Tots els episodis

7760 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1921-1944 de 7760
  • Gabriel Gené Manila: Galeria de Solituds i ofici - episode art
    El Crepuscle
    1h

    Gabriel Gené Manila: Galeria de Solituds i ofici

    Panorama general Entrevista a Gabriel Gené Manila a Ona Mediterrània dins d’El Crepuscle, centrada en la seva nova obra Galeria de Solituds, el seu ofici d’escriptor, la vocació pedagògica i una mirada crítica a la Mallorca de postguerra i al present. També s’hi tracten la seva tesi sobre infants salvatges, la relació amb Llorenç Villalonga, i reflexions sobre geopolítica i traducció literària. "La literatura és alliberadora: et dona ales —les teves ales." Temes principals 1) Vida, formació i vocació • Infància al Gaida entre vençuts de la postguerra; el relat oral com a matriu literària. • Vocació d’escriure per testimoniar el món dels vençuts: "Vaig començar a escriure perquè era fill d’una família de vençuts." • Formació com a mestre i pedagog; catedràtic d’Antropologia de l’Educació a la UIB; Medalla d’Or 2023 del Govern Balear. 2) Educació: llibertat vs. reproducció • L’educació pot alliberar o reproduir el poder social: "L’educació sempre és intervenció." • Aleshores i avui: precarietat del magisteri, destinacions complicades, però vocació com a motor. • Contra l’etiqueta d’adoctrinament: transparència sobre el propi pensament i autonomia del lector/alumne. 3) L’ofici d’escriure • Música i escriptura: Bach — Variacions Goldberg com a palanca creativa. • Ritme i oralitat: textos provats en veu alta com si fossin un podcast. • Escriure per a joves sense moralina: primer ha de agradar a l’adult; evitar fer pedagogia en la ficció. 4) Galeria de Solituds • Ficció filtrada de fets reals “que han sortit als diaris”, passada pel seu to i estil. • Personatges reconeixibles reimaginats; joc amb la percepció pública i el mite (p.ex. Napoleó). • Tornada a Moll (els orígens editorials); temes universals per a lectors diversos. 5) Recerca i memòria • Tesi sobre infants salvatges (cas “Marcos”): recerca pionera a Frankfurt i París; limitacions d’un projecte fet “sense equip” però d’altíssim impacte vital. • Relació amb Llorenç Villalonga: complicitat, misteri i llibertat d’estil. 6) Mirada al món • Testimoni del mur de Berlín i la decepció davant la corrupció del socialisme real. • Perplexitat amb Rússia (Putin) i la guerra d’Ucraïna; errades de pronòstic com a símptoma de la complexitat. 7) Consell final i comiat • Llegir molt per construir un lector lliure i únic. • Tancament musical amb Maria del Mar Bonet (“Marçà”). Punts clau destacats Educació • L’educació com a camí d’ascens social a la Mallorca franquista, malgrat l’elit local. • El magisteri: entre pobresa i fracàs del sistema, però també vocació i dignitat. Literatura i procés creatiu • Literatura com a joc amb el lector: sorprendre, defugir l’avorriment, treballar l’ofici. • El lector es construeix amb el temps: ser lector s’aprèn. • L’“amor virtual” com a idea literària: ens enamoram del que imaginem de l’altre. Societat i política • Mallorca d’ahir: vençuts/vencedors, repressió i resistència cultural. • Present incert, però la literatura com a eina d’interpretació i alliberament. Cites destacades "L’educació sempre és intervenció." "Jo escric perquè era fill d’una família de vençuts." "La gent no llegia per avorrir-se; llegia per divertir-se." "La literatura és alliberadora i et dona les teves ales." Notes de context i glossari • Emissió a Ona Mediterrània dins el programa El Crepuscle. • Reconeixement institucional: Govern Balear (Medalla d’Or). • Publicitat institucional: Consell de Mallorca (campanyes i serveis). • Trajecte acadèmic: UIB (professor emèrit, antropologia de l’educació).

  • La Vida Ignota - Paca del 24/10/2025 - episode art
    La Vida Ignota

    La Vida Ignota - Paca del 24/10/2025

    Conversem amb Paca, una dona nadiua de Xile amb arrels familiars a Mallorca, qui ens compartirà la seva història personal i les transformacions que ha viscut a l’illa al llarg del temps. Membre activa de la Confederació General de Treballadors (CGT), un sindicat de classe amb presència a les Illes Balears, durant l’entrevista tindrem l’oportunitat de conèixer la seva perspectiva sobre l’actualitat política, tant a nivell local com internacional. Farem balanç sobre la realitat als centres de treball de l'hostaleria, parlarem de la vaga general en suport a Palestina i, com no, reflexionarem sobre la importància de la xarxa comunitària. A més, ens acompanyarà una bona dosi de rialles, cultura, literatura, oci i música. Esperem que gaudiu d’aquesta conversa tant com nosaltres, tot explorant aquesta experiència a la Vida Ignota!

  • Actualitat, "En Mallorquet", Pirineu i Beatles - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    3h

