/poesia. Temes principals 1) Context del monogràfic i presentació de l’artista • El programa tanca la sèrie de monogràfics musicals de setembre, dedicant l’episodi a Rachel Podger. • Es vincula l’episodi amb l’actuació de Podger al Festival de Música de Bunyola (12 d’octubre). 2) Introducció al recital de Bach des de Wigmore Hall • Wigmore Hall dona la benvinguda a l’audiència en línia i presenta el recital de violí sol. • Repertori: Sonata núm. 1 en sol menor i Partita núm. 1 en si menor de Bach. • Marc històric: obres del període de Cöthen (cort del Príncep Leopold). 3) El cicle dominical i el patrocini • Els diumenges matinals són un aparador de joves talents i artistes reconeguts. • Es destaca la importància del patrocini per sostenir la tradició del cicle. 4) Contingut complementari i transicions • Anunci d’entrevista amb Thomas Krastoff a la tarda. • Falques, salutacions i silencis entre blocs fins a la secció marcada com a “Música”, on comença el tram musical principal. 5) Recital i tancament • Tram musical identificat a la transcripció com a “Música”, corresponent al recital de Bach interpretat per Rachel Podger. • Crida a associar-se a Ona Mediterrània i peça final de caràcter poètic/declamat. Moments destacats "This morning, we hear Bach's Sonata No. 1 in G minor followed by his Partita No. 1 in B minor." "This series also helps us invest in the talent of the future... we are very grateful to our Sunday morning sponsors." Per a l’oient • Si t’interessa el barroc per a violí sol, aquest episodi resumeix el context i el repertori clau de Bach en la interpretació d’una especialista de referència. • Inclou informació útil sobre el cicle dominical de Wigmore Hall i la campanya d’associació d’Ona Mediterrània.

