Tots els episodis

7760 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1753-1776 de 7760
  • Actualitat, feminisme i cultura a Ona Mediterrània - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    2h 55min

    Actualitat, feminisme i cultura a Ona Mediterrània

    Panorama general de l’episodi Aquest episodi de Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània combina actualitat política, anàlisi feminista i cultura (cinema, literatura i memòria històrica), amb diverses entrevistes i seccions especialitzades. Al llarg del programa es: Repassa la premsa del dia i les principals notícies de les Illes Balears i dels Països Catalans. Aborda amb profunditat el 25N i la violència masclista, tant des del punt de vista jurídic, polític i mediàtic com des del moviment feminista. Analitza el franquisme encara present en l’Estat espanyol i el cas del fiscal general de l’Estat condemnat, amb una mirada jurídica molt crítica. Presenta una llarga entrevista amb Toni Vives sobre política catalana, Barcelona, geopolítica (Índia, Aràbia Saudita, projecte Neom) i el futur del moviment per la República Catalana. Dóna espai a la cultura local: cinema (projecte Cinema Lliure i Cinema Lliure Talks), literatura comparada i memòria de Neus Català, així com la situació de la creació audiovisual balear. Tanca amb una secció de focus internacional sobre Ucraïna, Venezuela, Israel-Líban, Taiwan-Xina-Japó i el paper desestabilitzador de Donald Trump. Principals blocs temàtics 1. Actualitat informativa i 25N Eixos clau: • Violència masclista: - Dades estremidores a Balears: 62.000 denúncies en 10 anys, un augment del 40% i més de 4.000 dones sota vigilància policial. - Es remarca que aquestes xifres només recullen els casos denunciats, per tant la realitat és encara més greu. - Es parla de violència vicària: 65 menors assassinats a l’Estat des de 2013, 2 el 2025. • Cobertura mediàtica i institucions: - Repassada a titulars de Diari de Balears, VilaWeb, Última Hora, Diario de Mallorca i Mallorca Daily Bulletin. - Gran presència del 25N: manifestacions, respostes institucionals, crítiques a programes "de mínims" o insuficients. - Notícies de fons: turisme massiu de creuers, universitat privada a Mallorca, política lingüística i drets lingüístics, corrupció i casos judicials. "Les dades no són opinables, perquè parlen per elles mateixes." — Anna Rosa Abejón 2. Conversa política amb Toni Bannassa Temes principals: • 50 anys de la mort de Franco i continuïtat del franquisme - S’explica que l’Estat ha preferit commemorar la restauració monàrquica i no la fi de la dictadura. - Es defensa que el règim del 78 és hereu directe de la voluntat del dictador, especialment en la figura del rei i en l’estructura de poder. • Fundació Francisco Franco i doble vara de mesurar - Toni Bannassa es declara, en principi, contrari a il·legalitzar partits i fundacions, però denuncia la hipocresia: - S’han il·legalitzat desenes d’organitzacions de l’esquerra abertzale. - En canvi, s’ha permès organitzacions que legitimen o glorifiquen la dictadura i les seves idees genocides. - Reivindica aplicar les mateixes lleis a totes les ideologies que legitimin la violència. • 25N i divisió del moviment feminista - Dona suport total a la lluita feminista, però es mostra preocupat per l’existència de dues manifestacions confrontades des de fa anys. - Ho veu com una expressió del "caïnisme" dels moviments de minories. • Masclisme social i xarxes - Analitza comentaris masclistes a xarxes contra jutgesses especialitzades en violència de gènere. - Parla de reviscolament del patriarcat i la misogínia i d’una reculada de segles en determinats sectors socials. • Escàndol del fiscal general de l’Estat - Denúncia jurídica contundent per la filtració del sentit de la sentència del Tribunal Suprem abans que estigui redactada i notificada. - Ho qualifica d’"autèntica vergonya democràtica i jurídica" i d’indefensió flagrant. - Creu que el fiscal general té moltes possibilitats de guanyar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. - Veu un missatge de fons: "això no se toca; si ho toques, aniran per tu", generant por i descrèdit de les institucions judicials. 3. Entrevista extensa a Toni Vives: política, Barcelona, món Perfil de l’entrevistat: Toni Vives, procedent del catalanisme polític, ex-regidor de Barcelona, escriptor i consultor urbà internacional (Índia, Neom a Aràbia Saudita). 3.1. Balanç de la política catalana i del procés • Defensa amb orgull la seva etapa en política institucional com a vocació de servei públic. • Reivindica que l’independentisme, marginal als 16-17 anys, ha esdevingut eix central del debat polític. • Reconèixer errors: - Massa resistencialisme i poc ús professional de les eines de poder, al nivell que ho fa l’adversari. - Manca d’actualització d’eines i lideratges després del 2017. • Sobre el pessimisme actual: - Creu que és comprensible però no es pot caure en la ingenuïtat ni en la resignació. - Cal autocrítica profunda i replantejament estratègic. - Reclama escoltar molt més el jovent (15-25 anys), clau per al futur del moviment. "Això no va d’un empat. Aquí no empatarem mai. Algú guanya, i jo vull que guanyem nosaltres." 3.2. Barcelona, capital catalana i global • Afirmació rotunda: - Si Barcelona renuncia a ser capital dels Països Catalans, queda condemnada a la irrellevància mundial. - Sense ambició de ser capital global, Barcelona tampoc té sentit. • Autocrítica sobre el turisme massiu i la "turistificació": - Admet que la seva generació va ser massa tova i va infravalorar els efectes del model turístic. 3.3. Carrera d’escriptor • Ha publicat novel·la i teatre; ho viu com un ofici d’"artesà" més que no d’artista. • L’escriptura li serveix com a extensió del seu compromís artístic i polític. 3.4. Experiència internacional: Índia i projecte Neom • Va treballar a l’Índia en la transformació urbana de Pune (uns 5 milions d’habitants). • Posteriorment entra al projecte Neom a l’Aràbia Saudita: - Regió especial de la mida de Bèlgica, impulsada pel príncep hereu Mohamed bin Salman. - Té vocació de zona econòmica especial altament tecnificada, amb: - Una ciutat projectada per a 10 milions d’habitants el 2050. - Gran port logístic i industrial. - Resorts turístics, incloent-hi pistes d’esquí i desenvolupament de la costa del Golf d’Aqaba. - Objectiu: diversificar l’economia post-petroli i esdevenir aparador del món àrab. • Sobre l’Aràbia Saudita: - Jove, amb mitjana d’edat <30 anys i alt nombre de titulats universitaris formats als EUA. - Reconeix l’absència total de democràcia i deixa clar que ni ell ni el règim pretenen blanquejar-ho. - Però detecta un procés de liberalització social que irradia al món àrab, en un context on la legitimitat de les no-democràcies (Xina, etc.) ha crescut. 3.5. Mirada global sobre el cas català • Entre elits internacionals, la qüestió catalana era molt coneguda i generava perplexitat: - Un conflicte profund en un estat que es ven com a democràcia consolidada. - Sobretot perquè Catalunya i el conjunt dels Països Catalans són una de les parts més desenvolupades de l’Estat, fet poc habitual en conflictes nacionals. • Considera que el cas català ha servit d’exemple internacional de reivindicació de la identitat i de la nació dins el cor del món occidental. 3.6. Crítica a certa esquerra i auge de l’extrema dreta • Cita Joan Crexell: "El perill de la dreta és el cinisme; el perill de l’esquerra és la utopia o la quimera." • Actualitza la idea: ara també hi ha una esquerra molt cínica: - Partits que es proclamen molt d’esquerres però que no han aportat solucions reals. - Discurs "messiànic" i humanista, però gestió sectària i buida. - Això ha alimentat directament la ultradreta en barris populars (cas Badalona com a exemple claríssim). 3.7. Mallorca com a base i futur • Valora Mallorca com un lloc estratègic (aeroport, connexions, qualitat de vida) i com una oportunitat per construir una capital cultural i política global lligada a la seva cultura pròpia. • Afirma que posa el seu bagatge internacional al servei de la llibertat nacional i que encara li queden "uns quants anys per donar guerra". 4. Feminisme i 25N amb Anna Rosa Abejón (Podem) Eixos de l’entrevista: • Valoració del 25N - Bona participació tot i el fred. - Interès més gran per parlar de dades i estructures que de polèmica interna. • Dues manifestacions feministes - Negar que el més important sigui la "divisió" mediàtica. - Aclara la posició: - Un feminisme que exclou les dones trans no és feminista, sinó transfòbic. - Les dones trans pateixen violències específiques (tortures, exclusió laboral), però provenen del mateix sistema patriarcal. • Dades de violència masclista (Balears i Estat) - Repàs de xifres ja destacades (62.000 denúncies, 43 dones assassinades des de 2020 a Balears, 1.330 dones assassinades a l’Estat des de 2013, etc.). - Subratlla la violència estructural i global. - Analitza també qui pateix més: dones migrants, dones amb discapacitat, dones trans, dones racialitzades. • Negacionisme i jovent - Preocupació per l’augment de discursos negacionistes i antifeministes, especialment entre joves homes. - Explica la lògica del populisme: oferir solucions fàcils a problemes complexos i convertir els homes en "víctimes" d’un suposat feminisme radical. "El populisme ofereix solucions fàcils a problemes molt complexos." • Crítica a les institucions actuals - Considera que no fan suficient i, pitjor encara, governen amb partits que negaven la violència de gènere. - Cita l’exemple de Feijóo i el seu rebuig a lleis com la del "només sí és sí". • Tasques de Podem - Defensa de les lleis feministes aprovades (llei del només sí és sí, llei trans, etc.). - Voluntat de seguir fent pedagogia i denunciant el retrocés de drets i la ola reaccionària. 5. Cinema Lliure i Cinema Lliure Talks Entrevista amb Àlex Serra i Paula Lavasull sobre el projecte Cinema Lliure i el cicle Cinema Lliure Talks. 5.1. Què és Cinema Lliure? • Mostra de cinema independent i d’autor, d’accés lliure i gratuït, que es projecta: - A platges i espais oberts de Catalunya i Mallorca. - Amb 14 edicions acumulades; a Mallorca, la 5a edició serà l’any vinent. • Posada en valor del cinema d’autor català, estatal i europeu, amb gran pantalla i entorn privilegiat. 5.2. Cinema Lliure Talks (3a edició, 1a presencial) Objectiu: crear un pont entre públic, estudiants i professionals del cinema a través de projeccions i col·loquis. Sessions a Mallorca: 2 de desembre – Edifici de la Riera (UIB, Palma) – 18:15 Projecció de L’edat imminent (pel·lícula col·lectiva sorgida de la Pompeu Fabra). Col·loqui virtual amb membres del col·lectiu Vigília: Laura Serra (productora executiva), Ariadna Molins (coguionista) i Miquel Mas (protagonista). Moderació de Laia Codina. 3 de desembre – Biblioteca Can Sales (Palma) – 18:15 Sessió dedicada a curtmetratges balears: La Parça de Guillem Miró. Guaret de Josep Alorda. Catalina i Magalú de Maria Pujalte. Col·loqui amb els directors, moderat per Marta Hierro. 4 de desembre – Biblioteca Can Torró (Alcúdia) – 18:00 Projecció de Salve Maria de Mar Coll. Col·loqui amb Aina Calleja, muntadora del film, sobre el paper del muntatge en la construcció de la narrativa. 5.3. Públic objectiu i implicació institucional • Activitats obertes a tothom, però especialment orientades a: - Estudiants de cinema i de comunicació audiovisual. - Aficionats al cinema que vulguin entendre el procés creatiu i productiu. • Reconeixen el suport de l’IEB, el Consell de Mallorca, la Diputació de Barcelona, l’ICUB, etc., tot i que sempre es necessita més suport institucional i cobertura mediàtica. • Consideren clau reforçar l’indústria audiovisual balear com a alternativa (o complement) al model turístic, i valoren molt positivament el talent emergent a Mallorca i la seva connexió amb Catalunya. 6. Literatura comparada i memòria: Neus Català i La pell freda Secció amb Marisa Cerdó dedicada a la literatura comparada, aquesta vegada centrada en el tema de la resiliència. 6.1. Obres analitzades • La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol (2002) - Novel·la que esdevé best-seller, traduïda a nombroses llengües. - Adaptada al cinema (2017, direcció de Xavier Gens, rodatge a Lanzarote). - Trama: un home sense nom arriba a una illa aparentment deserta, on només hi ha un enigmàtic habitant (Batiscafó). Cada nit, l’illa és atacada per criatures marines (una mena de "granotots"), i han de resistir. - Gènere barreja aventura, terror i reflexió antropòlica. - Marisa destaca la capacitat narrativa i la cinematograficitat de Sánchez Piñol, així com la seva teoria sobre com escriure una novel·la comercial (conflicte a la pàgina 20, pregunta/resposta a cada capítol, etc.). • Un cel de plom, de Carme Martí (2013) - Biografia novel·lada de Neus Català (1915–2019), supervivent dels camps nazis. - També adaptada al cinema (2023, direcció de Miquel Romans, amb Nausicaa Bonnín com a Neus Català) i al teatre (monòleg de Mercè Arànega). - Segueix la trajectòria de Neus: guerra civil, pas de frontera amb 30 infants, resistència francesa, deportació a Ravensbrück, retorn i llarga vida a l’exili. 6.2. Tema central: la resiliència • Neus Català com a paradigma de resiliència i coherència: - Va sobreviure a l’horror del camp, però els moments més durs arriben després, a l’hora de refer la vida amb el trauma al cap. - Se sent "presa de les pròpies emocions" en ser alliberada. - Dificultat afegida: ningú vol escoltar el seu relat; hi ha negacionisme o incomoditat. - Només quan coneix Montserrat Roig (autora de Els catalans als camps nazis) pot començar a verbalitzar el que ha viscut. "Era lliure, però tenia el cor tan oprimit que no me sentia lliure, sinó presonera de les pròpies emocions." — Neus Català, segons Carme Martí • Escena colpidora: veient un documental sobre camps de concentració a la televisió, el seu fill li diu: "Mama, és per això que tu crides els vespres?" Ella ni tan sols sabia que cridava de nit. • Carme Martí combina testimoni oral (hores d’enregistraments) amb una escriptura literària que fa d’"artesana" del relat, respectant al màxim la veu de Neus. • La pell freda també tracta la resiliència, però des d’un angle de ficció fantàstica: - El protagonista (anomenat College per Batiscafó) s’enfronta repetidament als atacs de les criatures marines. - Al final, descobreix elements d’humanitat en l’"enemic", trencant la frontera radical entre "ells" i "nosaltres". - Hi ha una reflexió antropològica sobre la deshumanització de l’altre. • Marisa proposa llegir ambdues obres com a exercicis complementaris sobre com afrontar l’horror: - Una des de la memòria històrica real. - L’altra des de la metàfora fantàstica. • Tanca la secció amb la cançó "Els elefants" d’Oques Grasses, subratllant el vers: "He après a caure cap amunt." Com a síntesi poètica de la resiliència. 7. Focus internacional amb Joan Manuel López Nadal Secció de geopolítica on es repassen diversos conflictes internacionals i el paper desestabilitzador de Donald Trump. 7.1. Pla Trump–Putin per a Ucraïna • Existiria (segons fonts comentades) un pla de 28 punts dissenyat per un assessor de Trump (Viktor Bitcoff) i un assessor oligarca de Putin. • El pla equival a una capitulació d’Ucraïna: - Cessió d’una gran part del territori. - Oblit dels crims de guerra russos i del segrest de milers de nins ucraïnesos. • Zelenski i Ucraïna el rebutgen, i també la Unió Europea, que hi veu un segon Múnic (1938): - Comparació amb la cessió de Txecoslovàquia a Hitler. - Es tem que donar la victòria a l’agressor encoratjaria noves agressions (Polònia, repúbliques bàltiques...). • Europa entén que ha de donar suport a Ucraïna no només per solidaritat, sinó per interès propi. 7.2. Venezuela i amenaça d’intervenció • Trump justifica una presència militar al Carib amb la lluita contra els càrtels de la droga. • Joan Manuel denuncia execucions extrajudicials (bombardejar embarcacions sense garanties ni proves) i un encerclament militar de Venezuela. • Tot i no tenir simpaties per Nicolás Maduro, sosté que: - L’amenaça exterior reforça el tancament patriòtic al voltant del règim. - La doctrina "Amèrica pels nord-americans" reedita la doctrina Monroe i els intervencionismes històrics a Amèrica Llatina (Xile 73, Guatemala, Nicaragua...). 7.3. Israel, Líban i genocidi • Es condemna el bombardeig indiscriminat d’Israel al sud del Líban amb el pretext de combatre Hezbollah. • Es qualifica l’Estat d’Israel amb el govern Netanyahu com a estat genocida i terrorista que no respecta el dret internacional. • Esmenta una campanya per expulsar Israel de l’ONU, que ell mateix ha signat, diferenciant clarament entre estat i poble jueu (per evitar l’acusació d’antisemitisme). 7.4. Tensions al Pacífic: Taiwan, Xina i Japó • Declaracions de la primera ministra japonesa sobre la necessitat de defensar Taiwan en cas d’agressió de la Xina. • La reacció de Xina és desmesurada, amb sancions i escalada de tensió. • Joan Manuel alerta que un conflicte a l’Indo-Pacífic, sumat als altres, pot tenir un impacte global enorme. 7.5. Trump com a factor global de risc • El conductor i Joan Manuel coincideixen a descriure Trump com a imprevisible (mercurial), que: - Canvia de posicions sobtadament (guerres comercials, relació amb la Xina, Índia, Brasil...). - Utilitza aranzels i sancions de forma capritxosa, sovint per venjances personals. • Es pregunta fins a quin punt Europa pot refiar-se dels EUA mentre Trump sigui president. 8. Tancament del programa • El programa es tanca recordant la continuïtat de la graella d’Ona Mediterrània i la importància de seguir informats a través de dBalears i la pròpia ràdio. • Es destaca l’ambient de tempesta meteorològica i política, i l’èmfasi constant del programa en els drets humans, la llibertat d’expressió, la lluita feminista i el compromís artístic i polític. Interlocutors Tomeu Martí (conductor de Bon Dia i Bona Vida) Toni Bannassa (analista polític i jurista) Toni Vives (ex-polític, escriptor, consultor urbà) Anna Rosa Abejón (responsable de feminismes a Podem Illes Balears) Àlex Serra (Cinema Lliure) Paula Lavasull (Cinema Lliure) Marisa Cerdó (crítica i mediadora literària) Joan Manuel López Nadal (diplomàtic, analista internacional) (També apareixen breus intervencions d’altres veus en falques, seccions informatives i peces musicals.) Tags Ona Mediterrània Bon Dia i Bona Vida 25N violència masclista violència vicària feminisme dones trans Podem política catalana independència República Catalana franquisme monarquia espanyola Tribunal Suprem fiscal general de l’Estat drets humans Ucraïna Rússia Donald Trump Unió Europea Venezuela doctrina Monroe Israel Gaza Líban Hezbollah Taiwan Xina Japó Aràbia Saudita Neom Índia Barcelona turisme turisme massiu turisme i llengua Països Catalans cinema Cinema Lliure Cinema Lliure Talks curtmetratges balears indústria audiovisual literatura comparada Neus Català camps nazis Ravensbrück Un cel de plom La pell freda Albert Sánchez Piñol Carme Martí resiliència memòria històrica Oques Grasses dBalears Sections [Nota: Els temps són aproximats i es basen en els "--second: X--" de la transcripció.] 1. Presentació del programa i avanç de continguts start_second: 0 end_second: 172 section_title: Inici de Bon Dia i Bona Vida i sumari del dia section_summary: El conductor presenta el programa matinal Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània, recorda que emet des de Can Alcover, Espai de Cultura, i avança la programació del matí: repàs de premsa (Diari de Balears, VilaWeb), connexió amb Toni Bannassa, emissió d’una entrevista de la plataforma audiovisual Vida.cat, conversa amb Cinema Lliure Talks, secció de literatura comparada amb Marisa Cerdó i focus internacional amb Joan Manuel López Nadal. 2. Peça musical i microrecomanació cultural start_second: 172 end_second: 411 section_title: Recomanació musical "Bugambílies" i introducció amable section_summary: S’emet una peça vinculada a la cançó "Bugambílies" de Pau Vallvé (comentada per Maria Nadal). El text descriu la cançó com una peça tendre, lúcida i revolucionària en la seva discreció, que es fixa en "preguntes petites que contenen tot" i en la veritat dita amb elegància. Es convida l’audiència a escoltar-la com una "bona companyia sonora". 3. Sumari periodístic del matí i agenda del programa start_second: 411 end_second: 469 section_title: Repassada de temes i agenda del dia section_summary: Es concreta el dia (26 de novembre de 2025) i es detallen les seccions del programa: Titulars de Diari de Balears i VilaWeb. Emissió d’un programa de la plataforma Vida.cat. Entrevista política amb Anna Rosa Abejón (Podem). Conversa sobre cinema amb Cinema Lliure Talks. Secció de literatura comparada amb Marisa Cerdó. Focus internacional amb Joan Manuel López Nadal. 4. Repassada de premsa: Diari de Balears i VilaWeb (1a tongada) start_second: 469 end_second: 953 section_title: Titulars informatius: violència masclista, turisme i llengua section_summary: El programa llegeix i comenta els principals titulars de Diari de Balears i VilaWeb: Manifestacions massives contra la violència masclista pel 25N. Programa d’intercanvis lingüístics amb Alemanya i França per a centres educatius públics. Dades de turisme de creuers: més de 2,4 milions de creueristes fins a l’octubre. Denúncies de treballadors d’IB3 contra el seu director general per amenaces i coaccions arran de mobilitzacions. Reflexions sobre turisme com a font de minorització del català i necessitat de reforçar l’autoestima lingüística. Informació sobre el 25N al Parlament i a municipis com Manacor. A VilaWeb, seguiment crític de la gestió de la DANA al País Valencià (llibre 20-11 de Lucas Marco) i altres temes: auge de la extrema dreta entre joves europeus, feminisme al carrer, litigi per les pintures de Sixena. 5. Opinió i previsió meteorològica start_second: 817 end_second: 953 section_title: Articles d’opinió i el temps section_summary: Es repassa la secció d’opinió de Diari de Balears amb articles sobre futur no franquista, antifeixisme, resistència palestina i corrupció política a Espanya. Després, una locució meteorològica descriu les conseqüències de les tempestes de calamarsa de la nit anterior i anuncia un temps encara fred i ventós, amb temporal marítim que s’anirà relaxant els dies següents. 