    Actualitat, "En Mallorquet", Pirineu i Beatles

    Resum executiu Programa Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània amb un recorregut complet per l’actualitat balear i catalana, cultura i pensament crític. Destaquen: estrena de “Lladres de sobretaula”, repassada d’actualitat via dBalears i VilaWeb, previsió del temps, la secció de Francisca Grimal sobre el polvorí i la militarització, la col·laboració de Maria de Lluc Muñoz sobre l’orientalisme d’Edward Said, una entrevista a Xisco Moreno sobre l’associació “En Mallorquet” (Real Mallorca i mallorquinitat), la secció Rebel i consentida amb Laura Ribas sobre el moviment “Por una montaña digna”, l’editorial Noves i Peres de Joan Vicenç Lillo (mitjans independents, Dia de la Hispanitat i Gaza), un bloc musical sobre The Beatles i, al tram final, Bon dia, Poesia amb “Quines dues” (Maria Victòria i Àngels Cardona) presentant el llibre Brindis. Temes principals Música i denúncia: “Lladres de sobretaula” (músics valencians) contra la mala gestió política arran de la DANA; reemissió com a fil conductor. Actualitat balear i general: detenció política d’un jove a Palma; polèmiques polítiques; evolució del Evolution Mallorca International Film Festival; Frontex i vigilància; mercats turístics (Canadà) i vol directe Montreal–Palma. Polvorí i militarització: secció de Francisca Grimal, crítica a l’OTAN i compres d’armament; oposició a un polvorí a Sant Joan i macroprojectes de plaques a Son Bonet; proposta alternativa irònica: La Zarzuela. Pensament crític: “Orientalisme” (Edward Said) amb Maria de Lluc Muñoz — la relació entre cultura i poder i la construcció d’un “Orient” al servei de l’imperi. Esport i identitat: “En Mallorquet” vol recuperar la mallorquinitat del Real Mallorca (llengua i cultura al club); vinculació amb l’OCB i presentació a Can Alcover. Pirineu Aragonès: Laura Ribas destaca el moviment “Por una montaña digna”: impacte del turisme, habitatge, estacionalitat, seguretat i medi ambient; difusió del documental i dades de mobilització; mirada a la llengua aragonesa (Belsetà/Belcetà). Mitjans i memòria: Joan Vicenç Lillo defensa mitjans independents; origen feixista del Dia de la Hispanitat (lectura de Vicent Partal) i denúncia del silenci europeu davant Gaza. Beatles & Mallorca: bloc “Música amb amor” amb clàssics i l’anècdota de The Inner Light i la dedicatòria de George Harrison a Mascaró Fornés; agenda cultural d’El Petit País. Poesia i edatisme: “Quines dues” presenten Brindis (Godall Edicions): celebració de la vida i denúncia de l’edatisme amb mirada feminista; estructura en 7 parts i 70 poemes; imatges via codi QR. Notícies i context (selecció) dBalears: • Detenció per motius polítics d’un jove militant • Crítica a Jorge Campos • Dimissió per ambulàncies sense carnets adequats • GOP denuncia asfalt als horts a Sóller • Més per Menorca demana aparcament gratis per a residents a l’aeroport • Vol Montreal–Palma • Reducció de pes científic de les Balears al mapa estatal. VilaWeb: • Victimes de la DANA: “ens sentim maltractades pel Consell” • Magnitud de la devastació • Política europea sense acord sobre actius russos • Altres focus internacionals i estatals. Cultura i pensament “Orientalisme” d’Edward Said: • La cultura no és neutral; opera dins relacions de poder. • L’orientalisme com a estil de pensament que separa “Orient/Occident” i legitima dominació. • Influència en literatura, acadèmia i política; identitat europea definida en oposició a l’“Orient”. Beatles: • Selecció de clàssics (Hey Jude, Let It Be, Yesterday...). • Raresa: The Inner Light i la connexió amb Mascaró Fornés. • Agenda d’El Petit País i suport a la cultura local. Poesia: Brindis (Godall Edicions) — 7 parts (arrel, branca, flor, fruit, ulls, fulles, tronc), 70 poemes, mirada feminista i coral, codis QR amb fotografia i litografia; celebració del desig madur i la bellesa. Cita destacada “La independència dels mitjans és més necessària que mai; associar-se és clau per sostenir projectes lliures.” Convocatòries i comunitat Ona Mediterrània: crida a fer-se Soci/Sòcia i assistència a l’assemblea de socis. Presentació d’“En Mallorquet” a Can Alcover (OCB); participació oberta. Manifestació “Por una montaña digna” a Jaca; difusió del documental; defensa d’habitatge, treball digne i serveis bàsics. Paraules clau i conceptes clau DANA, orientalisme, Dia de la Hispanitat, desintoxicació informativa, estacionalitat, massificació, edatisme, feminisme. Crèdits i seccions Conducció i sumaris: Tomeu. El temps: Tomeu Mateu Canals. Seccions i col·laboracions: Francisca Grimal, Maria de Lluc Muñoz, Laura Ribas, Joan Vicenç Lillo, Aina Amor (Música amb amor). Entrevistes i poesia: Xisco Moreno (En Mallorquet); Bon dia, Poesia amb Pere Perelló i “Quines dues”.

  • Rondalles, Samper i IEC; músiques d’instruments - episode art
    El Crepuscle
    59'

    Rondalles, Samper i IEC; músiques d’instruments

    Panorama de l’episodi El Crepuscle a Ona Mediterrània dedica el programa a les rondalles, llegendes i tradicions populars, amb una llarga conversa amb Caterina Valriu Llinàs (acadèmica i narradora) i una secció musical temàtica (“Cometes”) centrada en peces amb instruments al títol. Temes principals • Baltasar Samper: reivindicació de la seva figura, el nou llibre d’Amadeu Corbera i un proper concert al Principal de Palma. • Trajectòria de Caterina Valriu: de magisteri a la universitat (UIB), recerca i difusió de rondalles i literatura infantil i juvenil. • Institut d’Estudis Catalans (IEC): funcionament, seccions i paritat de gènere en curs. • Narració oral avui: canvis en la transmissió (padrins, escola, biblioteques) i edats idònies per a rondalles. • Censura i contingut adult a les rondalles: Alcover, tradició europea i especificitats catalanes. • Arxiduc Lluís Salvador i el corpus de 169 rondalles recollides, anterior a Mossèn Alcover. Secció musical “Cometes”: músiques amb nom d’instrument Clàssica • La flauta màgica (Mozart): ària de la Reina de la Nit (versió d’Adriana Danciu/Anrau); context d’estrena a Viena (1791). • Simfonia núm. 3 “Orgue” (Saint-Saëns): estrenada a Londres (1886), amb l’orgue com a instrument protagonista. • Simfonia per a percussió (Andrée/Andrew Bourgeois): compositor que va viure a Mallorca (c. 2002–2008); enfocament poc habitual en programes de concert. Pop i contemporani • Billy Joel – Piano Man (1973): cançó-charniere que li va “salvar” la carrera; esment d’una versió en castellà (Anna Belén/Víctor Manuel). • Justin Hayward & John Lodge (cantada per 10cc) – Blue Guitar (1976): pop melòdic amb guitarra al centre. • Raphael – Balada de la trompeta: peça “difícil de cantar” (del film “Sin un adiós”, 1969/70). • Mike Oldfield – Tubular Bells (1973): repàs d’instruments (Grand piano, Reed and pipe organ, Glockenspiel…); obra icònica feta amb menys de 20 anys. “Idò”, una secció variada que recorre instruments i gèneres, del clàssic al pop. Conversa amb Caterina Valriu Trajectòria i formació • De Magisteri (independència econòmica i vocació pels infants) a Filologia i Antropologia. • 9 anys de mestra: base d’un estil docent “clar i entenedor”. • Escriptora i narradora (més de 4.000 sessions), amb traduccions al francès, anglès, castellà, gallec i fins i tot coreà. Institut d’Estudis Catalans (IEC) • Funcionament per seccions; ella s’integra a la Històrico-Arqueològica (història, música, literatura, arqueologia…). • Figures mallorquines de referència: Antoni Riera Melis (recentment traspassat), Pare Massot, Damià Pons, Joan Mas. • Paritat: nova normativa per equilibrar l’entrada de dones (desequilibri històric: ~75% homes, 25% dones), amb canvi generacional. Narració oral avui: escola, família i biblioteques • Trencament de la transmissió familiar (padrins més lluny o molt actius; famílies petites). • A l’escola, els contes es concentren massa en edats molt primerenques; les rondalles “grans” són més adients a partir de 6–7 anys. • Les biblioteques municipals han millorat molt: espais infantils, sessions de contacontes, titelles, ombres… Censura i temes adults a les rondalles • Mossèn Alcover i altres recopiladors europeus (incloent els Grimm) “empolissaven” o ometien “verdesca”, però sense tergiversar els arguments. • Hi ha temes durs: incest, violacions, maltractaments, encanteris… Les rondalles eren històries “per a tothom”, no només per a infants. • Etimologia de “rondalla”: vinculada a “fer rotlle” per escoltar; particularitat catalana davant d’altres llengües (fairy tales, contes de fades…). Recerca i llibres recents • Xarxes i equips: Grup d’Estudis Etnopoètics (20a trobada a Formentera), col·laboracions amb Rovira i Virgili, Santiago de Compostela, València. • Llibres 2025: “Les Rondalles de sa Pobla” (Premi Alexandre Ballester 2024) i “Les Llegendes de l’Arxiduc Lluís Salvador”. • Corpus de l’Arxiduc: 169 rondalles, recollides just abans de la feina de Mossèn Alcover (fotofinish cronològica). Baltasar Samper: rescat i memòria • Figura clau del Cançoner Popular de Catalunya a les Illes (missions anys 20–30 a Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera). • Exili i amistat amb Rafel Patxot (mecenes); llibre: “Vida i mort de Baltasar Samper” d’Amadeu Corbera. • Proper recital al Teatre Principal de Palma amb cançons de Samper. Cita destacada “Els de ser prendre l’embocadura.” Aplicada als “maldecats”: relativitzar, llevar importància a allò que no en té i centrar-se en l’essencial, amb calma i perseverança. Anuncis i serveis (Publi Amic) • “3 Glops” (aigua i inserció laboral), publicitat d’Ona Mediterrània (“Tu fas Ona”) i clínica dental (Slow Dentistry).

