Tots els episodis

7760 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1801-1824 de 7760
  • Política, llengua i cultura a Bon Dia i Bona Vida - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    2h 52min

    Política, llengua i cultura a Bon Dia i Bona Vida

    Visió global del programa Bon Dia i Bona Vida, a Ona Mediterrània, combina informació d’actualitat, entrevistes polítiques, reflexió cultural i propostes musicals, amb un fil conductor clar: la defensa de la llengua catalana, la cultura pròpia i una mirada crítica al model econòmic i polític de les Illes Balears. El programa alterna: Butlletins de premsa (Diari de Balears, VilaWeb, premsa local i internacional) per situar l’oient en el context informatiu del dia. Informació de servei (previsió del temps, agenda d’actes, falques institucionals i de Publi Amic). Blocs temàtics d’esports i economia, amb especial atenció al Mallorca i al futbol de proximitat. Entrevistes de fons en clau política (president del PI), cultural (poeta i traductora Laia Malo) i sociolingüística (Laura Camargo, Plataforma per la Llengua). Anàlisi cultural i política amb Llorenç Capellà sobre el binomi cultura i negoci i el paper de les institucions. Espai musical amb Anita Sancho, que posa el focus en la creació musical mallorquina i la recuperació de rondalles. L’eix comú de les converses i comentaris és la crítica a: El model turístic depredador i el seu impacte sobre la llengua catalana i el territori. La banalització institucional de la cultura, usada com a eina de màrqueting turístic més que no com a motor crític i emancipador. La manca de poder de decisió real de les Illes en temes com la immigració, les polítiques lingüístiques o les grans infraestructures. En contraposició, el programa reivindica: La importància d’una cultura arrelada, crítica i exportable (de Blai Bonet a Josep Maria Llompart, passant per la poesia contemporània i la música en català). La llengua catalana com a eina de cohesió social, d’acollida i de dignitat col·lectiva. El municipalisme viu (Inca, Manacor, La Pobla) i el teixit associatiu (OCB, Plataforma per la Llengua, ASM, 3 Salut Mental, etc.) com a espai de resistència i proposta. Temes principals tractats 1. Actualitat informativa i context polític Titulars del Diari de Balears: La ferrada com a trobada de referència en creació digital en català. El càncer de pulmó ja és el tercer més diagnosticat a les Illes Balears. Crítica al baix percentatge del pressupost destinat a cooperació (0,12%). Commemoracions literàries (Any Joan Alcover, Any Llompart) i actes culturals a Manacor i Montuïri. Marató de Reciclatge Creatiu de Roba i Mercat Ecològic de Palma com a exemples de cultura ecològica i economia alternativa. Danys pels temporals a Eivissa, i agenda sobiranista amb l’ASM i el Consell de la República Catalana. VilaWeb i premsa general: Judicialització i exili: Puigdemont i el Tribunal Constitucional. Judici a Martín Villa i memòria de la repressió franquista. Cultura catalana contemporània (premis Ovidi, entrevista a Josep Guia sobre Països Catalans). Premsa en castellà i anglesa (Diario de Mallorca, Última Hora, Mallorca Daily Bulletin): Problemes d’habitatge i llistes d’espera a l’IBAVI. Conflictes sobre l’ordre dels llinatges i casos socials i judicials. Turisme de salut i bellesa, debat sobre compra d’habitatges per estrangers i el relat de “contenció del turisme”. Idees clau: El programa mostra com la premsa reflecteix una tensió permanent entre un model econòmic turístic expansiu i els seus efectes sobre habitatge, serveis públics, medi ambient i llengua. 2. Esports i economia: Mallorca i futbol de proximitat Interlocutors: Presentador i Pep Vergés. Rellevància dels concerts d’Oques Grasses a l’Estadi Lluís Companys com a fenomen cultural de masses. Partit Catalunya-Palestina i Euskadi-Palestina: Reivindicació del dret de Euskadi a competir internacionalment. Polèmica per l’ús de la bandera espanyola per part de Palestina per representar Euskadi i Catalunya. Anàlisi del RCD Mallorca Inici de lliga decebedor: 12 partits, 12 punts, per sota de les expectatives generades pels bons anys anteriors. Sensació general: decepció però encara no hi ha pànic, amb la idea que hi haurà tres equips pitjors. Repàs línia per línia: Porteria: Expectatives altes amb Leo, però errades i lesió. Entrada de Greif (Benkton?): primer partit dubtós, segon millor. Nota orientativa: 5-6/10. Defensa: Mafeo, Valjent, Raíllo, Mójica com a bloc teòric titular. Temporada amb errades greus i irregularitat, quan tradicionalment la defensa havia estat un punt fort. Cas Mafeo: conflicte amb l’afició, declaracions de voler marxar, clima enrarit. Mig del camp: Jugadors de qualitat però sense trobar la clau tàctica. Dubtes constants entre Morlanes i Mascarell. Sergi Darder lluny del nivell esperat. Pablo Torre continua sent l’eterna promesa: qualitat evident però intermitència extrema. Davantera: Jan Virgili, gran sorpresa positiva: jove, bon rendiment, tot i partits irregulars. Muriqi: compleix la seva funció, marca gols i pot superar els 10 gols a la temporada. Conclusió: El Mallorca ha perdut solidesa defensiva i brillantor en el joc, i el principal retret és la nivell d’avorriment dels partits, que han anat involucionant respecte del primer any amb Jagoba Arrasate. Futbol de proximitat: Unió Esportiva Poblera Victòria contra el filial del València i lideratge consolidat a Segona RFEF, per davant del Barça B. 24 punts, només una derrota, equip menys golejat. Pep Vergés combina l’il·lusió per un possible ascens amb realisme: serà molt difícil mantenir el ritme i jugar playoff. Es destaca el paper de l’entrenador Òscar Troya i del treball de club (amb Martí Munar al capdavant). Crida a una major assistència de públic al camp de Sa Pobla. Economia Crònica de la Diada dels Economistes de les Illes Balears: Homenatge a Jordi Rosselló (Roig) com a empresari històric (hotels, concessionaris, antic president del Mallorca 59-60). Conferència de Othman Ktiri (OK Mobility): afirma obertament que el negoci real no és el lloguer de cotxes, sinó la compra-venda de vehicles. Punt crític: Es posa en evidència la opacitat habitual del sector del lloguer de cotxes i com el negoci es fonamenta en la rotació i venda massiva de vehicles. 3. Cultura, poesia i traducció: conversa amb Laia Malo Interlocutors: Presentador i Laia Malo (poeta, traductora i membre de Jansky). Identitat artística i relació amb el cos Laia Malo es defineix sobretot com a poeta/escriptora, tot i combinar-ho amb la traducció i la música. Entén la poesia com una activitat intrínsecament oral, que escriu dient els poemes. Relació amb el cos: El cos té un paper fonamental: l’escriptura és un acte físic, la consciència del cos canvia amb l’edat i amb els cicles vitals. Parla dels cicles hormonals i lunars i de com afecten energia i percepcions, diferenciant-ho de les pressions estètiques del capitalisme. Generació poètica i sistema literari Es reconeix part d’una generació potent de poetes en català, unida per amistats, festivals i residències. Tot i l’estil molt divers, hi ha elements comuns de context (moment històric, temes, llenguatge). Diagnòstic del sistema literari en català: Més festivals, residències i editorials que mai. Però els problemes estructurals persisteixen: el català té menys mercat, els poetes viuen en precarietat i hagin de dependre de beques i feines complementàries. "Els sistemes (editorial, festivals) s’enforteixen, però qui escriu els versos continua vivint en una situació de demanar permís, perdó i donar les gràcies constantment." Poesia escrita per dones Millora la visibilitat, però encara hi ha molta feina a fer. Molts festivals apliquen quotes per equilibrar gènere, fet que indica que la igualtat encara no s’ha naturalitzat. Remarca que més de la meitat dels bons poetes de la seva generació són dones. Oficis de traducció Tradueix del rus i de l’anglès al català. Prioritza autors no traduïts abans al català, que aportin alguna cosa necessària a la nostra literatura. L’objectiu és conservar: Musicalitat i ritme, sobretot si l’autor és molt rítmic. Veu pròpia de l’autor, tot acceptant que inevitablement hi haurà una part de “Laia” a la traducció. El rus implica més dificultat lingüística i cultural, però no hi ha llengües “fàcils” o “difícils”; depèn de com les usa el poeta. Electrovers i projecte Jansky Electrovers = electrònica + versos + controvèrsia. Objectiu doble: Fer que la poesia entri a la pista de ball. Fer que l’electrònica i la música experimental entrin a biblioteques i circuits literaris. El procés creatiu és variat: a vegades parteixen del poema, d’altres del ritme, d’un paisatge sonor o de sons de la natura. És una convivència artística total amb Jaume Reus, compartint també vida i barri (Pere Garau), del qual també beuen temes i imaginari. Gènere i indústria cultural En música, sobretot en la nit i l’electrònica, ha detectat micromasclismes i un entorn tradicionalment molt masculí. La figura femenina sovint s’ha entès com a element estètic més que no com a creadora. Creu que ara hi ha un bon moment de música feta per dones, però cal mantenir la vigilància. En poesia, personalment ha tingut experiències més positives, però ha vist discriminacions a companyes. Projectes actuals Jansky presenta “Batega en els avers”, projecte que combina: Poemes de Josep Maria Llompart i de Laia Malo. Enregistraments de ocells, plantes, pluja, aire, aigua, explorant llenguatges no humans i aprofitant l’Any Llompart. Laia Malo rep una beca de creació de l’IEB i està treballant en un nou llibre de poemes sobre: Com els llenguatges no humans poden ajudar a renovar el llenguatge humà, molt manipulat pel poder. 