
Divulgació matemàtica, escola, vocació i futur
Context i format del programa Programa d’Ona Mediterrània, El Crepuscle (magazín d’entrevista i música). Conduït per Pere Estelric. Primera part: entrevista a Nicolás Atanes (22 anys), estudiant i divulgador de matemàtiques convidat per la UIB. Segona part: bloc musical i tancament amb indicatius i falques publicitàries. S’anuncia un fragment del Rèquiem de Fauré per Tots Sants, si bé a l’enregistrament s’hi escolta sobretot The Nights (Avicii) i diversos indicatius. • Indicatius i presentació inicial amb el sumari del dia • Entrevista extensa sobre divulgació, educació matemàtica i vocació • Bloc musical i falques publicitàries (Consell de Mallorca, Museu Marítim de Mallorca) Temes principals de l’entrevista Vocació primerenca i missió divulgativa: començà amb 15 anys per contagiar interès per les matemàtiques. Què sedueix de les matemàtiques: creativitat, objectivitat i veracitat. Educació i currículum: crítica a la mecanització i a la memorització; cal pensament crític, comprensió i aplicacions. Prova i error: reivindicació de la frustració útil i el procés de raonar. Mates fora de l’aula: portar-les al carrer, a la música, a l’esport i al patrimoni, per respondre “per a què serveixen”. Olimpíades i Prova Cangur: valor del procés i la comunitat més enllà del resultat. Vocació professional: entre teoria de nombres i docència/divulgació. Exemples quotidians: croquetes i paquets de patates per introduir equacions diofàntiques. Filosofia: matemàtiques que es “descobreixen” després d’uns axiomes “inventats” (metàfora dels escacs). Neurodiversitat: l’espectre autista com a focus i perseverança. Xarxes i IA: ajuden a divulgar, però “sense matemàtiques, no s’entén res”. “Per mi les matemàtiques tenen un món sencer de jugar… amb creativitat, objectivitat i veracitat.” “La clau és ser feliç i fer matemàtiques cada dia.” Desenvolupament de la conversa Vocació i inici • Comença a divulgar als 15 per revertir el rebuig a les mates entre companys. Què són per a ell les matemàtiques • Un espai per crear, jugar i trobar respostes inesperades. A l’aula: professors, currículum i exàmens • Falta de temps i desmotivació a l’aula; cal fer atractiu “el perquè” i no 200.000 repeticions. • Currículum massa mecànic; s’ha d’ensenyar a pensar i a recordar el sentit del que s’aprèn. • Exàmens com a “cursa atlètica”: la sort compta menys si hi ha preparació real. Fora de l’aula: carrer, “soc de lletres”, Olimpíades • Treure les mates al carrer per visibilitzar-ne l’ús (música, esports, monuments) i trencar la imatge d’aula. • “Soc de lletres” sovint és una excusa; tothom pot fer matemàtiques. • Olimpíades/Prova Cangur: aprendre a frustrar-se i a créixer en comunitat. Carrera i recerca: teoria de nombres i exemples • Interès per nombres primers i teoria de nombres, sense deixar la docència/divulgació. • Exemples quotidians: repartir 7 croquetes, o paquets de 5/7/15 patates; modelar-ho amb equacions diofàntiques. Filosofia: invent o descobriment • Metàfora dels escacs: inventam peces i regles, però després descobrim posicions/teoremes. Neurodiversitat i aprenentatge • Es defineix dins l’espectre autista; el focus l’ha ajudat a perseverar i a promoure les matemàtiques. Recursos i consells • Llibres: A Mathematician’s Apology (G.H. Hardy) i Què són les matemàtiques? (Courant). • Consell vital: fer matemàtiques cada dia. Música suggerida: The Nights (Avicii). Xarxes i IA • Xarxes i mitjans amplifiquen la divulgació. La IA facilitarà, però sense base matemàtica és difícil comprendre-la. Segona part: música i tancament • Bloc musical amb fragments de The Nights i múltiples indicatius d’Ona Mediterrània (88.8 FM). • Falques publicitàries destacades: Museu Marítim de Mallorca (Consell de Mallorca), “La Palmesana”, “El futur és ara”. • Cloenda amb repeticions de “Fins demà!” i música/curtinetes de tancament.