  • Ona Attac - Palestina...això no s'ha acabat del 23/10/2025 - episode art
    Ona Attac
    52'

    Ona Attac - Palestina...això no s'ha acabat del 23/10/2025

    Obertura i línia del programa Emissió a Ona Mediterrània del programa Ona Attac. Objectiu: posar sobre la taula temes d’actualitat amb veus expertes i vivències directes, fugint de discursos esbiaixats. Canvis d’estructura: col·loquis setmanals i seccions alternes de ciència/tecnologia i cultura/humanitats. Missió: democratitzar el coneixement i fomentar pensament crític. Col·loqui central: Palestina avui Marc inicial L’“alt el foc” és insuficient: atura bombardejos però no el colonialisme, apartheid, ocupació militar ni el que els ponents anomenen genocidi. Tres eixos d’anàlisi: • Recuperar la memòria històrica del conflicte des de 1948. • Paper penós i subordinat de la UE respecte a interessos dels EUA i lobbies. • Mobilització social com a únic vector capaç de transformar la realitat. "Un altre món sí que és possible." Anàlisi d’Àlex Miquel El suposat “pla de pau” és una nova fase de guerra: encaixa el pla colonial de Trump amb el vell projecte sionista i manté la lògica genocida amb formes menys visibles. 7 d’octubre de 2023: Hamas s’insereix en una nova etapa; Àlex remarca que, segons el seu relat, el dret internacional reconeix el dret de resistència dels pobles ocupats. Distingeix entre l’acció i possibles crims de guerra a investigar. Crisi interna a Israel: govern de coalició d’extrema dreta, Netanyahu cercant salvar-se de causes de corrupció; es trenca el mite de la seva invencibilitat. Acords d’Abraham: monarquies del Golf i Israel convergeixen en esborrar l’estat palestí del mapa polític regional. L’atac de Hamas força Israel a reaccionar i exposa tensions geopolítiques. Veu de Maite Blázquez-Losa Denúncia del feixisme com a cultura de dominació present a escala global i en l’educació (manca d’esperit crític i de memòria democràtica). El “pla de pau” no compleix i multiplica el trauma: famílies esperant cadàvers, vulneració de drets, impunitat. UE inoperant durant anys; les mobilitzacions arreu del món comencen a moure peces, però els interessos econòmics pesen més. Europa, OTAN i geopolítica Dependència de la UE respecte a EUA/OTAN; reconeixements recents de l’estat palestí es deuen a pressió social interna. Aliats veuen amb recel l’hegemonia creixent d’Israel i el risc d’un conflicte amb l’Iran que desarticularia l’ordre regional. Mobilització i cultura de pau Eficàcia d’accions ciutadanes: boicots culturals/esportius (Eurovisió, Mostra de Venècia, Volta ciclista), acampades universitàries, grans manifestacions a Berlín i Austràlia. Visibilització de jueus antisionistes (p. ex. Neturei Karta) i de creadors/actors jueus crítics amb Israel: trenca el fals binomi “jueu = sionista”. La flotilla a Gaza tot i “fracassar” en l’objectiu logístic, aconsegueix dues fites: • Provar davant el món el caràcter repressiu i la vulneració del dret humanitari per part d’Israel. • Mobilitzar massivament l’opinió pública internacional. "La llibertat, si no la conquerim cada dia, la perdem cada dia." Memòria històrica i comparatives Reflexions sobre la impunitat (Netanyahu declarat per instàncies internacionals i, malgrat això, normalitzat diplomàticament). Parèntesi a Espanya: record dels bombardejos contra civils (Guernica, Barcelona, València, carretera Màlaga–Almeria) i la derogació o buidatge de lleis de memòria; crítica a l’ús del terme “col·lateral”. Conclusions del col·loqui Israel no ha assolit els seus objectius: no ha destruït Hamas ni ha aconseguit buidar Gaza. Creix un optimisme crític: la pressió social funciona i obliga governs i institucions a reposicionar-se. Cal persistir en la cultura de la pau i el pensament crític. Secció cultural: “Transitant el present” Presentació de la secció Nova col·laboració quinzenal amb Pep (Petro Averso): passejada lenta entre literatura i filosofia per llegir el present; obertura eventual a la música (segons possibilitats tècniques). Focus inicial: cultura palestina Pep situa el primer lliurament sobre Palestina (Gaza, Cisjordània i diàspora) i n’assenyala dues idees: • Un poble molt castigat però amb gran densitat d’intel·lectuals i creadors. • Vol construir un diàleg literari-filosòfic que il·lumini el present i la solidaritat. — Emissió i marca: Ona Mediterrània (ràdio) i Ona Attac (programa). Idees clau: memòria històrica, mobilització, dret de resistència, pressió social, cultura de la pau.