4. Llengua, turisme i cohesió social: conversa amb Laura Camargo Interlocutors: Presentador i Laura Camargo (lingüista de la UIB). Motiu: Col·loqui organitzat per Plataforma per la Llengua sobre l’impacte del model econòmic turístic en la salut del català, a la seu de la UGT. Estat de salut del català entre els joves Dades de l’enquesta de joventut (2022): Només un 33,3% dels joves (15-34 anys) té el català com a llengua inicial/materna. Un 73-74% són modadors habituals de castellà. Problema central: el canvi automàtic al castellà: Amb desconeguts. Amb persones que no parlen català. El català deixa de ser la llengua per defecte amb desconeguts; això accelera la substitució lingüística. Model turístic i substitució lingüística Contrasta la Mallorca preturística (abans del boom dels anys 50): Societat majoritàriament catalanoparlant. Castellà reservat per a alguns àmbits formals. Amb la Mallorca postturística: Relleu demogràfic molt fort. Monocultiu turístic que afavoreix l’ús generalitzat del castellà i l’anglès com a llengües de servei. Reconeix que el model agrari antic tenia altres problemes, però lingüísticament era més favorable al català. Inca, Manacor i el paper de la burgesia Es planteja la hipòtesi (a desenvolupar) que una burgesia industrial (com la d’Inca, amb indústria del calçat) pot ser més respectuosa amb la llengua pròpia que una burgesia purament turística, lligada a la destrucció del territori. Caldrien més estudis per confirmar-ho i comparar-ho amb altres ciutats. Llengua, cohesió social i ascensor social La llengua catalana pot ser una eina de cohesió social i d’accés a oportunitats, però: L’ascensor social en general està trencat pel model capitalista neoliberal, no només a les Illes. Clau: fer del català una llengua d’acollida i no només d’identitat ancestral. Implica no canviar sempre al castellà amb gent nouvinguda. Implica que els catalanoparlants mantenguin la llengua encara que l’interlocutor no la domini perfectament. Laura parla en primera persona: el fet d’haver après i usar el català li ha obert portes laborals i socials que altres nouvinguts castellanoparlants no han tingut. Amenaces polítiques: escola i vehicularitat Creu que la escola en català és clau: És l’únic espai on molts infants i joves fan una immersió real. Eliminar el català com a llengua vehicular i implantar línies només en castellà seria un cop molt dur i acceleraria la substitució. Critica l’estratègia de Vox i el PP d’erosionar la immersió lingüística i convertir el català en llengua residual. Propostes de futur Mantenir el català a l’escola com a llengua vehicular central. Impulsar el català en els espais digitals i de consum juvenil: Xarxes socials. Continguts audiovisuals i podcast en català. Programes atractius en llengua catalana, tant als mitjans públics com als cooperatius. Campanyes de “no mudar la llengua”: Insistir que és legítim i necessari mantenir el català en interaccions quotidianes. Fer entendre que el català pot ser una eina útil per a tothom, inclosa la gent nouvinguda que vol arrelar-se i prosperar. 5. Política illenca i immigració: entrevista amb Tolo Gili (PI) Interlocutors: Presentador i Tolo Gili (president del PI). Arribada de pasteres i pla especial per a les Illes El PI considera que l’arribada de pasteres és ja “massiva” i que existeix una ruta consolidada cap a les Illes. Propostes a curt termini: Reclamació d’un pla especial de l’Estat per a les Illes Balears, reconeixent-ne la singularitat. Desplegament de Frontex a les Illes, per controlar i desarticular les màfies i la ruta. Propostes a mitjà termini: Reclamació de competències d’immigració i justícia per a la comunitat autònoma. Confecció d’un pla integral autonòmic, que combini: Atenció social i humanitària als arribats. Mesures per desincentivar la ruta i el missatge que “venint aquí se’ls resoldrà la vida”. Gili insisteix que cal diferenciar drama humanitari i gestió política i que no es pot continuar “amb les mans plegades”. També defensa la necessitat d’actuar a l’origen, negociant amb el Marroc i altres països implicats i reclamant més transparència a l’Estat. Coalició mallorquinista El PI impulsa una “gran coalició mallorquinista”. Situació actual: Acord ja tancat amb Som Mallorca. Les altres forces locals i municipals estan informades i convidades. Presentació pública prevista pel 28 de novembre, com a punt de partida, no d’arribada. Objectiu: Crear una nova marca electoral mallorquinista, amb projecte de futur i voluntat de governar, no només de resistir. Obertura a noves incorporacions que comparteixin línia ideològica i objectius. El relat de Gili remarca la necessitat d’un espai polític pròpiament mallorquí, que defensi els interessos de l’illa des d’una perspectiva de país i no subordinada a partits estatals. 6. Cultura i negoci: anàlisi amb Llorenç Capellà Interlocutors: Presentador i Llorenç Capellà (escriptor i articulista). Eix central: Comentari de l’article “Cultura i negoci” (Última Hora), amb una mirada crítica a la instrumentalització de la cultura per part del poder polític i econòmic. Cultura o màrqueting turístic? Capellà proposa, irònicament, afegir al diccionari una definició de cultura: “Eina comunament en desús, reciclada per incrementar el compte de resultats de les empreses hoteleres.” Denuncia que el binomi “turisme i cultura” s’ha buidat de contingut: Les institucions impulsen cultura pensant en esdeveniments massius i imatge exterior, més que en la funció crítica i emancipadora. Exemples de promoció exterior: Consell de Mallorca envia dimonis a Londres. Altres viatges institucionals que prioritzen estètiques folklòriques o productes de consum massiu, mentre ignoren la gran literatura i l’art de l’illa (Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Miquel Barceló…). Cas Miró: Recorda que Joan Miró era republicà i català. Critica que el rei espanyol sigui nomenat president honorari de la Fundació Miró, reinterpretant-ne simbòlicament la figura. Doble discurs interior/exterior A l’interior de les Illes es promociona una cultura “molt nostra” per demostrar estima pel país. A l’exterior, el que s’exporta sovint són productes banals, molt venibles o estereotips folklòrics. Posa l’exemple de l’estàtua de Blai Bonet i Josep Maria Llompart a Canelles de Jones: bona iniciativa local, però no hi ha la mateixa voluntat de difondre la seva obra a Londres o Nova York a través de traduccions i edicions específiques. Cultura quantificada en números La cultura s’avalua per assistència i impacte econòmic: Quantes persones van anar al festival de Magaluf? Quants llibres ven Joana Marcús? Sense negar el mèrit d’autors de gran venda, Capellà recorda que la cultura nacional passa per figures com Blai Bonet, Llompart, Jaume Vidal Alcover, etc., que no es mesuren només en vendes. Cultura domesticada i silencis Malgrat l’augment d’actes culturals, Capellà denuncia una cultura poc rebel, que no qüestiona temes de fons: Projectes com la base militar o fàbrica de bombes a la part forana no reben una resposta contundent del món cultural. Compara amb els anys 30, quan hi hagué mobilitzacions molt fortes contra determinades obres i amenaces al territori. Relaciona els 50 anys de la mort de Franco amb la “resurrecció” del franquisme sociològic: Recorda que les llibertats són parcials: encara avui no hi ha una xarxa forta de mitjans en català, per exemple. El missatge de fons és que la cultura no ha de ser només decoració turística o entreteniment; ha de ser protesta, memòria i defensa del territori i la llengua. 7. Creació musical mallorquina i rondalles: espai amb Anita Sancho Interlocutors: Presentador i Anita Sancho (Xocolat Ràdio). N’unbert (ex Negrets) Presenten el nou EP en solitari de Númbert (Josep Juan Nûnbert), exguitarrista i compositor de Negats. Escolten: “Atles del teu cos”: cançó delicada, amb lletres treballades i un pop que recorda inevitablement Negats, però amb identitat pròpia. Una cançó de l’EP anterior amb Pep Álvarez. Es destaca: Continuïtat creativa després de l’aturada de Negats. EP nou a punt de sortir i disc llarg previst per a l’any vinent. Concert de presentació a l’Espai 36 de Sant Llorenç (13 de desembre). Grup 111 i el single “Hipster” 111 publica el single “Hipster” com a avançament de l’EP “Fora vila”. Cançó irònica sobre la figura del hipster (camisa florejada, barba, monyo, consum “eco” i postureig), amb un pop ballable i lletra molt enginyosa. Altres cançons de l’EP: “Estiu del 98” (record nostàlgic adolescent). “Banderetes” (versió nova d’un tema anterior, sobre banderes i identitats). “Fora vila” i “Jugar amb foc”. Presentació de l’EP 28 de novembre a l’Attic de Binissalem. Rondaia mallorquina: La Rondaia Mallorquina (episodi 3) Presentació del tercer episodi del podcast La Rondaia Mallorquina, produït per blaupodcast.com amb la col·laboració de Xocolat. Veus actuals: Massejara, Carmela Fullana i Maria Drobés (Pitxorines) presenten i comenten. Es recuperen gravacions antigues (cintes de fa 40 anys) d’interpretacions de rondalles amb qualitat de so millorada. Rondalles de l’episodi: “Els tres germans i els nou gegants” Aventura clàssica amb gegants i proves de força. Advertiment d’edat mínima (7 anys) per la intensitat de la trama. “El cavall del rei” Història del rei obsessionat amb el cavall, menescal i criats obligats a gestionar-ne la mort. To humorístic i moralitzant sobre l’autoritarisme. “El festejador” Rondaia còmica sobre un jove al qual la mare obliga a festejar, i que ho fa literalment, en els moments més inapropiats (amb la mort present, etc.). Les Pitxorines hi afegeixen comentaris i un final amb preses falses molt divertit. On escoltar-les: Web: blaupodcast.com. Plataformes: iVoox, Spotify, Apple Podcasts, Amazon, YouTube. L’espai d’Anita Sancho mostra un ecosistema musical i narratiu propi, arrelat a la llengua i obert a la innovació, amb vinils, novetats i col·leccionisme a Xocolat com a epicentre físic. 