Tots els episodis · 2025

2128 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

481-504 de 2128
  • Pedrolo, Gaza i el “pla de pau” de Trump, campanya PIMEM-IBDona, 1‑O (8 anys), Simone Weil, Transitant i Focus sobiranista - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    3h

    Pedrolo, Gaza i el “pla de pau” de Trump, campanya PIMEM-IBDona, 1‑O (8 anys), Simone Weil, Transitant i Focus sobiranista

    Resum executiu Programa coral i dens amb entrevistes, anàlisi i cultura. Destaquen: Entrevista amb Júlia Ojeda sobre “Prosa de combat” de Manuel de Pedrolo i la seva vigència política. Anàlisi internacional: debat crític del suposat “pla de pau” de Trump per a Gaza i el seu encaix polític. Economia i societat balear: entrevista a Jordi Mora (PIMEM) sobre la campanya amb l’IBDona i balanç de temporada; dades de pluriocupació i salaris; immigració i llengua. Política catalana: reflexió als 8 anys de l’1‑O i la trajectòria del moviment. Agenda i opinió: Vicenç Vidal (Més) sobre el conveni ferroviari, finançament i acollida de menors; Guillem Ramis (Transitant) i Joan Plàner (Focus) sobre sobirania, Gaza i portaavions nuclear. Pensament: “Cafè amb filosofia” amb Miquel Ripoll sobre Simone Weil (arrelament i deures). Titulars clau del dia • Supremacisme lingüístic a OT; convocada protesta contra un portaavions nuclear a l'abadia de Palma. • IBDona i PIMEM impulsen “Les PIMES amb elles i per elles”. • Pluriocupació: Balears encapçala l’Estat; avisos per pluges i incidències. • A VilaWeb: Israel accepta el “pla de pau” de Trump per a Gaza (en debat al programa), Tony Blair sona per a la “postguerra”. Entrevistes i debats Manuel de Pedrolo, prosa de combat Júlia Ojeda explica la recuperació d’articles (incloent inèdits censurats) que projecten un Pedrolo pensador polític i d’independentisme combatiu. Clau: textos que ressonen amb l’actualitat dels Països Catalans i relectura més enllà del Mecanoscrit. “Pedrolo va ser una figura incòmode… l’autor més censurat per la guillotina franquista.” Pla de pau de Trump per a Gaza (debats amb Joan Mir i Guillem Ramis) Punts crítics destacats: Possible “trampa” dissenyada perquè Hamas no l’accepti, legitimant la continuïtat de l’ofensiva. Anunci d’amnistia total als caps de Hamas com a novetat tàctica (controvertida en el debat). Rebuig a annexions i exigència d’aturar atacs immediats (lletra petita i execució, en dubte). “Si és un pla que l’altre no pot acceptar, ja pots posar el que vulguis: no acceptarà.” Ramis qualifica la situació de Gaza com “un camp de concentració” i el portaavions com “element mortífer”: “Un portaavions no és res bo… no és benvingut.” PIMEM x IBDona: ocupació i igualtat Jordi Mora (PIMEM) presenta “Les PIMES amb elles i per elles” (des de 2022): Contractació de dones víctimes de violència de gènere (derivació SOIB Dona). Bonificació: 128 €/mes durant 4 anys en Seguretat Social. Suport a plans d’igualtat (fins i tot per a micropimes) i protocols d’assetjament sexual. Balanç temporada: moderació de la demanda i saturació; estabilitat amb diferències per sectors. 