  • Parlam amb el col·lectiu Feim Pinya, programa del 23/10/2025 - episode art
    Es Jai de sa Barraqueta
    55'

    Parlam amb el col·lectiu Feim Pinya, programa del 23/10/2025

    Aquest episodi analitza la vitalitat i els reptes de la llengua catalana des de la perspectiva de l'activisme docent i la resistència civil. A través del projecte Feim Pinya, membres de l'Assemblea de Docents detallen la necessitat de recuperar estratègies d'immersió lingüística a les aules per garantir la igualtat d'oportunitats per a tot l'alumnat. L'episodi també inclou un potent testimoni de la investigadora Júlia Ojeda sobre la discriminació lingüística i la catalanofòbia quotidiana, reivindicant la necessitat de mantenir el català amb fermesa i educació. Es posa en valor el llegat de l'escola mallorquina i la figura del poeta Josep Maria Llompart, tot connectant la tasca educativa amb la supervivència de la cultura contemporània a les Illes Balears. Finalment, es presenten les càpsules de formació per a mestres que busquen eines pràctiques per afrontar la realitat sociolingüística actual en el context balear.

  • Transitant del 23/10/2025- Llei 4/2025, denúncia ICOMOS, Banca tacada de sang. - episode art
    Transitant

    Transitant del 23/10/2025- Llei 4/2025, denúncia ICOMOS, Banca tacada de sang.

    Transitant cap a un món millor! Programa d'anàlisi de la realitat per transitar amb propostes concretes cap a un món millor, més just, solidari i sostenible, que vol donar veu a persones i entitats que hi estan treballant. És important escoltar, conèixer el que es fa i el que es pot fer. Transita amb noltros i escolta'ns cada dijous d'11h a 12h a la 88.8FM. Amb Guillem Ramis i Margalida Rosselló.

  • Habitatge juvenil, SFM, clima i memòria històrica - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    2h 59min

    Habitatge juvenil, SFM, clima i memòria històrica

    Resum general Programa Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània (dijous 23/10/2025) amb una edició molt completa d’actualitat, entrevistes i cultura. El magazín combina el repàs informatiu amb converses de fons: crisi d’habitatge i emancipació juvenil, servei ferroviari i mobilitat sostenible (SFM), polítiques climàtiques i urbanisme, educació, religió i esport (amb focus en la història del futbol), i memòria històrica i desinformació. També hi trobam recomanacions del Festival Evolution i un espai de llibres. Temes principals Joventut i habitatge (Antònia Sales, Consell de la Joventut de les Illes Balears) • Situació crítica: un jove ha de destinar el 136% del sou per pagar un lloguer. • Emancipació baixíssima (15,2%) i més joves en risc de pobresa (15,7%) que emancipats. • Demanda de mesures immediates i contundents; alerta sobre la minorització lingüística i la necessitat de cohesió social. • Model de desenvolupament: límits demogràfics i territorials; sostenibilitat hídrica; diversificació econòmica. "Els joves a Balears no vivim, sobrevivim." "La llengua hauria de ser un element que cohesioni." Serveis Ferroviaris de Mallorca (Miquel Badell, Comissions Obreres) • Reducció de plantilla acumulada des de 2007 (perduts 50-60 treballadors) mentre l’ús del servei creix. • Cal dimensionar personal (interventors, atenció a l’usuari, tallers i manteniment) per a una mobilitat sostenible. • La gratuïtat ha captat nous usuaris i ha provat l’eficiència del tren. Clima i urbanisme (Pilar Carbonero, PSIB-PSOE) • Denúncia de retrocessos del Govern de les Illes Balears (PP-Vox) en canvi climàtic, residus i protecció del territori. • Crítica a facilitar construcció en zones inundables i a la turistificació del camp. • Propostes: urbanisme adaptat (ombres i refugis climàtics), protecció d’espais naturals i biodiversitat, consum d’aigua responsable, més transport públic i límits al creixement turístic. "Negam el Pacte Verd" — com a gest polític rebutjat per l’entrevistada, que defensa una transició justa i amb millor salut pública. Educació, religió i esport (Pere Fullana) • Universitat més pragmàtica; interrogants sobre la nova joventut i els seus espais de socialització. • Església amb menys visibilitat però més profunditat; batalles culturals i rol de les religions a la culture war. • Educació religiosa: manca de formació reglada al sud d’Europa; necessitat d’enfocaments públics i regulats per a minories religioses. • Esport com a cultura i salut: equilibri cos-ment; centenari de la Federació de Futbol de les Illes Balears (documental, llibre i exposició en preparació). Història del motor (Xisco Roger) • Primer automòbil matriculat de tot l’Estat: PMU, registrat a Palma (Santa Catalina) el 31/10/1900 (Josep Sureda). • Primer vehicle arribat el 1897; Manuel Salas impulsà els primers sortidors de benzina (gasolina Àguila); marca mallorquina LORIC (1920-1923). Focus anticolonial (Jaume Sastre) • Distinció entre colonitzador i immigrant; crítica a l’especulació i a la compra d’habitatges per a inversió. • Model Malta com a referent de límits a la compra per part d’estrangers (residència prèvia, 1 immoble, sense lloguer fora d’àrees designades). • Debat sobre memòria històrica (Lluís Companys, bust d’Aurora Picornell) i deepfakes/guerra bruta mediàtica. Cultura i recomanacions • Festival Evolution: thriller “Psycho Therapy”, “Los Domingos”, “Before the Flood”, “21.000 Palabras”, sessió de music videos. • Llibres (Miquel Serra): • Les receptes d’Anatonina – Antònia Serrano. • Tots Sants – Tomeu Simó (Espelma Edicions). • El passatge – Maria Carme Roca (Comanegra), presentació a Quart Creixent. Actualitat destacada Diari de Balears: àudio de discriminació lingüística a HiperMueble; jornades sobre Antoni Maura; denúncia de guerra bruta contra catalanoparlants; megaparc fotovoltaic a Marratxí; homenatge a víctimes de bombardejos republicans mentre es vol derogar la llei de memòria; serveis especials de SFM; denúncies ambientals; bisbe de Mallorca contra discursos d’odi. VilaWeb: García-Castellón qüestionat; possible sanció a Vox per cartells contra Lluís Companys; riscos de pedaços en reconstrucció; OTAN i despesa. Mallorca Daily Bulletin, Última Hora, Diario de Mallorca: Frontex i flux migratori; dades de persones sense llar; connectivitat aèria (Etihad, Air Canada; vols supersònics); pressió habitacional; urbanisme (Son Güells). Cites "Els joves a Balears no vivim, sobrevivim." "La llengua hauria de ser un element que cohesioni." Notes de producció Identificació i cares del programa: Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània. Publicitat: Revista L'Estel, Clínica Dental Planes Mariano (odontologia slow), 3 Globs (projecte social d’aigua), crida a fer-se Soci/Sòcia d’Ona Mediterrània.

