L'episodi de Copinya de Volta Verda a Ona Mediterrània es dedica íntegrament a la música experimental i la recerca sonora. Mitjançant la figura d'Alvin Lucier, el programa analitza com la percepció auditiva pot ser modificada a través de la tecnologia i l'espai físic. S'exposen obres clau on les interferències electròniques, la modulación instrumental i la veu humana es transformen en textures abstractes. El punt culminant és l'anàlisi de la peça icònica en què la paraula es dissol en les freqüències ressonants d'una sala, destacant el paper de l'experimentació com a via per descobrir noves formes de bellesa i ritme. Una sessió imprescindible per entendre la cultura contemporània des d'una vessant avantguardista i radical.
Primer episodi d'Entre Notes i Mones a Ona Mediterrània, un programa concebut com un bar radiofònic que aposta per la cultura local i la música en directe. Els presentadors analitzen amb humor i ironia problemes greus com la gentrificació, el preu de l'habitatge a Palma i la dificultat de ser artista en un entorn de precarietat cultural. L'episodi ret homenatge a la figura de Víctor Uris i recupera l'esperit de la sala Sa Finestra. Inclou una actuació acústica de Joe Orson, seccions de cuina i una crònica social sobre la pressió turística a través del personatge de Madó Harmonia. És una oda a la resistència artística de les Illes Balears davant els canvis socials i econòmics actuals.
En aquest episodi d'El Crepuscle a Ona Mediterrània, Pere Estalric i Sebastià Roser ens conviden a un recorregut detallat per la cultura balear i les tradicions de novembre. Analitzen la transició cap a l'hivern mitjançant les dites populars, la gastronomia de Tots Sants i la importància de les matances del porc a la Mallorca rural. El contingut destaca la rellevància socioeconòmica de l'oliva i l'oli novell, així com el dens calendari de fires que culmina amb el Dijous Bo d'Inca. Finalment, el programa s'obre a la visibilitat femenina en la música amb les cançons de Natiu Herrero i recorda figures cabdals com Ramon Llull, tot plegat emmarcat en la defensa del patrimoni cultural i la llengua catalana davant les influències externes com el Black Friday o Halloween.
En aquest episodi de Les Indòmites a Ona Mediterrània, els locutors ens ofereixen una mescla explosiva d'actualitat, humor i crítica cultural. Es tracten temes que van des de la curiosa independència de Cuenca fins a la recent fita arquitectònica de la Sagrada Família, que ja és l'església més alta del món. També hi ha espai per a la reflexió sobre el context cultural actual, la importància de ser sòcia d'un mitjà lliure com el dBalears i una denúncia subtil de la precarietat cultural. Entre preguntes absurdes i anècdotes sobre la identitat balear, es reivindica el paper de les dones creadores en un ecosistema dominat per la immediatesa. Finalment, es fa una divertida immersió en el cinema de l'Índia de Netflix, destacant la seva musicalitat i originalitat desbordant, tancant un programa que, amb una veu singular, aconsegueix connectar la quotidianitat amb la reflexió més profunda sobre la nostra societat.
Episodi dividit en dues grans parts: una secció musical temàtica i una entrevista de fons amb Caterina Valriu. A la primera, Maria proposa peces on el títol inclou un instrument musical: des de la Reina de la Nit de La flauta màgica de Mozart, passant per la Simfonia núm. 3 amb orgue de Saint-Saëns i una simfonia per percussió d’un compositor que havia viscut a Mallorca, fins al pop de Billy Joel amb Piano Man, la delicada Blue Guitar de membres de The Moody Blues, la difícil balada amb trompeta de Raphael i les icòniques Tubular Bells de Mike Oldfield. Entre peces, es combinen dades històriques i comentaris personals. La segona part és una conversa profunda amb Caterina Valriu, especialista en rondalles, llegendes i literatura infantil i juvenil, recentment nomenada membre numerària de l’Institut d’Estudis Catalans. Parla de Baltasar Samper i el Cançoner Popular de Catalunya, de la seva trajectòria de mestra a catedràtica, de la importància de la narració oral i la pèrdua del paper dels padrins, de la censura moral a les rondalles d’Alcover i de la singularitat del mot rondalla. Presenta els seus llibres Les rondalles de sa Pobla i Les llegendes de l’Arxiduc, fruit de 7–8 anys de recerca. Tanca amb un consell vital extret d’una rondalla: aprendre a “prendre per l’embocadura” els maldecaps, relativitzant-los i centrant-se en allò essencial.
