
Gabriel Gené Manila: Galeria de Solituds i ofici
Panorama general Entrevista a Gabriel Gené Manila a Ona Mediterrània dins d’El Crepuscle, centrada en la seva nova obra Galeria de Solituds, el seu ofici d’escriptor, la vocació pedagògica i una mirada crítica a la Mallorca de postguerra i al present. També s’hi tracten la seva tesi sobre infants salvatges, la relació amb Llorenç Villalonga, i reflexions sobre geopolítica i traducció literària. "La literatura és alliberadora: et dona ales —les teves ales." Temes principals 1) Vida, formació i vocació • Infància al Gaida entre vençuts de la postguerra; el relat oral com a matriu literària. • Vocació d’escriure per testimoniar el món dels vençuts: "Vaig començar a escriure perquè era fill d’una família de vençuts." • Formació com a mestre i pedagog; catedràtic d’Antropologia de l’Educació a la UIB; Medalla d’Or 2023 del Govern Balear. 2) Educació: llibertat vs. reproducció • L’educació pot alliberar o reproduir el poder social: "L’educació sempre és intervenció." • Aleshores i avui: precarietat del magisteri, destinacions complicades, però vocació com a motor. • Contra l’etiqueta d’adoctrinament: transparència sobre el propi pensament i autonomia del lector/alumne. 3) L’ofici d’escriure • Música i escriptura: Bach — Variacions Goldberg com a palanca creativa. • Ritme i oralitat: textos provats en veu alta com si fossin un podcast. • Escriure per a joves sense moralina: primer ha de agradar a l’adult; evitar fer pedagogia en la ficció. 4) Galeria de Solituds • Ficció filtrada de fets reals “que han sortit als diaris”, passada pel seu to i estil. • Personatges reconeixibles reimaginats; joc amb la percepció pública i el mite (p.ex. Napoleó). • Tornada a Moll (els orígens editorials); temes universals per a lectors diversos. 5) Recerca i memòria • Tesi sobre infants salvatges (cas “Marcos”): recerca pionera a Frankfurt i París; limitacions d’un projecte fet “sense equip” però d’altíssim impacte vital. • Relació amb Llorenç Villalonga: complicitat, misteri i llibertat d’estil. 6) Mirada al món • Testimoni del mur de Berlín i la decepció davant la corrupció del socialisme real. • Perplexitat amb Rússia (Putin) i la guerra d’Ucraïna; errades de pronòstic com a símptoma de la complexitat. 7) Consell final i comiat • Llegir molt per construir un lector lliure i únic. • Tancament musical amb Maria del Mar Bonet (“Marçà”). Punts clau destacats Educació • L’educació com a camí d’ascens social a la Mallorca franquista, malgrat l’elit local. • El magisteri: entre pobresa i fracàs del sistema, però també vocació i dignitat. Literatura i procés creatiu • Literatura com a joc amb el lector: sorprendre, defugir l’avorriment, treballar l’ofici. • El lector es construeix amb el temps: ser lector s’aprèn. • L’“amor virtual” com a idea literària: ens enamoram del que imaginem de l’altre. Societat i política • Mallorca d’ahir: vençuts/vencedors, repressió i resistència cultural. • Present incert, però la literatura com a eina d’interpretació i alliberament. Cites destacades "L’educació sempre és intervenció." "Jo escric perquè era fill d’una família de vençuts." "La gent no llegia per avorrir-se; llegia per divertir-se." "La literatura és alliberadora i et dona les teves ales." Notes de context i glossari • Emissió a Ona Mediterrània dins el programa El Crepuscle. • Reconeixement institucional: Govern Balear (Medalla d’Or). • Publicitat institucional: Consell de Mallorca (campanyes i serveis). • Trajecte acadèmic: UIB (professor emèrit, antropologia de l’educació).