  • Simó Orfila: Escàrpia a Tosca i trajectòria - episode art
    El Crepuscle
    1h

    Simó Orfila: Escàrpia a Tosca i trajectòria

    Panorama de l’episodi Programa especial d’El Crepuscle: name of the program a Ona Mediterrània: name of the radio amb una primera part d’entrevista a Simó Orfila (baix baríton) sobre el seu Escàrpia a Tosca, la seva carrera i criteris artístics; i una segona part amb l’audició del segon acte de Tosca (Puccini), on Escàrpia mostra la seva maldat amb tota cruesa. Per què és rellevant • L’artista explica com construeix un Escàrpia de baix baríton amb colors vocals i profunditat psicològica. • Repàs a la trajectòria: Menorca, mentoratge d’Alfredo Kraus, decisions de carrera (dir que no a papers inadequats), i somnis com el Metropolitan i el debut d’Àtila (2027). • Reflexions sobre directors d’escena, òpera contemporània (Maria Moliner, Antoni Parera) i el Liceu com a trampolí internacional. • Segona part: escolta guiada de Tosca, Acte II (interrogatori, “Vissi d’arte”, pacte d’execució simulada). Temes principals • Escàrpia de baix baríton: foc en el timbre fosc, l’hipocresia i la maldat pura del personatge, subratllada per la música de Puccini. • Realismed’òpera: el pes dels espais reals de Roma a Tosca i la sensació d’“història possible”. • Versatilitat i criteri: del buffo al tràgic, i la importància de saber dir que no a rols que no encaixen amb la tessitura. • Trajectòria i mentors: Menorca, família musical i Alfredo Kraus com a impuls decisiu cap a la professió. • Gestió de carrera: agendes a 2–3 anys vista, recitals vs òpera, i objectius com Metropolitan i Àtila. • Mirada escènica actual: directors d’escena entre la innovació intel·ligent i propostes sense sentit. • Òpera contemporània: bona predisposició, menció especial a Maria Moliner i confiança en Antoni Parera. • Liceu: espai clau en la projecció internacional (reinauguració amb Turandot). Contingut de l’entrevista (per temes) Escàrpia: veu i psicologia • Construcció d’un Escàrpia de baix baríton (referents: Samuel Ramey, Ruggero Raimondi, José van Dam) amb colors vocals i complexitat psicològica. • La música de Puccini “marca” la por que infon el personatge des de cada entrada. Realisme i espais reals • El context real de Roma (Sant’Andrea della Valle, Castel Sant’Angelo) accentua el verisme emocional; passejar per aquests llocs remet a la història de l’òpera. Del còmic al tràgic • Gaudiu del buffo (Mustafà, L’italiana in Algeri) i dels dolents antològics (Don Giovanni, Enrico, Escàrpia), combinant còmica i drama. Orígens i mentoratge • Família menorquina molt musical; primeres escoltes d’òpera a casa. • Alfredo Kraus el “padrina”, l’empeny a formar-se a l’Escola Reina Sofía i a professionalitzar-se. Carrera i decisions • Preferència per òpera vs recitals, pròpia d’una veu greu. • Objectius: Metropolitan; Àtila (de Verdi) confirmat per a 2027. • Oratori: estima pel repertori sacre (Rèquiems de Mozart/Verdi, Novena de Beethoven). • Estudi de rols: Tosca “ja la duia a dins” d’anys; debut postergat pel COVID. • Agenda: planificació fins a 2028, però també encàrrecs “d’avui per demà”. • Criteri vocal: dir NO a papers prematurs o inadequats (Mefistòfeles, Filippo II, Sarastro, Escamillo de jove). Escena, contemporani i Liceu • Directors d’escena: experiències des de la intel·ligència moderna a propostes incomprensibles. • Òpera contemporània: valoració positiva de Maria Moliner; confiança en Antoni Parera. • Liceu: vincle afectiu i professional; la reinauguració amb Turandot obrí portes a Europa. Escolta: Tosca, Acte II (selecció) • Emissió del segon acte (1504s–3614s): des del gabinet d’Escàrpia (“La povera mia cena fu interrotta”) fins al pacte de l’execució simulada i el clímax amb Tosca. • Moments clau: • Interrogatori i tortura de Cavaradossi (offstage), xantatge d’Escàrpia. • Ària de Tosca, Vissi d’arte (lament i pregària íntima). • “Decisione simulata”: l’acord per salvar Mario a canvi de Tosca, que culmina amb el gir dramàtic final. Frases per emmarcar "És la maldat pura." (sobre Escàrpia) "Som un còmic frustrat, però m’agrada posar-me en la pell d’un personatge dolent." "S’ha de saber dir que no." (sobre adequació de rols i salut vocal) "Que hablen mal, pero que hablen." (citant Alfredo Kraus) Crèdits i emissora • Emès a Ona Mediterrània: name of the radio dins El Crepuscle: name of the program. • Pausa publicitària amb menció del Consell de Mallorca: Institució de govern de l'illa de Mallorca.