1‑O, 8 anys després (anàlisi de Joan Mir) Memòria i balanç: entusiasme popular vs. repressió; desànim i descens de mobilització en Diades. Majoría social per la independència, però marc no democràtic limita vies. Cicle històric: possible “apagada” temporal i relleu generacional. Vicenç Vidal (Més per Mallorca) Ambient al Congrés: tensió i crispació. Conveni ferroviari: cap a mecanisme estable via Llei de Mobilitat perquè la inversió insular no depengui de vaivens polítics. Finançament: recorda la condonació de 1.700 M€; queden pendents reformes de fons. Menors migrants: crítica al bloqueig solidari; avisa del risc de la ruta argelina i crida a la corresponsabilitat. Valoració de Joan Mir sobre l’escó de Vidal Percepció de programa poc nacional (alineat amb Sumar) i seguidisme del PSOE; incidència nacionalista limitada. Seccions d’idees i cultura Transitant (Guillem Ramis) Objectiu: construir alternatives habitables al col·lapse (habitatge, medi, treball) amb sinergies entre ecologisme, feminisme i sindicalisme. Emissió: dijous 11–12 h (redifusió diumenge 9–10 h). “No basta millorar un sol àmbit; cal una trama de deures compartits i cooperació.” Cafè amb filosofia (Miquel Ripoll) — Simone Weil Vida i pensament indissociables; doble inquietud social (món obrer, CGT, diaris d’Espanya) i religiosa (mística, sincretisme). Obres clau i idees: L’arrelament: proposta de “nova civilització” i arrelament contra el desarrelament industrial. Deures vs. drets: vertebrar la política des dels deures envers l’ésser humà. Altres: La gravetat i la gràcia (fragments), L’Ilíada o el poema de la força. Estil: clar i directe; recomanació d’entrada: L’arrelament (Ed. 1984). Focus sobiranista (Joan Plàner) Immigració i llengua: recorda l’ús històric de la immigració castellanoparlant com a eina de substitució lingüística; dades actuals a Balears (Colòmbia, Argentina, Marroc al capdavant). Pluriocupació i salaris: Balears, territori amb més pluriocupació de l’Estat; salaris baixos (hostaleria: ~16.900 €/any mitjà) i cost de vida alt. AENA / aeroport: negativa a la cogestió (marc estatal i lògica centralista); dependència d’ingressos i concessions. Agenda i cultura: èxit de la Firona; acte amb Torra–Albinyana–Soler; presentació del llibre “Bosc a l’interior de Mallorca: natura i cultura”. Moments citables “Pedrolo parla al país sencer, independentment de la generació.” (J. Ojeda) “Un pla que no penses complir pot dir el que vulguis.” (J. Mir) “Un portaavions és una mole de guerra; no és benvingut.” (G. Ramis) “L’arrelament i els deures: eix per a una civilització nova.” (M. Ripoll)