Al so de l'Aurora és un programa amb intenció formativa i divulgativa presentat per Aurora, col·lectiu de joves revolucionaris, en el que se tractaran diversitat de temes de la realitat política, tant de l'illa com internacional, amb una perspectiva juvenil i revolucionària.
Panorama general Programa d’El Crepuscle a Ona Mediterrània dedicat a les rondalles, llegendes i tradicions populars amb la convidada Caterina Valriu Llinàs. El primer tram inclou la secció musical "cometes" amb peces que duen instruments al títol. La segona part és una entrevista en profunditat sobre el llegat de Baltasar Samper, la recerca en rondallística, la literatura infantil i juvenil, el paper de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’estat de la narració oral avui. Cometes musicals: instruments al títol • Mozart — La flauta màgica: ària de la Reina de la Nit. • Saint-Saëns — Simfonia núm. 3 "amb orgue": celebració de l’orgue simfònic. • Simfonia per percussió (André/Andrew Bourgeois): curiositat sobre un compositor que visqué a Mallorca (2002–2008). • Billy Joel — Piano Man (1973): peça clau que li relança la carrera. • 10cc — Blue Guitar (1976): pop melòdic amb connexió Moody Blues. • Raphael — Balada triste de trompeta (film "Sin un adiós", 1969/70): molt exigent vocalment. • Mike Oldfield — Tubular Bells (1973): icònic projecte primerenc; inventari d’instruments (grand piano, reed and pipe organ, etc.). "Secció eclèctica i didàctica, posant en valor instruments menys habituals (percussió, orgue) i clàssics del pop." Entrevista a Caterina Valriu Llinàs Homenatge a Baltasar Samper i el Cançoner • Reivindicació de Baltasar Samper com a figura clau de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (missions a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera als anys 20–30). • Presentació recent del llibre de recerca sobre Samper (premi Rafel Patxot de l’IEC) i anunci de recital al Teatre Principal. • Context històric: exili i persecució política; Samper morí a Mèxic; Rafel Patxot a Suïssa. Trajectòria i docència • De Magisteri a la UIB: nou anys de mestra de primària i professora universitària (catedràtica des de 2018). • Valor del contacte amb infants per a un estil docent clar i entenedor. Literatura infantil i juvenil (LIJ) • La LIJ existeix com a ecosistema ric (autors, il·lustradors, editorials) i els bons llibres són intergeneracionals. • Tesi inicial: diàleg entre rondallística i LIJ contemporània. • Traduccions: experiència amb edicions en coreà i altres llengües; títols com El peix Nicolau o L’amic de paper. L’IEC: funció, figures i paritat • L’IEC no és només diccionari: la convidada s’integra a la Secció Històrico-Arqueològica (història, música, literatura, arqueologia). • Record d’Antoni Riera i Melis (vicepresident de l’IEC, medievalista) i continuïtat mallorquina: Pare Massot, Damià Pons, Joan Mas. • Nova normativa de paritat: equilibri progressiu amb més dones en franges d’edat més joves. L’ofici de contacontes avui • Trencament de la transmissió oral familiar: famílies més petites, ritmes de vida, llibres que substitueixen el relat oral. • A l’escola, es conta massa aviat i massa poc tard: les rondalles meravelloses encaixen millor a partir dels 6–7 anys. • Biblioteques municipals: millora notable amb espais infantils, contacontes i activitats. Censura, temes i definició de la rondalla • Alcover i altres col·lectors "purgaren" moralment però no tergiversaren les trames. • Les rondalles inclouen temes adults (violència, incests, transgressions); eren relats per a tothom, no exclusivament infantils. • Etimologia i especificitat catalana de rondalla respecte de conte literari. Recerca i projectes recents • Treball en xarxes interdisciplinàries: Grup d’Estudis Etnopoètics (trobada a Formentera), col·laboracions amb Tarragona, Santiago i València. • Projectes: posada en llum del corpus de l’Arxiduc Lluís Salvador (169 rondalles). • Llibres 2025: Les Rondalles de Sa Pobla i Les Llegendes de l’Arxiduc; premis recents. Consell final "Els de ser prendre l’embocadura" dels maldecats: relativitzar les preocupacions, llevar importància al que no en té i centrar-se en allò essencial, amb calma i perseverança.