  • L’Illa Sense Calma - Vicka Duran del 22/10/2025 - episode art
    L’Illa Sense Calma
    56'

    L’Illa Sense Calma - Vicka Duran del 22/10/2025

    En aquest episodi de L’Illa Sense Calma a Ona Mediterrània, Roser Amills conversa amb Vica Duran, productora del festival S’Evolution. L'entrevista aprofundeix en la complexitat de la gestió cultural a Mallorca, explorant la dualitat entre la ment creativa i la productiva. Es discuteixen temes crítics com la precarietat cultural, la dependència de les subvencions i la pressió del turisme sobre els espais artístics. Duran comparteix la seva experiència personal com a dona en un sector masculinitzat, reivindicant la necessitat d'ocupar espai i de mantenir una actitud optimista i activa davant les dificultats. El programa també dona veu als oients, que reflexionen sobre la identitat, la pèrdua de la llengua catalana i el valor de la tradició marinera i pagesa. Finalment, es recomanen peces clau de l'actualitat cinematogràfica com el documental 21.000 paraules i s'anima a recuperar la cultura com un eix de transformació social i personal.

  • Mallorca reacciona: Sevilla, Llevant, Champions i Libertadores - episode art
    FutbolXat
    1h

    Mallorca reacciona: Sevilla, Llevant, Champions i Libertadores

    Resum general Programa de retorn a Ona Mediterrània amb Tolo Ramon i Joan Fortesa, després de dues setmanes aturats per la vaga en suport a Palestina. El capítol s’articula en quatre blocs principals: l’anàlisi de la gran victòria del Mallorca al Sánchez-Pizjuán, la prèvia del duel a Son Moix contra el Llevant, una volta a l’actualitat Champions i el focus final en les semifinals de la Copa Libertadores. També s’anuncia la presentació d’una nova penya que defensa l’ús del català al club. "Jo firmava l’empat... i amb 1-1 també l’hauria firmat" — reconeixen tots dos sobre el triomf a Sevilla. Introducció i context • Retorn a antena: l’emissora i l’equip van secundar la vaga en favor de Palestina. • Ambient distès amb debat inicial sobre Mbappé, Messi i Maradona i la idea de “millor de la història”. RCD Mallorca: victòria d’ofici a Sevilla (1-3) Claus del partit • Primera part discreta i inici de segona amb dubtes; canvis balsàmics d’Arrasate (Mojica i Mateo Josep) capgiren el guió. • Muriqi (cinquè gol) obre el camí amb una gran passada de Jan Virgili; després, doblet de Mateo Josep: - 2-1: centrada de Mojica “en mel” i definició a primer toc. - 3-1: execució fina des de l’esquerra, tècnica depurada. • El Sevilla, desdibuixat i sense reacció; el Pizjuán s’evacua en els minuts finals. Rendiments individuals i sistema • Jan Virgili, il·lusió: 1x1, velocitat, descaradura i visió per a l’última passada. • Mojica, impacte immediat; Mateo Josep, confiança i arribada a l’àrea. • Raillo, més competitiu quan l’equip protegeix l’esquena (menys metres a camp obert). • Mateu Morey, patiments defensius reiterats al lateral. • Arrasate aparca la línia de 5 i aposta per 4-2-3-1 / 4-3-3 segons fases. Missatge de fons • Estabilitat a la banqueta com a actiu estratègic. • La victòria dona aire i base per construir: "A partir d’aquí podem construir" — l’esperit que transmet l’equip. Prèvia: Mallorca – Llevant a Son Moix El rival, dalt i baix • Equip de contrast: goleja i encaixa; més gols que el Mallorca però també més rebuts. • Homes clau: Etta Jong i Iván Romero (8 gols entre tots dos), Carlos Álvarez (arribada), bandes actives i davanter poderós que exigirà a Raillo. • Punt feble crític: 5 gols encaixats de córner en 9 partits. • Porter actual: Rayan. Proposta del Mallorca i dubtes de l’onze • Possibles dues puntes: Muriqi + Mateo Josep (costa seure un golejador recent). • Darder pot partir falsament a banda per entrar per dins i sumar superioritats. • Mig del camp del Mallorca, clarament superior en qualitat (Samu Costa, Morlanes, Darder). • Objectiu: valentia i mantenir el to del Pizjuán; atacar l’assignatura pendent del Llevant: pilota aturada. Termòmetre i pronòstic • Triomf donaria 11 punts i dues victòries seguides; perdre seria una passa enrere. • Pronòstics a l’estudi: 1-2 o 1-0. • Necessitat de repartir gol: que s’hi afegeixin Darder o Jan Virgili. Comunitat i llengua: nova penya del Mallorca • Presentació d’una penya que reclama l’ús del català al club, amb Pere Follana com a convidat. • Recordatori: les arrels i l’afició local són el pilar del club, especialment en moments difícils; cal cuidar el mercat interior sense oblidar l’expansió. Champions League: marc general i detalls Resultats i sensacions • PSG, victòria abassegadora (amb gols de Dembélé, Vitinha, Kvaratskhelia) davant un rival de pes com el Leverkusen. • Barça patint contra Olympiakos: sortida de pilota problemàtica, polèmica per una segona groga que no es pot revisar; Fermín destaca per fam i gol. • Atlètic de Madrid cau amb dos gols de pilota aturada davant l’Arsenal; autocrítica pel desequilibri. • Sorpresa: PSV 6-2 Nàpols. • Mirada posada en Juventus (pressió sobre l’entrenador) i Liverpool (irregular) vs Eintracht Frankfurt. • Manchester City, en clara millora; Haaland implacable i treballant sense pilota; Guardiola ajusta i creix. Apunts tàctics i d’arbitratge • Debat sobre revisar segones grogues al VAR: risc de trencar el ritme i obrir massa fronts. • Crítica a Gil Manzano per mal arbitratge i afegits minsos. • Reivindicació de Wenger (els Invencibles) i debat sobre canvi de la regla del fora de joc per incentivar el gol. Copa Libertadores: semifinals • Doble duel amb sabor brasiler: - Flamengo – Racing Club al Maracanã: Flamengo favorit; objectiu de Racing, portar la resolució al Cilindro d’Avellaneda. - LDU Quito – Palmeiras: factor altitud (2.800 m) a l’anada; Palmeiras amb ofici i banqueta consolidada. • Noms propis: Víctor Roque en ratxa golejadora al Palmeiras; plantilles brasileres fortes retenint talent (p. ex., Pedro). • Dades de context: lligues brasileres, avui, la referència econòmica a Sud-amèrica; bases socials molt potents (LDU, gran comunitat de seguidors). Frases destacades • "Li va sortir un partit rodó al Mallorca". • "La línia de 5 ha desaparegut (de moment)". • "Si el Mallorca ataca els córners, pot fer mal al Llevant". • "El City està donant passes endavant; Haaland, diferencial".