8. Meteo, falques i agenda cívica Previsió del temps: entrada d’una massa polar àrtica a partir de dijous, amb fred intens, neu a 700-900 metres, ruixats, vent i temporal marítim, i millora progressiva cap al cap de setmana (possibles gelades diumenge). Falques institucionals i de Publi Amic: Revista Estel: Pensament, cultura i territori. Clínica dental Planes Mariano: odontologia slow. 3 Globs (3 Salut Mental): projecte social de distribució d’aigua, creant ocupació per a persones amb problemes de salut mental. Consell de Mallorca: inversió en carreteres de part forana i seguretat viària. dBalears i Ona Mediterrània: crida a fer-se Soci per defensar mitjans independents en català. ASM (Assemblea Sobiranista de Mallorca): sopar-col·loqui a Sacreu (Petra) amb el president del Consell de la República Catalana i el comissionat del Pacte pel Reconeixement Internacional de la Nació Catalana. Plataforma per la Llengua: col·loqui sobre turisme i català. Aquestes falques reforcen la idea d’un teixit associatiu molt viu, que sosté la ràdio, el diari i l’activitat cultural i política en català. Interlocutors principals Presentador principal del programa (Bon Dia i Bona Vida). Pep Vergés – Analista d’esports i economia. Laia Malo – Poeta, traductora i vocalista de Jansky. Tolo Gili – President del PI (Proposta per les Illes). Laura Camargo – Professora de lingüística de la UIB, col·laboradora de Plataforma per la Llengua. Llorenç Capellà – Escriptor i articulista. Anita Sancho – Responsable de l’espai musical (Xocolat). Pitxorines (Massejara, Carmela Fullana, Maria Drobés) – Veus del podcast de rondalles. Tags Actualitat Política illenca PI (Proposta per les Illes) Immigració Pasteres Frontex Sobiranisme ASM Llengua catalana Política lingüística Plataforma per la Llengua Turisme Model econòmic Joventut Substitució lingüística Escola en català Cultura Literatura catalana Poesia Traducció Jansky Electrovers Música en català Negats N’unbert 111 Rondalles mallorquines La Rondaia Mallorquina Esports RCD Mallorca Unió Esportiva Poblera Economia OK Mobility Jordi Rosselló Diari de Balears dBalears Ona Mediterrània Revista Estel Publi Amic Soci Consell de Mallorca Govern Balear OCB Manacor Inca Dijous Bo Seccions amb minutatge 1. Presentació del programa i sumari Inici – 46 s Presentació del Bon Dia i Bona Vida de dilluns 17 de novembre. Sumari d’hores i continguts: notícies, Pep Vergés (esports i economia), entrevista amb el president del PI, connexió amb Laura Camargo, focus amb Llorenç Capellà, secció amb Anita Sancho. 2. Primer bloc d’actualitat: Diari de Balears i VilaWeb 79 s – 455 s Lectura comentada de titulars del Diari de Balears: cultura, salut, cooperació, ecodisseny, mercats ecològics, danys per temporals, agenda sobiranista. Pas a VilaWeb: Puigdemont i el TC, anàlisi política, judici a Martín Villa, premis Ovidi, mort de Claudi Alsina, entrevista a Josep Guia. Repàs a la secció d’opinió de dBalears (Joan Mir, Miquel Ripoll, Joan Lledonat, Rafael Borràs, Jaume Bordils). 3. Previsió del temps 455 s – 564 s Meteoròleg explica l’entrada d’una massa polar àrtica a partir de dijous, amb fred, neu a 700-900 m, vent i temporal marítim, i certa millora cap al cap de setmana. 4. Bloc musical (cançons variades) 564 s – 1079 s Diverses cançons en català, amb lletres sobre amor, vida, pors i esperança. Inclou cançons d’Oques Grasses, contextualitzant-ne l’èxit i concerts anunciats. 5. Esports i economia amb Pep Vergés 1079 s – 2256 s 1079–1240 s: Conversa inicial sobre concerts d’Oques Grasses a Lluís Companys i grans concerts viscuts pels dos (Bon Jovi, Monsters of Rock, Shakira). 1240–1390 s: Context futbolístic sense grans lligues (atur internacional), partit Catalunya-Palestina i Euskadi-Palestina, reivindicació d’Euskadi, polèmica per banderes. 1390–1861 s: Anàlisi a fons del RCD Mallorca: punts, joc, defensa, porteria, migcampistes (Morlanes, Mascarell, Sergi Darder, Pablo Torre), sorpresa positiva de Jan Virgili i eficàcia de Muriqi. 1910–2062 s: Unió Esportiva Poblera: victòria davant el València Mestalla, lideratge a Segona RFEF, expectatives d’ascens, mèrit de l’entrenador Òscar Troya i del club, poca assistència al camp. 2105–2256 s: Diada dels Economistes: homenatge a Jordi Rosselló (Roig), conferència d’Othman Ktiri (OK Mobility) revelant que el negoci real és la compra-venda de cotxes. 6. Entrevista cultural amb Laia Malo (Món de Dones) 2295 s – 3605 s 2295–2415 s: Presentació de Laia Malo (poeta, traductora, membre de Jansky) i de la seva obra entre paraula i so. 2415–2547 s: Relació entre cos i poesia, cicles vitals i pressió estètica sobre les dones. 2568–2661 s: Generació poètica en català, amistats, festivals, residències, i diversitat d’estils. 2661–2762 s: Estat del sistema literari: més festivals i editorials, però precarietat i dependència de beques. 2762–2834 s: Poesia escrita per dones, quotes i invisibilitats persistents. 2834–3050 s: Ofici de traductora (rus i anglès), criteris de selecció d’autors, dificultats i equilibri entre veu pròpia de l’autor i interpretació de la traductora. 3050–3144 s: Comparacions culturals (russos i mallorquins), ritmes i relacions d’amistat profundes. 3144–3227 s: Explicació del concepte Electrovers i del projecte Jansky: electrònica + poesia, porta d’entrada mútua a biblioteques i pistes de ball. 3227–3453 s: Gènere i discriminacions en música i poesia, micromasclismes a la indústria musical. 3512–3605 s: Projectes actuals: Batega en els avers (Any Llompart) i nova obra poètica amb beca de l’IEB centrada en llenguatges no humans. 7. Segon bloc d’actualitat de premsa (9 h) 3684 s – 4092 s 3684–3796 s: Segon repàs a titulars de Diari de Balears: ferrada, càncer de pulmó, cooperació, Any Llompart, Any Joan Alcover, reciclatge creatiu, mercats ecològics, Sineu, Montuïri, Eivissa, Maduro i EUA. 3796–3869 s: Mallorca Daily Bulletin: crítica al relat del Govern Balear sobre contenció del turisme, compra per estrangers, turisme de salut, passaports britànics. 3869–3979 s: Diario de Mallorca: llinatges, entrevista a Pablo Torre, càncer de pulmó, passarel·la a l’aeroport, mare que deixa el fill a l’escola, Arrasate i seleccions d’Euskadi, cursa solidària al nou passeig marítim. 3979–4062 s: Última Hora: habitatge (IBAVI), casos judicials, prioritat als residents en amarraments, discriminació a homes jubilats, fira de la mel, salut d’Izan Guevara, Poblera líder. 8. Falques institucionals i ASM 4092 s – 4640 s Falques de Revista Estel, Clínica dental Planes Mariano, 3 Globs, crida a associar-se a Ona Mediterrània i a dBalears, campanya del Consell de Mallorca sobre carreteres. Anunci del sopar-col·loqui de l’ASM a Sacreu (Petra) amb el president del Consell de la República Catalana i el comissionat del Pacte pel Reconeixement Internacional de la Nació Catalana. 9. Entrevista política amb Tolo Gili (PI) 4640 s – 5261 s 4640–4926 s: Diagnòstic de l’arribada de pasteres com a “massiva”, demanda de pla especial per a les Illes amb implicació de l’Estat i desplegament de Frontex. 4926–5014 s: Reclam de competències autonòmiques d’immigració i justícia, pla integral que combini atenció humanitària i mesures de desincentiu. 5014–5036 s: Necessitat d’actuar també a l’origen, amb el Marroc, i demanda de transparència a l’Estat. 5036–5216 s: Explicació del procés cap a la coalició mallorquinista entre el PI i Som Mallorca, presentació de la nova marca el 28 de novembre, com a punt de partida obert a altres forces. 10. Nova tanda de falques i recordatoris 5287 s – 5478 s Represa de falques de Revista Estel, Clínica Planes Mariano, 3 Globs, ASM, crida a associar-se a Ona Mediterrània. 11. Bloc musical 5478 s – 6017 s Tres cançons en català de registres diversos (pop, indie, crítica social) amb lletres sobre amor, traïció, país i memòria (incloent una cançó explícitament crítica amb els governants al País Valencià). 12. Entrevista sociolingüística amb Laura Camargo 6017 s – 6898 s 6017–6170 s: Presentació del col·loqui de Plataforma per la Llengua sobre turisme i català. Dades alarmants de llengua inicial i ús habitual entre joves. 6170–6266 s: Explicació de la Mallorca preturística catalanoparlant i de la diglòssia clàssica anterior al boom turístic. 6266–6429 s: Debat sobre Inca i Manacor, burgesia industrial vs burgesia turística, necessitat d’estudis. 6429–6629 s: Llengua, cohesió social i ascensor social; experiència personal de Laura com a nouvinguda castellanoparlant. 6629–6834 s: Amenaces a l’escola en català, perill de línies en castellà, importància dels espais digitals i campanyes per no canviar de llengua. 13. Cloenda del bloc lingüístic i agenda del col·loqui 6898 s – 6982 s Recordatori de la data, lloc i participants del col·loqui (Laura Camargo, Bartomeu Rosselló, moderació de Martí Gelabert). 14. Focus amb Llorenç Capellà: Cultura i negoci 7062 s – 8409 s 7062–7244 s: Comentari del Dijous Bo i transformació cultural d’Inca i Manacor com a models d’una Mallorca mallorquina, oberta i culta. 7244–7431 s: Anàlisi de l’article Cultura i negoci, crítica al binomi “turisme i cultura”, exemples de promoció exterior basada en dimonis, guitarres flamenques, etc. 7431–7590 s: Discussió sobre l’ús de la cultura com a recurs turístic, paper de Joan Miró i la seva reinterpretació institucional. 7590–7858 s: Debat sobre les inversions de l’impost de turisme sostenible i la cultura com a part legítima d’aquestes inversions; crítica a la quantificació de la cultura en números de públic. 7858–8046 s: Reflexió sobre l’augment de l’oferta cultural, però amb poc contingut crític; manca de resposta davant la base militar i altres agressions al territori. 8046–8326 s: Enllaç amb els 50 anys de la mort de Franco, el franquisme sociològic i la manca de mitjans en català; crítica a l’acomodament del món cultural. 15. Espai musical amb Anita Sancho (Xocolat) 8619 s – 10145 s 8619–8945 s: Presentació de N’unbert, nou EP i trajectòria post-Negats. Escolta de “Atles del teu cos humà” i d’un tema amb Pep Álvarez. 8945–9231 s: Comentaris sobre estil i continuïtat respecte a Negats; anunci del concert a l’Espai 36 (Sant Llorenç). 9231–9474 s: Presentació del grup 111, single “Hipster” i EP “Fora vila”; escolta de “Hipster” i comentari del to humorístic i crític. 9474–10145 s: Presentació del podcast La Rondaia Mallorquina (episodi 3) amb Pitxorines, tres rondalles (“Els tres germans i els nou gegants”, “El cavall del rei”, “El festejador”), explicació de la recuperació de cintes antigues i on escoltar-les. 16. Cloenda del programa 10145 s – 10346 s Tancament amb la tercera mostra de rondaia (el festejador) i comentaris finals de les Pitxorines. Comiat del Bon Dia i Bona Vida, recordant la redifusió, el programa següent (“Sobiranistes”) i la continuïtat de la graella d’Ona Mediterrània.