Resum de l’episodi Programa de FutbolXat a Ona Mediterrània amb una tertúlia centrada en: la primera victòria del Mallorca davant l’Alavés, la prèvia a Sant Mamés contra l’Athletic Club, un bloc ampli de Champions League (Barça-PSG, Liverpool, Atlèti, Madrid, City) i el tancament amb les semifinals de la Copa Libertadores. Punts clau Mallorca 1-0 Alavés (primera victòria, joc fluix): gol assegurat en una acció de pilota a terra aprofitada per Asano; resultat justet i sensacions discretes. Gir tàctic d’Arrasate: abandona la línia de cinc; aposta per línia de quatre i doble pivot més creatiu (Samu Costa + Morlanes). Rendiments desiguals: Darder, partit fluix; Maffeo, vulnerable al lateral; Domènech sorpresa a l’onze; Morici imprescindible però equip amb dèficit de gol. Eix defensiu en qüestió: s’insinuen símptomes d’empitjorament físic a Raillo i Valjent; s’amaga amb experiència i posició, però preocupa a mig termini. Prèvia Athletic Club – Mallorca: rival en mala ratxa a LaLiga i desgastat per Europa; avantatge potencial per al Mallorca si sap aprofitar rotacions i cansament. Champions League: focus en Barça-PSG (moltes baixes a tots dos), el mal moment del Liverpool, i el poderós moment de l’Atlètic contra el Madrid; City de Guardiola, fiable amb Haaland i Doku. Copa Libertadores (semis): Flamengo–Racing Club i LDU Quito–Palmeiras; atenció a l’altitud de Quito i a la gespa artificial de Palmeiras (i Botafogo) com a condicionants competitius. No traicionaré més a jo mateix Paraules d’Arrasate abans del partit: canvi de pla cap a una línia de quatre, coherència i valentia per corregir el rumb. Anàlisi del Mallorca 1-0 Alavés Què va passar • Gol d’Asano en una acció atípica de pilota a terra jugada amb verticalitat. • L’Alavés va dominar més trams del joc, tot i generar poques ocasions clares. • El Mallorca va patir per sortir del darrere i per controlar la zona central (3v2 rival amb Aleñá, Ibáñez i Blanco). Claus tàctiques • Passa de 5 a 4 al darrere i doble pivot més constructiu: Samu Costa (més anàrquic) + Morlanes (més posicional). • Tres mitges puntes (Domènech–Asano–Darder): Darder, massa lluny del cor del joc; costà mantenir possessió i control. • Maffeo, retorn com a titular, travessa un moment fràgil en duels; Rebac li guanya sovint l’esquena. Noms propis • Darder, per sota del seu nivell en la seva posició preferida. • Raillo i Valjent, grans de cap però amb símptomes de pèrdua de velocitat; cal protegir-los millor en transició. • Morici, vital i renovat, però l’equip depèn massa dels seus gols; cal repartir anotació amb segones línies i laterals. • Debat obert i contundent contra insults racistes a Larín: tolerància zero a la grada. Prèvia: Athletic Club – Mallorca (Sant Mamés) Context del rival • Athletic Club en mala ratxa (1 punt de 12) i partit europeu immediatament abans: risc de rotacions i desgast. • Figures clau: Unai Simón, Laporte, Vivian, Sancet, Guruzeta, Berenguer, Iñaki i Nico Williams (lesió recent de Nico pesa molt). Claus del partit per al Mallorca • Mantenir la línia de 4 i solidificar el doble pivot; acostar Darder a la base per ordenar. • Buscar centres laterals i ABP cap a Morici contra centrals potents però exigits per acumulació de minuts. • Intensitat sense pilota i vigilàncies sobre segona línia (Sancet) i carrils (Yuri/De Marcos equivalents). Possibles onces i pla • Mallorca: Leo Román; Maffeo, Raillo, Valjent, Mojica; Samu Costa–Morlanes; Pablo Torre i Darder articulant; Morici com a referència. • S’espera un Athletic amb rotacions post-Europa; l’inici pot ser clau per aprofitar cames fresques. Pronòstic de la taula • 1-1 com a resultat “bo” per a la situació actual; visió més pessimista veu un 2-0 si el Mallorca no troba arguments ofensius. Champions League: focus Barça–PSG i estat dels grans Barça – PSG • Baixes sensibles als dos equips (Barça: Rafinha, Gavi, Fermín; PSG: Dembélé, Marquinhos, entre d’altres). • Duels clau: Lamine Yamal vs Nuno Mendes; Pedri com a cervell per superar la pressió. • Filosofia Flick: talent amb disciplina; meritocràcia i exigència competitiva. Altres grans temes • Liverpool, en mala dinàmica: derrota a Galatasaray i dubtes a la Premier. • Atlètic de Madrid, agressiu i vertical, atropella el Madrid amb molt d’ABP; el Xolo torna a l’ADN. • Manchester City, fiabilitat amb Haaland i espurnes de Doku; Rodri i Bernardo sostenen el pla. Copa Libertadores (semifinals) Els creuaments • Flamengo – Racing Club (Avellaneda) • LDU Quito – Palmeiras Claus competitives • Altitud de Quito (~3.000 m): avantatge per a LDU a l’anada; Palmeiras pot resoldre a São Paulo. • Gespa artificial a Palmeiras (i Botafogo): canvia paràmetres de control, salts i ritmes. • Domini brasiler dels darrers anys; tècnics com Felipe Luis (Flamengo) i entrenador brasiler a LDU. Jugadors/temes destacats • Flamengo amb talent contrastat; Palmeiras amb joves com Víctor Roque i múscul competitiu. • Possible final 100% brasilera si es compleixen els pronòstics.

Ona Mediterrània és una ràdio lliure i associativa de Mallorca. Sintonitza'ns al 88.8 FM, i també a onamediterrania.cat

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.