6. Connexió publicitària i entradeta a l’entrevista de Vida.cat start_second: 1016 end_second: 1155 section_title: Anuncis i transició a continguts d’entrevista section_summary: Es recorda que s’emetrà una entrevista produïda per la plataforma Vida.cat i, abans, una connexió amb Toni Bannassa. S’insereixen falques publicitàries (revista L’Estel, clínica dental Planes Mariano i recordatori de la 88.8 FM). S’anuncia que la conversa amb Bannassa abordarà tres temes d’actualitat. 7. Conversa amb Toni Bannassa (I): franquisme i monarquia start_second: 1183 end_second: 1333 section_title: 50 anys de Franco i continuïtat del règim del 78 section_summary: Es debat sobre la commemoració dels 50 anys de la mort de Franco. Toni Bannassa denuncia que les institucions espanyoles han preferit celebrar els 50 anys de la restauració borbònica, una decisió directa del dictador. Argumenta que el règim del 1978 és hereu de la dictadura, sobretot pel que fa a la jefatura de l’Estat i el nucli ideològic. Recorda la famosa frase "està tot atado y bien atado" i sosté que molts elements clau del franquisme perduren intactes. 8. Toni Bannassa (II): il·legalització i doble vara de mesurar start_second: 1309 end_second: 1432 section_title: Llei de partits, esquerra abertzale i Fundació Francisco Franco section_summary: Bannassa explica que, per principi, és contrari a la il·legalització d’ideologies, partits o fundacions, i defensa la màxima llibertat ideològica possible. Però denuncia la incoherència d’haver il·legalitzat desenes d’organitzacions de l’esquerra independentista basca mentre es permet l’existència d’entitats que glorifiquen el franquisme i legitimen una dictadura responsable de centenars de milers de morts. Reclama aplicar la llei de forma igual a qualsevol estructura que legitimi la violència política, recordant que la dictadura franquista va ser una de les formes de violència més extremes del segle XX a l’Estat. 9. Toni Bannassa (III): 25N, masclisme i sentència al fiscal general start_second: 1432 end_second: 2062 section_title: Feminisme, reviscolament masclista i escàndol judicial section_summary: En aquesta part s’aborden tres qüestions: 25N i moviment feminista: es reconeix la força de la lluita feminista i es lamenta la divisió en dues manifestacions. Veu en aquesta ruptura una dinàmica destructiva comuna a molts moviments reivindicatius de minories. Masclisme social: comenta l’entrevista a jutgesses de violència de gènere a Diario de Mallorca i la quantitat de comentaris masclistes rebuts a xarxes, interpretant-ho com un retorn agressiu del patriarcat. Fiscal general de l’Estat: analitza des del dret la filtració del sentit de la sentència del Tribunal Suprem abans de redactar-la i notificar-la. La qualifica d’anomalía processal gravíssima que vulnera el dret fonamental a la tutela judicial efectiva. Considera molt probable que un recurs d’empara al Constitucional prosperi. Interpreta la maniobra com un avís a qui s’atreveixi a desafiar determinats poders de l’Estat, alimentant la por i el descrèdit de la judicatura. 10. Introducció a l’entrevista amb Toni Vives (Vida.cat) start_second: 2086 end_second: 2132 section_title: Presentació de Toni Vives section_summary: Es presenta Toni Vives com una persona que "ha viscut moltes vides en una sola" i que ja és percebut com "mig mallorquí". S’explica que l’entrevista recull una primera part del seu recorregut vital i polític. 11. Toni Vives (I): compromís polític i balanç del catalanisme start_second: 2132 end_second: 2413 section_title: Vocació de servei, procés independentista i errors del catalanisme section_summary: Vives reivindica la seva etapa com a regidor a Barcelona i militant independentista com un exercici de vocació de servei públic. Explica que quan ell i altres joves militaven per la independència eren una minoria molt petita, i que avui qualsevol debat polític passa inevitablement per l’horitzó independentista. Reconeix, però, que el catalanisme ha pecat d’excés de resistencialisme i d’una certa ingenuïtat sobre com es guanya el poder i s’exerceix. Reclama aprendre de l’adversari pel que fa a ús d’eines i estratègies. 12. Toni Vives (II): Barcelona, capital catalana i global start_second: 2413 end_second: 2548 section_title: Barcelona entre la catalanitat i el món section_summary: Vives defensa que Barcelona ha de ser alhora capital dels Països Catalans i ciutat global. Si renuncia a la seva funció nacional, es condemna a la irrellevància; si renuncia a mirar el món, perd sentit com a ciutat líder. Fa autocrítica sobre la gestió del turisme, reconeixent que no es van veure a temps els efectes devastadors de la "turistificació". 13. Toni Vives (III): trajectòria literària start_second: 2548 end_second: 2635 section_title: Escritor artesà i crida interior section_summary: Vives parla de la seva activitat com a escriptor de novel·la i teatre. Es defineix com un "artesà" de l’escriptura sense ínfules d’artista. Entén escriure com una forma de vocació de servei però també com una necessitat personal de donar sortida a una "crida interior". 14. Toni Vives (IV): consultoria urbana a l’Índia i entrada a Neom start_second: 2635 end_second: 2807 section_title: De Pune (Índia) a Neom (Aràbia Saudita) section_summary: Després de sortir de la política institucional, Vives rep encàrrecs a diversos llocs del món, especialment a l’Índia, on treballa en la transformació urbana de Pune. A partir d’aquesta experiència, és cridat al projecte Neom a l’Aràbia Saudita, on exerceix com a responsable de desenvolupament urbà. Descriu la regió de Neom (mida de Bèlgica) al nord-oest d’Aràbia Saudita, fronterera amb Jordània, Israel i Egipte, i parla del simbolisme d’un punt on quatre països haurien de poder conviure en pau. 15. Toni Vives (V): què és Neom i quin model proposa start_second: 2807 end_second: 2933 section_title: Neom com a zona econòmica especial i aparador del món àrab section_summary: Vives defineix Neom com una zona econòmica especial que vol ser aparador del futur del món àrab. Té legislació pròpia i vol atraure talent global i universitats de prestigi, sota un discurs de sostenibilitat. Explica que s’hi projecta una gran ciutat per a 10 milions d’habitants i diversos nuclis logístics, industrials i turístics, incloent-hi ports i resorts en el Golf d’Aqaba. 16. Toni Vives (VI): democràcia, món àrab i legitimitat de les no-democràcies start_second: 2933 end_second: 3151 section_title: Entre la liberalització saudita i la defensa de la democràcia liberal section_summary: Vives rebutja clarament qualsevol blanqueig del règim saudita: l’Aràbia Saudita no és una democràcia ni pretén ser-ho, ni tampoc hi ha una demanda social massiva en aquest sentit. Distingir això d’un procés de liberalització social que podria tenir impacte al món àrab. Situa el debat dins un context global on potències com la Xina han legitimat models no democràtics. Defensa, però, que malgrat tots els problemes, els països que mantenen llibertat d’expressió, separació de poders i drets fonamentals tenen un bé irrenunciable que cal preservar. 17. Toni Vives (VII): mirada internacional sobre el cas català start_second: 3151 end_second: 3265 section_title: Com es veu la qüestió catalana al món section_summary: Vives explica que en els cercles internacionals on s’ha mogut, la situació catalana era molt coneguda, generant perplexitat en veure la profunditat del conflicte dins un estat que es presenta com a democràcia consolidada. Destaca que Catalunya i els Països Catalans són una de les zones més desenvolupades de l’Estat espanyol, cosa que trenca l’esquema habitual de conflictes nacionals en regions empobrides. Creu que el moviment català ha estat exemple per a altres nacions i civilitzacions que veuen com, fins i tot al cor d’Occident, la identitat nacional és central per prosperar. 18. Toni Vives (VIII): diagnòstic del moviment independentista i crítica a certa esquerra start_second: 3265 end_second: 3557 section_title: Pessimisme justificat, ingenuïtat i auge de l’extrema dreta section_summary: Vives reconeix que el pessimisme després del 2017 és comprensible, però reclama autocrítica severa i un replantejament d’eines i lideratges. Subratlla la necessitat d’incorporar el jovent i d’abandonar la ingenuïtat tant sobre les pròpies forces com sobre l’adversari. A partir d’una cita de Joan Crexell, sosté que avui també hi ha una esquerra cínica que fa grans proclames humanistes, però actua amb interès sectari, sense aportar solucions reals. Això ha alimentat l’ultradreta, com s’ha vist a Badalona, on el vot de protesta acaba abraçant opcions reaccionàries després d’haver "provats tots els altres". 19. Toni Vives (IX): Mallorca, projecció global i servei a la llibertat start_second: 3609 end_second: 3732 section_title: Mallorca com a plataforma i recàrrega de bateries section_summary: Vives parla de Mallorca com un lloc des d’on "vius a qualsevol banda" gràcies a les connexions aèries, però també com una societat amb capacitat i necessitat d’autoestima cultural. Proposa convertir Palma i l’illa en una capital mundial en aquells àmbits on són competitivament forts, començant per la seva cultura diversa. Assegura que tota la seva experiència acumulada la posa al servei de la llibertat nacional i que la seva estada a Mallorca li serveix per recarregar bateries i continuar donant guerra. 20. Transició musical i retorn a l’actualitat start_second: 3762 end_second: 3994 section_title: Música i reentrada informativa section_summary: S’emet una cançó (ambient de plaça, vida quotidiana de barri) i es torna a la línia habitual del programa. Es recorda que es repassarà de nou l’actualitat i s’introdueix el bloc següent d’entrevista política. 21. Repassada de premsa (2a tongada) i context per a l’entrevista amb Anna Rosa Abejón start_second: 3994 end_second: 4512 section_title: Més titulars: educació, universitat, economia i cultura section_summary: Es continuen repassant titulars de Diari de Balears, Mallorca Daily Bulletin, Última Hora i Diario de Mallorca: Augment de vendes comercials. Salaris de polítics de les Illes (entre els pitjor pagats de l’Estat segons alguns mitjans). Projecte de Universitat de Mallorca i universitat privada impulsada per PP i Vox. Casos judicials de corrupció. Presentació del nou disc de Joan Bibiloni. Dades de turisme d’habitatges i preus. Nadal, futbol, i altres curiositats. Aquest bloc serveix de pont cap a l’entrevista amb Anna Rosa Abejón centrada en el 25N. 22. Entrevista amb Anna Rosa Abejón (I): balanç del 25N start_second: 4587 end_second: 4730 section_title: Mobilitzacions del 25N i "divisió" del moviment feminista section_summary: Anna Rosa Abejón valora positivament la participació en les mobilitzacions del 25N, malgrat el fred. Rebutja centrar el debat en el titular de la "divisió" del feminisme per l’existència de dues manifestacions: afirma que l’important és que totes són dones al carrer. Aclareix, però, que per ella i per Podem, un feminisme que exclou les dones trans no és feminisme sinó transfòbia. 23. Anna Rosa Abejón (II): dades i violència estructural start_second: 4730 end_second: 5013 section_title: Xifres de la violència masclista i col·lectius més vulnerables section_summary: Abejón repassa les dades de violència masclista a les Illes i a l’Estat: augment de denúncies, dones assassinades, violència vicària, violacions diàries, etc. Subratlla que hi ha una violència estructural i global que colpeja totes les dones, però especialment les migrants, les dones amb discapacitat (més del 40% han patit violència), les dones trans i les dones racialitzades. Considera que negar qui està més en risc també és una forma de violència. 24. Anna Rosa Abejón (III): negacionisme, joves i tasca de Podem start_second: 5013 end_second: 5516 section_title: Populisme antifeminista i resposta política section_summary: Abejón analitza com el populisme de dretes i ultradretes ofereix solucions fàcils a problemes complexos i converteix homes (sobretot joves) en suposades víctimes del feminisme. Denuncia que aquesta narrativa està "calant" també en altres sectors socials. Critica que institucions governades per coalicions amb partits negacionistes de la violència de gènere envien missatges devastadors, com l’amenaça de derogar lleis com la del només sí és sí. Explica que des de Podem treballen per defensar aquestes lleis, fer pedagogia feminista i denunciar el retrocés de drets. 25. Pont musical cap al bloc de cinema start_second: 5543 end_second: 5931 section_title: Música i pausa abans de parlar de cinema section_summary: Es dona pas a cançons (incloent-hi un estàndard tipus "It’s Oh So Quiet") que funcionen com a transició sonora abans d’entrar en el bloc dedicat al cinema i les xerrades de Cinema Lliure Talks. 26. Cinema Lliure Talks (I): presentació del projecte start_second: 5931 end_second: 6062 section_title: Què és Cinema Lliure i com ha anat l’edició d’estiu section_summary: Tomeu Martí entrevista Àlex Serra i Paula Lavasull. Expliquen que Cinema Lliure és una mostra de cinema independent que es fa a Catalunya i Mallorca, a l’aire lliure, amb projeccions gratuïtes a la platja. Destaquen l’èxit creixent a Mallorca (Palma, Alcúdia, Pollença, Manacor) i la consolidació d’un públic fidel amb ganes de cinema d’autor. 27. Cinema Lliure Talks (II): programa de sessions a Mallorca start_second: 6062 end_second: 6273 section_title: Detall de les Cinema Lliure Talks del 2, 3 i 4 de desembre section_summary: Serra i Lavasull detallen el programa de Cinema Lliure Talks: 2 de desembre – UIB (Edifici de la Riera, Palma): projecció de L’edat imminent i col·loqui virtual amb membres del col·lectiu Vigília i l’actor Miquel Mas. 3 de desembre – Biblioteca Can Sales: projecció de tres curts mallorquins (La Parça, Guaret, Catalina i Magalú) i col·loqui amb els seus creadors, moderat per Marta Hierro. 4 de desembre – Biblioteca Can Torró (Alcúdia): projecció de Salve Maria de Mar Coll i col·loqui amb la muntadora Aina Calleja. Es remarca el caràcter obert i gratuït de les activitats i el seu valor per a estudiants i persones interessades en la creació audiovisual. 28. Cinema Lliure Talks (III): indústria audiovisual balear i suport institucional start_second: 6273 end_second: 6922 section_title: Talent local, xarxa Catalunya–Balears i rols de les televisions públiques section_summary: Es parla del talent audiovisual mallorquí, de festivals com Atlàntida i de la necessitat d’enfortir la xarxa entre Mallorca i Catalunya. L’equip de Cinema Lliure destaca el suport d’institucions com l’IEB, el Consell de Mallorca i altres, però admet que cal més suport estructural i de mitjans públics com TV3/3CAT, IB3 i À Punt per consolidar un ecosistema audiovisual sòlid. Defensen el cinema com una alternativa estratègica a la dependència del turisme. 29. Literatura comparada amb Marisa Cerdó (I): Neus Català i La pell freda start_second: 7065 end_second: 7452 section_title: Introducció als llibres i al tema de la resiliència section_summary: Marisa Cerdó proposa comparar La pell freda d’Albert Sánchez Piñol i Un cel de plom de Carme Martí (biografia de Neus Català). Explica que totes dues obres tenen adaptacions cinematogràfiques recents i que el tema central de la secció serà la resiliència, entesa com la capacitat de superar grans adversitats. 30. Literatura comparada (II): vida i trauma de Neus Català start_second: 7452 end_second: 7978 section_title: De la guerra civil a Ravensbrück i el pes del silenci section_summary: Cerdó repassa la vida de Neus Català: pas de frontera amb 30 infants durant la guerra civil, col·laboració amb la resistència francesa, deportació al camp de Ravensbrück i llarga vida a l’exili. Subratlla que els obstacles més durs arriben després del camp, quan ha de viure amb el recorm permanent del trauma. Explica com la societat de postguerra no volia escoltar els testimonis de l’Holocaust, i com Neus no pot verbalitzar el que ha viscut fins que es troba amb Montserrat Roig. Destaca episodis com el sabotatge a la fàbrica de bales dins el camp i la necessitat d’usar l’humor i la solidaritat com a mecanismes de supervivència. 31. Literatura comparada (III): La pell freda i la humanitat de l’enemic start_second: 7978 end_second: 8325 section_title: Monstres, por i descoberta de l’altre section_summary: Cerdó entra al detall de La pell freda: l’arribada del protagonista a l’illa, la presència enigmàtica de Batiscafó, els atacs nocturns de les criatures marines i la lluita per la supervivència. Subratlla la manera com Sánchez Piñol descriu les escenes amb gran força visual i ritme narratiu. En el tram final, el protagonista descobreix que els suposats "monstres" tenen trets humans i que l’enemic no és tan diferent, un gir que permet una lectura antropològica sobre la deshumanització de l’altre. Es remarca la diferència de reacció davant l’adversitat entre Neus Català (solidaritat, coherència) i els personatges masculins de La pell freda (més egoistes i individualistes). 32. Literatura comparada (IV): procés de Carme Martí i tancament amb Oques Grasses start_second: 8325 end_second: 8637 section_title: Com s’escriu Un cel de plom i el lema "caure cap amunt" section_summary: Marisa Cerdó explica que Carme Martí va escriure Un cel de plom a partir de moltes hores d’enregistraments amb Neus Català a la residència de Guiamets. La gran qüestió era fins a quin punt intervenir literàriament o limitar-se a una transcripció fidel. Martí opta per una biografia literària que respecta la veu de Neus però articula un relat coherent, diferent de l’enfoc més històric i documental d’autors com Mateu Morro. La secció es tanca amb la cançó "Els elefants" d’Oques Grasses, destacant el vers "He après a caure cap amunt" com a síntesi poètica de la resiliència. 33. Focus internacional amb Joan Manuel López Nadal (I): pla Trump–Putin i Ucraïna start_second: 8893 end_second: 9431 section_title: Capitulació d’Ucraïna i el fantasma de Múnic section_summary: Joan Manuel López Nadal analitza el suposat pla Trump–Putin per "acabar" la guerra d’Ucraïna, que equivaldria a una capitulació d’Ucraïna i una victòria total de Rússia. Ho compara amb el Pacte de Múnic (1938), quan França i el Regne Unit varen cedir Txecoslovàquia a Hitler, cosa que no va evitar la guerra sinó que la va afavorir. Sosté que una derrota d’Ucraïna suposaria un perill directe per a Europa, ja que animaria Rússia a continuar agressions cap a Polònia i les repúbliques bàltiques. Afirma que Europa fa bé donant suport a Ucraïna tant per solidaritat com per interès propi. 34. Focus internacional (II): execucions extrajudicials al Carib i Venezuela start_second: 9431 end_second: 9809 section_title: Narcotràfic, Carib i doctrina Monroe rediviva section_summary: López Nadal explica que, sota el pretext de combatre els càrtels de la droga, Trump ha autoritzat accions militars al Carib que inclouen l’enfonsament d’embarcacions sense garanties, que qualifica d’"execucions extrajudicials". Al·lega que la construcció d’un dispositiu aeronaval a la zona és un encerclament de Venezuela. Encara que considera Nicolás Maduro un president de legitimitat molt qüestionable, remarca que aquesta amenaça exterior reforça el règim i desperta velles pors a Amèrica Llatina sobre els intervencionismes nord-americans, des de Guatemala a Xile. 35. Focus internacional (III): Israel, Líban i genocidi start_second: 9809 end_second: 10131 section_title: Bombardejos indiscriminats i demanda d’expulsió d’Israel de l’ONU section_summary: El diplomàtic critica els bombardejos indiscriminats d’Israel al sud del Líban, justificats en la lluita contra Hezbollah, però que acaben colpejant durament la població civil. Qualifica el govern de Benjamin Netanyahu de genocida i terrorista, i recorda que hi ha una campanya perquè Israel sigui expulsat de les Nacions Unides, que ell mateix ha signat, sense confondre l’Estat amb el poble jueu. Argumenta que si es tolera que potències com Rússia i Israel actuïn al marge del dret internacional, el resultat és substituir la "força de la llei" per la "llei de la força". 36. Focus internacional (IV): tensió Taiwan–Xina–Japó i inestabilitat global start_second: 10131 end_second: 10359 section_title: Declaracions japoneses, reacció xinesa i risc d’escalada section_summary: López Nadal comenta les declaracions de la primera ministra japonesa sobre la defensa de Taiwan en cas d’atac xinès. La reacció de la Xina és molt dura, amb sancions i una escalada verbal que preocupa. Esmenta que Trump ha parlat amb Xi Jinping i convida a seguir de prop aquestes evolucions. Considera que un conflicte a l’Indo-Pacífic s’afegiria a altres focus de tensió (Ucraïna, Orient Mitjà, Carib) i multiplicaria la inestabilitat mundial. 37. Focus internacional (V): conclusió crítica i mirada sobre la justícia espanyola start_second: 10359 end_second: 10449 section_title: Trump com a factor de risc i jutges sota sospita section_summary: Per tancar, López Nadal torna a assenyalar Trump com un factor desestabilitzador imprevisible, capaç de passar d’una amenaça a un gest de distensió en pocs dies, ja sigui amb la Xina, l’Índia o altres països. Relaciona aquesta imprevisibilitat amb una pèrdua de confiança europea en el suport nord-americà. Afegeix una pinzellada final sobre la justícia espanyola: tres magistrats que han condemnat el fiscal general haurien cobrat per impartir un curs pagat per una de les parts acusadores, fet que posa en dubte la seva imparcialitat i afegeix més ombres sobre l’Estat de dret. 38. Cloenda del programa start_second: 10449 end_second: 10497 section_title: Comiat i recordatori de la programació section_summary: El conductor s’acomiada agraint l’audiència, recomanant seguir connectats a dBalears i Ona Mediterrània, i recordant la graella de l’endemà: el programa Crepuscle d’estels i una nova edició de Bon Dia i Bona Vida a partir de les 8 del matí. Es tanca així un programa dens, on s’entrecreuen actualitat, feminisme, memòria històrica, cultura i geopolítica amb un fort accent crític i compromès.