  • Intel·ligència artificial, educació i música - episode art
    El Crepuscle
    57'

    Intel·ligència artificial, educació i música

    Episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània amb el convidat Rafael Jaume Ibaens, emprenedor, compositor i docent especialitzat en la intersecció entre filosofia, música i intel·ligència artificial. L’entrevista explora com la IA està transformant la música, l’educació, el treball i la política, i planteja la necessitat urgent d’una mirada ètica i reflexiva. Rafael defensa que la música és molt més que expressió: és autoreflexió i viatge interior, i que la IA pot ajudar en tasques tècniques però no pot substituir el significat i la intenció humanes. En educació, proposa redimensionar el paper del docent: menys transmissió de continguts i més mestre-guia que ensenyi a pensar, raonar i viure. També aborda la por a la pèrdua de feines, el poder de les corporacions tecnològiques i la necessitat de regular la IA sense renunciar al progrés. L’episodi tracta igualment la situació del català en l’ecosistema d’IA, les oportunitats per reforçar la cultura pròpia i els riscos d’absorbir estructures lingüístiques foranes. Rafael presenta el seu musical The Tears of Neraquis, reflexiona sobre bandes sonores mítiques i clou amb un missatge d’esperança: cal cercar el sentit de les coses, dialogar i no quedar-se en l’aparença.

  • Al so de l'Aurora del 15/11/2025 - episode art
    Al so de l'Aurora

    Al so de l'Aurora del 15/11/2025

    Al so de l'Aurora és un programa amb intenció formativa i divulgativa presentat per Aurora, col·lectiu de joves revolucionaris, en el que se tractaran diversitat de temes de la realitat política, tant de l'illa com internacional, amb una perspectiva juvenil i revolucionària.

  • Música, filosofia i reptes de la intel·ligència artificial - episode art
    El Crepuscle
    57'

    Música, filosofia i reptes de la intel·ligència artificial

    En aquest episodi d'El Crepuscle a Ona Mediterrània, el compositor i filòsof Rafel Jaume Ibaens ens convida a reflexionar sobre l'avenç de la intel·ligència artificial des d'una perspectiva humanista. Durant la conversa, s'analitzen els riscos i beneficis d'aquesta tecnologia en la música, l'educació i la creació artística, subratllant que, malgrat l'automatització, l'essència humana i la recerca de significat romanen irreemplaçables. L'autor també comparteix detalls sobre la seva trajectòria en la composició de bandes sonores i l'estrena del seu musical a Escòcia, mentre reivindica el paper de la filosofia i el pensament crític per no esdevenir súbdits de les grans corporacions tecnològiques en un context de posveritat.

  • Des dels Marges del 14/11/2025 - episode art
    Des dels Marges

    Des dels Marges del 14/11/2025

    A cada programa viatjarem per estils molt diferents — des de la salsa fins a la cúmbia, passant pel rock, el jazz, o els ritmes negres i andalusos — perquè la música no té fronteres, però sí memòria i conflicte. Parlam de música com a arma i com a empoderament, com a espai de resistència, com a acte de rebel·lia i també d’alegria col·lectiva. I a més de música, tendrem col·laboracions que miraran l’actualitat des d’una mirada anticapitalista i mallorquina, des dels carrers, els camps i les perifèries d’aquest món que ens vol muts però ens trobarà cantant.

  • Ecologisme, actualitat balear i l'obra poètica de Jaume C. Pons Alorda - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    2h 5min

    Ecologisme, actualitat balear i l'obra poètica de Jaume C. Pons Alorda

    Transició ecosocial i el paper del GOB El programa enceta una conversa profunda amb Margalida Ramis, portaveu del GOB, sobre la crisi civilizatòria i els límits biofísics del planeta. Es destaca la presentació de l'informe sobre la transformació ecossocial a les Illes Balears, una proposta decreixentista que demostra la viabilitat de crear 108.000 llocs de feina amb jornades de 30 hores i millors salaris. Crítica al model de renovables i a la llei agrària • Renovables: Es denuncia el model de macroplantes fotovoltaiques en sòl rústic com una forma d'especulació energètica, proposant com a alternativa l'ús de teulades i polígons industrials. • Emmagatzematge: Alerta sobre els perills de les bateries d'ions de liti en zones inundables com Pollença. • Llei Agrària: Ramis la defineix com la "llei menys agrària de la història", ja que prioritza el negoci immobiliari i turístic per sobre de la sobirania alimentària. Focus Internacional: El paper de la Xina i tensions a l'Indo-Pacífic Joan Manuel López Nadal analitza la visita d'estat de Felip VI a la Xina, subratllant el desequilibri comercial d'Espanya i la necessitat de diversificar relacions amb l'Índia i el Japó. També es discuteix el Pla Àsia de la Generalitat de Catalunya i les tensions creixents entre el Japó i la Xina entorn a Taiwan, definit com un dels punts més calents de la geopolítica actual. Cultura i Poesia: El Corc i l'Any Josep Maria Llompart L'entrevista central amb el poeta Jaume C. Pons Alorda se centra en el seu nou llibre El Corc, una obra definida com una "festa textual" que explora l'ontologia del mal i la resistència activa a través de l'art. "No basta ser bones persones; hem de ser bons activament. El bé és passiu i el mal és actiu." Balanç de l'Any Llompart Com a comissari de l'Any Josep Maria Llompart, Alorda destaca: • La presència del poeta a tots els festivals dels Països Catalans. • La publicació de la biografia definitiva per Pilar Arnau. • L'edició de les obres completes per l'editorial Moll, recuperant textos polítics inèdits. Recomanacions Literàries i Musicals • Miquel Àngel Lladó: Presenta Díptic de la balena. • Ovidi Montlló: La secció de música reivindica la seva figura polièdrica com a cantautor i actor, recordant la seva relació amb Guillem d'Efak.

  • Josep Maria Llompart i l'òpera a Mallorca - episode art
    El Crepuscle
    58'

    Josep Maria Llompart i l'òpera a Mallorca

    En aquest nou programa d'El Crepuscle a l'emissora Ona Mediterrània, es ret homenatge a la figura de Josep Maria Llompart. L'experta Pilar Arnau i Sagarra ens descobreix la vessant més humana i intel·lectual d'un home que va ser clau per a la literatura catalana i l'activisme cultural a les Illes Balears. El diàleg repassa el seu pas per Papeles de Son Armadans i la seva influència com a guia literari de tota una generació. D'altra banda, l'espai musical ens sorprèn amb un recorregut per la història de l'òpera i els seus lligams amb Mallorca, des de la canonització de Santa Catalina Tomàs fins a la trajectòria del cèlebre baix Uetam. L'episodi acaba amb una crida a la reflexió sobre la situació dels creadors actuals, la fragilitat econòmica del sector i el valor fonamental de l'escolta i l'empatia social en els temps que corren.

