Bon Dia i Bona Vida

Programa Matinal amb actualitat, anàlisi i agenda cultural, presentat per en Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.

Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 08:00 - 11:00 ·1189 episodis

RSS

episodis

229-240 de 1184

22 de des. del 2025
Bon Dia i Bona Vida del 22/12/2025
Programa Matinal amb actualitat, anàlisi i agenda cultural, presentat per en Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.
19 de des. del 2025
Bon Dia i Bona Vida del 19/12/2025
Programa Matinal amb actualitat, anàlisi i agenda cultural, presentat per en Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.
18 de des. del 2025
2h 54min
Feminisme, cultura, llibres i actualitat a Mallorca
Visió general de l’episodi El Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània combina actualitat, cultura i anàlisi política en un programa llarg amb diverses peces: notícies del dia (via dBalears), entrevistes culturals, recomanacions literàries i una tertúlia final d’enfocament sobiranista i anticolonial. "Volar l’impossible ens cal, i no que mori el desig." Actualitat i context informatiu Portades i titulars del dia • Cadena humana per aturar la tala dels Vella Ombra a la plaça Llorenç Villalonga (Palma) • Convocatòria per reivindicar la Diada de Mallorca amb un acte festiu • Habitatge: crítica a mesures fiscals i cas d’un fons voltor que vol apujar lloguers • Debats polítics: legislatura estatal, hipòdrom de Son Pardo, turisme ciclista • Temes europeus i territorials: corredor mediterrani, mobilitzacions agràries, fronteres internes El cas Vella Ombra: desenllaç i lectura crítica • Es connecta amb un testimoni que explica que la tala s’executa de matinada i en poc temps • Es denuncia una actuació “programada” i contra informes i arguments tècnics • El programa ho emmarca com un exemple de conflicte entre interessos urbanístics/turístics i bé comú Entrevista 1: Olimpe de Gouges i drets de les dones Llibre i presentació • Entrevista a Júlia Sevilla Merino sobre un llibre dedicat a Olimpe de Gouges i la Declaració dels drets de les dones i les ciutadanes (1791) • S’anuncia presentació a la llibreria Lluna (Palma) Idees clau • Olimpe de Gouges com a pionera: resposta directa a una declaració “universal” que excloïa les dones • L’episodi posa èmfasi en la fragilitat dels avenços: els drets no són mai “consolidats” • Lectura contemporània: manca de dones als “retrats del poder” i persistència de desigualtats estructurals Entrevista 2: Sedas i el disc El batec de l’illa El projecte musical • Conversa amb Pere Martorell, d’un grup liderat pels germans Martorell • Presenten un disc amb 13 temes: combinació de tradició i nova creació Eixos del discurs • Voluntat de dignificar la música d’arrel perquè no sigui només “per ballar” sinó també per escoltar en escenaris • Reivindicació d’una sonoritat mediterrània i mirada contemporània • Finançament via Verkami i anunci de presentació (data i lloc per revelar) Entrevista 3: Marga Melià i la creació audiovisual Trajectòria i mirada creativa • Conversa amb la directora i guionista Marga Melià sobre vocació de contar històries, del periodisme cultural al cinema i documentals • Defensa de l’experimentació artística i d’anar trobant la pròpia veu Cultura, territori i indústria • Es debat la dificultat de crear des d’una illa i la necessitat de més inversió • S’apunta que les Illes podrien apostar per la indústria audiovisual com a sector complementari • Projectes en curs: tancament d’un documental vinculat a Suportando el Paraíso i un curt nou Recomanacions literàries (Llibreria Quart Creixent) • Cuina de l’Esperança. Gastronomia i etnografia mallorquina de Nadal (Tomàs Vibot) • Poesia: La seu i el llamp (Damià Roger) i Un abisme d’impossibles (Aina Coll) • Mites i llegendes (edició il·lustrada, mites d’arreu del món) Curiositats de la història: Congrés de Cultura Catalana (50 anys) Què va ser i per què importa • Repàs al Congrés (1975–1977) com a mobilització que va contribuir al retorn del català a l’espai públic • Estructura amb molts àmbits (llengua, educació, turisme, cultura…) Debats i llegat • Polèmica entre normativa i dialectalitat • Tensió entre “cooficialitat” i “oficialitat”, resolta amb la fórmula “ús oficial del català” • Fruits que perduren: creació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i altres iniciatives Tertúlia final: estat, judicatura i corrupció Tesi central • Conversa amb Jaume Sastre sobre l’ús de la corrupció com a “camp de batalla” polític • Defensa que combatre la corrupció és necessari, però alerta sobre l’ús “instrumental” per destruir adversaris Proposta i conclusió • Es defensa que un projecte sobiranista ha d’assumir també el control de les parts “dures” d’un estat: justícia, presons, persecució del delicte • Crida final a entendre l’autogovern com a capacitat real d’administrar i depurar el propi sistema
17 de des. del 2025
Bon Dia i Bona Vida del 17/12/2025
Programa Matinal amb actualitat, anàlisi i agenda cultural, presentat per en Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.
16 de des. del 2025
2h 50min
Actualitat, cultura i sobiranisme a Bon Dia i Bona Vida
Context general de l’episodi Episodi del programa Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània (matinal informatiu i d’anàlisi). El programa combina resum de premsa, entrevistes culturals i polítiques, espais de reflexió filosòfica i un focus sobiranista. 1. Repassant l’actualitat: premsa i titulars 1.1. Diaris de referència • Diari de Balears: peces destacades - Entrevista a Enric Pujadas sobre la situació de les dones durant el franquisme. - Article sobre Francesc-Marc Álvaro i la seva dura interpel·lació a Jorge Campos al Congrés. - Notícia de Més per Mallorca i la seva Copa de Nadal amb treballadors i mitjans. - Presentació dels Premis Francesc Antich i Oliver per a trajectòries en favor de l’autogovern i el federalisme. - Conflicte al servei d’ambulàncies: els treballadors rebutgen conduir els nous vehicles. - Accions ciutadanes: reivindicació de la cuina com a espai d’identitat (sopes deianenques), campanya d’adopció de gossos i moixos, inauguració de la nova seu dels Serveis Ferroviaris de Mallorca a l’antic hostal Terminus. - Aprovació del segon pla contra el tràfic de dones i nines amb finalitats d’explotació sexual. - Dada preocupant: 8,1 delictes contra la llibertat sexual per cada 10.000 habitants el 2024 a les Balears. - Jornada «El català és negoci», sobre català d’empresa i casos d’èxit. - Resultats de La Marató 2025 de TV3 per a la recerca del càncer. - Llibre Petit mallorquinari i campanya sindical de SIAU contra la impunitat i l’abús de poder a l’educació. - Posada en marxa del certificat professional de Pedro Sánchez a partir del curs 2026-27. • VilaWeb: - Dossier: Totes les claus per entendre els casos de corrupció que acorralen Sánchez. - Casos de mala gestió i responsabilitats polítiques (Mazón, bombers i gota freda). - Entrevista conjunta a Albert Pla i Peyu sobre un Hamlet en clau humorística. • Altres mitjans (Majorca Daily Bulletin, Última Hora, Diari de Mallorca) - Reportatge sobre el Seat 600 com a símbol de l’auge econòmic i ara objecte de robatoris. - Serveis turístics innovadors (taxi aquàtic al port de Palma). - Multa de 64 milions d’euros a Airbnb per anuncis il·legals. - Dol per la mort d’Helena, nina atropellada. - Balanç polític de Pedro Sánchez (govern acusa, PP parla de corrupció i paràlisi). - Nou hotel-escola, més mesures contra l’oferta turística il·legal. - Retirada de grans creuers a l’hivern i recuperació de l’hostal Terminus com a espai renovat. 1.2. Opinió i clau política • Articles recomanats de Diari de Balears (Joan Vicenç Lillo, Llila Tomàs, Rafael Borràs, Joan Lladonet, Miquel Ripoll), sobre: - Nadal i optimisme. - Cançons per Palestina i el Sàhara. - Democràcia deficient i necessitat de regalar llibres. • Lectura transversal: precarietat social, conflictes laborals, debat sobre autogovern i model turístic. 2. El temps i les condicions meteorològiques 2.1. Situació general • Explicació de Tomeu Mateu Canals: - Successió de borrasques a la península Ibèrica que no arriben de ple a les Illes. - Anticicló a Centreeuropa que desvia les perturbacions cap al Marroc. 2.2. Previsió • Molts níguls, però pluges locals i irregulars. • Més possibilitat de pluja a Eivissa, Formentera i sud de Mallorca. • Temperatures una mica més baixes, però encara per damunt del que tocaria per l’època. • De cara a final de setmana i festes de Nadal s’esperen canvis importants i un episodi plujós destacat a les Balears. 3. Tradició i cultura: la Nit de Neules a Inca 3.1. La festa i el recorregut Entrevista a Montse Xalés, impulsora de la Nit de Neules d’Inca. • Data i horari: dissabte 27 de desembre, de 20.30 a 22.30. • Format: obertura d’esglésies, capelles i cases privades fora de l’horari de culte per visitar les neules calades. • Objectiu: recuperar i compartir la tradició de les neules com a element d’ornament, memòria i identitat. 3.2. Espais i activitats • Església de Sant Domingo: projecció del vídeo Blanques Neules (poema del Pare Colom), amb reproducció contínua cada pocs minuts. • Convent de Sant Francesc: neules fetes per infants de l’escola i música del Conservatori Torrandell d’Inca. • Convent de les Germanes de la Caritat (Sant Vicent de Paul): tast de neules dolces. • Cases privades: finestres i interiors decorats amb neules. • Església de Santa Maria la Major: més música d’alumnes del Conservatori. • Capella del Convent: exposició de xiurells de quatre colors de l’artesana Francisca Trujol, darrera xiurellera d’Inca. • Als carrers: animació de rebel·la d’Inca, rebel·lers d’Espai d’Inca, bufalons i xeremiers. 3.3. Recuperació d’una tradició • La tradició de les neules calades havia decaigut, però s’està recuperant a tota Mallorca. • Figura clau: Tomàs Martínez, autor de Per Nadal, neules i impulsor de la difusió de la tradició per pobles i per la Catedral de Barcelona. • Hito destacat: - Redescobriment que a la Catedral de Barcelona havien deixat de penjar neules feia 200 anys per manca de recursos. - Coordinació amb neulers i neuleres de Mallorca per enviar neules a la Catedral: ja és el tercer any que la decoració nadalenca incorpora neules mallorquines. 3.4. Dimensió insular • Poble Neuler per excel·lència: Sencelles amb la festa de les Neules (aquest any dia 28 de desembre), impulsada per Jordi de Sencelles. • Altres focus importants: Maria de la Salut, Manacor i molts altres pobles. • Entrades a escoles: tallers per a infants (exemple, escola de Sant Francesc d’Inca) i creixent participació de joves. • Les neules han estat declarades bé d’interès cultural immaterial, reforçant el compromís per mantenir la tradició. 4. Debat econòmic i model turístic amb Joan Mir 4.1. Premsa i marc de debat Col·laboració d’anàlisi política i econòmica amb Joan Mir. • Punts de partida: notícies sobre multa a Airbnb, reducció de grans creuers a Palma i debat sobre limitació del turisme i la població. • Mir posa l’accent en la coherència de la política de rendes a les Illes i denuncia que es prenen mesures parcials que sovint tenen efectes contradictoris. 4.2. Turisme, rendes i drenatge fiscal • Dilema central: com modular l’arribada de turistes per millorar la qualitat de vida i els sous. • Mir assenyala: - Creixement continu de turistes (milers més cada any) per compensar el drenatge fiscal i mantenir el nivell de vida. - Però això genera massificació, gentrificació, pressió sobre habitatge i salaris baixos. - Poca qualificació de gran part de la mà d’obra, lligada a un turisme de baixa qualitat. • La clau seria controlar l’economia pròpia: sense autonomia financera i competències plenes, no es pot fer una política econòmica coherent. 4.3. Lloguer turístic vs hotels i creuers • Sobre la proposta de Més per Mallorca de prohibir el lloguer turístic vacacional: - Mir la considera errònia com a mesura principal. - Argumenta que el lloguer turístic: - Distribueix millor la despesa entre restaurants, mercats i comerç local. - Reparteix ingressos entre famílies i no només grans cadenes hoteleres. - No genera tanta acumulació de renda en pocs actors. - Defèn un lloguer turístic moderadament regulat, no «desbocat», però tampoc demonitzat. • Hotels i creuers: - Els creueristes poden tenir alta despesa puntual, però el model genera impacte ambiental i congestió. - Mir demana racionalitzar el turisme existent: redistribuir-lo, evitar concentracions extremes (com a Es Trenc) i fomentar altres usos (museus, culturals, àrees menys pressionades). 4.4. Diversificació econòmica i exemples internacionals • Mir defensa que la solució no és només «menys turistes», sinó diversificar l’economia perquè el turisme no representi més del 30–40% del PIB. • Recorda experiències de monocultius agrícoles i de països del Tercer Món que van fer la transició cap a economies més tecnològiques i industrials (tigres asiàtics: Tailàndia, Cambotja, Vietnam...). • Punt clau: la diversificació costa molt al principi: - Cal endeutar-se, invertir i assumir pèrdues inicials. - Requereix un estat o govern que pugui subvencionar aquests sectors emergents. • A les Illes, el drenatge fiscal i la manca de competències impedeixen aquest camí. 4.5. Audiovisual i cultura com a vectors de canvi • Referència a la plataforma audiovisual VIDA i la idea de potenciar indústria audiovisual a les Illes: - Gran potencial: platós naturals, llum, paisatge, infraestructura de serveis. - No cal petroli ni grans indústries pesants; cal talent, formació i planificació. • Mir recorda la lluita del seu pare, Jaume Mir (escultor), per aconseguir una Facultat de Belles Arts a Mallorca, aprofitant que és el territori de l’Estat amb més galeries d’art per càpita. • L’objectiu seria: - Crear un pol de formació artística que atregués estudiants internacionals. - Enfortir el sector cultural i creatiu com a part de la diversificació econòmica. 