A cada programa viatjarem per estils molt diferents — des de la salsa fins a la cúmbia, passant pel rock, el jazz, o els ritmes negres i andalusos — perquè la música no té fronteres, però sí memòria i conflicte. Parlam de música com a arma i com a empoderament, com a espai de resistència, com a acte de rebel·lia i també d’alegria col·lectiva. I a més de música, tendrem col·laboracions que miraran l’actualitat des d’una mirada anticapitalista i mallorquina, des dels carrers, els camps i les perifèries d’aquest món que ens vol muts però ens trobarà cantant.
Resum general • Programa matinal de Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània amb una edició molt coral i de gran ritme informatiu i cultural. • Temes clau: memòria democràtica, Serra de Tramuntana i desregulació, fires i cultura local a Inca (OCB), circ i polítiques culturals (Cirque Bové), anàlisi climàtica i dresca europea, especial musical d’Adele i poesia amb el llibre “Brindis”. "La dignitat és la nostra bandera... Derogar aquesta llei no és un acte de neutralitat. És un acte de part." Actualitat i titulars dBalears i VilaWeb • Política i drets: polèmica entre Jaime Martínez i Lucía Muñoz; tercera detenció a Palma per solidaritat amb Palestina; Junts avala la ruptura amb el PSOE. • Govern i turisme: dimissió del director general de Turisme; debat i crítiques sobre el model de turisme de masses. • 25N: augment d’atenció a víctimes a Manacor i activitats a la UIB (a l’antena hi sona com “UIP”). • Memòria: Armengol presideix homenatge a guerrillers antifranquistes. • Cultura: Evolution Mallorca International Film Festival (consolidació i palmarès); la Catedral de Mallorca s’afegeix a l’Any Gaudí 2026. • Llengua: l’OCB insta les aerolínies a respectar la toponímia i incorporar el català. • VilaWeb: mobilitat i frontera a Andorra; conflictes laborals als mitjans públics; judici pels fets de l’1-O. Segon bloc de premsa (MDB, Diario de Mallorca, Última Hora) • Dimissió del número 2 de Turisme abans del WTM Londres. • Casos socials: tancament d’un negoci per pujada de lloguer; denúncia d’assetjament escolar; successos judicials. • Esports: l’Atlètic Balears somia un rival de 1a a Copa. • Ciutat i llengua: veïnada de Llucmajor deixa un ple per l’ús del català; debat veïnal a Son Bordoi. Editorial: memòria democràtica (Francisca Grimalt) • Defensa contundent de la Llei de Memòria Democràtica i denúncia de l’intent de derogació. • Reconeixement a víctimes i famílies, i a la feina clandestina prèvia a la llei (fosses, recerca de familiars). • Apel·lació directa als 28 diputats del PP perquè “mirin als ulls” la ciutadania i no practiquin el “turisme de l’oblit”. • Referents: Aurora Picornell, Son Coletes, presons, camps i silencis de postguerra. "Obrim les finestres i deixem entrar l’aire de la veritat i netegem la casa." Secció Maria de Lluc Muñoz: Seminari Blanquerna 2025 (40 anys) • Dates i lloc: 1-2 de novembre, Hotel Eix Platja Daurada (Can Picafort). • Eixos del programa: - Sindicalisme nacional i de classe (CSC, ELA/AP, CIG, COS) i resposta a l’extrema dreta. - Taula sobre llengua i integració (Catalina Mangual i Òmnial Bacali): el català com a llengua d’integració? - Estratègia política: passos del sobiranisme a les Illes (Jordi Muñoz) i cas d’èxit del BNG (Carme da Silva). - Jovent i habitatge: organitzacions juvenils dels Països Catalans. - Diumenge: “Quatre Illes, un País” amb Miquel Àngel Maria, Alejandra Ferrer i Bernat Joan; moderació de Margarida Solivellas. • Inscripcions via Etiquet.ib (inclou àpats i allotjament). Un espai per “fer país” des de la formació i la convivència. Entrevista: OCB Inca (Manel Amé) Fires, assemblea i vida associativa • Delegació en etapa de Junta Gestora: s’hi arriba a 15 persones per a la nova junta; Assemblea el 20 de