  • Vacuna Covid, càncer i kiwis; pedagogues i cinema - episode art
    El Crepuscle
    49'

    Vacuna Covid, càncer i kiwis; pedagogues i cinema

    Resum general del programa Programa d’El Crepuscle a Ona Mediterrània amb tres blocs principals: • Una secció històrico-cultural inicial sobre Santa Caterina i Hipàtia, amb to distès. • La secció Vida intel·ligent, centrada en mestres, pedagogues i pensadores que han marcat la història de l’educació i en una revista infantil en català. • La secció de ciència amb en Bial Vic, dedicada a: - Vacunes de Covid i càncer (efectes inesperats sobre la supervivència). - Kiwis i salut intestinal, i com funciona la regulació publicitària europea sobre aliments funcionals. • Com a darrer bloc, el “Sentit de la vida”, on en Joan reflexiona sobre el panorama del cinema hispànic actual i comenta la pel·lícula O corno (títol internacional RAPITO / RAVE segons el context del programa), amb èmfasi en la seva experiència visual i la seva possible carrera als Goya i als Òscars. 1. Introducció i conversa sobre Santa Caterina i Hipàtia Santa Caterina com a figura “antihipàtica” • Es juga amb el mot “antihipàtica” (contra Hipàtia) i no “antipàtica”, per parlar de Santa Caterina d’Alexandria en relació a la filòsofa Hipàtia. • Es remarca que no és segur que Santa Caterina arribàs a existir, ja que: - El seu martiri se situa a l’inici del segle IV. - No apareix cap citació fins uns 140 anys després de la suposada mort. • S’explica una hipòtesi: Santa Caterina hauria estat una creació posterior, pensada com a contrapes a Hipàtia: - Hipàtia, filòsofa neoplatònica d’Alexandria, va existir realment. - Fou assassinada i lapidada per una turba d’integristes cristians. - Davant les crítiques al cristianisme per aquest crim, es crea una figura “mirall”: Caterina, una dona sàvia, màrtir, però víctima d’integristes pagans. «Vaia xorrada... per justificar la mort de qualcú s’argumenti la mort d’un altre.» Perfil de Caterina vs. Hipàtia i referència a Àgora • Encara que no fos matemàtica, Santa Caterina és presentada com a pensadora experta en coneixements antics. • Es fa una salutació afectuosa a totes les Catalines i Caterines, jugant amb el nom propi molt present a Mallorca. • Es menciona la pel·lícula Àgora (sobre Hipàtia) i la seva banda sonora de Dario Marianelli, que el programa té intenció de posar al final com a petit gest de compensació cap a Hipàtia. 2. “Vida intel·ligent”: pedagogues, mestres i una revista infantil La secció Vida intel·ligent (a càrrec de Maria Antic) es dedica avui a dones que han marcat la història de l’educació i a una efemèride editorial. 2.1. Maria Magdalena Petrazzi (Petrazzini) • Professora d’anatomia i metgessa nascuda a Florència el 12 de novembre de 1750. • Estudia Medicina a la Universitat de Florència i a la de Ferrara. • Posteriorment és professora d’anatomia a Ferrara. • Treballa conjuntament amb la seva filla Sofía Peretti i el seu marit, també metge. • És una pionera i escriu llibres sobre: - Cura dels infants. - Salut de les dones durant el part. Reconeixement a una dona que obre camí en la medicina i l’ensenyament en un context molt masculinitzat. 2.2. Margalida Comas (biòloga i pedagoga) «La coeducació és premissa essencial per al desenvolupament científic de la personalitat humana completa.» • Nascuda a Lleó el 25 de novembre de 1892. • Biòloga, mestra i pedagoga innovadora, vinculada a la Institució Lliure d’Ensenyança. • Eixos de la seva tasca: - Defensa de la coeducació (nins i nines junts) com a mètode natural. - Didàctica de les ciències i innovació pedagògica. - Homologació acadèmica d’homes i dones. • Estudis i feina: - Estudia a París i Londres. - Professora a l’Escola Normal de Tarragona (futur Magisteri) i a l’Escola Normal de la Generalitat. • Exili: - Durant la Guerra Civil s’ha d’exiliar a Anglaterra. - Fa de professora a Devon i continua la seva recerca científica fins a la mort. • Obra destacada: “La coeducació dels sexes”, encara considerada molt actual davant els dubtes contemporanis sobre coeducació. 2.3. Célia Ortiz Arigós de Montoya «Una doble actitud s’exigeix a tot educador: una mirada al passat i una visió del porvenir.» • Nascuda el 27 de novembre de 1885 a Argentina. • Estudia Pedagogia i Filosofia i esdevé la primera dona argentina doctora en Ciència de l’Educació. • Activitat professional: - Professora a diverses universitats argentines. - Introdueix experiències innovadores d’educació integral i activa. - Importa influències del moviment de renovació pedagògica europeu de principis del segle XX. 2.4. Maria Rubies i Garrofé • Nascuda el 21 de novembre de 1932 a Camarasa (Catalunya). • Llicenciada en Ciències Exactes (Matemàtiques) a la Universitat de Barcelona (1957), en una època amb molt poques dones matemàtiques. • Professora en: - Diversos instituts de secundària. - L’Escola Normal de la Universitat Autònoma de Barcelona. • Es considera pionera en l’ensenyament de la matemàtica moderna. • Compromís cívic i cultural: - Membre d’Òmnium Cultural, Creu Roja i l’Associació de Mestres Rosa Sensat. • Compromís polític: - Senadora per Lleida (Entesa Catalana) a les eleccions de 1977: primera senadora d’origen català. - El 1979 obté escó al Congrés per Convergència Democràtica de Catalunya. - Participa activament, especialment als anys 80, en els debat sobre una nova llei d’educació, que desembocarà una dècada després en la LOGSE. Figura clau de la intersecció entre matemàtiques, pedagogia i política educativa. 2.5. Teresa Mañé Miravet (Soledad Gustavo) «Les escoles laiques no són viver de fanàtics catòlics ni de fanàtics antireligiosos. El mestre ensenya. I ensenyar i despertar la intel·ligència dels nins és la seva missió.» • Nascuda el 29 de novembre de 1865. • Mestra, editora i activista laica. • Treball pedagògic i ideològic: - Funda una escola laica a Vilanova i la Geltrú. - Posteriorment, en funda una altra a Reus. - Coneguda pel pseudònim Soledad Gustavo. • Repressió i exili: - Després del procés de Montjuïc (1896), és desterrada a Londres amb el seu marit Joan Montseny. - A Londres continuen la feina intel·lectual; més tard retornen a Madrid i finalment a Catalunya. • Relacions i llegat: - Amiga de Ferrer i Guàrdia. - Considerada la primera mestra laica d’Espanya. - Mare de Federica Montseny. 2.6. Phumzile Mlambo-Ngcuka • Nascuda el 3 de novembre de 1953 a Sud-àfrica. • Comença com a mestra i posteriorment es dedica a la política i la defensa dels drets humans. • A l’ONU: - Ha estat directora executiva (fins al 2021) d’una agència centrada en la igualtat entre homes i dones i els drets de les dones. «Educa una dona i eduques una nació.» — Frase que resumeix la seva visió sobre l’impacte de l’educació de les dones en tota la societat. 2.7. Efemèride editorial: La Nuri La secció es tanca amb una efemèride que connecta educació, llengua i cultura infantil en català. • La Nuri era un setmanari infantil de cernines (nenes), editat completament en català. • Editada per l’artista Lola Anglada. • Dades essencials: - Apareix el 26 de novembre de 1925. - Dura fins al març de 1926. - Publica 100 números en poc menys d’un any. • Preus i context: - Els primers exemplars costaven 15 cèntims, un preu que probablement no era baix per a l’època. - Després el preu va anar augmentant una mica. • Seccions del setmanari (reflecteixen el rol de gènere del moment): - La taula, la casa i la cuina. - Figurins (moda, dibuixos de roba). - A flors de llavis (confidències, possiblement relats curts o secció íntima). - Del fum de la pipa (secció misteriosa per a un setmanari de nenes, potser contes o reflexions d’adults). • També incloïa: - Secció de viatges. - Biografies de personatges importants. - Narracions, petites novel·les i peces teatrals. Exemple primerenc de premsa infantil en català, amb una combinació de reforç dels rols de gènere i voluntat cultural i educativa. 3. Bloc “Les Indòmites” i autopromoció de l’emissora Entre seccions, apareix una falca del programa Les Indòmites, produït per Moixa Mental a Ona Mediterrània, definit com una mescla de: • Música • Pensament • Paraula de la setmana A més, es recorda que Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades, i s’anima l’oient a fer-se soci per fer créixer l’emissora. Es reforça el model de ràdio comunitària i de proximitat, amb continguts a la carta (podcasts) i dependència del suport dels socis. 4. Secció de ciència amb Bial Vic: vacunes Covid, càncer i kiwis 4.1. Context: 5 anys de pandèmia i 4 de vacunes • Es recorda que ja han passat 5 anys des de l’inici de la pandèmia i 4 anys des de l’arribada de les vacunes de Covid. • Característiques de les vacunes de Covid: - Han estat les vacunes desenvolupades més ràpidament de la història. - Elaborades majoritàriament pel sector privat, però amb fort finançament públic (precompres, ajudes, inversió massiva de governs davant la falta d’alternatives). • Es destaquen les empreses nord-americanes com a protagonistes del desenvolupament i l’èxit d’eficàcia de les seves vacunes, en contrast amb: - Vacunes russes i xineses (menys eficaces). - Països que, per motius econòmics o ideològics, optaren principalment per aquestes. • Es recorda la gran desigualtat global en l’accés a les vacunes, amb bona part del món sense cap dosi durant mesos. 4.2. Tecnologia ARNm i origen científic • Les vacunes es basen en tecnologia d’ARNm (àcid ribonucleic missatger). • Mecanisme bàsic: - La vacuna “entrena” el sistema immunitari: fa que el cos aprengui a reconèixer i atacar el virus en cas de contagi. - No introdueix virus vius, sinó instruccions genètiques perquè el cos generi una proteïna viral i hi prepari resposta. • Es remarca que bona part de la recerca fonamental darrere aquestes vacunes venia de treballs previs contra el càncer, que es van accelerar i finançar massivament durant la pandèmia. • Es recorda que la clau tecnològica la devim, en gran mesura, a dos científics emigrants europeus als EUA, posteriorment premiats amb el Nobel per aquesta tecnologia. 4.3. Vacunes Covid i càncer: un efecte secundari inesperat Titular: «Un efecte secundari inesperat de la vacuna de Covid: si pateixes un càncer, vius més temps si estàs vacunat que si no ho estàs.» 4.3.1. En què consisteix l’efecte? • S’ha observat que pacients amb càncer vacunats de Covid: - Sobreviuen més temps que els no vacunats. - L’efecte es veu en càncer de pulmó i melanoma (càncer de pell). • La vacuna no substitueix cap tractament (quimioteràpia, radioteràpia, teràpies gèniques, etc.), sinó que s’hi afegeix com un reforç indirecte gràcies a l’estimulació del sistema immunitari. 4.3.2. Mecanisme proposat • El càncer s’ha combatut tradicionalment amb: - Quimioteràpia i radioteràpia (tractaments molt agressius i poc personalitzats). - Més recentment, teràpies gèniques i immunoteràpies, que busquen: - Ensenyar al sistema immunitari a distingir cèl·lules sanes vs. cèl·lules canceroses. - Fer que sigui el mateix cos qui ataqui el tumor. • La vacuna de Covid, en ser una forta estimuladora del sistema immunitari, sembla tenir un efecte sinèrgic: - L’“entrenament” que fa per combatre el virus també millora la capacitat del sistema immunitari per combatre cèl·lules canceroses. - És un entrenament genèric (no específic d’un tumor concret) però que millora l’estat de forma del sistema defensiu. 4.3.3. L’estudi del Centre Anderson (Houston) • Investigació realitzada al Centre Anderson de Houston. • Metodologia: - S’analitza l’historial mèdic de més de 1.000 pacients. - Dos grups: càncer de pulmó i melanoma. - Es comparen vacunats vs. no vacunats de Covid. • Resultats en càncer de pulmó: - No vacunats: supervivència mitjana d’uns 21 mesos. - Vacunats: supervivència mitjana d’uns 37 mesos. - És a dir, aproximadament un 50 % més de temps de supervivència. • Resultats en melanoma: - La dada és encara més cridanera: en el moment de l’estudi, tots els pacients vacunats continuaven vius, - Per tant, no es pot fixar encara una mitjana de supervivència extra: l’estudi queda obert. Bona notícia: l’efecte no només no és negatiu, sinó que apunta a una millora clara de la supervivència. 4.3.4. El factor temps: quan convé vacunar-se? • L’efecte positiu és més intens en aquelles persones que: - S’han vacunat més recentment. - Han rebut una dosi de vacuna relativament propera a l’inici o al curs del tractament oncològic. • Recomanació inferida per l’estudi: - L’ideal seria rebre la vacuna de Covid aproximadament 30 dies abans d’iniciar els altres tractaments contra el càncer. • Matís important: - La vacuna no allarga necessàriament una fase terminal en males condicions, sinó que, globalment, retarda l’evolució de la malaltia i allarga el temps de vida activa. Es reforça així l’esperança en les vacunes personalitzades contra diferents tipus de càncer, basades en la mateixa tecnologia ARNm. 4.4. Kiwis i salut intestinal: què hi ha de veritat? Després del bloc sobre vacunes i càncer, la secció gira cap a un tema aparentment més lleuger però molt quotidià: els kiwis i el trànsit intestinal. 4.4.1. Hàbits personals i mites sobre la fruita al vespre • Conversa informal on el locutor explica que darrerament: - S’ha aficionat a menjar kiwis al vespre, sovint com a sopar lleuger. - Ho fa, entre altres coses, perquè li havien recomanat menjar més fruita i volia variar (plàtan, pera, pruna, poma...). • Apareix el mite: “no s’ha de menjar fruita al vespre”. Bial Vic afirma clarament que això és una “grandíssima xuminada”: no hi ha base científica sòlida que impedeixi menjar fruita a la nit. 4.4.2. Confirmació científica: el kiwi ajuda a “anar al bany” Ara ja és oficial: menjar kiwis ajuda a anar al bany cada dia. • Es confirma científicament que els kiwis milloren la regularitat intestinal. • Això no és nou com a creença popular, però ara hi ha evidència prou sòlida per permetre usar-ho en publicitat. 4.4.3. Regulació europea de la publicitat alimentària • Fa uns 15 anys, la Comissió Europea va decidir regular estrictament les afirmacions publicitàries sobre salut en aliments. • Objectius: - Evitar que es venguin aliments amb promeses de salut sense base científica. - Protegir el consumidor de l’engany. • Abans de la regulació, s’anunciaven productes que suposadament: - Curaven l’osteoporosi, - Reforçaven el sistema immunitari, - Milloraven la memòria, - etc., sense evidència sòlida. • Avui: - Només es poden utilitzar reclams validats per la Comissió Europea. - S’aplica tant a “aliments funcionals” (llets, iogurts, cereals enriquits...) com a qualsevol aliment. • Exemples de matisos importants: - No es pot dir que “una llet enriquida en calci prevé l’osteoporosi” si no hi ha evidència clara. - No es pot afirmar que “un iogurt reforça el sistema immunitari” si no es demostra realment. - En canvi, es poden fer afirmacions molt precises com: - “La vitamina C contribueix al funcionament normal del sistema immunitari”. Això NO vol dir que més vitamina C = sistema immunitari millor del normal, sinó que és necessària per al seu funcionament habitual, sense “superpoders”. • Cas similar amb el fòsfor i les pastilles per a exàmens: - Es pot dir que el fòsfor contribueix al funcionament normal del cervell i la memòria. - Però no es pot prometre “més memòria” per prendre’n més. 4.4.4. El cas específic dels kiwis Zespri • L’empresa Zespri (kiwis de Nova Zelanda) volia poder utilitzar legalment el reclam “ajuda a anar al bany”. • L’any 2018, demana a la Comissió Europea autorització per a aquest argument publicitari. • Procediment: - Zespri aporta nous estudis científics: 9 articles, dels quals diversos són assaigs d’intervenció. - Aporta una revisió sistemàtica d’un conjunt ampli d’articles sobre kiwi i trànsit intestinal. - S’ha de demostrar no només correlació, sinó relació de causa-efecte: - És a dir, que menjar més kiwi implica realment anar més sovint o amb més facilitat al bany, independentment d’altres variables dietètiques o d’estil de vida. • Després de 7 anys de revisió, la Comissió Europa accepta l’afirmació: Menjar uns 200 grams de kiwi al dia (equivalent a 2 kiwis pelats) millora la regularitat intestinal. 4.4.5. Comparació amb altres fonts de fibra • El kiwi no és l’única via per millorar el trànsit intestinal; l’efecte principal prové de la seva fibra. • Alternatives amb efecte similar: - Cereals rics en fibra. - Llegums. - Prunes (especialment prunes seques), que la mare del locutor considera quasi miraculoses. - Altres fruites i verdures amb molta fibra. • Sobre els kiwis verds, grocs i vermells: - Els grocs són descrits com més dolços i menys àcids, molt gustosos però més cars. - Els verds solen tenir més fibra, per tant més potents per a la funció intestinal. - Els vermells s’esmenten com una novetat a tastar. Conclusió pràctica: menjar dos kiwis al dia (sobretot verds, si es busca fibra) és una bona eina per a la regularitat intestinal, però no és imprescindible si s’aconsegueix una bona aportació de fibra per altres vies. 5. “El sentit de la vida”: cinema hispànic i la pel·lícula Rave / O corno La darrera secció del fragment és “El sentit de la vida”, on en Joan parla de cinema i, en concret, de l’altíssim nivell del cinema hispànic de l’any. 5.1. Els Goya 28 de febrer i un any de nivell excepcional • El 28 de febrer de l’any que ve, a Barcelona, se celebrarà la gala de lliurament dels Premis Goya. • En Joan comenta que: - Fa temps que està pendent de les nominacions (encara no anunciades en el moment de la conversa). - Considera que enguany hi ha “brou”: un nivell mitjà molt alt. - Parla d’un repòquer de pel·lícules favorites (5 pel·lícules destacades) dins un conjunt d’unes 10 pel·lícules molt bones del cinema en castellà i català. • Segons ell: - No recorda un any amb un conjunt tan ric i divers de pel·lícules. - Moltes tenen bona resposta de públic, no sols d’èxit fàcil tipus “Torrente”, sinó pel·lícules de boca-orella que creixen amb el temps. - Hi ha propostes molt diverses i, en alguns casos, arriscades. 5.2. Rave / O corno (Oliver Laxe): experiència visual i missatge vital La primera pel·lícula del seu “repòquer” és una obra radical, més experiència que relat convencional. • En Joan es refereix a una pel·lícula de Oliver Laxe (cineasta gallec que treballa entre Espanya i França). • Característiques generals: - És una proposta radical, arriscada, visceral i hipnòtica. - Es defineix com una “experiència immersiva”, més que no una simple pel·lícula. - Es recomana veure-la en pantalla gran, amb so i imatge òptims; no en televisió ni, molt menys, en un mòbil. • Títol i entorn: - El títol que es maneja en la conversa (sonorament associat a “Rave”) remet a un entorn rave/festa i a un lloc remot del desert del Marroc. - El protagonista, interpretat per Sergi López, és un pare que viatja amb el seu fill a un indret perdut a la recerca d’una filla “descarriada”, comparada irònicament amb una traviata. • Però l’argument és un McGuffin: - La trama de “pare que cerca la filla” no és el centre real. - El que importa és el viatge interior, l’experiència sensorial i emocional. • Interpretació personal d’en Joan sobre el missatge: Quan et passa una cosa molt grossa i terrible a la vida, tens dues opcions: • Llevar-te del mig. • O tirar endavant sense mirar massa cap enrere. • Així, per ell la pel·lícula és una al·legoria del trànsit de l’infern al paradís, del dolor al camí de redreç, un “camí de rectitud o de virtut”. • També es comenta: - La pel·lícula va guanyar a Cannes, cosa que li dona pes a la seva possible cursa als Òscars (fins i tot per a millor pel·lícula, no només internacional). - Es destaca el poder de la imatge i el so, per damunt del diàleg o la narrativa clàssica. Per a en Joan, és una de les millors pel·lícules de l’any i indispensable de veure en cinema. 6. Idees clau que travessen el programa 6.1. Educació, dones i transformació social • Les biografies de Petrazzini, Comas, Ortiz, Rubies, Mañé i Mlambo-Ngcuka posen en relleu: - La importància de la visibilitat de les dones en el món acadèmic, polític i educatiu. - La defensa de la coeducació i de l’escola laica com a eines per formar ciutadans crítics. - El vincle entre educació i drets humans. 6.2. Ciència i salut: de la pandèmia a la vida quotidiana • Les reflexions sobre la vacuna de Covid mostren com una tecnologia pensada per a una emergència pot tenir derivades positives inesperades (lluita contra el càncer). • El cas dels kiwis mostra: - Com els hàbits alimentaris del dia a dia poden incidir en la salut. - Com la ciència i la regulació pública intenten posar ordre al soroll publicitari. 6.3. Cultura audiovisual: cinema com a experiència • La secció final recorda que el cinema no és només entreteniment, sinó també: - Experiència sensorial. - Reflexió existencial sobre el dolor, el duel i la capacitat de seguir endavant. El fil conductor del programa és la idea que coneixement, art i ciència són formes diferents però complementàries de fer més habitable la vida. Interlocutors principals • Tomeu Orell – Locutor i conductor d’El Crepuscle. • Joan – Col·laborador a la tertúlia inicial i a la secció de cinema (“El sentit de la vida”). • Bial Vic – Responsable de la secció de ciència. • Maria Antic – Responsable de la secció Vida intel·ligent sobre pedagogia. (Altres noms com Maria Moreno o Maria Oliver apareixen com a producció i control tècnic.) Tags • Ona Mediterrània • El Crepuscle • vacuna Covid • ARNm • càncer • immunoteràpia • càncer de pulmó • melanoma • supervivència • kiwis • fibra alimentària • trànsit intestinal • Comissió Europea • publicitat alimentària • aliments funcionals • pedagogia • coeducació • escola laica • drets de les dones • Margalida Comas • Maria Rubies • Teresa Mañé • Phumzile Mlambo-Ngcuka • Lola Anglada • La Nuri • cinema hispànic • Premis Goya • Oliver Laxe • experiència visual Seccions amb temps 1. Introducció al programa i conversa sobre Santa Caterina i Hipàtia • Inici: 0 s • Final: 200 s (aprox.) • Títol: Santa Caterina “antihipàtica” i la figura d’Hipàtia • Resum: El programa arrenca amb to distès parlant de Santa Caterina d’Alexandria i d’Hipàtia. Es discuteix la possible invenció tardana de Santa Caterina com a mirall “antihipàtic” d’Hipàtia, assassinada per cristians, i es denuncia la lògica de justificar una mort amb una altra. Es comenta el film Àgora i es fa una broma/compensació musical amb la seva banda sonora. 2. Presentació del programa i temes del dia • Inici: 200 s • Final: 321 s • Títol: Presentació de temes: vacunes Covid, kiwis i Vida intel·ligent • Resum: El locutor presenta el menú del programa: es parlarà de vacunes de Covid, de kiwis, i s’anuncia la participació de Maria Antic parlant d’educació dins la secció Vida intel·ligent. Es recorda l’equip de producció i tècnica (Maria Moreno i Maria Oliver). 3. “Vida intel·ligent”: pedagogues i mestres de novembre • Inici: 321 s • Final: 885 s • Títol: Vida intel·ligent: dones mestres, pedagogues i coeducació • Resum: Maria Antic dedica la secció a diverses dones mestres, pedagogues i activistes nascudes al novembre: - Maria Magdalena Petrazzini, metgessa i professora d’anatomia a Ferrara, pionera en llibres sobre la cura d’infants i dones. - Margalida Comas, biòloga i pedagoga, defensora de la coeducació i la igualtat acadèmica entre sexes, exiliada a Anglaterra. - Célia Ortiz Arigós de Montoya, primera doctora argentina en Ciència de l’Educació, promotora d’una educació integral activa i inspirada en la renovació pedagògica europea. - Maria Rubies i Garrofé, matemàtica i senadora, pionera en matemàtica moderna i protagonista en el debat de la LOGSE. - Teresa Mañé (Soledad Gustavo), primera mestra laica d’Espanya, fundadora d’escoles laiques i amiga de Ferrer i Guàrdia, exiliada arran del procés de Montjuïc. - Phumzile Mlambo-Ngcuka, mestra, política sud-africana i defensora dels drets humans i la igualtat de gènere a l’ONU. 4. Efemèride: el setmanari infantil La Nuri • Inici: 885 s • Final: 1005 s • Títol: Efemèride cultural: La Nuri, setmanari infantil en català • Resum: Es recorda el centenari de la publicació del setmanari infantil La Nuri, editat per Lola Anglada i adreçat a nenes. Publicat íntegrament en català entre novembre de 1925 i març de 1926, arribà a 100 números. Es comenten el preu (15 cèntims), la seva probable importància econòmica per a l’època, i seccions com “La taula, la casa i la cuina”, “Figurins”, “A flors de llavis” i “Del fum de la pipa”, a més de viatges, biografies i narracions, reflectint així el context cultural i de gènere del moment. 5. Falca d’Ona Mediterrània i programa “Les Indòmites” • Inici: 1032 s • Final: 1093 s • Títol: Promoció d’Ona Mediterrània i presentació de Les Indòmites • Resum: Petita falca on s’escolta la sintonia de Les Indòmites, programa produït per Moixa Mental, definit com una combinació de música, pensament i paraula. Paral·lelament, Ona Mediterrània recorda que es pot escoltar a la 88.8 FM i convida l’oient a fer-se soci per sostenir l’emissora. 6. Introducció a la secció de ciència amb Bial Vic • Inici: 1148 s • Final: 1202 s • Títol: Arrenca la secció de ciència: balanç de la pandèmia i les vacunes • Resum: Es dona una mica més d’espai a la sintonia de la secció de ciència amb Bial Vic. S’introdueix el tema central: 5 anys des de la pandèmia i 4 des de les vacunes, recordant la velocitat històrica del seu desenvolupament i el rol clau del finançament públic a empreses privades. 7. Vacunes de Covid: context tecnològic i geopolític • Inici: 1202 s • Final: 1343 s • Títol: Vacunes ARNm de Covid: finançament, països i eficàcia • Resum: Bial Vic repassa: - El desenvolupament accelerat de les vacunes de Covid. - La forta inversió pública en empreses (bàsicament) nord-americanes. - La decisió de molts governs de fer precompres massives com a aposta sense alternatives. - Els casos de països que optaren per vacunes russes o xineses per motius econòmics o ideològics, amb menor eficàcia. - El record que molts països pobres no tingueren accés a cap vacuna durant un període llarg. - Es menciona que la tecnologia ARNm ja s’investigava contra el càncer abans de la pandèmia i que dues persones emigrades d’Europa als EUA, clau en el desenvolupament, han rebut el Premi Nobel. 8. Vacuna Covid i càncer: l’efecte sobre la supervivència • Inici: 1343 s • Final: 1783 s • Títol: Vacunar-se de Covid pot allargar la vida en pacients amb càncer • Resum: Es presenta l’estudi del Centre Anderson de Houston sobre pacients amb càncer de pulmó i melanomes: - Es constata que els vacunats de Covid viuen més temps que els no vacunats. - En càncer de pulmó, la supervivència mitjana passa de 21 a 37 mesos (aprox. +50%). - En melanomes, cap dels vacunats havia mort en el moment de tancar l’estudi. - S’explica el mecanisme plausible: la vacuna estimula el sistema immunitari, que queda més ben entrenat per reconèixer i combatre cèl·lules canceroses, encaixant amb la filosofia de les immunoteràpies. - Es puntualitza que la vacuna no substitueix quimioteràpia ni radioteràpia, sinó que s’hi suma. - Es destaca que l’efecte és més fort com més recent és la vacunació, i que idealment caldria vacunar-se uns 30 dies abans d’iniciar tractaments oncològics. - Es discuteix la diferència entre allargar la fase terminal (que podria ser un “mal negoci” en termes de qualitat de vida) i retardar l’arribada de la fase terminal, que seria el cas aquí observat. 9. Kiwis, trànsit intestinal i regulació publicitària • Inici: 1813 s • Final: 2471 s • Títol: Kiwis, fibra i la ciència darrere les promeses publicitàries • Resum: En un bloc més distès però ple de contingut científic i normatiu, Bial Vic i el locutor comenten: - Els hàbits personals de menjar kiwis al vespre i el mite que “no es pot menjar fruita a la nit”, que es qualifica de fals. - L’afirmació, ara científicament validada, que menjar kiwis ajuda a anar al bany. - L’entrada en escena de la Comissió Europea i la seva regulació sobre aliments funcionals i publicitat de salut, que exigeix evidència científica sòlida. - Com la marca Zespri ha aportat estudis (assaigs d’intervenció i revisió sistemàtica) per demostrar que uns 200 g de kiwi al dia (2 kiwis pelats) milloren el trànsit intestinal. - La necessitat de demostrar relació causa-efecte, no només correlació. - La diferència entre reclams com “contribueix al funcionament normal del sistema immunitari” (cert però modest) i promeses exagerades (“cura, reforça, augmenta la memòria...”), no permeses sense proves. - La comparació amb altres fonts de fibra (cereals, llegums, prunes seques) i la discussió sobre kiwis verds vs. grocs vs. vermells, amb els verds com a opció més rica en fibra i els grocs com a més gustosos però més cars. 10. Transició al “Sentit de la vida” i cinema • Inici: 2471 s • Final: 2546 s • Títol: De la ciència al cinema: obrint el “Sentit de la vida” • Resum: Després de parlar de kiwis i fibra, el programa tanca la secció de ciència i obre la secció “El sentit de la vida”, amb una música més contemplativa. Es prepara el terreny per parlar de cinema i de l’actual panorama del cinema hispànic. 11. Premis Goya i un any d’or per al cinema hispànic • Inici: 2546 s • Final: 2655 s • Títol: Goya 2025: un any excepcional per al cinema en castellà i català • Resum: En Joan anuncia que el 28 de febrer de l’any vinent la gala dels Premis Goya tindrà lloc a Barcelona. Assegura que enguany el nivell és extraordinàriament alt, tant pel nombre com per la qualitat de les pel·lícules. Parla d’un “repòquer” de cinc pel·lícules extraordinàries dins d’un total d’unes deu molt bones. Es destaca la bona assistència de públic al cinema i el paper del boca-orella, amb pel·lícules diverses i, en alguns casos, arriscades. 12. Comentari de la pel·lícula d’Oliver Laxe (Rave / O corno) • Inici: 2655 s • Final: 2942 s (fragment final disponible) • Títol: Una experiència immersiva: el film radical d’Oliver Laxe • Resum: En Joan centra el focus en una pel·lícula del director Oliver Laxe. Defineix el film com una experiència immersiva, radical, visceral i hipnòtica, més que com una narrativa clàssica. La història aparent —un pare (Sergi López) que viatja amb el fill al desert del Marroc, a un indret remot, per cercar una filla “descarriada”, comparada amb una traviata— es presenta com un McGuffin: el veritable nucli del film és el viatge interior i el trànsit vital del protagonista. En Joan interpreta el missatge com la disjuntiva que afrontam davant una tragèdia greu: llevar-nos del mig o tirar endavant sense mirar enrere. Recomana encoratjadament veure la pel·lícula en pantalla gran i recorda que va guanyar a Cannes, cosa que li pot obrir camí cap als Òscars. Aquest resum cobreix el fragment proporcionat del programa, amb els temes principals, la seva organització temporal i les idees clau de cada secció.

  • Cotiledonia del 25/11/2025 - episode art
    Cotiledonia
    59'