5. Crisi política espanyola: Pedro Sánchez i canvi de règim 5.1. Pedro Sánchez comparat amb Adolfo Suárez • Mir veu paral·lelismes entre la situació actual (govern Sánchez assetjat per casos de corrupció i ofensiva mediàtico-judicial) i la fi del franquisme amb Adolfo Suárez. • Proposta teòrica de Mir: - Sánchez hauria de veure que l’única sortida és un canvi de règim profund. - No una simple «evolució democràtica» com el 78, sinó una ruptura democràtica real. - Pacte d’estat estable amb forces sobiranistes (catalanes, basques, gallegues) per federalitzar com a mínim l’Estat i reconèixer plurinacionalitat i drets. 5.2. Obstacles i límits • Mir és escèptic: - Considera que Sánchez és profundament jacobí i prioritza mantenir la cadira. - No veu que el president estigui disposat a sacrificar poder per canviar les regles del joc. - També critica que partits com Junts es centrin en «collonades» puntuals i no en una estratègia estructural. • Revela informació de font directa: una exdiputada mallorquina de l’executiva del PSOE explicava que Sánchez mai no va votar res que s’allunyés del centralisme quan tenia opció de fer-ho. 5.3. Extrema dreta global i immigració • Mir reflexiona sobre l’augment global de l’extrema dreta (cas de José Antonio Kast a Xile com a exemple recent): - Denuncia la mala gestió de l’esquerra del tema de la immigració: bonisme sense proposta. - Critica eslògans com «Mallorca, terra de tots» si no s’acompanyen de polítiques d’integració real («si volen ser mallorquins, i nosaltres hem d’ajudar a ser-ho»). • Defensa que avui la línia central no és tant «dreta/esquerra» sinó demòcrates vs autoritaris. 5.4. EUA, Trump i Ucraïna • Mir comenta indicis d’una possible obertura cap a la pau a Ucraïna: - Interpreta que l’entorn de Trump ha entès que no és tan fàcil «reconfigurar fronteres» o fer negocis amb la Franja de Gaza a base d’imposició. - Remarca el narcisisme i el caràcter «business first» de Trump: mig patriotisme, mig negoci personal. - Subratlla la decepció davant una part important de la ciutadania nord-americana que continua donant-li suport. • Recorda que Biden té la pitjor popularitat d’un president en 18 mesos de mandat (36%), i que això pot capgirar majories al Congrés i Senat. 6. Entrevista política amb Vicenç Vidal (Més per Mallorca) 6.1. Balanç del congrés de Més per Mallorca Entrevista amb Vicenç Vidal, diputat de Més per Mallorca al Congrés espanyol. • Explica que el congrés és de mitja legislatura i té com a objectiu: - Preparar la maquinària per a les eleccions de 2027. - Actualitzar eixos polítics i organitzatius. - Centrar prioritats: habitatge, canvi de model econòmic i defensa de llengua i territori. 6.2. Posicionament sobre el lloguer turístic • Més per Mallorca surt del congrés amb una proposta contundent: prohibició del lloguer turístic vacacional en habitatges d’ús residencial. • Arguments de Vidal: - El lloguer turístic va néixer com a economia compartida, però ha evolucionat cap a un model especulatiu. - Ha desplaçat milers d’habitatges del lloguer convencional al turístic, agreujant la crisi d’habitatge. - Exposa la multa a Airbnb: 65.000 habitatges il·legals anunciats, 4.500 a les Illes. - Les plataformes no poden amagar-se darrere el paper d’«intermediaris neutres»: tenen responsabilitat sobre allò que comercialitzen. - Denuncia que el lloguer turístic no tributa com altres activitats econòmiques (per ex. una perruqueria), generant competència deslleial. 6.3. Suport al teixit associatiu i ecologista • Vidal destaca l’obtenció de 200.000 € de suport estatal al GOB (principal entitat ecologista de les Illes): - Continuació d’un ajut ja aconseguit al Senat i renovat per dos anys. - Defensa que no és clientelisme, sinó reconeixement a la tasca de conservació, seguiment biològic i mobilització social que fa el GOB. • Per ell, entitats com el GOB, les que defensen llengua, territori i medi, són estructurals per a una societat crítica i mereixen suport estable. 6.4. Aprovacions legislatives recents al Congrés • Vidal repassa algunes fites positives abans de les vacances de Nadal: - Admissió a tràmit i tramitació per urgència de la llei de llengües (proposada amb ERC, BNG i Compromís) per blindar usos oficials. - Llei d’economia social, clau per a cooperatives i entitats de l’economia social a les Illes. - Superació de les esmenes a la totalitat de la reforma de la llei de dependència, que ha d’aportar més fons per a cures i serveis. 6.5. Masclisme i corrupció a la política • Vidal es declara radicalment intolerant amb la corrupció, especialment després de l’experiència a les Illes. • Subratlla que el masclisme travessa tota la societat, també la política, i que no n’hi ha prou amb que les dones denunciïn: - Fa una crida als homes a fer un pas endavant i assenyalar els masclismes quan els veuen. 6.6. Mirada al 2026 i ambient polític • Preveu un inici d’any molt tens a Madrid, amb el govern de Sánchez contínuament assetjat. • Tot i la pressió, confia que es pugui mantenir la legislatura si hi ha voluntat de prioritzar la millora de la vida de la gent per damunt de les passions partidistes. 7. Entrevista cultural: Cèlia Riba i l’any Llompart 7.1. Trajectòria de Cèlia Riba Entrevista enregistrada en el marc d’Això és VIDA (episodi 89), dedicada sobretot a Josep Maria Llompart. • Cèlia Riba: - Professora jubilada de Llengua i Literatura Catalanes a secundària. - Ha exercit de professora associada a la UIB. - Ha treballat al TermCat. - És curadora de l’obra de Josep Maria Llompart. 7.2. Experiència docent i visió de les noves generacions • Riba admet que fa anys que no és a l’aula i que el sistema ha canviat molt (plans, tipus d’alumnat). • Tot i el pessimisme recurrent, reivindica que hi ha molta gent jove molt vàlida i activa: - Cita el premi Guillem de Sagrera per la campanya del vídeo No m’excloguis, com a exemple d’implicació juvenil per la llengua. 7.3. Figures culturals de referència Riba repassa, des de la seva experiència personal i familiar, figures clau de la cultura catalana del segle XX: 7.3.1. Carles Riba • No el va conèixer personalment (ella era petita), però el coneix a través de: - Clementina Arderiu (la seva dona). - Els seus pares i tiets (família Riba). • Subratlla la seva triple funció de poeta, traductor i professor. • Destaca el seu carisma docent: feia «viure Grècia» als alumnes; grans conferències. • Regrets: manca d’enregistraments de ràdio o televisió; només conservam algunes recitacions d’ell mateix (per ex. Elegies de Bierville). 7.3.2. Clementina Arderiu • Poeta radicalment diferent de Carles Riba, tot i ser la seva dona. • Riba critica l’etiqueta d’alguns crítics que la presenten «influïda pel marit»: la veu injusta i poc precisa. • Explica l’anècdota: Carles li diu que deixi de llegir Carné perquè la influeix massa, prova de com ell mateix l’orientava críticament. 7.3.3. Cèlia Viñas i Encarna • Cèlia Viñas: - Poeta i professora, molt viva i intel·ligent. - Va desenvolupar gran part de la seva obra en castellà (anys grisos a Almeria), però també té una obra catalana rellevant. - Va fer conferències feministes pels pobles de Mallorca amb només 17–18 anys. • Encarna (germana de Cèlia): - Molt alegre i entusiasta. - Crítica severa dels textos del seu marit, Josep Maria Llompart. - Segons Riba, va ser decisiva en la transformació ideològica i vital de Llompart. 7.3.4. Família de Riba i Pau Riba • Riba revela que el seu avi va jugar al FC Barcelona, i hi ha carta de Joan Gamper que ho certifica. • Això mostra una família molt moderna i esportista per l’època (futbol, natació, excursions), en contrast amb la Mallorca tradicional. • Sobre Pau Riba (cosí seu): - El defineix com un outsider que va voler trencar amb la imatge burgesa del seu avi. - Recorda que el seu avi no era cap «gran burgès» (no tenia propietats importants, vivia precàriament). - Destaca la seva vena plàstica: dibuixos i portades de discos. 7.4. Josep Maria Llompart: vida, obra i llegat 7.4.1. Orígens i canvi vital • Llompart venia d’una família militar i conservadora, amb un catolicisme sobretot ritual. • El contacte amb Encarna i la seva família li obre un món nou: - Excursions, mar, esport, natura. - Trencament amb la rigidesa familiar i obertura a un compromís nacional i cultural. • Influències clau: - Miquel Llodrà, que ja l’havia iniciat als poetes catalans. - Cèlia Viñas, que va detectar el seu talent poètic i l’encoratjà molt. - Lluís Casasses, amb qui comparteix viatges pels Països Catalans (inspiració de textos com La terra d’argensa i Memòria d’un viatge a l’Alt Llobregat). - Benet (Josep Maria Benet), i Jordi Carbonell, amb qui col·labora a Nacionalistes d’Esquerra i a la Secció Filològica de l’IEC. 7.4.2. Llompart poeta • Riba és molt clara: Llompart poeta és encara poc conegut i gairebé gens estudiat. • No hi ha cap monografia o tesi centrada exclusivament en la seva poesia, fet insòlit dins la seva generació. • Fa una crida explícita a investigadors i universitats per omplir aquest buit. 7.4.3. Llompart crític, assagista i prologuista • Com a crític literari: - No segueix un «mètode acadèmic» a la Moles, sinó un mètode basat en la lectura profunda i la saviesa. - És un gran divulgador d’autors com Joan Alcover (clau en el proper «any Alcover»). - La seva prosa crítica ja és, per si mateixa, un plaer estètic. • Com a prologuista: - Va escriure tants pròlegs que Camilo José Cela li digué en broma: «Si fueses mujer, serías puta, porque no sabes decir que no», assenyalant que Llompart acceptava massa encàrrecs. - Mostra la seva generositat i compromís amb autors novells. 7.4.4. Llompart cívic i polític • Figura cívica referencial, sobretot per: - Defensa de la llengua catalana i dels Països Catalans. - Participació en moviments polítics com Nacionalistes d’Esquerra. - Intervencions públiques, discursos i conferències. • Riba subratlla que ell mateix hauria preferit ser només «poeta professor», però les circumstàncies el portaren a un rol molt visible en la lluita cultural i nacional. 7.5. Obres completes de Josep Maria Llompart • S’ha iniciat una edició d’Obres Completes: - Ritme previst: un volum l’any. - Durada estimada: 6–7 anys (encara per perfilar el nombre definitiu de volums). • Volum 1: Llengua, cultura i país - Recull de discursos, conferències i articles sobre llengua, cultura i Països Catalans. - Mostra tant el seu pensament com la seva prosa esplèndida. • Volum 2: primers textos de crítica literària i assaig. • Volums futurs: inclouran traduccions (del gallec, francès, castellà, etc.), poesia, pròlegs i altres materials. • Tot el fons està ordenat i accessible a l’Arxiu de Mallorca Literària (Santanyí), facilitant la recerca. 7.6. Balanç de l’Any Llompart • Riba es mostra molt satisfeta amb l’Any Llompart: - Millor que el 2018, perquè ara s’ha posat més èmfasi en totes tres potes: poesia, crítica i acció cívica. - Vol que el llegat no sigui només memòria, sinó punt de partida per a estudis futurs. • Convida a fer una feina sistemàtica en tres línies: - Compromís político-cívic. - Obra crítica i assagística. - Creació poètica. 8. Cafè amb Filosofia: Henry David Thoreau i la vida als boscos 8.1. Presentació de Thoreau Secció Cafè amb Filosofia amb Miquel Ripoll. • Henry David Thoreau (Thuró) (1807–1862): - Escriptor, filòsof, poeta, naturalista i empresari nord-americà. - Considerat precursor del psicologisme i del pacifisme. - Gran influència sobre figures com Gandhi i Martin Luther King, especialment per la seva teoria de la desobediència civil. 8.2. Desobediència civil • El 1846, Thoreau es nega a pagar impostos en senyal de protesta contra: - La guerra de Mèxic. - L’esclavisme als Estats Units. • És empresonat i posteriorment explica la seva experiència i arguments a la conferència «Desobediència civil»: - Defensa que els ciutadans han de negar suport econòmic a lleis i governs injustos. - L’Estat no pot tenir més poder que el que li atorguen els ciutadans. 8.3. Walden o la vida als boscos • Obra recomanada: Walden o la vida als boscos, en edició catalana de Símbol Editors, traducció d’Anna Torró, amb introducció de Ramon Alcoberro. • Contingut: - Crònica dels dos anys, dos mesos i dos dies que Thoreau passa sol en una cabana a la vora del llac Walden. - Barreja de relat autobiogràfic, assaig filosòfic, diari naturalista i tractat moral. • Idees clau: - Defensa d’una vida senzilla i propera a la natura com a camí de plenitud. - Crítica a l’alienació produïda per la industrialització (allò que després teoretitzarà Marx). - Observació detallada dels cicles naturals, els animals, el pas de les estacions, la solitud. • Frase emblemàtica citada al programa: «Vaig anar als boscos perquè volia viure deliberadament, afrontar només els fets essencials de la vida i veure si podia aprendre allò que havia d’ensenyar, i no descobrir, a l’hora de la mort, que no havia viscut.» 