Context i fil conductor de l’episodi Aquest episodi complet d’Ona Attac a Ona Mediterrània s’estructura en dues parts principals: Col·loqui sobre riscos naturals a les Illes Balears (gran bloc central del programa). Secció final literària-filosòfica amb recomanacions de lectures sobre pensament polític i històric italià. El nucli del programa és el debat sobre com la societat balear afronta (o no) els riscos naturals –inundacions, incendis forestals, sequeres, tsunamis– i fins a quin punt mala ordenació del territori, especulació urbanística i manca de cultura de l’autoprotecció amplifiquen aquests perills. Riscos naturals i vulnerabilitat humana Diferenciar fenomen natural, perill i risc • Fenomen natural: succés físic (lluvia torrencial, vent fort, despreniments, terratrèmols, foc, etc.). • Perill: quan aquest fenomen pot causar danys (per exemple, roques que poden caure d’un penya-segat, arbres que poden tombar). • Risc: apareix només quan hi ha persones o béns exposats a aquest perill (la vulnerabilitat). «No hi ha risc si no hi ha persones.» Els convidats remarquen que els riscos naturals no són només “coses de la natura”, sinó el resultat de la combinació entre: • Intensitat i freqüència dels fenòmens. • Mala ordenació del territori i decisions polítiques. • Vulnerabilitat de la població (on viu, com es construeix, com es prepara). Mala ordenació del territori i interessos econòmics De la teoria als casos concrets Els geòlegs i el tècnic forestal insisteixen que el problema no és l’absència de normativa o de cartografia, sinó: • Mala ordenació territorial, sovint conscient. • Pressió d’interessos econòmics i especulació a zones determinades. • Ajuntaments que ignoren mapes de zones inundables o els volen “afinar” per reduir restriccions edificatòries. Exemples destacats: • Urbanitzacions construïdes en zones clarament inundables (com la urbanització Sabasa a Sant Jordi) on la toponímia ja advertia del perill. • Franges costaneres turístiques i barris sencers de Palma o Eivissa plenament urbanitzats sobre zones inundables, on ara no es pot “fer marxa enrere” fàcilment. Es recorda el cas d’un municipi peninsular on, després d’una inundació, l’ajuntament va expropiar una quarantena de cases i en va construir de noves en una zona segura, convertint l’àrea inundable en zona verda. Un exemple de decisió valenta però difícilment extrapolable a grans zones costaneres saturades. Cartografia de risc: eina disponible però poc respectada • A les Balears s’han elaborat mapes de llanures geomorfològiques d’inundació, diferenciant entre: - Inundacions ligades a un curs fluvial o torrent. - Inundacions pluvials (acumulació d’aigua per pluges intenses sense curs definit). • Es critica el discurs de fer cartografia “en trazo fino” si això vol dir rebaixar la protecció per afavorir l’especulació. • Es demana als ajuntaments no autoritzar cap nova construcció a zones inundables i, quan es pugui, reorganitzar el territori per reduir el risc. Canvi climàtic i agricultura: més aigua, menys aigua i més pressió Els experts expliquen l’efecte del canvi climàtic sobre el règim d’aigües i temperatures a les Balears: • Pluges més concentrades i intenses → majors cabals punta i més inundacions sobtades. • Períodes de sequera més llargs i freqüents, amb temperatures sostingudes per damunt dels 35–38 ºC. • L’agricultura necessitarà més aigua, augmentant la pressió sobre els aqüífers. • Paral·lelament, es continua urbanitzant i construint més. «Si cada any anem creixent i urbanitzant més… això no té sortida.» La conclusió és que el model territorial i econòmic actual entra en xoc frontal amb els límits físics i climàtics de l’arxipèlag. Incendis forestals: més bosc, més risc, menys gestió De paisatge cultural en mosaic a massa forestal contínua En el darrer mig segle, a les Illes Balears: • S’han guanyat més de 60.000 hectàrees de terreny forestal. • Això equival aproximadament a 40 milions d’arbres més. • El bosc és més dens i més continu, fruit de l’abandonament rural i agrícola. Aquest canvi ha transformat el “paisatge cultural en mosaic” (bancals, horts, camps conreats alternats amb bosc) en massa forestal contínua, que: • Amplifica el perill d’incendis (més combustible i més continu). • Converteix els focs en més extensos, més intensos i més difícils d’extingir. • Incrementa el risc en la interfície urbà-forestal (urbanitzacions enmig del bosc). Exemple clau: L’incendi d’Andratx de 2013 (més de 2.500 hectàrees cremades) hauria estat impossible 30 anys abans, quan un 35 % de la zona eren bancals actius; avui estan abandonats i envaïts per la vegetació. Quina gestió forestal cal fer? A partir de la pregunta sobre pobles envoltats de bosc (com Esporles) i sortides viàries vulnerables, es proposa un model de gestió selectiva i planificada: • Prioritzar zones d’alt risc i punts estratègics de gestió, on: - Fer treball selvícola. - Controlar la càrrega de combustible. - Mantenir franges de protecció que facilitin l’extinció. • Protegir tots els nuclis rurals generant entorns de discontinuïtat vegetal al voltant de pobles i urbanitzacions (antics horts, camps, zones netes). • Objectiu tècnic recomanat: - Gestió anual d’almenys l’1 % del territori forestal (unes 2.000 ha/any a les Balears). - Realitat actual: només 350–400 ha/any, molt per sota del necessari. Incendis fora de capacitat d’extinció i territori fora de capacitat de gestió La situació a la península (centenars de milers d’hectàrees cremades) serveix d’advertència: • S’estan produint incendis “fora de capacitat d’extinció”: - Per molta dotació de mitjans aeris i brigades, el foc supera qualsevol capacitat operativa. - S’assembla a voler aturar una riuada amb el cos. • El problema de fons és tenir “territori fora de capacitat de gestió”: massa superfície abandonada, massa combustible, massa poca intervenció. «Els incendis s’apaguen a l’hivern.» Matís: “Es gestionen a l’hivern”, a través de prevenció, neteja, aclarides i manteniment. Revaloritzar el món rural i els gestors del territori Es denuncia la visió urbanocèntrica que considera que qui es queda al camp és un “fracassat”. En realitat: • Pagesos, ramaders, pastors i treballadors forestals que gestionen el territori tenen un valor social incalculable. • Cal més suport econòmic i polític a aquest món, que és clau per reduir el risc d’incendis i altres fenòmens. Inundacions: mapes, autoprotecció i enginyeria Zones inundables ja construïdes: què fem ara? A partir de l’exemple de la franja costanera turística de Palma i altres municipis, es planteja el problema de: • Barris sencers situats sobre zones inundables, amb alta densitat de població i infraestructures (garatges, soterranis, ascensors). • Impossibilitat pràctica de “esbucar-ho tot” a gran escala. Es discuteixen tres línies d’acció: Reubicacions puntuals (com el cas de les 40 cases expropiades en un municipi peninsular). Solucions tècniques i d’enginyeria per minimitzar danys: • Sistemes per impedir l’entrada d’aigua als garatges soterranis (portes tipus comporta, barreres inflables, etc.). • Millors dissenys d’ascensors i cambres de màquines per evitar avaries massives després de pluges. Cultura de l’autoprotecció com a eix central. Cultura de l’autoprotecció i protocols Els convidats insisteixen que la majoria de morts en inundacions es produeixen a carreteres, garatges i vehicles, no a cases en alçada. Exemples: • Torrentada de Sant Llorenç: de 13 morts, 10 a les carreteres. • Inundacions recents a València: víctimes en garatges i cotxes atrapats. Davant els avisos rojos d’AEMET, caldria que la població actués així: • No agafar el cotxe ni moure’s innecessàriament. • Quedar-se a casa; si hi ha planta superior, pujar-hi. • Els infants romandre a l’escola si ja hi són; si l’avís és previsible, suspendre classes. • Evitar garatges i soterranis, especialment en zones baixes. Es posa com a exemple positiu la Universitat de València, que va enviar correus a tothom ordenant quedar-se a casa davant un avís roig. De l’alerta al pla d’emergència efectiu Es critica que els plans d’emergència són massa reactius i poc preventius: • AEMET emet avisos de perill (nivells groc, taronja, roig). • Però la gestió de la vulnerabilitat i les mesures concretes (tancar escoles, suspendre transport, activació de protocols) correspon a Protecció Civil i altres institucions, que sovint no anticipen prou. Es reclama un model on un avís roig activi automàticament un conjunt de protocols obligatoris, no deixats a criteri puntual de rectors, alcaldes o directius. Dificultats tècniques i impacte social Es mencionen problemes concrets: • Garatges inundats que malmeten instal·lacions i cotxes. • Ascensors espatllats durant mesos, especialment greus per a gent gran o amb mobilitat reduïda, atrapada a casa. Es considera que aquests reptes són tècnicament abordables, però requereixen: • Regulacions específiques (codis de construcció en zones inundables). • Incentius o obligacions per implantar solucions d’adaptació en edificis existents. Tsunamis a les Balears: risc poc freqüent però molt greu Cap al final, s’introdueix un tema sovint ignorat: el risc de tsunami a les Illes Balears. Origen i freqüència estimada • Els tsunamis que poden afectar les Balears provenen principalment de terratrèmols al nord d’Algèria. • El temps d’arribada estimat de l’ona fins a les illes és d’uns 45 minuts. Estimacions històriques: • En uns 700 anys hi ha hagut aproximadament 70 terratrèmols importants a la zona → uns 10 per segle. • No tots són submarins ni generen tsunami. • Càlcul aproximat: una gran ona potencialment destructiva cada 70 anys de mitjana, però amb gran variabilitat: - Poden passar 200 anys sense cap episodi rellevant. - El darrer cas conegut amb efectes visibles: 2003 (terratrèmol a Algèria). Efectes històrics i evidències geològiques S’aporten dades que mostren la potencial gravetat: • El tsunami de 2003 va causar destrosses en embarcacions a Cala d’Or i oscil·lacions anòmales de la mar a Maó. • Estudis geològics han identificat blocs rocosos transportats per tsunamis a 43 metres d’alçada al Cap Blanc, prova de grans esdeveniments passats. • Cròniques del 1657 descriuen que l’aigua va penetrar fins a 2,5 km terra endins a la marina de Santanyí, deixant el terreny ple de peixos. Es subratlla que es tracta d’un risc molt poc freqüent però d’impacte potencial extraordinari, especialment en platges de Llevant plenes de gent i zones costaneres turístiques. Falta absoluta de preparació • Es constata que no hi ha cap cultura ni plans específics de resposta a tsunamis a les Balears. • Es veu com un dels riscos més greus i alhora menys considerats en la planificació. Dimensió política i econòmica dels riscos naturals Al llarg del col·loqui apareix un fil constant: • La precarietat institucional en prevenció i gestió. • La manca de voluntat política real per aplicar el que la ciència i la tècnica recomanen. • El pes determinant dels interessos econòmics i l’especulació en la configuració del territori. «No tenim una mala ordenació perquè siguem tontos, sinó perquè hi ha interessos econòmics concrets que fan que es construeixi on no s’hauria.» Es tanca el debat recordant que hi ha opcions tècniques i polítiques per millorar (reordenar, invertir, gestionar, educar), però que cal que els governants deixin de mirar cap a una altra banda. Secció final: filosofia i literatura per pensar el present Després del bloc de riscos naturals, el programa canvia de registre i passa a una secció literària-filosòfica amb el col·laborador Pep. De Palestina a Itàlia • Es recorda que els dos programes anteriors es van dedicar a Palestina i Gaza, amb un fort vincle emocional entre aquella terra i la realitat local. • Ara es proposa un “salt a Itàlia” per abordar el pensament sobre la novetat del nostre present a través de dos intel·lectuals italians: - Luciano Canfora. - Enzo Traverso. Luciano Canfora: món antic i crítica del present Pep presenta sobretot l’obra de Luciano Canfora, filòleg i historiador especialitzat en la cultura clàssica grega i romana, però també intel·lectual públic molt actiu en el debat contemporani. Punts principals de la recomanació: • És considerat un dels grans especialistes vius en món clàssic, capaç de combinar erudició i intervenció pública. • El seu pensament resulta clau per analitzar el feixisme, el marxisme i figures com Gramsci o Cèsar. Obres destacades: “Julio César. Un dictador democrático” (Ariel, 2014): • Estudi extens i detallat sobre la figura de Juli Cèsar, presentat com un “dictador democràtic”, cosa que obliga a replantejar la relació entre poder personal i legitimitat popular. “La historia falsa y otros escritos” (Capitán Swing, 2013): • Recull d’articles on Canfora dissecciona falsificacions, mites i relats distorsionats en la historiografia i la política. • Analitza casos com: El “testament secret de Lenin”. Episodis vinculats a la detenció i persecució d’Antonio Gramsci i altres militants. • L’objectiu és distingir veritat i manipulació en relats molt difosos. “Il passato presente” (en italià): • Recull d’articles publicats entre 2012 i 2022. • Llibre de “combat intel·lectual”, molt documentat i crític amb les derivas polítiques actuals. • Inclou un article que acaba amb una pregunta punyent: «Podem definir com a democràcia els nostres països si hem acceptat el retorn de l’esclavitud en formes noves?» Canfora parla de societats “neoesclavistes”, on persisteixen relacions de dominació i explotació sota aparença democràtica. Enzo Traverso: pervivència del feixisme Tot i que es desenvolupa menys, es menciona també Enzo Traverso com a altre referent per entendre el present. • Es destaca sobretot un dels seus llibres centrals, on la tesi fonamental és: - La pervivència del feixisme des dels seus orígens fins avui, en formes transformades però recognoscibles. - L’eix del llibre és Itàlia, però el diagnòstic es pot estendre a altres països europeus. Pep presenta així aquests autors com a eines conceptuals per pensar el nostre temps, les seves crisis democràtiques i les continuïtats històriques entre feixisme clàssic i formes polítiques actuals. Idees clau que travessen tot l’episodi • Riscos naturals i riscos polítics estan profundament entrellaçats: la natura posa el fenomen, però la societat construeix el risc. • Especulació, mala ordenació territorial i abandonament rural són factors centrals tant darrere les inundacions i els incendis com darrere la precarietat social i democràtica. • Cal una cultura del risc i de l’autoprotecció, que inclogui: - Educació (simulacres, protocols, informació clara). - Plans d’emergència anticipatius i no només reactius. - Respecte rigorós a la cartografia de risc. • Els llibres de Canfora i Traverso ajuden a pensar críticament el present, qüestionant: - La idea que vivim en democràcies consolidades. - La continuïtat de formes de dominació (neoesclavitud, neofeixisme) sota noves aparences. En conjunt, l’episodi construeix un pont entre la gestió material del territori i la reflexió crítica sobre el nostre temps polític, mostrant com tots dos nivells són imprescindibles per afrontar els perills —naturals i socials— del present.
L'episodi d'avui d'Es Jai de sa Barraqueta a Ona Mediterrània presenta una conversa profunda amb el Dr. Melcior Riera, expert en malalties infeccioses de Son Espases. Durant l'entrevista, s'analitza l'estat actual de la lluita contra el COVID-19 i el VIH, destacant que, tot i la cronificació de certes patologies, la prevenció segueix sent clau. El doctor subratlla el paper fonamental de les vacunes com l'eina de salut pública més eficaç de la història, recordant la importància de mantenir els calendaris de vacunació en adults, especialment per al tètanos, el pneumococ i l'herpes. Així mateix, s'alerta sobre el perill de les resistències bacterianes a causa de l'ús inadequat dels antibiòtics i es desmenteixen els mites associats als moviments antivacunes. L'espai conclou amb recomanacions per a la gent gran i una reflexió sobre la responsabilitat dels professionals sanitaris en la protecció de la comunitat.
Transitant cap a un món millor! Programa d'anàlisi de la realitat per transitar amb propostes concretes cap a un món millor, més just, solidari i sostenible, que vol donar veu a persones i entitats que hi estan treballant. És important escoltar, conèixer el que es fa i el que es pot fer. Transita amb noltros i escolta'ns cada dijous d'11h a 12h a la 88.8FM. Amb Guillem Ramis i Margalida Rosselló.
Resum general de l’episodi Aquest episodi complet de Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània combina actualitat informativa, entrevistes socials i polítiques, reflexió històrica i recomanacions culturals, amb un fil comú molt clar: la defensa de la llengua i la cultura catalanes, la memòria del franquisme i la necessitat d’una societat cohesionada i crítica. Actualitat: política, llengua i educació Premsa i panorama informatiu • Repàs de la portada del dBalears: iniciativa de partits sobiranistes per garantir un plurilingüisme real a l’Estat, crítica a la campanya governamental «La democràcia és tu poder» i denúncia del caràcter de pseudo-democràcia espanyola. • Notícia sobre el Tribunal General de la UE confirmant l’assetjament laboral de José Ramón Bauzá al seu assistent. • Cultura i memòria: presentació del primer volum d’obres completes de Josep Maria Llompart; alerta de Memòria de Mallorca sobre la manca de normativa a l’ESO en matèria de repressió franquista. • Educació i món laboral: reclam de l’ESTEI per augmentar el plus de residència, creació d’un nou consorci Erasmus+, i jornades sobre inclusió i neurodesenvolupament. • Polítiques socials: constitució de l’Observatori de la Infància i l’Adolescència i campanya per la donació de sang (primer cas del virus Usutu a Mallorca). • Llengua i cultura digital: campanya «I tu, com et dius?» de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) sobre noms i llinatges; iniciativa de Plataforma per la Llengua per impulsar el català als videojocs. • Crònica política: polèmica per la presidenta del Consell que rep un col·lectiu franquista el 20-N; debat sobre la participació de Més a Sumar; demanda d’alcaldes per l’acollida de menors migrants. • Lectures recomanades de dBalears: articles d’opinió sobre música d’arrel, política, esperança col·lectiva i límits de la democràcia possible. Idees clau: defensa del català, crítica al centralisme, memòria de la repressió franquista i necessitat d’un panorama cultural contemporani viu i crític. Entrevista: teixit veïnal i poble viu a Felanitx 30 anys de la Federació d’Associacions de Veïns de Felanitx Interlocutors: Tomeu Martí i Antònia Badell, vicepresidenta de la Federació. • Explica les quatre associacions d’origen (Es Convent, Santueri, Sa Font Beurador i Mancor de la Vall/Vinyassa) i la creació de la federació el 2000 per donar més força comuna davant l’Ajuntament. • Parlen d’uns 470 socis de quota familiar, que equivalen a prop de 1.500 persones. Activitats i cohesió social • La federació impulsa unes 14–15 activitats: - escriptura creativa, Pilates, ioga, tallers d’expressió corporal, ballades, club de lectura, cursos de llatra, activitats per a gent gran, etc. - Moltes es fan al local propi; d’altres, en espais cedits per l’Ajuntament (gimnàs, sales municipals). • Es destaca la funció de fer poble: - cohesió social, especialment amb veïnat que no és d’origen felanitxer, - foment de quilòmetre zero i reciclatge (productes locals per a la festa, vins de bodegues del poble, comerç de proximitat). Relació amb l’Ajuntament i reptes • Relacions «de tira i arronsa»: - denuncien deficiències (especialment en reciclatge i recollida porta a porta) però reconeixen que tot és millorable i mantenen diàleg. • Reivindicació central: connexió del bus TIP fins a l’hospital (actualment es queda al molí, i la gent major o amb mobilitat reduïda ha de caminar força o pagar taxi). • Habitatge: lloguer una mica més barat que a Palma però igualment car i escàs; perceben Felanitx com a possible refugi de gent expulsada del mercat palmesà. Celebració dels 30 anys • Organitzen un dinar popular (23 de novembre) a les Portasses de l’Hospici, amb música en directe, sorteig de regals cedits pels comerços i menjar de producte local (arròs, gelat de Can Xina, ensaïmada, etc.). Punt fort: el moviment veïnal és presentat com un motor de cohesió, solidaritat i participació democràtica local. Entrevista política: Josep Guia i la nació catalana 40 anys de «És molt senzill, digueu-li Catalunya» Interlocutors: Tomeu Martí i Josep Guia, matemàtic, filòleg i històric independentista. • El llibre (1985) és definit com un text punyent i polèmic, clau en la formació del jovent independentista dels 80. • Guia exposa la seva tesi: la reconstrucció nacional de la nació catalana completa s’ha de fer del centre a la perifèria: - del nucli amb més potencial català (Barcelona, Principat) cap a les zones amb més penetració espanyolista (País Valencià, Illes, Catalunya Nord). Fusterianisme i qüestió de noms • Guia es declara deixeble de Joan Fuster: - el concepte de Països Catalans és tàctic, però les pàtries solen tenir nom en singular i femení. - Defensen que el nom global de la nació hauria de ser Catalunya. "+El llibre és el fusterianisme carregat de bobo".+ • Relata com va explicar aquesta tesi a Fuster abans de publicar-la i com aquest el va encoratjar amb un «provem-ho, Pep». Recepció i impacte • Intel·lectuals com Joan Triadú, Pere Calders, Espinàs, etc., el varen rebre positivament. • Dins l’independentisme hi hagué debat però una acceptació majoritària. • L’“espanyolada” hi va reaccionar amb temor, veient amenaça en la idea d’una Catalunya que inclou Illes i País Valencià. Estratègia independentista i front patriòtic • Guia repassa la proposta històrica del front patriòtic / front d’alliberament nacional, avui traduïda en el que s’anomena transversalitat del moviment (sumar sectors ideològics diversos). • Estratègia actual: - objectiu immediat: República Catalana sobre el territori de l’actual autonomia catalana; - després, treball per sumar Illes, País Valencià i Catalunya Nord, sabent que potser no s’hi incorporaran totes les parts alhora. • Veu l’independentisme sociològic com a majoritari i irreversible al Principat, encara que sovint no es tradueixi plenament en vots. 1 d’Octubre i crítica als dirigents • Recorda l’1-O amb il·lusió i presència: molts valencians i mallorquins hi varen ser. • El referèndum és per ell plenament vàlid: més de dos milions de vots i victòria de la independència. «Els dirigents no van estar a l’alçada del poble.» • Defensa la necessitat de nous lideratges joves (gent de 30–40 anys) i que determinats dirigents que han fallat facin «un pas al costat». Experiències institucionals: Consell de la República • Guia (País Valencià) i Jaume Sastre (Mallorca) foren a l’Assemblea de Representants del Consell de la República. • Diu que varen impulsar-hi una visió nacional completa, amb consells locals iguals a tot el territori, sense catalans de primera (Principat) i de segona (Illes, País Valencià). • Denuncia que : - alguns dirigents del Consell eren hostils als Països Catalans; - es va liquidar l’Assemblea de Representants per poder pactar amb el PSOE, cosa que considera un error greu. País Valencià, Illes i vitalitat nacional • Ressalta les mobilitzacions al País Valencià (contra la nefasta gestió de la gota freda, per la llengua a l’escola) i a les Illes (contra el Bauzá) com a proves de vitalitat nacional. • Cita una enquesta al País Valencià on la llengua base de l’escola guanya pel català (valencià), fins i tot en algunes comarques castellanoparlants. Eix central: reafirmar la unitat de la nació catalana i rebutjar qualsevol projecte que generi catalans de primera i de segona. Entrevista musical: Pep Suasi, rock, país i mitjans De Fora del Sembrat a Suasi Interlocutors: Tomeu Martí i Pep Suasi. • Suasi explica el seu origen familiar musical (guitarra i cançó tradicional amb els pares) i la progressió cap al rock: - primer grup juvenil (Quinta Essència); - impacte del concert dels Tots Sants i descoberta del rock català (Sopa de Cabra, etc.). • Context dels 90: cantar en català era una decisió reivindicativa, no una qüestió de sonoritat. • Fora del Sembrat: banda pionera del rock en català a Mallorca, al costat de grups com Ocults o La Fosca. - Consideren que varen fer feina de picar pedra per normalitzar el panorama musical. Necessitats del món musical illenc • Reivindicacions: - suport institucional més decidit: locals d’assaig dignes, sales que contractin grups locals, - que els músics d’aquí se sentin producte nacional, equiparats als grups de fora. • Crítica al provincianisme: - sovint es menysté un concert si no hi ha un grup de fora al cartell; - la insularitat pesa molt en gires i visibilitat. Projecte actual: Suasi • Suasi presenta el projecte Suasi com a continuació madura del rock de Fora del Sembrat: - banda consolidada amb músics provinents d’altres grups (Escarabats, Batseu Nua, etc.) i nou teclista; - combinació de energia de directe i maduresa compositiva. • Novetats discogràfiques: - senzill nou el 12 de desembre; - segon senzill el 10 de gener; - disc complet al febrer, amb previsió de gira per Mallorca i fora illa (treballen amb produccions Man Àngelment i RGB a Catalunya). Canvi en l’escriptura i missatge • Explica que abans composava sobretot per fer ballar; ara vol parlar més de llum, optimisme i esperança. • Cerca l’obertura a altres disciplines i contextos (col·laboracions amb circ, cuina, arts escèniques) per eixamplar públics i espais. Mitjans de comunicació i llengua • Defensa que els mitjans han de ser en català: - critica que ràdios i televisions públiques o privades incorporin col·laboradors en castellà com a norma; - vincula la presència del català als mitjans amb l’aprenentatge de la llengua i la difusió de la música local. Missatge de fons: cal una política cultural i mediàtica coherent amb l’objectiu de sobirania cultural i lingüística. Taula d’anàlisi: llengua, jovent i seleccions nacionals Retall d’ajudes al català: Obra Cultural Balear i Joves per la Llengua Interlocutors: Tomeu Martí, Antònia Sales, Pau Emili Muñoz, Blanca García Oliver. • Es comenta la decisió de PP i Vox de retirar subvencions a l’Obra Cultural Balear (per Can Alcover) i a Joves de Mallorca per la Llengua. • Antònia Sales ho qualifica de greu error i «quasi catàstrofe», perquè aquestes entitats: - fan tasca social i cultural insubstituïble; - aporten cohesió i ofereixen el català com a eina d’inclusió. • Blanca García ho veu com un pas més en l’ofensiva contra la llengua, en la línia del que passa també al País Valencià: zero ajudes a qui defensi la unitat de la llengua o el concepte de Països Catalans. • Pau Emili Muñoz afegeix: - en una societat ideal aquestes entitats no caldrien, perquè l’administració ja faria la seva feina; - el PP juga amb un model híbrid (no anular del tot les ajudes, però reduir-les per asfixiar sense escàndol), una lliçó apresa del “model Bauzá”. 