    Cotiledonia del 25/11/2025

    Resum general del podcast Programa Cotiledonia a Ona Mediterrània, amb un fil conductor clarament literari i cultural. L’emissió combina: Entrevistes literàries i musicals (poesia filosòfica, heavy metal, traducció i Josep Maria Llompart). Reivindicació social: record constant del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones. Una extensa agenda cultural de les Illes Balears i de l’àmbit catalanoparlant. 1. Entrevista a Bartomeu Crespí: un poemari filosòfic 1.1. Trayectoria i relació amb els premis • El locutor presenta Bartomeu Crespí, graduat en Filosofia i Llengua i Literatura Catalanes, professor de secundària i poeta. • Parlen del seu llibre de poesia “Mai no ho podràs saber”, publicat a Joana Montaner dins la col·lecció La Fosca, i guardonat amb el Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom 2025. Idees clau: • Crespí relativitza la importància del premi: per ell, el veritable aval és que l’autor pugui defensar el llibre al llarg del temps (ara, d’aquí 5 o 10 anys). • Insisteix que un llibre ha d’expressar “la millor versió de tu”; si no, queda com una empremta que pot perseguir l’autor. “El més important no és l’aval d’un jurat, sinó que te l’avalis tu mateix.” 1.2. “Primer” llibre… que no és un primer llibre • El locutor recorda que ja havia publicat al volum col·lectiu “Tetragón d’exilis”, però Crespí confessa que sempre n’ha renegat, definint-lo com un “pecat de joventut”. • En contraposició, explica que abans d’aquest llibre actual ha escrit i “enterrat” diversos manuscrits: - Escrivia un llibre. - Deixava passar 1–2 anys. - Veia que “no s’aguantava” i el descartava. • Amb “Mai no ho podràs saber”, escrit entre 2021 i 2022, després de tres anys encara el considera sòlid i defensable. “És el primer llibre que public, però no és el primer llibre que escric.” 1.3. Límits del coneixement i del llenguatge El cor del poemari és profundament filosòfic: • El llibre es planteja com un “desafiament a les veritats salvatges” (o veritats absolutes), explorant: - El límit del coneixement humà. - El límit del llenguatge: què pot ser conegut i què pot ser dit. • Més enllà del que podem conèixer o dir, hi ha “les coses en tot el seu ésser i esplendor”. • L’espècie humana ha après a conèixer, manipular i fins i tot transgredir la natura, però continua subordinada a una força superior d’allò que roman inconegut i indescriptible. “De tot això que desconeixem, de tot aquest misteri, veu aquest llibre.” • Crespí defensa que és precisament aquest desconegut el que fa que la vida no sigui avorrida: si ho sabéssim tot, “no valdria la pena viure-la”. 1.4. El “jo” i el “tu” poètics • El locutor detecta un “tu poètic” recurrent als poemes (les hores sense tu, el teu cos, etc.) i li demana si es refereix a una persona concreta. • Crespí respon que no hi ha un tu concret, sinó un tu col·lectiu, que en realitat és una prolongació del jo: - El jo és el subjecte que ja ha acceptat que no tot pot ser conegut ni dit. - El tu és un altre humà, encara en procés d’acceptar aquest límit. • Remarca la il·lusió contemporània de domini total (tecnologia, coneixement total) i la pèrdua del contacte amb el misteri primigeni. 1.5. El poeta com a intermediari Un vers destacat diu: “He vist un altre lloc on els significats callen i driblen el nostre enteniment”. El locutor parla del poeta com a vident o mèdium. Crespí matisa: • No es considera ell aquest poeta visionari, sinó que juga amb la figura poètica d’un jo més elevat que s’adreça a un tu més humà. • Defineix el poeta (i l’artista en general) com un intermediari / codificador entre els estímuls del món i el seu llenguatge artístic: - Poeta → codifica en llenguatge poètic i paraula. - Músic → codifica en so i música. - Pintor → codifica en imatge i color. “Un poeta és un intermediari entre els estímuls del món i el paper.” • En el poemari, aquest jo avançat diu al tu: “he vist que la veritat menteix i he vist que tot el que coneixem és impossible”, insistint en el caràcter paradoxal de la realitat. 2. Iron Maiden i el heavy metal explicats des de la història 2.1. Un llibre per entendre la bèstia • El segon convidat és Gabriel Vives, historiador que actualment estudia vidres trencats de fa 1.500 anys i coautor amb Tomau Canyelles del llibre “Iron Maiden, l’ADN de la bèstia” (Silex). • Presentació del llibre: dijous 27, 19.00 h, llibreria Rata Corner (Palma) amb la periodista Mònica Borràs. • Els autors adverteixen al prefaci que “aquest no és el llibre d’Iron Maiden que esperaves”: - No és una simple biografia cronològica ni un catàleg de concerts i discos. - S’interessa per darreres capes: relació amb el futbol, dinàmiques econòmiques, ètica de feina, orígens de classe, etc. 2.2. Objectiu: fans i no-fans • El locutor destaca que és un llibre entretingut, ple de dades curioses i molt agradable de llegir, fins al punt que a ell, que es va quedar en els Beatles, li han vengut ganes de sentir Iron Maiden. • Vives confirma que el propòsit era: - Escriure un llibre rigorós però llegidor, que agradàs tant a fans com a lectors aliens al heavy metal. - Obrir una porta de curiositat: que qui no conegui la banda vulgui escoltar-la després de llegir-lo. 2.3. Steve Harris: un baix per governar-los a tots • Es remarca la figura de Steve Harris, baixista i líder inqüestionable de la banda, presentat en un capítol com “un baix per a governar-los a tots”, clara referència a El Senyor dels Anells. Idees principals sobre el lideratge: • Iron Maiden neix com el projecte de Steve Harris: - Tenia molt clar què volia fer, com ho volia fer i sovint també amb qui. - El lideratge ha estat constant i molt marcat durant 50 anys de carrera. • Al seu costat hi ha el mànager Rod Smallwood, descrit com un geni de la gestió musical, clau en l’estratègia i consolidació internacional de la banda. Vives suggereix que Iron Maiden i Steve Harris són gairebé indissociables: costa saber on acaba una cosa i comença l’altra. 2.4. Normalitat, coherència i orígens obrers • En contrast amb altres icones del rock i del heavy metal (Ozzy Osbourne, Lemmy, etc.), Iron Maiden es presenten com una banda de gent relativament “normal”: • Característiques destacades: - Han sabut separar molt bé la vida privada de la vida pública. - Eviten convertir-se en “personatges esperpèntics” malgrat la fama i els milions. - Mantenen un tracte de proximitat amb els fans, sense aires de superioritat. • Els seus orígens de classe obrera han marcat fortament la seva ètica i decisions econòmiques: “Són gent que aparentment són gent normal, que no diries que tenen milions de lliures al compte.” • Exemple molt clar: - Rebuig de les zones VIP a pista en els concerts. - No creen sectors més cars davant l’escenari; tothom paga igual a pista. - Si vols ser a primera fila, hi vas abans; no és una qüestió de diners. Aquestes decisions reforcen una imatge de coherència i justícia envers el públic, en sintonia amb els seus valors obrers d’origen. 2.5. Satanisme, simbologia i malentesos • El llibre també tracta episodis de polèmica moral al voltant del heavy metal, el joc de rol i altres aficions minoritàries sovint etiquetades de “coses de gent rara”. • Iron Maiden fa servir simbologia associada al satanisme (estrelles de cinc puntes, títols com “The Number of the Beast”, imatges del dimoni), però Vives subratlla: Es tracta sobretot d’atracció estètica i de provocació lúdica. No hi ha pràctica ni doctrina satànica real al darrere. Molts atacs provenen de sectors conservadors que confonen imatge i realitat. “És més una voluntat de fer rabiar els més conservadors que cap altra cosa.” 3. Gabriel de la S. T. Sant Pol i el Llompart traductor 3.1. Llompart i el pont gallec-portuguès • El tercer convidat és Gabriel de la Santíssima Trinitat Sant Pol, poeta, traductor i estudiós de la literatura, especialista en literatura portuguesa. • Ha tingut cura d’edicions de poesies completes de Miquel Costa i Llobera i Blai Bonet (amb Nicolau Dols), així com de traduccions al català de Fernando Pessoa, José Saramago i altres autors de llengua portuguesa. • Motiu de la seva intervenció: la conferència amb què tanca el cicle d’homenatge a Josep Maria Llompart en el centenari del seu naixement, organitzat per la Universitat de les Illes Balears amb altres entitats (incloent-hi l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) i la Fundació Mallorca Literària). • Títol de la sessió: “Les traduccions i edicions portugueses de Josep Maria Llompart”, - Dia: dilluns 1 (matí). - Hora: a partir de les 10.00. - Lloc: Aula 23, edifici Ramon Llull, campus de la UIB. 3.2. Arrels gallegues i inici en la traducció • Llompart té un vincle biogràfic i afectiu amb Galícia: - Son pare, militar, hi és destinat. - Llompart hi passa part de la infància i entra en contacte amb cultura i llengua gallegues. - A la seva poesia apareixen referències folclòriques i literàries gallegues. • La traducció literària arriba més tard: - Un estiu, avorrit, s’inicia traduint poetes gallecs que coneixia. - D’aquí neix el volum “Onze Poetes Gallecs” (Editorial Moll). 3.3. Antologies clau de poesia galaico-portuguesa Llompart esdevé una figura central en la difusió de la poesia gallega i portuguesa en català, especialment gràcies a tres grans projectes: “Onze Poetes Gallecs” (Editorial Moll). “Poesia galaico-portuguesa” (edicions 62). “Poesia gallega, portuguesa i brasilera” (edicions 62). • Aquestes antologies, publicades a la col·lecció de Les millors obres de la literatura universal d’edicions 62, són considerades per Sant Pol com un “gran monument” de traducció poètica al català. • La comanda d’aquestes antologies ve de Josep Maria Castellet i Pere Gimferrer, que li demanen una gran antologia de poesia portuguesa i galaico-portuguesa fins al segle XIX. • Llompart, que inicialment es declara poc segur en aquest camp, accepta gràcies a: - L’ajuda de Basílio Lozada (Barcelona) i Imperfecto Quadrado (Mallorca), que li faciliten llibres i orientació. - El treball sostingut en plena era preinternet (primers anys 80), quan aconseguir bibliografia era molt més difícil. Dues antologies d’unes 500 pàgines cadascuna: una fita “capdalt” de la traducció poètica catalana. 3.4. Mètode i opció traductològica Sant Pol subratlla l’opció clara de Llompart a l’hora de traduir poesia clàssica: • Traduir en vers, no en prosa. • Reproduir rima i mètrica quan aquestes són presents a l’original. • És a dir, crear una nova poesia en català que mantingui la musicalitat i ritme originals, en lloc d’una versió només literal. “Ell va voler fer una altra poesia per traduir aquella primera poesia.” • Aquesta opció està en sintonia amb altres traductors de la mateixa col·lecció, com Narcís Comadira per a la poesia italiana. • Sant Pol preveu mostrar a la conferència exemples pràctics: - Provar que els alumnes tradueixin alguns versos. - Comparar solucions i veure com es pot preservar el ritme, la rima i el sentit. 3.5. Recepció i importància acadèmica • Dins de l’àmbit catalanoparlant, aquestes traduccions són molt valorades entre lusitanistes i estudiosos de poesia. • Sant Pol destaca que, de les tres grans aportacions catalanes a la poesia portuguesa: - Dues són obra de mallorquins: les antologies de Llompart i “Lusíades” (Colom i Dols). - La tercera són els quatre volums de Fernando Pessoa traduïts per Antoni Sala-Sanahuja. • A l’àmbit portuguès, les traduccions es van coneixent a poc a poc: - Sant Pol mateix les ha presentades en congressos a Porto, comparant-les amb altres versions. 3.6. El centenari de Llompart i per on començar • Parlen breument del balanç del centenari de Josep Maria Llompart: - S’han fet moltes activitats a Mallorca i Barcelona (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Acadèmia de Bones Lletres, etc.). - Sant Pol lamenta alguns entrebancs editors (com la no-presentació a temps d’un volum d’obres completes) però considera que el desplegament ha estat notable. “La millor manera d’homenatjar un autor és llegir la seva obra.” • Per a qui no hagi llegit mai Llompart, recomana començar per obres més assequibles: - “La capella d’ossos”. - Els poemes de Mondragó. I només més endavant abordar títols més complexos com “Mandràgola”. També suggereix llegir una bona antologia com a porta d’entrada. 4. Dia contra la violència envers les dones i cultura 4.1. Context i sensibilització • Al llarg del programa es recorda diverses vegades que el 25 de novembre és el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones. • El locutor insisteix que la millor notícia serà quan aquest dia ja no calgui, perquè la violència hagi desaparegut. Aquest marc serveix per: • Triar una banda sonora vinculada a la temàtica: - Tema “Immigrant Song” en la versió de Karen O, de la banda sonora de “Els homes que no estimaven les dones” (film de David Fincher sobre la novel·la de Stieg Larsson). • Donar visibilitat a actes literaris i xerrades sobre violència de gènere o narracions que la qüestionen. 4.2. Activitats específiques lligades al 25N Algunes de les activitats destacades relacionades amb la data i la literatura: • Sineu, claustre – Dimecres 26, 19.00 h: - Lectura de poemes i música en viu amb Miquela Lladó (Miquela de Gaià). • Manacor, Institució Pública Antoni Maria Alcover – Dimecres 26, 19.00 h: - Xerrada “La metanarració: un instrument per comprendre com els relats ens construeixen”, a càrrec de Justi Soriano. • Sa Pobla, Biblioteca el Rafal – Dijous 27, 19.00 h: - Xerrada d’Eusebia Rayó, escriptora destacada, també en el marc del 25N. Aquestes activitats vinculen reflexió literària i perspectiva de gènere, mirant com els relats socials i culturals construeixen rols i violències. 5. Agenda cultural: llibres, rutes i congressos La darrera part del programa és una agenda cultural molt densa, centrada en les Illes Balears però amb obertura al conjunt de la cultura catalana. 5.1. Presentacions de llibres i activitats locals Alguns dels actes més destacats (entre molts): • Can Sales (Palma) – Dimecres 26, 18.30 h: - Presentació de “El tramvia de mules de Palma” d’Antonio Sanchís Florit (Documenta Balear). • Can Alcover (Palma) – Dimecres 26, 19.00 h: - Presentació de “Mallorca filmada. La transformació del territori a través del cinema”, de Maria Magdalena Brutons i Maria Sebastián (Joana Montaner), amb Sebastià Alzamora. • Teatre Principal de Santanyí – Dimecres 26, des de les 19.00 h: - Presentació de la biografia de Llompart “Mentre em resti un bri d’ala”, de Pilar Arnau (Kit Book). - Espectacle “Josep Maria Llompart: una vida, una herència” de la companyia La Fornal. • Rata Corner (Palma) – Dijous 27, 19.00 h: - Presentació d’“Iron Maiden, l’ADN de la bèstia” (Tomau Canyelles i Gabriel Vives). - Divendres 28, 19.00 h: presentació de “A través de mis latidos” d’El Barregueiro. • Espai Serra Manliew (Sa Pobla) – Divendres 28, 19.00 h: - Presentació de “Cavalcar l’abisme. La cultura de la droga a les Illes Balears”, de Tomau Canyelles (Joana Montaner). • Teatre de Lloseta – Dissabte 29, 19.30 h: - Presentació de “De cor en cor. El món coral a Mallorca”, de Cristina Llabrés (Joana Montaner), amb actuació del cor Musicart. A més, hi ha nombroses presentacions de novel·la, poesia i assaig a biblioteques i espais culturals de Portocolom, Maria de la Salut, Inca, Falanitx, Campos, Pollença, Sa Pobla, etc. 5.2. Fundació Mallorca Literària i rutes sobre Llompart La Fundació Mallorca Literària té un paper central en la difusió del llegat de Llompart: • Ruta literària a Raixa – Dissabte 29, de 12.00 a 14.00 h: - Ruta als Jardins de Raixa amb textos de Tomàs Vibot. • Exposició “Josep Maria Llompart. No habitaràs la nit” – Fins al 31 de gener: - A la Casa Blai Bonet – Centre de Poesia de Santanyí. 5.3. Congrés sobre literatura catalana de la postmodernitat • A Barcelona, a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona, se celebra del 2 al 5 de desembre el II Congrés Internacional Literatura Catalana de la Postmodernitat, amb el lema “Modernitat versus Postmodernitat”. • Organitzat pels departaments de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB i de la UAB, amb la col·laboració del PEN Català i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. • Objectiu del congrés: - Analitzar diferències i continuïtats entre literatura moderna i postmoderna. - Entendre la postmodernitat com una època literària situada en un context diferent de la societat industrial. • Participen estudiosos com Maria Dasca, Jordi Julià, Francesc Ordóñez, Teresa Iribarren, Pere Ballart, entre d’altres, amb cloenda a càrrec de Bran Nicol (Universitat de Surrey). 5.4. Exposicions i altres iniciatives de la UIB • Exposició “Avui, que aquesta tarda esdevindrà un incendi. Josep Maria Llompart” – Fins al 3 de desembre, al vestíbul de l’edifici Jovellanos (campus UIB). • “Biblioteques en flames” – Fins al 22 de desembre, a diverses biblioteques de Palma (Molinar, Joan Alcover, Ramon Llull). A més, la UIB organitza: • Presentació de “L’Espanya espiada. Redes de inteligencia en la Segunda Guerra Mundial”. • Un seminari sobre “El càstig sense venjança” (drama clàssic) a l’edifici Ramon Llull. 6. Publicitat, ràdio i tancament musical 6.1. Publicitat i suport a Ona Mediterrània Al llarg del programa s’intercalen falques publicitàries i avisos interns que dibuixen el model de finançament i valors de la ràdio: • Aigua 3 Globs – Projecte d’emprenedoria social de 3 Salut Mental, que ven aigua de qualitat i facilita la inserció laboral de persones amb malaltia mental. • Clínica Dental Planes Mariano – Presenta el mètode Slow Dentistry, que defensa dedicar temps de qualitat a cada pacient. • La Palmesana – Marca de joieria local, anunciada amb to humorístic (no confondre’s amb el formatge). • Crides a associar-se com a soci i a fer PUBLI AMIC a Ona Mediterrània, reforçant el paper del soci i de la presidència o suport institucional en la supervivència de la ràdio. Tot plegat mostra una emissora compromesa amb: • Economia social i local. • Panorama cultural de proximitat. • Una graella amb continguts a la carta via podcast Ona Mediterrània i emissió en directe. 6.2. Tancament amb Ramon Llull i Verdaguer Per tancar el programa, el locutor recorda que el dilluns següent és la festa del Beat Ramon Llull i proposa una peça musical especial: • Cançó “Digues, amic” de Maria del Mar Bonet. • És una adaptació musicada de Jacint Verdaguer, que al seu torn adapta versicles de Ramon Llull. L’últim tram del programa és una llarga emissió de la cançó, que combina devoció lul·liana, tradició poètica catalana i música popular. El programa es clou amb: • Recordatori dels responsables (locutor, tècnica, documentació). • Record de la freqüència d’Ona Mediterrània (88.8 FM) i la web. • Salutació final: “Bon vespre i bones lectures”. Principals temes tractats • Poesia filosòfica contemporània: límits del coneixement, llenguatge i joc entre jo/tu poètics. • Funció del poeta i de l’artista com a intermediari entre món i llenguatge. • Història cultural del heavy metal a través d’Iron Maiden, la figura de Steve Harris i la relació entre ètica obrera, fama i mercat musical. • Josep Maria Llompart com a poeta, però sobretot com a traductor clau de poesia galaico-portuguesa, i el paper de la traducció literària en la circulació de la poesia. • Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones i relació entre relats, metanarració i construcció de la subjectivitat. • Panorama cultural balear i català actual: presentacions de llibres, rutes literàries, festivals de poesia i congressos acadèmics. • El rol d’Ona Mediterrània com a emissora arrelada al món cultural de les Illes, sostinguda per socis, PUBLI AMIC i suport institucional.

  • Copinya de Volta Verda - LONG AMBIENTS (1) - PART 3 del 24/11/2025 - episode art
    Copinya de Volta Verda
    59'

    Copinya de Volta Verda - LONG AMBIENTS (1) - PART 3 del 24/11/2025

    Visió general del programa Aquest episodi de Copinya de Volta Verda a Ona Mediterrània és un espai preoníric, ambiental i relaxant dedicat íntegrament a la música del disc Long Ambients 1: Calm. Sleep. de Moby. El contingut parlat és molt breu i es concentra a l’inici: el/la locutor/a presenta el concepte del programa i indica que, a partir de llavors i fins al final de l’emissió, s’escoltaran fragments llargs i contínus de l’àlbum, pensats per relaxar, acompanyar la son i crear una atmosfera hipnòtica. Durant la resta del temps, el que sona és pràcticament tot música ambiental contínua, amb intervencions mínimes del/la locutor/a que només apareix puntualment per acomiadar-se amb un “Fins demà” o “Gràcies”, sense introduir nous temes ni comentaris. Contingut principal 1. Presentació del programa i del disc • El programa s’emet a Ona Mediterrània i forma part de Copinya de Volta Verda. • El/la locutor/a saluda l’oient i defineix el to del programa com a: - “delicat” - “preoníric” (abans del somni) - “ambiental” • Es presenta el disc protagonista: “Moby – Long Ambients 1: Calm. Sleep.”, descrit com un àlbum fabulós i pensat per dormir o induir calma. “Una sèrie de temes suggerents, hipnòtics i sobretot relaxants.” 2. Explicació del contingut musical de l’episodi • S’explica que Moby té dos àlbums amb aquest concepte de Long Ambients. • En aquest episodi s’escoltarà la part que falta del primer disc, concretament els fragments: - Long Ambients 6 - Long Ambients 8 - Long Ambients 9 • El/la locutor/a indica clarament que no hi haurà més seccions ni continguts parlats importants: serà tot música fins al final. “Des d’ara i fins a la fi escoltarem els fragments Long Ambience 6, 8 i 9. Això serà tot, que ho disfrutin, molt bona nit, adeu…” 3. Tractament sonor i experiència d’escolta Encara que no es descriu detalladament al micròfon, la intenció del programa es pot resumir així: • Objectiu principal: - Acompanyar l’oient en el tram final del dia - Crear un espai sonor continu, ideal per relaxar-se, llegir o adormir-se • Característiques de la música de fons (implícites pel tipus d’àlbum): - Textures ambientals molt llargues - Poques o cap percussió marcada - Evolució lenta i hipnòtica 4. Intervencions mínimes del/la locutor/a La resta del fitxer està ocupada per música i breus inserts de veu que només diuen: • “Fins demà!” • “Gràcies.” Aquests punts de veu no introdueixen nous temes, no comenten l’àlbum ni desenvolupen continguts culturals: funcionen com micro-acomiadaments o cortinetes disperses dins de la llarga peça musical. Per tant, no hi ha canvis temàtics reals al llarg de l’episodi: el tema únic és la reproducció contínua de música ambient de Moby per a la relaxació nocturna. Temes principals • Música ambient de Moby com a eix central del programa. • Concepte de música per dormir i relaxar-se (Calm. Sleep.) aplicada a la ràdio nocturna. • Programació mínima de veu: la paraula es redueix a la presentació inicial i a breus acomiadaments. • Espai radiofònic com a experiència sonora contínua, més proper a una sessió musical que no pas a un magazín o una secció cultural. Estructura del programa Atès que l’únic bloc temàtic real és la presentació i la resta és música contínua amb acomiadaments breus, les seccions s’organitzen en funció del canvi de rol de la veu (presentació vs. experiència musical):

  • Espiritualitat i ciència: emocions, cervell i religió - episode art
    El Crepuscle
    47'

    Espiritualitat i ciència: emocions, cervell i religió

    Context del programa El Crepuscle dedica aquest episodi a la segona part d’una conversa sobre espiritualitat, a partir del llibre d’un psiquiatre de Harvard, George Vaillant. El convidat habitual, el psicòleg Sebastià Fortesa, analitza com es pot entendre l’espiritualitat des de la psicologia i la neurociència, i en quina mesura es pot distingir de la religió. 1. Punt de partida: l’estudi de Harvard i les emocions positives L’estudi de seguiment d’adults de Harvard • Es comenta el famós estudi longitudinal de Harvard (més de 50 anys de seguiment de persones de diferents classes socials). • A partir d’aquest estudi, George Vaillant extreu factors clau de longevitat i felicitat. • En la seva etapa final, Vaillant posa el focus en espiritualitat, amor i emocions positives. «Les emocions han estat poc tractades, s’ha treballat molt més la part racional i tècnica de la persona» Reivindicació científica de les emocions • La ciència clàssica ha privilegiat la racionalitat, deixant de banda les emocions i, encara més, l’espiritualitat. • Vaillant defensa que l’espiritualitat és una emoció positiva susceptible d’estudi científic, no només un afer religiós. 2. XatGPT, escola humanista i inspiracions diverses L’ús de xatGPT en la preparació del programa • Sebastià reconeix que ha demanat a xatGPT que li prepari material per al programa. • Valora que l’eina li ha aportat idees noves, com la connexió amb la psicologia humanista. «He de reconèixer que xatGPT ho ha fet molt bé i m’ha donat visions que jo no havia tingut» Psicologia humanista i espiritualitat • Esmenta figures com Maslow, Carl Rogers i Viktor Frankl com a introductors o ponts cap al concepte modern d’espiritualitat. • Destaca Rogers: - Acceptació incondicional de la persona. - Relació terapèutica positiva i profunda. - Biografia espiritual: va voler ser religiós abans de dedicar-se a la psicologia. Crítica parcial a xatGPT • Considera que xatGPT passa massa per damunt en la distinció entre espiritualitat i religiositat. • Troba més clara i matisada la separació que fa Vaillant entre aquests dos conceptes. Aportacions d’un altre referent: Fernando Espín • Sebastià comenta un podcast de Fernando Espín, psiquiatre espanyol de Harvard, amb un programa d’orientació humanista. • Espín subratlla que: - Als Estats Units, espiritualitat i religió estan molt lligades. - A Europa, predomina una espiritualitat més laica, menys vinculada a institucions religioses. - A molts llocs dels EUA és habitual que un psiquiatre aconselli anar a missa; a Europa això seria vist amb molta suspicàcia. 3. Espiritualitat i religió en context cultural Diferències entre context europeu i nord-americà • Als EUA, la religió està socialment integrada en la vida quotidiana i en serveis com la discapacitat i la dependència. • Exemple citat: - Projecte de la Universitat de West Virginia sobre discapacitat, valors i qualitat de vida. - En els plans d’activitats recomanades (nedar, visitar amics, etc.) hi apareixia explícitament “anar a missa” un cop per setmana. • S’explica també el component social de moltes comunitats religioses (trobades, pastissos, conversa amb el capellà, xarxa de suport). Anècdotes personals que il·lustren la dimensió social Missa gospel a Nova York • La família del locutor assisteix espontàniament a una missa gospel a Nova York. • Són convidats a presentar-se, els dediquen les cançons i els conviden al vermut amb la comunitat. • Fins i tot els recomanen un restaurant “negre” tradicional per tastar el menjar típic dels antics esclaus el dia de Pasqua. «Va ser una cosa impellable» (experiència inoblidable, carregada de calidesa i acollida). Església evangelista • Sebastià explica que, dècades enrere, va visitar una església evangelista i va notar: - Familiaritat i tracte directe. - Crides i salutacions al visitant nou. - Un estil més informal i participatiu que el culte catòlic tradicional. Espiritualitat com a sociabilitat • Tant xatGPT com Fernando Espín destaquen que l’espiritualitat té un component de sociabilitat: - Cobreix un buit existencial compartit. - Genera normes i vincles comunitaris. - Dona lloc a una espiritualitat col·lectiva, especialment quan es canalitza a través de religions o comunitats. 4. Vaillant: cap a una espiritualitat científica La dicotomia ciència–espiritualitat • Sebastià comparteix una anècdota domèstica: quan parla de temes espirituals, la seva dona li diu que “li surt la part científica”. • Això il·lustra la tensió entre una mirada espiritual i una mirada científica. • Vaillant intenta trencar aquesta dicotomia: vol parlar d’espiritualitat amb llenguatge científic, sense negar-ne l’experiència subjectiva. Canvi de paradigma cultural • Recorda com, a l’antiguitat, es veia la Terra com plana i sostinguda, fins que algú va dir que era rodona i ho van considerar una bogeria. • Analogament, fa pocs decennis hauria estat “impensable” estudiar l’espiritualitat científicament, fora del marc religiós. • Ara es comença a considerar que l’espiritualitat pot ser una emoció més, amb una base neurològica. 5. Espiritualitat com a emoció: cervell, hormones i models Emoció i racionalitat inseparables • Avui es considera absurd separar radicalment emoció i raó: - Tota decisió implica elements genètics, culturals, emocionals i racionals. - La divisió por/raó només és útil amb finalitats pedagògiques, però no reflecteix la realitat del cervell. Sistema límbic i emocions • Didàcticament, es situa l’emoció al sistema límbic (centre del cervell) i s’explica que: - Les emocions generen respostes fisiològiques (adrenalina, canvis físics, etc.). - La por és l’emoció més estudiada, especialment en animals de laboratori (rates). Espiritualitat i neurotransmissors • Vaillant proposa que l’espiritualitat es pot entendre com una emoció positiva que activa: - Dopamina - Serotonina • Es recorda la moda del Prozac, vinculat mediàticament a la «hormona de la felicitat» (serotonina), tot i que avui es veu de manera més matisada. • La hipòtesi: les emocions positives (com l’espiritualitat) incrementen aquests neurotransmissors positius. Emocions poc estudiades • Moltes emocions segueixen poc explorades científicament: - Enveja: gairebé no estudiada, tot i ser universal. - Vergonya i culpabilitat: una mica més ateses en teràpia, però encara amb llacunes. • Sebastià suggereix que fins i tot l’enveja pot tenir un component adaptatiu (copiar qui fa millor les coses per millorar la pròpia situació), sempre que no desemboqui en violència o destrucció. Universalitat de la vivència espiritual • De la mateixa manera que tothom ha sentit por o vergonya, es postula que tothom ha viscut algun moment d’espiritualitat. • Exemples de moments espirituals: - Entrar en una església i sentir l’orgue o el cant gregorià. - Contemplar un paisatge immens (mar, muntanyes). - Davant d’una obra d’art que commou profundament. • Es reconeix el pes del component cultural (no tots els contextos produeixen la mateixa resposta en totes les cultures), però es manté la hipòtesi d’un nucli emocional universal. 6. Evidències indirectes: epilèpsia, deliris i experiències de quasi mort Epilèpsia del lòbul temporal i misticisme • Hi ha una forma d’epilèpsia del lòbul temporal que no genera convulsions clàssiques, sinó fenòmens cognitius i conductuals. • Algunes persones amb aquest tipus d’epilèpsia: - Desenvolupen un interès especial per la filosofia, el misticisme i els temes espirituals. - Poden interpretar les seves experiències com a visions o revelacions. • Esmenta hipòtesis clàssiques (com la de l’apòstol Pau) segons les quals certs episodis místics podrien tenir base epilèptica. • Aquesta associació suggereix l’existència de neurones o circuits específicament implicats en la transcendència. Deliris amb contingut espiritual • Certs deliris (en trastorns psíquics greus) també presenten fort contingut religiós o místic. • Això reforça la idea que hi podria haver zones cerebrals dedicades al pensament de tipus espiritual o transcendent, igual que n’hi ha per a l’olfacte o la visió. Experiències de quasi mort (EQM) Estudis mèdics • Dos metges han estudiat sistemàticament persones ressuscitades després d’estar a punt de morir: - Bruce Greyson (psi­quiatre). - Pim van Lommel (cardiòleg). • Mostres: - Greyson: seguiment de 344 persones durant 30 anys. - Van Lommel: troba que un 56% dels pacients recuperats informen de vivències especials en el límit de la mort. - Al voltant d’un 7% descriuen experiències altament espirituals de pau i transcendència. Característiques de l’experiència • Dificultat extrema per posar en paraules allò viscut. • Són recordades com a veritats absolutes, profundament gravades. • S’hi experimenta una sensació de sortir fora de l’espai i el temps. • Són viscuts com a episodis molt ràpids, intensos i lluminosos (tòpics de “veure la llum”, repàs de la vida, etc.). Interpretació científica • Aquests treballs apunten que una manca d’oxigen al cervell podria desencadenar aquests estats, activant circuits concrets. • Des d’una perspectiva no religiosa, es considera que el cervell genera aquestes experiències espirituals, que són tan reals per al subjecte com la por o la vergonya, però tenen una base neuroquímica. 7. Drogues, ritus i estats alterats com a via espiritual Drogues i receptors cerebrals • La majoria de drogues actuen perquè el cervell disposa de receptors per a substàncies similars produïdes de forma natural. • Exemple d’opiàcis: - El cos genera substàncies endògenes (endorfines, etc.) amb funció analgèsica i d’adaptació a l’estrès. - Quan s’ingereixen opiàcis externs, simplement s’estimulen aquests receptors naturals. • El col s’esmenta com una droga “problemàtica” perquè: - No té receptors específics. - Travessa fàcilment totes les barreres, inclosa la barrera hematoencefàlica. Cultures, ritus i drogues • Totes les cultures conegudes han utilitzat substàncies psicoactives o rituals per alterar la consciència: - Xamanisme: ingestió de plantes o preparats per provocar visions i estats místico-espirituals. - Balls repetitius, ritmes de percussió i cants que indueixen a estats de transe o possessió. • Aquests estats sovint es descriuen com d’elevació espiritual, connexió amb el sagrat o amb altres dimensions. Drogues com a prova indirecta • El fet que determinades substàncies o pràctiques provoquin de manera sistemàtica vivències espirituals suggereix que: - El cervell està preparat per entrar en aquests estats. - Les drogues i ritus serien formes d’exagerar o forçar un estat que ja forma part del repertori natural de l’ésser humà. 8. Meditació budista, hormones i espai-temps Estudis de neuroimatge en meditadors • El radiòleg Andrew Newberg ha estudiat el cervell de budistes en estat de meditació profunda (nirvana). • Resultats principals: - Increment notable de dopamina i serotonina durant aquests estats. - Activació molt marcada de les zones que processen espai i temps. Transcendència i sensació de “levitar” • Newberg interpreta que la forta activació de les neurones de l’espai-temps fa que els meditadors percebin: - Una sensació d’elevació, com si el cos surés o es separés del món físic. - Una vivència de transcendir les coordenades habituals de l’existència. • Aquest resultat dona suport a la idea que l’espiritualitat és un estat mental real, autoinduit, amb correlats cerebrals mesurables. Entrenament del cervell • Sebastià ho compara amb entrenar un múscul: - A través de la meditació, aquests practicants han après a “muscular” el seu cervell, produint estats interns molt particulars sense necessitat de drogues. 9. Astronautes i espiritualitat al trepitjar la Lluna Dades sobre astronautes • S’han estudiat les experiències dels 12 astronautes que han trepitjat la Lluna. • Aproximadament la meitat reporten una vivència espiritual molt intensa: - Sentiment de petitesa i meravella davant la immensitat. - Forta elevació espiritual, canvi profund de perspectiva vital. • Alguns d’ells, en tornar a la Terra: - Es tornen molt més espirituals. - Fins i tot abracen rols religiosos actius (per exemple, pastors). Possible explicació • Es menciona que factors com la manca de gravetat, la solitud extrema i la consciència de la distància radical respecte de la Terra podrien desencadenar aquesta resposta. • En tot cas, s’interpreta com una altra situació límit que pot activar circuits d’espiritualitat i transcendència. 10. Diferenciant religió i espiritualitat (segons Vaillant) En el tram final, Sebastià sintetitza els cinc punts clau amb què George Vaillant diferencia religió i espiritualitat des d’una perspectiva científica. 1. Institució vs experiència personal • Religió: - És una institució (Església, comunitat organizada, jerarquia). - Converteix la vivència espiritual en un fet interpersonal (relació capellà–feligresos, xaman–grup, etc.). • Espiritualitat (científica): - És un sentiment intrapersonal, una experiència psicològica interna. - Pot compartir-se, però no necessita d’una institució. 2. Cultural vs neurològic • Religió: - És bàsicament un fenomen cultural. - S’aprèn a través de l’educació, normes, tradicions i rituals. • Espiritualitat: - Es considera un fet neurològic, una capacitat pròpia del cervell humà. - Les religions podrien ser maneres culturals de canalitzar aquesta disposició interna. 3. Explicació racional vs vivència • Religió: - Cerca explicacions racionals i dogmàtiques sobre l’origen del món, l’existència de Déu, etc. - Articula creences i doctrina. • Espiritualitat: - No necessita justificació intel·lectual; és una manera d’estar, un estat emocional. - Prioritza l’experiència viscuda per damunt de l’explicació. 4. Tendència a la intolerància vs tolerància • Religió: - Sovint tendeix a la intolerància: pretén convèncer o captar nous fidels. - Pot imposar creences i pràctiques. • Espiritualitat: - No es pot imposar; o es sent o no es sent. - En principi, hauria de ser tolerant, perquè es tracta d’un fenomen intern, no d’un sistema de poder. 5. Jerarquia vs horitzontalitat • Religió: - Crea jerarquies (caps, autoritats, estructures de poder). - Pot utilitzar la necessitat humana de transcendència per construir institucions piramidals. • Espiritualitat: - No té per què implicar jerarquies. - És una experiència igualitària, accessible a qualsevol persona en qualsevol lloc. 11. Conclusió general del programa • L’episodi defensa que l’espiritualitat es pot entendre com una emoció humana universal, amb bases neurològiques i biològiques, que pot aparèixer: - En contextos religiosos i no religiosos. - En situacions límit (quasi mort, viatges espacials, malalties neurològiques). - Mitjançant drogues, ritus, meditació o experiències estètiques i naturals. • Alhora, es reivindica la importància de: - Distingir clarament entre la vivència espiritual individual i les institucions religioses. - Reconèixer que la ciència pot estudiar l’espiritualitat sense negar-ne el valor subjectiu. «La religió pot convertir una necessitat humana com la transcendència en una institució i jerarquia; l’espiritualitat, en canvi, és una experiència íntima, sense necessitat de poder ni imposició.»

