Cotiledonia
Cotiledonia
Programa

Cotiledonia

Espai de llibres i literatura

Dissabte · 12:00 - 13:00 ·Dimecres · 13:00 - 14:00 ·Dimarts · 20:00 - 21:00 ·234 episodis
RSS

episodis

49-60 de 234
  • 57'

    Centenaris literaris, mallorquinisme i agenda cultural

    Episodi de Cotiledonia a Ona Mediterrània centrat en tres eixos: el centenari de Josep Maria Llompart, la reivindicació d’Antoni Mus i la presentació del volum “Es mallorquinisme polític, 1936–2024”, tot plegat completat amb una agenda cultural molt extensa. Amb Antoni Mir (nova editorial Moll) es presenta l’ambiciós projecte de les obres completes de Josep Maria Llompart: set volums, els dos primers a punt de sortir, que combinen textos cívics sobre nació, llengua i cultura i estudis literaris. Mir destaca la generositat de Llompart, el seu paper d’assessor literari i la vigència actual de la seva poesia, present en música, teatre i escoles. Maria Magdalena Vives explica el cicle “Antoni Mus, llum breu, rastre etern” a Manacor: reedició de la novel·la Bobotes, concert amb versions de les cançons de Parera Fons amb lletres de Mus, una ruta literària pels espais vitals de l’autor i un circuit de microteatre basat en les seves obres. Es reivindica així un autor polifacètic (teatre, novel·la, lletres de cançó, memòria de les dones perleres) sovint oblidat. Amb l’historiador Miquel Vidal es presenta el llibre “Es mallorquinisme polític, 1936–2024”, que continua la feina de Gregori Mir recollint textos clau des del franquisme fins a les mobilitzacions de les camisetes verdes, passant pel Congrés de Cultura Catalana, el discurs de Llompart el 1977 i la normalització lingüística dels anys 80–90. El programa es completa amb una llarga agenda d’actes literaris, premis (com el nou Premi Blai Bonet), exposicions dedicades a Llompart i projectes com Biblioteques en flames, tot ressaltant la vitalitat del panorama cultural mallorquí.

  • 37'