Panorama general del programa "És el moment de posar el focus en l'actualitat internacional... avui és un dels dies realment dramàtics." Programa amb ritme intens i temes de gran abast: des de la flotilla cap a Gaza i el debat sobre el pla Trump–Netanyahu, fins a la crisi d’habitatge per l’allotjament turístic il·legal a Mallorca, el discurs polític sobre immigració, l’actualitat cultural amb el Festival de Poesia de Lloseta, la recomanació del llibre “Les dones i Mallorca”, el debut del programa Ona Progressiva (rock progressiu) i una anàlisi geopolítica sobre UE–Rússia. Clau del dia: Gaza, pla Trump-Netanyahu i mobilització Flotilla a Gaza: seguiment a bord amb Lucía Muñoz. Preparats per una possible intercepció israeliana en aigües internacionals, denunciada com a il·legal segons dret internacional. Crida a la mobilització: concentracions davant ajuntaments i manifestacions per exigir ruptura de relacions amb l’estat d’Israel i embargament d’armes. Pla Trump–Netanyahu: valoracions crítiques. • Positiu si implica alto el foc i atura la matança. • Insuficient si no garanteix una solució real amb dos estats i la fi de l’ocupació i dels assentaments. • Netanyahu rebutja un estat palestí; risc de “pau” nominal sense reconstrucció justa ni drets. Crisi d’habitatge i lloguer turístic il·legal a Mallorca Dades alarmants: fins a 45% d’anuncis detectats d’allotjament il·legal, que podria arribar al 60–70% si es compten vies ocultes (plataformes fora UE, contactes directes, grups privats). Efectes: • Competència deslleial i evasió fiscal. • Tensió sobre l’habitatge: cada casa turística és un habitatge menys per a residents. • Captura d’ingressos per capital estranger (pseudo hotels en cases particulars), benefici que “s’exporta”. Reclams: inspeccions, sancions, llicències estrictes i desnormalitzar la impunitat. Immigració i clima polític Pronòstic de curs polític: agenda marcada per l’extrema dreta (assumida en part pel PP) centrada en immigració i acusacions de corrupció contra l’entorn de Sánchez. Dades vs demagògia: el principal flux a Balears és latinoamericà, no africà; s’assenyala un doble raser cultural i un gir xenòfob en el debat. Eivissa: pluges extremes i canvi climàtic 200 l/m² en 2 hores: rècord històric, danys greus però sense víctimes mortals. Factors: • Canvi climàtic (onades de calor, mar Mediterrani sobreescalfat, episodis torrencials). • Urbanisme en zones inundables i infraestructures que alteren l’escorrentia natural. Necessitats: planificació basada en ciència, respecte a la natura i adaptació. Cultura: Festival de Poesia de Lloseta (2–4 d’oct.) Programa al Teatre de Lloseta (activitats gratuïtes): • “Poesia i Vi”: presentacions de llibres amb tast de vins. • “Llompart, una vida, una herència” (obra de La Fornal). • “Festa de la paraula”: lectura improvisada amb poetes convidats (p. ex. Antònia Canyelles, Blanca Llum Vidal, Sebastià Perelló), conduït per Joan Martorell. També es destaquen els Premis Literaris locals (narrativa i poesia). Llibre de la setmana: “Les dones i Mallorca. Una mirada crítica” (Elisa Rosselló i Fortesa) Assaig divulgatiu que combina filosofia i feminisme amb un repàs històric de dones, col·lectius i educació a Mallorca. Idees forquilla: • Paralllelisme crític entre capitalisme i masclisme (posseir/consumir sense consentiment). • Models de conducta: força (masculí) vs cura i servei (femení) – no essencialistes. • Xarxes socials i hipersexualització: frontera difusa entre cosificació i empoderament. • Llenguatge i biaix de gènere; reflexions sobre usos (articles, tractaments) i matriarcat domèstic vs patriarcat públic. • Dades d’analfabetisme femení històric i evolució de l’accés a l’educació (escola de dones, universitat 1910, renovació pedagògica 1931). Música i nova franja: Ona Progressiva Debut del programa de Jordi Vidal: recorregut anual pel rock progressiu (1967→1980), amb psicodèlia, rock simfònic i derivacions (Beatles, Pink Floyd, etc.), possibles especials i visió local. Geopolítica: UE–Rússia i seguretat europea Consell Europeu extraordinari a Copenhaguen: alarma per provocacions russes (drones, incursions aèries) i necessitat d’una defensa europea integrada. Reptes: • Dependència de l’OTAN vs autonomia estratègica. • Unitat política exterior i lluita contra desinformació i guerra híbrida. • Moldàvia: victòria proeuropea; suport i camí d’adhesió com a senyal geopolític. Trump i els militars EUA: retòrica d’“enemics interiors” inquietant; risc institucional i incertesa atlàntica. Altres apunts d’actualitat Vox al Parlament balear: boicot al minut de silenci per les víctimes de Gaza, criticat com a antidemocràtic i irrespectuós. Premis Enderrock de la Música Balear: gala (5 de novembre), reconeixements destacats (p. ex. Antònia Font, Pere Estelric). Idees-força Aturar la violència a Gaza és prioritari, però sense solució política no hi haurà pau duradora. El lloguer turístic il·legal erosiona l’estat de dret i empitjora la crisi d’habitatge a Balears. El canvi climàtic ja és aquí; cal adaptació i planificació urbana responsable. La UE ha de reforçar unitat, defensa i resiliència davant Rússia i desinformació.

Enciclopèdia musical del Segle XX (bàsicament)