8.4. Transcendentalisme i ecologisme • Thoreau s’inscriu en el corrent del transcendentalisme, al costat de Ralph Waldo Emerson: - Una mena d’idealisme pràctic: l’esperit es desenvolupa en el marc de la matèria. - La natura és espai de desenvolupament espiritual, no només recurs econòmic. • És una de les arrels ideològiques de l’ecologisme modern i de la crítica al domini humà absolut sobre el medi. 8.5. Recomanació de lectura per Nadal: Patti Smith • Ripoll recomana també El pa dels àngels, memòries de Patti Smith publicades per Club Editor: - Llibre de memòries complet, des de la infància fins al present. - Smith entra en el món de l’art a través de la poesia (inspirada per Rimbaud) i passa després a la música. - El llibre inclou fotografies i connecta música, literatura i vida. • S’esmenten altres títols previs de Smith al mateix segell: L’any del mico, Uns marrecs. 9. Focus sobiranista amb Joan Planes 9.1. Valoració crítica del congrés de Més per Mallorca Secció Focus sobiranista amb Joan Planes. • Planes assisteix al congrés de Més per Mallorca com a representant de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. • Descriu el congrés com l’inici de l’any preelectoral per a les eleccions de 2027. • Canvis organitzatius: - Eliminació de la figura de secretari general i reducció de la permanent de 8 a 6 membres. - Continuen figures properes a Lluís Apesteguia (Ana Maria Ramon, Ferran, etc.). - Incorporacions destacades: Miquel Oliver (exbatle de Manacor) com a responsable de qüestions territorials; Carme Gomila i Laura Cecília. • Valoració de Planes: - Considera que hi ha pocs canvis reals i que el nucli dirigent és bàsicament el mateix. - Recorda que ell i l’Assemblea han sentit Més lluny del sobiranisme actiu, absent de molts actes i mobilitzacions. - Remarca la decepció amb l’oposició d’aquests darrers quatre anys. 9.2. Autocrítica i reptes pendents • Planes reconeix que Apesteguia ha fet autocrítica: - Atrapats per les «dinàmiques del poder» i la gestió diària. - Allunyament de la gent i del carrer. - Manca de polítiques que canviïn radicalment la realitat. • Planes reclama a Més: - Assumir clarament que l’Estat espanyol és estructuralment hostil al país. - Fer desafecció activa envers l’Estat, mostrant que és una estructura colonial i extractiva. - Recuperar i exhibir simbologia pròpia, identitat i orgull de formar part de la Nació Catalana. - Construir una proposta transversal i inclusiva que impliqui partits i entitats cíviques, i reforci un sentiment nacional profund. • També alerta: - Possibles noves forces sobiranistes o independentistes i la presència de Coalició de Mallorca podrien fragmentar més el vot. - En un escenari de polarització PP–PSOE («vot útil»), el sobiranisme pot quedar encara més debilitat si no hi ha un canvi fort. 9.3. R+D+i i model econòmic balear • Planes aprofundeix en les dades d’inversió en R+D+i: - L’Estat espanyol inverteix un 1,4% del PIB (molt per sota dels estàndards europeus), tot i una lleu millora respecte a 2014. - Les Illes Balears són penúltimes entre comunitats, només per damunt de Ceuta i per sota de Melilla, amb un 0,4% del PIB. • Conseqüències: - El model basat en turisme massiu i mà d’obra poc qualificada impedeix crear valor afegit. - El sector privat balear només aporta el 38% de la R+D, quan a la UE és prop del 70%. - En inversió pública, només 35 milions d’euros en polítiques d’innovació sobre un pressupost de 100.400 milions. • Sense una aposta seriosa per R+D+i i una recaptació fiscal justa, el creixement balear és insostenible i condemna el país a la pobresa relativa. 9.4. Licitacions públiques estatals i centralisme de Madrid • Planes comenta un informe de l’Institut d’Estudis Econòmics de València (2012–2019) sobre el biaix territorial en la contractació pública estatal: • Dades clau: - El 72% de les licitacions públiques estatals es decideixen per òrgans ubicats a la Comunitat de Madrid. - Aquestes licitacions gestionen el 87% dels recursos. - Gairebé el 60% de les adjudicacions acaben en empreses amb seu fiscal a Madrid, que reben el 65% dels diners. - Tot i que Madrid representa només el 9,5% de l’economia espanyola. • En canvi: - Empreses catalanes: 8,2% de licitacions, 5,7% dels recursos. - País Valencià: 3,3% i 3,3%. - Illes Balears: 0,7% de licitacions i 0,7% dels recursos, tot i representar el 2,7% del PIB. • Planes subratlla que això té un efecte multiplicador brutal en la riquesa de Madrid i en el dèficit d’inversions als Països Catalans, reforçant la idea d’un estat centralista i extractiu. 9.5. Manifestació del 30 de desembre i Diada de Mallorca • La Plataforma 31 de Desembre convoca, com cada any, la manifestació sobiranista del 30 de desembre al passeig del Born. • Objectius: - Reivindicar el 31 de desembre com a Diada de Mallorca, commemorant l’arribada de la cultura catalana amb Jaume I. - Denunciar la sobrepoblació, saturació turística, dèficit fiscal, manca d’habitatge i degradació ambiental. - Proclamar que «la solució és l’autodeterminació» i que l’Estat espanyol «no té remei». • Planes anima tothom a assistir-hi per demostrar que hi ha força social darrere el sobiranisme i la defensa dels drets nacionals de Mallorca. 9.6. Comiat de Joan Planes • Planes acomiada la seva col·laboració setmanal (present des de 2019) amb agraïment: - A Ona Mediterrània per l’espai lliure d’expressió. - Als oients per l’escolta i el suport. • Anima a fer-se soci de la ràdio i a reforçar mitjans com Ona Mediterrània i Diari de Balears, considerats estructurals per a la llengua i la sobirania informativa. 10. Altres elements del programa 10.1. Publicitat i projectes socials • Espais de PUBLI AMIC i anunciants vinculats: - Revista L’Estel (pensament, cultura i territori). - Clínica Dental Planes Mariano i el concepte Slow Dentistry. - Projecte 3 Globs de 3 Salut Mental, que distribueix aigua de qualitat i genera inserció laboral per a persones amb problemes de salut mental. • Crida a associar-se a Ona Mediterrània i donar-hi suport econòmic com a soci. 10.2. Música i ambient sonor • L’episodi incorpora diverses peces musicals com a transicions i fons, incloent: - Cançó Hard Times de The Last Internationale, triada per Miquel Ripoll. - Altres temes en català, acompanyant noticiaris i seccions. 11. Eix temàtic global L’episodi articula un fil conductor clar: • Actualitat política i social a les Illes i a l’Estat (crisi d’habitatge, turisme, corrupció, masclisme, finançament, centralisme). • Cultura i memòria (Nit de Neules, any Llompart, figures literàries catalanes, poesia catalana i llengua com a eix identitari). • Pensament crític (Thoreau, desobediència civil, ecologisme, Walden com a alternativa vital i conceptual). • Sobiranisme i projecte nacional (anàlisi de Més per Mallorca, denúncia del model d’Estat, crida a l’autodeterminació i mobilització del 31 de desembre). Tot plegat, amb una línia editorial que reforça la idea d’una veu singular i necessària per al panorama cultural contemporani balear i català, situant Ona Mediterrània i Bon Dia i Bona Vida com a espais de debats profunds, memòria cultural i compromís polític.
15 de des. del 2025
Bon Dia i Bona Vida del 15/12/2025
Programa Matinal amb actualitat, anàlisi i agenda cultural, presentat per en Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.
12 de des. del 2025
Bon Dia i Bona Vida del 12/12/2025
Programa Matinal amb actualitat, anàlisi i agenda cultural, presentat per en Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.
11 de des. del 2025
Bon Dia i Bona Vida del 11/12/2025
Programa Matinal amb actualitat, anàlisi i agenda cultural, presentat per en Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.
10 de des. del 2025
2h 51min
Pornografia, memòria cultural i emergències socials a les Illes
Introducció del programa "Bon Dia i Bona Vida" és el magazín matinal d’Ona Mediterrània, conduït per Tomeu Martí. L’episodi combina actualitat informativa, entrevistes en profunditat i seccions culturals, amb una clara mirada crítica sobre la realitat social i política de les Illes Balears. L’estructura del programa es reparteix entre: • Bloc d’actualitat (titulars de premsa i opinió) • Entrevista central sobre pornografia i joventut • Homenatge a Antoni Bonner i conversa cultural • Anàlisi política sobre habitatge i justícia espanyola • Secció d’educació (anuari educatiu i reptes escolars) • Secció literària amb mirada crítica sobre guerra i memòria • Apunts de política internacional i crisi europea 1. Actualitat informativa i marc del programa 1.1. Arrencada i to del magazín El programa s’obre amb la sintonia de Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània i una peça musical presentada amb un relat poètic radiofònic. Es marca des de l’inici un to proper però exigent, amb voluntat de servei públic i d’arrelament al país. "Bon dia i bona vida… vos hem preparat un munt de continguts que ben segur vos interessaran" 1.2. Repassada de titulars (Diari de Balears, VilaWeb i premsa local) Tomeu Martí fa una lectura guiada dels principals titulars: • Cultura i patrimoni: inauguració de l’espectacle immersiu Elements a l’església del Sagrat Cor, inspirat en la filosofia de Ramon Llull; presentació dels volums 1 i 2 de les Obres Completes de Josep Maria Llompart al Consell de Mallorca. • Medi ambient i territori: denúncia d’una benzinera a la platja de Palma oberta sense llicència i en zona inundable; reclam del PIN per gestionar tot l’IVA turístic per rehabilitar zones degradades; denúncia de Més per Menorca sobre la privatització de ports. • Política lingüística i drets: Vicenç Vidal defensa al Congrés la llei de plurilingüisme com a dret humà; nou fracàs del PP i Vox amb el Pla de Segregació Lingüística (adhesió del 5% de l’alumnat); llarga llista d’articles d’opinió a dBalears sobre injustícies, cultura i política estatal. • Sanitat i condicions de vida: vaga de metges amb 72 operacions anul·lades i més de 4.000 consultes suspeses; dificultats d’emancipació juvenil amb habitatge a màxims històrics. • Tecnologia i regulació: la UE investiga Google per l’ús de continguts de mitjans per entrenar la seva IA. Aquest bloc fixa un panorama de precarietat social, conflictes territorials i tensió lingüística, que serà el teló de fons de la resta del programa. 2. Pornografia, infància i masculinitats: entrevista amb Lluís Ballester 2.1. Qui és Lluís Ballester? • Professor de la UIB, doctor en Sociologia i Filosofia. • Referent internacional en l’estudi de l’impacte del consum de pornografia en infància i adolescència. • Autor, entre d’altres, de La indústria de la pornografia a internet (editorial Octaedro), disponible gratuïtament. 2.2. De la pornografia pre-internet a l’era digital Ballester diferencia clarament dos moments: • Abans d’internet: - Pornografia present però d’accés limitat. - Més difícil ser-ne addicte o consumir massivament. - Ja existia una violència simbòlica i un tractament denigrant sistemàtic de les dones. • Després de 2008–2009 (expansió del porno online): - Accés gratuït, il·limitat i anònim. - Sense límits de producció ni de consum. - A partir de 2012–2013 la recerca comença a acreditar els impactes del nou model. "No pagues, no hi ha límit per a la producció, no hi ha límit per a l’accés, no hi ha límit per al consum. Aquí comencen els problemes." 2.3. Edat d’inici i exposició massiva • Estudis en 10 comunitats autònomes (incloses les Balears): - Un 7% de menors ja havia consumit pornografia als 8 anys, amb dades que es mantenen a diferents territoris (Aragó, Catalunya, Madrid, Galícia, Euskadi…). - Inicialment els revisors científics dubten de la dada, però es confirma. • Mecanisme d’exposició primerenca: - Empreses pornogràfiques compraven paraules clau als cercadors (p. ex. "tetes" a Google) i els primers resultats eren porno. - Qualsevol curiositat infantil podia desembocar automàticament en contingut pornogràfic. Actualment, diu Ballester, ja no hi ha dubte sobre aquestes edats d’inici. 2.4. Violència, mercat i models sexuals Ballester insisteix que el nucli del problema no és només el sexe representat, sinó la lògica de mercat: • La pornografia és una indústria capitalista basada en: - Competència per qui presenta les imatges "més bèsties". - Guanyar audiència amb violència creixent, especialment contra les dones. • En teoria, es podrien representar relacions sexuals sense violència ni desigualtat extrema, però: - En la pràctica, el gruix de la pornografia actual és "extremadament violenta". Un cas extrem que cita: Una violació real d’una nina de 14 anys a Portugal, filmada i distribuïda, visualitzada 32.000 vegades abans que algú ho denunciàs. Molta gent no distingia entre una violació real i una escena pornogràfica de violació. Per Ballester, això mostra que el porno entrena a desconnectar l’empatia i a no identificar el patiment aliè. 2.5. Efectes en la percepció, les actituds i les pràctiques Ballester descriu una cadena d’impacte molt clara: a) Percepció • Llenguatge sobre les dones en el porno: - Insults i cosificació: "brutes, tetona, calientapolles…". - Contra-imatge: els homes hi apareixen com a "herois del sexe". "El llenguatge conforma el pensament, el pensament és el precursor de les actituds i de la conducta." • Sexe segur: - Quan apareixen preservatius, baixa el consum del vídeo. - L’oferta dominant fomenta sexe sense protecció i amb contingut violent com a norma. b) Actituds • Adolescents que miren 300–400 hores anuals de porno interioritzen: - Una visió desigual, violenta i desempatitzada de les relacions. - Una normalització de la desigualtat de gènere i de la humiliació. c) Conductes • S’observa l’entrada a la norma sexual adolescent de pràctiques com: - Asfíxia i estrangulament com a jocs sexuals habituals. - Pràctiques extremadament violentes importades directament dels vídeos. 