    Poesia, memòria i aniversaris culturals

    Introducció L’episodi reuneix diverses píndoles culturals emeses a Ona Mediterrània, amb entrevistes breus, homenatges literaris i una agenda d’activitats. El nucli se centra en dos grans autors vinculats a Mallorca: Joan Alcover i Robert Graves, i es tanca amb commemoracions institucionals i propostes culturals. 1. Joan Alcover i la nova edició crítica 1.1. La importància d’una edició crítica • El filòleg i editor Ignasi Moreta presenta Joan Alcover, Poesies. Edició completa (Edicions 62), una edició crítica i comentada de la poesia en català de Joan Alcover. • Remarca la necessitat de llegir els clàssics amb textos establerts filològicament: • comparació de totes les versions publicades, • datació acurada, • criteris d’edició explícits, • aparat crític exhaustiu i comentaris interpretatius. • L’objectiu és llegir Alcover “tal com ell volia ser llegit”, sense perdre cap variant significativa. "Com a lectors, el que volem és poder llegir els clàssics amb edicions filològicament acurades." 1.2. Gènesi del projecte d’Ignasi Moreta • El projecte neix de la docència universitària: un any, Cap al tard esdevé lectura obligatòria i Moreta descobreix un Alcover molt més ric que els quatre poemes canònics. • Constata que hi ha poca bibliografia i pocs comentaris previs, i que s’ha de construir les classes a partir de la seva pròpia lectura. • D’aquí la decisió de fer una edició crítica i comentada, que proporcioni eines hermenèutiques als estudiants i als investigadors. 1.3. Corpus, llengües i qualitat poètica • Alcover no es professionalitza com a escriptor: és magistrat a l’Audiència de Palma i escriu en el temps lliure, amb una obra globalment no gaire extensa. • Escriu més poesia en castellà que en català, però Moreta defensa que la millor poesia és la catalana: • la poesia castellana se centra més en l’enginy formal, • la catalana té una connexió més sincera amb la subjectivitat i un moment estètic més madur. • La crítica és gairebé unànime a considerar superior la producció catalana, encara que Moreta matisa que també cal reivindicar la poesia en castellà. 1.4. La tria d’Alcover i la forma definitiva de l’obra • Alcover publica dos llibres de poesia en català: • Cap al tard (1909), • Poemes bíblics (1918). • El 1921 els reagrupa en el volum Poesies, amb una tercera part titulada Petites cassoles de sastre. • Amb l’ajut de Miquel Ferrà, Alcover fixa el corpus que vol que perduri: • tanca la seva obra poètica catalana, • deixa fora poemes que considera menors. • Moreta subratlla que els poemes exclosos són, en general, de qualitat molt inferior, i que el corpus triat per l’autor és el que realment té interès literari. 1.5. Dolor biogràfic i transcendència poètica • La crítica tradicional ha llegit Alcover sobretot a partir de la seva biografia tràgica: • mort de la primera esposa, • mort d’una filla, d’un fill i, anys després, dos fills més el mateix dia (un a Barcelona i un altre a Palma). • Aquest dolor es canalitza en elegies i poemes sobre la mort dels fills i dels éssers estimats. • Moreta proposa superar la lectura purament biogràfica: • Alcover no cau en el sentimentalisme ni en l’autocompassió, • fa una poesia continguda, que converteix l’experiència privada en reflexió universal sobre el dolor. • Els lectors que no han viscut una tragèdia equivalent s’hi poden reconèixer en parlar de les ferides de la vida i de la mort dels estimats. • Això és, per Moreta, el que l’acredita com a gran poeta: convertir un drama extremadament personal en una veu que parla de l’ànima humana més enllà de la circumstància. 1.6. Tancament de la conversa • L’entrevista es fa des de la Casa Museu de Joan Alcover a Palma, reforçant el vincle entre espai físic i lectura. • Es menciona que l’any següent serà Any Alcover (cent anys de la mort del poeta). • Moreta expressa el desig de venir a Mallorca durant el centenari per presentar el llibre i dialogar amb altres lectors i estudiosos. 2. Falques publicitàries i patrocini Entre les entrevistes s’intercalen diverses falques publicitàries i missatges institucionals a Ona Mediterrània: • 3 Globs – Projecte d’emprenedoria social de 3 Salut Mental vinculat a l’aigua de qualitat i a la inserció laboral de persones amb malaltia mental. • Clínica Dental Planes Mariano – Presenta el concepte Slow Dentistry, que defensa dedicar més temps a cada pacient per garantir resultats segurs i de qualitat. • Recordatoris de la importància de ser Soci d’Ona Mediterrània per mantenir l’emissora. Aquestes falques mostren el model de finançament mixt (patrocinis socials i comercials) i la connexió de la ràdio amb projectes locals i de salut comunitària. 3. Robert Graves: el poeta britànic més mallorquí 3.1. Context de l’homenatge • El filòleg i traductor Eduard Mollà conversa amb el locutor per commemorar els 40 anys de la mort de Robert Graves (va morir el 7 de desembre de 1985). • Mollà ha treballat extensament l’obra de Graves i n’ha traduït Cristal Rost. Poemes de muntanya per a Nova Editorial Moll. • L’entrevista vol ser un petit homenatge al poeta que va convertir Deià en el seu lloc al món. 3.2. El paradís mediterrani després de la guerra • Graves, veterà de la Primera Guerra Mundial i autor de Goodbye to All That (Adeu a tot això), talla amb la seva vida anterior i cerca un nou començament. • Rep el consell famós de Gertrude Stein: "Si pots suportar el paradís, ves a Mallorca." • Quan arriba a l’illa el 1929, hi troba un paradís perifèric respecte a una Europa: • devastada per la guerra, • en decadència econòmica i moral, • immersa en la crisi del 1929 i en un model tecnològic i econòmic esgotat. • Graves aspira a «tornar a les arrels» d’una civilització que ell veu a les illes de la Mediterrània, espai marginal però carregat de tradició. 3.3. L’arribada a Deià i la percepció local • Graves arriba a Deià amb la poeta Laura Riding. • Els habitants de la Serra de Tramuntana (Deià, Vall d’Amos, Llucalcari…) ja tenien experiència amb viatgers il·lustres (romàntics com George Sand i Chopin, o l’arxiduc Lluís Salvador). • Tot i així, la parella Graves–Riding és percebuda com particularment estrafolària: • estil de vestir, • maneres, • relació de parella poc convencional. • A l’inici, molts veïns pensen que Graves és el servent de Laura Riding; posteriorment descobreixen que aquell home discret és “Don Roberto”, l’escriptor prestigiós. • Encara que no era ric, el simple fet de ser foraster i de venir de lluny li atorga un cert prestigi social entre els veïns. 3.4. Guerra civil, exili i retorn • El 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, la família Graves ha de abandonar Mallorca, com molts altres residents estrangers. • El darrer que veu al port de Palma és el seu amic Joan Marroig Gelabert, que havia estat batle socialista i li promet: que la casa quedarà tal com l’ha deixada i que l’esperarà. • Durant deu anys d’absència, Graves se sent en exili: • no té casa al Regne Unit, • viu una vida nòmada de lloguers i estades temporals, • insisteix a les cartes que “casa seva és Mallorca”. • El 1946 torna finalment a Can Alluny, que troba conservada i neta gràcies a la cura de Joan Marroig. • Amb Beryl, la seva segona esposa, i cinc fills, s’hi estableix de manera quasi definitiva: només surt per breus viatges professionals (conferències als EUA, cursos a Oxford). 3.5. Vida quotidiana i mètode de treball • A Deià, Graves porta una vida rutinària i domèstica: • baixa cada dia a nedar a la cala, • torna a casa a escriure, • cuida el jardí i cuina sovint. • Considera que moltes de les seves millors idees poètiques li arriben enmig d’aquest trull domèstic. • La casa és plena de nins i vida familiar, i alhora manté una disciplina de treball molt sòlida, pròpia d’un professional de l’escriptura. 3.6. Centre d’atracció per a escriptors • Tot i que Mallorca ja rebia artistes abans, la presència de Graves converteix Deià en un pol d’atracció literari internacional. • Hi passen escriptors com Alan Sillitoe, Kingsley Amis, Anthony Burgess, entre d’altres. • Molts joves autors hi acudeixen cercant orientació creativa. • L’anècdota d’Alan Sillitoe és reveladora: • no trobava la seva veu, • Graves li recomana: “escriu allò que coneixes”, • Sillitoe acaba escrivint sobre la seva pròpia experiència proletària al nord d’Anglaterra i assoleix el reconeixement literari. 3.7. Estada a Palma i relació amb el franquisme • Durant un temps, la família es trasllada a Palma perquè els fills grans han d’anar a escola. • Tot i això, ni Graves ni la família s’hi troben especialment bé: continuen considerant Deià com la vertadera casa. • En cartes, Graves es refereix als seus fills com a “nins de muntanya”, poc adaptats a la vida urbana. • Pel que fa al context polític, Graves: • ha vist de primera mà els escamots falangistes a Deià, • ha contemplat la persecució i desaparició de gent com el mateix Joan Marroig, • identifica la Guerra Civil com un preludi de la Segona Guerra Mundial. • Durant l’exili, escriu que només tornarà quan s’acabi el feixisme a Espanya, però finalment decideix tornar malgrat la persistència del règim i evitar la implicació directa en política. • En comptes d’escriure obertament a Espanya, fa servir contes i articles publicats a revistes internacionals (com The New Yorker) per descriure, sovint en clau literària, la realitat repressiva de l’època. • La censura franquista no té abast internacional suficient ni recursos de traducció per controlar aquestes publicacions. 3.8. Estratègia i influència institucional • Tot i la seva crítica al règim, Graves demostra astúcia política: • es relaciona amb figures com Camilo José Cela i Manuel Fraga, • aprofita el seu prestigi internacional per demanar protecció per al paisatge. • Un exemple clau: escriu a les autoritats espanyoles per proposar que Deià sigui declarada “monumento nacional”, amb la intenció de frenar la construcció d’hotels i preservar el poble i l’entorn. • D’aquesta manera, utilitza el seu nom com a palanca de conservació del patrimoni natural i cultural mallorquí. 4. Aniversari d’Edicions UIB (Universitat de les Illes Balears) 4.1. Quaranta anys d’editorial universitària • Es commemora el 40è aniversari d’Edicions UIB, el segell editorial de la Universitat de les Illes Balears. • L’acte central se celebra a l’aula de graus de l’edifici Margalí (Comas i Camps) al campus universitari. • Es repassa l’evolució institucional: • 1985: naix com a Secretariat de Publicacions i Intercanvi Científic. • Posteriorment es coneix com a Servei de Publicacions. • Des de 2017 adopta el nom actual Edicions UIB. 4.2. Línies editorials i impacte • En aquests quaranta anys, Edicions UIB ha publicat: • recerca especialitzada, • obres de divulgació científica, • col·laboracions amb altres editorials públiques i privades. • El programa felicita l’editorial pels quatre decennis de treball en la difusió del coneixement científic i acadèmic des de les Illes. 5. Centenari d’Antoni Mus i cicle a Manacor 5.1. Record d’un escriptor manacorí • Es commemoren els 100 anys del naixement d’Antoni Mus, escriptor nascut a Felanitx (1925) i mort a Manacor (1982). • L’Ajuntament de Manacor, a través de l’Escola Municipal de Mallorquí, organitza el cicle “Antoni Mus, d’un breu rastre tard”. 5.2. Activitats del cicle • Divendres 12 (tarda, Escola Municipal de Mallorquí): • Presentació de la reedició de la novel·la Bogotes. • Concert “Vens Versinant. Mus i Perejaume Fons” amb Rota Pistola i Carme Vives. • Dissabte 13 (matí i horabaixa): • Itinerari “rastre tard” per descobrir el Manacor d’Antoni Mus. • Representació a la plaça de la Constitució de “Llubreu”, peces de microteatre inspirades en textos de Mus. • Es remarca que la informació detallada es pot consultar al web manacor.org. 6. Agenda cultural i presentacions de llibres La part final del programa ofereix una agenda cultural amb diverses activitats literàries i de pensament: 6.1. Activitats de diàleg i lectura • Xerrada sobre la solitud no desitjada guiada per Maria Mesquida, organitzada per Siracusa Cultural. • Activitat gratuïta amb inscripció prèvia per correu electrònic. 6.2. Presentacions de llibres • Biblioteca de Babel (Palma): • Presentació d’Afinando el alba de Thomas Graves (fill de Robert Graves), amb la participació de Toni Rigo i l’autor. • Llibreria Drac Màgic (Palma): • Presentació de quatre obres clàssiques de pensament filosòfic de la col·lecció Magna de Publicacions de la Universitat de Barcelona (Hobbes, Husserl, Kant…). • Aba Art (Palma): • Presentació de L’imant i les coses, de Mateu Coll, amb Joana Maria Montaner, Sebastià Perelló, Joan Maria del Moral i l’autor. • Ajuntament de Lloseta: • Presentació de Les llellans (Damia Roger), guanyador del Premi Vila de Lloseta, i Un abisme d’impossibles (Aina Coll), menció especial; amb Javier González i Tomeu Canyelles (Nova Editorial Moll). • Biblioteca de Babel (segona sessió): • Presentació de Sevilla, d’Antonio Ramírez. • Escola Municipal de Mallorquí (Manacor): • Presentació del llibre Cant i treball a Mallorca, de Bàrbara Duran, amb intervenció de Caterina Valriu i l’autora. • Llibreria Ínsula Literària (Palma): • Presentació d’España racista i Hija de inmigrantes, amb Sílvia Adam, Guillem Balboa Buika i Kine Diagne. • Espai Passatemps (Santa Maria del Camí): • Presentació de La cultura de la droga a les Illes Balears, de Tomeu Canyelles (Lleonard Muntaner), amb Toni Rigo i l’autor. 6.3. Funció de l’agenda • L’agenda mostra la riquesa i diversitat de la vida cultural a Mallorca: poesia, narrativa, filosofia, assaig social i memòria històrica. • Es reforça el paper d’Ona Mediterrània com a altaveu de la cultura balear, connectant creadors, institucions i públic. 7. Eixos temàtics transversals de l’episodi • Memòria i commemoració: centenaris (Joan Alcover, Antoni Mus), 40 anys de la mort de Robert Graves, 40 anys d’Edicions UIB. • Relació entre biografia i obra: tant Alcover com Graves converteixen experiències extremes (dol, guerra, exili) en creació literària amb abast universal. • Mallorca com a espai literari: l’illa com a paradís complex, refugi creatiu i també escenari de conflictes polítics i transformacions socials. • Institucions i cultura: universitat, ajuntaments, editorials i llibreries com a teixit que sosté la producció i difusió cultural. • Precarietat implícita del món literari: la necessitat de falques, patrocinis i suport de les persones associades a la ràdio apunta al fons a la fragilitat de l’ecosistema cultural.