  • #121 - Les Indòmites del 24/11/2025 - episode art
    Les Indòmites

    #121 - Les Indòmites del 24/11/2025

    Les indòmites: Una hora de ràdio eclèctica per gent de ment elèctrica amb na Mistress Perenque, en Roc Negre, la Senyora Licé, en Satan i en Joan CiberSheep. Moixa Mental presenta el programa del col·lectiu d'acció creativa en el qual posam música que ens toca i xerram de temes dispersos i ens feim preguntes absurdes. Ens podeu escoltar en directe dilluns a les 18 (i en redifusió divendres a les 11 i diumenge a les 16), a ONA MEDITERRÀNIA, a la 88.8 de l'FM. Més info: moixamental.cat/radio

  • Sobiranistes del 24/11/2025 - episode art
    Sobiranistes

    Sobiranistes del 24/11/2025

    Programa de ràdio de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. Escolta'ns els dimarts de cada dues setmanes de 10h a 11h dins els matinals d'Ona Bon Dia.

  • Política, cultura i música al matí d’Ona Mediterrània - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    2h 56min

    Política, cultura i música al matí d’Ona Mediterrània

    Resum general de l’episodi Aquest Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània combina actualitat informativa, anàlisi política, cultura musical i memòria històrica en un matí molt complet. L’Episodi transcorre en diversos blocs: • Butlletí informatiu amb titulars de dBalears i VilaWeb sobre política catalana, drets lingüístics i actualitat internacional. • Previsió meteorològica amb entrada de fred i possibles nevades. • Espais de publicitat i crida a fer-se Soci d’Ona Mediterrània i de projectes socials locals. • Bloc esportiu amb Pep Vergé, repassant la jornada de futbol estatal i balear, amb atenció especial al Mallorca. • Entrevista cultural amb Pep Suasi, repassant la seva trajectòria musical (Fora del Sembrat, Suasi), la situació del món musical illenc i la centralitat dels mitjans en català. • Taula jove d’anàlisi (programa “Short Vida” #77) sobre: - Retallada d’ajudes a l’Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua. - 40 anys del Consell de la Joventut de les Illes Balears. - Paper polític de les seleccions esportives de nacions sense estat (Catalunya, País Basc, Palestina). • Bloc d’anàlisi política amb Joan Miralles (coordinador del PI), centrat en l’ús de l’impost turístic (ecotaxa), el dèficit fiscal i la proposta de concert econòmic per a les Illes Balears, així com la nova coalició mallorquinista amb Som Mallorca. • Secció “Tot està relacionat” amb Na Nena Duel sobre el fenomen fan, la dopamina i el paral·lelisme entre Franz Liszt i figures pop actuals com Rosalía. • Espai de memòria històrica amb Llorenç Capellà, al voltant del 20N, la pervivència del franquisme i els límits del mallorquinisme polític quan beu de tradicions conservadores. • Secció musical “Xocolat” amb Anita Sancho, amb novetats discogràfiques de Tomeu Penya, col·laboracions familiars i una Nadala de Mel i Sucre per encetar l’ambient de Nadal. L’eix comú de l’Episodi és clar: defensa del català, reflexió sobre el país (Països Catalans / Mallorca) i el seu panorama cultural, en diàleg constant amb la política institucional, la memòria històrica i la música. Contingut detallat per blocs 1. Presentació i sumari del programa (0–160 s) El/la Locutor/a obre el matinal Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània, presenta la data i avança la Graella de programació del matí: • Titulars informatius de dBalears i VilaWeb. • Connexió amb Pep Vergé per parlar d’actualitat esportiva i econòmica. • Entrevista política a Joan Miralles (PI) al voltant de les crítiques al Govern per la gestió de l’impost turístic i el procés d’unificació del centre dreta mallorquinista. • Secció “Tot està relacionat” amb Na Nena Duel. • Col·laboració amb vida.cat (plataforma audiovisual) amb entrevista i taula d’anàlisi jove. • Connexions culturals: conversa amb Llorenç Capellà (article a Última Hora) i secció musical amb Nanita/Anita Sancho sobre novetats de la música a Mallorca. Aquest sumari inicial és un avanç; els temes s’aborden realment més endavant, quan s’indiquen a les seccions. 2. Actualitat informativa: Diari de Balears i VilaWeb (192–536 s) 2.1. Titulars de dBalears (241–386 s) El/la Locutor/a repassa els principals titulars de dBalears: • Declaracions de Jordi Domingo, president del Consell de la República, que afirma que el Consell treballa per la independència del conjunt dels Països Catalans. • Acte de l’ASM (Assemblea Sobiranista de Mallorca) amb presència de Domingo i debat sobre estratègies per al reconeixement internacional de la nació catalana. • Notícia cultural: “30 anys de Cap Pela i Nou Romancer”, destacant l’aniversari amb “regals meravellosos” (versions creuades, homenatges, etc.). • Crònica de la trentena Trobada de Xeremies i Fira de Lutiers, amb homenatge a Antoni Torrents, figura clau de la música tradicional. • Denúncia de violacions greus del dret d’asil a migrants arribats a les Illes Balears. • Declaracions de Francina Armengol, que carrega contra el Consell de Mallorca per eliminar ajudes a l’obra cultural balear i a programes per a joves per la llengua; qualifica la mesura d’“atac al català”. • Crida del col·lectiu Som Bonet Pulmó Verd a assistir al ple de l’Ajuntament de Marratxí per demanar transparència. • Presentació de la nova coalició mallorquinista entre El Pi i Som Mallorca (que reapareixerà a l’entrevista amb Joan Miralles). • Tercer cap de setmana antifeixista, amb mobilitzacions contra l’extrema dreta. • Crònica social: més de 3.000 participants a la Fira de la Gent Gran. • Notícia judicial: a judici l’exbatlessa de Petra. • Article sobre falangistes, assassins i violadors com a “essència” d’un nacionalisme espanyol que encara persisteix, tot i “l’aurora” d’altres temps. • Crònica del recital poètic d’Antonina Canyelles a Can Sales i la seva manera de crear: “Cada dia trec material, el mir, el remir, i així me venen els poemes.” • Manifestació de les dones autoorganitzades de Menorca pel 25 de novembre. • Reportatge sobre cooperatives, escorxadors i espais de transformació col·lectius i la voluntat de la ramaderia ecològica de guanyar espai al mercat. 2.2. Titulars de VilaWeb (386–476 s) Després, repàs dels titulars de VilaWeb: • La ministra Camarero haurà d’explicar al Congrés les morts a residències i serveis de teleassistència del 29 d’octubre. • Incertesa per la situació judicial de Jordi Pujol a les portes del judici. • L’ANC reuneix les bases per redefinir estratègia i reforçar el moviment independentista. • Investigació sobre un negoci milionari del trànsit que implica dos exguàrdies civils i una compra obligatòria. • Nova referència a Armengol denunciant l’eliminació d’ajudes a l’obra cultural balear. • A Palamós, els veïns aproven incorporar Sant Joan al nom del municipi. • En clau internacional: augment dels segrestos escolars a Nigèria, desestabilització al país més poblat d’Àfrica i notícia que l’exèrcit israelià assegura haver mort el número 2 d’Hezbol·là en un bombardeig a Beirut. 2.3. Secció d’opinió a dBalears (476–504 s) Es tornen a mirar les pàgines d’opinió de dBalears: • Rafael Borràs: article sobre fotografies de la resistència palestina. • Joan Lladonet: “Espanya inundada de polítics corruptes. Però bé, poder o no tenir poder”. • Josep Melià Ques: reflexió sobre “Societats plurals”. • Miquel Ripoll: “30 anys de música d’arrel”, enllaçant amb la festa de Cap Pela i Nou Romancer. 3. Previsió del temps (536–602 s) L’espai de Butlletí informatiu es tanca amb la previsió de temps de Tomeu Mateu Canals: • Nova entrada freda a partir de la nit; no tan contundent com la de la setmana anterior, però amb descens de temperatures. • Possibilitat de neu a partir de 900–1.000 metres. • Pas ràpid d’un front amb algunes precipitacions; la majoria de la població ho viurà dormint. • Tramuntana ben present dimarts i dimecres, amb ambient fred. • Alguns mapes apunten una pertorbació molt activa per als darrers dies de mes, però encara amb incertesa. Idea clau: situació hivernal, freda però no extrema, amb possibles episodis de pluja i neu en cotes altes. 4. Publicitat, suport a la ràdio i peces musicals (646–999 s) 4.1. Espais publicitaris i projectes socials (646–740 s) Diverses falques publicitàries relacionades amb salut, territori i economia social: • Revista Estel: recordatori d’aquesta publicació periòdica de pensament, cultura i territori. • Clínica dental Planes Mariano i “mètode Slow Den Distri”: - Odontologia slow com a “pausa” i temps necessari per a cada pacient. - Enfocament en resultats excel·lents, segurs i de qualitat. • 3 Globs, projecte de 3 Salut Mental: - Servei d’aigua local de qualitat per oficines i llars. - Finalitat de inserció laboral de persones amb trastorn mental. • Crida a associar-se a Ona Mediterrània: - Es recorda que la ràdio existeix gràcies al suport de les persones Soci. - Es vincula el fet de ser Soci amb la independència dels mitjans de comunicació. 4.2. Peces musicals i cortinetes (66–83 s, 781–959 s) S’escolten diversos fragments musicals que funcionen com a cortina o al respir entre blocs: • Cançó inicial breu (66–83 s) que dona to al programa. • A partir de 781 s, una peça extensa de caràcter històric i èpic, amb referències a la Guerra Civil (1936–1938) i a l’Ebre, amb tornada: “Una espurna de llum per vèncer la foscor.” Aquestes peces reforcen la connexió entre memòria històrica, joventut i resistència. 5. Bloc esportiu amb Pep Vergé (999–2521 s) 5.1. Problemes tècnics i to de la secció (999–1107 s) La connexió amb Pep Vergé comença amb dificultats tècniques (micròfon tancat, botó que no tocava). El to és informal i proper, assumint l’“Emissió en directe” amb naturalitat. “En directe se diu, no?” El mateix locutor fa de tècnic, cosa que dona un to artesanal i d’estudi de ràdio modest però molt viu. 5.2. Lliga i situació del RCD Mallorca (1107–1320 s) Temes tractats: • Anàlisi del partit Villarreal–Mallorca: - El Mallorca fa bon partit però acaba perdent. - El Villarreal és “molt millor equip”, victòria “justa”. - A la segona part, el Vila-real domina clarament. • Porteria del Mallorca: - Greif fa “aturades de mèrit”, és porter vàlid per Primera. - Però, per Pep Vergé, Leo Román és avui millor porter i amb més potencial. • Objectiu de la temporada: permanència i, amb sort, mitja taula sense patir. • Importància del partit següent contra Osasuna: - Equip de la part baixa, cal sumar tres punts per no complicar-se. 5.3. Real Madrid, egos i problema de gestió (1320–1760 s aprox.) Pep Vergé i el locutor comenten: • Empat sorprenent del Madrid contra un equip teòricament inferior (Elche), demostrant que el futbol no sempre respon a la lògica. • Debat sobre la figura de l’entrenador (anomenen Xabi Alonso, tot i que context real seria Xavi/Ancelotti—s’equivoca el nom): - Es posa en dubte si té autoritat sobre el vestidor. - “Els egos” dels jugadors són el problema principal en qualsevol equip d’elit. • Plantilla del Madrid amb més d’onze titularíssims, el que genera conflictes d’egos. 5.4. Cas Negreira i “palanca” financera del Madrid (1474–1711 s) • Pep Vergé critica el cas Negreira al Barça com a soci que exigeix explicacions (“set anys pagant un vicepresident del comitè tècnic d’àrbitres”). • Es fa broma sobre l’absurditat de “pagar perquè t’afavoreixin” i que a sobre els resultats no acompanyin. • Es comenta la nova “palanca” econòmica del Real Madrid: - Creació d’una societat amb participació privada (5 % ampliable al 10 %) en actius del club. - Sense convertir-se en Societat Anònima Esportiva, però obrint la porta a capital privat. • Crítica a la reforma del Bernabéu i al deute que això genera. • Comparacions amb el Barça: - Tots dos clubs arrosseguen problemes per grans inversions en estadis. - Dubtes sobre el Fair Play financer i el pes de Javier Tebas. 5.5. Camp Nou, Montjuïc i fidelitat de l’afició (1782–2052 s) • Reflexió sobre el retorn al Camp Nou: - El Barça té més de 100.000 socis i 80.000–90.000 abonats al Camp Nou ple. - A Montjuïc, només hi havia uns 20.000 abonats. • Pep Vergé ho titlla de “vergonyós” i qüestiona la fidelitat de l’afició. • Es descriu la incomoditat logística de Montjuïc (caminar mitja hora, pujar, baixar) com a factor dissuasiu. • Es dubta de la utilitat real de la reforma del Camp Nou: - Principals canvis: més capacitat i estadi cobert. - Es pregunta si ha valgut la pena el cost. 5.6. Atlético de Madrid i Villarreal (2097–2239 s) • L’Atlètic de Madrid guanya però amb mal joc, “un miracle” a Getafe; no és dia “per treure pit”. • Classificació: Atlètic quart, en zona de Champions League. • Villarreal: - Es creu que pot aguantar a dalt; té molt fons d’armari. - Reflexió curiosa sobre la mida de la ciutat (semblant o menor que Inca) i la desproporció entre població i potència futbolística. 5.7. Segona RFEF i equips balears (2285–2402 s) • Resultats a Segona RFEF: - Atlètic Balears 2 – UE Poblense 1: primera derrota després d’una bona ratxa del Poblense. - Tot i això, Poblense continua líder, amb tres punts sobre Barça B i Atlètic Balears. • Per la part baixa: - Situació molt complicada per a equips com Porreres, Eivissa i Andratx. • Comentari sobre el fet insòlit de tenir quatre equips balears a Segona RFEF. 5.8. Champions League i Barça–Chelsea (2402–2521 s) • Mirada cap a la Champions: - Enfrontament Barça–Chelsea vist com una prova de nivell real del Barça. - Pep Vergé destaca la incertesa de la competició i la possibilitat de qualsevol resultat. • Tancament distès amb una broma sobre la “penya barcelonista més potent del món” a Felanitx. 6. Entrevista a Pep Suasi: música, país i mitjans (2541–3539 s) 6.1. Inicis musicals i llengua (2541–2831 s) Pep Suasi repassa els seus orígens musicals: • Família molt vinculada a la música tradicional: - El pare tocava la guitarra cada dissabte, la mare era una “gran cantadora”. - Des dels 14 anys, els pares ja eren al món de la música tradicional, que ell diu que “hem prostituït com a música folklòrica”. • A l’escola, ja agafa la guitarra i funda la seva primera banda amb 16 anys: Quinta Essència, on comencen a composar. • Influència determinant del grup Tots Sants a principis dels 90, que li fa “explotar el cap” i entendre que es pot fer rock en català/mallorquí. • Viatges a Catalunya amb el futbol (Teatins) i descoberta de Sopa de Cabra per la ràdio (cançó “L’Empordà”) com a revelació. • Referents catalans a casa: Maria del Mar Bonet, Miquelina Lladó, Lluís Llach, però percebuts inicialment com a “cosa de grans”. Clau: el pas al rock en català no és per estètica sinó per reivindicació política i identitària (anys 90, “no per la sonoritat, sinó per militància lingüística”). 6.2. Trajectòria amb Fora del Sembrat (2831–2920 s) • Fora del Sembrat com a projecte clau per normalitzar el rock en català a Mallorca. • El grup pateix la insularitat: - Viatgen molt, toquen a fora, però costa consolidar circuits. - Se sent que han “picat pedra” perquè ara hi hagi molts més grups. • Suasi veu la seva generació com la que fa la feina que abans havien fet Ocults, La Fosca i altres bandes pioneres de música d’arrel i rock en català. 6.3. Necessitats del món musical illenc (2920–3058 s) Pep Suasi defineix què cal al món musical de les Illes: • Suport institucional més enllà de les retribucions econòmiques puntuals: - Locals d’assaig dignes. - Sales que apostin pels grups d’aquí. - Fer que els músics illencs se sentin importants a casa seva, com passa amb els grups de fora. • Crítica a la mentalitat provinciana segons la qual sense “un grup de fora” no sembla que hi hagi “concert de veritat”. • Valora el paper de mitjans com Ona Mediterrània: donen veu als projectes locals i reforcen el Panorama cultural propi. • Equipara el discurs sobre producte local i sobirania alimentària amb la necessitat de considerar la música d’aquí com a “producte nacional” i no només “quilòmetre zero”. “Si tenim una societat que creu en el sobiranisme, mos ha d’agafar com a grups nacionals.” 6.4. Projecte Suasi: continuïtat i maduresa (3058–3229 s) • Suasi neix després de Fora del Sembrat com a continuació natural de la seva actitud rockera, però amb un enfocament inicial més festiu (“per ballar, no tant per dir coses”). • L’actual banda és un projecte coral: - Amb músics com en Joan Toni (Escarabats), Margraces (Batsen Nua, Maria del Mar Bonet), Bernat, Guillem Cerdà i un nou teclista. - Tots creuen en el projecte i en fan una obra col·lectiva d’alta qualitat. • Calendari discogràfic: - 12 de desembre: primer senzill. - 10 de gener: segon senzill. - Final de febrer: sortida del nou disc. • Gira prevista per tot l’any vinent, no només a Mallorca, amb suport de productores d’aquí i de Catalunya. 6.5. Canvi en l’escriptura i to optimista (3229–3291 s) • Suasi reconeix un canvi profund a l’hora de crear: - Abans “no volia dir res, només fer ballar”. - Ara li interessa dir coses, parlar de llum i optimisme. • Vol que les cançons transmetin una energia positiva però “amb canya”. 6.6. Connexions amb altres llenguatges artístics (3291–3372 s) • Ha fet projectes com Suà Circ, col·laborant amb circ, teatre i altres arts escèniques, per obrir públics i conquerir nous espais. • Defensa l’eclecticisme escènic com a via per “tocar més llum, sense trampa, amb guitarra afinada o desafinada”. 6.7. Escena musical actual i mitjans (3372–3514 s) • Veu l’escena illenca (Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera) com a molt rica i en bones mans, tant per joves com per músics veterans. • Remarca que els mitjans en català són essencials: - Perquè molta gent aprèn català a través dels mitjans. - Perquè fan arribar la música d’aquí a nous públics. • Critica la presència de col·laboradors en castellà a la ràdio i tele públiques, i la manca de desconnexions en català a molts mitjans privats: “El mitjà de comunicació ha de ser en català. No pot ser que inclús el privat no hi hagi una desconnexió en català.” 6.8. Calendari del nou disc i gira (3514–3539 s) • Recorda que el primer single surt el 12 de desembre, i el disc al febrer. • La gira s’estendrà almenys fins a l’octubre, amb moltes ganes de pista de ball i escenari. 7. Taula jove “Short Vida #77”: llengua, joventut i seleccions (3599–4760 s) Aquest bloc és la segona part d’un programa de la plataforma vida.cat, integrat dins Bon Dia i Bona Vida. Hi participen Antònia Sales, Pau Emili Muñoz i Blanca García Libre. 7.1. Presentació de la taula i temes (3599–3673 s) El/la Locutor/a presenta els tertulians, tots joves i vinculats al Consell de la Joventut: • Pau Emili Muñoz (president del Consell de la Joventut de les Illes Balears). • Antònia Sales (vicepresidenta del mateix Consell). • Blanca García Libre. Es proposen tres temes: Retirada d’ajudes del PP i Vox a Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua. Celebració dels 40 anys del Consell de la Joventut de les Illes Balears. Partit Catalunya–Palestina, seleccions nacionals i simbolisme polític. 7.2. Retallada d’ajudes a entitats per la llengua (3673–4007 s) Punt de vista d’Antònia Sales: • Considera la retirada d’ajudes una “catàstrofe”: - L’Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua fan una tasca social i cultural insubstituïble. - Promoure la llengua i oferir-la als nouvinguts és una eina fonamental de cohesió social. • La pèrdua d’ajudes no només afecta activitats puntuals sinó tot un ecosistema de cultura balear i convivència. Punt de vista de Blanca García: • Ho veu com un retroces, però no com una sorpresa: - Comparteix experiència del País Valencià, on es van posar a “zero ajudes” a entitats que defensaven unitat de la llengua o el concepte de País Valencià. - Interpreta la mesura com a part d’una ofensiva general del PP–Vox arreu dels Països Catalans per asfixiar la llengua i la identitat nacional. Punt de vista de Pau Emili: • En una societat ideal, Obra Cultural i Joves per la Llengua no haurien de rebre ajudes perquè la feina l’hauria de fer directament el Govern, per mandat estatutari. • Però com que el Govern no assumeix aquesta responsabilitat, és imprescindible que aquestes entitats existesquin i rebin suport econòmic. • Critica l’estratègia del PP de reduir però no eliminar del tot per evitar una reacció social massa forta, però igualment mantenir les entitats en Precarietat. “Només estaria justificat llevar les ajudes si l’administració assumís tota aquesta feina. No és el cas.” 7.3. 40 anys del Consell de la Joventut (4007–4331 s) Antònia Sales explica l’acte de celebració: • S’ha fet una taula de presidències històriques, des del 1985 fins avui. • Cada època ha tingut problemes juvenils diferents: - Anys 80: desestigmatitzar les persones homosexuals. - Anys 90–2000: lluitar contra l’atur juvenil i facilitar l’emancipació. - Avui: precarietat laboral, habitatge, salut mental, etc. • El Consell de la Joventut ha estat pioner: va néixer abans que moltes regidories de joventut i abans de la Direcció General de Joventut. Blanca García destaca: • Importància de la connexió amb Consells de la Joventut de Catalunya i País Valencià, especialment mitjançant el Triangle Jove. • El Consell reforça la idea que el present i el futur del país són els joves. Antònia (tancament) remarca: • La direcció política del Consell és voluntària, no tècnica. • El formen associacions juvenils i entitats prestadores de serveis a joves. • Serveix per visibilitzar que els joves sí que es mouen, s’organitzen i fan Camí comú. 7.4. Seleccions nacionals i partit Catalunya–Palestina (3752–4760 s) Motiu de l’actualitat: • Partit de futbol Catalunya–Palestina, amb estadi gairebé ple i ambient de solidaritat internacionalista. • També es recorda el partit Euskadi–Palestina, també amb gran assistència. Anàlisi de Pau Emili: • Defensa que Espanya hauria de reconèixer que és una “nación de naciones” i permetre seleccions pròpies com passa al Regne Unit (Escòcia, Gal·les, Anglaterra). • Assenyala la por de l’Estat a quedar en ridícul esportiu si catalans i bascos compassin amb seleccions pròpies, perquè molts dels millors jugadors en realitat venen d’aquestes nacions. Antònia Sales: • Assenyala que el tema de seleccions té un fort component polític i simbòlic. • Dona visibilitat internacional a les nacions sense estat i genera orgull i esperança entre la gent del país. Blanca García: • Sosté que les imatges de Catalunya i Palestina donant-se la mà “valen milions” i deixen en evidència l’hipocresia d’estats que han fet grans discursos sobre el genocidi però han actuat poc. • Destaca que les recaptacions dels partits s’han destinat a causes solidàries. Idea clau: l’esport esdevé un altre llenguatge no humà (no estrictament verbal) per expressar solidaritat, identitat i resistència política. 8. Independència mediàtica i crida a fer-se soci (4792–4881 s) Abans de l’entrevista política, el programa torna a insistir en la independència dels mitjans de comunicació: • dBalears es defineix com a diari en català, lliure i independent, centrat en les Illes Balears. • Es fa una crida a lectorat i amistats per reforçar econòmicament el projecte. • Es vincula directament l’aportació econòmica als mitjans amb la seva independència editorial. • Es recorda que la millor manera de consolidar el projecte és associar-se a Ona Mediterrània i es donen canals de contacte. Això reforça la idea que Continguts a la carta i Emissió en directe només són possibles amb una base social sòlida. 