2.6. Xarxes socials, videojocs i pornografia de venjança La indústria del porno no es limita als portals clàssics: • Videojocs: integració de contingut pornogràfic en jocs. • Xarxes socials: Instagram, TikTok, etc. actuen com a "càstings"; ja quasi no cal càsting tradicional. • Missatgeria xifrada (Telegram): - Canals amb més de 70.000 homes dedicats a pornografia de venjança. - Ritual d’entrada: pujar imatges de dones properes (mare, parella, filla…). L’opacitat de plataformes amb seu en països poc democràtics fa gairebé impossible exercir un control democràtic i exigir la retirada de dades i imatges. 2.7. Prostitució, indústria del cos i captures adolescents Ballester denuncia la connexió estructural entre pornografia i prostitució: • Aproximadament un 60% dels anuncis als portals porno són de prostitució. • La resta es reparteix entre: - Cirurgia estètica (reconstruccions genitals, allargament de penis, labioplàsties…). - Productes VIP per accedir a un porno encara més extrem. Relació amb l’augment de joves usuaris de prostitució: • Intervencions policials contra delictes de tràfic sexual detecten menors de 13–14 anys com a únics clients de pisos vinculats a tracta. • Molts hi arriben amb un clic des d’un anunci pornogràfic. Sobre les captures de menors per a la indústria pornogràfica (especialment als EUA): Grans empreses fa anys que capten menors vulnerables: "deixa aquesta gent que no t’entén, amb nosaltres guanyaràs doblers, et podràs comprar un cotxe…". Les trajectòries mostren un pas del porno juvenil a la prostitució adulta. 2.8. Democràcia, extrema dreta i ideologia pornogràfica Ballester vincula l’auge de la pornografia amb la reactivació d’una ideologia masclista extrema i amb l’atracció per programes polítics d’extrema dreta: • La indústria pornogràfica mundial és la representació del masclisme més "descerebrat". • No només genera "contravalors", sinó una ideologia incorporada automàticament en forma de tics i respostes instintives. Això apunta a una connexió profunda entre consum massiu de porno, micromasclismes i banalització de la violència sexual. 2.9. Limitacions del control penal i la necessitat d’educació Ballester és molt escèptic sobre la capacitat del dret penal per aturar el fenomen: • Milions de vídeos, actualitzats constantment. • Delictes claríssims (menors explotats, violacions reals), però: - Els sistemes basats en "denunciar cada vídeo" són pràcticament inaplicables. - Casos judicials que arriben al Tribunal Suprem dels EUA mostren explotació brutal sense compensació a les víctimes. En canvi, defensa tres línies d’acció: Controlar la indústria: • Exigir transparència sobre què produeixen, com i qui ho financia. • Prohibir continguts amb menors, violència extrema i racialització. • Denunciar les empreses que operen des de "paradisos jurídics" i esquiven regulacions. Controlar l’accés: • Sistemes d’identificació d’edat robustos. • Acceptar que, tot i ser imperfectes, són tan necessaris com el control de venda d’alcohol a menors. Educació afectiva i sexual integral: • Implementar una educació sexoafectiva sistemàtica des de primària (i abans): Identificació d’emocions. Acceptació del propi cos. Relació respectuosa amb un mateix i amb els altres. • Espais no avaluables ni punitus, on es puguin plantejar dubtes amb llibertat. • Objectiu clau: que la curiositat sexual infantil i adolescent no sigui contestada per la indústria pornogràfica. 2.10. Hi ha sortida? Tomeu demana si és una batalla que es pot guanyar. Ballester respon amb un optimisme moderat: • Hi haurà un efecte acumulatiu de consciència social quan es coneguin millor els danys. • La pressió ciutadana reclamarà més regulació i educació. • Planteja fins i tot la possibilitat de generar productes audiovisuals educatius que mostrin la sexualitat humana sense violència, competint amb el producte tòxic del porno. "Quan els governs generin una oferta d’educació sexual sense violència ni denigració, la indústria cinematogràfica que és bona també a les nostres comunitats acabarà competint amb aquest altre producte tòxic." 3. Homenatge a Antoni Bonner: cultura, llengua i territori 3.1. Qui era Antoni Bonner? El programa dedica un bloc central d’homenatge a Antoni Bonner (Nova York, 1928 – 8 de desembre de 2025): • Traductor, lulista, crític musical i militant ecologista. • President durant anys del GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa). • Figura clau en la defensa del patrimoni natural i cultural de les Illes. • "Mallorquí nascut a Nova York", com li agradava definir-se. 3.2. Conversa amb Rosa Planes (ARCA) Rosa Planes, de la Junta Directiva d’ARCA, en destaca: • El compromís exemplar amb el patrimoni: - No només naturalesa i paisatge, sinó també identitat, llengua i història. - Cofundador del GOB, en defensa de territori i patrimoni. • La seva humanitat i curiositat: - Persona amable, no pagada d’ell mateix. - Interessat "tant per una planta com per un manuscrit estrany". • La necessitat de preservar el seu llegat: - Reivindica que institucions i universitat uneixin esforços per reconèixer-lo. - El presenta com a contramodel del turista massificat: algú vingut de fora que estima Mallorca "molt més que molts mallorquins". 3.3. Conversa amb Toni Mir (Nova Editorial Moll) Toni Mir, soci i fundador de la nova editorial Moll, amplia el retrat de Bonner: a) Passions centrals: música i literatura • Va estudiar música a Harvard i al Conservatori de París, amb vocació de compositor. • Finalment es decanta per la literatura i l’estudi de Ramon Llull. b) Lulista de referència mundial • S’enamora de l’obra de Llull als anys 70, a partir d’estudis sobre poetes medievals occitans. • Publica als EUA Selected Works of Ramon Llull, que posteriorment esdevé Obres selectes de Ramon Llull (editorial Moll, en dos volums). • Fascinat per la lògica, les màquines de pensament i la sistematització del coneixement de Llull. • Dona a la Universitat de Barcelona els seus arxius, microfilms i bases de dades lul·lianes, que esdevenen fonamentals per a l’escola lul·lista (Albert Soler, Lola Badia…). c) Ecologisme i natura: Plantes de les Balears • Cofundador i president del GOB en plena "febre de l’or" urbanística dels anys 70. • Publica el primer volum de la col·lecció "Manuals d’introducció a la naturalesa": Plantes de les Balears: - Llibre de referència clàssica, amb 11–12 edicions i ús massiu per part de naturalistes i excursionistes. - Pensat com a manual portàtil, per dur a la motxilla i identificar plantes a camins i penya-segats. • La vinculació amb Josep Maria Llompart és profunda: - El poema Camí florit s’inspira directament en l’apartat "camins i voreres" de Plantes de les Balears. - Llompart li reconeixia que ell "no sabia de plantes" i que el savi real era Toni Bonner. d) Retrat humà i exemple cívic Toni Mir el descriu com una persona extraordinària: • Sempre disposat a col·laborar amb l’Obra Cultural Balear en diades de la llengua i actes cívics. • Català impecable, amb una lleugera inflexió nord-americana. • Referent per a la immigració actual: algú vingut de fora que ha estimat Mallorca, la seva llengua i la seva història amb una intensitat exemplar. "Tant de bo tothom que vingui a viure aquí tengui el mateix respecte i el mateix amor que ell va tenir per la Mallorca que tots estimem." e) L’herència editorial • Plantes de les Balears continua essent un long-seller i un "clàssic viu". • L’obra de Bonner sobre Llull (en català i en anglès) forma part del corpus lul·lista internacional. • Anunci en primícia: l’exposició "Camí florit" a la Misericòrdia (Palma) es convertirà en una mostra Antoni Bonner–Llompart, fent visible la relació entre el llibre de plantes i el poema. 4. Llompart i el projecte d’Obres Completes Aprofitant la presència de Toni Mir, el programa presenta també els dos primers volums de les Obres Completes de Josep Maria Llompart: 4.1. Volum 1 – Nació, llengua, cultura • Recull el Llompart cívic i assagístic: - Articles, conferències, pregons i assaigs sobre identitat nacional, llengua i cultura. - Textos dispersos recuperats amb una feina de recerca de 3 anys. • Inclou un estudi introductori de Damià Pons, descrit com a "magistral". • Mir el recomana com a regal de Nadal per a qualsevol persona interessada en el país i la llengua. 4.2. Volum 2 – Crítica literària • Inicia un bloc de tres volums dedicats a la crítica literària de Llompart. • Recorda que el primer reconeixement editorial a Llompart ve com a crític i assessor literari de l’editorial Moll, fitxat per Francesc de Borja Moll als anys 60. • Es rememora l’anècdota d’Antoni Vidal Ferrando, present a l’acte, que explica com Llompart seguia llegint i prologant llibres malgrat haver penjat el famós cartell "no faré més pròlegs". 4.3. El repte de les Obres Completes Mir explica la magnitud editorial del projecte: • Es preveuen uns 7 volums de Llompart, repartits en diversos àmbits (civisme, crítica, poesia…). • Les Obres Completes impliquen: - Recerca documental (localitzar conferències, articles, versions disperses). - Revisió filològica i contextualització. Ho connecta amb altres projectes d’Obres Completes (Francesc de Borja Moll, Toni Maria Alcover, Gabriel Alomar) que la nova editorial Moll manté per compromís de país i de continuïtat de catàleg. "Les Obres Completes són una eina al servei del lector; no tenen altra intenció." 5. Emergència d’habitatge i crisi institucional: entrevista amb Jesús Jurado 5.1. El problema de l’habitatge a les Illes El bloc polític es centra en Jesús Jurado, dirigent de Podem a les Balears, per abordar la crisi d’habitatge. Tomeu introdueix el tema amb diversos titulars: • Fins a 69.000 llogaters podrien pagar 4.600 € anuals més de mitjana. • Només un 16,2% dels joves de les Illes aconsegueix emancipar-se. • L’habitatge arriba a màxims històrics de preus. 5.2. Diagnòstic de Jurado: crisi i inacció Jurado qualifica la situació de "dramàtica" i apunta directament als governs: • Critica que PP i PSOE hagin tingut històricament una política d’habitatge idèntica, centrada en: - Construcció puntual d’habitatge nou (50 pisos aquí, 150 allà) sense impacte estructural. - Subvencions i ajudes als rentistes i constructors. • Considera que les mesures anunciades ("pla de xoc", ajudes…) són poc útils i molt propagandístiques. "Aquí les crisis i les emergències serveixen per donar de menjar a tota una casta d’aprofitats de lo públic." 5.3. Propostes d’emergència: parc públic i expropiació d’ús Jurado defensa que no es tracta d’un problema "complex" sinó de voluntat política: • Cita la xifra d’uns 100.000 pisos buits a les Balears (segons dades estatals). • Proposa: - Expropiar l’ús (no la propietat) d’una fracció d’aquests pisos per: - Formar un gran parc d’habitatge públic de lloguer. - Lloguers a preu limitat per a gent en situació d’emergència. - Redimensionar l’IBAVI i altres organismes públics per gestionar aquest parc. 5.4. Limitació legal dels lloguers i responsabilitat penal Un altre punt clau és la limitació de preus: • Recorda que hi ha una llei estatal que permet declarar zones tensionades i limitar els lloguers. • Acusa la presidenta balear de negar-se a aplicar la llei, malgrat l’emergència social. Jurado arriba a suggerir que, en aquesta situació, la negativa conscient a limitar lloguers podria tenir un component de responsabilitat penal per omissió. També denuncia el poder dels interessos econòmics sobre el relat públic: • Mitjans plens de publicitat de constructores, portals turístics (Airbnb)… • Aquests actors "comprarien" el marc mental que fa veure com a natural: - El dret dels propietaris a especular. - I, en canvi, com a impossible pujar salaris o limitar lloguers. 5.5. Justícia espanyola i cas del fiscal general En la segona part de l’entrevista, Tomeu demana pel cas del fiscal general de l’Estat, condemnat pel Suprem per filtració d’un correu. Jurado amplia el focus: • Denuncia un poder judicial hereu del franquisme: - Forces de seguretat, exèrcit, poder econòmic i judicial no varen fer la transició. - Jutges que signaven sentències de mort al Tribunal d’Ordre Públic passaren quasi directament al Tribunal Constitucional. • Considera que el Suprem ha dictat una sentència altament polititzada i sense prou proves contra el fiscal general. • Parla d’un poder judicial "camarader" i "de casta", que actua com a tentacle de l’Estat profund, ajustant la realitat als seus interessos. Jurado defensa que cal una lectura crítica europea sobre la justícia espanyola i celebra que cada cop hi hagi més mirada recelosa des d’Europa sobre aquests dèficits democràtics. 6. Reptes del sistema educatiu: Anuari de l’Educació de les Illes Balears 6.1. Presentació de l’Anuari En Joan Ame (sociòleg) presenta l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears, impulsat per la Fundació Guillem Cifre de Colonya i la UIB, que arriba ja a la 22a edició. L’anuari té dues potes: • Recollida de bones pràctiques i experiències de centres educatius i projectes comunitaris. • Recerca i dades per oferir una panoràmica basada en evidències sobre l’educació a les Illes. Objectiu: alimentar el debat educatiu i polític amb dades rigoroses i exemples concrets. 