  • 59'

    Cotiledonia del 25/11/2025

    Resum general del podcast Programa Cotiledonia a Ona Mediterrània, amb un fil conductor clarament literari i cultural. L’emissió combina: Entrevistes literàries i musicals (poesia filosòfica, heavy metal, traducció i Josep Maria Llompart). Reivindicació social: record constant del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones. Una extensa agenda cultural de les Illes Balears i de l’àmbit catalanoparlant. 1. Entrevista a Bartomeu Crespí: un poemari filosòfic 1.1. Trayectoria i relació amb els premis • El locutor presenta Bartomeu Crespí, graduat en Filosofia i Llengua i Literatura Catalanes, professor de secundària i poeta. • Parlen del seu llibre de poesia “Mai no ho podràs saber”, publicat a Joana Montaner dins la col·lecció La Fosca, i guardonat amb el Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom 2025. Idees clau: • Crespí relativitza la importància del premi: per ell, el veritable aval és que l’autor pugui defensar el llibre al llarg del temps (ara, d’aquí 5 o 10 anys). • Insisteix que un llibre ha d’expressar “la millor versió de tu”; si no, queda com una empremta que pot perseguir l’autor. “El més important no és l’aval d’un jurat, sinó que te l’avalis tu mateix.” 1.2. “Primer” llibre… que no és un primer llibre • El locutor recorda que ja havia publicat al volum col·lectiu “Tetragón d’exilis”, però Crespí confessa que sempre n’ha renegat, definint-lo com un “pecat de joventut”. • En contraposició, explica que abans d’aquest llibre actual ha escrit i “enterrat” diversos manuscrits: - Escrivia un llibre. - Deixava passar 1–2 anys. - Veia que “no s’aguantava” i el descartava. • Amb “Mai no ho podràs saber”, escrit entre 2021 i 2022, després de tres anys encara el considera sòlid i defensable. “És el primer llibre que public, però no és el primer llibre que escric.” 1.3. Límits del coneixement i del llenguatge El cor del poemari és profundament filosòfic: • El llibre es planteja com un “desafiament a les veritats salvatges” (o veritats absolutes), explorant: - El límit del coneixement humà. - El límit del llenguatge: què pot ser conegut i què pot ser dit. • Més enllà del que podem conèixer o dir, hi ha “les coses en tot el seu ésser i esplendor”. • L’espècie humana ha après a conèixer, manipular i fins i tot transgredir la natura, però continua subordinada a una força superior d’allò que roman inconegut i indescriptible. “De tot això que desconeixem, de tot aquest misteri, veu aquest llibre.” • Crespí defensa que és precisament aquest desconegut el que fa que la vida no sigui avorrida: si ho sabéssim tot, “no valdria la pena viure-la”. 1.4. El “jo” i el “tu” poètics • El locutor detecta un “tu poètic” recurrent als poemes (les hores sense tu, el teu cos, etc.) i li demana si es refereix a una persona concreta. • Crespí respon que no hi ha un tu concret, sinó un tu col·lectiu, que en realitat és una prolongació del jo: - El jo és el subjecte que ja ha acceptat que no tot pot ser conegut ni dit. - El tu és un altre humà, encara en procés d’acceptar aquest límit. • Remarca la il·lusió contemporània de domini total (tecnologia, coneixement total) i la pèrdua del contacte amb el misteri primigeni. 1.5. El poeta com a intermediari Un vers destacat diu: “He vist un altre lloc on els significats callen i driblen el nostre enteniment”. El locutor parla del poeta com a vident o mèdium. Crespí matisa: • No es considera ell aquest poeta visionari, sinó que juga amb la figura poètica d’un jo més elevat que s’adreça a un tu més humà. • Defineix el poeta (i l’artista en general) com un intermediari / codificador entre els estímuls del món i el seu llenguatge artístic: - Poeta → codifica en llenguatge poètic i paraula. - Músic → codifica en so i música. - Pintor → codifica en imatge i color. “Un poeta és un intermediari entre els estímuls del món i el paper.” • En el poemari, aquest jo avançat diu al tu: “he vist que la veritat menteix i he vist que tot el que coneixem és impossible”, insistint en el caràcter paradoxal de la realitat. 2. Iron Maiden i el heavy metal explicats des de la història 2.1. Un llibre per entendre la bèstia • El segon convidat és Gabriel Vives, historiador que actualment estudia vidres trencats de fa 1.500 anys i coautor amb Tomau Canyelles del llibre “Iron Maiden, l’ADN de la bèstia” (Silex). • Presentació del llibre: dijous 27, 19.00 h, llibreria Rata Corner (Palma) amb la periodista Mònica Borràs. • Els autors adverteixen al prefaci que “aquest no és el llibre d’Iron Maiden que esperaves”: - No és una simple biografia cronològica ni un catàleg de concerts i discos. - S’interessa per darreres capes: relació amb el futbol, dinàmiques econòmiques, ètica de feina, orígens de classe, etc. 2.2. Objectiu: fans i no-fans • El locutor destaca que és un llibre entretingut, ple de dades curioses i molt agradable de llegir, fins al punt que a ell, que es va quedar en els Beatles, li han vengut ganes de sentir Iron Maiden. • Vives confirma que el propòsit era: - Escriure un llibre rigorós però llegidor, que agradàs tant a fans com a lectors aliens al heavy metal. - Obrir una porta de curiositat: que qui no conegui la banda vulgui escoltar-la després de llegir-lo. 2.3. Steve Harris: un baix per governar-los a tots • Es remarca la figura de Steve Harris, baixista i líder inqüestionable de la banda, presentat en un capítol com “un baix per a governar-los a tots”, clara referència a El Senyor dels Anells. Idees principals sobre el lideratge: • Iron Maiden neix com el projecte de Steve Harris: - Tenia molt clar què volia fer, com ho volia fer i sovint també amb qui. - El lideratge ha estat constant i molt marcat durant 50 anys de carrera. • Al seu costat hi ha el mànager Rod Smallwood, descrit com un geni de la gestió musical, clau en l’estratègia i consolidació internacional de la banda. Vives suggereix que Iron Maiden i Steve Harris són gairebé indissociables: costa saber on acaba una cosa i comença l’altra. 2.4. Normalitat, coherència i orígens obrers • En contrast amb altres icones del rock i del heavy metal (Ozzy Osbourne, Lemmy, etc.), Iron Maiden es presenten com una banda de gent relativament “normal”: • Característiques destacades: - Han sabut separar molt bé la vida privada de la vida pública. - Eviten convertir-se en “personatges esperpèntics” malgrat la fama i els milions. - Mantenen un tracte de proximitat amb els fans, sense aires de superioritat. • Els seus orígens de classe obrera han marcat fortament la seva ètica i decisions econòmiques: “Són gent que aparentment són gent normal, que no diries que tenen milions de lliures al compte.” • Exemple molt clar: - Rebuig de les zones VIP a pista en els concerts. - No creen sectors més cars davant l’escenari; tothom paga igual a pista. - Si vols ser a primera fila, hi vas abans; no és una qüestió de diners. Aquestes decisions reforcen una imatge de coherència i justícia envers el públic, en sintonia amb els seus valors obrers d’origen. 2.5. Satanisme, simbologia i malentesos • El llibre també tracta episodis de polèmica moral al voltant del heavy metal, el joc de rol i altres aficions minoritàries sovint etiquetades de “coses de gent rara”. • Iron Maiden fa servir simbologia associada al satanisme (estrelles de cinc puntes, títols com “The Number of the Beast”, imatges del dimoni), però Vives subratlla: Es tracta sobretot d’atracció estètica i de provocació lúdica. No hi ha pràctica ni doctrina satànica real al darrere. Molts atacs provenen de sectors conservadors que confonen imatge i realitat. “És més una voluntat de fer rabiar els més conservadors que cap altra cosa.” 3. Gabriel de la S. T. Sant Pol i el Llompart traductor 3.1. Llompart i el pont gallec-portuguès • El tercer convidat és Gabriel de la Santíssima Trinitat Sant Pol, poeta, traductor i estudiós de la literatura, especialista en literatura portuguesa. • Ha tingut cura d’edicions de poesies completes de Miquel Costa i Llobera i Blai Bonet (amb Nicolau Dols), així com de traduccions al català de Fernando Pessoa, José Saramago i altres autors de llengua portuguesa. • Motiu de la seva intervenció: la conferència amb què tanca el cicle d’homenatge a Josep Maria Llompart en el centenari del seu naixement, organitzat per la Universitat de les Illes Balears amb altres entitats (incloent-hi l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) i la Fundació Mallorca Literària). • Títol de la sessió: “Les traduccions i edicions portugueses de Josep Maria Llompart”, - Dia: dilluns 1 (matí). - Hora: a partir de les 10.00. - Lloc: Aula 23, edifici Ramon Llull, campus de la UIB. 3.2. Arrels gallegues i inici en la traducció • Llompart té un vincle biogràfic i afectiu amb Galícia: - Son pare, militar, hi és destinat. - Llompart hi passa part de la infància i entra en contacte amb cultura i llengua gallegues. - A la seva poesia apareixen referències folclòriques i literàries gallegues. • La traducció literària arriba més tard: - Un estiu, avorrit, s’inicia traduint poetes gallecs que coneixia. - D’aquí neix el volum “Onze Poetes Gallecs” (Editorial Moll). 3.3. Antologies clau de poesia galaico-portuguesa Llompart esdevé una figura central en la difusió de la poesia gallega i portuguesa en català, especialment gràcies a tres grans projectes: “Onze Poetes Gallecs” (Editorial Moll). “Poesia galaico-portuguesa” (edicions 62). “Poesia gallega, portuguesa i brasilera” (edicions 62). • Aquestes antologies, publicades a la col·lecció de Les millors obres de la literatura universal d’edicions 62, són considerades per Sant Pol com un “gran monument” de traducció poètica al català. • La comanda d’aquestes antologies ve de Josep Maria Castellet i Pere Gimferrer, que li demanen una gran antologia de poesia portuguesa i galaico-portuguesa fins al segle XIX. • Llompart, que inicialment es declara poc segur en aquest camp, accepta gràcies a: - L’ajuda de Basílio Lozada (Barcelona) i Imperfecto Quadrado (Mallorca), que li faciliten llibres i orientació. - El treball sostingut en plena era preinternet (primers anys 80), quan aconseguir bibliografia era molt més difícil. Dues antologies d’unes 500 pàgines cadascuna: una fita “capdalt” de la traducció poètica catalana. 