novembre. • Activitats: Festa de les Gentenes, taules rodones, programació estable i obertura a més iniciatives durant les Fires d’Inca. • Llengua i integració: bona col·laboració amb l’Ajuntament (compliment normatiu); suport (via IEB) a cursos i projectes d’acollida lingüística per a nouvinguts (Magrib, etc.). • Mitjans locals: a Inca només hi ha “Som Inca” com a mitjà estrictament local; manquen ràdio i TV locals; contrasta amb Manacor. • Dijous Bo: OCB i Som Inca hi seran; oportunitat per visibilitzar cultura i llengua. Cultura de proximitat: Cirque Bové (Tià Jordà) 20 anys de “circ de la terra” • Del circ itinerant a companyia multiprojecte: espectacles en carpa, teatre i carrer; tallers; projectes solidaris; campanyes escolars. • Festival Circaire (Alcúdia): 10 edicions, fins a 20.000 espectadors en 2,5 dies; aposta pel circ contemporani en totes les vessants i per “sembrar públic”. • Programa escolar Descobreix el circ: acollida, visita a la carpa, història del circ (ombres i projeccions), i guia didàctica per a Primària. • Fusions artístiques locals (música–circ) i comunitat cultural. Crítica a les polítiques culturals • Precarització dels professionals d’arts escèniques, cachés per sota de costos i manca de contractacions correctes; “programació low-cost”. • Paper d’ajuntaments i del Consell de Mallorca: risc de “decadència cultural” si es prioritza el preu per sobre la qualitat i la legalitat laboral. • Futur: nova carpa (Verkami), coproducció a França (3 mesos de creació) i diada familiar “Escola Coliseu Menut” a Palma. Noves i Parers: clima, territori i Serra de Tramuntana • Crítica al Govern de les Illes Balears i al Consell en matèria de medi natural (conseller de Medi Ambient vinculat a la caça; regressió en conservació). • Informe “State of Climate Action”: rècord mundial d’ús de carbó el 2024; les renovables creixen però no desplacen el consum; cal reduir demanda. • Eurostat 2023: 79,7 Mt de residus d’envasos a la UE (177,8 kg/hab); reciclatge de plàstic al 42,1% (marge de millora). • Denúncia del GOB i l’Associació d’Estellencs a ICOMOS/UNESCO: la Serra de Tramuntana en risc per desregulació (amnistia d’il·legals en rústic, noves places turístiques, debilitament del PTM, gentrificació, pressió hídrica, col·lapse de mobilitat, patrimoni etnològic desprotegit, plans urbanístics obsolets). • Peticions: avaluació UNESCO, reversió de la desregulació, pla de mobilitat sostenible i protecció efectiva. Música en Balmó: especial Adele • Recorregut vital i musical per l’obra d’Adele: Easy On Me, Skyfall, Hello, Chasing Pavements, All I Ask, Someone Like You, When We Were Young. • Conversa distesa sobre gires, Las Vegas i la relació amb el desamor en la seva lírica; apunt sobre Bad Bunny i turisme/activisme a Puerto Rico. • Patrocini: bar–espai cultural “El Petit País” (producte local i activitat cultural de petit format). Bon dia, Poesia: “Brindis” (Maria Victòria i Àngels Cardona) • Llibre a quatre mans (i dues més visuals): 70 poemes en 7 parts simbòliques (arrel, tronc, branca, fulles, flor, fruit, ulls) — un brindis a la vida i a l’experiència. • Eix temàtic: edatisme i sororitat; visibilitzar dones de més de 70 anys com a subjectes actius culturals i socials. • Innovació: imatges (fotografia i litografies) accessibles amb codi QR; pròleg de Maria Antònia Massanet; edició de Godall (Matilde Martínez). • Referents i to: des del compromís fins a la bellesa quotidiana i l’humor (Antonina Canyelles), amb voluntat de compartir més que competir. Comunitat i suport • Crides a Fer-se soci d’Ona Mediterrània i a donar suport a dBalears per garantir la independència mediàtica. • Anuncis de proximitat: Revista L’Estel, 3 Globs (aigua i inserció laboral), salut dental (metodologia “Slow Dentistry”), i novetats editorials.