  • Entre Notes i Mones: Homenatge a Sa Finestra i l'Escena Musical de Mallorca - episode art
    Entre Notes i Mones
    51'

    Entre Notes i Mones: Homenatge a Sa Finestra i l'Escena Musical de Mallorca

    En aquest segon programa d'Entre Notes i Mones a Ona Mediterrània, Santi Monjo i els seus col·laboradors fan un recorregut per l'edat d'or de la música en directe a Mallorca. L'entvidat principal, Enriqui López, recorda els set anys de vida del bar Sa Finestra, un espai cabdal on van néixer estrelles com Daniel Higiénico o Concha Buica en un context de llibertat creativa total. L'episodi combina la nostàlgia dels anys 90 amb una crítica social contundent sobre el tancament dels espais de socialització i la precarietat cultural actual. També s'hi discuteixen temes científics com el comportament anòmal de l'objecte interestel·lar A3D Atlas i es dona veu als afectats per la Covid persistent a través de Toni Portés. Amb una atmosfera que recrea la xerrada de bar, el podcast reivindica la importància de la música, la poesia de Costa i Llobera i la necessitat de recuperar els espais de trobada física en una societat cada cop més desconnectada.

  • Ona Attac - Diversificación econòmica, ara més que mai del 13/11/2025 - episode art
    Ona Attac
    55'