40 anys del Consell de la Joventut de les Illes Balears • Celebració amb Fira d’Entitats i taula de presidències de diferents èpoques. • Es recorda que el Consell de la Joventut és anterior fins i tot a la direcció general de Joventut, i que ha estat clau per: - visibilitzar problemes canviants: atur juvenil, emancipació, drets LGTBI, participació política, oci saludable; - donar veu a associacions juvenils i entitats prestadores de serveis. • Pau Emili subratlla que tot el treball del Consell és voluntari i demostra que hi ha molts joves compromesos, contra el tòpic que «els joves no es mouen per res». • Es destaca la cooperació interterritorial amb el Triangle Jove (consells de joventut de Catalunya, País Valencià i Illes) com a exemple de consciència de generació i camí comú als Països Catalans. Seleccions esportives de nacions sense estat • Blanca García posa sobre la taula el partit Catalunya–Palestina i la imatge d’unitat entre nacions oprimides. • Es debat la necessitat de seleccions nacionals pròpies (futbol, etc.): - Pau recorda el precedent del Regne Unit (Escòcia, Gal·les, Anglaterra) per mostrar que no és cap anomalia esportiva; - opinen que l’Estat espanyol tem quedar en ridícul esportiu quan es visibilitzi el pes dels catalans, bascos, etc., en les seves seleccions. • Antònia apunta que l’Estat veu el reconeixement de seleccions com un aval polític a la plurinacionalitat. • Blanca subratlla que els partits de Catalunya i Euskadi amb Palestina han recaptat fons per Gaza i mostren una solidaritat popular que contrasta amb la paràlisi dels estats. Cap idea: l’esport és llegit com un espai de reconeixement nacional i diplomàcia simbòlica. Llibres: memòria, llengua i Palestina Recomanacions de Miquela Serra (Llibreria Quart Creixent) 1. «Com voleu germans que canti» – Joan Pons Bové • Premi Ciutat de Manacor de novel·la Maria Antònia Oliver 2025 (Edicions de 1984 / Lleonard Muntaner – aquí: IEA, equivalent a Illenc?). • Novel·la inspirada en la història familiar de l’autor: dos germans fills d’un mestre depurat pel franquisme, que comparteixen habitació en una residència. • Cada germà recorda la postguerra des de llocs diferents (Es Garriguer i Formentera), amb el rerefons de la repressió franquista. 2. «Arrels Balears. El subterfugi balearista» – Gabriel Ensenyat Pujol • Premi Ciutat de Manacor d’assaig (editat per IEB/una editorial independent). • Assaig rigorós que dissecciona les fantasies pseudo-històriques i pseudo-lingüístiques del balearisme polític actual. • Denuncia l’ús de la història i la llengua com a eines de divisió al servei de l’espanyolisme, i ofereix instruments per entendre com s’ha fabricat aquest relat. 3. «El meu poble viurà» – Leila Khaled • Autobiografia d’una revolucionària palestina, escrita el 1971 i editada en català per Tigre de Paper (2014, reedició 2023). • Explica la seva trajectòria en la lluita armada i política, el context de la resistència palestina i les motivacions personals. Eix de lectura: tres llibres que connecten memòria del franquisme, lluita per la llengua i resistència internacional, especialment el cas palestí. Curiositats de la història: 50 anys de la mort de Franco Context d’una agonia interminable Interlocutors: Tomeu Martí i Xisco Roger. • Recorden que fa 50 anys de la mort de Francisco Franco (20 de novembre de 1975). • L’agonia va durar setmanes, amb part mèdic diari de l’«equip mèdic habitual» i clima de - crisi econòmica (post-73, atur, caiguda turística), - crisi internacional (marxa verda del Marroc sobre el Sàhara Occidental i claudicació espanyola), - tensió política per la successió de Joan Carles com a rei. Temors i preparatius del règim • El franquisme temia que l’oposició aprofités la debilitat del règim per fer vagues o revoltes. • A les Balears es redacta el Pla Foners (o Plan Oneros): - catàleg de 33 punts estratègics (aeroport, Mercapalma, presó, Palau de Marivent, etc.); - previsió d’ús d’armes per part de militants del Movimiento si calia. Premsa i control de la informació • Només hi havia tres diaris a Mallorca (Baleares, Última Hora, Diario de Mallorca) i cap xarxa social. • Última Hora publica el titular «Franco 37 kilogramos», quasi segrestat per la llei Fraga. • La redacció del Diario de Mallorca, sota direcció d’Antonio Alemany, esdevé lloc de trobada de dirigents de l’oposició (Felicià Pons, Francesca Bosch, Josep Maria Llompart, etc.) per estar informats. • Anècdota de Llompart: bromeja que el titular preparat per la premsa del Movimiento seria «Franco, lleugerament mort». Mort, dol i reaccions socials • La mort es fa pública a les 6 del matí per Ràdio Nacional; quatre hores després, el famós missatge plorós d’Arias Navarro: «Españoles, Franco ha muerto». • Reaccions dividides: - franquisme: dol profund, marxes de falangistes a Palma (Cort–Creu dels Caiguts–Feixina); - oposició: brindis discrets amb cava, paelles i cançons revolucionàries (testimonis de Miquel Rosselló, Damià Pons, etc.). • El bisbe de Mallorca, Teodor Úbeda, presideix funeral solemne a la Seu amb homilia prudent; el bisbe de Menorca és més crític i rep pintades feixistes. • Es decreta un mes de dol, suspensió d’espectacles i esports; alliberament limitat de presos comuns (no polítics). • Es debat si la mort es va «gestionar» per fer-la coincidir amb l’aniversari de l’afusellament de José Antonio Primo de Rivera. Valoració històrica • Es remarca la manca d’un judici tipus Nuremberg, la continuïtat de molts aparells (judicatura, policia, exèrcit), i com això condiciona encara avui la democràcia. • La secció acaba amb «L’estaca» de Lluís Llach com a símbol de la lluita compartida per desfer una dictadura «corcada». Focus amb Jaume Sastre: Pujol, feixisme i confusions actuals Records personals del 20-N Interlocutors: Tomeu Martí i Jaume Sastre. • Sastre recorda el 20-N com a estudiant de COU a l’Institut Toni Maura, considerat «l’institut dels rojos», amb un claustre jove i polititzat (Sebastià Serra, Joan Tugores, Carme Nofre Vinyes, entre d’altres). • Context d’aquell centre: inspeccions freqüents de policia, revista estudiantil L’Ull Bo on Sastre publica un article sobre objecció de consciència. Depuració inacabada i persistència del franquisme • Sastre remarca que l’absència d’un judici al franquisme i d’una depuració profunda de jutges, policies, guàrdia civil i exèrcit explica la força actual de l’extrema dreta i dels aparells de l’Estat. • Considera que alguns joves d’avui, que no han viscut el feixisme, senten «curiositat per l’aventura» i poden caure en discursos reaccionaris. Comparacions històriques: Stalin, Hitler i les esquerres • Llegeix un fragment de Castellio contra Calvino d’Stefan Zweig sobre la fragilitat de les llibertats i l’atracció periòdica per la guerra. • Estableix paral·lels entre: - el pacte Hitler–Stalin (1939) i la confusió dels comunistes francesos, que passaren de combatre Hitler a justificar-lo com a «amic» mentre aquest ocupava França; - i la situació actual, on part de l’esquerra dona suport acrític a moviments islamistes integristes, segons ell, per pur antioccidentalisme. Jordi Pujol i el pactisme amb l’Estat • Sastre és molt crític amb Jordi Pujol: - el veu com a figura clau en la desnaturalització de l’independentisme, prioritzant sempre el pacte amb el PSOE o el PP (Felipe González, Aznar) per sobre de la unitat nacional catalana; - denuncia que això ha alimentat l’anticatalanisme tant de la dreta com de l’esquerra espanyoles. • Relaciona la caiguda de Pujol (cas de corrupció, comptes a l’estranger) amb el moment en què afirmà que ja no veia raons per oposar-se a l’independentisme: considera que l’Estat va activar llavors la seva maquinària (UDEF, etc.) per destruir-lo. Laporta, Barça i pressió de l’Estat • Interpreta la reobertura del cas contra Joan Laporta i el Barça com un nou episodi de persecució política: - el club és vist com un símbol nacional català amb massa autonomia, i l’Estat el vol condicionat i dependent. Crítica a noves iniciatives regionalistes • Finalment, Sastre expressa reserves respecte de projectes polítics com el que impulsa Joan Lladó a Mallorca, si l’objectiu és només ser un partit regionalista que pretén «influir Espanya» sense plantejar clarament la independència. Conclusió del focus: sense unitat nacional dels colonitzats (Illes, País Valencià, Principat) i sense abandonar el pactisme, es repetirà el cicle Pujol: influència puntual, anticatalanisme reforçat i cap ruptura real. Etiquetes / Tags • Ona Mediterrània • Bon Dia i Bona Vida • dBalears • llengua catalana • memòria històrica • franquisme • 20N • dictadura • independència • Països Catalans • Josep Guia • És molt senzill digueu-li Catalunya • Joan Fuster • front patriòtic • República Catalana • Consell de la República • joventut • Consell de la Joventut • Triangle Jove • Obra Cultural Balear • Joves de Mallorca per la Llengua • balearisme • Gabriel Ensenyat • Arrels Balears • Can Alcover • Felanitx • associacions de veïns • cohesió social • transport públic • habitatge • Pep Suasi • Fora del Sembrat • música en català • rock català • festivals • mitjans de comunicació en català • Palestina • Leila Khaled • El meu poble viurà • Lluís Llach • L’estaca • seleccions esportives catalanes • solidaritat internacional • Josep Maria Llompart • Premi Ciutat de Manacor • Joan Pons Bové • Leila Khaled • memòria del franquisme a les Illes • Xisco Roger • Jaume Sastre Seccions amb marques de temps {"start_second":0,"end_second":158,"section_title":"Presentació del programa i sumari del dia","section_summary":"Introducció a Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània, amb salutació inicial, recordatori de la programació del dia (entrevistes amb la Federació d’Associacions de Veïns de Felanitx i amb Josep Guia, connexió literària amb una plataforma audiovisual, secció d’història amb Xisco Roger i focus final amb Jaume Sastre)."} {"start_second":159,"end_second":378,"section_title":"Agenda del programa i primera peça musical","section_summary":"Tomeu Martí detalla el guió de la jornada (entrevistes, connexió literària, seccions d’història i anàlisi política) i s’emet una peça musical/poètica (Joan Brossa interpretat per Miguel Poveda) com a obertura abans de l’actualitat."} {"start_second":379,"end_second":903,"section_title":"Repàs de l’actualitat amb el Diari de Balears i VilaWeb","section_summary":"Lectura comentada de titulars del diari de Balears (plurilingüisme, crítica a la campanya «La democràcia és tu poder», condemna europea a Bauzá, presentació de les obres completes de Josep Maria Llompart, memòria de la repressió franquista, plus de residència, Observatori de la Infància, campanyes de l’IEB sobre noms i llinatges, cinema i videojocs en català, política estatal i autonòmica). Segueix un repàs a VilaWeb (violència franquista, biografia de Franco, mapa de fosses, actualitat valenciana i espanyola), i recomanació d’articles d’opinió a dBalears."} {"start_second":904,"end_second":997,"section_title":"Espai publicitari i crida a fer-se soci d’Ona Mediterrània","section_summary":"Emissió de falques publicitàries (revista L’Estel, clínica dental, projecte social d’aigua 3 Globs) i una crida a associar-se a Ona Mediterrània per garantir la seva independència com a emissora."} {"start_second":1026,"end_second":1367,"section_title":"Tema musical compromès (cançó antifeixista)","section_summary":"S’emet una cançó extensa de contingut polític i antifeixista (referències a Guernica, franquisme, guerra, memòria dels combatents i denúncia del feixisme contemporani), que serveix d’enllaç amb els blocs d’entrevistes i debat polític."} {"start_second":1381,"end_second":2424,"section_title":"Entrevista: 30 anys de la Federació d’Associacions de Veïns de Felanitx","section_summary":"Tomeu Martí conversa amb Antònia Badell, vicepresidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Felanitx. Expliquen l’origen de les quatre associacions de barri i de la federació (1995–2000), el nombre de socis, les activitats (escriptura creativa, ioga, Pilates, tallers per a gent gran, clubs de lectura, etc.), la importància de fer poble i cohesió social, especialment amb veïnat nouvingut. Detallen la celebració dels 30 anys (dinar popular, producte de quilòmetre zero, col·laboració de comerços locals, música en directe), la relació complexa amb l’Ajuntament (reivindicacions sobre reciclatge i recollida porta a porta, demanda d’ampliar la línia de bus TIP fins a l’hospital), reflexions sobre l’habitatge i crida a la participació en el dinar d’aniversari."} {"start_second":2425,"end_second":2568,"section_title":"Tornada d’identitat del programa i transició","section_summary":"Falca d’identificació de Bon Dia i Bona Vida i breu transició musical abans d’entrar a la següent gran entrevista."} {"start_second":2569,"end_second":3983,"section_title":"Gran entrevista política: Josep Guia i 40 anys de ‘És molt senzill, digueu-li Catalunya’","section_summary":"Tomeu Martí entrevista Josep Guia, matemàtic, filòleg i històric independentista, arran dels 40 anys del seu llibre ‘És molt senzill, digueu-li Catalunya’. Guia explica l’origen del llibre en el context de l’Espanya de les autonomies, la seva tesi de reconstrucció nacional ‘del centre a la perifèria’ i la influència directa de Joan Fuster (fusterianisme carregat de bobo, debat sobre el nom de la nació catalana i el plural tàctic ‘Països Catalans’). Descriu la recepció positiva entre intel·lectuals i dins l’independentisme, i l’hostilitat de l’espanyolisme. Repassen la idea de front patriòtic i transversalitat, l’estratègia actual de prioritzar la República Catalana al Principat per després estendre la llibertat a Illes, País Valencià i Catalunya Nord, i el paper determinant del jovent independentista dels anys 80. Guia valora l’1-O com un referèndum vàlid i denuncia que els dirigents no estigueren a l’alçada del poble. Relata la seva experiència i la de Jaume Sastre al Consell de la República, criticant la manca de visió de nació completa i l’hostilitat d’alguns dirigents als Països Catalans. Tanca amb reflexions sobre la vitalitat nacional al País Valencià i Illes (mobilitzacions contra Bauzá, enquestes a favor de la llengua a l’escola) i la persistència de l’independentisme sociològic com a força irreversible."} {"start_second":3984,"end_second":5023,"section_title":"Entrevista cultural-musical amb Pep Suasi","section_summary":"Entrevista àmplia a Pep Suasi, músic mallorquí, repassant el seu recorregut des dels inicis familiars en la música tradicional fins a la formació de bandes juvenils (Quinta Essència) i el salt a Fora del Sembrat, pioners del rock en català a Mallorca. Suasi explica com va descobrir el rock català a través de viatges esportius a Catalunya i concerts de Tots Sants, i com la tria del català als 90 era sobretot una aposta política i reivindicativa. Fa balanç de la trajectòria de Fora del Sembrat com a banda que ajudà a normalitzar el panorama musical en català, i descriu el projecte actual Suasi com una continuació més madura i col·lectiva, amb músics provinents d’altres grups illencs i incorporant teclista. Anuncia la sortida de nous senzills (desembre i gener) i del disc complet al febrer, amb gira prevista per Mallorca i Catalunya. Parlen de la precarietat estructural del món musical, la necessitat de suport institucional (locals d’assaig, sales, contractació de producte nacional), la importància de mitjans en català per difondre la música local i la seva evolució com a compositor cap a l’optimisme i la llum. L’entrevista també aborda la seva experiència en ràdio (Ona Mediterrània) i la seva visió sobre el paper dels mitjans en la normalització del català."} {"start_second":5024,"end_second":6161,"section_title":"Taula d’anàlisi: ajudes al català, joventut i seleccions nacionals","section_summary":"Taula amb Antònia Sales, Pau Emili Muñoz i Blanca García Oliver, moderada per Tomeu Martí. Primer tema: la retirada d’ajudes per part de PP i Vox a l’Obra Cultural Balear (especialment per Can Alcover) i a Joves de Mallorca per la Llengua. S’hi denuncia la intenció d’asfixiar les entitats que defensen el català i la unitat de la llengua, tot subratllant la seva tasca social, cultural i de cohesió. Pau Emili remarca que en una societat normal aquestes funcions haurien de recaure en les institucions públiques, i alerta d’una estratègia ‘híbrida’ del PP, que aprèn dels errors de l’etapa Bauzá. Segon tema: els 40 anys del Consell de la Joventut de les Illes, amb record dels inicis (sense regidories de joventut ni direcció general), de la seva funció pionera i de la seva reconstitució després de ser pràcticament desmantellat en temps de Bauzá. Es posa en valor el treball voluntari, la pluralitat d’entitats juvenils integrades i la col·laboració amb els consells de Catalunya i País Valencià (Triangle Jove) com a expressió de consciència de generació compartida. Tercer tema: el partit amistós Catalunya–Palestina i el debat sobre seleccions esportives nacionals. Es reivindica la normalitat d’aquestes seleccions (exemple del Regne Unit) i es considera que l’Estat espanyol les bloqueja per por a la visibilització internacional de la plurinacionalitat i a la pèrdua de talent esportiu. Es destaca el valor simbòlic i solidari dels partits amb Palestina (Catalunya i Euskadi), que recullen fons per a Gaza i mostren una solidaritat de base que contrasta amb la inacció estatal."} {"start_second":6162,"end_second":6748,"section_title":"Llibres i recomanacions literàries amb Miquela Serra","section_summary":"Secció de llibres amb Miquela Serra, de la llibreria Quart Creixent. Recomana tres títols: (1) ‘Com voleu germans que canti’ de Joan Pons Bové, Premi Ciutat de Manacor de novel·la Maria Antònia Oliver 2025, inspirada en la història d’una família marcada per la depuració franquista d’un mestre i els records de dos germans a la vellesa; (2) ‘Arrels Balears. El subterfugi balearista’ de l’historiador Gabriel Ensenyat Pujol, Premi Ciutat de Manacor d’assaig, que analitza el balearisme com a construcció pseudo-històrica i lingüística al servei de l’espanyolisme; (3) ‘El meu poble viurà’, autobiografia de la revolucionària palestina Leila Khaled, reeditada per Tigre de Paper el 2023, molt utilitzada en clubs de lectura actuals arran de la guerra a Palestina. Miquela recorda també la presentació del primer volum d’obres completes de Josep Maria Llompart a Can Alcover, assenyalant les dificultats polítiques per fer-hi actes i la probable alegria del poeta per veure la seva obra presentada allà. Es reivindica el paper d’editorials petites i independents i es tanca la secció animant a regalar llibres per Nadal i Reis."} {"start_second":6749,"end_second":7051,"section_title":"Falques d’entitats i publicitat social","section_summary":"Segment de falques: convocatòria de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca a un sopar-col·loqui sobre el reconeixement internacional de la nació catalana (amb el president del Consell de la República i el comissionat davant l’ONU), publicitat del projecte social d’aigua 3 Globs, de la revista L’Estel i de la clínica dental planes Mariano. S’hi reforça la idea de suport mutu entre mitjans lliures, associacions sobiranistes i projectes d’emprenedoria social."} {"start_second":7052,"end_second":7161,"section_title":"Crida a associar-se a Ona Mediterrània i al Diari de Balears","section_summary":"Falca que reivindica la necessitat de mitjans independents en el context actual i convida oients i lectors a reforçar econòmicament el projecte del Diari de Balears i a fer-se socis d’Ona Mediterrània per garantir-ne la sostenibilitat i la independència editorial."} {"start_second":7162,"end_second":8934,"section_title":"Curiositats de la història: 50 anys de la mort de Franco","section_summary":"Secció ‘Curiositats de la història’ amb Xisco Roger, centrada en el cinquantenari de la mort de Francisco Franco. Es descriu el clima d’agonia prolongada, la crisi econòmica i la marxa verda del Marroc sobre el Sàhara Occidental, així como la presa de funcions de Joan Carles com a cap d’Estat en funcions el 30 d’octubre. S’explica el Pla Foners a les Balears, projecte per controlar punts neuràlgics (aeroport, presó, Marivent) i fins i tot armar militants del Movimiento en cas de protesta. Es relata el paper de la premsa (Última Hora amb el titular ‘Franco 37 kilogramos’, quasi segrestada; Diario de Mallorca com a punt de trobada de l’oposició), així com anècdotes de Josep Maria Llompart. Es reconstrueix el moment de l’anunci de la mort (RNE, Arias Navarro plorant), les desfilades falangistes per Palma, les reaccions de l’oposició (brindis secrets amb cava, paelles, cançons revolucionàries, testimoni de Miquel Rosselló, Damià Pons i Josep Melià), els funerals a la Seu presidits per Teodor Úbeda i les homilies més crítiques a Menorca. Es detallen les mesures de dol (suspensió d’espectacles, clubs nocturns, indult parcial a presos comuns) i s’apunta la hipòtesi que la mort es pogués ‘gestionar’ per fer-la coincidir amb l’efemèride del 20N de José Antonio Primo de Rivera. La secció conclou amb una reflexió sobre la transició, la manca de judici al franquisme, la persistència d’aparells franquistes i l’ús de la cançó ‘L’estaca’ de Lluís Llach com a banda sonora simbòlica de la lluita contra la dictadura."} {"start_second":8935,"end_second":10623,"section_title":"Focus amb Jaume Sastre: del 20N al present polític","section_summary":"Jaume Sastre entra al ‘focus’ del programa per oferir una mirada personal i política sobre el 20 de novembre de 1975 i les conseqüències fins avui. Recorda el clima polític a l’Institut Toni Maura, considerat l’institut ‘roig’, amb professorat jove i compromès (Sebastià Serra, Joan Tugores, Carme Nofre Vinyes, etc.), on es feia una revista estudiantil i ja es parlava d’objecció de consciència. Sastre subratlla la manca de depuració del franquisme (jutges, guàrdia civil, exèrcit) i com això alimenta l’extrema dreta actual. Llegeix un fragment de Stefan Zweig sobre la fragilitat de les llibertats i la temptació cíclica de la guerra, i ho relaciona amb la confusió actual d’una part de l’esquerra respecte a moviments islamistes integristes. Fa un paral·lelisme amb el pacte Hitler–Stalin i la perplexitat dels comunistes francesos (1939–1941). Tot seguit, desenvolupa una crítica dura a Jordi Pujol, a qui responsabilitza d’haver prioritzat sempre el pactisme amb l’Estat per sobre de la unitat nacional catalana, alimentant l’anticatalanisme de la dreta i l’esquerra espanyoles. Interpreta la caiguda judicial de Pujol com una resposta de l’Estat quan aquest insinua apropar-se a l’independentisme. Relaciona la persecució a Joan Laporta i el Barça amb una voluntat de controlar un símbol nacional català. Finalment, expressa escepticisme envers nous projectes polítics regionalistes a Mallorca (com el promogut per Joan Lladó) si no situen clarament la independència al centre, advertint del risc de repetir el cicle de Pujol: influència puntual, anticatalanisme reforçat i cap ruptura efectiva amb l’Estat."}]}}Note: Les referències editorials concretes poden variar lleugerament; el resum se centra en el contingut del podcast i no en el catàleg exactament detallat de cada editorial.