Resum general de l’episodi Punts destacats • Reconeixement a la divulgació musical: entrevista a Pere (musicòleg, matemàtic i periodista) pel seu Premi Anderroc, amb defensa del paper dels mediadors culturals i de la música en directe. • Focus clàssic/òpera: de Korngold a Wagner. Explicació contextual de “Els Mestres Cantaires de Nuremberg” (1868), el seu ús propagandístic pel nazisme i el missatge de tradició vs innovació a través de Hans Sachs; escolta del preludi, el quintet, la “cançó del premi” i el coral final. • Vida Intel·ligent (educació): dades sobre desigualtats i comprensió lectora, major presència femenina (>55%) i millor finalització de graus, inversió per alumne (Luxemburg vs Espanya), hores lectives i vacances, calendari amb calor i proposta de reducció de ràtios (objectiu 12:1) amb dubtes de com s’implementa. • Ciència: descoberta clau sobre l’aterosclerosi: la molècula propionat d’imidazol (de la microbiota intestinal) és causal en la inflamació arterial i l’esdeveniment agut (ictus/infart). Hi ha un fàrmac en desenvolupament. • Tecnologia i medi ambient: el cost hídric de la IA generativa: una consulta pot consumir ~0,5 litres d’aigua; alerta sobre l’impacte de centres de dades en aigua i energia. Premi Anderroc i la divulgació musical (Entrevista amb Pere) Idees clau • Reconeixement de la cadena cultural: no només músics; també organitzadors, tècnics de so i llum, premsa i ràdio que donen a conèixer l’obra. • Vigència del directe: malgrat Spotify i la digitalització, el concert continua essent central: avui el disc funciona com a “tarja de presentació” per aconseguir bolos. • Suport institucional i creació pròpia: cal que institucions creguin en els músics que creen repertori propi (no només versions). “Mos falta que la gent cregui en els músics que feim música nostra.” Agenda i guardons • Gala del 5 de novembre al Teatre Principal; votació popular oberta a la web d’Anderroc per categories (jazz, pop, clàssica, folk, etc.). • Premis decidits per institució: Antònia Font (reconeixement institucional), Cap Pela (trajectòria) i Pere (personalitat). Participa també l’Obra Cultural en el reconeixement. Clàssica i òpera: de Korngold a Wagner Preludi cinematogràfic • Obertura amb banda sonora de “The Prize” (Mark Robson) de Jerry Goldsmith i recordatori de l’afició del programa per les BSO. Korngold: “La ciutat morta” (Die tote Stadt) • Nota sobre Erich Korngold, pioner de la música de cinema a Hollywood (Errol Flynn) i autor d’una òpera que es veu poc fora d’Alemanya. Wagner: “Els Mestres Cantaires de Nuremberg” (1868) • Context històric: de la Primavera dels Pobles (1848–49) a la unificació prussiana; Wagner assumeix que la cultura vertebra Alemanya. • Personatge i eix temàtic: Hans Sachs, mestre sabater i preservador del cànon; debat de tradició vs innovació per mantenir viva la cultura. • Recepció i política: ús de l’obra pel règim nazi; reflexió crítica sobre la data del 20 de novembre i Santa Cecília. • Audiències: preludi, monòleg de Hans Sachs, el quintet i la “cançó del premi” (“El premi serà l’Eva”), i el coral final on s’explicita el missatge cultural. Missatge central: l’únic vertebrador de la pàtria alemanya és la cultura. • Versions i veus: enregistraments clàssics (MET, James Levine), Karita Mattila (Eva), James Morris (Hans Sachs), Ben Heppner (Walter) i René Kollo (tenor) a la cançó del premi. Vida Intel·ligent: Educació Dades i tendències • Desigualtats persistents i dèficits de comprensió lectora. • Dones a l’educació superior >55% i major taxa d’acabament de graus; el sostre de vidre persisteix al mercat laboral. • Inversió per alumne: Luxemburg ~27.000 $; Espanya ~10.900 $; Perú <2.000 $. Espanya, per sota dels líders europeus comparables. • Hores lectives i vacances: Espanya en línia amb OCDE; el debat real és la distribució i l’impacte del calor a setembre/juny. Polítiques i reptes • Calendari i calor: sense climatització adequada, allargar setembre/juliol és inviable. • Ràtios: proposta ministerial de reducció progressiva fins a ~1 professor per 12 alumnes, però sense pla clar; descens demogràfic pot reduir ràtios de manera “natural”. Prioritat a centres vulnerables (ja passa en centres d’atenció preferent a Balears). Ciència: microbiota i aterosclerosi Descoberta clau • Identificada la molècula de la microbiota intestinal, propionat d’imidazol, com a causa d’inflamació arterial i de ruptura de placa que desencadena ictus/infart (no només correlació; validació en models animals). • Investigació del CNIC (Espanya), finançada majoritàriament per La Caixa, i resultats convergents a la Univ. de Ruhr-Bochum. Impacte • Fàrmac en desenvolupament (col·laboració amb farmacèutica italiana) bloquejant el receptor proteic on s’uneix la molècula: potencial per prevenir milions d’esdeveniments cardiovasculars anuals si supera les fases clíniques. Tecnologia i medi ambient: IA i consum d’aigua • Estimació acadèmica: una consulta a una IA tipus xat pot requerir ~0,5 litres d’aigua per refrigeració de centres de dades. • Doble cost: energia + aigua. Avís a municipis: un “gran centre de dades” pot tensionar subministrament hídric i elèctric. Tancament musical • Aniversari de La flauta màgica (Mozart, 1791): peça de comiat amb Papageno.