6.2. Focus temàtic d’enguany: formació docent i treball en xarxa a) Formació docent i gir cap a les competències El monogràfic d’enguany se centra en la formació del professorat: • Passar d’un model centrat en continguts i currículum a un model basat en competències i habilitats. • Aquest gir ve recomanat per informes internacionals (UNESCO) i exigeix: - Reposicionar el rol docent. - Formar els mestres en noves competències professionals. Participa com a referent estatal l’assessora científica del Ministeri d’Educació, Alejandra Cortés. b) Treball en xarxa de centres educatius Ame presenta experiències internacionals (Barcelona, Roma, Manchester, Lisboa, Santiago de Xile) on: • Es passa de centres aïllats a xarxes de centres per barri o zona. • Es coordinen: - Criteris d’avaluació. - Projectes innovadors compartits. - Distribució equilibrada d’alumnat vulnerable per evitar segregació escolar. La proposta per a les Illes: Deixar de banda la lògica de centres competint per determinats perfils d’alumnat i construir estructures estables de cooperació, que siguin "generadors d’innovació" i de benestar docent. 6.3. Dades clau: ràtios, abandonament i desigualtats de gènere Entre els indicadors recollits a l’Anuari destaquen: • Ràtios professor/alumne: Balears està en una posició relativament bona respecte a la mitjana estatal. • Abandonament educatiu: històricament elevat, tot i que en millora. El repte no és només acabar l’ESO, sinó prolongar estudis postobligatoris. • Alumnat immigrat: percentatges molt alts, superiors a Catalunya, amb un model demogràfic marcat per: - Model econòmic turístic que atrau immigració. - Forta diversitat d’origen (nord i sud global). • Desigualtat de gènere: a secundària i postobligatori, qui queda enrere són els al·lots: - Menor titulació i promoció masculina. - S’obren interrogants sobre un fracàs escolar masculí que cal abordar. 6.4. Exposició tardana, mobilitat i vulnerabilitat Ame destaca un repte específic de les Illes: • Alumnat que arriba tard al sistema (a mitjan curs, a cursos avançats) per: - Mobilitat residencial forçada pel problema d’habitatge. - Famílies que viuen allà on poden, compartint cases amb d’altres famílies. Impacte: • Dificultat per construir vincles estables amb grups classe. • Necessitat de programes d’acollida, reforç i suport adaptats. 6.5. Intel·ligència artificial i riscos cognitius L’Anuari també inclou un capítol sobre intel·ligència artificial a l’escola, a càrrec d’un professor de la UOC: • La IA ja és una realitat en la vida escolar (ChatGPT, eines de generació de text, etc.). • Cal educar l’alumnat a: - Fer-ne un ús crític i responsable. - Distingir informació fiable de la que no ho és. - Evitar la simple còpia/enganxa sense comprensió. Ame alerta d’un risc paradoxal: Si no es fa bé, podríem tenir, per primer cop, generacions que, tot i tenir més recursos tecnològics, baixin de nivell cognitiu per manca de solidesa en les bases (lectura, càlcul, comprensió de processos). 6.6. Educació socioemocional i malestar juvenil Es constata també un augment alarmant de problemàtiques socioemocionals entre els joves: • Necessitat d’invertir en benestar emocional, orientació i suport. • Reforçar l’educació en convivència, coeducació, interculturalitat i ús del català. 6.7. Innovació pedagògica: estètica, superaules i coeducació L’Anuari recull nombroses iniciatives d’innovació, entre les quals: • Co-docència: dos docents a l’aula (p. ex. matemàtiques + català) per treballar projectes interdisciplinaris. • Estètica de l’aula: disseny d’espais agradables que facilitin l’aprenentatge. • Superaules: aules amb diferents zones d’activitat (racons, materials diversos) que permeten aprendre de maneres variades. • Projectes de coeducació de gènere i de classe, educació física com a motor de salut integral, treball amb alumnat de centres de menors, etc. 6.8. Educació 360: més enllà de l’escola Per acabar, Ame apunta una línia de futur per a pròximes edicions de l’Anuari: Educació 360. • Idees clau: - L’aprenentatge no passa només dins l’horari escolar. - Les classes mitjanes tenen accés a idiomes, esplais, extraescolars que reforcen competències. - Famílies vulnerables sovint només poden oferir pantalles i temps buit. Cal articular una xarxa comunitària d’educació no formal (esport, cultura, esplais, caus, etc.) perquè tots els infants tinguin dret a una educació plena, en horari lectiu i no lectiu. "Hi ha infants que només tenen 180 graus d’educació, no 360." 7. Guerra, dones i memòria: comparant Rodoreda i un còmic mallorquí 7.1. La cançó del soldadet i la por de la guerra La secció literària amb Marisa Cerdó arrenca amb La cançó del soldadet de Manel, inspirada en la pel·lícula Saving Private Ryan. La cançó posa l’oient dins la pell d’un jove soldat obligat a participar en el desembarcament de Normandia, amb una barreja de por, lucidesa i desig de supervivència. A partir d’aquí, Marisa connecta amb l’actualitat: • Re-armament de la Unió Europea. • Reaparició del servei militar obligatori a alguns països. • Creixent normalització del llenguatge bèl·lic. 7.2. Dues obres en diàleg: La plaça del Diamant i Les assassines de la soledat Marisa proposa un exercici de literatura comparada entre: La plaça del Diamant (Mercè Rodoreda, 1962): Novel·la clàssica de la literatura catalana. Protagonista: la Colometa (Natàlia), que viu la República, la Guerra Civil i la postguerra a Barcelona. Mostra l’anul·lació psicològica i econòmica d’una dona en un context patriarcal i bèl·lic. Les assassines de la soledat (Enric Pujades – guió, Tomeu Riera – dibuix, Edicions d’Almed, 2024): Còmic mallorquí situat a la Palma de la postguerra, especialment al barri de la Soledat. Retrata un grup de dones en situació extrema que, per sobreviure, recorren a l’enverinament d’alguns homes i a la prostitució. 7.3. Dones en guerra: víctimes, supervivents i límits morals El fil comú de les dues obres és la pregunta: Què passa amb les dones en temps de guerra i postguerra quan no tenen independència econòmica, suport social ni institucional? • En el còmic, Pujades vol denunciar que moltes d’aquestes dones: - Eren víctimes de maltractament. - No tenien cap xarxa de suport. - Eren considerades personatges secundaris a la vida dels homes. Marisa subratlla que la intenció del còmic no és glorificar els assassinats, sinó: • Explorar les circumstàncies de desesperació que poden portar a dones vulnerables a triar sortides moralment reprobables. • Mostrar-les com a persones humanitzades, amb vacil·lacions i contradiccions, no com a monstres. 7.4. Maltractament psicològic i pèrdua d’identitat a La plaça del Diamant Rodoreda és pionera a parlar de maltractament psicològic (anys 60): • En Quimet canvia el nom de la Natàlia i la converteix en Colometa: - Gest simbòlic d’apropiació i anul·lació de la identitat. • Progressivament, la protagonista es veu reduïda a un instrument domèstic al servei del marit i dels fills. • En el moment més extrem de misèria i desesperació, després de la guerra, la Colometa contempla el suïcidi conjunt (ella i els seus fills) mitjançant el gas. "Em vaig haver de fer de suro i el cor de neu… Si hagués estat de carn, no hauria pogut passar per un pont tan alt i tan estret i tan llarg." Aquesta metàfora del suro sintetitza la necessitat de desensibilitzar-se emocionalment per sobreviure. 7.5. Estil i llenguatge: novel·la vs còmic Marisa assenyala diferències formals importants: • Rodoreda desplega un llenguatge altament figurat, ric en metàfores i imatges. • El còmic d’Almed combina: - Imatges molt potents de la Palma del 39–42 (traç de Tomeu Riera). - Un text d’Enric Pujades senzill però carregat de subtext, que suggereix més del que diu explícitament. La tria de colors i estils visuals reforça el sentit: • Escenes de flashback en blanc i negre o sèpia, per situar l’acció en el passat i remarcar el to opressiu. 7.6. Memòria històrica i deriva actual Cerdó recull una frase clau d’Enric Pujades sobre la intenció del còmic: Volia "denunciar aquells que encara ens volen fer vendre que aquella Espanya de la misèria i el silenci era millor que la d’ara." Connecta així la postguerra franquista amb: • El ressorgiment de nostàlgies feixistes i discursos que blanquegen la dictadura. • I amb l’actual rearmament i retòrica bèl·lica europea. La lectura de Rodoreda i del còmic es presenta com un antídot de memòria davant aquests discursos. 7.7. Reivindicació de referents i pròxim programa Marisa aprofita per recordar altres referents de resistència (honorats, infermeres, Neus Català, Pere Cornell…), i anuncia que la propera secció tractarà sobre: Finals apocalíptics a la literatura catalana i com s’imagina la fi del món des d’aquí. 8. Europa en crisi múltiple: conversa amb Joan Manel López Nadal 8.1. Dia internacional dels Drets Humans i constat d’un fracàs El diplomàtic Joan Manel López Nadal obre la seva secció recordant que el 10 de desembre és el Dia Internacional dels Drets Humans (declaració de 1948). Constata, però, que l’estat actual del món fa difícil celebrar res: • Drets humans vulnerats arreu (també a casa nostra). • Creixement de guerres, dictadures i desigualtats. 8.2. França: inestabilitat i amenaça d’extrema dreta Havent passat una setmana a París, López Nadal descriu un clima d’incertesa i preocupació: • Inestabilitat política després de la convocatòria d’eleccions legislatives per Macron, considerada per molts un error. • Fragmentació en tres blocs: - Bloc macronista (centre liberal) afeblit. - Bloc d’esquerres dividit en quatre (La France Insoumise, socialistes, verds, comunistes), amb tensions internes. - Bloc de dreta clàssica sacsejat per la temptació de pactar amb l’extrema dreta. • L’amenaça immediata: a les presidencials de 2027, la favorita podria ser l’extrema dreta: - Com que Marine Le Pen té problemes legals, el candidat emergent és Jordan Bardella, jove ultradretà. • Conflicte social creixent: - Vagues en transports i sanitat. - Protestes per condicions de vida i de treball. - Deute públic elevat. França, un dels pilars de la UE, entra en un cicle d’"inestabilitat i incertesa" amb conseqüències greus per a tot el continent. 8.3. Europa afeblida per dins López Nadal dibuixa una UE debilitada internament: • Democràcies desprestigiades i incapaços de respondre a les necessitats socials. • Auge d’un neofeixisme tecnològic i de populismes d’extrema dreta, especialment entre joves que es mobilitzen a través de xarxes socials. • Erosió dels antics pactes de governabilitat al Parlament Europeu (demòcrata-cristians, socialistes, liberals i verds). • Comissió Europea feble, amb una presidenta Ursula von der Leyen qüestionada. 8.4. I afeblida per fora: Rússia, EUA i Xina A nivell geopolític, situa Europa entre tres imperis: Rússia: Estat imperialista, agressiu i dictatorial. La invasió d’Ucraïna mostra clarament el perill. La caiguda d’Ucraïna seria una amenaça directa per a Europa. Estats Units de Trump: Segons la nova estratègia de seguretat nacional, Trump declara que no li agrada la UE i que farà el possible per afeblir-la. Dona suport a forces d’extrema dreta europees. Europa es troba subordinada a un aliat no fiable, que la menysprea i instrumentalitza. Xina: Potència imperialista i autoritària. Pràctiques comercials agressives, amb maltractament d’empreses europees. Annexió de facto d’Hong Kong mitjançant lleis de seguretat nacional: Eleccions-farsa. Supressió d’autonomia, llibertats i identitat local. López Nadal defensa que Europa hauria de caminar cap a una autonomia estratègica, especialment en seguretat i defensa, perquè no pot fiar-se cegament ni de Rússia, ni dels EUA de Trump, ni de la Xina de Xi Jinping. 8.5. Política migratòria i retrocés en drets Un exemple recent de la deriva europea és el enduriment de la política migratòria i d’asil impulsat per la UE, amb protagonisme d’Itàlia (Meloni): • Acords per: - Externalitzar l’asil a tercers països (centres d’internament a Albània, per exemple). - Facilitar deportacions i restringir l’entrada. López Nadal ho qualifica de "vergonyós" des del punt de vista dels drets humans. Destaca positivament que el govern espanyol s’ha oposat a aquest enduriment, tot i quedar en minoria. 8.6. Més focus globals: Xile, Israel, Alemanya D’altres punts que menciona: • Xile: eleccions presidencials amb risc de retorn de la dreta pinochetista (candidat Kast) enfront de Janine Jara. • Israel – Palestina: critica l’aliança acrítica d’alguns líders europeus amb Netanyahu, perseguit per la Cort Internacional de Justícia per crims de genocidi. - Esmenta, per exemple, les imatges del canceller alemany Olaf Scholz abraçant Netanyahu. La conclusió de fons és que vivim un moment de retrocesos democràtics, augment de la violència d’estat i normalització de discursos autoritaris, que exigeix una resposta ciutadana europea molt més ferma. "Dins aquest món de dictadors i imperialistes que posen la llei de la força per damunt de la força de la llei, Europa haurà d’anar molt, però que molt oberta." 9. Estructura general i to del programa Com a conjunt, l’episodi de Bon Dia i Bona Vida es caracteritza per: • Una combinació molt densa de temes socials, culturals, polítics i educatius. • Un fil comú de compromís cívic i defensa dels drets humans, del territori i de la llengua. • La presència de veus expertes (Lluís Ballester, Joan Ame, Joan Manel López Nadal, Toni Mir, Rosa Planes, Jesús Jurado, Marisa Cerdó) que aporten una mirada crítica i documentada. • Un ús constant de referències al Teixit Cultural i social local (GOB, ARCA, Nova Editorial Moll, Obra Cultural Balear, festivals, editorials actives), mostrant la vitalitat i, alhora, la precarietat cultural del país. En conjunt, l’episodi funciona com un panorama cultural i polític de les Illes Balears en clau de resistència: davant la pornografia violenta, la precarietat d’habitatge, els retrocessos democràtics i la memòria deformada del franquisme, s’hi oposen educació crítica, memòria històrica, creació cultural i mobilització social.