Resum general del podcast Programa musical de Copinya de Volta Verda a Ona Mediterrània dedicat íntegrament a les versions de clàssics del pop, soul i rock dels anys 50–70. El locutor introdueix breument el concepte de versió i, a partir d’aquí, va enllaçant una sèrie de temes emblemàtics reinterpretats per artistes diversos. El fil conductor és: Mostrar com un mateix tema pot sonar radicalment diferent segons qui l’interpreta. Repassar grans compositors i lletristes (Leiber & Stoller, Bacharach & David, Curtis Mayfield, Neil Young, Leonard Cohen…) a través de versions sovint menys conegudes que els originals. Donar protagonisme a veus femenines icòniques (Connie Francis, Cilla Black) i a figures de culte (Bobby Womack, Chambers Brothers, Bo Diddley, Billy Joel fent Cohen, The Byrds sobre Neil Young). No hi ha debat ni tertúlia: el programa és bàsicament una seqüència comentada de cançons, amb petites entrades del locutor que contextualitzen els temes. Temes principals tractats 1. Introducció al concepte de versió El programa s’obre amb una versió de “L’Alegria” de Beethoven al banjo per Pete Seeger. El locutor explica que: Algú compon un tema i altres en fan versions posteriorment. El programa d’avui se centra en “versions” com a categoria temàtica. Es dona la benvinguda a Copinya de Volta Verda i es marca el to: repàs històric i melòman de grans versions. 2. Leiber & Stoller i els estàndards del rock primerenc S’escolta “Hound Dog” (Leiber & Stoller), estrenada per Big Mama Thornton i feta mundialment famosa per Elvis Presley, en una versió amb Jeff Beck i el fill de Jerry Leiber, Jed Leiber. Es destaca com un mateix estàndard de rock es pot transformar estilísticament. Es continua amb “Lucky Lips” (també de Leiber & Stoller): Primera interpretació per Ruth Brown. Versió més popular de Cliff Richard. Es comenta la curiositat de la gravació en alemany: “Rote Lippen soll man küssen”. “Ja han comprovat que se pot versionar ja qualsevol tema, i també en qualsevol estil.” Aquest bloc mostra la versatilitat del catàleg Leiber & Stoller i com ha estat reinterpretat en diversos idiomes i estils. 3. Monogràfic Connie Francis: cinc grans clàssics versionats La “peça de resistència” del programa és un llarg bloc dedicat a Connie Francis (Concheta Maria Rosa Franconero), estrella ultra popular dels anys 50–60. Cançons que s’hi destaquen (totes en versió Connie Francis): “I Can’t Stop Loving You” Popularitzada per Ray Charles. La versió de Francis manté el to melòdic i emotiu, però amb color vocal femení i més orquestral. “Make It Easy on Yourself” Composta per Burt Bacharach i Hal David. Popularitzada pels Walker Brothers. Connie Francis n’ofereix una lectura sentimental i molt teatral, típica de la seva època. “Trains and Boats and Planes” També de Bacharach & David, coneguda per Dionne Warwick. La versió de Francis conserva l’aire melancòlic dels viatges i separacions amoroses. “More” Tema de Riz Ortolani per a la pel·lícula Mondo Cane. Francis hi aporta un to romàntic, expansiu i cinematogràfic. “The Last Waltz” Popularitzada per Engelbert Humperdinck, número 1 el 1967. En la seva versió, Francis accentua la nostàlgia del “darrer vals” i l’acomiadament amorós. Aquest segment subratlla: La capacitat de Connie Francis per apropiar-se de grans èxits d’altres veus masculines. Com una mateixa cançó pot passar de soul/country o crooner masculí a balada orquestral femenina sense perdre el nucli emocional. 4. Cilla Black i l’herència pop britànica Després del bloc Connie Francis, el programa presenta la cantant de Liverpool Cilla Black (Priscilla Maria Veronica White): Se’n destaca la fama per haver interpretat el tema de la pel·lícula “Alfie”. Aquí apareix amb una esplèndida versió de “You’ve Lost That Lovin’ Feelin’”. El tema és originalment dels Righteous Brothers (Spector/Mann/Weil), tot i que el locutor l’atribueix dins el bloc d’autors com Bacharach & David. La versió de Cilla Black aporta una intensitat dramàtica molt “sixties”, amb arranjaments plens i veu poderosa. Aspectes remarcats implícitament: Presència femenina en la reinterpretació de grans himnes del pop-soul. Com la British Invasion també va generar versions pròpies de clàssics nord-americans. 5. Soul i standard jazz en clau accelerada: Bobby Womack El següent convidat és Bobby Womack, cantant i guitarrista originari d’Ohio: Interpreta una versió accelerada d’un standard clàssic: “I Left My Heart in San Francisco”, popularitzada el 1962 pel crooner Tony Bennett. La lectura de Womack li dóna un aire més soul, més rítmic, allunyat del to solemne i orquestral de la versió de Bennett. Aquest bloc exemplifica com un standard de jazz/crooner pot esdevenir tema soul dinàmic. 6. Leonard Cohen en versió Billy Joel El programa continua amb la connexió entre cançó d’autor i pop mainstream: Billy Joel hi apareix com a versionador de Leonard Cohen. El tema que s’escolta és “Light as the Breeze”: S’origina en el repertori de Cohen. La versió de Joel afegeix una producció més pop i pianística, però manté l’ambient intimista, quasi misticoreligiós del text de Cohen. Punts clau d’aquest bloc: Es remarca la força poètica de la lletra: imatges religioses (“alpha and omega”, “delta”, “blessing from heaven”). S’evidencia la capacitat dels grans cantautors de ser versionats per veus de mainstream sense perdre profunditat. 7. The Byrds i Neil Young: diàleg entre llegendes del rock El locutor presenta The Byrds (anomenats aquí col·loquialment “Birds”) com a habituals versionadors de Bob Dylan: En aquest programa, però, els tenim versionant Neil Young. Peça escollida: “Cowgirl in the Sand”. Elements a destacar: És una manera de mostrar el “cançoner compartit” del folk-rock californià. The Byrds aporten un so més harmònic i coral a una peça de Young originalment més crua i elèctrica. 8. Chambers Brothers: soul psicodèlic i espiritualitat El programa entra en terreny de soul psicodèlic amb els Chambers Brothers: Són quatre germans que combinen gòspel, soul i psicodèlia. Interpreten dues versions de superclàssics: “People Get Ready” de Curtis Mayfield, un himne espiritual i de drets civils. “House of the Rising Sun”, tema tradicional sense autor clar, popularitzat per Woody Guthrie i, més tard, pels Animals. La narració abans de “House of the Rising Sun” inclou una petita història parlada (parlat, “spoken intro”): Es conta la història d’una al·lota que va a Nova Orleans, coneix un home que li ofereix feina al seu “negoci” —el “House of the Rising Sun”. Hi apareix la idea de rebre advertiments per evitar repetir errors (la germana petita). Això reforça el caràcter de blues narratiu moral del tema. 9. Bo Diddley i “I Love You More Than You’ll Ever Know” Per tancar el programa, el locutor anuncia una “meravella” com a comiat musical: Versió de Bo Diddley de “I Love You More Than You’ll Ever Know”. Originalment inclosa en el primer disc de Blood, Sweat & Tears, “Child Is Father to the Man” (compositor: Al Kooper). La versió de Bo Diddley és profundament soul/blues, amb veu intensa i expressiva. El text de la cançó subratlla: Lliurament total a l’altra persona (“I brought my paycheck home to you”, “I can be president of General Motors or just a grain of sand”). Una idea d’amor incondicional i sacrificat, típica del gran soul clàssic. Aquest tema serveix com a clímax emocional i tancament del recorregut per les versions. 10. Tancament del programa i falca publicitària d’Ona Mediterrània Al final, després de reiterats “Bona nit” i “Fins demà” del locutor, sona una falca publicitària de l’emissora Ona Mediterrània: Es convida a donar suport a la llengua catalana i a la música feta “a ca nostra”. Es posa en valor: Una ràdio plural, de qualitat i mallorquina. El suport de prop de mil socis. Es convida empreses i entitats a anunciar-se a Ona Mediterrània per fer créixer tant l’emissora com el seu negoci. Es recorda el web: onamediterrània.cat i l’eslògan: “Tu fas Ona”. Aquesta falca connecta el contingut musical del programa amb la missió cultural i lingüística de l’emissora. Idees clau del programa Eix temàtic: les versions com a manera de reinterpretar i revitalitzar cançons clàssiques. Recorregut històric: dels 50s als 70s a través de rock primerenc, soul, pop orquestral, folk-rock i cançó d’autor. Protagonisme femení: Connie Francis i Cilla Black com a veus centrals de grans estàndards. Ponts estilístics: De Beethoven a Pete Seeger. De Tony Bennett a Bobby Womack. De Leonard Cohen a Billy Joel. De Neil Young a The Byrds. Tancament coherent: culmina amb Bo Diddley i una declaració d’amor soul, seguida d’un missatge de suport a Ona Mediterrània i a la cultura local. Tags versions musicals Copinya de Volta Verda Ona Mediterrània rock clàssic soul clàssic pop dels 50 pop dels 60 Leiber & Stoller Connie Francis Cilla Black Bobby Womack Bo Diddley Billy Joel Leonard Cohen Neil Young The Byrds Chambers Brothers People Get Ready House of the Rising Sun I Left My Heart in San Francisco I Love You More Than You’ll Ever Know música en anglès estàndards del pop història del rock programació musical ràdio mallorquina cultura musical Seccions de l’episodi Nota: Els temps estan en segons i s’han triat perquè coincideixin amb l’inici real de cada bloc temàtic, evitant les salutacions disperses. { "start_second": 174, "end_second": 290, "section_title": "Introducció al programa i al concepte de versions", "section_summary": "El locutor presenta Copinya de Volta Verda, explica el funcionament de les versions musicals a partir de l’exemple de Pete Seeger versionant Beethoven, i introdueix el tema central del programa: les versions de clàssics del pop i el rock." } { "start_second": 291, "end_second": 652, "section_title": "Leiber & Stoller: de ‘Hound Dog’ a ‘Lucky Lips’ en alemany", "section_summary": "Bloc dedicat a temes de Leiber & Stoller: s’escolta una versió de ‘Hound Dog’ vinculada a Big Mama Thornton i Elvis, amb guitarra de Jeff Beck i Jed Leiber, i després ‘Lucky Lips’, primer per Ruth Brown, popularitzada per Cliff Richard i adaptada a l’alemany com ‘Rote Lippen soll man küssen’, exemplificant com una cançó es pot versionar en estils i idiomes diversos." } { "start_second": 653, "end_second": 1544, "section_title": "Monogràfic Connie Francis: cinc clàssics reversionats", "section_summary": "La ‘peça de resistència’ del programa: el locutor presenta Connie Francis i cinc grans èxits que ella versiona. S’hi encadenen ‘I Can’t Stop Loving You’ (Ray Charles), ‘Make It Easy on Yourself’ (Bacharach & David; Walker Brothers), ‘Trains and Boats and Planes’ (Bacharach & David; Dionne Warwick), ‘More’ (Riz Ortolani per a ‘Mondo Cane’) i ‘The Last Waltz’ (Engelbert Humperdinck). El bloc mostra com Francis transforma temes masculins en balades orquestrals amb veu femenina poderosa." } { "start_second": 1545, "end_second": 1739, "section_title": "Cilla Black i ‘You’ve Lost That Lovin’ Feelin’’", "section_summary": "Presentació de la cantant de Liverpool Cilla Black, famosa pel tema d’‘Alfie’. El programa destaca la seva versió dramàtica de ‘You’ve Lost That Lovin’ Feelin’’ amb arranjaments plens i una interpretació molt intensa, com a exemple del paper de les cantants britàniques en la relectura de clàssics americans del soul-pop." } { "start_second": 1740, "end_second": 1882, "section_title": "Bobby Womack versiona ‘I Left My Heart in San Francisco’", "section_summary": "El locutor introdueix Bobby Womack, cantant i guitarrista d’Ohio, que interpreta una versió accelerada de l’estàndard ‘I Left My Heart in San Francisco’, popularitzat per Tony Bennett. La lectura de Womack dona al tema un caràcter més soul i rítmic, allunyant-lo del registre de crooner original." } { "start_second": 1883, "end_second": 2280, "section_title": "Billy Joel canta Leonard Cohen: ‘Light as the Breeze’", "section_summary": "Bloc dedicat a la connexió entre cançó d’autor i pop: es presenta Billy Joel versionant ‘Light as the Breeze’ de Leonard Cohen. La cançó combina imatges religioses i sensuals, i Joel n’ofereix una interpretació més pop i pianística però fidel al to introspectiu i quasi místic del text de Cohen." } { "start_second": 2281, "end_second": 2493, "section_title": "The Byrds sobre Neil Young: ‘Cowgirl in the Sand’", "section_summary": "El locutor recorda que The Byrds són habituals versionadors de Bob Dylan, però en aquest cas els presenta versionant Neil Young amb ‘Cowgirl in the Sand’. La versió aporta harmonies vocals i textura folk-rock a una peça originalment més crua, exemplificant l’intercanvi de repertori entre llegendes del rock." } { "start_second": 2494, "end_second": 3101, "section_title": "Chambers Brothers: ‘People Get Ready’ i ‘House of the Rising Sun’", "section_summary": "Segment dedicat als Chambers Brothers, banda de soul psicodèlic. Interpreten ‘People Get Ready’ de Curtis Mayfield, un himne espiritual, i ‘House of the Rising Sun’, tema tradicional popularitzat per Woody Guthrie i The Animals. Inclou una llarga introducció parlada on es narra la història d’una al·lota que entra a treballar al House of the Rising Sun a Nova Orleans, subratllant el caràcter moral i tràgic del blues." } { "start_second": 3102, "end_second": 3524, "section_title": "Bo Diddley i el comiat: ‘I Love You More Than You’ll Ever Know’", "section_summary": "El locutor anuncia la peça final com una meravella: la versió de Bo Diddley de ‘I Love You More Than You’ll Ever Know’, original del repertori de Blood, Sweat & Tears (disc ‘Child Is Father to the Man’). La interpretació és intensa, amb lletra d’amor sacrificat i devoció absoluta, que tanca el programa amb un to soul profund i emotiu, abans dels darrers ‘Bona nit’ i ‘Fins demà’." } { "start_second": 3569, "end_second": 3650, "section_title": "Falca d’Ona Mediterrània: suport a la llengua i a la música local", "section_summary": "Anunci institucional d’Ona Mediterrània on es convida els oients i empreses a donar suport a la ràdio: per la llengua catalana, per la música feta a ca nostra i per una ràdio plural i de qualitat. S’esmenta que l’emissora té prop de mil socis i s’anima a anunciar-s’hi a través del web onamediterrània.cat, amb l’eslògan ‘Tu fas Ona’." }],"interlocutors":["locutor de Copinya de Volta Verda"],"tags":["versions musicals","Copinya de Volta Verda","Ona Mediterrània","rock clàssic","soul clàssic","pop dels 50","pop dels 60","Leiber & Stoller","Connie Francis","Cilla Black","Bobby Womack","Bo Diddley","Billy Joel","Leonard Cohen","Neil Young","The Byrds","Chambers Brothers","People Get Ready","House of the Rising Sun","I Left My Heart in San Francisco","I Love You More Than You’ll Ever Know","música en anglès","estàndards del pop","història del rock","programació musical","ràdio mallorquina","cultura musical"]}```}긴{
Resum general de l’episodi Episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània centrat en una conversa amb el compositor català Benet Casablancas sobre el sentit de la música contemporània, la seva relació amb la paraula i amb altres arts, i el paper de la cultura en la societat actual. L’episodi té dues parts, tot i que a l’àudio facilitat només sentim la presentació i l’entrevista; la música de Casablancas anunciada per a la segona part no apareix al fragment transcrit. 1. Introducció del programa i del convidat • Es presenta el programa El Crepuscle i s’anuncia que l’episodi d’avui és una entrevista enregistrada prèviament amb el compositor català Benet Casablancas. • El locutor destaca que: - Casablancas ha vingut sovint a Mallorca i té vincles amb l’illa. - Els Encontres de Compositors li han dedicat monogràfics. - A la segona part del programa (no inclosa a la transcripció) s’escoltarà música seva. "Per tant, amics, primera part, entrevista, i segona part, la música." 2. Música, text i òpera 2.1. Relació entre compositor i autor teatral • El periodista demana a Casablancas com entén la simbiosi entre teatre i música, en el context de l’òpera i de la relació amb autors com Shakespeare. • Casablancas respon que, des de Monteverdi, l’òpera es construeix sobre dos pilars bàsics: - el text / poesia - la música "La música es posava al servei de la poesia, però per crear una entitat nova, una entitat que és més que la suma de les parts." • Aquesta fusió dona lloc a una forma artística pròpia, l’òpera, que ha anat canviant d’estil i de llenguatge al llarg dels segles. 2.2. Música i paraula més enllà de l’òpera • Casablancas amplia el focus i recorda que la relació música-text és constant en molts gèneres: - la cançó (lied) - la música coral (amb bons exemples a Mallorca) • Explica que és amic del director Joan Company, amb qui ha compartit “moltes aventures”, cosa que evidencia el seu vincle amb la vida coral mallorquina. 3. Diàleg de la música amb altres arts 3.1. Pintura, cinema i arquitectura • Casablancas defensa que la música no viu aïllada, sinó que dialoga amb: - la pintura - el cinema - fins i tot l’arquitectura • Considera que la música pot formar part de concepcions artístiques globals on diverses arts s’interrelacionen i ofereixen experiències més riques tant per als creadors com per al públic. "La música pot ser un element més d’unes concepcions artístiques que s’interrelacionen... obre unes perspectives engrescadores." 3.2. Els artistes i la recerca comuna • Casablancas insisteix que totes les arts comparteixen una mateixa recerca profunda, encara que utilitzin llenguatges diferents: - pintura - literatura (poesia, novel·la, teatre) - música • Explica que ell mateix havia pintat de jove, i que té molts amics poetes i pintors, la qual cosa reforça la seva visió no compartimentada de les disciplines. "Penso que finalment els artistes tots busquem... quelcom que no podem definir." 4. Música contemporània, festivals i cultura 4.1. Els Encontres de Compositors i la figura d’Antoni Caimari • El periodista li pregunta per la seva relació amb els Encontres de Compositors de Mallorca (organitzats per l’ACA) i pel lloc que hi té la música contemporània. • Casablancas lamenta no poder assistir-hi aquest any per un compromís previ a Aranjuez. • Recorda els seus inicis al festival i la relació amb Antoni Caimari, a qui descriu com un exemple de dedicació: - Caimari abandona el món dels negocis i hi destina els recursos a una fundació per la música del nostre temps. - Els Encontres són avui un dels festivals de música contemporània amb més trajectòria a Espanya i amb projecció europea. "Ho poso tot en una fundació al servei de la música del nostre temps... un dels festivals de música del nostre temps de més llarga història a tot Espanya i fins i tot a Europa." 4.2. La música com a part central de la cultura • Casablancas respon a la pregunta sobre si la música contemporània ha d’estar integrada al cànon o si ha de tenir concerts específics. • La seva postura és clara: - tota la música, inclosa la contemporània, hauria d’estar més integrada dins la cultura i les humanitats. - La cultura és, en un món cada cop més fosc, el que pot donar llum i sentit a la vida. "La cultura ens salva." • Afegeix que la música té una força especial dins les arts perquè: - ens afecta d’una manera física (ens fa esborronar) - quan s’uneix a la paraula, la seva potència encara augmenta 5. Funció humanista de la música 5.1. Felicitat i il·lustració (Haydn) • Casablancas cita Joseph Haydn com a model d’ideals de la Il·lustració. • Resumeix la seva idea: si el públic que ve a un concert és feliç durant aquella estona, el compositor ja es pot donar per ben pagat. "Si tenim la gent que va a un concert nostre i mentre l’estona que dura el concert, allò els fa feliç, doncs jo ja em sentiré ben pagat." • Destaca que la música de Haydn segueix fent feliç el públic 200 o 300 anys després, cosa que considera “increïble”. 