  • Tardor en música: Haydn i Strauss crepusculars - episode art
    El Crepuscle
    54'

    Tardor en música: Haydn i Strauss crepusculars

    Panorama general Monogràfic musical dedicat a la tardor amb dues mirades complementàries: Joseph Haydn i la seva tardor dins l’oratori Les estacions (primera part). Richard Strauss i els seus Quatre darrers lieder, una meditació sobre el pas del temps, el setembre i el comiat (segona part). "...mos parlen tots de deixar enrere unes coses perquè en vinguin unes de noves." Part I — Haydn: La tardor de “Les estacions” Temes i atmosferes Cicle agrari i collita: celebració del treball del camp, el goig comunitari i els fruits de la temporada. Naturalesa viva: cor i orquestra evoquen paisatges, danses i cants populars. Rituals de tardor: de la verema a la caça, amb contrastos entre vitalitat festiva i serenor crepuscular. Lletres destacades escoltades "Von dir, kommt alles heil" — Agraïment i benedicció de la natura. "Im Garten stehen um jeden Baum die Mädchen groß und klein" — Imatges de collita i joventut al jardí. "Des kleinen Raumes klaget nicht der Landmann" — Saviesa del pagès i mesura del desig. Idees clau • Oratori coral-orquestral amb pintura sonora de la tardor. • Equilibri entre jubileu de la collita i pressentiment de l’hivern. Part II — Richard Strauss: Els Quatre Darrers Lieder Eixos poètics i musicals Crepuscle i comiat: cançons que mediten sobre el final del dia i de la vida amb serenitat i acceptació. Setembre i el deixar anar: la naturalesa es recull i l’ésser humà s’abandona al descans. Cant i orquestra lluminosa: textures amples, lieder tardans amb lirisme expansiu. Temes subratllats pel conductor • No sempre hi ha menció explícita a la tardor, però hi predomina la sensació crepuscular i el trànsit cap al repòs. • Lectura unitària: la segona part dialoga amb Haydn des d’una tardor interior. Moments i highlights Presentació i context: programa monogràfic de dilluns, amb crèdits a l’equip tècnic. Part Haydn: entrada clara de fragments en alemany que pinten escenes de camp i collita. Transició a Strauss: canvi d’atmosfera cap a la intimitat i el comiat dels lieder. "Primera part, Haydn... i en la segona part, els quatre darrers lieder de Richard Strauss." Idees principals • Tardor com a metàfora del cicle vital: de la plenitud de la collita (Haydn) a l’acceptació crepuscular (Strauss). • Diàleg entre forma oratòria clàssica i lied tardà del segle XX. • El programa proposa escoltar la tardor en clau natural i en clau existencial.