    Ona Attac - Diversificación econòmica, ara més que mai del 13/11/2025

    Introducció El programa d’Ona Attac a Ona Mediterrània aborda dues grans qüestions: • La dependència turística i la diversificació econòmica a les Illes Balears, des d’una mirada crítica amb el model neoliberal. • L’impacte dels incendis forestals sobre biodiversitat, territori i societat, i la necessitat d’una gestió preventiva i coordinada. El fil conductor és clar: no es pot continuar amb el monocultiu turístic ni amb la degradació ambiental sense posar en risc el benestar present i futur. 1. Monocultiu turístic i desigualtat econòmica 1.1. Dependència del turisme i vulnerabilitat • Es recorda que aproximadament el 50% del PIB balear depèn directament o indirectament del turisme. • Això converteix les Illes en un territori extremadament vulnerable davant crisis globals (geopolítiques, sanitàries, climàtiques, energètiques). • Es planteja si el model actual respon realment a l’interès general o més aviat a les elits que controlen els recursos. “No posar tots els ous en la mateixa cistella” és la imatge clàssica que s’empra per explicar la necessitat de diversificació. 1.2. Concentració de la riquesa i neoliberalisme Ferran Avinyó exposa dades molt contundents sobre la concentració de patrimoni a les Illes Balears: • El 5% més ric és propietari aproximadament del 87% del patrimoni total. • L’1–2% de famílies més riques concentren al voltant del 56,5% de la riquesa neta. Això es vincula a: • La concentració de capital ja descrita per Karl Marx. • La victòria del neoliberalisme i el debilitament de l’estat del benestar i de les polítiques solidàries. Consequències socials: • Desigualtat extrema en la distribució de la riquesa. • Problemes molt greus d’habitatge. • Inseguretat i angoixa pel futur de la joventut. • Cultura hegemònica de l’egoisme, la manca de solidaritat i la pèrdua de pensament crític. 1.3. “Trickle down economics” i il·lusió d’abundància Àlex Durán complementa l’anàlisi citant Thomas Piketty i el mecanisme de la trickle down economics: • Les elits econòmiques es queden amb la “part grossa” i deixen caure “miques” de riquesa cap a baix. • Aquestes miques fan créixer la sensació d’abundància entre la població. • Això desactiva la demanda de canvi de sistema, tot i que els indicadors de desigualtat empitjoren. 1.4. El paper de la política i de la societat civil Els convidats són escèptics respecte a la capacitat dels governs, per si sols, de canviar el model: • Hi ha hagut dècades d’esperes frustrades posant l’esperança en les eleccions. • La força laboral depèn en gran mesura del turisme i té incentius per mantenir el model. • La societat civil és qui està començant a reaccionar: oposició a ampliacions d’infraestructures (com l’aeroport), resistències urbanístiques contra noves urbanitzacions i pressió immobiliària. S’insisteix que el turisme afecta tota la societat i que: “S’ha acabat l’imperialisme de pensar que del turisme només en poden opinar els operadors turístics”. 2. Per què s’ha imposat el turisme? Dinàmiques del capital 2.1. Llei de la competència de capitals Ferran explica la lògica interna del capitalisme: • En un sistema capitalista, qui decideix on s’inverteix és el capital privat (els empresaris). • La racionalitat capitalista és invertir on hi ha més rendibilitat a curt termini. • Als anys 50–60, el turisme a les Illes Balears esdevé l’activitat més rendible, i el capital s’hi aboca massivament. El resultat: • Estampida d’inversions cap al turisme, sense mecanismes públics per frenar-la. • Cap govern amb prou lideratge públic i social per orientar l’economia en una direcció més equilibrada. 2.2. Efectes retardats del turisme Es destaca la llei dels efectes retardats: • Les externalitats negatives (mediambientals, socials, urbanístiques) del turisme no són visibles al principi. • La societat només pren consciència del problema 30–40 anys després, quan veu que el seu propi benestar disminueix. • Ara seria el moment en què la societat balear comença a adonar-se que aquesta “bogeria de búfals cap al turisme” no garanteix el futur dels seus fills. 3. Alternatives: diversificació i economia social 3.1. Economia social, cooperativisme i exemples locals Àlex Durán defensa l’economia social i solidària com a via real de diversificació: • Propietat dels mitjans de producció en mans de qui treballa, consumeix o hi estalvia, no de grans elits. • Repartiment més just dels excedents i reducció de la desigualtat. Exemples: • Estudi a Inca: un 12–13% de la mà d’obra treballa en economia social i activitats no lucratives, sobretot en salut i cures. • Però aquests actors no són conscients de la seva força. • Hi manca intercooperació i discurs col·lectiu. • Mondragón (País Basc): • Comarca amb una gran presència cooperativa. • Té l’índex de Gini més baix d’Europa, senyal de baixa desigualtat. • Els excedents es reparteixen entre treballadors, consumidors i estalviadors. 3.2. Economia circular i sector de les cures Xisca Martí aporta una visió des de l’experiència en el tercer sector i a la fundació Deixalles: • Economia circular com a oportunitat de diversificació: • Especialment en sectors que generen molts residus (inclòs el turisme). • Proposta de transformar i reutilitzar localment materials que ara es porten de fora. • Economia de les cures: • Fort creixement en àmbits com discapacitat, exclusió social, salut mental. • En canvi, poca presència d’iniciatives socials centrades en la gent gran. • Els motius s’apunten però queden per desenvolupar més endavant. • Com fem economia importa tant com què fem: • Models d’economia social i solidària i cooperatives amb diferències salarials controlades. • Gestió més horitzontal i participativa com a via de transformació de valors. 3.3. Contradiccions de fer “una altra economia” dins del neoliberalisme Xisca remarca les tensions internes: • Fer una economia diferent dins un marc de regles neoliberals genera contradiccions i frustracions. • Les entitats socials sovint es troben en desigualtat de condicions davant grans empreses amb “millors cartes econòmiques”. • El turisme ofereix sous i convenis molt atractius, cosa que dificulta retenir professionals en el tercer sector. 3.4. Instruments públics: contractació i reserves de mercat Es subratlla el potencial transformador de la contractació pública: • La nova llei de contractes permet introduir clàusules socials i reserves de mercat per a entitats d’economia social. • Alguns acords de govern marquen que fins a un 3% del volum econòmic anual hauria de ser reserva de mercat. • A la pràctica, segons estudis de REAS, no s’arriba ni a l’1,2%. Això suposa una oportunitat desaprofitada per: • Impulsar l’economia social. • Crear llocs de feina de qualitat. • Reduir desigualtats i dependències del turisme. 4. Turisme: decreixement, alternatives i límits 4.1. Necessitat de decreixement turístic Cap al final, Ferran formula el que anomena “l’elefant a l’habitació”: Cal una proposta explícita de decreixement turístic a les Illes Balears. Eixos de la proposta: • No es tracta de “decréixer per decreixer”, sinó de decréixer en activitat turística per créixer millor: • En renda més repartida. • En benestar social. • En qualitat ambiental. • El decreixement turístic ha d’anar acompanyat de diversificació econòmica i de passarel·les laborals: • Trasllat ordenat de treballadors des de serveis turístics cap a serveis de cures i assistència. 4.2. Envelliment i noves ocupacions en el sector de cures L’informe de prospectiva CES 2030 mostra: • Un envelliment molt fort de la població balear fins al 2030. • Necessitat de crear entre 40.000 i 50.000 noves ocupacions vinculades a: • Cures a la gent gran. • Assistència i acolliment. • Serveis sociosanitaris. El Fòrum Social ja ha elaborat annexos amb: • Dades sobre places turístiques obsoletes i els treballadors que en depenen. • Propostes de passarel·les formatives i laborals perquè passin de l’assistència turística a l’assistència a la població. 4.3. Salari base de referència i crisi de l’habitatge Les dades de CCOO apunten la necessitat d’un salari base de referència específic per a les Illes Balears: • No basta indexar salaris a l’IPC general. • El factor clau és l’habitatge, amb increments del 5 al 40% en preus. • El salari base de referència calculat se situa entorn de 2.000 € mensuals (14 pagues). Moltes persones no arriben a aquest nivell, cosa que: • Aprofundeix la crisi habitacional. • Empitjora la precarietat tot i el “boom” turístic. 