5.2. Ofrena al poble (Manuel de Falla) • També cita Manuel de Falla, molt vinculat a Mallorca, i un text breu que utilitza sovint a classe amb joves compositors. • Falla critica l’egoisme del compositor centrat només en la tècnica (contrapunt, harmonia) i recorda que la música ha de ser una ofrena al poble. "Hem de ser una mica més generosos i pensar que el que fem és com una ofrena que fem al poble." 5.3. “La música amansa les feres” i experiència estètica • A partir de l’expressió “la música amansa les feres”, Casablancas matisa que la música: - abasta un gran ventall d’experiències humanes (no només calmants) - representa “tots els costats de la nostra condició” • Destaca el seu component màgic: - ens fa emocionar (literalment, ens mou) - ens transporta a una altra dimensió d’experiència "Aquesta música ens transporta... ens situa per un moment en una altra estadi d’experiència, diferent del de l’experiència ordinària." • Per a ell, les grans obres d’art tenen sempre un punt d’utopia: fan pensar que és possible una altra realitat i eixamplen la riquesa de les nostres vides. 6. Com escoltar la música contemporània 6.1. “La música no s’ha d’entendre” • Davant la queixa recurrent del públic (“aquesta música no l’entenem”), Casablancas respon amb rotunditat: "La música no s’ha d’entendre. No hi ha un manual per entendre-ho." • Recomana sobretot: - obrir l’oïda - tenir curiositat per descobrir noves sensacions estètiques • Cita un lema dels compositors contemporanis finlandesos: “obrir la oïda”. 6.2. Afegir experiències al bagatge de l’oient • Explica que, si el públic ja gaudeix de Beethoven o Bartók, el que es proposa no és substituir res, sinó sumar més experiències. • Defensa la figura de l’aficionat actiu, que busca música igual que un bon lector busca llibres. • Perquè això sigui possible, cal: - que les institucions i programadors posin la música contemporània a l’abast del públic - polítiques culturals, programacions valentes i música a l’escola 7. Coneixement, llibertat i política cultural 7.1. Conèixer per poder triar • Casablancas subratlla una idea clau: "La persona que coneix sí que pot triar en llibertat. La persona que no coneix o que coneix menys no pot ser lliure de preferir allò que no coneix." • Per això dona a la qüestió de l’accés a la cultura una dimensió política en majúscules. 7.2. Cultura, educació i populisme • Adverteix que vivim en una època de populisme que també es manifesta en el camp artístic. • Critica la reducció de la cultura a simple espectacle: - la cultura pot tenir component d’espectacle - però és molt més: té profunditat, complexitat i demana formació "Creiem en la cultura de veritat, sí o no? La cultura no és espectacle. Té un element d’espectacle. És molt més que un espectacle." • Defensa una escala d’educació que permeti al públic gaudir tant de l’art més planer com de les obres més exigents (per exemple, els últims quartets de Beethoven). 8. Música vs pintura i el problema de l’atenció 8.1. Per què hi ha cues per Picasso i no per Pierrot Lunaire? • El periodista li planteja la comparació: per una exposició de Picasso hi hauria cues, però per una interpretació del Pierrot Lunaire, no. • Casablancas explica que la diferència rau en la naturalesa del llenguatge: - la pintura és un objecte físic estable: es pot veure d’un cop d’ull, hi ha textura, forma, presència material - la música no “existeix” com a objecte: - la Cinquena de Beethoven només existeix quan s’interpreta - són impulsos sonors que neixen i moren "La Cinquena sinfonia de Beethoven només existeix d’aquell dia que es toca... són impulsos que es produeixen i moren." 8.2. Memòria i temps en l’escolta musical • Per percebre una obra musical com un tot amb sentit, cal: - atenció interioritzada - memòria activa que vagi integrant el que es va escoltant • Obres com una sinfonia de Bruckner o el Pierrot Lunaire reclamen 45 minuts d’atenció continuada, sovint amb un llenguatge menys familiar per l’oient que Beethoven. 8.3. Soroll, pressa i dispersió contemporània • Casablancas relaciona aquesta exigència de temps i concentració amb els problemes del nostre temps: - excés de soroll - pressa, precipitació - hàbits de zàping i canvi constant de canal • Això fa que la capacitat de prestar atenció sigui cada cop més reduïda. "Hi ha molts factors que actuen perquè la capacitat de prestar atenció... sigui cada vegada més petita i més escanyolida." 8.4. Lectura profunda vs informació fragmentària • Extén el diagnòstic al camp de la informació i la lectura: - molta gent s’informa a través del mòbil, amb titulars breus - es perden la lectura pausada d’un diari, articles de reflexió, textos llargs • Considera que això alimenta el populisme: - es busquen respostes senzilles a problemes complexos - falta temps, silenci i capacitat de raonar i pair la informació • Recorda el valor històric de l’acte de llegir en solitud (des de monestirs fins als humanistes), sovint representat en la pintura (com a Vermeer). 9. Defensa activa dels grans valors culturals 9.1. No ser apocalíptic, però sí proactiu • Casablancas diu que no és apocalíptic, però veu senyals d’alerta greus. • Vol ser proactiu en la defensa dels grans valors culturals com a: - font de satisfacció humana profunda - protecció immunològica contra discursos de la barbàrie "Només hi ha un fre, que és que la persona sigui lliure per actuar a partir del coneixement i dels valors de la nostra tradició cultural occidental." 9.2. Actualitat dels valors de la tradició • Considera que els valors de la tradició cultural occidental són avui més actuals que mai i imprescindibles per fer front al context polític i social. 10. La ponència de Casablancas: nou, original i bo 10.1. Eixos de la seva intervenció • En la part final, el periodista li demana quina serà la tesi de la ponència que impartirà l’endemà en el marc de les converses / encontres. • Casablancas explica que es basarà en un llibre d’Arnold Schoenberg i en destacarà dos assajos principals: Sobre el que és nou i el que és original Distingeix entre novetat i originalitat. Adverteix dels mals entesos que ha generat aquesta confusió en la música contemporània. “L’afinitat amb el text” Tracta la dificultat de precisar la relació entre paraula i música. Connecta directament amb el que ja s’ha comentat a l’entrevista sobre òpera i música vocal. 10.2. Crítica al circuit operístic • Casablancas vol mostrar com aquestes confusions –entre nou, bo i original– es reflecteixen al món de l’òpera i al circuit operístic actual. • Parla de “disfuncions molt clares” en aquest àmbit, que voldrà exposar de manera concisiva però argumentada. 10.3. Format de la ponència • La seva intervenció serà breu (15 minuts) i vol que hi hagi espai per al diàleg posterior. • Estan previstos 3 o 4 minuts de projecció d’un fragment de la seva òpera, aprofitant que els organitzadors ja disposen del material. 11. Tancament de l’entrevista i falques publicitàries • El locutor acomiada Casablancas definint-lo com un “pou de saviesa” i li agraeix la conversa. • Casablancas respon que per ell també ha estat un plaer. • A continuació, sona la identificació d’Ona Mediterrània i diverses falques publicitàries i institucionals: - Campanya del Consell de Mallorca sobre inversió en carreteres. - Anunci d’“Aplec de relats d’en Amant Nolem”, recull de relats de ciència-ficció mallorquina. - Anunci d’Aigua 3 Globs, projecte d’emprenedoria social de 3 Salut Mental. - Anunci de “La palmesana”, joieria local. - Missatge per animar a fer-se soci i donar suport a Ona Mediterrània. • El fragment acaba amb una sèrie de tancaments, agraïments i “fins demà”, que semblen formar part de talls o restes d’altres emissions o comiat del bloc radiofònic. 12. Idees clau de l’episodi • Música i paraula: l’òpera i la música vocal com a síntesi d’arts, on la música ja no només “serveix” el text, sinó que crea una entitat nova. • Música i altres arts: la música dialoga amb la pintura, el cinema i l’arquitectura, i forma part d’una constel·lació artística compartida. • Funció de la cultura: en un món “cada vegada més fosc”, la cultura i especialment la música són necessàries per viure, no un luxe. • Música contemporània: cal integrar-la en la vida cultural habitual, no relegar-la a una bombolla minoritària. El públic ha de ser actiu i curiós. • Experiència d’escolta: la música requereix memòria, temps i atenció profunda, cosa que entra en tensió amb els hàbits de consum ràpid actuals. • Educació i llibertat: només qui coneix pot triar en llibertat; per tant, l’accés a la cultura i a la música actual és una qüestió política i educativa. • Tradició i modernitat: citar Haydn, Beethoven, Falla o Schoenberg no és nostàlgia, sinó una manera de defensar que la tradició és viva i il·lumina el present. • Utopia de l’art: les grans obres d’art tenen un component d’utopia realitzada, que eixampla l’experiència humana i suggerix que és possible un món millor. Tags • música contemporània • òpera • música i paraula • Benet Casablancas • Encontres de Compositors • Antoni Caimari • cultura i humanitats • escolta activa • memòria musical • educació musical • polítiques culturals • populisme i cultura • tradició musical • Haydn • Manuel de Falla • Schoenberg • Pierrot Lunaire • Beethoven • Bruckner • pintura i música • lectura profunda • Ona Mediterrània • El Crepuscle • Mallorca • festivals de música • experiència estètica • utopia en l’art Seccions de l’episodi Cada secció inclou el minutatge aproximat en segons de la transcripció facilitada. Presentació del programa i del convidat Inici: 0 Final: 93 Títol: Presentació d’El Crepuscle i de Benet Casablancas Resum: El locutor dóna la benvinguda, presenta el programa i anuncia que l’episodi d’avui consisteix en una entrevista amb el compositor català Benet Casablancas, seguida a la segona part (no inclosa) per una selecció de la seva música. Introducció a l’entrevista: context de la visita i primera pregunta Inici: 94 Final: 129 Títol: Arrencada de la conversa i connexió amb la literatura Resum: El locutor contextualitza la presència de Casablancas a Mallorca i a les converses de Formentor, i li formula la primera pregunta sobre la seva relació amb la literatura i el teatre, i la simbiosi entre autor teatral i compositor. Música, text i naixement de l’òpera Inici: 130 Final: 192 Títol: La relació fonamental entre música i paraula Resum: Casablancas explica com, des de Monteverdi, la música es posa al servei de la poesia per crear l’òpera com a gènere nou. Amplia la reflexió a la cançó, la música coral i altres formes on música i text tenen una relació central. Diàleg amb altres arts i experiència artística global Inici: 193 Final: 213 Títol: Música, pintura, cinema i arquitectura Resum: El compositor defensa la interrelació de la música amb altres arts, com la pintura, el cinema i l’arquitectura, i com això enriqueix l’experiència artística tant per als creadors com per al públic. Encontres de Compositors i figura d’Antoni Caimari Inici: 214 Final: 307 Títol: Festivals de música contemporània i compromís personal Resum: A partir d’una pregunta sobre si la música contemporània ha d’estar integrada en el cànon, Casablancas parla de la seva relació amb els Encontres de Compositors de l’ACA, lamenta no poder-hi assistir aquell any i elogia Antoni Caimari per haver dedicat els seus recursos a crear un festival de referència per a la música del nostre temps. Cultura, música i necessitat vital Inici: 307 Final: 385 Títol: La cultura com a llum en un món fosc Resum: Casablancas sosté que la música i les humanitats són l’única cosa que pot donar llum en un món cada cop més fosc. Defensa que la cultura és necessària per viure i que la música, per la seva intensitat física i emocional, ocupa un lloc central en l’experiència estètica. Unitat de les arts i recerca compartida Inici: 386 Final: 453 Títol: Totes les arts busquen el mateix Resum: El compositor explica que pintors, escriptors i músics comparteixen una mateixa recerca inefable, malgrat fer servir llenguatges diferents. Fa referència a Haydn com a figura clau i posa la seva obra a l’altura de Mozart i Beethoven. Haydn, felicitat del públic i ideals il·lustrats Inici: 453 Final: 498 Títol: Fer feliç el públic com a missió del compositor Resum: Casablancas cita Haydn i la seva idea que, si la gent surt feliç d’un concert, el compositor ja es pot donar per satisfet. Subratlla com la música de Haydn segueix fent feliç el públic segles després, i vincula això als ideals de la Il·lustració. Manuel de Falla i la música com a ofrena al poble Inici: 498 Final: 565 Títol: Generositat del compositor i compromís social Resum: Prenent com a exemple un text de Manuel de Falla, Casablancas critica l’egoisme tècnic del compositor i defensa la idea que l’obra ha de ser una ofrena al poble. El periodista ho relaciona amb la idea que “la música amansa les feres”. Gamma d’experiències musicals i component màgic de la música Inici: 566 Final: 644 Títol: Emoció, transport i utopia en la música Resum: Casablancas destaca que la música abasta moltes experiències humanes i que té un element màgic: emociona, transporta, ens mou a una altra dimensió. Defensa que les grans obres d’art tenen un component d’utopia realitzada que enriqueix les nostres vides. Difusió de la música contemporània i oient actiu Inici: 673 Final: 804 Títol: Obrir l’oïda: com acostar el públic a la música nova Resum: El compositor respon a les reticències envers la música contemporània afirmant que la música “no s’ha d’entendre”, sinó escoltar amb curiositat. Convida el públic a obrir l’oïda i sumar noves experiències a les que ja coneixen, i reclama programacions, polítiques culturals i educació musical que hi donin suport. Coneixement, llibertat i dimensió política de la cultura Inici: 804 Final: 835 Títol: Conèixer per triar en llibertat Resum: Casablancas afirma que només qui coneix pot triar en llibertat, mentre que qui ignora no pot preferir allò que no coneix. Dóna a aquesta qüestió una dimensió política i assenyala la presència del populisme també en el terreny artístic. Cultura, espectacle i educació estètica Inici: 835 Final: 895 Títol: Entre art massiu i art minoritari: el paper de l’educació Resum: El compositor diferencia entre manifestacions culturals més massives i altres de més minoritàries, rebutjant l’acusació d’elitisme. Defensa que hi ha molts nivells d’experiència cultural i que l’educació és la clau perquè més gent gaudeixi tant de les formes més senzilles com de les més complexes. Realitat, gestió cultural i responsabilitat compartida Inici: 895 Final: 957 Títol: Utopia possible i tasca de institucions i individus Resum: Casablancas sosté que no és utòpic ampliar l’accés a l’art més exigent: depèn de decisions de gestió i de les persones adequades en el moment oportú. Elogia Antoni Caimari com a exemple i anima tant institucions com públic a tenir “el cuc” de descobrir noves obres. Música vs pintura: presència física i naturalesa del llenguatge Inici: 957 Final: 1022 Títol: Per què hi ha cues per Picasso i no per Pierrot Lunaire? Resum: A partir de la comparació entre Picasso i Pierrot Lunaire, Casablancas explica que la pintura té presència física i immediata, mentre que la música no existeix com a objecte; només existeix quan sona, cosa que complica la seva recepció. Temps, memòria i dificultat de l’escolta musical Inici: 1022 Final: 1122 Títol: La música com a art del temps i de la memòria Resum: S’endinsa en com la música demana un exercici actiu de memòria i atenció al llarg del temps per ser percebuda com un tot coherent. Obres de Bruckner o de Schoenberg exigeixen 45 minuts d’escolta concentrada, sovint amb un llenguatge menys familiar que el del repertori clàssic. Soroll, zàping i crisi de l’atenció Inici: 1122 Final: 1197 Títol: El nostre temps invadit pel soroll i la pressa Resum: Casablancas relaciona la dificultat d’escoltar música amb l’estil de vida actual: soroll constant, pressa, canvi de canal permanent. Denuncia que la capacitat d’atenció es veu reduïda i connecta això amb l’ús del mòbil per informar-se només mitjançant titulars. Lectura, informació i populisme Inici: 1197 Final: 1267 Títol: De la lectura profunda a la informació-eslògan Resum: El compositor contrasta la lectura ràpida i fragmentària al mòbil amb l’experiència de llegir un diari o assaigs amb calma. Explica com aquesta simplificació afavoreix l’ascens del populisme i defensa el llegir com a gran conquesta cultural, il·lustrada en pintures com les de Vermeer. Senyal d’alerta, barbàrie i defensa dels valors Inici: 1267 Final: 1333 Títol: Valors culturals com a antídot contra la barbàrie Resum: Sense voler ser apocalíptic, Casablancas veu senyals que haurien d’alertar-nos i proposa defensar activament els grans valors culturals com a protecció contra discursos de la barbàrie. Reivindica l’actualitat dels valors de la tradició cultural occidental. Avanç de la ponència: Schoenberg, nou i original Inici: 1333 Final: 1409 Títol: Schoenberg, novetat i originalitat en música Resum: En resposta a la pregunta final, Casablancas explica que la seva ponència se centrarà en dos assajos de Schoenberg: un sobre la distinció entre allò nou i allò original, i un altre sobre l’afinitat amb el text, tema lligat a la relació entre paraula i música. Crítica al circuit operístic i format de la intervenció Inici: 1409 Final: 1454 Títol: Disfuncions de l’òpera actual i mostra d’obra pròpia Resum: Casablancas comenta que vol mostrar com les confusions entre nou, bo i original afecten plenament el món de l’òpera i el seu circuit. Explica que disposa només de 15 minuts per exposar-se i que es projectarà un fragment (3–4 minuts) de la seva òpera per completar la ponència. Acomiadament de l’entrevista Inici: 1454 Final: 1486 Títol: Comiat i agraïments Resum: El locutor acomiada Benet Casablancas amb elogis (“un pou de saviesa”) i li agraeix la seva disponibilitat. El compositor correspon agraint l’oportunitat de la conversa. S’identifica també l’emissora Ona Mediterrània. Falques institucionals i publicitat Inici: 1487 Final: 1602 Títol: Anuncis i crida al suport a Ona Mediterrània Resum: S’emeten successivament falques: campanya del Consell de Mallorca sobre millora de carreteres, promoció del llibre “Aplec de relats d’en Amant Nolem”, anunci d’Aigua 3 Globs, publicitat de la joieria “La palmesana” i una crida a fer-se soci i donar suport a Ona Mediterrània. Talls dispersos de comiats i agraïments Inici: 1657 Final: 3241 Títol: Fragments residuals de comiat Resum: A partir d’aquest punt es repeteixen fragments aïllats de “Fins demà”, “Gràcies” i “Bona nit”, que semblen trossos descontextualitzats d’altres programes o del mateix, sense contingut temàtic nou. No hi ha desenvolupament discursiu rellevant en relació a l’entrevista o a la música.
En aquest episodi de L’Illa Sense Calma a Ona Mediterrània, Roser Amills entrevista Antonio Carmelo Cortés Florí, un gran melòman i col·leccionista que ens transporta per la seva trajectòria vital lligada a la música. Des de la seva infantesa a l'hospital fins a l'actualitat amb més de mil vinils, Cortés reflexiona sobre com la música ha estat el seu principal vehicle de comunicació i expressió. L'episodi inclou anècdotes memorables de festivals, com una recerca gairebé cinematogràfica d'una desconeguda en un concert de The Cure, i una anàlisi del ritual del vinil en contraposició a l'streaming. A més, el programa recull veus que denuncien la precarietat cultural i el machisme en la cuina, mentre es recomanen projectes locals de teatre, literatura i música experimental, com el nou treball de Marci Panman. Una conversa polièdrica que ens ofereix una visió profunda del panorama cultural actual a Mallorca.