El programa El Crepuscle a Ona Mediterrània reuneix Tomeu Orell amb Joan Mallol i Serra per explorar la novel·la històrica El Sediciós (sobre Joan Baptista Picornell) i, a la segona part, una immersió musical en el disc Queen II amb en Bielvic. Punts clau de l’episodi • Picornell, revolucionari mallorquí: de la conspiració de Sant Blai contra l’absolutisme borbònic a Madrid, a l’exili a La Guaira i el seu paper com a precursor de la independència de Veneçuela, amb estada final a Cuba. • Joan Mallol i Serra, naturalista i gestor públic: trajectòria a la UIB, impulsor de la Llei d’Espais Naturals i del Parc Nacional de Cabrera, i vincle actual amb la DO Oli de Mallorca com a olivicultor i president del Consell Regulador. • Ficció documentada: la novel·la combina fets provats (Fouché, Floridablanca, Gual i España) amb llicències narratives (trobades imaginades, connexions simbòliques) i una llengua viva amb sabor mallorquí. • Debats contemporanis: paral·lelismes entre el segle XVIII i avui (p. ex., Turisme de masses a Ciutat amb els creuers), política i servei públic, i memòria històrica sovint oblidada a Mallorca. • Queen II amb Bielvic: disc conceptual dividit en cara blanca (Brian May) i cara negra (Freddie Mercury), enregistrat a Trident Studios, sense sintetitzadors, amb capes de guitarres i connexions estilístiques amb Pink Floyd i la iconografia de Mick Rock; referències literàries a Robert Graves a Mallorca. "Tenir corolles." Consell vital de Joan Mallol: cultivar diverses passions per viure millor. Entrevista a Joan Mallol sobre “El Sediciós” Qui és Joan Mallol i Serra • Naturalista i divulgador (obres sobre ocells, rèptils, biodiversitat). • Trajectòria pública: diputat (PSM), Conseller d’Agricultura, primer director de S’Albufera; docent a la UIB. • Producte local: olivicultor des de 2007 i president del Consell Regulador de Oli de Mallorca. Qui era Joan Baptista Picornell • Pedagog il·lustrat a Salamanca: famós pel seu mètode amb un nin de 3 anys sotmès a examen públic (ressò a la Gaceta de Madrid, citat per Jovellanos). • Revolucionari: conspiració de Sant Blai; condemna per sedició; deportació a Veneçuela; col·laboració amb independentistes; càrrecs al primer govern venezuelà; condemna l’esclavitud. • Ciència i salut pública: estudis de medicina a París; primer manual de farmacopèia publicat als EUA (Nova Orleans, febre groga). • Etapa final: demana perdó durant la Constitució de Cadis; autoritzat a viure a ultramar; viu i mor a Cuba com a regidor, metge i docent; el seu fill redacta al primer diari de Palma. • Llegat: fonts a Veneçuela i EUA (episodi texà); a Mallorca, cap carrer ni làpida en el seu record; l’autor reclama memòria. • Dedicatòria del llibre a Aurora Picornell (llinatge, pàtria i idees compartides). Metodologia i ficció vs realitat • Mallol combina documentació rigorosa (tesis d’Ana Carmen Michelena, arxius de la Societat d’Amics del País, hemeroteques) amb imaginació per articular escenes i enllaços simbòlics (p. ex., Maceo). • Personatges històrics: Fouché (vincle acreditat), Floridablanca (encàrrecs pedagògics), Goya via Godoy (context artístic i cortesà), Gual i España (companys d’armes). • Llengua del relat: català de Mallorca, ric i planer, amb comparacions actuals (p. ex., Turisme de masses de creueristes a Palma). Debats i context actual • Política i servei públic: Mallol defensa que “no tots els polítics són iguals” i reivindica el compliment de programes (Llei d’Espais Naturals va superar el mapa proposat). • Identitat i memòria: de l’auto-ignorància mallorquina a la necessitat d’homenatjar figures locals universals com Picornell. • Consell vital: “Tenir corolles” (passions) per créixer i contribuir. Secció musical: Queen II amb Bielvic Claus del disc • Conceptual: Cara blanca (Brian May) i cara negra (Freddie Mercury); portada i fotografia icòniques de Mick Rock. • Sons i tècnica: enregistrat a Trident; producció de Roy Thomas Baker; sense sintetitzadors, capes de guitarres de May; desitjaven David Bowie com a productor. • Temes destacats: Father to Son; White Queen (inspirada a The White Goddess de Robert Graves a Mallorca); Nevermore; The March of the Black Queen (preludi de Bohemian Rhapsody); Seven Seas of Rhye (single i clàssic en directe). • Connexions: ecos de Pink Floyd (overtures i textures), enllaços culturals amb Lou Reed i la fotografia de l’època. Apunts de ràdio i servei públic • Indicatiu i Falca publicitària: espots del Museu Marítim de Mallorca i del Consell de Mallorca. • Crida a Fer-se soci d’Ona Mediterrània per sostenir la graella de programació i el periodisme local.