4.4. Emergència climàtica i límits biofísics Ferran destaca l’índex sintètic de medi ambient elaborat pel CES: • Durant la Covid, amb el turisme pràcticament aturat, l’índex millora molt. • A partir de 2021–2022, amb la reactivació turística, l’índex empitjora notablement, fins i tot per sota dels nivells de 2019. Conclusió: • El model actual xoca frontalment amb l’emergència climàtica. • El decreixement econòmic selectiu (en sectors com el turisme massiu) és imprescindible per poder créixer millor en benestar i sostenibilitat. • Àlex afegeix que el canvi climàtic pot imposar el decreixement turístic: estius cada vegada més tòrrids faran menys atractiva Mallorca com a destinació. 4.5. Fiscalitat sobre el patrimoni Ferran aporta un darrer element clau: • Si s’implanta un impost sobre patrimoni a partir de 500.000 €, afectaria unes 13.635 persones (aprox. l’1,8% de la població). • La recaptació seria suficient per finançar el model de transició econòmica proposat. Això incideix en: • Reequilibrar la concentració extrema de riquesa. • Disposar de recursos per a diversificació, cures i transició ecològica justa. 4.6. Hauria d’entrar l’economia social dins el turisme? Debat obert entre Àlex i Xisca: • Àlex defensa la necessitat que cooperatives i economia social penetrin també al sector turístic: • Hotels cooperatius. • Models on l’excedent reverteixi en treballadors i comunitat. • Mostrar al turista una manera diferent de fer, no basada en explotación laboral. • Xisca és més prudent: • Creu que ara mateix és massa difícil transformar des de dins un sector tan potent. • Proposa centrar-se en altres nínxols (residus, reutilització, economia circular, cures) on les entitats socials ja tenen posicions fortes. En tot cas, tots coincideixen que cal “fer pessetes petites”: canvis parcials però concrets, amb molta atenció al “com” es fan les coses i als valors que es promouen. 4.7. Informes, diagnòstics i actors en joc Al llarg del debat es mencionen múltiples documents que ja existeixen però sovint no s’apliquen: • Informe de prospectiva 2030 del CES (encàrrec del Pacte de Progrés, amb participació de la UIB, consells insulars, patronals, sindicats i societat civil). • Informes del Fòrum Social (turisme, habitatge i futurament diversificació econòmica). • Documents del col·lectiu Artal Renau sobre canvi de model. • Informes de CCOO (salari base de referència, transició). • Informe de l’OCB sobre defensa i promoció de la cultura catalana a les Illes. • Informe del CES sobre renda bàsica universal. • Informe del GOB (cooperativa Garúa) sobre l’impacte d’una transició ecosocial en el mercat de treball. • Informe de Més sobre full de ruta per al canvi de model. Es critica que: • El dictamen del CES 2030 no ha estat tingut en compte pel Govern Balear. • El nou govern hagi repetit reflexions ja fetes, encarregant-les a un think tank de la gran patronal. 5. Píndola científica: Incendis forestals i biodiversitat En la segona part del programa, Beatriz ofereix una píndola científica sobre els incendis forestals, especialment greus enguany. 5.1. Magnitud i gravetat dels incendis • S’han vist afectades 12 comunitats autònomes amb incendis molt destructius. • Augment significatiu de la superfície cremada respecte anys anteriors. • Aproximadament el 43% de la superfície cremada era dins d’espais clau per a la biodiversitat (xarxa Natura 2000 i similars). 5.2. Efectes directes i indirectes dels incendis Efectes principals: • Destrucció de vida silvestre i vegetació. • Danys sovint irreversibles al sòl. • Extinció local d’espècies que viuen en zones propenses al foc. • Retrocés en la lluita contra el canvi climàtic: • Les plantes i arbres que emmagatzemen carboni l’alliberen com a CO₂ quan cremen. Altres impactes: • Erosió del sòl per l’aigua utilitzada en l’extinció. • Contaminació atmosfèrica per pols i fum. • Risc per a la salut de persones amb al·lèrgies o problemes respiratoris. • La cendra arrossegada per la pluja contamina rius i corrents d’aigua. • Es cita el cas recent d’Ourense amb un “xapapote terrestre” (fang cendrós que contamina l’aigua). • Pèrdua d’ingressos i mitjans de vida per a treballadors agrícoles, ramaders i sectors associats. 5.3. Impacte sobre la biodiversitat i espais protegits Beatriz destaca l’afectació a la biodiversitat: • Aproximadament el 10% dels espais terrestres cremats formen part de la xarxa Natura, essencials per a espècies amenaçades. Exemples de zones afectades: • Serra de Cabrera: hàbitat del racoet vermell, la perdiu marronosa i la xova pal·la roja. • Serra de Gredos i Candelària: àrea essencial per a l’àguila imperial ibèrica, l’àguila reial, el voltor negre, la cigonya negra. • Zones de Cantàbria amb presència de l’urogall. Conseqüència: • Pèrdua de nius, individus i, sobretot, d’hàbitats, que poden trigar anys a recuperar-se. • A Espanya, els incendis es consideren una de les principals amenaces per a la biodiversitat. 5.4. Causes dels incendis forestals Beatriz identifica diverses causes, sovint combinades: • Naturals: • Llams que provoquen foc sense intervenció humana. • Intencionades (provocades): • Focs suposadament “controlats” que s’escapen. • Incendis provocats per interessos econòmics: aprofitament de llenya, canviar l’ús del sòl per urbanitzacions o pastures. • Negligències: • Fogueres mal apagades. • Borilles de cigarreta. • Maquinària que genera espurnes. • Cas concret a Andratx: carbons de barbacoa tirats prop d’un bosc, que desencadenaren un gran incendi. • Accidentals: • Problemes a línies elèctriques d’alta tensió. • Canvi climàtic: • Condicions més extremes (sequera, onades de calor, vents forts) que augmenten la freqüència i intensitat dels incendis. • Incendis molt greus també a Canadà i Brasil, en un context global. 5.5. Per què augmenten i s’agreugen els incendis? Les causes estructurals principals són: • Manca de gestió forestal i planificació: • A Espanya, un 77% dels boscos no tenen plans d’ordenació. • Això genera paisatges homogenis, joves i poc diversos, altament inflamables. • Abandonament rural i desaparició d’usos tradicionals: • La falta de rendibilitat econòmica i el despoblament del camp deixen els boscos sense cura ni aprofitament. • Sense teixit econòmic i social rural, no hi ha gestió forestal efectiva. • Percepció urbana de la natura com a “intocable”: • Part de la societat urbana defensa una visió de “el bosc no es toca”, que dificulta actuacions de gestió preventiva (neteja de sotabosc, aclarides, cremes controlades). 5.6. Què es pot fer? Prevenció, adaptació i coordinació Beatriz conclou amb un bloc propositiu: • És imprescindible assumir la crisi climàtica: si no es redueixen emissions i s’apliquen mesures de mitigació, l’adaptació serà insuficient. • La magnitud dels incendis pot desbordar la capacitat de resposta si se segueix actuant de manera fragmentada. Cal: • Compromís real i coordinat entre: • Societat. • Administracions. • Classe política. • Combinar: • Restauració ecològica dels espais degradats. • Prevenció basada en el coneixement del territori. • Educació ambiental. • Implicació activa de les comunitats rurals. Idea central final: La protecció de la natura ha de ser un element estructural, vital per a la supervivència, per damunt dels vaivens partidistes. 6. Tancament i proper programa El programa conclou amb dues idees clau: • Hi ha alternatives al monocultiu turístic i al model neoliberal, però requereixen: • Decreixement turístic planificat. • Diversificació econòmica (cures, economia social, economia circular, energia, etc.). • Reforma fiscal sobre el patrimoni per finançar la transició. • Empoderament de la societat civil i recuperació del pensament crític. • La setmana següent, el programa abordarà els “desastres naturals”: • Com es poden prevenir o pal·liar. • Com sovint hi ha mà humana darrere fenòmens aparentment naturals, en línia amb el que s’ha comentat sobre incendis i canvi climàtic. Es conviden els oients a fer suggeriments i comentaris via correu i telèfon, i es desitja bona setmana a tothom.