Visió general de l’episodi En aquest episodi de Perifèries Sonores a Ona Mediterrània, la locutora proposa un recorregut musical i reflexiu al voltant de tres grans eixos: família, amor i identitat pròpia. A través de cançons molt diverses –del jazz clàssic a la rumba catalana, del pop llatí al flamenc i al pop experimental– va construint un fil narratiu íntim i afectiu. L’episodi combina: Cançons seleccionades per la seva càrrega emocional o pel que diuen sobre les relacions. Reflexions personals sobre què és la família, com es construeixen els vincles i com ens hi situem. Petites històries i anècdotes culturals (Chet Baker, Regreso al Futuro, la socialització de gènere, Xavela Vargas, Rosalía...). Fragments poètics (una versió lliure d’un text de Kate Tempest) per ampliar la mirada cap al món, el sentit de pertinença i el desig d’un espai més veritable i segur. Eix central de l’episodi: com ens definim i ens sentim estimats dins dels diversos formats de família (biològica, escollida, amistats, parella), i com l’amor i la música ajuden a trobar lloc, refugi i identitat pròpia. 1. Introducció: un dia de pluja i el tema de la família Ambient i to inicial (≈ 0:37 – 1:48) • La locutora saluda l’audiència en un dia de pluja, creant un clima íntim i una mica melancòlic. • Situa el programa com un espai que es pot escoltar en diversos horaris, però subratlla el moment present, amb la pluja com a teló de fons. Presentació del fil conductor: família, amor i pertinença (≈ 1:48 – 2:37) • Anuncia que el programa d’avui és sobre música per alegrar l’inici de l’hivern, però també per acompanyar una certa nostalgia o melancolia hivernal. • Planteja el tema central: el - concepte de família, - què sentim quan parlem de família, - què significa per a cadascú. • Hi afegeix l’amor com a part inseparable d’aquesta idea de família i de la pertinença a un “nosaltres” des d’on traiem força. “Investigarem una mica aquest sentiment, que no és fàcil d’explicar.” • Anuncia que ho farà a través de la música i les històries que hi ha al darrere. 2. Chet Baker i les vocacions menystingudes Amor romàntic com a refugi i fugida (≈ 2:37 – 3:20) • Introdueix el jazz americà per parlar de l’amor romàntic com a espai de: - refugi, - evasió, - possibilitat de “tenir un lloc” (uns braços, un espai on escapar). • Presenta Chet Baker i la cançó “Let’s Get Lost” com a peça inaugural del programa. Biografies, fracàs i perseverança (≈ 7:17 – 8:31) • Explica que té el costum de llegir biografies d’artistes (músics, escriptors, actors) per entendre: - d’on venen, - com era la seva família, - quin context vital els envolta. • Destaca una anècdota sobre Chet Baker: - Un professor li va dir que mai es guanyaria la vida amb la música perquè el veia poc creatiu. - El temps va demostrar el contrari. Missatge clau: molts creadors reben desànim i crítiques a l’inici, però això no determina el seu futur. Paral·lel amb Regreso al Futuro: por al fracàs i gir inesperat (≈ 8:15 – 10:40) • Relata una anècdota llegida en un suplement cultural sobre la pel·lícula Regreso al Futuro: - El rodatge va començar amb un altre actor protagonista, però van veure que faltava esperit còmic. - Van fer un canvi de càsting i va entrar Michael J. Fox, que va donar el to adequat a la pel·lícula. - Un dels responsables (probablement el guionista) va arribar a dir a la família que, després d’aquest rodatge, la seva carrera artística s’havia acabat i que marxarien a Alaska, convençut que seria un fracàs. • Contrasta aquesta percepció amb el gran èxit posterior de la pel·lícula. “A totes les persones que fan qualsevol cosa artística, molt d’ànims… ja veis, pensaven que aquesta pel·li seria un fracàs total i va ser tot el contrari.” • Enllaça el cas de Regreso al Futuro amb el de Chet Baker: no rendir-se, seguir creant malgrat judicis i pors. 3. Què és família? Biològica, escollida i amistats Diversitat de formats familiars i elecció (≈ 11:11 – 12:38) • Torna al tema de la família: - Família biològica (mares, pares). - Famílies amb dos pares, dues mares o altres configuracions. - Persones que no tenen un projecte de vida tradicional i per a qui la família són els amics i amigues. • Fa èmfasi en la idea que la família pot ser la gent que triem, no només la que “ens ve donada”. Cançó “La gent que estimo” i revisió de vincles (≈ 12:38 – 15:38) • Presenta el tema “La gent que estimo” d’Oques Grasses amb la col·laboració de Rita Payés. • Subratlla el missatge principal: - “La gent que estimo és la gent que jo he triat.” • Reflexiona sobre la necessitat de revisar les relacions al llarg del temps: - Hi ha amistats i relacions que perden sentit o prenen camins diferents. - Quan ja no hi ha paciència ni cura per tractar-se bé, potser cal distància o tancar etapes. Idea central: quedar-nos amb les persones amb qui realment volem compartir i dedicar temps. • Critica la falsa sensació de connexió en un món d’hiperconnexió digital (videotrucades, xarxes) que no sempre satisfà la necessitat de presència real i afecte tangible. 4. Identitat pròpia i “ovelles negres” de la família “Ser jo” quan no encaixem: Bomba Estéreo (≈ 17:08 – 19:57) • Introdueix el tema “Soy yo” de Bomba Estéreo. • Explica per què li sembla tan significatiu: - Captura la sensació de no encaixar des de la infantesa, l’adolescència i també a l’edat adulta. - Parla de tenir una opinió diferent o ganes de fer coses que la resta no fan (per exemple, voler ballar en un espai on ningú balla). • Relaciona la cançó amb la figura de l’“ovella negra” de la família: - Persones que reben comentaris com “que rara ets”, “per què fas teatre?”, “per què estudies coses literàries i no ‘útils’ en sentit capitalista?”. - Pressions familiars sobre estudis o camins professionals considerats poc pràctics. Recomanació de la locutora: reivindicar ser un mateix encara que això impliqui ser vist com “rara” o diferent. Metàfora dels crancs i pressió del grup (≈ 18:51 – 19:57) • Explica una imatge que li va donar un professor de sexualitat i relacions: - Els crancs en un cubell se senten “més segurs plegats” que sols a la platja amb depredadors. - De la mateixa manera, moltes persones prefereixen no cridar l’atenció, seguir la norma familiar o social per sentir-se protegides. • Conclusió: hi ha una pressió forta per no destacar ni diferenciar-se, i la cançó “Soy yo” encoratja justament el contrari: afirmar-se i acceptar-se. 5. Amor romàntic clàssic i rols de gènere: Buscaglione De la família a l’amor romàntic i el masclisme quotidià (≈ 23:01 – 26:04) • Parlant de família i amor, introdueix un tema italià clàssic: “Piccola” de Fred Buscaglione. • Contextualitza el cantant: - Anys 50, ambient de Torí, estètica a l’estil Casablanca i Clark Gable. - Influència sorprenentment primerenca de la música negra nord-americana a Itàlia. • Reconeix que la cançó té molt de flow i és divertida d’escoltar, però que la lletra és profundament masclista: - Parla de la noia com a “petita” i infantilitzada. - Relacions de poder desiguals i violentes. Defensa que cal analitzar i criticar el patriarcat també amb humor, per no enfonsar-se en la tristesa. Socialització diferent de nens i nenes (≈ 24:55 – 26:40) • A partir de la cançó, reflexiona sobre com s’educa tradicionalment: - Als nens se’ls diu: “vinga, que ets fort, ets valent”. - A les nenes: “pobra, és molt petita”, mirades paternalistes i minimitzadores. • Defensa una nova educació familiar més horitzontal: - On nens i adults s’escolten mútuament. - On els infants poden expressar necessitats, preguntes i desacords, i no només obeir. • Suggeriment implícit: la família com a espai segur passa per trencar jerarquies rígides i reconèixer la veu dels infants. 6. Mirada poètica al món i desig d’un altre lloc possible Lectura de Kate Tempest: el món, la terra i el nostre “clan” (≈ 29:24 – 33:02) • Canvia de to i llegeix una adaptació poètica d’un text de Kate Tempest: - Comença imaginant un buit fosc i en calma. - De sobte apareix un punt de llum, que es converteix en el sol. - Al voltant, els planetes ballen, fins arribar a la Terra. • Descriu la Terra com: - Blava, calmada, plena de bellesa. - Carregada amb els “trofeus” de la seva criatura més reeixida: la humanitat (ciutats, llums, tecnologia). • Toca també la cara fosca: - Tristesa de les mares davant el destí dels fills. - Imatges de por, revoltes i caos interior. • Progressivament, la mirada es va acostant fins a una ciutat anomenada Londres, on una persona es desperta i es mira el cos, les extremitats, la moda del moment. El text transmet la sensació de caure a un món massa ràpid, massa lent alhora, on caminem sense avançar, però on també hi ha altres persones despertes. • Aquest fragment connecta el sentit de pertinença a la Humanitat amb la idea més íntima de clan, espècie i comunitat. Enllaç amb “La Niña de los Peines” i el desig de més veritat (≈ 35:31 – 38:00) • Després de la lectura, sona La Niña de los Peines amb el tema “Quisiera yo renegar de este mundo”. • La locutora intenta traduir i explicar el sentit del tema: - Desig de renegar d’aquest món. - Voler habitar un món nou per trobar-hi més veritat. • Relaciona aquest sentiment amb el poema de Kate Tempest: - Som de la Terra, aquest és el nostre “clam” i la nostra “família gran”. - Però reduïm el cercle a qui sentim més afí i on trobem més veritat i autenticitat. La necessitat d’un “món nou” es converteix en la cerca d’espais i vincles veritables, més que no pas d’un planeta diferent. 7. Família, parella i espai segur Família i vincles sexoafectius com a espai segur (o no) (≈ 38:00 – 40:20) • Reflexiona sobre el que ha llegit: - En teoria, família i parella haurien de ser llocs on no cal estar en guàrdia. - A la pràctica, sovint no ho són, perquè s’hi reprodueixen ferides, judicis i violències subtils. • Defensa que per construir famílies i parelles segures cal feina conscient: - Dialogar, - poder discutir des del respecte, - reconèixer la diversitat d’opinions. • Sense aquesta feina, ni la família ni els vincles sexoafectius garanteixen seguretat emocional. Pel·lícula “Los domingos” i manca de respecte a l’adolescència (≈ 40:20 – 43:00) • Comenta la pel·lícula “Los domingos” (sense fer espòilers detallats): - Mostra una adolescent protagonista no respectada per la seva família. - A taula, davant de tothom, es parla dels seus sentiments i experiències sense preguntar-li si vol que ho facin. • Subratlla la importància de: - No exposar la intimitat dels fills o familiars sense consentiment. - Entendre que l’edat no justifica trepitjar la seva veu. Missatge: respectar la intimitat i els límits emocionals és clau perquè la família sigui realment un espai segur. Cançó brasilera: desig de veure l’altre feliç (≈ 43:00 – 45:00) • Avança cap a un to més alegre amb una samba de raíz (brasilera). • Destaca una frase que li encanta: “el meu consell és veure’t feliç”. • Ho lliga amb la definició pràctica de família/comunitat: Família és aquella gent que dona suport, s’alegra de les teves alegries i t’acompanya també en els moments difícils. • Insisteix en la idea de comunitat i equip, on la felicitat de l’altre és també la pròpia. 8. Addiccions, dolor i separació amorosa El pes de les addiccions a la família i la parella (≈ 43:00 – 46:50 aproximadament) • Introdueix Chavela Vargas (que anomena Xabella Vargas) i la cançó “Nosotros” (versió amb Joaquín Sabina). • Contextualitza la seva trajectòria: - Cantant avui molt reconeguda, però que durant molt de temps no va tenir grans escenaris ni reconeixement. - Va patir problemes greus amb l’alcoholisme. • Reflexiona sobre com les addiccions fortes afecten família, parella i amistats: - No es pot “fer vida normal” quan l’addicció ho travessa tot. - Ho compara amb pedres al camí de la vida, que n’impedeixen el curs natural. “Nosotros”: estimar i separar-se (≈ 46:50 – 49:00) • La lletra de “Nosotros” parla de: - Una parella que s’ha estimat molt i ha viscut un amor sincer i intens. - La necessitat de separar-se per bé de l’altre, encara que continuïn estimant-se. “No és falta de cariño, te quiero con el alma, y en nombre de este amor y por tu bien te digo adiós.” • Això reforça la idea que l’amor no sempre pot sostenir una relació si hi ha massa dolor, dependències o dany. 9. Por a l’abandonament i soledat: generació jove i fragilitat Descobriment d’Ede i el tema “Mirlo Pardo” (≈ 49:00 – 53:15) • Fa un salt generacional cap a una artista jove madrilenya: Ede, amb el disc Fiera Linda. • Explica com la va descobrir: - Escoltant un altre programa que va deixar a mitges. - Una veu al final del programa la va captivar i va voler saber qui era. • Presenta la cançó “Mirlo Pardo” com a peça que connecta amb el fil del programa. Abandonament, rebuig i terror a la soledat • Subratlla una línia clau: “ante el rechazo, el abandono, la tibieza criminal”. • Analitza el sentiment que hi ha al darrere: Por que ens deixin (en parella, amistats o família). La vivència del dol quan algú marxa (per ruptura o per mort) sovint es viu com abandonament. Després de perdre “l’entereza”, el dolor se solidifica i apareix el terror a la soledat. La cançó posa veu a aquesta sensació de fragilitat interna i a la necessitat de cançons que serveixin com a consol i mur protectors davant l’hostilitat de fora. • La imatge del “mirlo pardo” i la “pantera” lluitant a l’estómac simbolitza el conflicte intern entre vulnerabilitat i força, tendresa i feresa. 10. Rosalía, fases de la vida i art entre el miracle i el desastre Rosalía i el disc LUX: valentia artística (≈ 53:15 – 57:00) • Per tancar l’episodi, tria Rosalía i el tema “La jugular”, del disc LUX. • Destaca una frase que li fascina: - “el meu cor sempre hi és com una carrera i el teu amor és com una avalanxa”. • Valora la valentia de Rosalía per: - Fer un disc arriscat i diferent. - Treballar els sentiments en fases, assumint que la vida emocionaI es desplega per etapes. • Reconeix que Rosalía divideix públic: - Molta gent no entén el seu art. - Cita Oques Grasses: “entre el miracle i el desastre”. - Ella situa Rosalía molt a prop del miracle. Tancament del programa: paradoxes i immensitat (≈ 57:00 – final) • A través de la lletra de “La jugular”, apareixen idees com: - No tenir temps per odiar, estar “ocupada estimant-te a tu”. - La imatge del món que cap en una persona i la persona que cap en el món. - Jocs de proporcions: un haiku que ocupa un país, una astilla que ocupa la galàxia, etc. Aquestes imatges reforcen la idea que cada vincle i cada cos conté mons sencers, i que la família, l’amor i la identitat són espais immensos dins de cadascú. • La locutora s’acomiada des de “la perifèria”, agraint l’escolta i desitjant que l’audiència gaudeixi i segueixi en contacte. Temes principals tractats 1. Família • Família biològica i família escollida: mares, pares, formats diversos, amistats que esdevenen nucli afectiu. • Revisar relacions: discernir qui volem que formi part del nostre cercle íntim a cada etapa de la vida. • Família com a espai segur (ideal vs realitat): - Necessitat de respecte, escolta i horitzontalitat. - Perills de l’exposició pública de la intimitat (cas de l’adolescent a Los domingos). 2. Amor i vincles sexoafectius • Amor romàntic com a refugi i fugida (Chet Baker, Chavela Vargas, Rosalía). • Separació per amor: quan cal dir adéu per cuidar l’altre i un mateix. • Abandonament i soledat: por a ser deixats, dol per les pèrdues i cristal·lització del dolor (Ede). 3. Identitat, diferència i “ovelles negres” • Ser “estrany” a la família: estudis literaris, vocacions artístiques, camins no convencionals. • Pressions socials i de gènere: nens encoratjats a ser forts, nenes infantilitzades. • Reivindicar el propi jo: no deixar-se anul·lar pel judici aliè, trobar la pròpia dansa encara que ningú balli. 4. Creació artística i fracàs • Vocacions menystingudes (Chet Baker, anècdota de Regreso al Futuro). • Perseverança davant de professors escèptics, productors porucs i entorns poc favorables. 5. Mirada poètica i desig d’un món més veritable • Poema de Kate Tempest: des d’un univers buit fins a Londres, per pensar el lloc de la humanitat i del “clan”. • La Niña de los Peines: renegar d’aquest món per trobar-ne un de més veritable. • Rosalía i la imatge del món que cap en una gota o en un ésser estimat: la potència simbòlica dels vincles. Tags família amor romàntic amistat família escollida identitat ovella negra gènere i educació masclisme vocació artística fracàs i èxit jazz Chet Baker cinema Regreso al Futuro Oques Grasses Rita Payés Bomba Estéreo Fred Buscaglione Piccola Kate Tempest La Niña de los Peines Chavela Vargas Joaquín Sabina Ede Mirlo Pardo Rosalía La jugular soledat abandonament addiccions comunitat suport emocional poesia perifèria Ona Mediterrània Perifèries Sonores Seccions de l’episodi (Aproximació basada en els timecodes facilitats; els límits poden ser uns segons amunt o avall.) Presentació del dia i del tema del programa Inici: 37 s Fi: 109 s Títol: Dia de pluja i presentació de “família i amor” Resum: La locutora saluda, descriu el dia de pluja i introdueix el tema general del programa: música per acompanyar l’inici de l’hivern i reflexionar sobre família, amor i pertinença. Introducció musical amb Chet Baker Inici: 157 s Fi: 200 s (abans que entri plenament la cançó) Títol: Amor com a refugi i escapada: “Let’s Get Lost” Resum: Presenta Chet Baker i la cançó “Let’s Get Lost” com a símbol de l’amor romàntic com a lloc on refugiar-se i, alhora, fugir del món. Anècdotes sobre Chet Baker i Regreso al Futuro Inici: 437 s Fi: 640 s Títol: Vocacions menystingudes i por al fracàs Resum: Explica la crítica que va rebre Chet Baker del seu professor i l’anècdota del rodatge de Regreso al Futuro amb canvi d’actor protagonista. Convida els creadors a no rendir-se davant la por al fracàs o del judici aliè. Definicions i formats de família Inici: 671 s Fi: 758 s Títol: Família biològica, família escollida i amistats Resum: Reflexiona sobre els diversos formats de família (pares, mares, dues mares, dos pares, amistats com a nucli vital) i la importància de triar la gent que estimem i amb qui volem compartir temps. Oques Grasses i la revisió dels vincles Inici: 779 s Fi: 973 s Títol: “La gent que estimo”: triar qui forma part del nostre cercle Resum: A partir de la cançó amb Oques Grasses i Rita Payés, parla de revisar les relacions al llarg del temps, deixar enrere vincles que ja no funcionen i apostar per la gent amb qui realment volem construir. “Soy yo” i la defensa del propi jo Inici: 1028 s Fi: 1234 s Títol: Ovelles negres i orgull de diferenciar-se Resum: Introdueix “Soy yo” de Bomba Estéreo per parlar de la sensació de no encaixar (des de la infantesa fins a l’edat adulta), de ser “ovella negra” a la família i de la pressió per no cridar l’atenció. Reivindica ser una mateixa i seguir el propi camí. Socialització de gènere i rols a la família Inici: 1450 s Fi: 1566 s Títol: Nens valents, nenes fràgils? Repensar l’educació familiar Resum: A partir de la preparació del tema italià “Piccola”, reflexiona sobre com tradicionalment s’ha animat els nens a ser forts i valents mentre s’ha infantilitzat les nenes. Defensa una educació familiar més horitzontal, on infants i adults es respecten i escolten mútuament. “Piccola” de Buscaglione i crítica al masclisme romàntic Inici: 1602 s Fi: 1764 s Títol: Amor clàssic amb flow i lletra masclista Resum: Presenta el tema “Piccola”, contextualitza l’època i reconeix la gràcia musical, però critica la lletra profundament masclista. Proposa analitzar el patriarcat també amb humor per poder-lo suportar i transformar. Lectura del text de Kate Tempest Inici: 1764 s Fi: 1979 s Títol: Del buit còsmic a Londres: pertinença i humanitat Resum: Llegeix una adaptació d’un text de Kate Tempest que imagina el naixement de l’univers, el sol, la Terra i la vida humana fins arribar a una ciutat (Londres). El text aborda bellesa, por, caos interior i la cerca del propi “clan” i lloc al món. La Niña de los Peines i desig d’un món més veritable Inici: 2031 s Fi: 2210 s Títol: “Quisiera renegar de este mundo”: cansament i veritat Resum: A partir del tema de La Niña de los Peines, reflexiona sobre voler renegar d’aquest món per trobar-ne un de més veritable. Ho vincula amb el text de Kate Tempest i amb la necessitat de reduir el cercle fins a la gent afí amb qui podem viure amb més veritat. Família i parella com a espai segur (i la pel·lícula “Los domingos”) Inici: 2210 s Fi: 2387 s Títol: Espais segurs, respecte i intimitat a la família Resum: Reflexiona sobre el fet que família i parella haurien de ser espais on no calgui estar en guàrdia. A partir de la pel·lícula “Los domingos”, critica quan es trepitja la intimitat de l’adolescent parlant de les seves emocions en públic sense preguntar-li. Reivindica el respecte i el diàleg com a base de vincles segurs. Samba brasilera i definició pràctica de família Inici: 2362 s Fi: 2419 s Títol: “Ver-te feliç”: família com a equip i comunitat Resum: Presenta una samba brasilera i en destaca la frase “el meu consell és veure’t feliç”. Defineix família i comunitat com aquella gent que dona suport, celebra les teves alegries i t’acompanya en els mals moments. Xavela Vargas, addiccions i “Nosotros” Inici: 2616 s Fi: 2942 s Títol: Amor, addicció i comiat necessari Resum: Parla de la trajectòria de Xavela Vargas, el seu reconeixement tardà i els seus problemes amb l’alcoholisme. Presenta “Nosotros” (amb Joaquín Sabina) com una cançó simple però molt bella sobre una parella que s’estima molt però que s’ha de separar per bé de tots dos. Reflexiona sobre la impossibilitat de fer vida quotidiana natural amb addiccions fortes. Ede i la por a l’abandonament: “Mirlo Pardo” Inici: 2942 s Fi: 3235 s Títol: Abandonament, fragilitat i terror a la soledat Resum: Descobreix Ede i el tema “Mirlo Pardo” i el vincula amb la por al rebuig i a l’abandonament. Analitza com el dolor es cristal·litza i com apareix el terror a la soledat. Presenta la cançó com un consolat poètic davant la sensació d’estar “mal feta” i de lluitar internament entre vulnerabilitat i força. Rosalía i tancament de l’episodi Inici: 3235 s Fi: 3582 s Títol: “La jugular”: fases, immensitat i miracle Resum: Tanca amb Rosalía i la cançó “La jugular”, destacant la valentia artística del disc LUX i la manera de treballar els sentiments en fases. Subratlla la imatge del cor en cursa i l’amor com avalanxa, i defensa Rosalía com una artista situada “entre el miracle i el desastre”, molt a prop del miracle. A través de la lletra, juga amb la idea que el món cap dins d’una persona i una persona dins del món, i s’acomiada agraint l’escolta i reivindicant la perifèria com a lloc des d’on parlar.