  • Ruta 66 del 22/10/2025 - episode art
    Ruta 66

    Ruta 66 del 22/10/2025

    Ona Mediterrània és una ràdio lliure i associativa de Mallorca. Sintonitza'ns al 88.8 FM, i també a onamediterrania.cat

  • Memòria democràtica, llengua i retorn de Rock Empres - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    2h 59min

    Memòria democràtica, llengua i retorn de Rock Empres

    Resum del programa Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània (22/10/2025) combina anàlisi política, cultura i internacional, amb un fil conductor clar: la derogació de la llei de memòria democràtica al Parlament de les Illes Balears, la dignitat de la llengua i el retorn d’energia crítica amb Rock Empres. Clau del dia Memòria democràtica: PP i Vox inicien la derogació al Parlament de les Illes Balears; anàlisi de la deriva i del revisionisme; vies municipals i judicials per frenar-ho. Llengua i drets: document sonor que confirma una discriminació lingüística a Hipermueble (Palma) a una professora per parlar català. Feminisme i pensament: Elisa Rosselló Fortes presenta "Les dones i Mallorca" i defensa un feminisme d’igualtat i una lectura crítica del patriarcat i del presumpte "matriarcat" mallorquí. Cultura i protesta: Rock Empres torna amb clàssics d’actualitat sobre ciment, crisi i corrupció; debat sobre precarietat musical i periodística. Llibres i memòria: Cabrera 1936, tres mirades complementàries a la Guerra Civil; recomanacions de Marisa Cerdó. Focus internacional: Gaza, Ucraïna, França (Sarkozy a presó, govern precari), Bolívia, Japó i les revoltes de la Generació Z. "El feminisme parla d’igualtat" — Elisa Rosselló Fortes "La guerra ‘com a tal’ no va existir a Mallorca; la repressió fou unilateral i sistemàtica" — Toni Vanassa (anàlisi) Actualitat i context Repassa de premsa (dBalears i més) Dossier central a dBalears: inici de la derogació de la llei de memòria democràtica; Memòria de Mallorca alerta del retrocés; polèmica per un homenatge parcial a víctimes de bombardejos republicans mentre s’obvien altres víctimes a Eivissa, Maó i Artà. Cas Hipermueble: jove professora expulsada per parlar català; el programa contrasta els fets amb una trucada a la botiga. Cultura i institucions: IEB presenta a Mercartes 2025; 20 anys de la Fundació Cultural Coll Bardolet; Cap del Pinar camí de ser zona d’interès per a la defensa; Feliu Ventura torna amb peça coral. Portades: Festival Evolution amb Steve Buscemi; condemna a Vox per manipular Joan Mas; estudis d’aire de mala qualitat; economia i municipis; esport. Previsió del temps Dies estables amb ponent; temporal marítim i mestral fort dijous-divendres; canvi important amb pluges generals el cap de setmana. Comunitat Ona Mediterrània Convocatòria a l’Assemblea de Soci/Sòcia d’Ona Mediterrània (Palma): pressupostos 2025-26 i futur de la xarxa (Diari de Balears - dBalears, Ona Mediterrània, Revista L’Estel, ploma.cat, vida.cat). Anàlisi política i memòria Derogació de la memòria democràtica Toni Vanassa alerta del retrofranquisme i de la deriva ultradretana: degradació del debat públic i revisionisme sobre la Guerra Civil a Mallorca. Connexió entre discurs institucional i carrer: atac al bust d’Aurora Picornell; paral·lelisme amb lògiques de cobertura política de violències. Marc ideològic: cites a Chomsky i Machado; els privilegis recorren al feixisme per frenar drets laborals, feminisme i drets lingüístics. Entrevista a Jesús Jurado (Podem) Procés parlamentari: la derogació requerirà nova llei; possibilitat de recurs d’inconstitucionalitat; cobertura de la llei estatal. Estratègia: mobilització social, normativa municipal (ex. Es Port de les Canonge/Inca) i Consells; vigilància davant homenatges esbiaixats. Reconeixement a Memòria de Mallorca i a la societat que ha avalat obertura de foses i reparacions. Pensament, llengua i cultura Elisa Rosselló Fortes — "Les dones i Mallorca" Vocació docent (Filosofia), divulgació i teatre; la poesia com a eina terapèutica. Feminisme: igualtat i desmuntatge de prejudicis; diagnosi de patriarcat sistèmic (educació, religió, economia, política); homes també víctimes del sistema. "Matriarcat" mallorquí: Porta endins: autoritat femenina i escolta. Porta enfora: representació patriarcal. Religió: relectura d’Anna Maria Magdalena i el paper invisibilitzat de les dones; Associació Filosòfica de les Illes Balears: lema "la filosofia al carrer". Llinatge cultural: el padrí Bartomeu Fortesa i Pinya (escola mallorquina, regionalisme, carta "La resposta als catalans"); connexió amb l’Obra Cultural Balear (OCB). Document sonor — Hipermueble, llengua i atenció al client Conversa amb una empleada: confirmació del conflicte i banalització del dret a ser atès en català. Eixos del debat: empatia, formació lingüística, servei al públic i respecte a la llengua pròpia. Rock Empres — retorn i sàtira vigent Entrevista a Gaby Rodas: concert a Ses Voltes (Palma) amb bandes convidades; homenatge a Jaume Anglada. Cançons com a crònica social: ciment, crisi, corrupció, saturació turística a la Serra de Tramuntana; clàssics: "Cemento" i "Pis en la piscina". Diagnosi cultural: precarietat musical i periodística; manca d’ajudes a la cantera. Llibres — Cabrera, 1936 (Marisa Cerdó) Tres mirades complementàries sobre el caos a Cabrera durant la Guerra Civil: "Ben sorant" (Xesca Sastre, Documenta Balear) "Geroni de Cabrera / Els de Cabrera" (Joan Rigo) "Viure Cabrera" (Francisca Sunyer, Moll) Recomanació del documental "Memòria i oblit d’una guerra" (premi OCB 2008). Temes: fractura entre famílies, presons i afusellaments; el paper de dones i infants. Focus internacional (Joan Manuel López Nadal) Gaza/Palestina: alto el foc fràgil; la pau justa exigeix reconèixer els drets de Palestina i pressió internacional més enllà dels EUA. Ucraïna: Rússia reclama pau en termes de cessions territorials; Europa reafirma suport a Zelensky; paper erràtic de Trump. França: govern precari (Macron/Le Cornu), robatori al Louvre, Sarkozy entra a presó. Bolívia: guanya Rodrigo Paz (centredreta) davant l’extrema dreta; reconfiguració regional. Japó: Sanae Takaichi, primera ministra (dreta nacionalista); incògnites regionals. Generació Z: revoltes que tomben governs (Bangla Desh, Nepal), pressió a Marroc, Madagascar, Kènia, Perú; xarxes i mobilització civil com a motor. Altres destacats IEB a Mercartes 2025; Cap del Pinar cap a zona d’interès de defensa; aniversari Coll Bardolet; Feliu Ventura estrena peça coral.