3.4. Mètode i opció traductològica Sant Pol subratlla l’opció clara de Llompart a l’hora de traduir poesia clàssica: • Traduir en vers, no en prosa. • Reproduir rima i mètrica quan aquestes són presents a l’original. • És a dir, crear una nova poesia en català que mantingui la musicalitat i ritme originals, en lloc d’una versió només literal. “Ell va voler fer una altra poesia per traduir aquella primera poesia.” • Aquesta opció està en sintonia amb altres traductors de la mateixa col·lecció, com Narcís Comadira per a la poesia italiana. • Sant Pol preveu mostrar a la conferència exemples pràctics: - Provar que els alumnes tradueixin alguns versos. - Comparar solucions i veure com es pot preservar el ritme, la rima i el sentit. 3.5. Recepció i importància acadèmica • Dins de l’àmbit catalanoparlant, aquestes traduccions són molt valorades entre lusitanistes i estudiosos de poesia. • Sant Pol destaca que, de les tres grans aportacions catalanes a la poesia portuguesa: - Dues són obra de mallorquins: les antologies de Llompart i “Lusíades” (Colom i Dols). - La tercera són els quatre volums de Fernando Pessoa traduïts per Antoni Sala-Sanahuja. • A l’àmbit portuguès, les traduccions es van coneixent a poc a poc: - Sant Pol mateix les ha presentades en congressos a Porto, comparant-les amb altres versions. 3.6. El centenari de Llompart i per on començar • Parlen breument del balanç del centenari de Josep Maria Llompart: - S’han fet moltes activitats a Mallorca i Barcelona (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Acadèmia de Bones Lletres, etc.). - Sant Pol lamenta alguns entrebancs editors (com la no-presentació a temps d’un volum d’obres completes) però considera que el desplegament ha estat notable. “La millor manera d’homenatjar un autor és llegir la seva obra.” • Per a qui no hagi llegit mai Llompart, recomana començar per obres més assequibles: - “La capella d’ossos”. - Els poemes de Mondragó. I només més endavant abordar títols més complexos com “Mandràgola”. També suggereix llegir una bona antologia com a porta d’entrada. 4. Dia contra la violència envers les dones i cultura 4.1. Context i sensibilització • Al llarg del programa es recorda diverses vegades que el 25 de novembre és el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones. • El locutor insisteix que la millor notícia serà quan aquest dia ja no calgui, perquè la violència hagi desaparegut. Aquest marc serveix per: • Triar una banda sonora vinculada a la temàtica: - Tema “Immigrant Song” en la versió de Karen O, de la banda sonora de “Els homes que no estimaven les dones” (film de David Fincher sobre la novel·la de Stieg Larsson). • Donar visibilitat a actes literaris i xerrades sobre violència de gènere o narracions que la qüestionen. 4.2. Activitats específiques lligades al 25N Algunes de les activitats destacades relacionades amb la data i la literatura: • Sineu, claustre – Dimecres 26, 19.00 h: - Lectura de poemes i música en viu amb Miquela Lladó (Miquela de Gaià). • Manacor, Institució Pública Antoni Maria Alcover – Dimecres 26, 19.00 h: - Xerrada “La metanarració: un instrument per comprendre com els relats ens construeixen”, a càrrec de Justi Soriano. • Sa Pobla, Biblioteca el Rafal – Dijous 27, 19.00 h: - Xerrada d’Eusebia Rayó, escriptora destacada, també en el marc del 25N. Aquestes activitats vinculen reflexió literària i perspectiva de gènere, mirant com els relats socials i culturals construeixen rols i violències. 5. Agenda cultural: llibres, rutes i congressos La darrera part del programa és una agenda cultural molt densa, centrada en les Illes Balears però amb obertura al conjunt de la cultura catalana. 5.1. Presentacions de llibres i activitats locals Alguns dels actes més destacats (entre molts): • Can Sales (Palma) – Dimecres 26, 18.30 h: - Presentació de “El tramvia de mules de Palma” d’Antonio Sanchís Florit (Documenta Balear). • Can Alcover (Palma) – Dimecres 26, 19.00 h: - Presentació de “Mallorca filmada. La transformació del territori a través del cinema”, de Maria Magdalena Brutons i Maria Sebastián (Joana Montaner), amb Sebastià Alzamora. • Teatre Principal de Santanyí – Dimecres 26, des de les 19.00 h: - Presentació de la biografia de Llompart “Mentre em resti un bri d’ala”, de Pilar Arnau (Kit Book). - Espectacle “Josep Maria Llompart: una vida, una herència” de la companyia La Fornal. • Rata Corner (Palma) – Dijous 27, 19.00 h: - Presentació d’“Iron Maiden, l’ADN de la bèstia” (Tomau Canyelles i Gabriel Vives). - Divendres 28, 19.00 h: presentació de “A través de mis latidos” d’El Barregueiro. • Espai Serra Manliew (Sa Pobla) – Divendres 28, 19.00 h: - Presentació de “Cavalcar l’abisme. La cultura de la droga a les Illes Balears”, de Tomau Canyelles (Joana Montaner). • Teatre de Lloseta – Dissabte 29, 19.30 h: - Presentació de “De cor en cor. El món coral a Mallorca”, de Cristina Llabrés (Joana Montaner), amb actuació del cor Musicart. A més, hi ha nombroses presentacions de novel·la, poesia i assaig a biblioteques i espais culturals de Portocolom, Maria de la Salut, Inca, Falanitx, Campos, Pollença, Sa Pobla, etc. 5.2. Fundació Mallorca Literària i rutes sobre Llompart La Fundació Mallorca Literària té un paper central en la difusió del llegat de Llompart: • Ruta literària a Raixa – Dissabte 29, de 12.00 a 14.00 h: - Ruta als Jardins de Raixa amb textos de Tomàs Vibot. • Exposició “Josep Maria Llompart. No habitaràs la nit” – Fins al 31 de gener: - A la Casa Blai Bonet – Centre de Poesia de Santanyí. 5.3. Congrés sobre literatura catalana de la postmodernitat • A Barcelona, a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona, se celebra del 2 al 5 de desembre el II Congrés Internacional Literatura Catalana de la Postmodernitat, amb el lema “Modernitat versus Postmodernitat”. • Organitzat pels departaments de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB i de la UAB, amb la col·laboració del PEN Català i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. • Objectiu del congrés: - Analitzar diferències i continuïtats entre literatura moderna i postmoderna. - Entendre la postmodernitat com una època literària situada en un context diferent de la societat industrial. • Participen estudiosos com Maria Dasca, Jordi Julià, Francesc Ordóñez, Teresa Iribarren, Pere Ballart, entre d’altres, amb cloenda a càrrec de Bran Nicol (Universitat de Surrey). 5.4. Exposicions i altres iniciatives de la UIB • Exposició “Avui, que aquesta tarda esdevindrà un incendi. Josep Maria Llompart” – Fins al 3 de desembre, al vestíbul de l’edifici Jovellanos (campus UIB). • “Biblioteques en flames” – Fins al 22 de desembre, a diverses biblioteques de Palma (Molinar, Joan Alcover, Ramon Llull). A més, la UIB organitza: • Presentació de “L’Espanya espiada. Redes de inteligencia en la Segunda Guerra Mundial”. • Un seminari sobre “El càstig sense venjança” (drama clàssic) a l’edifici Ramon Llull. 6. Publicitat, ràdio i tancament musical 6.1. Publicitat i suport a Ona Mediterrània Al llarg del programa s’intercalen falques publicitàries i avisos interns que dibuixen el model de finançament i valors de la ràdio: • Aigua 3 Globs – Projecte d’emprenedoria social de 3 Salut Mental, que ven aigua de qualitat i facilita la inserció laboral de persones amb malaltia mental. • Clínica Dental Planes Mariano – Presenta el mètode Slow Dentistry, que defensa dedicar temps de qualitat a cada pacient. • La Palmesana – Marca de joieria local, anunciada amb to humorístic (no confondre’s amb el formatge). • Crides a associar-se com a soci i a fer PUBLI AMIC a Ona Mediterrània, reforçant el paper del soci i de la presidència o suport institucional en la supervivència de la ràdio. Tot plegat mostra una emissora compromesa amb: • Economia social i local. • Panorama cultural de proximitat. • Una graella amb continguts a la carta via podcast Ona Mediterrània i emissió en directe. 6.2. Tancament amb Ramon Llull i Verdaguer Per tancar el programa, el locutor recorda que el dilluns següent és la festa del Beat Ramon Llull i proposa una peça musical especial: • Cançó “Digues, amic” de Maria del Mar Bonet. • És una adaptació musicada de Jacint Verdaguer, que al seu torn adapta versicles de Ramon Llull. L’últim tram del programa és una llarga emissió de la cançó, que combina devoció lul·liana, tradició poètica catalana i música popular. El programa es clou amb: • Recordatori dels responsables (locutor, tècnica, documentació). • Record de la freqüència d’Ona Mediterrània (88.8 FM) i la web. • Salutació final: “Bon vespre i bones lectures”. Principals temes tractats • Poesia filosòfica contemporània: límits del coneixement, llenguatge i joc entre jo/tu poètics. • Funció del poeta i de l’artista com a intermediari entre món i llenguatge. • Història cultural del heavy metal a través d’Iron Maiden, la figura de Steve Harris i la relació entre ètica obrera, fama i mercat musical. • Josep Maria Llompart com a poeta, però sobretot com a traductor clau de poesia galaico-portuguesa, i el paper de la traducció literària en la circulació de la poesia. • Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones i relació entre relats, metanarració i construcció de la subjectivitat. • Panorama cultural balear i català actual: presentacions de llibres, rutes literàries, festivals de poesia i congressos acadèmics. • El rol d’Ona Mediterrània com a emissora arrelada al món cultural de les Illes, sostinguda per socis, PUBLI AMIC i suport institucional.