  • Rap és 1 Peix - Inici Temporada del 29/09/2025 - episode art
    Rap és 1 Peix
    57'

    Rap és 1 Peix - Inici Temporada del 29/09/2025

    Primera edició del programa de la nova temporada de "Un Rap és 1 Peix", presentat per Jaume Mesquida aka Jimi Jazz. Aquesta temporada 2025-26 contraatacam amb el millor rap internacional, fet per dones, de la terra i km0. Així mateix vos durem els millors convidats i programes especials monogràfics. Tracklist: Earl Sweatshirt - exhaust Freddie Gibbs & Alchemist - I Still Love H.E.R. Faenna & Manu Beats - Un trocito del cielo Roc Marciano & DJ Premiere - Armani Section Omar Alcaide - 54 feat. Aqeelion & Juan Arance Jenevieve - Baby Powder WESTSIDE GUNN - SUMMERSLAM 88 Clipse, Kendrick Lamar, Pusha T, Malice - Chains & Whips RARE GC & DJ Skut - SOU COM JO Kendrick Lamar - Backseat Freestyle BLACKTRACK - 4NOTHER RHYME (feat. Musgo One) Mike - Artist of the Century Xavier Mata - Palamós

  • #113 - Les Indòmites - Som fans del Calentano del 29/9/2025 - episode art
    Les Indòmites

    #113 - Les Indòmites - Som fans del Calentano del 29/9/2025

    Les indòmites: Una hora de ràdio eclèctica per gent de ment elèctrica amb na Mistress Perenque, en Roc Negre, la Senyora Licé, en Satan i en Joan CiberSheep. Moixa Mental presenta el programa del col·lectiu d'acció creativa en el qual posam música que ens toca i xerram de temes dispersos i ens feim preguntes absurdes. Ens podeu escoltar en directe dilluns a les 18 (i en redifusió divendres a les 11 i diumenge a les 16), a ONA MEDITERRÀNIA, a la 88.8 de l'FM. Més info: moixamental.cat/radio

  • Sobiranistes del 29/9/2025 - episode art
    Sobiranistes

    Sobiranistes del 29/9/2025

    Programa de ràdio de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. Escolta'ns els dimarts de cada dues setmanes de 10h a 11h dins els matinals d'Ona Bon Dia.

  • El Crepuscle del 29/9/2025 - episode art
    El Crepuscle

    El Crepuscle del 29/9/2025

    (R) El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.