9. Entrevista política amb Joan Miralles (4881–5949 s) 9.1. Gestió de l’impost turístic / ecotaxa (4881–5048 s) Joan Miralles, coordinador del PI, denuncia: • Incapacitat del Govern (PP–Vox) d’executar els recursos de l’impost turístic (impost de turisme sostenible, conegut popularment com ecotaxa). • Recorda que això ja passava amb el Pacte de Progrés: al cap de 6 anys no s’havia executat ni la meitat del recaptat. • Explica que l’impost té per objectiu mitigar els impactes del turisme (econòmics, ambientals, socials i culturals), però que s’està usant de facto per tapar forats de finançament general creats pel dèficit fiscal. “Ara mateix s’ecotaxa és la tireta que tenim per mitigar un empobriment generalitzat… i ni tan sols som capaços de gastar-la bé.” 9.2. Dèficit fiscal i empobriment (5048–5441 s) Miralles fa un repàs numèric demolidor: • PIB balear anual: uns 40.000 milions d’euros. • Aportació a l’Estat: uns 12.000 milions. • Quantitat que no torna: uns 6.000 milions d’euros anuals. • D’aquests, uns 5.000 i pico milions van a diferents fons de compensació entre comunitats; uns 400 milions són pura solidaritat interterritorial. Ho compara amb el que recapta l’ecotaxa: només aquesta partida de solidaritat ja és 4–5 vegades el que recull tot l’impost turístic. També denuncia: • Que el càlcul de la població per al finançament no té en compte la població flotant turística, que a l’estiu pot duplicar o triplicar la població resident. • Que les inversions estatals inclouen molta despesa “no regionalitzable” (Museu Reina Sofía, Institut Cervantes, etc.) que s’ubica a Madrid i genera ocupació i riquesa allà, però compta com a inversió estatal general. “Se mos demana que siguem solidaris amb tothom, però ningú té en compte les nostres necessitats específiques com a illes.” 9.3. Habitatge, serveis i insularitat (5112–5493 s) Miralles enllaça el dèficit fiscal amb problemes concrets: • Habitatge social i públic: en 12 anys pràcticament no s’ha construït res significatiu per resoldre la crisi d’habitatge. • Cost de la vida a Mallorca comparat amb altres territoris (amb 400.000 € a Mallorca compres un pis; amb la mateixa quantitat a Extremadura compres “un poble sencer”). • Descompte de resident: recorda que l’augment al 75 % no es deu als polítics balears, sinó a la pressió de Canàries, que després s’ha fet extensiva a les Illes Balears. • Seguretat i policia autonòmica: els diners que arriben per seguretat no tenen en compte la sobrecàrrega estival, malgrat que la població es dispara. 9.4. Proposta de concert econòmic (5493–5569 s) El PI defensa un concert econòmic balear: • Model similar al del País Basc i Navarra: - Les Illes recaptarien tots els impostos. - Aportarien una quota acordada a l’Estat per competències comunes (defensa, infraestructures estatals, etc.). • Permetria gestionar els recursos segons les necessitats pròpies (insularitat, població flotant, model econòmic turístic). “No es tracta de no ser solidaris; es tracta de gestionar nosaltres els nostres propis recursos i decidir quina solidaritat podem assumir.” 9.5. Crítica transversal als governs estatals (5457–5510 s) Miralles subratlla que la situació actual de cronificació de l’empobriment ve de lluny: • Tant governs del PP com del PSOE han posat sempre els interessos de partit estatal per davant de l’interès balear. • Des de Jaume Matas fins avui, no s’han fet veritables passos endavant en l’autogovern financer, i en alguns casos s’han fet passes enrere. 9.6. Nova coalició mallorquinista Pi–Som (5690–5949 s) Miralles explica el projecte polític en curs: • Naixement d’una coalició mallorquinista entre El Pi i Som Mallorca, oberta a sumar-hi partits municipals i gent independent. • Objectius: - Fer una força netament mallorquina i mallorquinista, centrada en fer país i no fer partit. - Posar per davant els interessos dels residents. • Molta gent ja s’hi ha adreçat a títol individual; els partits locals s’hi aniran sumant a mesura que s’acostin les eleccions. • Possibilitat futura d’acceptar afiliació directa a la coalició (segona fase). • Es busca superar la dinàmica de repartir cadires i centrar-se en propostes polítiques concretes. “La prioritat no ha de ser mai repartir cadires, sinó aconseguir avanços reals per al país.” 10. “Tot està relacionat” amb Na Nena Duel: fenomen fan i dopamina (6027–6892 s) 10.1. Introducció i paraules clau (6027–6175 s) Na Nena Duel presenta la secció “Tot està relacionat”, on parteix de tres paraules: • Rosalia. • Dopamina. • Franz Liszt. L’objectiu és explicar el fenomen fan i com ha existit al llarg de la història, connectant música clàssica i pop contemporani. 10.2. Rosalía, orquestra i innovació (6203–6279 s) • Rosalía ha incorporat una orquestra simfònica al seu nou projecte, jugant a contraposar: - Sons digitals (autotune, producció moderna). - Amb la Música experimental i l’orquestra clàssica, que “ha funcionat tota la vida”. • Això fa pensar a Na Nena Duel en Franz Liszt, compositor i pianista hongarès del romanticisme, i li serveix per parlar del paral·lelisme en la relació amb el públic. 10.3. Franz Liszt com a “primer ídol de masses” (6279–6381 s) • Liszt és considerat el primer ídol de masses de la història de la música occidental: - Els fans li agafaven metxons de cabell, recollien els seus cigarrets de terra… - Causava histerisme col·lectiu, com els Beatles o Elvis Presley. • Com Rosalía, incorporava folklore del seu país (Hongria) a les seves composicions, cosa que creava molta connexió emocional amb el públic. El folklore funciona com a pont de identitat compartida i facilita el fenomen fan. 10.4. Dopamina, plaer i catarsi (6410–6703 s) • Explica el rol de la dopamina, neurotransmissor associat a la recompensa immediata: - Guanyar un joc, rebre un “m’agrada” d’un ídol, anar a un concert… - Produeix una “pujada” de dopamina que genera plaer intens i curt. • El fenomen fan combina: - Identificació amb l’artista (llengua, folklore, discurs). - Eufòria col·lectiva (concerts, manifestacions) que amplifica la sensació: “És com una religió, com una missa de gospel; una catarsi col·lectiva.” • S’assenyala que moltes actituds extremes dels fans (plors, crits, histerisme) són difícils d’entendre des de fora, però comprensibles si es veu el component grupal i dopaminèrgic. 10.5. Connexió amb la música clàssica (6782–6892 s) • Na Nena Duel defensa que figures pop com Rosalía poden acostar la gent jove a la música clàssica. • Es tanca la secció escoltant la Rapsòdia Hongaresa núm. 2 de Franz Liszt, interpretada al piano. Missatge de fons: tot està relacionat – del món musical clàssic al pop actual, del folklore a la dopamina. 11. Espai de memòria històrica amb Llorenç Capellà (7119–8524 s) 11.1. 20 de novembre i pervivència del franquisme (7119–7293 s) Llorenç Capellà comenta el seu article “Memòria i oblit” ( publicat a Última Hora el 20 de novembre): • Remarca que cada 20N (aniversari de la mort de Franco) molts articulistes tornen sobre el mateix tema, però sense repetir-se, perquè la pervivència del franquisme segueix produint nous fets. • Recorda que no està clar que Franco morís exactament el 20 de novembre; és probable que fos mantingut artificialment amb màquines durant dies o setmanes fins que el règim va tenir-ho tot lligat. 11.2. El “carnicerito de Málaga” i altres figures (7293–7375 s) • Es parla de Carlos Arias Navarro, conegut com el “carnicerito de Málaga” per la seva participació en la repressió a la ciutat durant la Guerra Civil. • Capellà destaca la hipocresia d’alguns personatges: Arias va ser protegit per anarquistes quan ell mateix havia format part d’estructures repressives. 11.3. Desatenció a les víctimes i continuïtat d’estructures (7402–7753 s) • Es recorda l’explosió a Revellida (Sant Ferran), amb 96 morts, i la resposta freda de l’Estat: - Madrid diu a la Diputació que “s’arreglin sols” perquè l’Estat no pot ajudar. - Exemples d’abandó institucional. • Capellà insisteix que no hi va haver ruptura amb el franquisme en àmbits clau: - Judicatura: molts càrrecs són literalment herències familiars; els padrins actuals ja eren actius el 36. - Forces armades i cossos policials: no hi ha hagut depuració real. • Posiciona notícies actuals, com la condemna i dimissió del fiscal general Álvaro García Ortiz, dins un context on la cúpula judicial encara respon a lògiques heretades del franquisme. 11.4. Monarquia, transició i legitimitat (7466–7613 s) • Capellà subratlla que la monarquia no va ser restaurada per voluntat popular sinó imposada per Franco: - Girón de Velasco ho va recordar clarament en el seu moment. - La primera audiència que concedeix el rei és precisament a Girón, símbol de continuïtat. • Recorda que Adolfo Suárez, abans de ser president de la Transició, havia estat secretari general del Movimiento, i que durant el seu mandat s’havien produït els afusellaments del 75 i processos com el 1001. Missatge: la Transició va ser una reforma interna del règim, no una ruptura democràtica plena. 11.5. Mallorquinisme polític i memòria selectiva (7842–8069 s) Capellà aborda el tema del mallorquinisme i el seu lligam amb sectors conservadors i franquistes: • Explica que part del mallorquinisme polític clàssic va col·laborar o va ser còmplice del franquisme. • Critica que es vulgui construir avui un projecte de país sobre la base ideològica de figures que, en el seu moment, no defensaren les llibertats ni els drets col·lectius. • Això genera una “casa de Monserena”: un projecte nacional feble, basat en idees que van contribuir a destruir el país que ara diuen voler reconstruir. Frase clau: “La memòria arriba fins allà on arriba el nostre interès a recordar.” És a dir, es recorda el que convé, i s’oblida (o es maquilla) la resta. 11.6. PSOE, federalisme i buit del centre sobiranista (7990–8142 s) • Capellà comenta intents de Francesc Antich i ara Francina Armengol de situar-se en un espai federalista i “sobiranista lleuger”. • Sosté que si els partits mallorquinistes deixen un buit doctrinal (no defineixen clarament país, sobirania, drets socials), el PSOE ocupa aquest espai amb un discurs federal que pot seduir part de la base sobiranista. • Avisa que, si el mallorquinisme “renuncia a fer país”, molta gent optarà per un partit estatal “que almenys té coherència i pot defensar certes qüestions socials i culturals”. 11.7. Brindis per la mort de Franco i el poema de Brossa (8423–8500 s) • Capellà recorda el poema de Joan Brossa sobre la mort de Franco: “Ha mort el dictador meravell d’Europa, una abraçada a mor i alça’m la copa.” • Confessa que ell mateix no va brindar el 20-N; va sentir sobretot una sensació de buidor, com si no hagués canviat res de fons. Tanca recordant que la memòria històrica no és un exercici de nostàlgia, sinó una eina per entendre el present i construir un país diferent. 12. Secció “Xocolat” amb Anita Sancho: novetats musicals i Nadal (8617–10258 s) 12.1. Connexió amb Xocolat i Tomeu Penya (8617–9009 s) La secció entra musicalment amb la cançó “Hai Alai” de Tomeu Penya, molt festiva i adreçada a ciutadans de diferents llocs (“Molt bon dia, Catalunya”, “Molt bon dia, menorquina”, etc.). Anita Sancho comenta: • Relació històrica de Tomeu Penya amb Xocolat: “he crescut a Xocolat, en blau i en Tomeu Penya”. • Explica que “Hai Alai” fa referència a una sala de festes dels anys 60 on Penya tocava amb Els Mallorquins, i que utilitza el recurs d’adreçar-se a cada lloc on actua, cosa que el públic adora. 12.2. “Has vist ploure mai” – Tomeu Penya & Alexandra (9100–9429 s) Anita presenta la versió d’“Has vist ploure mai” (Have You Ever Seen the Rain? de John Fogerty), cantada per Tomeu Penya i la seva filla Alexandra: • Tots dos mostren una complicitat molt forta i contagiosa. • Alexandra destaca per: - Una veu excel·lent i una pronunciació impecable en anglès (ha estudiat als EUA). - Una gran presència davant la càmera. • El vídeo, gravat per la mateixa Anita, reforça aquesta complicitat familiar. • En Joanjo Tur (Fonos Audio, Manacor) grava l’audio i Jordi Álvarez aporta una guitarra slide preciosa. Recomanen explícitament veure el videoclip a YouTube. 12.3. “Llavors t’enyor” – Tomeu Penya & Simón Orfila (9518–9804 s) Després d’aquesta peça, Tomeu Penya proposa un repte nou: una col·laboració amb el baríton menorquí Simón Orfila: • Explica Anita que Penya visita sovint Menorca, on ha fet amistat amb Orfila. Cada vegada que hi va, queden, xerren i han trobat una química artística molt especial. • D’aquí neix “Llavors t’enyor”, una cançó original escrita per Tomeu específica per cantar a duet amb Simón Orfila. • Gravació: - Estudi Fonos Audio (Manacor) amb Joanjo Tur. - Guitarres de Damià Timoner. - Contrabaix de Wojciech Soboleski. - Violoncel de Dimitri Strukov. • Resultat: una cançó tendra i molt melòdica, que alterna la veu popular de Penya amb el registre líric d’Orfila. Exemple de com un artista de veus polièdriques com Tomeu Penya pot transitar de la pista de ball al duet líric amb naturalitat. 12.4. Crònica de “30 anys de Cap Pela i Nou Romancer” (9925–9997 s) El/la Locutor/a aprofita per comentar el concert conjunt de Cap Pela i Nou Romancer: • Teatre ple i espectacle difícil de repetir per la dimensió i la feina que requereix. • Intercanvi de “regals” musicals: - Cap Pela versiona una peça de Nou Romancer. - Nou Romancer fa una versió “tonetjada” de “No som el rei” de Tomeu Penya. • Inclou diversos homenatges a figures com Miquelina Lladó, Música Nostra, Mallorca, Germà Colom, Xurí, Maribel Cervera, etc. • Es qualifica l’experiència de concert de pell de gallina. 12.5. Ambient de Nadal i Mel i Sucre (10038–10258 s) Per tancar la secció (i gairebé el programa), Anita introdueix l’ambient de Festa Major de Nadal: • Ja hi ha llums encesos i decoració als carrers; falta un mes per la nit de Nadal. • Presenta la Nadala “Aquest Nadal” del grup infantil i familiar Mel i Sucre: - Cançó que convida a gaudir de les petites coses. - Posa l’accent en el present, passar temps en família, fer l’arbre, retallar neules, fer galetes… • És una proposta pensada per infants i famílies, molt adequada per compartir a casa i a l’escola. A la vegada, Anita recorda: • Xocolat ja té els calendaris de 2026 per als clients. • Hi ha moltes novetats en vinils nous i de segona mà i CD, ideals per a regals de Nadal. • Reivindica que Xocolat cuida igual la clientela “amb o sense Black Friday”, posant en valor el tracte personalitzat. 13. Tancament del programa (10476–10557 s) El programa es tanca amb: • Un últim butlletí breu de titulars de dBalears, actualitzant: - Dimissió del fiscal general de l’Estat abans de rebre la sentència del Suprem. - Cicle Cinema i Jazz del Jazz Voyeur Festival a Es Baluard. - Posició de la Fiscalia en el cas de l’exbatlessa de Petra (demana lliure absolució). - Crònica de Jordi Domingo i el Consell de la República. - Articles sobre Cap Pela i Nou Romancer i la Fira de Xeremies i Lutiers amb homenatge a Antoni Torrents. • Recordatori de la programació d’Ona Mediterrània i dels Continguts a la carta. • Avanç de la programació de l’endemà: - “El crepuscle encén estels” a les 7. - Bon Dia i Bona Vida a partir de les 8. El fil conductor final és clar: lingua, cultura balear, memòria i país, tot plegat dins un Podcast que combina informatius, Tertúlia, Entrevista i Secció cultural. Interlocutors principals • Locutor/a de “Bon Dia i Bona Vida” (no s’especifica el nom en tot moment, però el programa és conduït per Tomeu Martí en diversos blocs). • Pep Vergé – Analista d’actualitat esportiva. • Pep Suasi – Músic, ex-Fora del Sembrat, actual projecte Suasi. • Antònia Sales – Vicepresidenta del Consell de la Joventut de les Illes Balears. • Pau Emili Muñoz – President del Consell de la Joventut. • Blanca García Libre – Tertuliana jove. • Joan Miralles – Coordinador del PI. • Na Nena Duel – Conductora de la secció “Tot està relacionat”. • Llorenç Capellà – Escriptor, articulista a Última Hora. • Anita Sancho (Nanita) – Responsable de la secció musical Xocolat. Tags • Ona Mediterrània • Bon Dia i Bona Vida • dBalears • VilaWeb • Diari de Balears • Independència dels mitjans • Política balear • Dèficit fiscal • Impost turístic • Ecotaxa • Concert econòmic • El Pi • Som Mallorca • Coalició mallorquinista • Consell de la República • Països Catalans • Obra Cultural Balear • Joves de Mallorca per la Llengua • Llengua catalana • Joventut • Consell de la Joventut de les Illes Balears • Triangle Jove • Seleccions esportives • Catalunya–Palestina • Memòria històrica • Franquisme • Monarquia espanyola • Llorenç Capellà • Pep Suasi • Fora del Sembrat • Música catalana • Món musical • Precarietat • Mitjans en català • Xocolat • Tomeu Penya • Simón Orfila • Alexandra Penya • Mel i Sucre • Franz Liszt • Rosalia • Fenomen fan • Dopamina • Cultura balear • Música experimental • Festa Major Seccions amb temps (Nota: els temps són aproximats, basats en els seconds indicats per l’usuari.) Presentació del programa i sumari • Inici: 0 • Final: 160 • Títol: Presentació i agenda del matí • Resum: El/la Locutor/a obre “Bon Dia i Bona Vida”, presenta el programa, la data i l’estructura del matí: titulars de premsa, connexions esportives i polítiques, seccions culturals i entrevistes. Titulars de Diari de Balears • Inici: 192 • Final: 386 • Títol: Actualitat de dBalears: política, cultura i societat • Resum: Repàs dels principals titulars de dBalears: declaracions de Jordi Domingo (Consell de la República), actes de l’ASM, 30 anys de Cap Pela i Nou Romancer, Trobada de Xeremies, dret d’asil vulnerat, polèmica per les ajudes a l’obra cultural balear, mobilitzacions antifeixistes, Fira de la Gent Gran, judici a l’exbatlessa de Petra i crònica del recital d’Antonina Canyelles. Titulars de VilaWeb i opinió de dBalears • Inici: 386 • Final: 504 • Títol: VilaWeb i anàlisi d’opinió • Resum: Es destaquen notícies de VilaWeb (Camarero al Congrés, judici a Pujol, ANC, tràfic il·legal, ajudes al català, canvi de nom a Palamós, Nigèria i Hezbol·là) i es comenten articles d’opinió de dBalears sobre Palestina, corrupció a Espanya i música d’arrel. Previsió meteorològica • Inici: 536 • Final: 602 • Títol: Entrada de fred i possibles nevades • Resum: Tomeu Mateu Canals explica l’arribada d’una nova entrada freda, amb possibilitat de neu a 900–1.000 metres, pas ràpid d’un front i tramuntana dimarts i dimecres; s’apunta una possible pertorbació forta a final de mes. Publicitat i crida a associar-se • Inici: 646 • Final: 740 • Títol: PUBLI AMIC i suport a Ona Mediterrània • Resum: Falques de Revista Estel, clínica dental Planes Mariano, projecte social 3 Globs i crida a fer-se Soci d’Ona Mediterrània per garantir la independència econòmica i editorial de l’emissora. Peces musicals i cortina abans d’esports • Inici: 781 • Final: 959 • Títol: Música de memòria i transició cap als esports • Resum: S’emet una peça de to històric sobre la Guerra Civil (referències al 36, l’Ebre, “una espurna de llum per vèncer la foscor”), que funciona com a transició emocional cap al bloc d’actualitat esportiva. Bloc esportiu amb Pep Vergé (Lliga i Mallorca) • Inici: 999 • Final: 1422 • Títol: Mallorca, Vila-real i la lluita per la permanència • Resum: Després de resoldre problemes tècnics, Pep Vergé analitza la derrota del Mallorca contra el Vila-real, valora la porteria (Greif vs Leo Román), fixa com a objectiu la permanència i destaca la importància del proper partit contra Osasuna. Real Madrid, Barça i finances dels grans clubs • Inici: 1349 • Final: 2052 • Títol: Egos al vestidor i palanques econòmiques • Resum: Conversa distesa sobre el Real Madrid (empats inesperats, qüestionament de l’entrenador, gestió d’egos), el cas Negreira al Barça, la nova “palanca” econòmica del Madrid (entrada de capital privat), el cost de les reformes dels estadis i la fidelitat de l’afició del Barça a Montjuïc. Atlètic de Madrid, Villarreal i Segona RFEF balear • Inici: 2097 • Final: 2521 • Títol: Futbol estatal i quatre equips balears a Segona RFEF • Resum: Es comenta la victòria agònica d’un Atlètic de Madrid irregular, el bon moment del Vila-real malgrat ser una ciutat petita, i la situació dels equips balears a Segona RFEF, amb Poblense líder, Atlètic Balears recuperant posicions i altres clubs en zona perillosa. Entrevista a Pep Suasi: trajectòria i nou disc • Inici: 2541 • Final: 3539 • Títol: Pep Suasi: de Fora del Sembrat a un nou projecte col·lectiu • Resum: Pep Suasi repassa els seus inicis familiars en la música tradicional, la influència de Tots Sants i Sopa de Cabra, la militància pel català als 90, la feina de normalització de Fora del Sembrat, les necessitats del món musical illenc (locals d’assaig, sales, suport institucional) i presenta el nou disc i gira de Suasi, reivindicant un to més optimista i el paper clau dels mitjans en català. Taula jove “Short Vida #77”: llengua, joventut i seleccions • Inici: 3599 • Final: 4760 • Títol: Jovent i país: ajudes retallades, 40 anys de Consell i Catalunya–Palestina • Resum: Antònia Sales, Pau Emili Muñoz i Blanca García Libre debaten la retirada d’ajudes del PP–Vox a l’Obra Cultural Balear i Joves per la Llengua, celebren els 40 anys del Consell de la Joventut i la seva tasca voluntària, i reflexionen sobre el sentit polític de les seleccions nacionals pròpies a partir del partit Catalunya–Palestina. Crida a la independència mediàtica i associacionisme • Inici: 4792 • Final: 4821 • Títol: Independència dels mitjans i paper de dBalears • Resum: Es reivindica dBalears com a diari lliure i independent, s’explica la importància de reforçar econòmicament els projectes periodístics en català i es convida a associar-se a Ona Mediterrània per garantir-ne l’autonomia. Entrevista política amb Joan Miralles (PI) • Inici: 4881 • Final: 5949 • Títol: Dèficit fiscal, ecotaxa i nova coalició mallorquinista • Resum: Joan Miralles denuncia la incapacitat del Govern per executar l’impost turístic, exposa amb dades l’enorme dèficit fiscal que pateixen les Illes Balears, defensa la instauració d’un concert econòmic propi i presenta la nova coalició mallorquinista Pi–Som, centrada a fer país, combatre l’empobriment i prioritzar els interessos dels residents. “Tot està relacionat” amb Na Nena Duel • Inici: 6027 • Final: 6892 • Títol: Fenomen fan, dopamina i de Liszt a Rosalia • Resum: Na Nena Duel explica el fenomen fan i com la dopamina hi juga un paper clau, connecta la devoció per Franz Liszt al segle XIX amb la dels fans de Rosalia avui, i defensa que ponts com el folklore i l’orquestra simfònica poden acostar les noves generacions a la música clàssica, culminant amb l’audició d’una rapsòdia de Liszt. Espai amb Llorenç Capellà: “Memòria i oblit” • Inici: 7119 • Final: 8524 • Títol: 20N, franquisme persistent i límits del mallorquinisme • Resum: Llorenç Capellà, a partir del 20 de novembre, analitza la pervivència del franquisme en la judicatura, les forces armades i la monarquia, qüestiona la legitimitat de la Transició i la restauració borbònica, denuncia que part del mallorquinisme polític té arrels franquistes i alerta sobre una memòria selectiva que només recorda allò que interessa; tanca amb el poema de Brossa i la seva pròpia sensació de buidor en la mort de Franco. Secció musical “Xocolat” amb Anita Sancho • Inici: 8617 • Final: 10258 • Títol: Tomeu Penya, col·laboracions familiars i cançons de Nadal • Resum: Des de Xocolat, Anita Sancho presenta novetats musicals: el tema festiu “Hai Alai” de Tomeu Penya, la versió “Has vist ploure mai” amb la seva filla Alexandra, el duet “Llavors t’enyor” amb el baríton Simón Orfila, i una Nadala de Mel i Sucre per obrir l’ambient de Nadal. Es comenta també el concert d’aniversari de Cap Pela i Nou Romancer i es convida a visitar Xocolat, on ja hi ha calendaris nous i molts vinils per als regals de Nadal. Tancament del programa i últims titulars • Inici: 10476 • Final: 10557 • Títol: Últimes notícies i cloenda de Bon Dia i Bona Vida • Resum: El programa es clou amb un resum breu de les darreres notícies de dBalears (dimissió del fiscal general, cicle Cinema i Jazz, judici de Petra, articles sobre cultura i llengua), un agraïment a l’audiència i un recordatori de la programació d’endemà a Ona Mediterrània. Aquest resum recull els eixos principals de l’Episodi: defensa de la llengua i la Cultura balear, crítica al dèficit fiscal i a la mala gestió de recursos, reflexió sobre memòria històrica i mallorquinisme, i una aposta constant per la música com a espai de creació, país i festa compartida.