  • Fòssils a Mallorca, antitabac, educació i Trafalgar - episode art
    El Crepuscle
    59'

    Fòssils a Mallorca, antitabac, educació i Trafalgar

    Context i obertura Efemèride central: 220 anys de la Batalla de Trafalgar; fil conductor irònic del programa: el cos de Nelson conservat en conyac. Programa d’El Crepuscle a Ona Mediterrània amb to distès i connexions històriques i musicals. "Tal dia com avui fa 220 anys de Trafalgar… i Nelson va rebre funeral d’estat a Londres." Ciència • Petjades de gorgonopsi a Mallorca (Permià) Notícia clau: publicació internacional sobre petjades fossilitzades a prop de Banyalbufar atribuïdes a un gorgonopsi, parent llunyà dels mamífers. Importància: Datació entre 270–280 milions d’anys (període permià). Aporta evidència de morfologia i manera de caminar que anticipen trets de mamífers (potes separades, postura més elevada). Latitud atípica per a aquests registres, fins ara més comuns al nord d’Europa i Sud-àfrica. Materials trobats anteriorment a la zona: fragments de crani, vèrtebres, costelles i una cama parcial. Equip: Museu de Ciències Naturals i ICP (co-lideratge de campanyes anteriors i de la troballa de petjades). Societat • Nova llei antitabac (projecte estatal) Objectiu: endurir normativa i equiparar cigarrets electrònics i vapers als convencionals (tant si porten nicotina com si no). Mesures destacades: Prohibició total de consum per a menors (no només la venda). Empaquetat homogeni (sense marca visible, estil “genèric”). Sense publicitat ni patrocini també per a dispositius electrònics. Més espais sense fum: • Terrasses de bars i restaurants. • A 15 metres d’edificis i espais públics (centres sanitaris, educatius, parcs infantils, etc.). • Vehicles laborals (taxis, autobusos, camions, etc.). Debats oberts: aplicació a platges, presons, tanatoris, hospitals psiquiàtrics i grans festivals. "Prohibició de fumar a les terrasses i a 15 metres d’edificis públics." Salut • Xenotrasplantament de fetge de porc Fita mèdica (Xina): primer trasplantament d’un segment de fetge de porc modificat genèticament a una persona viva i conscient. Resultat: més d’un mes de vida amb funció hepàtica operativa; mort posterior per complicacions cardiovasculars. Tecnologia: inserció de >10 gens humans per minimitzar rebuig. Perspectiva clínica: viable com a pont fins a un trasplantament humà definitiu (no encara com a solució permanent). Educació • Grau LEINN i enquesta TALIS Grau LEINN (Lideratge, Emprenedoria i Innovació) Model: aprenentatge basat en projectes reals (creació d’una empresa), treball en equip i absència d’exàmens tradicionals; referenciat a Mondragón/TeamLabs i inspiració finlandesa. Debat: Quin perfil professional real genera? Consultoria/gestió d’idees vs. administració integral d’empresa. Cost elevat (ex.: ~15.000 €/any) i necessitat de garanties de verificació d’aprenentatges. TALIS (OCDE) i clima a l’aula Dada crítica: Espanya, 3r país (després de Bèlgica i Portugal) on docents reporten més dificultats per iniciar la classe per desordre; es perden 10–15 minuts. Factors: diversitat i necessitats especials creixents, barreres lingüístiques, alumnat disruptiu, burocràcia docent i estrès elevat. Durada de sessions: es debat si reduir-les (ex. 35–40 min) ajudaria, tot i que el problema també és d’atenció sostinguda i interès. IA i aprenentatge: alumnes valoren creixentment l’aprenentatge via IA; interrogants sobre el rol futur del professorat i la socialització escolar. "La solució passa per més recursos personals i millor gestió del clima d’aula." Cultura • Bloc musical napoleònic i Trafalgar Master and Commander (2003, Peter Weir): marc històric 1805; personatges Jack Aubrey i Stephen Maturin; ús com a porta d’entrada al període. Beethoven, Trio ‘Fantasma’ (c. 1808): misteri del 2n moviment, possible connexió amb Shakespeare (Macbeth/Hamlet); referència a una versió de referència (Barenboim, Perlman, Du Pré) i a un concert recent al Port de Sóller (Trio Storioni). Puccini, Tosca (Roma, 1800): focus en el Te Deum i el personatge d’Escàrpia; estrenes locals imminents a Palma. Thomas Attwood, música fúnebre per a Nelson: evocació de Trafalgar Square, St. Martin-in-the-Fields i funeral d’estat a St Paul’s; tancament simbòlic del bloc. Comunitat i emissora Ona Mediterrània: crida a associar-se i a anunciar-se a la ràdio; espai de publicitat solidària amb projectes locals. Esment a dBalears en la falca publicitària.

  • Poesia, biblioteques i bandolers a Mallorca - episode art
    Cotiledonia
    57'

    Poesia, biblioteques i bandolers a Mallorca

    Episodi de Cotiledonia a Ona Mediterrània estructurat en tres eixos. Primer, entrevista a Antoni Vidal Ferrando pel poemari Entre dues fosques (Proa): explica el títol com a expressió suggestiva lligada a la posta de sol, el predomini de poemes curts i prosa poètica, l’enyor i la memòria (infantesa, postguerra, pas del temps) i també una mirada crítica sobre valors en risc. Defensa que la poesia ha de funcionar com la música, oberta a lectures diverses, i destaca la presència de referents literaris i el pes de Josep Maria Llompart en la seva relació amb la prosa poètica. Segon, conversa amb un tècnic de la xarxa de biblioteques de Palma sobre el Dia de les Biblioteques (24 d’octubre): lema “Som Biblioteca, Som Comunitat”, biblioteca com a punt de trobada i activitats com rutes literàries i obertura de fons especials. Tercer, entrevista a Mateu Morro sobre El paner de congrès: bandolerisme/bandejament, causes socials (misèria, deutes, justícia desigual) i una història real amb component llegendari al voltant d’en Rotjet i Barrovina. Es completa amb agenda cultural i recordatoris d’activitats i homenatges.