  • 57'

    Rondalles, Llompart i Llull: cultura viva a Mallorca

    Episodi de Cotiledonia a Ona Mediterrània centrat en tres grans eixos: rondalles mallorquines, Josep Maria Llompart i Ramon Llull, tot connectat amb l’agenda cultural de Mallorca. Amb Caterina Valriu es destaca el valor de les rondalles com a patrimoni identitari i literari, la seva relació amb la cuina tradicional i una lectura crítica de la figura femenina, que combina alguns relats amb deix masclista amb molts models de dones actives, valentes i intel·ligents. També s’explica el procés per declarar les rondalles patrimoni immaterial de Mallorca. Amb Damià Pons, a propòsit del primer volum de les obres completes de Josep Maria Llompart (“Nació, llengua, cultura”), es traça el retrat d’un poeta-gestor-cultural que passa d’un entorn franquista i castellanoparlant a ser una de les veus centrals de la cultura catalana a les Illes, amb fort compromís polític i intensa pedagogia lingüística. Amb Antoni Bordoy es presenta el Congrés Internacional Ramon Llull, que mostra l’enorme projecció global de Llull com a pensador, escriptor i reformador dels estudis medievals. L’episodi es completa amb una agenda molt rica d’activitats literàries, actes del 25 de novembre contra la violència masclista, rutes, exposicions i presentacions de llibres.

  • 58'

    Cotiledonia: Poesia de Miquel Àngel Lladó i el mite de Llompart

    L'episodi d'avui de Cotiledonia a Ona Mediterrània presenta un recorregut profund per la literatura contemporània i la memòria poètica de les Balears. A través de l'entrevista a Miquel Àngel Lladó, descobrim el seu Quadern de Quaresma, una obra que sublima la quotidianitat i el record familiar des de la introspecció de la pandèmia. L'espai també ret homenatge al centenari de Josep Maria Llompart, analitzant amb Maria Antònia Perelló com la figura del pare esdevé un eix vertebrador de la seva infantesa i del seu univers líric. Finalment, el dramaturg Pau Culla ens presenta Mosques, una obra valenta que utilitza la llegenda de les mosques de Girona per fer una crítica a la pressió estètica i els cànons de bellesa actuals en la comunitat LGTBIQ+. Un programa que combina la reflexió sobre el passat amb les veus més vibrants de la narrativa local i l'escena teatral actual.

  • 58'

    Dia de les llibreries, memòria i cultura

    L’episodi de Cotiledònia a Ona Mediterrània recorre diversos fronts de la vida cultural balear. D’entrada, la llibretera Aldana Areco reivindica el Dia de les llibreries independents (11 de novembre) i el paper de les llibreries com a espais de difusió cultural, exposant la seva fragilitat econòmica davant les grans superfícies i apel·lant al compromís del públic. A llibreria pròpia s’hi farà una presentació amb Laia Malo, traductora del rus i l’anglès, centrada en la musicalitat i ritme en la traducció poètica. La Margalida Tomàs presenta la seva recerca sobre com els escriptors mallorquins dels segles XIX i inicis del XX han representat la Conquesta de Mallorca (1229) i la figura de Jaume I, des de l’heroi romàntic fins al símbol de la llengua catalana, amb especial atenció a Maria Aguiló i Maria Antònia Salvà. La filòloga Isabel Graña Zapata parla després del llibre-entrevista “Josefina Salord Ripoll. L’afany de coneixement compartit”, que ressegueix la trajectòria de la intel·lectual menorquina, des de la infantesa a Ciutadella fins al seu paper a l’Institut Menorquí d’Estudis, entre recerca i gestió cultural. El programa es completa amb una extensa agenda cultural: un congrés internacional sobre Ramon Llull, nombroses activitats de l’Any Llompart, rutes literàries i múltiples presentacions de llibres, mostrant un panorama cultural contemporani viu però sostingut amb esforços constants i complicitat social.