  • Biografia de Llompart i òperes amb accent mallorquí - episode art
    El Crepuscle
    47'

    Biografia de Llompart i òperes amb accent mallorquí

    Context i estructura de l’episodi Episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània amb dues parts principals: Entrevista a Pilar Arnau i Sagarra (doctora en Filologia i Filosofia) al voltant de Josep Maria Llompart, la seva biografia i el context cultural. Secció d’en Joan Roca sobre òperes relacionades amb Mallorca, entre història i anècdota. L’episodi combina biografia literària, reflexió sobre llengua i migracions, memòria cultural i recomanacions vitals. 1. Perfil de Pilar Arnau i Sagarra i trajectòria acadèmica Formació i especialitzacions • Doctorat en Filologia i Filosofia per la UIB amb una tesi sobre literatura i migració internacional a la cultura catalana del segle XXI. • Màsters en Llengua i Literatura Catalanes i en Ensenyament de Llengües Estrangeres per a adults. • Formació a la Universitat de Tolosa en Filologia i una Maitrise sobre narrativa mallorquina contemporània centrada en narrativa i turisme a Mallorca (1968–81). • Diplomada en traducció i interpretació (francès i italià) a la UAB. Idea clau: Figura acadèmica amb una veu polièdrica: investigadora, traductora, docent i editora de textos i epistolaris literaris. Recerca i publicacions • Ha treballat sobre Gabriel Alomar, Pau Faner, Josep Maria Llompart i Francesc de B. Moll (epistolaris, plecs de textos, assaigs biogràfics). • Editora de volums col·lectius com Escribir entre dues llengües. Escriptores catalanes i l’elecció de la llengua literària. • Ha ampliat estudis i docència a Trieste, Bochum, Hamburg i altres universitats europees. 2. Vocació, traducció i docència de català a Europa De la traducció a la docència • Procedent de Vinaròs (nord del País Valencià), amb parla tortosina que es va “valencianitzant” generacionalment. • Va començar estudiant traducció a Barcelona perquè li interessava la traducció escrita (no tant la interpretació). • Un cop immersa en la pràctica, constata que traduir bé és «molt, molt difícil». • Se’n va a França a estudiar i treballar: estudia literatura hispànica amb especialitat catalana i fa un màster. • Posteriorment es desplaça a Alemanya: - Hi arriba com a becària (feines de suport, fotocòpies, correccions). - Acaba sent lectora de català, fent classes de català i de francès a adults en una mena d’escola oficial d’idiomes (Volkshochschule). Punt central: Descobreix que gaudeix més ensenyant que traduint; la docència li dona contacte humà i dinamisme, mentre que la traducció li sembla una pràctica d’altíssima exigència i complexitat. Salut de la llengua i la literatura catalanes a Europa • A partir de la seva experiència a Alemanya i França, afirma que la situació no és optimista: - Disminució d’estudis humanístics en general, també en castellà i en català. - A Alemanya i França hi ha pocs alumnes en aquests àmbits. - Recorda que també a la UIB hi va haver anys de Filologia Catalana molt reduïda, tot i que ara hi ha una certa nova embranzida. • Interpreta aquestes oscil·lacions com «onades» difícils de vincular a una sola causa. 3. Recerca sobre literatura i migracions: «origen internacional» El concepte “autors d’origen internacional” • Pilar Arnau explica que s’ha inventat l’etiqueta autors d’origen internacional per descriure: - Escriptors nascuts al Marroc, França, Itàlia, etc. - Que viuen als Països Catalans i escriuen en català. • La seva tesi analitza la conceptualització d’aquests autors en els contextos francès, alemany i italià, on hi ha moltes etiquetes per sistematitzar aquesta realitat. Idea clau: Cap etiqueta existent no li feia el pes; per això proposa origen internacional com a fórmula més neutra i precisa. Crítica als termes “migrant”, “immigrant” i “nouvingut” • Rebutja usos imprecisos i estigmatitzadors: - Migrant hauria de designar un procés, no una situació permanent: algú no pot ser “migrant” 30 anys després. - Immigrant i nouvingut també tenen una caducitat lògica: no té sentit anomenar nouvingut algú que hi ha nascut. • Denuncia la racialització: - Les persones que «semblen diferents» físicament són etiquetades amb més facilitat. - En canvi, altres migrants (com els anomenats expatriats) reben etiquetes més prestigioses. • Contrasta migrants i expatriats: - Expatriats solen associar-se a classes altes, professionals benestants (metges, etc.) que viuen a Mallorca però tributen fora. Punt important: Relaciona les etiquetes amb relacions de poder, classe i racisme en el llenguatge quotidià. 4. Naixement de l’interès per Josep Maria Llompart Descobriment a Alemanya • L’interès per Josep Maria Llompart li neix a Alemanya: - Com a lectora de català li encarreguen crear una biblioteca de literatura catalana. - Disposa d’un pressupost i ha de decidir quins llibres adquirir. • En aquest procés descobreix la revista Papers de Son Armadans: - S’adona que Llompart hi signa moltes traduccions, articles, ressenyes i poemes. - A partir d’aquí comença a interessar-se per la seva figura. Primeres recerques i relació amb Papers de Son Armadans • Anys després, publica un buidatge sistemàtic dels sis anys en què Llompart col·labora a la revista: - Recull tots els articles, ressenyes i poemes (propis i traduïts). • Això la porta a estudiar la seva relació amb Camilo José Cela, director de la revista. Eix central: Papers de Son Armadans esdevé la porta d’entrada a la figura de Llompart i a la seva projecció literària i de xarxa intel·lectual. 5. Llompart i Papers de Son Armadans: Cela, xarxes i projecció Relació amb Camilo José Cela • Llompart hi treballa del 1956 al 1961: - Comença com a secretari. - Acaba exercint de sotsdirector (subdirector), sobretot quan Caballero Bonald marxa. • Descriu Cela com a egocèntric, de caràcter fort, però remarca que amb Llompart hi va haver molta bona relació i amistat duradora. Impacte de la revista en la trajectòria de Llompart • Papers de Son Armadans era una revista mensual editada des de Mallorca amb clara vocació internacional, venuda majoritàriament fora. • Li permet: - Conèixer, encara que sigui per via epistolar, escriptors espanyols i llatinoamericans. - Entrar en contacte amb figures com Joan Miró. Conclusió: La feina a la revista dota Llompart d’una xarxa literària internacional i consolida el seu paper com a intel·lectual de referència. 6. Orígens familiars, entorn social i evolució ideològica de Llompart Família franquista i entorn de classe alta • Llompart procedeix d’una família franquista i militaritzada: - Pare militar. - Branca materna procedent de la Guàrdia Civil, fins i tot amb un besavi tinent coronel. • Abans i durant la Guerra Civil: - Amic dels fills del Marquès de Zayas, entorn de classe alta. - Els pares no volen que vagi a un institut públic per por de contagiar-se d’idees republicanes; l’envien a una acadèmia privada. El paper decisiu de Miquel Lledrà • A l’Institut Ramon Llull coneix Miquel Lledrà (figura encara poc documentada): - Fill d’un ferroviari amb bona biblioteca a casa: això marca el seu accés a la lectura i cultura catalana. - Lledrà detecta que a Llompart li agrada llegir i li deixa llibres del seu pare. • En plena prohibició del català a l’escola, Llompart comença a llegir en català a l’institut. • Més tard, tots dos estudien Dret com a alumnes lliures per manca de recursos econòmics (la família Llompart s’arruïna dues vegades). • Junts van a tertúlies de Can Colom, on Llompart coneix Francesc de B. Moll i altres figures de la cultura balear. Idea central: L’evolució ideològica i nacional de Llompart s’explica per contactes clau (Lledrà, tertúlies, biblioteques familiars) que li obren un món molt diferent al de la seva família d’origen. «Ser de la saba» i identitat catalanista • S’esmenta l’expressió «ser de la saba» com a sinònim de ser catalanista, però n’hi ha dubtes sobre l’origen etimològic. • Es comenten hipòtesis humorístiques i populars (relació amb Sabadell / ceba d’ell, amb els sobrenoms locals mallorquins), però Pilar Arnau conclou que potser anem despistats amb el sentit profund del terme. • Una interpretació simbòlica: les capes de saba que es van traient i, malgrat tot, es manté el nucli d’ideals catalanistes i de defensa de la llengua i cultura. 7. Influències personals: Encarna Vinyes i el paper de les dones Encarna Vinyes: de companya d’estudis a parella • Llompart coneix Encarna Vinyes a les classes de repàs de matemàtiques (on ell “anava fluix”). • Encarna prové d’una família catalanista i culta: - El pare, catedràtic de pedagogia, havia estat depurat després de la guerra. • La seva entrada a la vida de Llompart li obre un món cultural i ideològic nou. • També coneix Cèlia Vinyes (germana d’Encarna) però la relació fonamental és amb Encarna, amb qui es casa. El treball domèstic invisible i la carrera de Llompart • Pilar Arnau subratlla amb claredat el paper essencial d’Encarna en la trajectòria de Llompart: - Quan ell arribava a casa, tenia la taula parada i la gelera plena. - Aquesta seguretat permet que pugui combinar feina de funcionari al matí amb gran dedicació intel·lectual a la tarda i vespre. Punt fort: Es denuncia la invisibilització del treball domèstic femení com a base perquè els grans intel·lectuals puguin desplegar la seva obra. 8. Llompart editor, prologuista i figura cívica Director literari de l’Editorial Moll • Durant tres dècades, Llompart és director literari de l’Editorial Moll: - Esdevé referent per a una o més generacions d’escriptors. - Escriu més d’un centenar de pròlegs. El cartell “No faig més pròlegs” • Arriba un punt que es veu desbordat: - Es conta que penja a l’estudi un cartell: «No faig més pròlegs». - Després hi afegeix: «ni presentacions ni altres herbes», ampliant la llista de peticions que rebutja. • Malgrat el cartell, continua acceptant encàrrecs: - Carta manuscrita a Pau Faner on li diu que, tot i haver anunciat que no faria més pròlegs, el seu el farà igualment (amb la ficció que ja l’havia promès abans). - De fet, mor amb un pròleg a mig fer sobre un poemari d’Antoni Arbona, que queda damunt la taula. Activisme cultural i polític • A Mallorca, Llompart és molt recordat com a orador i figura cívica: - Gran oratòria, dicció impecable, capacitat de parlar en públic. - Discursos emblemàtics com el «català, català» i nombroses intervencions públiques. • Anys 70 i 80: - Participa en múltiples moviments d’esquerra, grups i plataformes autonomistes o sobiranistes. - Soci fundador de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i president de l’entitat. - President de l’Obra Cultural Balear (OCB). • Es recorda la seva incapacitat de dir que no: - Tant a una reunió de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans com a una lectura de poemes a Campanet. Conclusió: Llompart combina treball de sistematització literària, direcció editorial i activisme cultural i polític, però la seva obra poètica sovint queda en segon terme davant la imatge pública. Reconeixement i lectura de la seva obra • Pilar Arnau considera que no se l’ha llegit prou, sobretot com a poeta. • Perceben que el 2025 se’l llegeix més que l’any 2018: - Proliferació de recitals poètics sobre Llompart. - Assenyala també que un recital és un format barat i relativament fàcil d’organitzar. • Constata que ara s’està potenciant més la vessant poètica que la política; per això proposa a Miquel Rosselló organitzar una taula rodona sobre el Llompart polític vistos des del 2025. 9. Els “anys Llompart” (2018 vs 2025) Any 2018: impuls des de la base • Promoció bàsicament no institucional: - Iniciativa liderada per Jaume Mateu (president de l’OCB) i Celi Iribar. - Pilar Arnau assumeix voluntàriament la coordinació d’actes (agendes, contactes amb casals i entitats) sense pressupost. • S’organitzen: - Activitats a instituts (sense materials específics). - Xerrades i recitals a delegacions de l’Obra Cultural Balear. - Taules rodones, conferències, xerrades. • Publicacions destacades: - Poesia completa de Llompart, editada per El Gall Editor. - Reedició de Vocabulari privat (originalment publicat a Columna el 1993, l’any de la mort de Llompart), amb epíleg de Pilar Arnau. Any 2025: institucionalització i saturació d’actes • Any molt més institucional: - Hi ha pressupost (poc o molt, però existent). - Es creen materials didàctics específics pel batxillerat. • Record d’un projecte del 2018: - Còmic sobre Llompart elaborat per Margarida Vinyes i Pilar Arnau, del qual l’Ajuntament no sembla voler fer reedició, malgrat l’oferta d’Arnau de cedir-ne els drets. • A partir de l’octubre del 2025 s’acumulen molts actes: - Recitals a Llucmajor, al Cercle d’Economia, i altres espais. - Avisa del risc de saturació: massa actes concentrats en poc temps comporten poca assistència. Diagnosi: El 2018 va ser un any de base, molt actiu però amb pocs recursos; el 2025 és un any institucional amb recursos però amb el perill de concentració i superficialitat. Difusió fora de Mallorca • País Valencià: quasi inexistent la celebració de Llompart. • Catalunya: alguns actes, sobretot recitals poètics organitzats per poetes catalans o mallorquins residents a Catalunya. 10. Projectes actuals i relació amb la pròpia obra La biografia “Mentre en resti un bri de l’à” • Publicada per Quid Pro Quo, amb subtítol: Josep Maria Llompart de la Panya, un home polifacètic al servei del país. • Extensió d’unes 333 pàgines. • Per a Pilar Arnau, representa tancar un deute moral amb Llompart: - Ja el 2011 havia publicat una breu biografia dins la col·lecció d’Il·lustres arran de la seva declaració com a Fill il·lustre. - Aquella biografia havia crescut de les 58 pàgines previstes fins a 70. - En aquests anys ha acumulat molt material nou que havia de donar lloc a una obra de més abast. Altres projectes de recerca • Treballa en un projecte ampli sobre Guerra Civil i literatura a les Illes Balears: - Porta escrites unes 150 pàgines i voldria arribar a unes 300. - No sap encara quan sortirà (no serà el 2025; potser 2026 o 2027). • Definició de si mateixa: - No es considera escriptora, sinó investigadora que escriu perquè creu que s’ha de fer aquesta feina. - Confessa que li costa sortir del despatx, dedicar llibres, fer entrevistes, etc. 11. Consells de vida i mirada social Recomanacions de Pilar Arnau per viure millor • Reduir el consum: - “No consumir tant”, especialment coses irrellevants. • Llegir més: - Com a forma de creixement personal i consciència crítica. • Escoltar més els altres: - No només parlar, sinó escoltar activament. - Exercir empatia amb persones en situacions vulnerables, especialment persones migrants recent arribades. Experiència amb mares migrants • Actualment imparteix classes a mares migrants que han arribat fa poc a les Illes. • Explica que es troben en situacions molt complicades i que, «crec que no en som conscients de tot això». • Remarca la importància de prendre consciència de la precarietat i dificultats que afronten aquestes persones. Cloenda musical de l’entrevista • El programa acomiada la conversa amb les Variacions Goldberg de Bach, habituals a El Crepuscle. 12. Bloc d’anuncis i recordatori d’Ona Mediterrània Després de l’entrevista, hi ha una pausa de publicitat i autopromoció de la ràdio: • Aigua 3 Globs: projecte d’emprenedoria social de 3 Salut Mental (aigua de qualitat, proximitat i inserció laboral de persones amb malaltia mental). • Clínica Dental Planes Mariano: promoció del mètode Slow Dentistry, centrant-se a dedicar temps suficient a cada pacient. • Missatge institucional d’Ona Mediterrània: - Reconeixement al suport de les persones Sòcies. - Crida a associar-se per fer créixer l’emissora. 13. Secció d’en Joan Roca: Òperes amb connexió mallorquina Després de la pausa s’obre la Secció de Joan Roca, que proposa convertir Mallorca en un escenari d’òpera. Plantejament general • Afirma que hi ha almenys deu òperes que tenen alguna relació amb Mallorca. • En el temps disponible en presenta algunes, amb un to amè, divulgatiu i ple d’anècdotes històriques. 13.1. Tosca (Puccini) i Sor Tomasseta • Tosca, de Giacomo Puccini, amb la cantant Floria Tosca com a protagonista, és la primera òpera escollida. • La trama es desenvolupa a Roma l’any 1800, en el context de: - La fi de la República romana instaurada per Napoleó. - La restauració del poder papal (Pius VII) i la repressió dels liberals. • Connexió amb Mallorca via Pius VI i Antoni Despuig i Dameto: - Pius VI fou amic d’Antoni Despuig i Dameto, mallorquí que va ser figura important al Vaticà. - La seva etapa romana coincideix amb la canonització de Sor Tomasseta (Sor Tomàs d’Aquino, vinculada a Mallorca). • Per tant, la Roma de Tosca és la mateixa Roma on es canonitza Sor Tomasseta, establint una connexió simbòlica entre l’òpera i Mallorca. 13.2. Il trovatore (Verdi) i la casa de Mallorca • Segunda òpera: Il trovatore, de Giuseppe Verdi. • Joan Roca la qualifica com una de les grans òperes del segle XIX musicalment, tot i que considera que l’argument és una “xorrada” romàntica. • Personatge central per ell: la gitana Azucena, més que no pas el trobador i Leonora. Context històric de l’argument • El llibret es basa en una obra teatral d’Antonio García Gutiérrez, estrenada el 1836 en plena Guerra Carlina. • L’òpera, però, situa l’acció poc després de la mort de Martí l’Humà, quan la Corona d’Aragó queda sense hereu. • Això desemboca en el Compromís de Casp, que facilita l’arribada de la dinastia Trastàmara (Ferran I d’Antequera) a la Corona d’Aragó. • No tothom hi estava d’acord: hi havia el pretendent Jaume d’Urgell. La connexió mallorquina • A Il trovatore: - El protagonista trobador és partidari de Jaume d’Urgell. - Els “dolents” són partidaris dels Trastàmara. • Jaume d’Urgell era avantpassat per línia materna de la casa de Mallorca: - Net d’Elisabet de Mallorca, filla de Jaume III de Mallorca. • Així, la trama de Il trovatore, amb el conflicte successori, connecta directament amb la nissaga mallorquina. Idea clau: El debat dinàstic que hi ha al darrere d’Il trovatore està entroncat amb la història dels reis de Mallorca. 13.3. El fantasma de l’òpera i Andrew Lloyd Webber a Deià • Tercera connexió: Andrew Lloyd Webber, compositor de musicals, autor d’El fantasma de l’òpera. • Va ser resident a Deià durant anys: - Primer allotjat a una residència. - Després amb casa pròpia, que més tard ven. Referències operístiques dins el musical • El fantasma de l’òpera conté referències internes a l’òpera clàssica, especialment a: - Faust, de Charles Gounod, que forma part del teixit argumental del musical. • D’aquesta manera, un compositor que ha viscut i creat des de Mallorca estableix un pont entre la Serra de Tramuntana i la tradició operística europea. 14. Temes principals tractats a l’episodi Eix 1: Biografia i llegat de Josep Maria Llompart • Figura polifacètica: poeta, assagista, crític, director literari, activista cultural i polític. • Evolució ideològica: des d’un entorn franquista i militar a una forta militància catalanista i d’esquerres. • Treball invisible que sosté la seva trajectòria (especialment el d’Encarna Vinyes). • Institucionalització de la memòria: anys Llompart 2018 vs 2025, tensions entre base social i institucions. Eix 2: Llengua, migracions i etiquetes • Creació del concepte «autors d’origen internacional». • Crítica als usos racistes o esbiaixats de «migrant», «immigrant», «nouvingut», «expatriat». • Reflexió sobre la precarietat i vulnerabilitat de les persones migrants a les Illes. Eix 3: Panorama cultural i estudis de català a Europa • Dificultat actual dels estudis humanístics (inclosa la llengua i literatura catalanes) a Alemanya i França. • Diferències metodològiques entre universitats de Catalunya, França i Alemanya. Eix 4: Òpera, història i connexió amb Mallorca • Tosca i la Roma napoleònica lligada a Sor Tomasseta. • Il trovatore i el conflicte successori amb Jaume d’Urgell i els reis de Mallorca. • El fantasma de l’òpera i la petjada d’Andrew Lloyd Webber a Deià. 15. Glossari implícit de conceptes clau Aquest apartat resumeix conceptes que apareixen o s’infereixen a l’episodi, per facilitar la comprensió global. • Llompart de la Panya • Denominació completa de Josep Maria Llompart, amb referència a la casa o nissaga familiar. • Any Llompart • Conjunt d’activitats (recitals, edicions, conferències) dedicades a commemorar el centenari o efemèrides del poeta. • Literatura d’origen internacional • Categoria per designar autors nascuts fora dels Països Catalans que escriuen en català i participen del panorama cultural català. • Papers de Son Armadans • Revista literària fundada per Camilo José Cela a Mallorca, amb gran projecció internacional durant el franquisme. 16. Possible ús del resum Aquest resum permet: • Entendre el fil complet de l’episodi, amb les dues parts diferenciades (entrevista i secció musical-històrica). • Localitzar ràpidament els temes principals: Llompart, migracions, panorama cultural, òpera i història. • Disposar d’una base clara per a recerques posteriors (sobre Llompart, la cultura balear, o les connexions entre òpera i història mallorquina).

  • Al so de l'Aurora del 22/11/2025 - episode art
    Al so de l'Aurora

    Al so de l'Aurora del 22/11/2025

    Al so de l'Aurora és un programa amb intenció formativa i divulgativa presentat per Aurora, col·lectiu de joves revolucionaris, en el que se tractaran diversitat de temes de la realitat política, tant de l'illa com internacional, amb una perspectiva juvenil i revolucionària.

  • Josep Maria Llompart, biografia i llegat - episode art
    El Crepuscle
    58'

    Josep Maria Llompart, biografia i llegat

    Introducció del programa El Crepuscle dedica aquest episodi a la figura de Josep Maria Llompart de la Panya, a partir del llibre de Pilar Arnau i Sagarra Mentre en resti un bri d’ala, i el complementa amb una secció final sobre òpera i Mallorca a càrrec de Joan Roca. "Mentre en resti un bri d’ala. Josep Maria Llompart de la Panya, un home polifacètic al servei del país." L’episodi combina biografia intel·lectual, panorama cultural de les Illes Balears al segle XX i XXI i connexions sorprenents entre òpera, història i Mallorca. 1. Perfil de Pilar Arnau i Sagarra i la seva trajectòria acadèmica 1.1. Formació i especialització • Pilar Arnau i Sagarra és doctora en Filologia i Filosofia per la UIB, amb menció internacional, amb una tesi sobre literatura i migració internacional a la cultura catalana del segle XXI. • Formació principal: - Estudis de traducció i interpretació (francès i italià) a la UAB. - Estudis i màster a França (Universitat de Tolosa) sobre narrativa mallorquina contemporània, amb el treball Narrativa i turisme a Mallorca 1968–81. - Estades i recerca a Alemanya (Bochum, Hamburg) i Trieste. • És especialista en literatura catalana contemporània, especialment en: - traducció literària - literatura i migracions - escriptors d’origen internacional que escriuen en català. 1.2. De la traducció a l’ensenyament i la recerca • Arnau explica que va començar fascinada per la traducció, però que va descobrir com és de difícil fer una bona traducció i com l’ensenyament li resultava més natural i satisfactori. • A Alemanya va començar fent fotocòpies com a becària, i va acabar com a lectora de català i professora en una escola d’idiomes per a adults. • Ha treballat en diversos epistolaris i estudis biogràfics: - Sobre Josep Maria Llompart - Aina Moll i Marquès - Correspondència de Gabriel Alomar, Pau Faner, Francesc de Borja Moll, entre d’altres. 2. L’estudi de la llengua i literatura catalana a Europa 2.1. Reculada de les humanitats • En parlar de la situació a Europa, Arnau és molt clara: "Està baixant molt tot el que és humanístic en general, però castellà i català està baixant moltíssim." • A Alemanya i França detecta una forta davallada d’estudiants d’idiomes i filologies, tant en català com en castellà. • Assenyala que també als Països Catalans hi ha hagut onades de baixada i pujada de matrícula en Filologia Catalana (a la UIB, ara amb una nova embranzida). 2.2. Investigació sobre “autors d’origen internacional” • Arnau introdueix el seu propi concepte, que defineix així: "M’ho he inventat un poc, això... literatura d’origen internacional." • Autors d’origen internacional són escriptors: - Nasquuts al Marroc, França, Itàlia o altres països, - Que viuen als Països Catalans i - Escriuen en català. • Rebutja etiquetes com immigrant o nouvingut quan fa dècades que viuen aquí: - migrant només és algú en procés de migració, no de per vida. - nouvingut té «data de caducitat». • Subratlla els biaixos racistes de moltes etiquetes: "Les persones que físicament semblen diferents les etiquetem i les altres no tant." • Distingix també entre migrants i expatriats, denunciant la càrrega de classe social del segon terme. 3. Com neix l’interès per Josep Maria Llompart 3.1. Descobriment als “Papeles de Son Armadans” • L’interès per Josep Maria Llompart neix a Alemanya, quan Arnau ha de crear una biblioteca de literatura catalana a la universitat. • Revisant revistes, descobreix els Papeles de Son Armadans i hi veu un tal Llompart que: - signa moltes traduccions, - escriu articles, ressenyes i poemes. • Any més tard publicarà un buidatge complet dels sis anys de col·laboració de Llompart a la revista. 3.2. Relació amb Camilo José Cela i el món literari espanyol • Papeles de Son Armadans (1956–61, període de Llompart) era una revista mensual amb vocació internacional, feta des de Mallorca i venuda sobretot a fora. • Llompart hi comença com a secretari i acaba fent de sotsdirector, fent pràcticament de tot. • Malgrat el caràcter egocèntric de Camilo José Cela, Arnau afirma que: "Crec que van ser molt bons amics i va ser una amistat que va continuar." • Gràcies a aquesta feina, Llompart entra en contacte epistolar amb escriptors espanyols i llatinoamericans i amb artistes com Joan Miró, cosa decisiva per la seva formació. 4. Orígens, formació i evolució ideològica de Llompart 4.1. Família franquista i entorn de classe alta • Llompart neix en una família franquista i militar: - Pare militar, - Família materna vinculada a la Guàrdia Civil, - Avi o besavi amb rang de coronel. • Abans de la Guerra Civil, és amic dels fills del Marquès de Zayas, cosa que situa bé el seu entorn social. • Els pares eviten enviar-lo a institut públic per por al contagi d’idees republicanes i el fan anar a acadèmies privades. 4.2. El paper de Miquel Llodrà i les primeres lectures • El punt de gir arriba a l’Institut Ramon Llull amb Miquel Llodrà: - Fill d’un ferroviari amb una bona biblioteca a casa. - Persona empàtica, espavilada i molt lectora. • Llodrà detecta l’afició lectora de Llompart i li presta llibres, molts en català, en un moment en què aquesta llengua estava prohibida als estudis formals. • Tots dos estudien dret com a alumnes lliures, per manca de recursos familiars, i comparteixen tertúlies a Can Colom, on Llompart coneix personatges com Francesc de Borja Moll. 4.3. Entorn cultural i relació amb Villalonga • Parlant de l’escriptor Llorenç Villalonga, Arnau recorda una frase de Llompart: "Estimàvem i odiàvem en Villalonga." • La generació de Llompart el respecta literàriament, però rebutja el seu posicionament ideològic durant la Guerra Civil. • Malgrat tot, Villalonga és un referent literari per a autors com Guillem Frontera o Baltasar Porcel; Llompart, en canvi, no fa novel·la, sinó sobretot assaig, crítica i sistematització literària. 5. Encarna Viñas i el treball invisible domèstic 5.1. Una influència decisiva • Llompart coneix Encarna Viñas en classes de repàs de matemàtiques: tots dos hi anaven perquè eren fluixos en aquesta matèria. • Encarna provenia d’una família catalanista i culta, amb un pare catedràtic de pedagogia depurat després de la Guerra Civil. • Arnau afirma que Encarna és la segona gran influència en la vida de Llompart, després de Miquel Llodrà. 5.2. La càrrega domèstica i la creació • Arnau fa una reflexió molt clara sobre el treball domèstic invisible i la creació intel·lectual: "Llompart va ser qui va ser gràcies a Encarna, també." • Encarna assumeix tota la gestió domèstica (taula parada, gelera plena), fet que permet a Llompart: - Treballar de funcionari als matins - Tenir les tardes i nits per a la seva obra intel·lectual i cívica. • Arnau subratlla que, sense aquest suport domèstic femení, moltes carreres intel·lectuals masculines no haurien estat possibles, i reivindica la injustícia d’aquest repartiment. 6. Editor, prologuista i activista cívic 6.1. Director literari de l’editorial Moll • Llompart passa tres dècades com a director literari de l’editorial Moll. • Això el converteix en referent per a diverses generacions d’escriptors, especialment pels més joves, als quals orienta i acompanya. 6.2. La saturació de pròlegs • Llompart escriu més d’un centenar de pròlegs, presentacions i textos semblants, per llibres de Moll i d’altres editorials. • Arriba un moment en què ha de col·locar a casa seva un cartell amb el missatge: "No faig més pròlegs, ni presentacions ni altres herbes." • Tot i això, continua fent excepcions. Arnau cita una carta a Pau Faner on Llompart confessa que aquest pròleg l’ha de fer, i li demana que digui que ja l’havien acordat abans del cartell (cosa que no era certa). • Fins i tot mor amb un pròleg a mig escriure damunt la taula, per un poemari d’Antònia Arbona. 6.3. Compromís associatiu i polític • Llompart és recordat sobretot com un intel·lectual cívic: - Soci fundador de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i president de l’entitat. - President de l’Obra Cultural Balear. • Participa en molts moviments d’esquerres a la fi del franquisme i a la Transició: grups autonomistes i sobiranistes, diverses plataformes unitàries i manifestos. • És famós per la seva oratòria, els discursos i la dicció impecable, especialment en actes públics on defensa la llengua i la cultura. • Arnau lamenta que, al centenari de 2025, es posi més l’accent en la part poètica i simbòlica que en la seva dimensió política. 7. Llompart poeta: recepció i actes del centenari 7.1. Ha estat prou llegit com a poeta? • A Mallorca, Llompart és més conegut per: - Els discursos, - El paper cívic i associatiu, - La presència a manifestacions (la famosa escena del crit “Català, català”). • Arnau sosté que la seva obra poètica no ha estat llegida tan a fons com mereixia, tot i que ara observa un repunt d’interès. 7.2. L’Any Llompart 2018 vs 2025 Any 2018 • Va ser un any poc institucional, impulsat sobretot per l’Obra Cultural Balear i la societat civil. • Arnau, a proposta de Jaume Mateu i Cèlia Riba, n’assumeix la coordinació voluntària sense pressupost: - Activitats a instituts i delegacions de l’OCB. - Taules rodones, conferències, recitals. • Publicacions destacades: - Poesia completa de Llompart (El Gall Editor). - Reedició de Vocabulari privat, amb epíleg de Pilar Arnau. - Un còmic divulgatiu sobre Llompart (amb Margarida Vinci), ara difícil de reeditar per manca de voluntat institucional. Any 2025 • Caràcter més institucional, amb pressupost: - Producció de materials didàctics per al batxillerat. - Molts recitals poètics i actes concentrats sobretot a partir de la tardor. • Pros i contres: - Pros: més recursos, més diversitat d’activitats. - Contres: massificació de l’agenda i actes amb poca assistència. • Arnau proposa recuperar la dimensió política amb una taula rodona sobre el Llompart militant, vista des de 2025; hi ha intenció de dur-la endavant. 7.3. Presència al País Valencià i a Catalunya • País Valencià: pràcticament invisible, no hi consten gairebé actes del centenari. • Catalunya: es fan alguns recitals i presentacions, sovint impulsats per poetes catalans o mallorquins residents a Catalunya, però Llompart continua sent-hi poc conegut fora de cercles especialitzats. 8. Projectes actuals de Pilar Arnau i reflexió final 8.1. La biografia “Mentre en resti un bri d’ala” • El llibre de 333 pàgines neix d’un deute moral amb Llompart, després d’una primera biografia breu per a la col·lecció Els il·lustres (uns 70 pàgines). • Ara ha pogut aprofitar tot el material acumulat durant anys de recerca i correspondències. 8.2. Nou projecte: Guerra Civil i literatura a les Illes Balears • Arnau treballa en un nou estudi extens sobre: "Guerra civil i literatura a les Illes Balears." • Té ja unes 150 pàgines i voldria arribar a unes 300, de manera que la publicació probablement serà a mitjà termini (2026–2027). • Es defineix com a investigadora, no com a escriptora d’ofici, i diu que escriu sobretot perquè considera que “s’ha de fer” aquesta feina. 8.3. Consell vital als oients En el tram final, el programa demana a Arnau un consell per viure millor. Ella hi respon amb tres idees clau: • Reduir el consum: - Baixar el nivell de consum de coses irrellevants. • Llegir més: - Donar prioritat a la lectura com a eina de formació i benestar. • Escoltar i tenir empatia: - Escoltar més els altres. - Desenvolupar empatia especialment cap a persones que arriben a les Illes Balears en situació vulnerable. "Hi ha situacions molt complicades i crec que no en som conscients de tot això." • Explica que actualment fa classes a mares migrants recent arribades i constata la duresa de moltes d’aquestes realitats. 9. Secció “Cometes”: òpera i Mallorca amb Joan Roca En la segona part del programa, Joan Roca converteix Mallorca en un escenari d’òpera, establint connexions creatives entre títols operístics, història, personatges mallorquins i actualitat futbolística. 9.1. Òperes vinculades a Mallorca (llistat comentat) Roca proposa almenys deu òperes amb relació, directa o simbòlica, amb Mallorca: Tosca (Puccini) Ambientada a la Roma de 1800, en plena repressió dels liberals després de les guerres napoleòniques. Relació amb Mallorca a través de Pius VI i la canonització de Sor Tomasseta (Antònia Maria de la Concepció Tomàs), amb la qual comparteix context històric. Il trovatore (Verdi) Basada en l’obra d’Antonio García Gutiérrez. Ambientada després de la mort de Martí l’Humà, en el context del Compromís de Casp i les disputes successòries. Roca recorda que Jaume d’Urgell, rival dels Trastàmara, era descendent de Jaume III de Mallorca (per línia d’Elisabet de Mallorca), establint així una connexió dinàstica entre l’òpera i Mallorca. Personatge destacat: Azucena, la gitana, protagonista real de l’òpera. El fantasma de l’òpera (Andrew Lloyd Webber) Lloyd Webber fou resident il·lustre a Deià durant anys. Dins el musical hi ha una presència important del Faust de Charles Gounod, que Roca fa sonar. Faust (Gounod) S’hi destaca l’ària de Mefistòfil. Serveix per ironitzar sobre la idea que els mallorquins “han venut l’ànima al diable”, en referència a la pèrdua de dignitat col·lectiva i al model turístic. Linda di Chamounix (Donizetti) Òpera on debuta el baix mallorquí Francesc Mateu al Teatre Principal de Palma (1869). Roca repassa breument la història del Teatre Principal: teatre de la Princesa, del Príncipe, l’incendi de 1858 i la posterior denominació com a Principal. Macbeth (Verdi) Òpera maleïda també en versió teatral. El Teatre de la Princesa (antic nom del Principal) es crema la nit de l’11 al 12 de juny de 1858 després d’una representació de Macbeth. Se’n fa sonar el cor de les bruixes, un dels grans moments del repertori verdià. Il pirata (Bellini) Vinculada de manera humorística a Vedat Muriqi, anomenat el pirata de Mallorca en l’àmbit futbolístic. Roca n’ofereix un fragment de l’obertura, destacant el belcantisme de Bellini. Das Rheingold / Der Ring des Nibelungen (Wagner) Roca parla més genèricament del Loderring (l’Anell del Nibelung) per associar-lo al mercat immobiliari mallorquí. Compara el déu Wotan, endeutat per poder pagar el Valhalla, amb qualsevol intent d’aconseguir habitatge a Mallorca avui dia. L’Arxiduc (Pere Xerxa / Emparera Fons – producció mallorquina) Òpera contemporània basada en la figura de l’arxiduc Lluís Salvador i el seu món. Roca demana que es reprogrami aquesta òpera, elogiant-ne la riquesa musical i l’interès documental. Esmenta el personatge de Vladislav Wiborni, un dels companys/amants de l’Arxiduc, a qui també es dedica un passatge musical. Salome (Richard Strauss) Enllaçada de manera lúdica amb el hotel Formentor / Hotel La Bella Vista / hotels de luxe i el turisme de distinció. Strauss és autor d’una òpera monumental, Salome, que tanca el recorregut musical del programa. 10. Tancament i música final • El programa es tanca amb: - Les Variacions Goldberg de Bach, suggerides com a música ideal per al benestar personal. - Anuncis i falques d’Ona Mediterrània i de patrocinadors. - La secció de Joan Roca amb els últims fragments operístics (L’Arxiduc i Salome). • El to final és de reconeixement a la feina silenciosa de investigadores com Pilar Arnau i Sagarra, i de reivindicació cultural: llegir Llompart, repensar la seva faceta política i redescobrir el diàleg entre òpera, història i Mallorca. Glossari contextual (implícit al programa) Sense ser una secció explícita, el programa ajuda a entendre alguns conceptes i figures: • Josep Maria Llompart de la Panya: poeta, assagista, editor, activista cultural i polític, figura clau del catalanisme i de la cultura mallorquina del segle XX. • Papeles de Son Armadans: revista literària dirigida per Camilo José Cela, amb seu a Mallorca i forta projecció internacional. • Obra Cultural Balear: entitat cívica per a la defensa de la llengua i cultura catalanes a les Illes Balears. • Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC): associació professional d’escriptors catalans, de la qual Llompart fou cofundador i president. • Any Llompart: denominació dels diferents programes d’actes (2018, 2025) dedicats al seu record i estudi. Conclusió Aquest episodi d’El Crepuscle és, alhora: • Un retratat profund de Josep Maria Llompart com a poeta, editor, activista i figura cívica. • Una reflexió sobre la precarietat de les humanitats, la terminologia sobre migracions i la necessitat d’empatia social. • Un joc erudit i alhora accessible que relaciona òpera i història mallorquina, mostrant com la cultura global es pot llegir des de la perspectiva local de les Illes Balears.