Resum general del programa Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània ofereix en aquest episodi una combinació de: Informació d’actualitat (titulars de premsa balear i internacional) Entrevista social en profunditat sobre prostitució i tràfic de dones a Mallorca Agenda i cultura: activitats sobiranistes, festa del vi novell, llibres i música Debat polític i de memòria històrica sobre feixisme, franquisme i regressió democràtica Taula d’anàlisi internacional sobre Palestina, Ucraïna, Amèrica Llatina i l’eix Xina–Japó El fil conductor del programa és la defensa dels drets humans, la llengua catalana i la cultura balear, amb un to crític davant el feixisme, la militarització i els efectes perversos del turisme i del capitalisme global. Contingut principal 1. Informatius i premsa del dia El programa obre amb la repassada als titulars de diversos mitjans: • Diari de Balears - Convocatòria d’una marxa a Palma contra els CIE (centres d’internament d’estrangers). - Jornada de portes obertes del Col·legi d’Advocats. - Debat sobre la creació del senador de Formentera. - Batles que exigeixen al conseller Sánchez un espai formal de diàleg sobre l’acollida de menors. - Presentació de l’Encesa 2026 com a projecte compromès amb drets humans i dignitat. - PP i Vox tomben una llei per prohibir habitatges en àrees de risc. - Any Llompart culminat amb les obres completes de Josep Maria Llompart. - Primera trobada de municipis actius pel català, per impulsar polítiques lingüístiques locals. - Còmic Nostrum 2025 i projecte del museu del còmic de Mallorca a Inca. - El GOB celebra la denegació de la llicència del botel Alcúdiamar i reclama restaurar la legalitat al port. - Jocs de taula Cucarei, Captura, Criatura i Quatre Illes basats en cultura i història balear. • VilaWeb - Anàlisi d’Esperança Camps sobre el desmuntatge de l’era Mazón i la construcció de la “era Pérez Llorca”. - Article sobre la pèrdua de paciència de jutges amb Mazón i possible mentida. - Recomanació del llibre “Contra el silenci i la impunitat” de Xavier Montanyà. - Notícia sobre una parròquia que pregarà per Franco i el fundador de la Falange, amb rebuig social. - Canvi de temps radical amb baixada de temperatures i neu. - Entrevista amb Núria Cadenes, Premi Proa: > “El camí cap a l’individualisme ens fa tristos”. • Opinió a Diari de Balears - Joan Vicenç Lillo, Aina Lila Tomàs, Jaume Bordils, Rafel Borràs i Joan Lledonet tracten temes com esperança política, centre polític, esquerdes del sistema i bilingüisme a l’escola. • Mallorca Daily Bulletin, Última Hora i Diario de Mallorca - Temes destacats: - Peix caducat i sancions a distribuïdores. - Operacions antidroga al poblat de Son Banya. - Congrés Internacional Ramon Llull 2025. - Debat sobre finançament autonòmic. - Escultura de l’emigrant de Sóller abandonada en un magatzem. - Tensions polítiques a Balears: Prohens amenaça amb avançament electoral. - Debat sobre religió islàmica a centres concertats. 2. Publicitat, ràdio i agenda sobiranista 2.1. Falques publicitàries i suport social En diversos moments s’emeten falques publicitàries que il·lustren el model de mecenatge i PUBLI AMIC de l’emissora: • Clínica Dental Planes Mariano i el “método Slow Dentistry” (odontologia slow): - Reivindica una atenció pausada i de qualitat, centrada en el pacient. • 3 Globs (aigua dolça per a gent salada): - Projecte d’emprenedoria social de 3 Salut Mental. - Inserció laboral de persones amb malaltia mental. • Crides constants a fer-se soci/sòcia d’Ona Mediterrània per garantir la emissió en línia, informatius i graella de programació en llengua catalana. 2.2. Sopar col·loqui sobiranista L’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) anuncia el seu sopar col·loqui a Petra: • Lloc i data: restaurant Sacreu, divendres 21 de novembre, 20 h. • Tema: reconeixement internacional de la nació catalana en l’actual paradigma global. • Ponents: - Jordi Domingo, president del Consell de la República Catalana. - Jordi Castellà, comissionat del Pacte Nacional per al Reconeixement Internacional de la Nació Catalana. • Després del sopar, hi haurà tertúlia i col·loqui amb els assistents. • Reserves via assembleamallorca.cat o bàners a dBalears. Aquest espai reforça l’eix del programa en clau de sobirania, reconeixement internacional i llengua catalana. 3. Entrevista social: prostitució i Casal Petit 3.1. Qui és Es Casal Petit? A partir del minut 1425, el programa entrevista Maddalena Lomà, coordinadora d’Es Casal Petit: • Entitat vinculada a la congregació de les germanes oblates. • Objectiu: atendre dones en situació de prostitució i víctimes de tràfic amb finalitat d’explotació sexual. • És un recurs pioner i específic a Balears, amb pisos d’acollida i serveis integrals. 3.2. Cent anys de les germanes oblates a Mallorca La convidada repassa la història de la congregació a l’illa: • Arribada el 1924: instal·lació inicial a La Pietat, després trasllat a la Vileta. • Allà gestionen un centre d’acollida per a nines filles de dones en prostitució del barri Xino de Palma. • Evolució del centre en escola i altres serveis. • Als anys 80, tornen al centre antic, de nou al barri Xino, per estar a prop de les dones. • El 2001 s’obre formalment Es Casal Petit, adaptat constantment als canvis de perfil i context de les dones. 3.3. Què ofereix Es Casal Petit? Cada any hi passen unes 480 dones. L’oferta d’atenció és integral i interdisciplinar: • Atenció social i psicològica: - Acompanyament social personalitzat. - Acte físic i salut mental treballats de manera coordinada. • Formació i integració laboral: - Alfabetització i aprenentatge de castellà. - Cursos de català, anglès i informàtica. - Tallers per conèixer els recursos socials i preparar la integració laboral. - Orientació laboral específica amb orientadora pròpia. • Pisos d’acollida: - Per a dones que volen allunyar-se del context de prostitució. - Per a víctimes de tràfic amb finalitat d’explotació sexual. - Únic recurs residencial d’aquest tipus a Balears. • Sensibilització i comunicació: - Campanyes i xerrades per visibilitzar la realitat de la prostitució. - Treball específic amb persones joves per prevenir micromasclismes i consum normalitzat de prostitució i pornografia. 3.4. Com arriben les dones al Casal Petit? Hi ha diverses vies d’accés: • Treball de carrer i prospecció: - Sortides conjuntes amb Metges del Món i Creu Roja. - Visites a pisos, clubs i carrers on hi ha context de prostitució. - S’explica els recursos disponibles i es manté un contacte de confiança fins que la dona decideix venir. • Derivacions en xarxa: - Coordinació amb altres entitats socials i serveis públics. - Les dones són derivades quan es detecta la situació d’explotació. L’àmbit principal d’actuació és Palma, però es plantegen expandir-se a la part forana amb suport del Consell de Mallorca. 3.5. Nous contextos de prostitució (2025) Maddalena descriu els canvis recents en el panorama de la prostitució a Mallorca: • Predomini clar dels pisos particulars. • Aparició i consolidació de la prostitució deslocalitzada: - Les dones s’anuncien a xarxes socials i plataformes digitals. - Les trobades no es fan en un lloc fix: clients i dones es desplacen. - Això dificulta molt l’accés, la detecció i la protecció. També es manté el doble perfil: • Dones que treballen pel seu compte. • Dones sota control de màfies i xarxes de tràfic, amb coaccions sofisticades: - No sempre tancades en clubs, però amb deutes imposats i amenaces a les famílies al país d’origen. 3.6. Perfil de les dones i trajectòries • Majoritàriament dones. • Canvi de nacionalitats predominants: - Abans: més dones nigerianes. - Des de 2019: augment molt fort de dones colombianes, que ara són entorn del 90% de les ateses. Quan una dona decideix acostar-se al Casal Petit: • No sempre pot deixar la prostitució immediatament: - Sovint és la seva única font d’ingressos. - O està atrapada en situacions de tràfic i coacció. • El Casal ofereix un procés d’acompanyament per: - Donar informació i eines. - Obrir altres perspectives de vida. - Facilitar l’accés a feina normalitzada, que és la demanda més freqüent. 3.7. Religió, valors i equip humà El Casal neix d’una congregació religiosa, però: • No es fa proselitisme religiós amb les dones. • Es treballa des de valors universals: acollida, escolta, centralitat de la persona. • Es respecta la religió de cada dona i el seu paper a la seva vida. L’equip és interdisciplinari: • 11 persones contractades: treballadores socials, educadores, integradora social, psicòloga, orientadora laboral, comunicació i sensibilització. • Dues germanes oblates actives dins l’equip. • Voluntariat (uns 19): - Donen classes d’alfabetització, català, castellà, anglès i informàtica en grups petits. - Coordinats per les educadores. Es demanen nous voluntaris, amb: • Contacte via web i xarxes socials del Casal Petit. • Entrevista i formació prèvia, adequant les aptituds de la persona a les necessitats del projecte. 3.8. Relació amb institucions i educació juvenil El Casal Petit treballa estretament amb institucions públiques: • Participa a la XAP-PEP, xarxa impulsada per l’Ajuntament de Palma per intervenir en prostitució. • Gestiona, amb l’Institut Balear de la Dona, els pisos d’acollida. • Reben subvencions del Govern balear. En l’àmbit de sensibilització juvenil: • Fan xerrades a instituts i centres educatius. • Detecten discursos masclistes que reculen: - Joves que consumeixen prostitució. - Normalització de la pornografia i del cos femení com a mercaderia. - Missatges cap a les al·lotes que presenten la prostitució com un camí fàcil per guanyar doblers. “Si no es fa prevenció, estem amb aquest problema per molt de temps.” 4. Festa del vi novell a Santa Maria 4.1. Programa de Vinovell 2025 A partir del minut 2498, entrevista amb Bernat Calafat sobre la festa del vi novell a Santa Maria del Camí: • Durada: unes 12 jornades d’activitats. • Activitats destacades: - Màgia al celler (màgic Bloquell) a Jaume de Puntiró. - Guerra de variats amb quatre bars de Santa Maria i vermutada amb vins locals. - Música en directe a la plaça de la Vila (10 hores seguides). - Festa grossa del vi novell: - Inici de consum del vi de la nova anyada. - Conservació de la tradició de la branca de pi com a senyal de taverna amb vi nou. - Acte de lliurament de les insígnies del brot de pi a un pagès local i als geganters de Santa Maria. - Concert del grup El Bo. - Diada central (dia de Vinovell): - Portes obertes als cellers. - “Burboada del vi novell” amb glosada d’Mateu Xurí, Macià Ferrer i Maria Magdalena Gual. - Tastos de vi amb cellers i bars del poble, música de festa. - Acte final: presentació formal del vi novell de cada celler per part dels set vinaters de Santa Maria (places limitades). El programa complet es pot trobar a la web de l’Ajuntament de Santa Maria i via xarxes socials. 4.2. Tradició vinatera i canvi climàtic Bernat explica la llarga tradició vinatera del poble: • Ja documentada a la vall de Coanegra a l’edat mitjana. • El “celler del rei” proveïa vi per a la casa reial. • A inicis dels anys 80 hi havia 12 cellers elaboradors, bàsicament de vi a granel. • D’aquests, avui en queden dos històrics reconvertits a vi de qualitat però que mantenen el vi de barralet: Jaume de Puntiró i Sebastià Pastor. • La resta de cellers actuals s’han anat creant les darreres dècades, consolidant una escena local vinícola potent. Es parla també del canvi climàtic: • La verema s’ha avançat: abans era cap a Sant Mateu, ara molts ja veremen a finals d’agost o principis de setembre. • Varietats com la chardonnay són molt primerenques; d’altres, com mantonegro, són més tardanes. 4.3. Música i gastronomia La festa combina: • Concerts de grups locals com Orris, Camoi, Bona Ventura, Rissos i el grapat de vergans. • Fins i tot es recupera la “barqueta de variat” com a format clàssic de menjar de bar. • Es preveu la participació de milers de persones; en edicions anteriors hi han arribat a 6.000 assistents. 5. Segon bloc d’informatius i cançons A mig programa es repeteix un resum de titulars similar al del principi, incorporant més detalls de premsa balear (peix caducat, Son Banya, finançament, Nadal un any aturat, etc.). Entre blocs informatius s’emeten: • Cançons en català de música experimental i de crítica social. • Una cançó de Manel sobre un acomiadament laboral, presentada com a peça que converteix un moment fred en relat musical amb humor i veritat. • Diversos temes d’Ànimos Perrec, entre ells “Camí florit”, que serà objecte d’anàlisi literària posterior. 6. Entrevista política amb Jesús Jurado (Podem) 6.1. Atacs feixistes i Aurora Picornell A partir del minut 4740, Tomeu Martí entrevista Jesús Jurado (Podem): • Tema central: nous atacs al bust d’Aurora Picornell, aquest cop amb àcids i cops violents. • Jurado ho interpreta com a mostra que: - El feixisme s’està organitzant a les Illes Balears. - Hi ha grups d’esquadristes amb activitat creixent i agressiva. - Es tracta d’atacs contra símbols democràtics i de memòria històrica. “Quant de temps passarà de copetjar una estàtua a copetjar un militant d’esquerres o independentista?” Jurado denuncia també la passivitat o absència d’infiltració policial en grups feixistes, en contrast amb la presència d’agents en moviments d’esquerres. 6.2. Continuïtat del franquisme Coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Franco, Jurado defensa que: • Franco va morir, el franquisme no. • El franquisme es manté en: - Poder judicial: judicis i sentències ideològicament esbiaixats. - Poder econòmic: grans famílies enriquides durant la dictadura (p.ex. família March, lobby turístic) que continuen marcant les regles del joc. - Forces de seguretat i exèrcit. - La Jefatura de l’Estat: un cap d’Estat no elegit democràticament, net polític del dictador. 6.3. Llengua catalana i regressió democràtica Es parla de: • Obsessió franquista amb la llengua catalana, continuada en l’actualitat: - Retallades de subvencions a entitats culturals i a Òmnium per la llengua. - Discursos contra la visibilitat femenina i la cultura balear. • Jurado recorda l’origen del PP: “Un partit que se va fundar amb crits de Viva Franco.” • Denuncia la presidència del Parlament (PP–Vox) com a símbol de blanqueig d’aquests atacs, ja que el mateix president havia insultat Aurora Picornell. 6.4. Estratègia de Podem • Resistència i organització com a mandat. • Defensa ferma de: - Cultura i llengua catalana. - Serveis públics i drets socials malgrat fragilitat econòmica i pal de dretes. • Crítica als mitjans de comunicació generalistes per fer sovint de portaveu dels poderosos. • Compromís de Podem de continuar assenyalant agressions (contra memòria històrica, cultura, llengua o drets socials) i mobilitzar el carrer. 7. Taula d’anàlisi de “Això és Vida” (episodi 76) Després de l’entrevista amb Jurado, s’emet la taula d’anàlisi del programa “Això és Vida” (plataforma Vida), amb Aina Ginart, Joan Mir i Pere Perelló i Nom de Déu. 7.1. Sobre prostitució i Casal Petit • Es valora positivament la feina del Casal Petit com a ampliació de possibilitats vitals de les dones. • S’assenyala la prostitució com la “màxima expressió de l’explotació capitalista dels cossos” amb component fort de gènere i raça. • Es recorda una exposició fotogràfica al Centre de Cultura “Sa Nostra” amb fotos fetes per usuàries del Casal, que ajudava a fer visible aquesta realitat. 7.2. 50 anys de la mort de Franco Joan Mir fixa com a dèria el tema: “50 anys de la mort d’en Franco i permanència del franquisme”. • Es recorda que la guerra i el franquisme tenien tres objectius principals: - Aturar els independentismes (basc i català). - Reprimir la classe obrera i impedir avanços socials. - Oprimir les dones (retrocés brutal respecte a la Segona República). • Avui s’ha avançat en moviment obrer i feminisme, però falta resoldre la qüestió nacional catalana i el federalisme real. • Es critica l’“oblit” dels compromisos de la transició i el paper de l’esquerra espanyola en no aprofitar el procés d’independència de Catalunya com a oportunitat per trencar definitivament amb el franquisme. 7.3. Militarització d’Europa Pere Perelló obre debat sobre la militarització global: • Exposa el cas de Bèlgica, que ofereix 2.000 € mensuals a joves de 17 anys per fer servei militar voluntari i aprendre oficis militars (conducció de camions, etc.), amb possibilitat de reserva. • Ho vincula a: - Exigències de l’OTAN d’augmentar despesa militar. - Canvi de paradigma després de la caiguda del mur de Berlín i el desarmament parcial que va permetre crear estat del benestar. • Ara, diu, es vol recuperar 20 anys de desmilitarització a corre-cuita. Es debat sobre: • Models de defensa no ofensiva (p. ex. Suïssa). • El cas de Costa Rica, sense exèrcit, com a excepció. • El retorn d’una cultura militarista que legitima l’exèrcit com a sortida vital o econòmica per a joves. 7.4. El banquer danès i Banyalbufar Aina Ginart parla de Kim Fournais (escrit com Quim Fornaris a la conversa), banquer danès i màxim accionista de Saxo Bank: • Patrimoni d’uns 700 milions d’euros. • Ha comprat diverses finques i hotels a Banyalbufar (El Rafal, Sant Valentí, l’hotel Sacoma i la finca Cervosà). • Ve sovint amb avioneta privada i diu estar enamorat de la Serra de Tramuntana. Temes que destaquen: • Ell afirma que no necessita invertir per doblers, sinó per “salvar” patrimoni abandonat. • Frases que generen debat: - “Els mallorquins estan cansats de turisme, turisme, turisme, però s’ha de mantenir Banyalbufar i això requereix ingressos.” - Critica el model d’“hotel de luxe tipus Deià” (Richard Branson) i es presenta com a solució alternativa. - Sobre turisme: > “No s’ha de criticar l’activitat que paga el 85% de les factures. Cal pensar com canviar-la, no només queixar-se.” - I remata: > “Necessiteu gent com jo.” El debat gira entorn de: • Colonització econòmica: pèrdua de sobirania i propietat de l’illa. • El rol dels banquers vs hotelers en la història del turisme mallorquí. • Soberbia de nous rics i necessitat de “ser acceptats” pels locals. 7.5. Regresió cultural i refugi en la religió Aina reflexiona també sobre: • El retorn de certs discursos religiosos i conservadors (exemple: Rosalía i la FO), on part de la societat, desorientada, torna a resar en comptes d’anar a teràpia. • Interpreta això com a símptoma de confusió i manca de respostes per part de l’esquerra. 7.6. Crítica a l’esquerra institucional La taula coincideix en que: • Molta gent treballadora veu que les seves condicions no canvien “mani qui mani”. • L’esquerra ha deixat sovint d’aplicar els seus propis programes, deixant espai a solucions fàcils (feixisme, fonamentalisme, refugi religiós). • Això genera un panorama cultural i polític fràgil, on idees de passat (feixisme, militarisme) tornen amb força. 8. Espai de llibres: turisme hostil i ràbia Amb Marisa Cerdó, l’espai de literatura comparada analitza dues obres que retraten la hostilitat de les zones turístiques: “Cròniques d’un mig estiu”, de Maria Antònia Oliver (1970). “Ràbia”, de Sebastià Alzamora (2023). 8.1. “Camí Florit” i Ànimos Perrec La secció parteix de la cançó “Camí florit” d’Ànimos Perrec: • El títol remet al poema “Camí florit” de Josep Maria Llompart (recull Jerusalem), que descriu un camí ple d’herbes i natura. • La versió d’Ànimos Perrec fa una inversió irònica i apocalíptica: - En lloc de flora, hi trobam uralites, enderrocs, deixalles, andròmines. - Denúncia l’abandonament del medi rural i la seva degradació ambiental. Això serveix de pont cap al tema de la transformació hostil del territori amb el turisme. 8.2. “Cròniques d’un mig estiu” (Maria Antònia Oliver) • Primera novel·la de l’autora, escrita el 1970. • Protagonista: un nin rural que deixa el seu poble (Sant Valls, nom fictici) per anar a fer feina a un hotel de costa. • El nin viu inicialment una fascinació ingenua: “Marata meva, això és de cine… Quines rajoles més lluentes…” A poc a poc, descobreix: • Abusos laborals en un context sense sindicats forts. • Explotació del treball infantil. • El funcionament d’un model turístic capitalista que es lucra a costa de treballadors vulnerables i del territori. Estil lingüístic: • La novel·la està escrita en verbal salat (“som vengut”), reproduint la parla popular mallorquina i reforçant la perspectiva infantil i rural. 8.3. “Ràbia” (Sebastià Alzamora) • Novel·la ambientada a Bellavista, nom fictici que representa s’Arenal. • Protagonista: un home que passeja la seva cussa, Taylor, per la zona turística. • Punt de trencament: l’enverinament de la gossa, que desencadena una ràbia profunda contra el medi i la gent que hi viu. El llibre descriu amb detall: • Bars decadents, carrers bruts, olors de gofres i crema solar. • Contaminació acústica (reggaeton, música alta constant). • Paisatge de segones residències, blocs degradats, festes a la platja. • Escena clau: un veí que fa bricolatge amb soroll a primeres hores, sense respectar ningú. També aborda la globalització del turisme: • Població molt multicultural (Europa de l’Est, Àfrica, etc.). • Escena on, veient imatges del procés català a la tele, un veí d’origen estranger diu: “Aquests catalans són escòria.” Això mostra la manca d’empatia i la dificultat d’una consciència compartida entre treballadors locals i migrants. 8.4. Hostilitat i model turístic Marisa subratlla que les dues obres mostren “hostilitat” des de punts de vista diferents: • Cròniques d’un mig estiu: criticava ja el model econòmic turístic naixent, amb explotació laboral i transformació del paisatge. • Ràbia: descriu un estadi avançat de degradació, en què la zona turística és gairebé irrespirable vitalment i moralment. Les dues novel·les formen part d’un subgènere literari mallorquí sobre la Mallorca ferida pel turisme. 9. Anàlisi internacional amb Joan Manuel López Nadal 9.1. Pla de l’ONU per a Gaza i pla Trump En el tram final, el programa conversa amb Joan Manuel López Nadal sobre geopolítica. Primer bloc: el Consell de Seguretat de l’ONU aprova un pla per a Gaza basat en el pla Trump: • De 15 membres, 13 voten a favor, Rússia i la Xina s’abstenen (no fan servir el veto). • La resolució actual millora lleugerament el pla original: - Inclou referència a avançar, quan es donin les condicions, cap a un estat palestí i el dret d’autodeterminació del poble palestí. López Nadal remarca: • No s’ha de caure en triomfalisme: - L’alt el foc és parcial i fràgil. - Israel continua operant militarment. - A Cisjordània, els colons i l’exèrcit intensifiquen la repressió. • Però l’abstenció de Rússia i la Xina mostra que cap gran potència vol aparèixer com enemiga d’una possible via cap a la pau. 9.2. Ucraïna, Zelenski i la guerra llarga Segon bloc: Ucraïna. • Zelenski visita París i Madrid. • Espanya es compromet a aportar uns 800 milions d’euros al programa europeu d’ajuda a Ucraïna: - 600 milions en ajuda militar. - 200 milions en reconstrucció. Tryptic geopolític: • Rússia: - No vol negociar perquè percep que el temps juga a favor seu. - Manté repressió interna i opacitat mediàtica. • Ucraïna: - Vol la pau, però no a qualsevol preu; necessita garanties i recuperació de sobirania. • Occident: - Els Estats Units miren cap a altres fronts (Trump, Orient Mitjà, etc.). - Europa dona suport, però té capacitat limitada sense el lideratge nord-americà. López Nadal es mostra poc optimista sobre un final proper o just de la guerra. 9.3. Xile: esquerra en perill Es comenten les eleccions a Xile: • Primera volta: la candidata d’esquerres Janet Jara (govern Boric) obté un 27%. • L’ultradretà José Antonio Kast arriba al 24%. • Altres candidatures de dreta i ultradreta (Kaiser, Matei) sumen un bloc molt superior al de l’esquerra. Riscos: • Possible victòria d’un bloc de dreta extrema admiradora de Pinochet. • Xile, símbol de resistència democràtica a Amèrica Llatina, podria sumar-se a la llista de països amb governs autoritaris o populistes (Argentina, El Salvador, etc.). 9.4. Veneçuela i intervencionisme nord-americà Es tracta l’augment de tensions a Veneçuela: • Els Estats Units despleguen la seva 3a Flota al Carib, amb el portaavions Gerald Ford davant de les costes veneçolanes. • S’argumenta la lluita contra el narcotràfic, però López Nadal ho descriu com execucions extrajudicials i actes que freguen la pirateria segons dret internacional. Contradicció: • Maduro és autoritari i va manipular eleccions; però una invasió nord-americana: - Seria il·legal i legitimaria Maduro internament com a defensor de la pàtria. - Obligaria fins i tot sectors crítics a fer front comú contra l’agressor extern. 