En aquest episodi d'Ona Attac, s'analitza amb profunditat la petjada ecològica de Mallorca sota la lent de l'economia ecològica i la justícia climàtica. Intervenen experts com Cati Torres, Ivan Murray i Joan Moranta per debatre com les Illes Balears consumeixen recursos equivalents a setze vegades el seu territori, evidenciant la insostenibilitat del model turístic actual. Es critica la retòrica del desenvolupament sostenible institucional i es proposa la necessitat d'establir límits reals al creixement. La conversa també aborda la fragilitat econòmica del sistema i la urgència de polítiques públiques que defensin el bé comú. Finalment, es dedica un espai a l'emergència hídrica, explicant els problemes de salinització de l'aigua subterrània per sobreexplotació i l'elevat cost de les dessalinitzadores. Un programa essencial per entendre el panorama cultural i ecològic balear des d'una perspectiva crítica i transformadora.
L'episodi d'Es Jai de sa Barraqueta a Ona Mediterrània explora la riquesa de les tradicions de Tots Sants a Mallorca. A través de la mítica rondalla La por de Mancó i una entrevista amb la historiadora Bàrbara Suau, el programa analitza l'origen de la Nit de les Ànimes, els rituals d'il·luminació i la gastronomia típica com els panets de mort i els rosaris ensucrats. Es posa èmfasi en la necessitat de recuperar la cultura oral i les celebracions pròpies davant la globalització, recordant personatges de por locals com el Moro Cucu o el Drac. L'episodi conclou amb una peça musical sobre la Llarga Potor de Sant Joan, reivindicant la identitat sonora i cultural de les Illes Balears en un context de canvi social i desvinculació religiosa.
Transitant cap a un món millor! Programa d'anàlisi de la realitat per transitar amb propostes concretes cap a un món millor, més just, solidari i sostenible, que vol donar veu a persones i entitats que hi estan treballant. És important escoltar, conèixer el que es fa i el que es pot fer. Transita amb noltros i escolta'ns cada dijous d'11h a 12h a la 88.8FM. Amb Guillem Ramis i Margalida Rosselló.
Actualitat Política i Social de les Illes Balears El programa Bon Dia i Bona Vida d'Ona Mediterrània, conduït per Tomeu Martí, analitza els principals titulars de la jornada i l'actualitat més immediata de les Illes. Es produeix una profunda revisió de la premsa local de la mà del dBalears, destacant la gestió de la catàstrofe de la DANA a València i les crítiques al govern de Carlos Mazón, així com temes de memòria històrica i crisi d'habitatge a les illes. Entrevista amb Carme Gomila La nova presidenta d'Esquerra Republicana a les Illes Balears, Carme Gomila, detalla els seus objectius al capdavant de la formació: • Consolidació de la marca Aramés: Enforteix la unitat del projecte sobiranista a nivell estatal. • Cuidar la militància: Gomila aposta per un projecte col·lectiu i feminista que prioritzi els problemes del dia a dia (habitatge, llengua i territori). • Aliances polítiques: Debat obert sobre la continuïtat de l'aliança amb Sumar i la relació amb el govern autonòmic. Testimoni de la Global Sumut Flotilla Les mallorquines Reyes Rigó, Lucía Muñoz i Alejandra Martínez expliquen la seva experiència a la flotilla solidària cap a Gaza: • Assalt i segrest: Detallen l'abordatge de l'exèrcit israelià en aigües internacionals, denunciant-lo com un acte de pirateria. • Condicions de detenció: Descriuen la violència psicòloga, les faltes de garanties i el maltractament a la presó del desert del Nègueb. • Denúncia política: Critiquen la inacció del govern espanyol i les institucions balea rics davant el genocidi a Gaza. Curiositats de la Història: Josep Maria Llompart En Xisco Roger presenta un capítol dedicat al centenari del poeta Josep Maria Llompart i la històrica manifestació del 29 d'octubre de 1977: "Català, català, català" • Aquesta triple afirmació de Llompart va ser una resposta contundent als sectors que intentaven fragmentar la unitat de la poesia catalana i la llengua. • Es recorda el surrealisme polític de la Transició, on fins i tot institucions franquistes recolzaven el retorn de la democràcia per pura inèrcia de canvi. Crítica i Focus d'Actualitat En Jaume Sastre tanca el programa amb una anàlisi mordaç sobre la influència de certs mitjans forasters i la presència de figures com Eduardo Inda a Mallorca, a més de criticar el projecte de dipòsit de missils a l'aeroport de Palma i la polèmica al voltant de les memòries del rei emèrit.