Panorama general Programa centrat en la promoció cultural en català: la presència balear a la Setmana del Llibre en Català de Barcelona, el Festival LitteraNit i un retrat teatral del centenari de Josep Maria Llompart. Inclou reflexions sobre la lectura amb el poeta Pons Pons i agenda cultural extensa. "Un llibre és un amic i una bona lectura és un massatge en el cervell." — Pons Pons Presència balear a la Setmana del Llibre en Català (Barcelona) Què hi fa l’IEB • L’IEC/IEB coordina una parada amb editorials de les Illes Balears i un programa d’activitats propi. • Participació al Saló de Drets i a la missió d’editors internacionals de l’Institut Ramon Llull: reunions, presentació de catàlegs i del programa de subvencions. • Parada núm. 35 i comissió de selecció prèvia d’editorials. El Matí de les Balears (diumenge) • «Marató» d’activitats cada 30-40 minuts durant el matí: presentacions, col·loquis i espectacle infantil. • Acte estrella: conversa de Carme Riera (50 anys de “Te deix, amor, la mar com a penyora”) amb Gemma Ventura i lectura dramatitzada de fragments. • Activitat coorganitzada amb Edicions 62 i IEB. OFF a Espai Mallorca (dissabte) • Programa paral·lel amb 5 activitats: recitals, presentacions i col·loquis, en col·laboració amb Espai Mallorca. — Pons Pons: Manifest per la lectura i insularitat Lectura com a fonament • Defensa la lectura com a base de la cultura: sense cultura no hi ha futur. • Crítica del domini de les pantalles: «de la galàxia Gutenberg a la galàxia pantalla». • Reivindicació del llibre en paper i de fomentar el gust per llegir des de la infantesa. Illes, centre i perifèria • Rebuig del terme perifèria: «tothom escriu des del centre de la pròpia geografia». • L’illa com a filosofia de vida i responsabilitat envers el patrimoni humà, ecològic i cultural. Primeres lectures • Aventurers clàssics (p.ex. Verne, Salgari) i “L’illa del tresor” com a formatius en la passió lectora. — Teatre: «Llompart, una vida, una herència» (Joan Gomila) L’obra i el centenari • Espectacle sobre Josep Maria Llompart: memòria cívica, llengua i cultura. • Estructura en tres trames: - Casa de Llompart (records i fotos). - Crònica periodística (manifestacions, Estatut, normalització). - Llompart íntim i poeta (frustracions, joies, poemes). To i recursos • Barreja d’emoció i ironia; moments de comèdia. • Inclusió de poemes dins l’acció per donar context vital (mort, Guerra Civil, amistats). • Repartiment coral amb presència d’amistats i figures del seu entorn; suport musical per situar l’època. — Agenda LitteraNit i altres cites LitteraNit (Illes, Catalunya, País Valencià, Alguer, Andorra) • Acte central a Can Balaguer (Palma) amb el Manifest per la lectura de Pons Pons. • Converses (“Insularitat i Creació”), rutes Llompart, recitals i activitats familiars a biblioteques i llibreries. • Itinerari ampliat a diversos territoris de llengua catalana. Mar Poètic (Porto Cristo) • Homenatge a Miquel Àngel Riera com a fil conductor: recitals, tallers, glosses i exposicions. — Notes musicals i cloenda • Efemèride: 78 anys de Stephen King; tema “In the Mood” (Glenn Miller) a la BSO de “Rose Red” (2002). • Dia Europeu de les Llengües: cançó “La meva llengua” a partir del poema d’Apel·les Mestres.

Aquest episodi de Connexió Eclèctica ens submergeix en una atmosfera de tardor 2025 carregada de reflexions sobre el materialisme místic. A través d'una selecció acurada de novetats discogràfiques, es posa a prova la capacitat de la música experimental i de gèneres consolidats com el post-punk o l'indie folk per connectar amb la nostra dimensió interior. Amb la participació d'artistes de la talla de The Chameleons, Nation of Language i Jens Lekman, es crea una sinergia artística que convida l'oient a qüestionar el temps i les relacions humanes en una societat cada cop més desconnectada del seu propi esperit. És una sessió de programació radiofònica que celebra la difusió cultural de qualitat, buscant trobar bellesa en la foscor i propòsit en el silenci.

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.