  • Des dels Marges: Celebrem la vida com a nins - episode art
    Des dels Marges
    57'

    Des dels Marges: Celebrem la vida com a nins

    En aquest episodi de Des dels Marges a Ona Mediterrània, fem una pausa en les entrevistes habituals per gaudir d'una selecció musical plena de criteri i energia. Sota el lema Com a nins, el programa ens transporta des de la Jamaica de Prince Buster i l'ska de Laurel Aitken fins al punk britànic dels Cockney Rejects. Hi ha un espai destacat per a la consciència social amb el Cant dels Maulets i la veu combativa de Fermín Muguruza, així com un recorregut per l'escena catalana amb Doctor Calipso i Es Català. És una invitació a celebrar la vida, movent el cos des de la pista de ball fins a la muntanya de Montserrat, tot barrejant la nostàlgia dels 80 amb la força de la música negra i el folk valencià d'en Pep Botifarra. Un viatge sonor que reivindica la memòria compartida, la identitat i, sobretot, l'alegria de resistir davant la precarietat cultural i el fred hivernal d'una manera vitalista i autèntica.

  • Corals, dones i història musical - episode art
    El Crepuscle
    58'

    Corals, dones i història musical

    Panorama general de l’episodi Ona Mediterrània emet un nou capítol d’El Crepuscle estructurat en dues grans parts: Entrevista a Anna Cristina Llabrés González (mestra de música, directora coral i doctora en educació) arran del llibre De co en co. El món coral a Mallorca, segle XIII–XXI. Secció «Cometes» de la Maria dedicada a dones músiques i compositores nascudes o mortes al novembre, amb escolta de peces poc habituals. L’episodi és molt coral en tots els sentits: parla del cant coral com a pràctica educativa, social i històrica, i alhora reivindica la presència de les dones en la música clàssica i en la direcció d’orquestra. 1. Entrevista a Anna Cristina Llabrés: vocació i educació musical 1.1. Presentació de la convidada i peça inicial • Anna Cristina Llabrés és mestra de música, pedagoga musical, cantaire, directora coral i doctora en educació per la UIB. • La seva tesi tracta de les corals infantils i juvenils de Mallorca, amb una aproximació històrica i pedagògica. • Actualment és professora del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB. • Presenta el llibre De co en co. El món coral a Mallorca, segle XIII–XXI (Lleonard Muntaner editor), que es presentarà al Teatre de Lloseta. «Bach, amb un instrument, diu més que potser una orquestra de 80 músics.» La convidada tria una suit per a violoncel de Bach per obrir l’entrevista, perquè li transmet calma, senzillesa i tensió alhora, i exemplifica com, amb una sola veu instrumental, es pot fer un discurs musical riquíssim. 1.2. Orígens de la vocació docent i musical • De petita ja li agradava «comandar», organitzar grups i fer coses en conjunt. • Comença música per casualitat, arrossegada per una amiga, i estudia piano a primària. • A secundària ja té clar que vol fer magisteri musical a la UIB, combinant la seva passió per la música i per la docència. La seva trajectòria mostra una vocació docent precoç, lligada a la idea de treball col·lectiu i de comunitat, que després trasllada al cant coral. 1.3. La classe de música avui: entusiasme i limitacions • No sempre la música és la «classe de diversió»; depèn molt del context, del grup i del mestre. • Les aules estan massificades i la realitat educativa és complexa, amb moltes necessitats diverses. • A l’aula de música, però, els infants viuen una experiència diferent de les assignatures «troncals» (llengua, matemàtiques, medi): - Es treballa en grup de manera activa. - Hi ha afinitats amb educació física (cos, moviment, cooperació). • Crítica central: la música (i l’educació física) tenen molt poca presència horària al currículum, fet que repercuteix en el panorama cultural contemporani: menys públic, menys valoració social de la música. «La música ha de ser participativa, els infants han de viure la música.» També denuncia la burocratització de la feina docent: • Mestres cansats de paperassa, canvis terminològics i exigències administratives. • Necessitat de justificar-ho tot per escrit davant possibles queixes, amb la sensació que la paraula del mestre val poc. 1.4. Infants, adults i pedagogia del cant coral Infants vs adults en un cor • Cada grup (infants, adults, dones) té les seves pròpies dificultats pedagògiques: - Infants: més moguts, cal gestió de grup, però imiten molt ràpid i tenen menys prejudicis. - Adults: la vida és més complexa, hi ha cansament, horaris, responsabilitats; tot s’ha d’explicar i justificar molt més. Es pot educar qualsevol veu? «Tot se pot educar… però no tothom serà cantant professional.» • Com a pedagoga, defensa que tothom pot educar la veu, igual que tothom pot fer esport. • Condicionants: - Genètica i condicions prèvies. - Experiència musical prèvia: qui no ha cantat mai o ha rebut missatges com «tu no vals per això» arrossega por i prejudicis. • Objectiu realista: nivell amateur digne, per cantar en una coral; no tothom arribarà a nivell professional. • Detecta manca de consciència vocal: infants amb problemes de veu que no es deriven al metge. 1.5. Per què la música és essencial en la formació? La convidada defensa un paper central de la música en el procés formatiu de qualsevol persona: • Desenvolupa habilitats diverses (atenció, escolta, coordinació, memòria, treball en equip). • Aporta enriquiment personal i plaer estètic, com provar una cuina nova. • Fomenta que, de grans, siguem consumidors de cultura (concerts, teatre): - Sense haver viscut música com a intèrpret, és difícil apreciar-la com a espectador. - Sense públic que valori la cultura, els projectes (cors, concerts) tenen poc recorregut. Es dibuixa un cercle virtuós o viciós: • Més música a l’escola → més públic i més valora­ció cultural → més activitat coral i musical. • Menys música → menys públic → fragilitat econòmica i menys vitalitat del món coral. 1.6. Investigació universitària sobre música i món coral • Al món universitari hi ha grups d’investigació dedicats a l’educació musical i al cant coral, però no és un camp central. • La seva tesi se centra en corals infantils i juvenils de Mallorca i posa de manifest: - Manca d’estudis previs sobre el món coral illenc. - Dificultat per quantificar les corals, perquè és una realitat viva i canviant. «No hi ha organismes institucionals que vetllin pel món coral.» • Ja no existeix la federació de corals que hi havia antigament. • Falta una infraestructura institucional que: - Censi i coordinin les corals. - Faciliti concerts conjunts i projectes. - Doni suport institucional estable al món coral. Aquesta precarietat obliga els investigadors a fer treball de camp individual per saber quants cors hi ha i com funcionen. 1.7. Cant coral a l’escola: flautes, YouTube i alternatives Es planteja si a les escoles es treballa prou el cant coral o si es redueix l’educació musical a la flauta dolça. • Diferència entre: - Coral «formal»: grup estable, assaig setmanal, director fix. - Cant coral dins l’aula: tot el grup classe canta plegat com a activitat ordinària. Factors clau: • Habilitats del mestre: si sap cantar, dirigir i transmetre, farà cant coral; si no, es refugiarà en altres recursos. • Crítica a l’ús passiu de la tecnologia: - Posar un vídeo de YouTube i que els infants només escoltin no és fer música. - La música ha de ser experiència viva i participativa. • La flauta no és un mal recurs (està al currículum), però no hauria de monopolitzar l’assignatura. • Amb només una hora setmanal és molt difícil combinar: - Instruments (flauta, ukelele, xilòfon…) - Cant coral - Escolta activa i context cultural. 1.8. Reclutar i mantenir cantaires: compromís i socialització «No se pot venir de manera esporàdica a una coral.» Reclutament: • Cristina dirigeix el cor Music Art Lloseta i el cor de dones de Sant Francesc d’Inca i manté portes obertes a nous cantaires. • La dificultat no és només reclutar gent, sinó que entengui i valori el que significa formar part d’un cor: - Paciència per entrar a la dinàmica. - Acceptar el compromís d’assajar cada setmana. Continuïtat: • Molta feina de gestió de persones: cal que el grup s’hi trobi a gust també fora de l’estricta activitat musical. • Quan l’ambient és bo, la gent s’hi queda; quan no encaixa amb expectatives o ritmes de vida, alguns cantaires acaben marxant. El cant coral es presenta així com una activitat artística i social alhora, amb un fort component de comunitat. 1.9. Tòpics i realitat: corals, església i edats Existeixen dos tòpics molt arrelats que la convidada matisa: «Cor és cosa d’església» • Històricament, el binomi cor–església és inseparable durant segles. • A Mallorca, les primeres grans estructures corals estan vinculades a: - La Seu i les seves capelles. - Altres capelles de Palma que rivalitzaven amb la Seu. • A partir dels segles XVII–XVIII, amb la Revolució Industrial: - Apareixen clubs de cant (Lieder Tafeln, societats obreres) a Anglaterra i Alemanya. - El cant coral surt de la litúrgia i es converteix també en oci laic i associatiu. Encara avui, però, la imatge social dominant continua sent «cor d’església de gent gran». «Cor és cosa de gent major» • És cert que hi ha moltes corals de jubilats, perquè: - Cantar és una activitat fàcil d’encaixar a la tercera edat. - Hi ha temps lliure per assajar. • Però també hi ha corals amb franges d’edat molt variades: - A Inca, hi ha cantaires des dels 17 anys fins a edats avançades. - A Lloseta, una coral d’adults amb mitjanes d’edat més joves de l’estereotip. Gènere i cant coral • En corals infantils no hi ha paritat real: hi ha més nines que nins. • A l’edat adulta passa igual: més dones cantaires. • Exemple emblemàtic: l’Escolania dels Blauets de Lluc: - Originalment només de nins. - A partir de principis dels 2000, s’hi incorporen nines. - Actualment hi ha més nines que nins o, com a mínim, un equilibri invertit respecte a l’origen. Això apunta a factors de socialització de gènere: les nines estan més predisposades socialment a cantar, mentre que els nins hi arriben amb més reserves. 1.10. Definicions de «cant coral» i arrels populars Hi ha un debat més tècnic sobre què és exactament «cant coral»: • Molt del cant col·lectiu neix de cants espontanis de treball: - Camps, collites, plantacions, cants espirituals. • Alguns musicòlegs discuteixen si això és o no «cor» en sentit estricte: - Cal polifonia (diverses veus diferenciades)? - O n’hi ha prou amb la uníson col·lectiva? Sigui com sigui, aquests cants d’origen popular i laboral han alimentat gran part del repertori coral posterior, especialment els espirituals negres i moltes cançons arranjades per cor mixt. 1.11. Messies participatius: oportunitat o sacrilegi? Es planteja el cas del Messies participatiu de Händel, molt popular en formats massius (Royal Albert Hall, etc.). «És una bona excusa perquè molta gent de corals de poble pugui ajuntar-se i fer un treball amb orquestra.» Punts clau: • Valor positiu: - Permet que cors petits s’uneixin i cantin grans obres amb orquestra. - Genera experiència coral i social molt rica. • Condicions necessàries: - Ha d’haver-hi una direcció musical sòlida. - Cal criteri i treball seriós per no banalitzar l’obra. Sense aquests requisits, es corre el risc que Händel «s’aixequi de la tomba» a protestar. 1.12. El llibre De co en co: història coral de Mallorca El llibre, extret en part de la seva tesi, vol respondre a la pregunta: «D’on ve el món coral que tenim avui a Mallorca i com hem arribat fins aquí?» Continguts principals: • Capítol introductori amb definicions i conceptes bàsics sobre cant coral. • Recorregut històric cronològic: - Primeres manifestacions de cant coral a la Seu. - Altres capelles de Palma que competien amb la catedral. - Arribada de la «revolució coral» europea (Anglaterra, Alemanya, Catalunya) i connexió amb la Renaixença. • Segles XX i XXI: - Repàs de les corals més representatives i amb trajectòria significativa. - No és un catàleg exhaustiu (seria impossible), sinó un mapa orientatiu. El llibre ofereix una contextualització històrica necessària per entendre la situació actual de les corals infantils i juvenils, que són el focus principal de la tesi. 1.13. Consell vital i peça final: arrels i ales Al tram final, la convidada ofereix un consell per viure millor: «Trobar alguna activitat que ens connecti com a persones.» Idees clau: • La societat tendeix a l’individualisme i a la desconnexió. • És vital cercar activitats en companyia (corals, clubs, associacions…) que ens ajudin a: - Relacionar-nos. - Millorar com a persones. Com a peça de comiat, escolten «So de pastera», cançó tradicional mallorquina que Cristina ha arranjat per al cor de dones de Sant Francesc d’Inca. • Combina arrels i innovació: - Repertori de les nostres arrels. - Amb elements nous que donen ales al cor. • Aquesta versió s’ha dut arreu de l’Estat en intercanvis corals i s’ha enregistrat als estudis d’Ona a Bunyola amb Miquel Brunet. La peça resumeix la seva visió: la tradició coral com a base, però oberta a noves formes i contextos. 2. Secció «Cometes»: dones músiques i compositores Després de la falca institucional d’Ona Mediterrània sobre fer-se soci i donar suport a la ràdio, la Maria enceta la secció «Cometes», amb veu solista i un tema monogràfic: Dones pianistes, cantants, compositores i directores relacionades amb el mes de novembre. El fil conductor és la visibilitat de les dones en la història de la música clàssica, sovint relegades o poc programades. 2.1. Criteris i enfocament de la secció • Les dones triades han nascut o mort al novembre. • Són músiques clàssiques (pianistes, compositores, directores, cantants líriques). • Es prioritzen noms poc coneguts o poc sonats al programa, en lloc de les grans figures habituals. La Maria combina dades biogràfiques bàsiques (anys, llocs, lligams familiars, fets rellevants) amb breus fragments d’audició, tot oferint un panorama variat i heterogeni. 2.2. Francesca Madriguera (pianista i compositora) • Pianista i compositora catalana, alumna predilecta d’Enric Granados. • Es casa primer amb un home d’Uruguai i se’n va a viure allà. • El 1935 es casa amb el gran guitarrista Andrés Segovia; posteriorment se’n separa. • Mor el 12 de novembre de 1965. • S’escolta una «Serenata» seva, que mostra la seva faceta de compositora, sovint eclipsada per les figures masculines del seu entorn. 2.3. Magni (o Magní) Valerie White (compositora anglesa) • Compositora anglesa, morta el 2 de novembre de 1937. • Va escriure bàsicament música per a piano, però també una òpera anomenada Jocelyn. • La secció inclou una peça vocal: «How do I love thee…» (probablement sobre el poema de Elizabeth Barrett Browning), que mostra una escriptura lírica i refinada. Aquest fragment evidencia l’existència d’un repertori anglès de cambra compost per dones que gairebé no es programa. 2.4. Alma Rosé (violinista i directora de cor a Auschwitz) • Neix a Viena el 3 de novembre de 1906; neboda de Gustav Mahler, en una família profundament musical. • Violinista i directora d’orquestra. • D’origen jueu, el 1943 és deportada a Auschwitz. • Allà crea i dirigeix un cor i orquestra de dones que: - Canten al matí i al vespre (llevar-se i dormir). - Són obligades a tocar quan els oficials es volen «divertir». El fet d’organitzar aquest cor salva la vida de moltes dones. • Alma Rosé mor jove al camp, a causa d’una malaltia, no executada directament, però dins el sistema concentracionari. • La secció recupera una gravació de 1928 d’obres de Bach, enregistrada amb el seu pare Arnold Rosé. Tot i la qualitat tècnica limitada de l’època, permet sentir la seva musicalitat i la línia violinística. Aquesta història il·lustra com el cant coral i la música poden ser instrument de supervivència literal en contextos extremadament adversos. 2.5. Malena Ernman (mezzosoprano sueca i Eurovisió) • Nom complet: Sara Magdalena «Malena» Ernman, nascuda el 4 de novembre de 1970. • Mezzosoprano sueca de formació clàssica. • Representa Suècia a Eurovisió 2009 amb una cançó pop–operística; la Maria en fa sonar un fragment. • És, a més, mare de Greta Thunberg, la coneguda activista climàtica. • Per contrast, se n’escolta també l’«Ave Maria», on mostra el seu registre clàssic líric, molt diferent del to eurovisiu. El cas exemplifica la permeabilitat entre món clàssic i mediàtic i com una cantant d’òpera pot passar per formats massius sense abandonar la seva carrera seriosa. 2.6. Jane Evrard / Jane Chevalier (directora d’orquestra) • Nascuda Jane Evrard, coneguda artísticament com a Jane Chevalier. • Mor a París el 4 de novembre de 1984. • El 1930 esdevé la primera dona a dirigir una orquestra professional a França. • A la secció se n’escolta una «danserie», que reflecteix el seu interès per repertoris dansables i probablement neoclàssics. És un altre exemple de dona pionera en la direcció orquestral, en un camp llargament monopolit­zat per homes. 2.7. Montserrat Torruella (mezzosoprano, «morbo reial») • Mezzosoprano barcelonina, nascuda el 5 de novembre de 1951. • Debuta al Gran Teatre del Liceu el 1991. • El «morbo» que destaca la Maria: el 1997 és escollida per cantar a les noces de la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin. • Se n’escolta un fragment de quatre cançons (una suïta), que posen de manifest la seva solidesa vocal malgrat no ser una figura molt mediàtica. La menció serveix per visibilitzar cantants locals de bona trajectòria que no han assolit gran fama internacional però han mantingut carreres sòlides. 2.8. Elena Romero Barbosa (directora i compositora republicana) • Nascuda a Madrid el 7 de novembre de 1907. • Primera dona a dirigir una gran orquestra simfònica a Espanya: - Orquestra Simfònica de Barcelona. - Orquestra de Ràdio Nacional d’Espanya. • Compromesa políticament amb la República, es veu obligada a exiliar-se. • Compositora de diverses obres, entre les quals una «Fantasia espanyola» que se sent al programa. La secció denuncia que, malgrat la seva importància, les seves obres gairebé no han entrat al repertori habitual, i caldria recuperar-les. 2.9. Marcelle de Manziarly (compositora francesa del «Grup dels Sis») • Anomenada pel presentador com «Marcel(le) Taifez»; en realitat probablement es refereix a Marcelle de Manziarly (o altra compositora del cercle del Groupe des Six francès), morta el 7 de novembre de 1983. • Va formar part o va estar molt vinculada al «grup dels sis» (Cocteau, Milhaud, Poulenc, Honegger, etc.) o al seu entorn estètic. • Durant temps es pensava que havia deixat poc repertori, però la recerca ha anat descobrint més de 170 composicions. • S’escolta una «Arabesque» per a clarinet i piano, d’estil proper al romanticisme tardà–primer modernisme, amb influència wagneriana. Aquest cas mostra com la recerca musicològica actual està recuperant un corpus extens d’obres de dones compositores que havien quedat invisibilitzades. 2.10. Cantant wagneriana (Tristany i Isolda) La Maria introdueix una altra cantant, fortament associada al repertori wagnerià: • No se n’explicita clarament el nom, però és una soprano o mezzosoprano especialitzada en Wagner. • Se n’escolta un fragment de Tristan und Isolde, on la pregunta irònica és si interpreta Tristany o Isolda. L’objectiu és mostrar la força vocal i dramàtica de les grans veus femenines en un repertori exigent com el de Wagner. 2.11. Carlotta Ferrari (última parada automobilística–lírica) • La secció es tanca amb Carlotta Ferrari, compositora italiana. • Mor a Bolonya un 22 de novembre (dia de Santa Cecília, patrona de la música) de 1907. • El cognom Ferrari dona peu al joc «automobilístic», però la Maria remarca que també hi va haver una Ferrari música. • Va escriure diverses òperes i obres vocals, si bé la secció no entra en gran detall analític. La menció final reforça la idea de corregir el cànon incorporant noms femenins que han aportat repertori operístic rellevant. 3. Idees clau que travessen tot l’episodi 3.1. Música com a experiència col·lectiva i humanitzadora Tant l’entrevista com «Cometes» convergeixen en una idea central: La música, i especialment el cant coral, és una pràctica col·lectiva que estructura comunitats, educa i, en situacions extremes, pot arribar a salvar vides. • A l’aula: ensenya cooperació, escolta i respecte. • Als cors: crea xarxes socials i amistat més enllà de la música. • A la història: ha servit com a espai d’oci, de lluita, de resistència i de litúrgia. 3.2. Invisibilització i reivindicació de les dones músiques La secció de la Maria posa el focus en la visibilitat de les dones en la música clàssica: • Pioneres en direcció d’orquestra (Elena Romero, Jane Chevalier). • Compositores amb catàlegs extensos però poc programats (Francesca Madriguera, Carlotta Ferrari, Marcelle de Manziarly). • Intèrprets que desafien fronteres entre clàssic i popular (Malena Ernman). • Històries de resistència i tragèdia (Alma Rosé a Auschwitz). L’episodi contribueix a renovar el llenguatge i el relat canònic de la història de la música, incorporant-hi aquestes figures. 3.3. Necessitat de suport institucional i social Tant en el cas de les corals de Mallorca com en la recuperació del repertori compost per dones, apareix la idea de: • Necessitat de suport institucional (federacions, censos, programes, finançament, recerca). • Necessitat de públic i consum cultural actiu. • Importància de mitjans com Ona Mediterrània, sostinguts per sòcies i socis, que donen espai a aquestes veus i continguts. En conjunt, l’episodi funciona com una defensa militant del valor de la música coral i de la presència de les dones en la història musical, des del nivell més local (cors de poble, escoles de Mallorca) fins al panorama internacional (Eurovisió, Wagner, Auschwitz).