9 de des. del 2025
2h 50min
Llengua, cultura, habitatge i música a Ona Mediterrània
Context general de l’episodi Episodi del matinal Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània amb una combinació de: • Repassos d’actualitat (Diari de Balears, VilaWeb, premsa estatal i internacional) • Entrevistes en profunditat sobre llengua, cultura i política • Música i cultura popular amb protagonisme del grup Pitjorines • Anàlisi política i econòmica amb focus especial en l’habitatge i el context internacional 1. Repassos informatius i agenda dels mitjans 1.1. Titulars de Diari de Balears i VilaWeb El programa es nodreix especialment de Diari de Balears: • Subhasta de la carta portolana més antiga del mallorquí Pere Rossell per part de Sotervís • Mort d’Antoni Bonner, lulista i expresident del GOB, amb record del perfil «Antoni Bonner, un lulista mallorquí de Nova York» de Pere Antoni Pons (Anciola Edicions) • Declaracions de Pep Suasi sobre haver «picat molta pedra» per normalitzar el panorama musical • 40 anys del llibre de Josep Guia És molt senzill, digueu-li Catalunya • Directe Aquell arre antifeixista de Fermín Muguruza • Vaga de metges i definició de serveis mínims a les Illes Balears • Presentació de joc d’escrabble mallorquí com a regal de Nadal • Debat sobre ports públics sostenibles, crítica al comandant general que afirma que «l’exèrcit espanyol és el millor del món» i crònica d’un homenatge a les víctimes del franquisme • Convocatòria del certamen L’opi de Formentor per a estudiants i esmenes de l’Obra Cultural Balear a la futura Universitat Privada de Mallorca A VilaWeb destaquen: • Informe «Quan la llengua deixa de ser útil» sobre la minorització del català a l’Hospitalet de Llobregat • Debat sobre el traspàs de Rodalies • Restriccions d’accés a l’aeroport del Prat (només amb bitllet) • Investigació europea a Google per entrenar la seva IA amb continguts de mitjans • Ocultació durant dos anys d’un informe que implica Cospedal al cas Kitchen 1.2. Altres mitjans: premsa local i internacional El programa també fa un gir per: • Mallorca Daily Bulletin (cos trobat a Es Fogueró, econòmica dels minoristes, fortunes i casos de turisme d’impagats) • Diario de Mallorca i Última Hora (conflictes urbanístics, tala d’arbres, situació del comerç, saturació turística i memòria d’Antoni Bonner) Aquest marc informatiu serveix de base per a les entrevistes i el debat posterior, especialment en temes de llengua, cultura, habitatge i model econòmic. 2. La nova etapa de la Revista de Catalunya i «La llengua en joc» 2.1. Història i nou rumb editorial Entrevista amb Frederic Porta, director de la Revista de Catalunya: • Record de la fundació per Antoni Rovira i Virgili el 1924, amb una trajectòria marcada per interrupcions i represes lligades a la història dels Països Catalans. • Nova etapa basada en monogràfics temàtics en lloc de números dispersos: - Cada número és com un «llibre blanc» sobre un tema - Estructura: anàlisi general, dossier acadèmic indexat, perspectiva històrica, comparació internacional i secció d’acció 2.2. «La llengua en joc»: diagnòstic i receptes El primer número de la nova etapa és «La llengua en joc», dedicat al català: • Inclou: - Anàlisi històrica de la situació de la llengua catalana - Dades de l’Enquesta d’usos lingüístics - Comparacions amb Ucraïna, Flandes, Irlanda i Escòcia - Articles sobre què es pot fer avui per revitalitzar el català • Orientació clara a entrar a la polèmica actual amb màxim rigor: - Objectiu: influir en el debat polític, cultural i fins i tot existencial sobre la llengua - Vol arribar a acadèmics, però també a associacions, partits polítics i entitats lingüístiques (per ex. Plataforma per la Llengua, que participa en el número) Porta resumeix el diagnòstic així: «El diagnòstic és dur, però hi ha receptes per sortir-se’n. No som un malalt terminal.» • Hi ha dades alarmants, però també motius per a l’optimisme: - Cap territori dels Països Catalans presenta una situació «afalagadora» - Exemples positius com Andorra, amb polítiques lingüístiques actives 2.3. Distribució i projecció • Es ven per subscripció, a llibreries concretes i per internet. • Volen fer presentacions arreu del territori: Barcelona (ja feta a Ona), Perpinyà, Palma i València. • A Mallorca es preveu presentació aviat; es menciona la llibreria Quart Creixent com a possible punt de venda. • Periodicitat trimestral: tres mesos per fer circular el debat sobre cada tema i preparar el següent número. 2.4. Proper número: el franquisme 50 anys després El següent monogràfic estarà dedicat al franquisme coincidint amb els 50 anys de la fi de la dictadura: • Vol abordar qüestions poc explorades per la historiografia i el gran públic: - Trauma històric i impacte psicològic de la dictadura i la guerra en la societat catalana, inclosa la gent que no la va viure directament - Anàlisi de la cultura oficial del franquisme - Dimensió colonial del règim • Intenció: obrir nous horitzons de recerca i de debat públic. 3. Pitjorines: música popular, empoderament i precarietat 3.1. Qui són i com neix el projecte Entrevista extensa amb Rosa García i Sílvia Reixac, membres de Pitjorines, dins la secció musical «Això és vida» (episodi 86): • Grup format inicialment per diverses joves músics: - Es mencionen noms com Maria Antònia Gili, Naina Tremolles, Maria Drover, Sineid Cormican, Carmela Christos, Massey Jara, Bel Miquel i la nova incorporació Bea Torres (viola). • Tres anys de trajectòria trepidant, amb canvis orgànics a la formació. • Inici modest (primers concerts el 2023) i creixement ràpid: l’estiu següent multipliquen actuacions arran de la bona rebuda del públic. «Només podem estar agraïdes a la gent que mos escolta, que mos recolza, que ve als nostres concerts.» 3.2. Estil musical i procés creatiu Pitjorines fan música popular revisitada: • Punt de partida: cançons populars mallorquines apreses des de petites • Aporten influències diverses: - Clàssic / conservatori - Jazz - Folk i música tradicional • Els arranjaments són col·lectius, no hi ha un lideratge únic: - Cada membre aporta idees, d’aquí que les cançons no sonin totes igual - Treballen de manera gairebé assembleària tant en la música com en les decisions internes Sobre temes propis: • No tenen un pla rígid: si sorgeix una bona idea, la proven; si funciona, la graven o la fan en directe. • Són obertes a experimentar sense encotillar el projecte. 3.3. Directes, improvisació i connexió amb el públic • Els concerts són altament interactius, amb molta improvisació i adaptació al tipus de públic: - Diferències notables entre actuacions a Mallorca i a Catalunya - Busquen que cada concert tingui quelcom distint per no avorrir-se ni elles ni el públic • El directe és el seu territori natural i condiciona la manera de gravar: - Prioritzen captures tipus «so de directe» i sessions intenses de pocs dies totes plegades. 3.4. Gravacions i estratègia discogràfica • Han publicat: - Un primer disc precedit per dos singles - Un EP de Nadal, també amb lògica de single previ • No funcionen amb el model clàssic de «tancar-se un mes a l’estudi» sinó amb blocs curts molt intensius. • Plans immediats: entrar aviat a estudi per gravar cançons noves i llançar disc a mitjan 2026, lligat a gira d’estiu. 3.5. Gestió del grup, calendari i prioritzacions • Amb vuit membres és complexíssim coordinar calendaris: - Necessiten molta antelació per acceptar bolos - Totes tenen altres feines i sovint més d’un projecte musical • Tot i així, ara mateix prioritzen Pitjorines per motius tant professionals com afectius: «Pitjorines també és un grup d’amigues i al final te fa ganes tocar amb les teves amigues.» 3.6. Estètica i posada en escena • L’estètica escènica és part central de la seva identitat: - Cada membre manté el propi estil (des de looks més tradicionals fins a altres més moderns o rebusillo) - Alhora, hi ha una paleta comuna de colors i referències entre allò antic i allò modern • Treball coordinat amb Marga Salleras i Bàrbara Nicolau, que les ajuden a dissenyar la imatge sense sacrificar la comoditat ni la personalitat de cadascuna. 3.7. Escena musical mallorquina i precarietat Les dues ofereixen una radiografia matisada del món musical a Mallorca: Rosa García: • Veu un ressorgiment de l’escena mallorquina: - Cada any surten més discos i de gèneres molt diversos (música tradicional recuperada, música urbana, tecno, pop, rock…) - Destaquen la creixent presència de dones en projectes potents, que canvia el relat social. Sílvia Reixac: • Subratlla la precarietat cultural: - És fàcil gravar discs des de casa, però és molt difícil trobar concerts ben remunerats - Molts músics depenen de grups de versions o altres feines per sobreviure - Falten sales i espais per música en directe; moltes verbenes substitueixen grups per DJs «Molt sovint mos omplim la boca que tot està molt bé, però músic per músic, tots tenen moltes feines.» 3.8. Dones, micromasclismes i referents Pitjorines són presentades com a exemple d’empoderament femení en cultura i música. La conversa aborda: • Micromasclismes i situacions incòmodes: - Comentaris masclistes al backstage - Homes del públic que les sexualitzen o els exigeixen contacte físic • El pes de la quota femenina en festivals i programacions: - Temor de ser contractades «per fer quota» més que per la música - Cartells on «elles soles» omplen tota la quota de dones • Falta històrica de referents femenins en la música, sobretot en instruments com contrabaix, percussió o xeremies. Malgrat tot, veuen avenços clars en visibilitat de les dones i celebren el paper de referents que ara elles mateixes assumeixen: «És molt emocionant veure nines petites jugant a ser Pitjorines amb instruments de joguina.» 3.9. Relació amb la Rondalla Mallorquina i Blau • Col·laboren amb Blau Produccions per donar nova vida als enregistraments antics de la Rondalla Mallorquina: - Remasterització dels cassets de fa 40 anys - Aporten petites intervencions parlades en format Podcast: context històric, explicació de vocabulari, etc. • Busquen fer un pas endavant en la tradició, en la línia de la seva revisió de la música popular. 4. Habitatge i política: entrevista amb Ferran Rosa (Més per Mallorca) 4.1. Crítica al «pla de xoc» del Govern Ferran Rosa, diputat de Més per Mallorca, analitza el pla d’habitatge del Govern balear: • Considera que no és un autèntic pla de xoc perquè: - No afronta la situació d’emergència habitacional actual - Es centra en construir més a llarg termini però ignora el present • Recorda que a les Illes un 30% dels habitatges són segones residències o lloguers turístics: - Construir més, sense regular, no resol el problema estructural Critica també l’augment de l’hipoteca jove al 100%: Hipotecar-se pel 100% del valor implica quotes igualment inassumibles amb els sous actuals. 