  • 59'

    Drogues a les Illes, Llompart‑Mollà i Picornell

    Panorama del programa A Ona Mediterrània, al programa Cotiledonia, un episodi especial amb toc de Tots Sants/Halloween que recorre tres grans eixos: la cultura de la droga a les Illes Balears, el tàndem literari Josep Maria Llompart – Llorenç Mollà, i la vida trepidant del revolucionari Joan Baptista Picornell. S’hi afegeix una agenda cultural centrada en la Nit de les Ànimes i diverses presentacions de llibres. "Estam parlant gairebé dels morts anònims de la democràcia" — sobre l’epidèmia d’heroïna a la Transició. 1) Cavalcar l’abisme: drogues a les Illes Balears (Tomeu Canyelles) Idees clau • Llibre: “Cavalcar l’abisme. La cultura de la droga a les Illes Balears” (premiat), presentacions a Palma i Sant Joan. • Objectiu: una síntesi cronològica i divulgativa que connecti recerca i societat; la història contemporània ha de tenir “missió social”. • Orígens ancestrals: a la cova des Càrritx (Menorca) es troben indicis molt antics de consum ritual; plantes autòctones i mestratge popular com a tradició d’ús controlat amb finalitats espirituals. • Contraban: herència de postguerra (tabac, etc.). Davant les noves substàncies al s. XX, contradiccions morals i rebuig d’alguns contrabandistes a entrar al “negoci tèrbol” de la droga. • Contracultures: de beatniks a hippies (Eivissa, però també cales de Mallorca com Cala Figuera). L’LSD i altres psicoactius com a pràctica i filosofia vital. • Anys de plom: irrupció de l’heroïna a la Transició, amb la sida; “una gran tragèdia col·lectiva” poc elaborada socialment. Recerca becada per l’IEB sobre la crisi de l’heroïna. • Oci nocturn i turisme: explosió demogràfica/econòmica i xarxa de discoteques. D’ús primer d’estrangers a normalització local; auge de cocaïna, èxtasi i drogues de disseny al final del s. XX. Per què importa • Relectura crítica d’un fenomen amb arrels prehistòriques, transformacions socials del s. XX, i efectes sanitaris i culturals encara vigents. 2) Llompart i Mollà: crònica d’una amistat (Miquel Àngel Vidal, UIB) Biografies paral·leles • Diferència d’edat però amb coincidències: pares militars, cama forastera, idioma familiar castellà i aprenentatge del català al carrer, estudis de dret i feines administratives. • Núclees de sociabilitat: tertúlies (Can Colom, Smith, Riscal) i revistes literàries com a oasis intel·lectuals en el franquisme. Poètiques divergents, respecte mutu • Llompart: poesia més directa i autobiogràfica, molt actiu en assaig i crítica. • Mollà: esteticisme i barroquisme lèxic, poesia menys autobiogràfica; només al final aflora un to més íntim (President i major). • Influència creuada limitada, però admiració recíproca i complicitat d’itineraris. 3) El sediciós: Joan Baptista Picornell (Joan Mallol) Un il·lustrat insubornable • Pedagog innovador: mètode educatiu avalat amb examen públic d’un infant de 3 anys a Salamanca. • Del fracàs reformista a la revolució: abraça la Revolució Francesa, conspiració a Madrid (condemna a mort commutada a desterrament). • Amèrica: contacte amb independentistes veneçolans, intent fallit a la Guaira; anys a les Antilles, primer traductor a l’espanyol de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà. • Texas i Mèxic: breu proclamació de la República de Texas i presidència efímera; posterior gir i perdó a Ferran VII. • Nova Orleans: gestiona una epidèmia de febre groga i redacta la primera farmacopea publicada als EUA. • Final a Cuba: mor fa 200 anys, en la misèria, deixant un bagul de llibres com a llegat simbòlic. "El fiscal ja va dir que s’hauria d’escriure una novel·la de la seva vida… i només n’havia viscut un terç." Llibre i presentació • “El sediciós. Vera història del revolucionari mallorquí Joan Baptista Picornell” (Nova Editorial Moll). Acte a Can Alcover, organitzat per l’Obra Cultural Balear (OCB) i Llibreria Embat, amb aportacions acadèmiques (tresor de dades de la tesi de Carme Michelena). 4) Agenda de Tots Sants i cultura Nit de les Ànimes i activitats familiars (Fundació Mallorca Literària) • Tallers de fanalets i sessions “Canten i Compten – Llegendes de Por” a diversos pobles. Lletres i homenatges • Homenatge a Josep Maria Llompart: conferència a la UIB i xerrada-recital a Sineu; exposició a Can Alcover. • Gabriel Janer Manila, 85 anys: acte d’homenatge a Barcelona amb lectures, música i taula rodona. Presentacions i actes editorials destacats • “Cavalcar l’abisme” (Tomeu Canyelles) al Drac Màgic; “Els sediciosos” (Joan Mallol) a Can Alcover; altres novetats a Palma, Inca, Vilafranca, Felanitx. Altres • Campanyes i serveis del Consell de Mallorca (Museu Marítim reobert; programa d’activitat física per a gent gran). 5) Banda sonora i cloenda • Selecció musical de Halloween: tema d’El jovenet Frankenstein i fragments clàssics de terror. • Comiat amb “Cançó del cavaller Sant Jordi” amb lletra de Gabriel Janer Manila, com a homenatge d’aniversari.

  • 57'

    Poesia, biblioteques i bandolers a Mallorca

    Episodi de Cotiledonia a Ona Mediterrània estructurat en tres eixos. Primer, entrevista a Antoni Vidal Ferrando pel poemari Entre dues fosques (Proa): explica el títol com a expressió suggestiva lligada a la posta de sol, el predomini de poemes curts i prosa poètica, l’enyor i la memòria (infantesa, postguerra, pas del temps) i també una mirada crítica sobre valors en risc. Defensa que la poesia ha de funcionar com la música, oberta a lectures diverses, i destaca la presència de referents literaris i el pes de Josep Maria Llompart en la seva relació amb la prosa poètica. Segon, conversa amb un tècnic de la xarxa de biblioteques de Palma sobre el Dia de les Biblioteques (24 d’octubre): lema “Som Biblioteca, Som Comunitat”, biblioteca com a punt de trobada i activitats com rutes literàries i obertura de fons especials. Tercer, entrevista a Mateu Morro sobre El paner de congrès: bandolerisme/bandejament, causes socials (misèria, deutes, justícia desigual) i una història real amb component llegendari al voltant d’en Rotjet i Barrovina. Es completa amb agenda cultural i recordatoris d’activitats i homenatges.

  • 1h

    Llompart 100 anys, Rondalles a Inca i Teatre de Bunyola

    Resum de l’episodi Programa: Cotilònia (Ona Mediterrània). Conduït per Xisco Roger. Episodi amb tres blocs principals i agenda cultural. Temes principals • Centenari de Josep Maria Llompart: inicis poètics, influències i trajectòria primerenca, amb el professor Joan Mas Vives. • Fira Màgica de les Rondalles (Inca): objectius, activitats i patrimoni, amb Susana Moll (Institució Francesc de Borja Moll / Editorial Moll). • Teatre de Bunyola: memòries i orígens del grup, amb Miquel Morro i el seu llibre “El teatre i jo”. "Era un senyor en tota l'expressió de la paraula... un gran promotor cultural." — Joan Mas Vives sobre Josep Maria Llompart 1) Centenari de Josep Maria Llompart: inicis i influències (amb Joan Mas Vives) Context i pregunta clau • Com un jove d’ascendència militar i castellanoparlant arriba a ésser figura central de la poesia catalana de la postguerra. Xarxa de mestres i complicitats • Nuclis i mentors: Camp Moll, Acadèmia de la Història de Mallorca (pare Ballester), Bernat Vidal, Manuel Sanchis Guarner, Cèlia Viñas. • Mirada cap a la Generació del 27 i Rosselló-Porcel. • Generació dels 50 (Mallorca): - “Fan pinya, fan grup, fan generació” per renovar la poesia i oposar-se al model de l’Escola Mallorquina. Debut i llibres • Debut imprès (1951): 4 poemes a l’antologia “Poetes insulars de postguerra” (ed. Sanchis Guarner). • Primer llibre (1961): Poemes de Mondragó — impacte en el context de postguerra; reedició el 1971 en plena efervescència poètica. "Una cultura clandestina però així mateix potent." — Sobre els anys 50 a Mallorca 2) Fira Màgica de les Rondalles (Inca): cultura viva i participativa (amb Susana Moll) Objectius • Gaudi familiar i difusió de les rondalles mallorquines com a tresor literari i recurs didàctic. • Reforç del seu estatus com a Patrimoni Cultural Immaterial. Activitats destacades (Plaça Mallorca, dissabte i diumenge) • Teatre i contacontes: Joan de la Gerra, teatre de centinets. • Música: Rondalla encadenada (dones que canten i conten; Cecília Jiménez). • Tallers: rap de rondalla, dibuix, papiroflexia, punts de llibre, carpa de colorejar. • Pintacares per als més petits. • Joc estrella: trencaclosques gegant de 25 cubs i 6 motius il·lustrats. • Parades: llibreries temàtiques i artesania (oficis populars). Memòria i símbols • Figures monumentals: rei en Jaume a cavall i personatges com Joanet de sa Gerra i la Flor romanial. • Universalitat de les rondalles: motifs comuns arreu del món, adaptats al medi (llops/onços, bruixes, follets), classificació folklòrica internacional. "L’objectiu principal és que la gent s’ho passi bé... i entri en contacte amb les nostres rondalles." 3) “El teatre i jo”: inicis del Teatre de Bunyola (amb Miquel Morro) Orígens i context (anys 60) • Neix dins la Unió d’Excursionistes de Bunyola sota tutela eclesial (1966). • Primeres peces de teatre popular mallorquí (p. ex. Els Reis). Direcció i escena • Miquel Morro dirigeix des de 1968 (fins 1976). • Identitat artística: més actor que director; paper aglutinador del grup. Referents i muntatges • Molière com a eix (autor “de poble” que “se’n fot del poder”). • “El metge garrotades”: adaptacions, escenes recuperades, èxits de públic. • Anècdotes: personatge inspirat en el rector local; exigència de Joan Mas amb maquillatge. Esdeveniment clau • Retaule del flautista amb música en directe (Miquel Brunet, Pat Serra, Toni Font): - Fins a 1.500 persones al pati escolar; preludi musical sobre temes de Carles Berga. "Molière és un autor de poble i que escriu per poble." 4) Notes i altres moments Benvinguda i notícia • Anunci del Nobel de Literatura a un escriptor hongarès (vincle amb Premi Formentor l’any anterior). Homenatge musical • Record a Diane Keaton: música d’El Padrí (Nino Rota) i referència a Annie Hall. 5) Agenda Llompart: itinerari i cicle • Itinerari guiat “Josep Maria Llompart a la Serra de Tramuntana” (Fundació Mallorca Literària; guia: Joan Carles Palos; sortida en bus, requisits de material, inscripció econòmica). • Cicle UIB de conferències sobre Llompart: relacions literàries, figura del pare a la poesia, traduccions i edicions portugueseses. Agenda cultural de la setmana • Presentacions de llibres (naturalesa, memòria històrica, fotografia, poesia, narrativa), lectures poètiques, presentacions editorials, actes a Can Alcover, Es Baluard, biblioteques i llibreries de Mallorca. Convidats • Joan Mas Vives (professor UIB, històric de la literatura catalana; jubilat) • Susana Moll (Institució Francesc de Borja Moll / Editorial Moll) • Miquel Morro (actor i director; autor de “El teatre i jo”)