  • Amb el País Valencià: Conversam amb la presidenta d'Acció Cultural. 13/11/2025 - episode art
    Es Jai de sa Barraqueta
    56'

    Amb el País Valencià: Conversam amb la presidenta d'Acció Cultural. 13/11/2025

    En aquesta edició d'Es Jai de sa Barraqueta a Ona Mediterrània, s'analitza l'any de lluita i dolor al País Valencià després de la devastadora DANA. L'entrevista amb Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià, posa el focus en la precarietat cultural i la indignació social davant la gestió política del president Mazón, a qui s'exigeixen responsabilitats penals. L'episodi explora la resiliència del poble valencià, el suport emocional de les entitats civils i la importància d'enfortir els lligams amb l'Obra Cultural Balear i la Federació Llull. També es denuncia la nova llei educativa que amenaça la supervivència de la llengua a les escoles i es reivindica el paper de la música experimental i compromesa com a eina de denúncia. El programa és una crida a la solidaritat entre territoris per mantenir viva la consciència de generació i la defensa de la cultura catalana enfront de les pressions socials i institucionals actuals.

  • Transitant del 13/11/2025 - episode art
    Transitant

    Transitant del 13/11/2025

    Transitant cap a un món millor! Programa d'anàlisi de la realitat per transitar amb propostes concretes cap a un món millor, més just, solidari i sostenible, que vol donar veu a persones i entitats que hi estan treballant. És important escoltar, conèixer el que es fa i el que es pot fer. Transita amb noltros i escolta'ns cada dijous d'11h a 12h a la 88.8FM. Amb Guillem Ramis i Margalida Rosselló.

  • Copinya de Volta Verda - KITSCH (10) del 11/11/2025 - episode art
    Copinya de Volta Verda
    59'

    Copinya de Volta Verda - KITSCH (10) del 11/11/2025

    Aquest episodi de Copinya de Volta Verda a Ona Mediterrània presenta un recull musical dels anys del franquisme i la postguerra. A través de cançons infantils de Los Chiripitifláuticos i els Payasos de la Tele, el programa analitza com la música servia d'evasió en temps difícils. També explora el fenomen de la rumba amb el Payo Juan Manuel i la gran influència de la cançó melòdica italiana i internacional, amb figures com José Feliciano o Mina, que van dominar la graella televisiva de l'època. Finalment, es reivindica la producció local amb Bonet de San Pedro i la seva connexió amb la cultura de les Balears, tancant amb un retrat sonor d'una Espanya que encara buscava la seva llibertat a través de les ones de ràdio.

  • Propietat intel·lectual, ètica i IA al programa El Crepuscle - episode art
    El Crepuscle
    58'

    Propietat intel·lectual, ètica i IA al programa El Crepuscle

    En aquest episodi d'El Crepuscle a Ona Mediterrània, l'expert Javier Gutiérrez analitza els reptes actuals de la propietat intel·lectual. La conversa aprofundeix en la distinció entre els drets materials i els drets morals, subratllant la relació indissociable entre l’autor i la seva obra. S'il·lustra amb exemples d'artistes com Joan Miró i s'aborda la problemàtica del plagi en l'era digital. Un punt clau és la crítica a la inteligència artificial, advertint sobre el risc que les grans tecnològiques utilitzin obres preexistents per generar continguts buits de l’element espiritual exclusiu de l’ésser humà. L'entrevista clou amb una reflexió sobre la base filosòfica del dret, defensant que la legislació ha de néixer de l'ètica i no només dels interessos econòmics, reivindicant la lectura de clàssics i la música de Bach com a pilars per a una vida plena.

  • L’Illa Sense Calma - Enzo Elbaz del 12/11/2025 - episode art
    L’Illa Sense Calma
    56'

    L’Illa Sense Calma - Enzo Elbaz del 12/11/2025

    L'episodi de L’Illa Sense Calma se centra en una conversa profunda amb l'artista Enzo Elbaz, qui presenta la seva darrera exposició fotogràfica a la galeria La Bàscula de Manacor. A través de la seva experiència a les catacumbes de Palerm, Elbaz reflexiona sobre la mort com a element vital i espiritual, defugint el tabú occidental. El programa analitza la precarietat cultural a les Illes Balears mitjançant les veus del contestador simptomàtic, on es denuncien els problemes de la fragilitat econòmica i la pressió del turisme de masses. Elbaz reivindica la figura del mestre artesà, recordant referents com Andreu Maimó o Zush, i proposa una tornada a l'art comunitari i anarquista, fortament arrelat al territori i a la natura. L'entrevista és un recorregut per la trajectòria d'un autor que ha passat per la fotografia publicitària a Londres fins a la recerca mística actual, tot fent una crida a recuperar l'optimisme i la dignitat en el sector cultural mallorquí.

  • FutbolXat: Reacció del Mallorca i l'efecte Guardiola - episode art
    FutbolXat
    51'

    FutbolXat: Reacció del Mallorca i l'efecte Guardiola

    En aquesta edició de FutbolXat a l'emissora Ona Mediterrània, Tolo Ramon i Joan Fortesa diseccionen l'actualitat futbolística marcada per la victòria del Mallorca davant el Getafe. El programa posa en valor la figura de Mascarell com a eix de l'equip i la capacitat golejadora de Muriqi, a més de fer un balanç de les primeres jornades de Lliga. S'analitza la pèrdua d'identitat de clubs històrics com l'Atlètic de Madrid davant la irrupció de capitals externs i la situació crítica del València. També hi ha espai per a la Premier League, destacant el domini tàctic del Manchester City de Pep Guardiola i la seva recent victòria contra el Liverpool, mentre es qüestiona si l'Arsenal serà capaç de mantenir el pols fins al final. Finalment, es repassen les carreres d'antics capitans i referents com Rafa Gallardo, reivindicant la història del club mallorquinista tant a segona B com a les categories inferiors.

  • Ruta 66 del 12/11/2025 - episode art
    Ruta 66

    Ruta 66 del 12/11/2025

    Ona Mediterrània és una ràdio lliure i associativa de Mallorca. Sintonitza'ns al 88.8 FM, i també a onamediterrania.cat