  • Beethoven: personatge, persona i revolució musical - episode art
    El Crepuscle
    1h

    Beethoven: personatge, persona i revolució musical

    Resum general Aquest episodi especial, presentat per en Joan Roca (amb aparició posterior d’en Tomeu Arell), és un recorregut intens i molt viu per la figura de Ludwig van Beethoven, amb una distinció clara entre el Beethoven personatge (històric i polític) i el Beethoven persona (humà, íntim i pianista). L’equip s’autoproclama pioner a les Illes en obrir el camí cap al bicentenari de la mort del compositor (1827–2027). "La música instrumental podia servir [...] per transmetre idees, transmetre valors, contar històries. Era una eina narrativa." Eix 1 — Beethoven personatge: música, història i política Il·lustració i despotisme il·lustrat (Cantata per Josep II) • Context bonnès i il·lustrat: admiració per Josep II, el déspota il·lustrat que també apadrinà Mozart. • Cantata juvenil de Beethoven per la mort de Josep II: una suposada “obra menor” que el programa reivindica com a joia primerenca. • Perfil formatiu: no fou un nen prodigi com Mozart; metàfora esportiva: Mozart = Federer (fluïdesa), Beethoven = Nadal (titànic esforç). Heroica i l’ideal revolucionari • Simfonia núm. 3, Eroica (1804–05): inicialment pensada per a Napoleó com a heroi alliberador; Beethoven es desenganya en veure’l coronar-se emperador i esborra “Bonaparte”. • Canvi de paradigma: la música ja no és només ornament o servei litúrgic; esdevé veu d’idees i valors. • Lectura política: l’heroi esdevé conceptual (llibertat dels pobles) i també autobiogràfic (lluita contra la sordesa). Fidelio: la llibertat de les persones concretes • L’única òpera de Beethoven, Fidelio (1805, Viena ocupada), centra la llibertat individual: Leonora, disfressada de “Fidelio”, allibera el seu espòs Florestan. • El programa destaca el quartet del primer acte com un dels dos millors quartets operístics de la història (amb el de Rigoletto de Verdi). Eix 2 — Beethoven i el poder: glòria, propaganda i contradicció • Segment crític i irònic: “Beethoven llepa-culs?” — reflexió sobre l’artista davant l’status quo. • “La victòria de Wellington” (1813): peça marcial i efectista amb cites patriòtiques (Rule, Britannia; God Save the King; Mambrú), presentada com un bunyol patriòtic. • Congrés de Viena: “El moment més gloriós”, un altre gest proestablishment. Eix 3 — La veu del poble: la Novena i la fraternitat • Simfonia núm. 9 (1824): irrupció del cor dins el gènere simfònic; l’“Oda a l’alegria” de Schiller és llegida sobretot com un himne a la fraternitat. • Lectura cívica: la veu coral com a veu del poble i embrionària democràcia. Eix 4 — Beethoven persona: caràcter, ferides, piano Retrat humà • Temperament difícil: misàntrop, relacions complexes, infantesa amb pare alcohòlic i mare absent; la sordesa agreuja l’aïllament. Tres sonates com a autoretrat pianístic • Sonata núm. 23, Apassionata (1804–05): turbulència emocional entre desamors (p. ex., Josephine Deym) i conflictes familiars (cunyada Johanna). • Sonata núm. 26, Les Adieux (1809–10): Viena bombardejada i ocupada; adeus a amics i mecenes (Arxiduc Rudolf) i a l’estimada Antonie Brentano. • Sonata núm. 29, Hammerklavier (1817–18): en sordesa total, fractura amb el nebot Karl; síntesi titànica d’arquitectura i dificultat tècnica extrema. Cambra tardana • Quartet de corda núm. 16 (1826): una de les culminacions de la música universal; llenguatge visionari que anticipa el futur. Epíleg — Beethoven “des de la tomba” • Franz Schubert, Trio Op. 100 (segon moviment): compost poc després de la mort de Beethoven; agonia serena i herència emocional; recordat en el cinema. Opinions i moments destacats • Debat exprés: “digues un compositor clàssic” — popularitat vs importància. Proposta del programa: - • Bach: el més important per a la història de la música. - • Mozart: el més important per a la bellesa. - • Beethoven: el més important per a la història (del nostre món). • Lectures d’intèrprets: comentari sobre Barenboim (desig de més esforzando); recomanació del docudrama BBC “Eroica”. Obres i fragments destacats (selecció) • Cantata per la mort de Josep II (ca. 1790) • Simfonia núm. 3, Eroica (1804–05) • Òpera Fidelio (1805) — quartet del primer acte • “La victòria de Wellington” (1813) • Simfonia núm. 9, “Oda a l’alegria” (1824) • Sonates per a piano: núm. 23 Apassionata; núm. 26 Les Adieux; núm. 29 Hammerklavier • Quartet de corda núm. 16 (1826) • Schubert: Trio Op. 100, II (1827–28) Conclusió • Episodi-tribut que fixa Beethoven com a clau per entendre la modernitat, tant política com artística. El programa es reivindica com a primer a commemorar el bicentenari (2027), entrellaçant l’heroi cívic, el creador i l’home ferit.