  • 57'

    Jornades queer, Miró-Hemingway i balenes literàries

    Panorama general Episodi centrat en tres grans eixos: Primeres Jornades de Literatura Queer a Palma, amb una mirada ampla i interseccional, activitats gratuïtes i autogestionades al voltant de la Plaça del Quadrado. Relació Miró–Hemingway i el curs “Los Amigos de Miró” (Fundació Sa Nostra), amb anècdotes, cites i el context artístic i literari de l’època. Dues balenes, dos llibres: presentació del “Díptid de la balena” i la nova edició/traducció de “La faula” de Guillem de Torrella. Inclou banda sonora contextualitzada (Exodus), i una agenda completa d’activitats literàries, a més d’un homenatge al País Valencià amb Ovidi Montllor i Vicent Andrés Estellés. 1) Primeres Jornades de Literatura Queer (Plaça del Quadrado, Palma) Què són i per què ara Visió de queer en sentit ampli: no només dissidències de gènere i sexe, sinó també migració, classe, discapacitat, raça i experiències no normatives. Objectiu: donar veu, visibilitzar i normalitzar subjectes i relats fora de l’hegemonia. En clau decolonial i d’interseccionalitat; desplaçar la mirada del centre al marge i reivindicar el marge com a centre propi. “No cercam assimilació ni acceptació; volem parlar des dels marges i quedar-nos on som.” Quan, on i qui De divendres 10 a diumenge 12. Inauguració a l’ESADIB; activitats a l’entorn de la Plaça del Quadrado: Llibreria Pròpia, l’Ateneu Elèctrica, L’Impossible, ESADIB. Convidades i temes: Inauguració: Maria Fernanda Empuero (Equador) i Gaby Davina (Perú). Converses: Valentina Ver i Xiguerra sobre interseccionalitat (experiències trans, discapacitat i adultocentrisme). Tancament: Lucrecia Masson i Anneke Negro sobre desig, poder i transgressió. Exposició “Dissidències gràfiques” (diumenge): artistes migrants i relats de migració. Performance-taller: “Les gordes, també follem” (coses no normatives i desig). Cloenda amb “entrenament tuerquero”: manifest decolonial en moviment. Model i accés Jornades autogestionades (concert de suport i micromecenatge via Verkami); sense subvencions ni patrocinis, però amb xarxa i col·laboració. Totes les activitats són gratuïtes amb inscripció prèvia per aforament. “Totes les activitats són gratuïtes. Cal inscripció perquè l’aforament és limitat, però tot és fora cost.” 2) Banda sonora i context Música d’Exodus (Ernest Gold, 1960), basada en la novel·la de Leon Uris; el presentador situa el debat Israel–Palestina amb matisos: a la pel·lícula hi ha personatges disposats i no disposats a la pau a ambdós costats. 3) Miró i Hemingway: curs “Los Amigos de Miró” (Francesca Llebert) L’amistat i “La masia” Coneguts a París (xarxa de Sylvia Beach/Shakespeare & Company). Complicitat per l’esport (boxa) i afinitats artístiques. Hemingway s’enamora de “La masia” d’en Miró i la conserva anys a Cuba: “Tiene en él todo cuanto sientes hacia España cuando estás allí y todo lo que sientes cuando estás lejos y no puedes volver.” Caràcters i cercles Miró: discret i contingut; Hemingway i companys (Fitzgerald, Dos Passos): vida més desbordant. Contrast que els apropa. Vincles amb Gertrude Stein (madrina del primer fill d’Hemingway); relacions amb Picasso i Alexander Calder. El curs i altres propostes Curs a la Fundació Sa Nostra (Can Tàpera, Palma) del 14 d’octubre al 25 de novembre: recorre amistats i evolució pictòrica de Miró. Altres cursos de Llebert: “La mirada femenina en l’art 2.0” (2 des – 10 feb). “L’art és per tot arreu” (14 abr – 26 maig): cobertes de llibres i pintura (ex.: Joel Dicker i Edward Hopper; Vilhelm Hammershøi i la seva atmosfera melancòlica; avís de retrospectiva al Museu Thyssen). 4) Dues balenes, dos llibres (Miquel Àngel Llauguer) Díptid de la balena (Enciola) Dues històries autobiogràfiques: “Operació Managua” (1972–73): terratrèmol a Nicaragua, iniciativa de l’Ajuntament de Palma per acollir infants; la dictadura de Somoza manipula la selecció (arriba fins i tot un fill del dictador). Relat d’infant perplex davant la tragèdia i la política. “La balena de la colònia” (1976): encallament d’una balena a la Colònia de Sant Pere; memòria personal, recerca en hemeroteca i joc literari amb un inici que evoca els clàssics. “Molts anys després, davant el blanc cremat de la pantalla…” — eco deliberat de 100 anys de solitud. La faula, de Guillem de Torrella (Nova Editorial Moll) Edició amb text original en occità/provençal i traducció catalana contemporània en octosíl·labs rimats (fidelitat formal al metre i la rima originals). Viatge fantàstic i artúric: Sóller → illa mediterrània (sovint identificada amb Sicília) damunt d’una balena; aparició del rei Artús, Morgana i una serp que parla. Importància: possiblement la peça artúrica catalana més rellevant; lectura política vinculada als partidaris de Jaume III (restauració que no arribà). 5) Agenda i efemèrides Seminari LIJ (AELC) “Herència i relleu”: ponència de Catalina Valriu, entrevista a Rosa Maria Colom, Premi Aurora Díaz-Plaja, i taula rodona amb Adrià Aguacil, Clàudia Serra i Llucia Serra (moderació: Tina Vallès). Dia de les Escriptores (13 d’octubre) Lema: “Escriviu, companyes.” Activitats a la Xarxa de Biblioteques de Mallorca. A Calvià: Margarida Mengual interpreta textos de Gloria Fuertes. Altres presentacions i actes Llista extensa de presentacions a Palma, Manacor, Inca, Campos, Lloret, etc. Destacats: Maria Escalas, Miquel López Crespí, Nacis Comadira, Manolo Pedrolo (prosa de combat), conversa sobre Anna Karenina, i més. 6) Tancament Homenatge al País Valencià (9 d’octubre) amb Ovidi Montllor i el poema de Vicent Andrés Estellés: “No hi havia a València uns amants com nosaltres”. Idees clau Interseccionalitat i decolonialitat com a eixos de les jornades queer. Miró–Hemingway: complicitats artístiques i humanes al voltant de “La masia”. Memòria personal i llegat medieval: balenes (records d’infància) i Arthuriana catalana a “La faula”.