4.2. Propostes fiscals i regulació del mercat Rosa defensa un paquet de mesures, inspirades en altres països europeus: • Fiscalitat diferenciada: - Menys impostos si t’empadrones a l’habitatge que compres (ús com a residència habitual) - Més impostos si compres per llogar o revendre en pocs anys - Models semblants ja existeixen als Països Baixos o Bèlgica • Desgravacions fiscals en lloc d’ajudes directes al lloguer: - Les ajudes actuals tributen a l’IRPF i arriben tard - Una desgravació seria automàtica i universal per a qui compleixi requisits • Prestació per a persones en llista del parc públic: - Hi ha unes 10.000 persones que esperen un pis de Sibavi i compleixen requisits - Proposa una prestació econòmica equivalent al lloguer social, seguint l’exemple de les places de residència d’avis 4.3. Topall de preus i paper dels ajuntaments Sobre la limitació de preus del lloguer: • La veu com una mesura temporal però necessària mentre es despleguen altres reformes: - Retirar lloguer turístic del mercat residencial - Reconvertir segones residències infrautilitzades • Critica que el govern no vulgui aplicar topalls a tot Balears ni permeti que els ajuntaments decideixin fer-ho en el seu municipi. • Cita l’exemple de Galícia, on el PP permet que ciutats com la Corunya limitin els lloguers. Per Rosa, és inacceptable que es puguin treure pisos del mercat només per maximitzar rendiments en un context d’emergència habitacional: «Si hem declarat emergència habitacional, no és legítim retirar habitatges del mercat només per guanyar-hi més.» 4.4. Crítica global al model i al drenatge social • Insisteix que l’habitatge no pot ser un actiu financer segur i sempre creixent a costa de la resta de la societat. • Els salaris destinats a lloguer i hipoteques empobreixen el conjunt i dificulten que professionals vulguin venir o quedar-se a Balears. • Reivindica un canvi de model on l’habitatge sigui sobretot dret i ús residencial, no camp d’especulació. 5. Periodisme, dones i política: conversa amb Empar Bosch 5.1. Trajectòria híbrida: periodisme i recerca Entrevista amb Empar Bosch, periodista, investigadora i escriptora: • Explica el seu pas de magisteri al periodisme (diari Última Hora amb 18 anys) i finalment a la investigació històrica contemporània. • Reivindica la continuïtat entre fer periodisme i fer recerca en història contemporània: «Fer recerca històrica contemporània s’assembla moltíssim a fer periodisme.» • Forma part d’un grup d’investigació a la universitat, amb projecció nacional i internacional. 5.2. Les primeres dones periodistes a Mallorca Bosch reconeix el deute amb les pioneres del periodisme mallorquí: • A Diari de Mallorca: Maria Victòria de Llà • A Última Hora: Gina Garcías Aquestes dones: • Van obrir camí en unes redaccions fortament masculinitzades • Van introduir temes socials i quotidians als mitjans: - Incorporació de les dones al mercat laboral - Mancança d’escoles bressol - Xoc entre feines de cura i feina remunerada Abans, els diaris estaven centrats en política i esports, pensats per a un públic masculí. 5.3. Dones als mitjans avui: avanços i sostres de vidre Bosch constata avenços, però també grans asimetries: • Creixement de la presència de dones a les plantilles des dels anys 90 (més del 50% en alguns casos) • Però molt poca presència en càrrecs de direcció i presa de decisions Exemple: a la radiotelevisió pública IB3: • Tots els càrrecs principals (ràdio, TV, digitials, direcció general) són homes. «No em fareu creure que no hi ha cap dona amb les mateixes competències que aquests homes.» També descriu el biaix estètic: • A televisió, s’avaluava (i sovint encara) l’aspecte físic de les dones • A ràdio, el valor era la veu 5.4. Per què costa trobar dones tertulianes i opinadores? Bosch apunta dos grans factors: Càrrega de cures i planificació domèstica que recau sobretot en dones: Per anar a una tertúlia, moltes han d’organitzar prèviament qui recull criatures, qui cuina, qui cuida avis… Por a l’exposició pública per una socialització que les ha encoratjat a callar més en l’espai públic: Les dones són més criticades per l’aspecte, la veu, la roba o el to 5.5. Primeres dones diputades a les Illes Balears Com a investigadora, Bosch treballa amb el grup de recerca de dones (amb Elisabeth Ripoll i Marina Castillo, beca Clara Hammer) estudiant les primeres diputades del Parlament balear: • A la primera legislatura només hi ha tres dones: - Cati Canyelles (Tansey) - Maria Antònia Munar - Una tercera diputada del PSOE que Bosch no recorda al moment (posa de manifest també la manca de documentació accessible) Dificultats: • Poquíssima presència en llibres i estudis • Cal recórrer sovint a hemeroteques per reconstruir les seves trajectòries 5.6. Participació política de les dones: paritat i estil Bosch defensa que les quotes i llistes cremalleres han estat útils: • Sense mesures obligatòries, les dones continuaven infrarepresentades als espais de decisió • Remarca el canvi: de la foto inicial del Parlament amb tres dones a presidentes com Francina Armengol i Marga Prohens, a més de moltes batlesses. Sobre si les dones «fan una política diferent»: • Creu que és més una qüestió individual que no de gènere, • Tot i això, observa que sovint les dones són més dialogants i orientades a temes socials, i menys inclinades a la violència verbal. 5.7. Literatura, periodisme i projectes futurs Recomanacions literàries de Bosch: • Autores mallorquines actuals: Maria Escalas i Anna Maria Muñoz Dora (relats vius, bon català, temàtiques variades) • Autores internacionals: Rachel Cusk i Deborah Levy, que escriuen sobre qüestions generacionals i de gènere. Projecte de recerca en marxa: Nova tesi doctoral en Filologia sobre dones periodistes escriptores i com la realitat que tracten als mitjans es trasllada a la seva ficció literària. 6. Anàlisi econòmica i geopolítica amb Joan Mir 6.1. Comerç local, grans superfícies i turisme Joan Mir aporta una visió econòmica sobre: • Proliferació de grans superfícies comercials a Mallorca: - Atribueix la seva força a estratègies agressives de preus (venda a pèrdues puntual, promocions, etc.) - Aquestes pràctiques atreuen clients que després fan compres molt més grosses • Recorda que la desaparició del petit comerç va començar molt abans en països com França, i que Mallorca ha viscut aquest procés més tard però de manera similar. 6.2. Cost de la vida, salaris i drenatge fiscal Mir respon a la pregunta de «qui guanya» amb l’encariment generalitzat: • Una part dels beneficis va a propietaris (lloguers, rendes immobiliàries) • Una altra part molt important es perd en el drenatge fiscal cap a l’Estat: - El PIB balear creix, però el nivell de vida no l’acompanya - La clau és la renda disponible després d’impostos i dèficit fiscal Compara amb Suïssa: • Allà els preus són més alts, però també ho són els sous (3.000–4.000€), de manera que no hi ha la mateixa sensació de crisi. 6.3. Insularitat, mercats petits i agricultura Mir subratlla condicions específiques de les Illes: • Costos de transport elevats (camions, vaixells, doble trajecte) que encarien totes les mercaderies • Mercat petit i encara més reduït a illes com Eivissa, on la falta de competència dóna monopolis de facto • Progressiva desaparició de pagesos i minva de l’agricultura en el PIB i en la població activa Planteja que, quan el mercat no dona solucions, és legítim recórrer a la planificació pública: • Subvencionar la producció local perquè pugui oferir preus assumibles • Considerar-ho més com una mesura social que no com una distorsió inacceptable del mercat 6.4. Geopolítica: Europa, Trump i la guerra d’Ucraïna Mir analitza un document estratègic dels EUA sota l’òrbita de Donald Trump: • Trump veu el risc que Europa «desaparegui civilitzacionalment» en 20–40 anys: - Entén Europa com una civilització de blancs cristians i imperialistes - Culpa d’aquesta suposada desaparició sobretot la immigració • Defensa una Europa fragmentada en estats nacionals forts, en comptes d’una Unió Europea integrada: - Això li facilitaria tractar bilateralment amb cadascun segons interessos i aliances - Anima directament a donar suport a partits secessionistes i d’extrema dreta que volen destruir la UE Segons Mir: • Això hauria de ser un toc d’alerta perquè Europa acceleri la seva integració política i militar. • Però hi ha dificultats: manca de voluntat per cedir sobirania i desmantellament del poder militar europeu des de la fi de la Guerra Freda. Sobre Ucraïna: • Considera que la seva defensa és clau per al futur d’Europa: - Si Ucraïna cau, Rússia estarà a les fronteres directes de la UE • Europa ha de reforçar-se en àrees com: - Armada pròpia - Sistemes de satèl·lits i intel·ligència (avui depèn massa dels EUA i de xarxes com les d’Elon Musk) - Capacitat de fabricació de drons i tecnologies de guerra moderna També observa com alguns partits d’extrema dreta moderen el discurs quan toquen poder (cas Meloni a Itàlia), però mantenint posicions molt dures en immigració i altres camps. 6.5. França i l’ascens de l’extrema dreta Mir comenta el cas francès: • Enquestes que donen al Rassemblement National (Marine Le Pen) resultats de 35–37% en primera volta • La dreta clàssica (LR) abandona la idea de línies vermelles i està disposada a pactar amb Le Pen en determinats escenaris • El món empresarial i mediàtic comença a normalitzar l’extrema dreta Malgrat tot, Mir espera que un cop al poder es vegin obligats a governar dins dels límits democràtics, com en el cas Meloni, tot i advertir dels perills estructurals que això comporta. 7. Suport als mitjans en català i cloenda L’episodi reforça constantment la idea de suport als mitjans independents en català: • Crida a associar-se a Ona Mediterrània (convertir-se en soci) • Recordatori del paper de Diari de Balears i altres mitjans com a espais d’informació lliure i independent La jornada es tanca amb: • Recordatoris de la graella de la ràdio (Crepuscle a VIDA, Bon Dia i Bona Vida l’endemà) • Música final, inclosa una peça amb barreja de rap, crítica social i català, i cançons de Pitjorines. Idees clau de l’episodi Llengua i cultura • Revista de Catalunya inicia una etapa de monogràfics rigorosos sobre grans temes (llengua, franquisme) amb voluntat d’incidir en el debat polític i social. • El català es troba en una situació greu però no terminal; hi ha receptes i exemples internacionals per revertir la minorització. Música i gènere • Pitjorines exemplifiquen: - La força de la música popular revisitada - L’autoorganització col·lectiva i assembleària - La combinació de visibilitat de les dones i denúncia de la precarietat cultural Habitatge i model econòmic • L’habitatge a Balears és una emergència social amb arrels en: - Especulació immobiliària - Segones residències i lloguer turístic massiu - Drenatge fiscal i salaris baixos • Es proposen mesures fiscals, reguladores i socials que van més enllà de construir més pisos. Dones i poder • Les dones han estat clau en renovar tant el periodisme com la política, però encara hi ha sostres de vidre evidents en direccions de mitjans i estructures institucionals. Geopolítica • Europa es juga molt en la guerra d’Ucraïna i en l’auge de l’extrema dreta interna i externa. • Caldria una resposta europea més unida i assertiva davant els projectes de fragmentació i reimperialització impulsats des de fora (Trump, Rússia) i des de dins (partits d’extrema dreta).