  • La Vida Ignota - Chema del 26/9/2025 - episode art
    La Vida Ignota

    La Vida Ignota - Chema del 26/9/2025

    Comencem la nova temporada de la vida ignota anunciant moltes novetats, a més de presentar el nou disseny d'aquesta temporada comptem amb un vídeo collage a càrrec de la companya de Puré Taller i muntat i editat musicalment amb el nostre camarada Mikrat. Aquest pic hem conegut un poc més a Chema, un jove d'arrels palmesanes que ens explicarà els obstacles immediats d'una vida divergent i plena d'inquietuts que l'han duit a finalitzar recentment els estudis de filosofia a la U.I.B. A més repassarem l'actualitat social i política de l'illa i el món des d'una perspectiva de classe i solidària, recordant la problemàtica de la gentrificació als barris i tenint en tot moment present la lluita i resistència del poble palestí així com el 50 aniversari dels darrers afusellats pel franquisme. Esperem que la gaudiu!

  • Estiu, arrels i pobles: música, cartes i cinema - episode art
    Perifèries Sonores
    57'

    Estiu, arrels i pobles: música, cartes i cinema

    Introducció i fil conductor Perifèries Sonores a Ona Mediterrània obre temporada amb un viatge sonor d’estiu: arrels, pobles i retorns; la qualitat del viatge per damunt de la quantitat; la força de les cartes i les paraules; la nit com a espai poètic; i música que acompanya cada reflexió. • Idea central: l’estiu com a temps d’arrels, memòria i comunitat. • To del programa: íntim, reflexiu i ple de propostes musicals que mesclen tradició i modernitat. "Ets la meva música, la meva ànima, la meva pintura." (Albert Camus a Simone de Beauvoir) Ponts, estiu i arrels (Judeline — Un puente por la bahía) Huelva, la mà i el pont com a metàfora • La Cecilia retorna als orígens familiars i evoca Huelva i el pont cap a la mar com a imatge d’arrel i pas. • Judeline ret homenatge a Camarón: tradició flamenca amb electrònica moderna. • Tema clau: la pell de l’estiu, el sol, el riure i la memòria. Viatjar amb sentit (Fillas de Cassandra — A todas partes) Quantitat vs qualitat del viatge • Crítica a l’obsessió per “anar a tot arreu” de forma superficial. • Reivindicació d’un viatge simbòlic i conscient, estar preparats per canvis i privilegis sense perdre profunditat. • Filles de Cassandra: oralitat gallega + so modern per pensar el món amb arrel. Qui és “la teva gent”? (Queralt Lahoz — Brindo por los míos) Comunitat afectiva i empatia global • “La teva gent” canvia i s’eixampla: família afectiva més enllà de la consanguinitat. • Desig d’una comunitat ampliada: Palestina, Congo, Haití, València, Ucraïna, Gaza… empatia sense fronteres. • Brindis pels propis, sense oblidar que els “meus” poden ser tothom. Cartes, atzar i poesia urbana (Gata Cattana — Cartas que no repartir) L’estiu de cartes i jocs, i el símbol de l’atzar • Records d’adolescència: cartes postals i jocs de cartes (tute, brisca, cinquillo). • Les cartes com a metàfora de sort/causalitat i de les teories que “no s’escriuen soles”. • Gata Cattana: rap poètic que uneix pensament i emoció. Correspondències il·lustres (Beauvoir — Camus) El valor de l’epistolari en temps de missatges instantanis • Lectura de fragments apassionats entre Simone de Beauvoir i Albert Camus (1951, París). • Reflexió sobre com les cartes condensaven pensament, desig i complicitat. • Paralllel amb altres epistolaris (pista sobre Miguel Hernández) i la figura —criticada— de la “musa”. Poble i lideratge femení (Lapucci — Mi Pueblo) De corista a liderar: fer-se lloc al centre • Lapucci, amb arrels flamenc-urbanes, passa de corista a liderar el seu projecte. • “Poble” com a espai de cura, identitat i llibertat (“què tindrà el meu poble…”). Cinema i arrels (Carla Simón — Romeria) Memòria familiar i recerca dels orígens • Recomanació de “Romeria” (Carla Simón): viatge íntim d’una filla que cerca pare i mare. • Tema: a vegades els fills cerquen els pares; llums i música delicades, sense espoilers. • Vincle personal amb València i els llocs on els pares van ser feliços. Somnis llunyans (Mártires del Compás — Nueva York) La ciutat somiada de l’estiu • Nova York com a desig col·lectiu; somni pendent compartit amb la mare. • Cançó que captura l’optimisme d’estiu i el desig de món. Nits d’estiu i Lorca Ciutat sense son i alerta poètica • Les nits càlides: mar, estrelles, cançons, passeigs. • Lectura de “Ciudad sin sueño” de Federico García Lorca i record del seu assassinat. "No duerme nadie por el cielo. Nadie, nadie." (Lorca) Tornar a l’estat salvatge (Clara Peya & Àlex Serra — Estat salvatge) Desaprendre, respirar i reconectar el cos • Tornar a l’estat salvatge com a cura contra l’excés d’horaris i pantalles. • Música que promou presència, respir i relació amb un mateix i amb els altres. Un diumenge d’amor (Etta James — A Sunday Kind of Love) Tendresa que perdura més enllà del cap de setmana • Desig d’un amor calmat i estable, no només fulgor d’estiu. Buit i optimisme sense raó (Brunori Sas) Entre la rutina, el patriarcat i l’esperança quotidiana • Quatre de la matinada, TV i sensació de buit; crítica a la figura de la “dona pacient”. • Tanca en optimisme sense motiu: una petita fe domèstica que sosté. Tancament i Pánico (Instituto Mexicano del Sonido) Compartir la música i posar nom a les emocions • Invitació a compartir cançons sense jerarquies. • Definició de pànic: por intensa; i de por: angoixa davant el risc.

  • Capitalisme caníbal, Redford i turisme precari - episode art
    El Crepuscle
    50'