  • 1h

    Balears a la Setmana del Llibre, LitteraNit i Llompart

    Panorama general Programa centrat en la promoció cultural en català: la presència balear a la Setmana del Llibre en Català de Barcelona, el Festival LitteraNit i un retrat teatral del centenari de Josep Maria Llompart. Inclou reflexions sobre la lectura amb el poeta Pons Pons i agenda cultural extensa. "Un llibre és un amic i una bona lectura és un massatge en el cervell." — Pons Pons Presència balear a la Setmana del Llibre en Català (Barcelona) Què hi fa l’IEB • L’IEC/IEB coordina una parada amb editorials de les Illes Balears i un programa d’activitats propi. • Participació al Saló de Drets i a la missió d’editors internacionals de l’Institut Ramon Llull: reunions, presentació de catàlegs i del programa de subvencions. • Parada núm. 35 i comissió de selecció prèvia d’editorials. El Matí de les Balears (diumenge) • «Marató» d’activitats cada 30-40 minuts durant el matí: presentacions, col·loquis i espectacle infantil. • Acte estrella: conversa de Carme Riera (50 anys de “Te deix, amor, la mar com a penyora”) amb Gemma Ventura i lectura dramatitzada de fragments. • Activitat coorganitzada amb Edicions 62 i IEB. OFF a Espai Mallorca (dissabte) • Programa paral·lel amb 5 activitats: recitals, presentacions i col·loquis, en col·laboració amb Espai Mallorca. — Pons Pons: Manifest per la lectura i insularitat Lectura com a fonament • Defensa la lectura com a base de la cultura: sense cultura no hi ha futur. • Crítica del domini de les pantalles: «de la galàxia Gutenberg a la galàxia pantalla». • Reivindicació del llibre en paper i de fomentar el gust per llegir des de la infantesa. Illes, centre i perifèria • Rebuig del terme perifèria: «tothom escriu des del centre de la pròpia geografia». • L’illa com a filosofia de vida i responsabilitat envers el patrimoni humà, ecològic i cultural. Primeres lectures • Aventurers clàssics (p.ex. Verne, Salgari) i “L’illa del tresor” com a formatius en la passió lectora. — Teatre: «Llompart, una vida, una herència» (Joan Gomila) L’obra i el centenari • Espectacle sobre Josep Maria Llompart: memòria cívica, llengua i cultura. • Estructura en tres trames: - Casa de Llompart (records i fotos). - Crònica periodística (manifestacions, Estatut, normalització). - Llompart íntim i poeta (frustracions, joies, poemes). To i recursos • Barreja d’emoció i ironia; moments de comèdia. • Inclusió de poemes dins l’acció per donar context vital (mort, Guerra Civil, amistats). • Repartiment coral amb presència d’amistats i figures del seu entorn; suport musical per situar l’època. — Agenda LitteraNit i altres cites LitteraNit (Illes, Catalunya, País Valencià, Alguer, Andorra) • Acte central a Can Balaguer (Palma) amb el Manifest per la lectura de Pons Pons. • Converses (“Insularitat i Creació”), rutes Llompart, recitals i activitats familiars a biblioteques i llibreries. • Itinerari ampliat a diversos territoris de llengua catalana. Mar Poètic (Porto Cristo) • Homenatge a Miquel Àngel Riera com a fil conductor: recitals, tallers, glosses i exposicions. — Notes musicals i cloenda • Efemèride: 78 anys de Stephen King; tema “In the Mood” (Glenn Miller) a la BSO de “Rose Red” (2002). • Dia Europeu de les Llengües: cançó “La meva llengua” a partir del poema d’Apel·les Mestres.

  • 1h

    Setmana del Llibre, LiteraNit i Llompart al teatre

    Introducció Benvinguts a Cotridònia (Ona Mediterrània, 88.8 FM). El programa d’avui se centra en tres eixos: la presència balear a la Setmana del Llibre en Català, el Festival LiteraNit (amb el Manifest per la Lectura de Pons Pons) i el teatre sobre Josep Maria Llompart per Joan Gomila. Institut d’Estudis Balears a la Setmana del Llibre en Català (Barcelona) Presència i objectius • L’IEB hi participa de nou amb parada pròpia (núm. 35) i un programa d’activitats. • Cristina Gaviño (tècnica de l’IEB) detalla una feina de mesos: convocatòria oberta, comissió de selecció d’editorials i programació d’actes de qualitat. Editorals i Saló de Drets • Participen editorials de Mallorca, Menorca i Eivissa, a més d’instituts d’estudis insulars. • L’IEB assisteix a la Missió d’Editors Internacionals de l’Institut Ramon Llull: trobades B2B, seminaris i presentació de catàlegs i del programa de subvencions (amb la col·lega Karen Müller per còmic i il·lustració). “El Matí de les Balears” (diumenge, final de fira) • Matinal reservada a Balears amb una marató d’actes cada 30-40 minuts (5 activitats des de les 10:15). • Peça destacada: Carme Riera, pels 50 anys de “Te deix, amor, la mar com a penyora”, conversa amb Gemma Ventura i lectura dramatitzada de fragments. “Catalunya aprecia molt Carme Riera; calia fer-ho a la Setmana.” Programa OFF a l’Espai Mallorca (dissabte) • Nou format complementari “OFF”: 5 activitats (17:00–21:00) amb recital de poesia, presentacions i col·loqui. BSO literària • Homenatge a Stephen King (78 anys): “In the Mood” (Glenn Miller) usada a la banda sonora de “Rose Red” (2002). Pons Pons a LiteraNit: Manifest per la Lectura Illomania i identitat • El poeta menorquí farà el Manifest per la Lectura a l’acte central de LiteraNit (Can Balaguer, Palma). • Defensa que una illa és espai i filosofia de vida: estimar i protegir el patrimoni humà, ecològic i cultural. Llegir en temps de pantalles • La lectura és el fonament de la cultura; cal rescatar els infants de la “galàxia pantalla”. “Els mòbils… s’estan convertint en un arma de destrucció cultural massiva.” “Un llibre és un amic i una bona lectura és un massatge en el cervell.” • Pons Pons prefereix el paper davant del digital. Primeres lectures i formació lectora • Lectors que el marquen: L’illa del tresor, Verne, Salgari… llibres d’aventures que l’encaminen cap a l’illomania. Illes, centre i perifèria; LiteraNit • Rebutja el terme “perifèria”: cadascú escriu des del centre de la seva geografia (ell, a Menorca, la Figuera Verda). “Quatre illes, quatre mons” (cal més coneixença i connexió entre illes). • Valora LiteraNit com una xarxa cultural entre Balears, País Valencià, Catalunya, l’Alguer i Andorra. Teatre: “Llompart, una vida, una herència” (Joan Gomila) Context i objectiu • Espectacle pel centenari de Josep Maria Llompart (La Fornal, Manacor). Gomila interpreta Llompart i signa dramatúrgia i direcció. • Record de la manifestació del 1977 i el posicionament de Llompart: “Català, català, català.” Una fita en la normalització lingüística i l’Estatut. Estructura escènica i personatges • Tres trames: - Casa de Llompart amb amics i àlbum fotogràfic. - Periodista que enllaça fites històriques (autonomia, cultura…). - Introspecció del poeta (joies i frustracions). • Aparicions/evocacions: Antònia Vicens, una infermera, un actor polivalent (Pedro Mas) i una cantant que situa l’època. Poesia integrada i to • 4-5 poemes incrustats per temes (mort, Guerra Civil, Mondragó…). • To amb ironia llompartiana i moments còmics (p. ex. la rondalla “traduïda” al castellà del pare). Repte de coherència • Construcció com a darrer instant de vida (flashback global) i equilibri entre salts temporals. El repte: coherència i emoció. Agenda cultural: LiteraNit i més LiteraNit (Mallorca i altres territoris) • Conversa “Insularitat i Creació” (UIB), taula rodona de LIJ, recitals, rutes guiades sobre Llompart, contacontes, xerrades literàries i naturalistes, presentacions i Teatre de Barra. • Consulta el programa complet a: literanit.cat. Mar Poètic (Porto Cristo) • Homenatge a Miquel Àngel Riera: recorreguts poètics, tallers, recitals, glosses i exposicions (25–27). • Info: marebalear.org. Cloenda • Recordatori del Dia Europeu de les Llengües amb la cançó “La meva llengua” (poema d’Apel·les Mestres). • Comiat del programa amb invitació a “bones lectures”.