9.5. Tensions Xina–Japó i Taiwan Darrer bloc: Xina, Japó i Taiwan. • Nova primera ministra japonesa Sanae Takaichi, conservadora i nacionalista, declara que si Xina ataca Taiwan, Japó podria intervenir militarment. • Xina considera Taiwan un assumpte intern (postura discutida però oficial) i reacciona amb indignació. Factors històrics i geogràfics: • Taiwan va ser colònia japonesa fins al 1945. • Geografia: Taiwan és una punxa estratègica al mig de l’arc insular japonès; al nord hi ha les illes Senkaku (Diaoyu), controlades pel Japó, reclamades per la Xina. López Nadal alerta que: • El nacionalisme xinès (pilar del Partit Comunista actual) i el japonès són un còctel perillós. • Un conflicte sobre Taiwan podria desbordar-se cap al Japó, Filipines i el Vietnam, desestabilitzant tot el mar de la Xina meridional. • Tant Xina com Japó adverteixen els seus ciutadans a l’altre país que vagin alerta davant possibles brots nacionalistes i agressions. Un punt molt calent de l’Indo-Pacífic, amb potencial conseqüència global. Tags • Ona Mediterrània • Bon Dia i Bona Vida • prostitució • tràfic d’éssers humans • Es Casal Petit • germanes oblates • feminisme • joventut i pornografia • sensibilització • voluntariat social • pisos d’acollida • Santa Maria del Camí • vi novell • festa popular • canvi climàtic • cellers de Mallorca • municipis actius pel català • llengua catalana • memòria històrica • Aurora Picornell • feixisme • franquisme • Podem • regressió democràtica • militarització • OTAN • Amèrica Llatina • Veneçuela • Xile • Ucraïna • Palestina • ONU • Xina • Japó • Taiwan • turisme • Banyalbufar • Saxo Bank • Kim Fournais • precarietat cultural • literatura catalana • Maria Antònia Oliver • Sebastià Alzamora • Josep Maria Llompart • Ànimos Perrec • cultura balear Seccions amb temps Presentació i sumari del programa • Inici: 0 s – Final: 303 s Títol: Obertura, sintonia i agenda del dia Resum: El locutor presenta Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània, amb menció a la producció, a l’espai de cultura de Can Alcover i a la línia editorial de la casa. Es fa un sumari detallat: actualitat informativa, entrevista sobre sexualitat, connexió amb Bernat Calafat per la festa del vi novell, repàs a l’actualitat, entrevista política amb Jesús Jurado, secció de llibres i focus internacional amb Joan Manuel López Nadal. Titulars de Diari de Balears i VilaWeb (1r bloc) • Inici: 335 s – Final: 622 s Títol: Actualitat política i cultural balear i catalana Resum: Repassa els principals titulars de Diari de Balears (marxa contra CIE, política lingüística, Any Llompart, còmic Nostrum 2025, jocs culturals balears, botel Alcúdiamar) i VilaWeb (crítica al govern Mazón, llibre de Montanyà, parròquia que resa per Franco, entrevista a Núria Cadenes). Es recomanen diversos articles d’opinió de Diari de Balears. Falques publicitàries i crida a fer-se soci • Inici: 676 s – Final: 812 s Títol: Publicitat social i suport a Ona Mediterrània Resum: Falques de la revista estel, la Clínica Dental Planes Mariano (odontologia slow) i 3 Globs (emprenedoria social i inserció laboral). Anunci del sopar col·loqui de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca amb Jordi Domingo i Jordi Castellà. Crida a associar-se a Ona Mediterrània per sostenir l’emissora. Recomanació musical comentada (Manel) • Inici: 845 s – Final: 1096 s Títol: Cançó sobre un acomiadament laboral Resum: Àudio de salutació d’Ana Maria Nadal amb comentari d’una cançó de Manel que relata un acomiadament d’empresa amb humor i distància crítica. Es presenta com una peça per qui ha sortit d’un despatx amb un “somriure de nervis, alleujament o supervivència”. Tot seguit, s’emet la cançó amb la lletra d’un treballador que planta cara al directiu. Nou bloc publicitari i repetició de la falca ASM • Inici: 1212 s – Final: 1393 s Títol: Recordatori de serveis i agenda sobiranista Resum: Es repeteixen falques de la revista estel, Planes Mariano, 3 Globs i nova emissió de la falca del sopar col·loqui de l’ASM a Petra, amb èmfasi en el reconeixement internacional de la nació catalana i la necessitat de fer reserva via web. Entrevista social: Es Casal Petit i prostitució • Inici: 1425 s – Final: 2433 s Títol: Prostitució, tràfic de dones i la tasca d’Es Casal Petit Resum: Lloc central del programa. Maddalena Lomà explica què és Es Casal Petit, lligat a les germanes oblates, i repassa 100 anys de presència a Mallorca. Detalla serveis (atenció social, psicològica, formació, orientació laboral, pisos d’acollida, sensibilització), perfil de les dones (majoria colombianes des de 2019), noves formes de prostitució deslocalitzada i tràfic amb coaccions no visibles. Es descriuen xarxes de col·laboració (Metges del Món, Creu Roja, Ajuntament de Palma, Institut Balear de la Dona, Govern balear) i es fa una crida a voluntariat i a la prevenció amb joves davant discursos masclistes i normalització de pornografia i prostitució. Connexió amb Bernat Calafat i festa del vi novell • Inici: 2498 s – Final: 3191 s Títol: Vinovell 2025: tradició, vi i festa a Santa Maria Resum: Entrevista a Bernat Calafat sobre les jornades del vi novell a Santa Maria. Es presenta el programa complet: màgia al celler, guerra de variats, vermutades, portes obertes, burboada de vi novell, glosades, concerts (El Bo, Orris, Camoi, etc.) i postfesta a la Factoria de So. Es parla de la tradició de la branca de pi, de la història vinatera de Santa Maria (12 cellers als 80, ara 7 bodegues), de l’impacte del canvi climàtic en la verema i de la recuperació de la barqueta de variat. Segon bloc d’actualitat multimèdia • Inici: 3257 s – Final: 3654 s Títol: Ronda de premsa diària i cançó crítica Resum: Nou repàs, ara combinant Diari de Balears, Mallorca Daily Bulletin, Última Hora i Diario de Mallorca. Es destaquen notícies sobre CIE, habitatge, drogues a Son Banya, peix caducat, finançament, Congrés Ramon Llull, Nadal un any sense competir, etc. A continuació, s’emet una cançó d’Ànimos Perrec que satiritza l’urbanisme il·legal, les barraques, connexions irregulars i degradació del territori. Recordatori sopar ASM i agenda cultural sobiranista • Inici: 4239 s – Final: 4353 s Títol: SOPAR ASM i debats sobre la nació catalana Resum: Es llegeix la notícia de dBalears sobre el sopar-col·loqui de l’ASM amb Jordi Domingo i Jordi Castellà, centrada en el reconeixement internacional de la nació catalana a Nacions Unides. S’anima a la participació i es vincula amb la línia editorial del programa. Bloc de falques i suport a Ona Mediterrània (3a ronda) • Inici: 4382 s – Final: 4558 s Títol: Mecenatge i sostenibilitat de la ràdio Resum: Nova emissió de falques de la revista estel, Planes Mariano, 3 Globs i ASM, amb insistència en l’objectiu d’incrementar el nombre de socis d’Ona Mediterrània, garantir els informatius, tertúlies i agenda cultural en llengua catalana. Transició a l’entrevista política • Inici: 4674 s – Final: 4740 s Títol: Introducció a l’entrevista política del dia Resum: El locutor anuncia l’entrevista política amb Jesús Jurado de Podem, recorda el context (dimecres 9 de novembre) i marca el to de claritat i contundència que defineix el programa. Entrevista política amb Jesús Jurado (Podem) • Inici: 4740 s – Final: 5440 s Títol: Feixisme organitzat, franquisme viu i llengua catalana Resum: Jesús Jurado denuncia els atacs al bust d’Aurora Picornell com a mostra d’un feixisme organitzat amb esquadristes que operen impunement. Critica la inacció policial i el govern del PP sostingut per Vox. Reivindica la memòria de Franco com a dictador mort però franquisme viu en el poder judicial, econòmic i la Jefatura de l’Estat. Relaciona la obsessió contra la llengua catalana i les retallades a entitats culturals amb aquesta herència. Podem proposa resistir, organitzar-se i defensar cultura i drets socials, i assenyalar constantment les agressions feixistes. Taula d’anàlisi “Això és Vida” (episodi 76) • Inici: 5472 s – Final: 7470 s Títol: Prostitució, franquisme, militarització i nous senyors del turisme Resum: Taula amb Aina Ginart, Joan Mir i Pere Perelló i Nom de Déu. Comenten la feina d’Es Casal Petit i la prostitució com a explotació capitalista extrema dels cossos. Debaten el 50è aniversari de la mort de Franco i la permanència del franquisme, la militarització europea i el reclutament juvenil (cas Bèlgica). Aina exposa el cas del banquer danès Kim Fournais i la compra massiva de patrimoni a Banyalbufar, simbolitzant la pèrdua de sobirania econòmica i l’arribada de nous “colons” rics. Es critica l’esquerra per no haver donat respostes efectives a la gent treballadora, cosa que facilita l’ascens del feixisme i del refugi religiós. Secció de llibres amb Marisa Cerdó • Inici: 7470 s – Final: 8747 s Títol: Turisme hostil i ràbia: Maria Antònia Oliver vs Sebastià Alzamora Resum: Marisa Cerdó analitza la cançó “Camí florit” d’Ànimos Perrec com a inversió del poema “Camí florit” de Josep Maria Llompart. Des d’aquí, compara les novel·les “Cròniques d’un mig estiu” (Maria Antònia Oliver) i “Ràbia” (Sebastià Alzamora): en la primera, un nin rural descobreix la cara fosca del turisme naixent (explotació laboral, capitalisme hoteler); en la segona, el protagonista viu una rèplica contemporània a s’Arenal amb degradació ambiental, multiculturalitat sense empatia, contaminació acústica i un acte cruel (l’enverinament de la seva cussa) que encarna la misèria moral. Es dibuixa un subgènere literari sobre la Mallorca devastada pel turisme. Bloc final internacional amb Joan Manuel López Nadal • Inici: 8903 s – Final: 10324 s Títol: Gaza, Ucraïna, Xile, Veneçuela i la polvorera de l’Indo-Pacífic Resum: L’analista Joan Manuel López Nadal comenta la resolució del Consell de Seguretat de l’ONU sobre Gaza basada en el pla Trump, analitza la situació estancada i perillosa a Ucraïna i la visita de Zelenski a Europa, i alerta sobre els riscos d’una deriva ultradretana a Xile. Examina el desplegament militar dels EUA davant Veneçuela sota pretext antidroga i el perill d’una intervenció il·legal que reforci Maduro. Finalment, aborda les tensions Xina–Japó al voltant de Taiwan, destacant el perill d’un enfrontament entre nacionalismes armats en un punt clau de l’Indo-Pacífic. Aquestes seccions mostren un programa amb una mirada local, social i global que combina informació, anàlisi, cultura i memòria en clau de defensa de la llengua catalana, la cultura balear i els drets humans.
En aquest episodi d'El Crepuscle, l'equip d'Ona Mediterrània commemora el 49è aniversari de la reforma política que va iniciar el desmantellament del franquisme, tot analitzant la figura d'Adolfo Suárez. Es dedica un espai profund als Drets dels Infants, contrastant la sobreprotecció local amb la cruesa de les faveles de Rio o els nins soldats. En l'àmbit científic, es presenten experiments que demostren la capacitat de raciocini dels ximpanzés i s'aplaudeix la inversió en recerca biomèdica a les Illes. El nucli cultural se centra en la tràgica mort de l'arquitecte Josep Ferragut, el seu llegat espiritual i la lluita contra la corrupció urbanística dels anys 60, vinculant-ho amb la producció teatral contemporània i el documental de Miguel Eek. L'episodi finalitza amb una ferma defensa de la memòria històrica i un homenatge a les víctimes del feixisme.
Episodi de Cotiledonia a Ona Mediterrània centrat en tres grans eixos: rondalles mallorquines, Josep Maria Llompart i Ramon Llull, tot connectat amb l’agenda cultural de Mallorca. Amb Caterina Valriu es destaca el valor de les rondalles com a patrimoni identitari i literari, la seva relació amb la cuina tradicional i una lectura crítica de la figura femenina, que combina alguns relats amb deix masclista amb molts models de dones actives, valentes i intel·ligents. També s’explica el procés per declarar les rondalles patrimoni immaterial de Mallorca. Amb Damià Pons, a propòsit del primer volum de les obres completes de Josep Maria Llompart (“Nació, llengua, cultura”), es traça el retrat d’un poeta-gestor-cultural que passa d’un entorn franquista i castellanoparlant a ser una de les veus centrals de la cultura catalana a les Illes, amb fort compromís polític i intensa pedagogia lingüística. Amb Antoni Bordoy es presenta el Congrés Internacional Ramon Llull, que mostra l’enorme projecció global de Llull com a pensador, escriptor i reformador dels estudis medievals. L’episodi es completa amb una agenda molt rica d’activitats literàries, actes del 25 de novembre contra la violència masclista, rutes, exposicions i presentacions de llibres.
Visió general del programa Bon Dia i Bona Vida, el magazín matinal d’Ona Mediterrània, combina en aquest episodi: Repassos de premsa i actualitat política (Balears, Estat i món) Debats sobre patrimoni, memòria històrica i urbanisme Anàlisi econòmica i de finançament autonòmic Entrevistes polítiques i culturals Reflexions sobre feminisme, periodisme i història Filosofia aplicada al present Sobiranisme i reconeixement internacional de la nació catalana El programa està conduït per Tomeu Martí, amb diferents seccions i convidats que aborden l’actualitat des d’una perspectiva crítica, sobiranista i en català. Repassos informatius i context Titulars de dBalears i VilaWeb • dBalears: denúncia del projecte de PP i Vox a Sontous com a «gueto indigne» per a menors, polèmica per la suspensió de la presentació de les Obres completes de Josep Maria Llompart, atacs al bust d’Aurora Picornell, retards de trens, ecotaxa, accident greu a Alcúdia, i el projecte “Reviure el Sindicat” a Felanitx. • VilaWeb: debat sobre l’ensenyament del franquisme, aprovació d’un pla de pau per Gaza al Consell de Seguretat de l’ONU, deteriorament cognitiu de Jordi Pujol, nou model de finançament espanyol per al 2026 i anàlisi crítica sobre Amazon i la «gota freda». “L’ensenyament del franquisme arriba tard” – professors de secundària, a VilaWeb. Opinió i premsa Es repassen articles d’opinió de Joan Vicenç Lillo, Aina Lila Tomàs, Jaume Bordils, Rafael Borràs i Joan Lladonet, centrats sobretot en: • Crítica al bilingüisme que porta al monolingüisme castellà a l’escola • Esquerdes democràtiques i regressió de drets • Reptes polítics i socials actuals a les Illes Temps i avís meteorològic Tomeu Mateu Canals avisa d’un episodi de fred intens, neu a 600-700 m, pluges i temporal marítim els dies següents, remarcant el descens de temperatures i la inestabilitat. Patrimoni, memòria i ciutat: entrevista amb ARCA Atacs al bust d’Aurora Picornell El president d’ARCA, Pere Ollers, explica la gravetat del segon atac en un mes al bust d’Aurora Picornell: • ARCA planteja denunciar el cas a Fiscalia o als jutjats per obligar a una actuació contundent • Es reclama restauració urgent del monument i possible protecció extra (fins i tot càmeres de vigilància, tot i que ho consideren una mesura extrema) “No és el bust que ha de canviar, és la gent” – ARCA reivindica que el monument ha d’estar a l’abast, no tancat ni elevat. • Es subratlla el valor d’Aurora Picornell com a figura clau de la història obrera i feminista de Mallorca • Es reclama implicació ciutadana activa per denunciar agressions i vandalisme, i s’assenyala el grup Nucleo Nacional com a sospitós Protecció d’edificis i urbanisme patrimonial ARCA aborda altres fronts: • Edifici d’“Esquerra 31 de Desembre” (Palma): - El Consell de Mallorca ha ordenat protegir-lo - L’Ajuntament ha de modificar la fitxa urbanística - L’obra de la promotora està paralitzada i hi ha tensió entre interès patrimonial i interessos immobiliaris • Quioscos de premsa de Palma: - El model de concessió a grans empreses ha fracassat: quioscos tancats, servei perdut - ARCA proposa concessions assequibles per a famílies/autònoms, amb quioscs que venguin premsa i productes afins, no bars ni gelateries - Defensa l’espai públic com a punt de trobada cívic i no només com a espai comercial • Reforma de l’Estació de Sòller (Sostal Tèrminus): - Les obres avancen a bon ritme - ARCA ho considera una “petita victòria ciutadana”: de punt de brutor a edifici catalogat i restaurat Anàlisi política i econòmica amb Joan Mir El cas del Sindicat de Felanitx Joan Mir comenta el projecte “Reviure el Sindicat”, guanyador d’Europan: • L’edifici del Sindicat és una “catedral del vi” però: - Supera les capacitats econòmiques municipals - És perifèric (no és al centre del poble) - Té dificultats d’ús: ni hotel ni equipament cultural de pas • S’exploren possibles usos: - Centre del vi de Mallorca, amb congressos, tastos i seu de viticultors - Però hi ha competència de Binissalem, que també vol la capitalitat del vi • Anècdota significativa: un inversor alemany va renunciar a comprar-lo per fer-hi vi quan la seva dona va veure que al costat hi ha la fàbrica d’embotits El Fagàs, amb el renou dels porcs; això il·lustra com casualitats i sensibilitats poden frenar inversions clau. Finançament autonòmic i “espoli fiscal” Es comenta el titular: “Balears aportarà més de 400 milions a altres comunitats el 2026” i els anuncis d’Hisenda: • Crítica severa al sistema de finançament espanyol: - És opac, dissenyat per fer “embutses” i electoralista - Balears ha patit dèficits fiscals del 14-15%, considerats insuportables - El discurs de “solidaritat” sovint amaga clientelisme i compra de vots • Joan Mir denuncia: - L’ús demagogic del concepte d’“ordinalitat” - La combinació de promeses d’inversions i incompliments sistemàtics - Que fins i tot “posar ordre” a la Hisenda pròpia pot acabar beneficiant Madrid més que el Govern Balear “Madrid és un cúmul d’incompliments i impostures” – Joan Mir. • Es reclama: - Transparència i compliment real de les inversions pressupostades - Que les liquidacions negatives es retornin a les Illes - Deixar de presentar com a èxit allò que és espoli estructural Pervivència del franquisme i memòria Arran del nou atac al bust d’Aurora Picornell i dels 50 anys de la mort de Franco: • Mir denuncia que no s’ha criminalitzat el franquisme i que això permet: - Actes feixistes i atacs simbòlics - Discursos que presenten la víctima (Aurora) com la culpable • Sobre la Transició: - Es legalitza el Partit Comunista, però no es resol el “problema territorial” de Catalunya i País Basc - Catalunya no té una Constitució votada pròpiament; viu sota una interpretació imposada des de Madrid “Espanya pagarà un preu alt” – recordant Rubalcaba, Mir interpreta aquest “preu” com la mancança de democràcia plena. Infraestructures i trens • Es contrasta la propaganda dels nous trens de 350 km/h amb: - El retard del tren de Llevant a Mallorca - L’endarreriment del corredor mediterrani per mercaderies La crítica central: Espanya reforça el seu model radial i centra recursos en Madrid mentre margina les perifèries i els Països Catalans. Política municipal: entrevista a Neus Truyol (MÉS per Palma) Pressupost 2026: esmenes i model de ciutat La regidora Neus Truyol explica que MÉS per Palma presenta: • Una esmena a la totalitat al pressupost PP-Vox • 70 esmenes parcials amb tres prioritats: - Habitatge digne - Mobilitat verda i amable - Escoles segures i climatitzades La seva diagnosi: • PP i Vox actuen com una “unitat política” (Vox no presenta cap esmena) • El pressupost no afronta: - La crisi d’habitatge - El col·lapse de mobilitat - La massificació turística - La crisi climàtica Nous impostos municipals proposats MÉS planteja tres figures fiscals que sumarien uns 75 M€ addicionals: Impost sobre habitatges buits (uns 45 M€): Dirigit sobretot a grans tenidors (bancs, fons) Objectiu: mobilitzar habitatge cap al lloguer o la venda, i finançar polítiques públiques d’habitatge Impost municipal complementari a l’Impost de Turisme Sostenible: Recaptació directa per a Palma Compensar la despesa extra en neteja, policia, manteniment urbà generada pel turisme Taxa sobre creueristes: Gravar l’impacte de milers de visitants d’un sol dia, especialment al centre Neus Truyol contrasta això amb la política PP-Vox: • Baixada d’IBI i plusvàlua per a patrimonis elevats • Manteniment d’impostos per a la majoria • Conseqüència: rebaixa de serveis públics, no de la càrrega fiscal de les classes populars Corredors verds i mobilitat MÉS proposa un pla pilot de corredors verds que transformi carrers avui saturats de cotxes en eixos cívics: • Més arbrat i ombra • Voreres més amples • Transport públic reforçat i carrils bici • Menys contaminació i soroll Beneficis demostrats per estudis de salut pública: • Millora de la qualitat de l’aire • Foment d’hàbits saludables (caminar, socialitzar) • Dinamització del comerç de barri: els carrers pacificats venen més Escoles segures i climatització Neus assenyala mancances greus als centres educatius: • Aules massa fredes a l’hivern i massa calentes a la primavera-estiu • Govern i Ajuntament han aturat inversions iniciades per governs d’esquerres MÉS demana inversions prioritàries en climatització per protegir la salut d’infants i joves, tenint en compte estius més llargs i calorosos. Cap de setmana antifeixista: tercera edició Neus Truyol presenta el 3r Cap de Setmana Antifeixista: Objectius • Entendre i combatre: - L’avenç de moviments reaccionaris, feixistes i d’extrema dreta - L’ús de la por, precarietat i incertesa per canalitzar el malestar contra immigrants i classes populars • Compartir experiències de resistència locals i internacionals Programa Divendres – Cineciutat (Escorxador) • 17:00–18:30 – La lluita per la democràcia i contra el feixisme: visió europea, mediterrània i internacional • 18:00–20:00 – Projecció del documental “La xarxa ultra: com l’extrema dreta s’instal·la als mòbils dels nostres joves” i debat Dissabte – Escorxador • 10:00–12:00 – Taller “Feixistes a les xarxes dels joves europeus: incels, gymbros, criptobros, tradwives…” • 12:00–13:00 – Resistències antifeixistes a Mallorca i Portugal, diàleg europeu • 13:00 – Vermut antifeixista • 17:00–19:00 – Taula “Les dretes radicals d’avui: un fenomen global, europeu, estatal i nacional” Hi participen activistes i investigadors de Palestina, Portugal, Kurdistan, Catalunya i les Illes, amb suport de fundacions europees com transform! europe / GUE-ALE. Dones, periodisme i política: entrevista a Empar Bosch Trajectòria professional Empar Bosch és periodista, investigadora i escriptora. Va començar a Última Hora amb 18 anys, mentre estudiava magisteri: • Entrava com a col·laboradora en concerts i cultura • Relata la redacció clàssica: masculinitzada, fum, alcohol i temes “grans” (política, esports) reservats als homes Considera el periodisme una professió fascinant i formativa: dóna una visió ampla de la realitat, tant en mitjans com en gabinets de premsa institucionals. Les primeres dones periodistes i el canvi de mirada Empar recorda pioneres com: • Maria Victòria de Llàcer (Diari de Mallorca) • Gina Garcías (Última Hora) Afirmacions clau: • Les redaccions estaven pensades per homes que escrivien per a lectors homes • Dones com aquestes introduïren temes socials al centre de l’agenda: - Conciliació, escoletes - Precarietat laboral femenina - Vida quotidiana de les classes populars La “mirada femenina” va obrir espais als temes socials, fins llavors considerats secundaris. Tot i que a partir dels 90 les dones són més del 50% de les redaccions, triguen molt a arribar a la direcció: • Primera directora d’un diari a les Illes: Marisa Gallardo a Diari de Balears (1993) • Avui encara:IB3 Ràdio i Televisió tenen tots els càrrecs directius principals ocupats per homes Per què costa que les dones opinin als mitjans? Bosch detecta dos factors principals: Càrrega de cures i organització de la vida domèstica: Un home accepta una tertúlia i simplement “avisa” a casa Una dona ha de resoldre qui recull infants, qui fa de cuidadora, etc. Por a l’exposició pública: Les dones són criticades no tant pel que diuen, sinó per com van vestides, pentinades o com parlen Això fa que acceptin menys invitacions a debatre i publicar opinió. Dones en política: del Parlament a les presidències Empar participa en un grup d’investigació sobre les primeres diputades del Parlament de les Illes Balears, al costat d’Elisabeth Ripoll i Marina Castillo. Hallazgos destacats: • A la primera legislatura només hi havia 3 dones diputades, gairebé invisibles als llibres d’història • Ocupaven sobretot comissions “socials”; no se’ls confiaven grans àrees de poder Contrasta aquesta realitat amb el present: • Presidències del Govern Balear: Francina Armengol i ara Marga Prohens • Més dones batlesses i càrrecs rellevants Sobre l’afirmació que “les dones fan una política diferent”, Bosch és prudent: depèn molt de la persona; observa, sí, que en general: • Les dones són més dialogants i menys agressives als debats • Tenen més sensibilitat per temes socials i de cures Literatura i lectura Recomanacions d’Empar Bosch: Autores mallorquines actuals: • Anna Maria Escales • Anna dora Muñoz Autores internacionals que l’interessen ara: • Rachel Cusk (canadenca): explora la vida contemporània de les dones • Deborah Levy (sud-africana): literatura sobre identitat, desig i memòria Projecte actual: una nova tesi doctoral en Filologia sobre dones periodistes escriptores i com la seva realitat periodística es trasllada a la ficció. Cafè amb filosofia: Miquel Ripoll i Theodor W. Adorno Per què Adorno avui? El filòsof Miquel Ripoll presenta Theodor W. Adorno com un pensador clau del segle XX: • Filòsof i musicòleg • Figura central de l’Escola de Frankfurt (amb Horkheimer, Benjamin…) • Exiliat als EUA per la persecució nazi La seva màxima: garantir que Auschwitz no es repeteixi mai més, no només com a crim contra el poble jueu, sinó com a advertiment contra qualsevol extermini possible. Sobre la famosa frase “escriure poesia després d’Auschwitz és bàrbar”: • Adorno la va matisar amb el temps • Slavoj Žižek li dóna la volta: “el que és impossible després d’Auschwitz és escriure prosa”, perquè la poesia és l’únic recurs per expressar allò inassimilable racionalment “Mínima moralia”: la vida ferida Ripoll recomana “Mínima moralia. Reflexions des de la vida deteriorada” com a porta d’entrada a Adorno: • Publicada en català (Arcàdia), traducció de Joan Ferrarons • Conjunt d’uns 150 aforismes extensos (entre mitja pàgina i quatre pàgines) • Escrits entre 1944 i 1948, en ple exili Temes principals: • La vida danyada/ferida per l’exili, la guerra i el totalitarisme • Crítica a la societat de masses i al consum • Reflexions sobre família, amor, masclisme, astrologia, i formes d’alienació quotidiana • Anàlisi de la indústria cultural (cinema, ràdio, mitjans de masses) Mínima moralia és un llibre de to melancòlic, que pensa el món des de la ferida de l’exili i la barbàrie. Indústria cultural i control de les masses Adorno veu la combinació “indústria + cultura” com un oxímoron: • Els mitjans de masses (sobretot Hollywood i la ràdio) no funcionen com a art popular, sinó com a màquines de dominació • No només entretenir: modelen desitjos, afectes i comportaments Exemple de Ripoll: • Aprenem com estimar, què és l’“American dream” i com viure a través de la ficció audiovisual, fins i tot si mai no hem posat un peu als EUA La crítica no és al cinema en si, sinó a l’ús social del cinema, que reforça ideologies i estereotips. Aquesta lectura és molt actual per pensar: • Sèries, plataformes, xarxes socials • Algoritmes i models d’IA generativa Adorno marxista? Metodologia i empirisme • Adorno assumeix el marxisme més com a mètode d’anàlisi (materialisme dialèctic) que no com a dogma • Combina teoria amb estudis empírics (enquestes, sociologia): - Famós estudi sobre la personalitat autoritària als EUA, on mostra que una part de la població està psicològicament preparada per acceptar una dictadura La seva influència actual es nota en: • Debats sobre estètica i tecnologia • Crítica a la cultura de masses i a la mercantilització de l’art Ripoll situa Mínima moralia entre els cinc llibres de filosofia més importants del segle XX. Activitat relacionada Ripoll anuncia una presentació a la llibreria Ínsula Literària (c. Geranis, Palma) amb el professor Pau Frau i el pintor Rafel Bestard, sobre: • Estètica, noves tecnologies i transformació de les arts • Amb actuació i conversa musical posterior Sobiranisme i memòria col·lectiva: Joan Planes Jornades sobre la Conquesta de Mallorca (800 anys) El president de l’ASM, Joan Planes, fa crònica de les jornades d’estudi i reflexió sobre la Conquesta de Mallorca (1229), organitzades per l’OCB i l’Institut d’Estudis Catalans: Objectius: • Revisar fets històrics, simbolisme i memòria • Construir un relat i argumentari compartit de cara al Vuitè Centenari (2029) • Evitar lectures espanyolistes, militaristes o acrítiques com les del 1929 Hi intervenen historiadors i estudiosos com Toni Quintana, Antoni Ignasi Llompart, Josep Palou, Josep Amengual, Catalina Valriu, Margarida Tomàs, Joan Colom, Pere Salas, Toni Marimon, Miquel Àngel Casanovas i convidats del País Valencià i d’altres illes. Evolució històrica de la Festa de l’Estendard A partir de Toni Quintana, Planes resumeix: • Festa cívico-religiosa més antiga d’Europa • Antigament: - Processó des de La Seu passant per Sant Llorenç i sortint per la Porta de Sant Antoni fins a l’esplanada del Pallol - Sermó de la Conquesta a l’exterior - Tornada per la Porta Pintada: reproducció simbòlica de l’entrada de Jaume I • Oficis implicats: sastres, ferrers, argenters, etc. • Obligatorietat de tancar tallers per participar a la processó Amb el temps: • El sermó passa a fer-se a La Seu • Desapareix la colcada i canvia el format al segle XIX • El 1965 es restaura la Festa de l’Estendard en ple franquisme (amb lectura ideològica particular) Sermons, literatura i llegenda El capellà Josep Amengual explica: • Es conserven 22 sermons coneguts, des de 1863 • Amb forta base en les cròniques medievals, més que no en textos bíblics Catalina Valriu aporta: • La dimensió de llegenda i tradició oral sobre Jaume I • Referències a: - Mossèn Alcover (rondalles i articles sobre el Rei en Jaume) - Andreu Ferrer i Llegendes de les Balears - Obres coescrites amb Tomàs Vibot, i textos de Gabriel Janer Manila Resignificar la Conquesta: ni genocidi ni amnèsia Una aportació clau d’Antoni Mas que Planes remarcal: • Assumir que la Conquesta va ser una guerra amb episodis de destrucció i extermini, com moltes de l’època • Però la commemoració del 2029 no ha de glorificar cap genocidi, sinó: - El naixement d’un nou poble i d’una nova societat - La persistència de la llengua i la cultura després de 800 anys S’apel·la a una “resignificació”: dotar la data d’un sentit actual de: • Defensa de tots els pobles contra l’extermini • Compromís amb els drets humans (referència explícita als casos actuals, com Palestina) Cap a una Comissió Cívica 2029 Planes subratlla la importància de: • Crear una comissió cívica ampla (a l’estil del centenari de la Germania), que coordini actes en: - Pobles de Mallorca - Menorca, Eivissa, Formentera - Resta de Països Catalans • Implicar escoles, instituts i universitats en la feina de 4 anys de preparació • Fer una celebració mirada al futur, no només al passat Recorda que ja fa anys, el mateix Tomeu Martí proposava una comissió cívica a l’“Agenda de Mallorca 2029”. Europa, repressió i reconeixement internacional Sentència del TEDH sobre els presos del Procés Planes comenta la sentència negativa del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en el cas de la presó preventiva de Sànchez, Turull i Junqueras: • El TEDH fa seu el relat dels tribunals espanyols: - Considera greus els fets del setembre i l’1-O - Justifica la presó preventiva pels delictes de rebel·lió/sedició/malversació • Afirma que un estat pot impedir projectes polítics que puguin comprometre la pau civil i el règim democràtic abans que es materialitzin Crítica de Planes: • La sentència ignora o contradiu: - Dictàmens del Comitè de Drets Humans de l’ONU - Arguments sobre manca de jutge predeterminat per llei, parcialitat del Suprem, vulneració de llibertats • Sospita que hi ha un gir conservador i estatista del TEDH, cada cop més condicionat pels estats del Consell d’Europa. Dictamen favorable del TJUE i retorn de Puigdemont En canvi, el dictamen de l’advocat general del TJUE sobre Puigdemont apunta a una resolució més favorable: • Podria reforçar la seva immunitat i protecció davant persecució judicial espanyola • Puigdemont parla obertament de retornar aviat, tot i la prudència per la reacció de l’Estat Planes recorda que, tant en una eventual DUI com en qualsevol negociació, la clau és el reconeixement internacional de la nació catalana. Sopar col·loqui de l’ASM: reconeixement internacional L’Assemblea Sobiranista de Mallorca convoca un sopar col·loqui: • Data: divendres 21 de novembre, 20 h • Lloc: Restaurant Sa Creu (Petra) Tema: “El reconeixement internacional de la Nació Catalana en l’actual paradigma global” Ponents: Jordi Domingo President del Consell de la República Catalana Advocat i ex-cònsol major de Barcelona Ha assumit com a eix del seu mandat el treball pel reconeixement internacional Jordi Castellà Comissionat del Pacte Nacional pel Reconeixement Internacional de la Nació Catalana Advocat i autor de Via Nacions Unides Expert en el cas de Guinea com a referent Objectius del sopar: • Entendre quines passes cal seguir per aconseguir: - Reconèixer la Nació Catalana a Nacions Unides - Reconeixement gradual per part d’altres estats • Debatre la necessitat d’una unitat d’acció entre: - Entitats de la societat civil (ASM, ANC, Òmnium, OCB…) - Institucions i partits sobiranistes Inscripcions: • A través del web assembleamallorca.cat • Mitjançant l’enllaç i bàner a dBalears • També per telèfon (indicat al cartell) per qui tingui dificultats digitals Planes destaca que és una “oportunitat única” d’escoltar de primera mà les estratègies internacionals del moviment independentista. Tags • Ona Mediterrània • Bon Dia i Bona Vida • dBalears • OCB • ARCA • Aurora Picornell • Nucleo Nacional • patrimoni • Sindicat de Felanitx • vi de Mallorca • finançament autonòmic • espoli fiscal • PP i Vox • Sontous • ecotaxa • mobilitat sostenible • corredors verds • habitatge digne • impostos municipals • turisme de masses • creuers • Cap de setmana antifeixista • extrema dreta • joves i xarxes socials • feminisme • dones periodistes • direccions de mitjans • Parlament de les Illes Balears • Theodor W. Adorno • Mínima Moralia • indústria cultural • Escola de Frankfurt • exili • memòria històrica • franquisme • Conquesta de Mallorca • Festa de l’Estendard • Jaume I • identitat nacional • resignificació històrica • TEDH • TJUE • presos polítics • Carles Puigdemont • Consell de la República Catalana • Pacte Nacional pel Reconeixement Internacional de la Nació Catalana • Assemblea Sobiranista de Mallorca • Nacions Unides Seccions [Nota: els temps són aproximats, basats en els segons indicats a la transcripció.] 1. Introducció del programa i sumari del dia Inici: 0 s Final: 131 s Títol: Presentació de Bon Dia i Bona Vida i agenda del programa Resum: Presentació del dia, data, conductors (Tomeu Martí) i productora. Es desgranen les seccions: repàs d’actualitat, entrevista amb ARCA, secció de sexualitat amb Joan Mir, entrevista política (Neus Truyol), Cafè amb filosofia (Miquel Ripoll) i Focus sobiranista (Joan Planes). 2. Repassos de premsa: dBalears, VilaWeb i opinió Inici: 131 s Final: 508 s Títol: Titulars i anàlisi inicial de la premsa Resum: S’obren les portades de dBalears (Sontous, Llompart, Aurora Picornell, trens, ecotaxa) i VilaWeb (ensenyament del franquisme, Gaza, Pujol, finançament, Amazon, Xina i EUA). Es presenten també els principals articles d’opinió del dia i s’anuncia que després Joan Mir aprofundirà en alguns temes. 3. Informació meteorològica Inici: 508 s Final: 621 s Títol: Predicció del temps amb Tomeu Mateu Resum: Explicació de la situació després de fortes pluges, alternança de clars i niguls, i avís d’entrada d’una pertorbacó freda els dies següents, amb neu a 600-700 metres i temporal marítim. 4. Publicitat i crida al suport als mitjans en català Inici: 621 s Final: 963 s Títol: Anuncis, sopar de l’ASM i campanya de socis Resum: Espai de publicitat (clínica dental, projecte social 3 Globs, Revista Estel) i anunci dels sopars col·loqui de l’ASM. Crida de dBalears i Ona Mediterrània a fer-se Soci per garantir la independència mediàtica en català. 5. Entrevista a ARCA: Aurora Picornell, edificis protegits i quioscos Inici: 963 s Final: 1669 s Títol: Patrimoni amenaçat i espai públic a Palma Resum: Conversa amb Pere Ollers (ARCA) sobre: Doble atac al bust d’Aurora Picornell i demanda d’investigació i restauració urgent Possibles mesures de vigilància i la importància de la col·laboració ciutadana Estat de la protecció de l’edifici d’Esquerra 31 de desembre Fracàs del model de quioscos convertits en bars i proposta d’un model de quiosc de premsa familiar Valoració positiva de la rehabilitació de l’Estació de Sòller (Sostal Tèrminus) 6. Bloc musical i anuncis ASM Inici: 1669 s Final: 2152 s Títol: Música i recordatori del sopar de l’ASM Resum: S’emet música (cançons de to irònic i festiu sobre Es Pla i altres) i es reforça la promoció del sopar col·loqui de l’ASM amb Jordi Domingo i Jordi Castellà sobre el reconeixement internacional de la Nació Catalana. 7. Música i introducció a la secció d’actualitat amb Joan Mir Inici: 2152 s Final: 2349 s Títol: Transició musical cap a l’anàlisi política Resum: Cançó en català (Oques Grasses) com a exemple de l’èxit de la música catalana. S’obre la conversa amb Joan Mir, que destaca la potència cultural dels Països Catalans. 8. El Sindicat de Felanitx i el vi de Mallorca Inici: 2349 s Final: 2780 s Títol: Reviure el Sindicat: oportunitats i límits Resum: Joan Mir analitza el projecte Reviure el Sindicat: Dificultats econòmiques i d’usos per a l’edifici Comparacions amb experiències de Bordeus Possibilitat de convertir-lo en centre del vi de Mallorca i la rivalitat amb Binissalem Anècdota de l’inversor alemany i la fàbrica d’embotits El Fagàs. 9. Espoli fiscal i finançament autonòmic Inici: 2780 s Final: 3621 s Títol: Balears, expoliades pel sistema de finançament Resum: Joan Mir comenta els titulars sobre finançament singular, ordinalitat i els 400 M€ que Balears aportarà a altres comunitats: Denúncia de l’opacitat i injustícia del sistema Crítica a la lògica electoralista de Madrid Reflexions sobre la necessitat de canvis estructurals i sobre com la transparència en recaptació podria, paradoxalment, beneficiar més l’Estat que la comunitat. 10. Franquisme, memòria i Catalunya Inici: 3621 s Final: 4017 s Títol: Pervivència del franquisme i dèficits democràtics Resum: A partir de l’atac a Aurora Picornell i els 50 anys de la mort de Franco, Mir: Denuncia la impunitat del franquisme Recorda que la Transició no va resoldre el “problema territorial” i va deixar Catalunya sense capacitat de decidir el seu estatus Esmenta la frase de Rubalcaba sobre el “preu alt” que Espanya pagaria, interpretada com la renúncia a una democràcia plena 11. Trens AVE, corredor mediterrani i tren de Llevant Inici: 4017 s Final: 4141 s Títol: Trens ràpids per Madrid, retards per al Llevant Resum: Es critica la propaganda sobre els nous trens espanyols de 350 km/h mentre: El corredor mediterrani s’endarrereix El tren de Llevant continua pendent a Mallorca 12. Tancament amb Joan Mir Inici: 4141 s Final: 4396 s Títol: Deute, “llibrement a compte” i robatori fiscal Resum: Mir aprofundeix en la mecànica dels “lliurements a compte” i com el sistema beneficia Madrid. Es planteja el contrast entre un país suposadament normal i el que passa realment amb el finançament. Comiat de Mir i pas a la secció política. 13. Entrevista política amb Neus Truyol Inici: 4515 s Final: 5494 s Títol: Pressupost de Palma 2026 i cap de setmana antifeixista Resum: Conversa amb Neus Truyol (MÉS per Palma): Esmena a la totalitat i 70 parcials al pressupost PP-Vox Proposta de nous impostos municipals (habitatge buit, turistes allotjats, creuers) Corredors verds i mobilitat sostenible Millora de la climatització a escoles públiques Presentació detallada del 3r Cap de Setmana Antifeixista, amb programa, ponents i enfocament en joves i xarxes. 14. Entrevista amb Empar Bosch: periodisme, dones i política Inici: 5494 s Final: 6916 s Títol: Dones al periodisme i a la política institucional Resum: Diàleg amb Empar Bosch sobre: La seva trajectòria com a periodista a Última Hora i gabinets de premsa Les primeres dones a les redaccions i la seva aportació en temes socials La manca de dones en càrrecs directius als mitjans (especialment a IB3) Les dificultats perquè les dones acceptin espais d’opinió i tertúlia El projecte de recerca sobre primeres diputades al Parlament Balear i comparativa amb altres CCAA El debat sobre quotes i llistes cremallera Recomanacions literàries i nova tesi sobre dones periodistes escriptores. 15. Cafè amb filosofia: Teodor Adorno Inici: 6945 s Final: 8259 s Títol: Mínima moralia i la vida ferida segons Adorno Resum: Secció “Cafè en filosofia” amb Miquel Ripoll: Presentació biogràfica de Theodor W. Adorno (filòsof, musicòleg, Escola de Frankfurt) Interpretació de la frase “escriure poesia després d’Auschwitz és bàrbar” i matisos posteriors Explicació de “Mínima moralia” com a recull d’aforismes sobre la vida danyada Crítica a la indústria cultural, el paper del cinema i la ficció en la construcció del desig i la ideologia Vigència d’Adorno per pensar la cultura de masses actual i les noves tecnologies Anunci de la presentació del llibre de Pau Frau a Ínsula Literària amb Ripoll i Rafel Bestard. 16. Focus Sobiranista amb Joan Planes (I): València i responsabilitats polítiques Inici: 8281 s Final: 8666 s Títol: Quan el cel es torna negre: País Valencià i mala gestió Resum: Sonen cançons de Feliu Ventura sobre el 29 d’octubre (inundacions al País Valencià) i la mala gestió política. S’introdueix el Focus Sobiranista amb Joan Planes, que enllaça la memòria d’aquells fets amb la crítica als governants valencians. 17. Focus Sobiranista (II): 800 anys de la Conquesta Inici: 8666 s Final: 9620 s Títol: Preparant el Vuitè Centenari de la Conquesta de Mallorca Resum: Planes resumeix les jornades de l’OCB i l’IEC: Evolució històrica de la festa de l’Estendard Paper dels sermons, de la literatura i de la tradició oral Importància de resignificar la Conquesta com a naixement d’un poble i no com a exaltació de genocidis Proposta de Comissió Cívica per preparar el 2029 de manera participada i mirada al futur. 18. Focus Sobiranista (III): TEDH, TJUE i reconeixement internacional Inici: 9620 s Final: 10420 s Títol: Europa, repressió i via internacional catalana Resum: Planes analitza: Sentència negativa del TEDH sobre la presó preventiva dels líders del Procés i el seu alineament amb el relat espanyol Dictamen de l’advocat del TJUE favorable a Puigdemont Importància de la via internacional (Nacions Unides, reconeixement d’estats) per a la causa catalana 19. Presentació del sopar col·loqui de l’ASM Inici: 10420 s Final: 10480 s (aprox.) Títol: Sopar ASM: Jordi Domingo i Jordi Castellà Resum: Es detallen lloc, data i contingut del sopar col·loqui de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca amb Jordi Domingo i Jordi Castellà sobre el reconeixement internacional de la Nació Catalana i la necessitat d’una unitat d’acció entre entitats i institucions. Interlocutors principals: • Tomeu Martí – conductor del programa • Joan Mir – analista polític i econòmic • Pere Ollers – president d’ARCA • Neus Truyol – regidora de MÉS per Palma • Empar Bosch – periodista, investigadora i escriptora • Miquel Ripoll – filòsof, responsable de Cafè en filosofia • Joan Planes – president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca • Diversos autors i experts citats (Adorno, Benjamin, Horkheimer, etc.) Aquesta estructura recull els temes principals i la línia editorial de l’episodi: defensa de la llengua i cultura pròpies, crítica social i política, feminisme, memòria històrica i horitzó sobiranista.
Panorama general del programa Aquest episodi de Copinya de Volta Verda és un monogràfic estrictament musical dedicat a un únic àlbum de l’artista nord-americà de música ambiental Steve Roach. • El locutor/a introdueix breument el context i la importància del compositor. • Tot seguit, el programa es converteix en una emissió en directe de caire contemplatiu, on pràcticament només sona la música, sense comentaris addicionals. "Molt bon vespre, siguin benvinguts tots a una nova edició de Copinya de Volta Verda dedicada a indagar dins la discografia excepcional [...] Steve Roach." Steve Roach i el desert com a espai sonor La introducció presenta Steve Roach com un compositor: • Ambientalista californià, profundament vinculat al paisatge desèrtic. • Amb una discografia extensíssima, superior als 80 àlbums. • Conegut per una obra plena de joies sonores, que el programa ja ha explorat en anteriors monogràfics. S’esmenten altres títols destacats de la seva trajectòria, que situen l’oient en el seu univers musical recurrent: • The Green Place • The Dream Circle • Quiet Music • Places Beyond • Proof Positive • Ethetic Imprints Aquests títols serveixen per marcar un panorama estilístic: música ambiental profunda, meditativa i fortament connectada a paisatges imaginaris i naturals. Focus de l’episodi: l’àlbum Western Spaces (1987) L’eix central del programa és l’àlbum Western Spaces (1987), que es descriu com: • Una autèntica meravella dins el catàleg de Roach. • Una obra associada al paisatge desèrtic de l’oest dels Estats Units. • Un projecte en titularitat compartida amb el productor i també músic ambiental Kevin Braheny. Aquest context ressalta: • La idea del desert com a gran metàfora i espai sonor de l’àlbum. • La col·laboració artística com a motor creatiu del disc. Selecció de peces que s’escolten al programa Després de la introducció, el programa anuncia clarament que a partir d’aquell moment fins al final només s’escoltaran peces de l’àlbum, sense interrupcions significatives: "A partir d'aquest moment i fins a la fi del programa escoltarem New Moon at Forbidden Mesa, Desert Praying, The Slow Turning, Desert Walkabout, The Breathing Stone i In the Heat of Venus. Que ho disfrutin..." Les peces programades són: • New Moon at Forbidden Mesa • Desert Praying • The Slow Turning • Desert Walkabout • The Breathing Stone • In the Heat of Venus Tot el gruix del temps del podcast correspon a l’escolta contínua d’aquestes composicions de música ambiental: • Clima sonor lent, expansiu i contemplatiu. • Forta sensació d’espai obert, reminiscent de grans paisatges desèrtics. • Orientat a una escolta immersiva, sense discursos teòrics ni anàlisi verbal durant l’emissió. Tancament del programa Cap al final, el locutor/a apareix molt breument per acomiadar-se amb fórmules curtes com “Fins demà!”, “Bona nit” o “Gràcies”, sense afegir nous continguts o reflexions. Aquest patró reforça el caràcter de l’episodi com a espai d’escolta musical pura, amb una introducció mínima i una presència molt discreta de la veu humana. Idees clau del contingut • Episodi dedicat exclusivament a Steve Roach i l’àlbum Western Spaces. • Posada en valor de la seva discografia extensa i de la seva connexió amb el desert. • Programa basat en escolta íntegra de diverses peces, sense comentaris analítics durant les obres. • Ambient general contemplatiu, introspectiu i paisatgístic.
En aquest episodi d'El Crepuscle a Ona Mediterrània, Pere Estalric i Manel García repassen les efemèrides musicals més rellevants de novembre. El recorregut comença amb la sonata per a arpeggione de Frank Schubert i la innovació instrumental del segle XIX. També s'explora el nacionalisme musical amb la rapsòdia Espanya de Manuel Chabrier i les arrels finlandeses de Jan Sibelius a través de la suite Carelia. L'episodi viatja fins als Estats Units per analitzar la figura d'Aaron Copland i la seva influència en la música moderna americana, així com l'origen rítmic del Charleston amb James Price Johnson. En l'àmbit més proper, es destaca la trajectòria de Josep Maria Terrides, autor del cèlebre pas doble Isles Canàries, i el virtuosisme de Narciso Yepes amb la seva guitarra de deu cordes. Finalment, es tanca amb l'impacte cultural i cinematogràfic de El violinista a la teulada, subratllant el primer Òscar de John Williams i la interpretació d'Isaac Stern.
Les indòmites: Una hora de ràdio eclèctica per gent de ment elèctrica amb na Mistress Perenque, en Roc Negre, la Senyora Licé, en Satan i en Joan CiberSheep. Moixa Mental presenta el programa del col·lectiu d'acció creativa en el qual posam música que ens toca i xerram de temes dispersos i ens feim preguntes absurdes. Ens podeu escoltar en directe dilluns a les 18 (i en redifusió divendres a les 11 i diumenge a les 16), a ONA MEDITERRÀNIA, a la 88.8 de l'FM. Més info: moixamental.cat/radio