    Capitalisme caníbal, Redford i turisme precari

    Panorama del programa Episodi amb dues meitats clares: • Un bloc cultural dedicat a Robert Redford, amb anècdotes de rodatges, premis i papers que va declinar o no li van donar. • Una entrevista en profunditat a Rafel Borràs i Ensenyat sobre sindicalisme, capitalisme caníbal, turistificació i pobresa laboral. "Capitalisme caníbal" com a idea marc: un sistema que no només explota el treball, sinó que també devora el teixit social i el planeta. Cometes: Robert Redford — trajectòria i papers perduts Premis i fites • Òscar i Globus d’Or (millor director) per “Gent corrent” (1981) i Òscar Honorífic (2002). • Com a actor, nominat a l’Òscar per “El cop” (The Sting). • Figura clau com a fundador del festival de Sundance. Anècdotes de rodatge i càsting • “Tal com érem” (1973): Sidney Pollack relatà la tensió entre Barbra Streisand (meticulosa, partidària d’assajar molt) i Redford (de “poques preses”). • “El graduat”: Mike Nichols va descartar Redford perquè “no encaixava” amb la inseguretat del personatge; el paper fou per Dustin Hoffman. • “Veredicte final”: Sidney Lumet volia Redford, però les reticències de l’actor amb un paper d’advocat perdedor van obrir la porta a Paul Newman i al guió original de David Mamet. • “L’home que volia ser rei”: John Huston va acabar triant Sean Connery i Michael Caine després que Paul Newman li recomanés actors britànics en lloc de Redford-Newman. • “Tauró” (Jaws): els productors somiaven amb Steve McQueen i Robert Redford, però el repartiment final (p. ex. Roy Scheider, Richard Dreyfuss) va ser més ajustat i eficaç. Moments musicals destacats • “The Way We Were” (Oscar a millor cançó) i “The Sound of Silence” sonen com a memòria sonora d’una època de cinema. Idea clau: Redford va saber alternar estrellat i criteri, i moltes decisions de càsting icòniques van dependre d’un ajust fi entre imatge pública i credibilitat del personatge. Entrevista a Rafel Borràs i Ensenyat Trajectòria i motivació • Ex-sindicalista de CCOO, analista sociolaboral a Fundació Gadeso, activista en moviments com el 15M i l’assemblea de docents. • Defensa i revisita el llegat d’Ovidi Montllor i Estellés com a brúixola ètica i cultural. Sindicalisme avui: del patró amb cara al capital sense rostre • Abans: negociació directa amb empresaris locals i patronals, amb capacitat d’arribar a acords tangibles (p. ex. garanties per a fixos discontinus després de crisis turístiques). • Ara: intermediaris de fons d’inversió, plataformes i algoritmes. Molt difícil “posar cara” a l’adversari, i per tant, més difícil negociar. • Exemples: expedients i reestructuracions a empreses comercials i industrials locals (p. ex. Perles Majòrica) impulsats per fons externs. Què és el “capitalisme caníbal”? • Concepte amb arrels a l’Amèrica Llatina: extractivisme que devora recursos naturals i condicions de vida de les comunitats. • Trasllat a Balears: la turistificació converteix l’illa en “zona de perill”, amb prosperitat inicial que acaba en desequilibris socials i ecològics. Sindicats, moviments socials i turisme • Els sindicats han ampliat agenda amb feminisme, ecologisme i drets civils; necessari però complex per a una part de la base. • Sector hoteler balear: convenis sense vagues durant anys; tres generacions han viscut millores “per conveni” però sense sentir-se protagonistes de les conquestes. • Contrast: als Estats Units hi ha més vagues en hotels que aquí, perquè l’economia i cultura no estan monocultivades pel turisme. Pobresa laboral i fi del pacte del benestar • Trencament del vincle “feina estable = integració social”. Ara hi ha pobresa amb feina. • Entitats com Càritas o Zaqueo reporten molts usuaris assalariats. • L’antic estat del benestar (1950–1980s) s’articulava també per la “por” del capital al comunisme; sense aquella pressió, el capitalisme s’ha desregulat i financeritzat. “Algú ha de dir que hi ha gent que cobra una pensió de misèria i que la pobresa laboral ja és una realitat.” Idees clau • Capitalisme caníbal: explota persones i planeta; a Balears es manifesta en una turistificació intensa. • Sindicalisme desplaçat: del tracte amb patrons locals a intermediaris de fons d’inversió i plataformes. • Treball amb pobresa: el gran desafiament sociolaboral actual. • Cultura i memòria: Ovidi/Estellés com a referents; Redford com a cas d’estrella amb criteri, i càstings que defineixen èpoques.

  • Transitant del 25/9/2025 - episode art
    Transitant

    Transitant del 25/9/2025

    Transitant cap a un món millor! Programa d'anàlisi de la realitat per transitar amb propostes concretes cap a un món millor, més just, solidari i sostenible, que vol donar veu a persones i entitats que hi estan treballant. És important escoltar, conèixer el que es fa i el que es pot fer. Transita amb noltros i escolta'ns cada dijous d'11h a 12h a la 88.8FM. Amb Guillem Ramis i Margalida Rosselló.