8 de des. del 2025
2h 18min
Llengua, justícia i resistències a Bon Dia i Bona Vida
Panorama general de l’episodi Aquest episodi de Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània combina actualitat informativa, reflexió sociopolítica, lluita per la llengua i el territori, i denúncia de les violències patriarcals i colonials, amb seccions especialitzades i música. 1. Inici, poesia i repàs de titulars (0–935) 1.1. Presentació del programa • Presentació del programa especial festiu, que reutilitza continguts del divendres anterior. • Recordatori de la producció (Ana Maria Moreno), la conducció (Tomeu Martí) i la missió del programa: actualitat, anàlisi i compromís amb el país. 1.2. Lectura poètica inicial • Lectors reciten un poema clàssic en català amb imatges d’arbre, mar, vent i muntanya, com a metàfora de força, arrelament i resistència espiritual. • El poema obre un to simbòlic: arrelament al lloc, lluita contra les ventades i recerca d’alçada moral. 1.3. Titulars de premsa en clau balear i internacional Diari de Balears • Lluites per l’educació i la universitat privada a Mallorca: - Crítiques de l’Obra Cultural Balear al projecte de universitat privada Mallorca i a la seva tramitació accelerada. - Peticions d’anul·lar la tramitació defectuosa de la llei i debat sobre el nom i el model d’universitat. • Homenatge a Josep Maria Llompart: presentació del segon volum d’obres completes (Escrits sobre literatura), amb el record del poeta com a intel·lectual de combat. • Drets humans i mobilització cívica: - Convocatòria d’Amnistia Internacional per al Dia dels Drets Humans (10 de desembre) a Palma. - Crida de Poble Lliure a construir una nova hegemonia independentista d’esquerres. • Altres titulars: conferència sobre Llompart a París, decisió del Suprem dels EUA sobre ciutadania per naixement, debat sobre el model d’estat i la repressió. VilaWeb • Perfil de Maria Elósegui, jutgessa espanyola al TEDH, com a figura clau per frenar el procés independentista. • Peça sobre enllumenat de Nadal com a aparador electoral. • Entrevista a l’actor Miki Esparbé sobre la por a la simpatia juvenil pel franquisme. • Crisi política i de corrupció: cessament d’Alberto Herrera (mà dreta de Salazar), denúncies a Vox per desviament de fons de la gota freda. • Eleccions a Hong Kong amb participació molt baixa. Opinió a dBalears • Articles que aborden: - Cultura i turistificació vs cultura pel procomú ecosocial. - Injustícies globals, recessió econòmica i panorames polítics (Coalició per Mallorca, mobilització per anar a votar, pressió del consum, trobades internacionals). Mallorca Daily Bulletin, Última Hora, Diario de Mallorca • Transició energètica: tancament de la darrera central tèrmica de carbó de Mallorca el 2026. • Crònica de successos, boires i clima, conflictes judicials greus i crònica esportiva local. • Denúncia de fires i festivals taurins i impacte de la grip aviària en fires tradicionals. • Alertes mediambientals: planta invasora amenaçant l’aigua del Gorg Blau, demandes de centenars d’anys de presó per extorsions a través de webs de sexe i destrucció del patrimoni històric. 2. Bloc d’entrevistes i continguts principals 2.1. Entrevista amb Joan Pere Le Bihan: llengua, escola i civisme (1206–2744) 2.1.1. Orígens i identitat • Joan Pere Le Bihan explica la seva biografia transnacional: - Fill de mare sollerica exiliada per la Guerra Civil, nascut a Marsella i retornat de ben petit. - Percepció de França com a mera administració més que com a comunitat cultural pròpia. • Descripció de Marsella multietnica de postguerra (armenis, magribins, refugiats espanyols i italians) i de les màfies actuals. • Identitat clara: tot i néixer a fora, ell sempre s’ha sentit mallorquí i català. 2.1.2. Militància social a França • Participació en moviments d’esquerres a Marsella. • Organització de lluites per la regularització de treballadors tunisians i marroquins: - Context d’explotació extrema sense papers. - Vagues de fam i mobilitzacions que escalen de ciutat a ciutat fins arribar a París. - Resultat: el comissari demana la llista de persones a regularitzar → victòria política i humana. • Solidaritat amb militants bascos i catalans empresonats il·legalment a Sillas: - Recitals solidaris amb cantants bretons, el germà de Paco Ibáñez i el mateix Joan Pere. - Alliberament d’alguns presos, denunciant la manca de garanties judicials. 2.1.3. La Bressola: escola d’immersió i reconstrucció lingüística • Arribada a Perpinyà (1977–78) i implicació en La Bressola, primer projecte d’escola catalana moderna a Catalunya Nord. • Context històric: - Record de l’edicte de Lluís XIV (1700) que afirma que “l’ús del català repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa”. - Tres segles de prohibició i persecució lingüística (sermons, escola, administració). - Situació actual: batles encausats per haver deliberat en català. - Paradoxa de l’article 75 de la Constitució francesa: les llengües regionals són patrimoni de la República, però se’n prohibeix l’ús. 2.1.4. Crítica a la simple “lluita política” i aposta per l’ús real • Reflexió sobre l’estat de la llengua catalana: - Les enquestes mostren retrocediment tant a les Illes com a Barcelona. - La consellera Carme Laura Gil li diu que el català “s’està llatinitzant”: molta gent el coneix, poca el parla. • Joan Pere defensa que, sense habituació real d’ús quotidià, la lluita política per la llengua és insuficient. • Proposa un model basat en: - Immersió lingüística forta. - Creació d’espais on el català és llengua de pati, de joc i de relació espontània. 2.1.5. El “sistema de sa i oli” i la verticalitat • Metàfora del “sistema de sa i oli”: - Si s’intenta fer tot l’“allioli” de cop, se talla. - Cal crear petits nuclis sòlids, fer-los créixer gota a gota, i no deixar que es rompi el procés. • Observa escoles on abans els infants jugaven en català i ara han passat al castellà: sa i oli tallat. • A La Bressola, el català esdevé llengua dominant del pati, fins i tot amb alumnat majoritàriament francòfon. • Clau organitzativa: classes verticals (dues o tres edats barrejades): - Generen responsabilitat dels grans envers els petits, tant lingüística com en hàbits i civisme. - El director d’un institut francès de Prada li reconeix que els exalumnes de La Bressola tenen més sentit cívic. 2.1.6. Escola, civisme i crisi del món contemporani • Diagnosi preocupant del món actual: - Creix incivisme global, pèrdua de respecte a les cultures autòctones i normalització de discursos agressius (referència implícita a Trump i al lema MAGA). - Desplaçaments forçats i migracions desarrelen famílies i trenquen tradicions de transmissió de valors. • Proposta: - Recuperar una escola que recreï comunitats educatives fortes, on el sentit de responsabilitat es transmeti entre infants. - Entendre que la llengua és també eina d’arrelament per a les persones que arriben. 2.1.7. Llibre “Estat nou, Escola nova” i propostes pedagògiques • El 2014 publica Estat nou, Escola nova. Propostes per salvar i estendre l’ús del català. • El llibre combina: - Una primera part sobre civisme, convivència i comunitat educativa. - Una segona part sobre immersió i metodologia lingüística. • Joan Pere defensa que cal unir la defensa del català amb la preocupació general pels infants: - Tothom vol que els fills creixin en pau, amb amistat i civisme. - L’escola ha de sedimentar hàbits positius al llarg d’anys de convivència vertical. 2.1.8. Mirada sobre la Mallorca actual • Descripció del canvi accelerat de Palma i Mallorca: - De petit, podia travessar Palma sense sentir castellà; ara, sovint, no se sent mallorquí. - Parla d’una davallada cultural i lingüística que “fa por”. • Relaciona la situació mallorquina amb una tendència global d’homogeneïtzació i pèrdua de respecte als pobles. • Defensa que no és racisme assenyalar que “ja no hi cap més gent” a l’illa; és una qüestió d’espai i sostenibilitat. • Reclama integrar els qui es queden, oferint-los la possibilitat d’adquirir una ciutadania vital mallorquina, que inclou llengua i hàbits de convivència. 2.1.9. Motivadors per a famílies francòfones i “arrels catalanes” • Relata com moltes famílies franceses matriculaven els infants a La Bressola perquè ells no tenien arrels, i volien que els fills en tinguessin. • El català apareix com a font d’arrelament i sentit de comunitat enfront d’un estat francès percebut com a massa abstracte. 2.1.10. El “mètode Liseta Casas” • Explica l’anècdota de Liseta Casas, alumna que, en quedar-se un any més a infantil, feia de mestra dels petits durant el pati. • A partir d’això conceptualitza el “mètode Liseta Casas”: confiar en la capacitat dels infants grans per fer d’educadors i models. • Conclusió: el protagonisme dels nins en la transmissió d’hàbits i llengua és clau per consolidar la comunitat escolar. 3. Editorials i comentaris socials 3.1. Retallades al català i empoderament popular (3006–3419) • Una editorial contundent denuncia la decisió del Consell de Mallorca d’eliminar les subvencions directes a l’Obra Cultural Balear i a Joves per la Llengua: - El pretext oficial és la lliure concurrència. - L’autor qualifica l’Obra Cultural Balear com el “pulmó cívic” del país. • Crítica als partits que governen (PP i Vox): - Es presenta Vox com la “dominatrix” i el PP com el subordinat. - Es denuncia una estratègia de debilitar la cultura pròpia retirant finançament. • Efecte inesperat: - Increment de nous socis de l’Obra Cultural Balear. - Revifada de Joves per la Llengua i èxit del Correllengua esgermanat arreu dels Països Catalans. • Reflexió política: - El català “no es regeix per les lleis del mercat espanyol, sinó per les lleis de la història i l’empoderament popular”. - L’independentisme i el sobiranisme es descriuen com a resposta lògica a la repressió. • Crítica a la polarització xenòfoba i a les cortines de fum que posen el focus en la nacionalitat dels delinqüents. • Crida final: - Fer-se soci de les entitats culturals. - Sortir al carrer per Sant Silvestre (31 de desembre), diada nacional mallorquina, per demostrar orgull de llengua, història i identitat. 3.2. “Noves i Parès” – Justícia ambiental, violència masclista i geopolítica (6383–7307) 3.2.1. Front jurídic per a la defensa ambiental de Menorca • El GOB Menorca i la xarxa d’advocats RADA impulsen un front jurídic comú per defensar el territori. • Context polític: governs de dretes (PP i Vox) a la CAIB i consells insulars, que impulsen: - Llei agrària que facilita usos urbanístics en sòl rústic (amnistia urbanística). - Eliminació de la Comissió de Medi Ambient. - Silenci administratiu positiu per a noves construccions. - Amenaces de retallar el Pla Territorial Insular. • Objectius del front: - Proporcionar eines jurídiques rigoroses a la ciutadania organitzada. - Enfortir una cultura de legalitat ambiental. - Disposar d’equips d’advocats i voluntaris per intervenir en ordenació territorial, aigua, ports, impacte ambiental i accés a la informació. • Crida a col·laborar econòmicament en un fons específic per cobrir despeses legals. 3.2.2. Violència masclista a Alemanya • Alemanya registra el 2024 266.000 víctimes de violència masclista, un rècord històric. • Dades clau: - Augment del 3,8% respecte a 2023, i del 17,8% en 5 anys. - Les violències intrafamiliars pugen un 7,3%; la violència conjugal, un 1,9%. - El 70% de víctimes de violència domèstica són dones. - Es calcula que només es denuncia un 5% dels casos. • Causes i respostes: - Possibles factors: crisi econòmica, desocupació, manca d’habitatge. - També, major conscienciació i denúncia. - El govern alemany impulsa un projecte de llei per generalitzar la polsera electrònica per als agressors, seguint l’exemple de l’estat espanyol. 3.2.3. COP30 a Belém: acord insuficient sobre la crisi climàtica • La COP30 es tanca amb un acord considerat inútil i descafeïnat per afrontar l’escalfament global. • Punts principals: - Els grans productors de petroli bloquegen qualsevol referència clara a eliminar combustibles fòssils. - El text final no inclou un full de ruta per sortir del petroli, gas i carbó. - Això passa just l’any en què el planeta supera per primer cop (i possiblement de forma permanent) els 1,5 °C sobre nivells preindustrials. • Reaccions: - Lula da Silva intenta presentar l’acord com continuïtat del camí més que rendició. - Escenes insòlites a les negociacions (diplomàtics russos acusant altres països de comportar-se com nins, queixes pel llenguatge inclusiu, etc.). - ONG com Greenpeace, Ecologistes en Acció, Amigues de la Terra i Aliança Verda qualifiquen el resultat de desastre, oportunitat perduda i submissió al lobby fòssil. 3.2.4. Futbol, Palestina i pressions polítiques • L’Associació de Futbol Irlandès (IFA) vota demanar a la UEFA la suspensió de clubs israelians de competicions europees: - Motiu: inacció davant el racisme, partits jugats en assentaments il·legals a Cisjordània sense consentiment de l’Associació de Futbol Palestina. - Referències legals als estatuts de UEFA i FIFA. • Paper del Bohemians FC de Dublín: - Club gestionat pels socis, amb tradició de compromís social. - Va acollir un partit de la selecció femenina palestina a Europa. - Exigeix criteris transparents de suspensió i exclusió a la UEFA. • Reacció dels EUA: - El senador Lindsey Graham amenaça amb represàlies econòmiques contra qui “marginin Israel”. 3.2.5. Nova Caledònia i referèndum sense independència • França proposa un referèndum a Nova Caledònia sobre l’Acord de Bougival, que no contempla la independència. • El text preveu: - Reconèixer un estat de Nova Caledònia dins la Constitució francesa. - Crear una nacionalitat caledoniana subordinada. • El principal moviment independentista, FLNKS, rebutja l’acord però manté el diàleg. • La ministra d’Ultramar, Naïma Moutchou, insisteix que el procés de descolonització continua formalment vigent, mentre el referèndum limitarà les opcions reals. 4. Seccions temàtiques 4.1. Rebel i Consentida – 25N i violència masclista (4410–5813) La secció de Laura Ribes aborda el 25 de Novembre (25N), Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, amb una mirada crítica, política i cultural. 4.1.1. Recomanacions culturals per pensar la violència • Pel·lícula “Baise-moi” (Fóllame) (2000), de Virginie Despentes i Coralie Trinh Thi: - Road movie extrema sobre dues dones (prostituta i actriu porno) que encadenen violència, sexe i crim arran d’una agressió. - Laura l’interpreta com una fantasia de revenja col·lectiva davant tota la violència rebuda històricament per les dones. 4.1.2. Comparació entre terrorisme d’ETA i terrorisme masclista • Dades d’ETA (1968–2010): 853 morts. • Dades oficials de violència de gènere a l’estat espanyol (des de 2003): 1.333 dones assassinades per parella o exparella. • Conclusió: la violència masclista supera en víctimes el terrorisme d’ETA, però no rep el mateix tractament polític i mediàtic. 4.1.3. Conceptes legals: violència de gènere, feminicidi i llacunes • La llei espanyola de 2004 defineix la violència de gènere com la que exerceix un home sobre una dona amb qui té o ha tingut relació de parella. • Problemes: - Només s’inclouen assassinats per parella/exparella. - Feminicidis fora de la parella (agressors desconeguts, familiars, etc.) sovint queden fora o són registrats parcialment. - Delictes com agressions sexuals, prostitució forçada, tràfic de persones, mutilació genital o matrimonis forçats no sempre entren al registre oficial de violència de gènere. • Des de 2013 es compten víctimes menors (fills i filles) en context de violència contra la mare (violència vicària). • Laura assenyala que moltes dones assassinades no arriben ni a ser denunciades com a desaparegudes si no tenen xarxa social o familiar. 4.1.4. Origen i significat del 25N • Record de les germanes Pàtria, Minerva i Maria Teresa Mirabal, activistes dominicanes assassinades el 25/11/1960 pel règim de Trujillo. • Cronologia d’internacionalització: - 1981: Primer Encuentro Feminista Latinoamericano y del Caribe → proposta del 25N. - 1993: Declaració de l’ONU sobre l’eliminació de la violència contra la dona. - 1999: L’ONU oficialitza el 25N com a dia internacional. 4.1.5. Crítica i propostes sobre les commemoracions • Valora positivament: - Creixent visibilització del 25N. - Implicació de les escoles amb activitats respectuoses i pedagògiques. - Accions simbòliques com performances de dones esteses amb simulació de sang, sabates buides, etc. • Matisa: - Creu que el 25N hauria de mantenir un to més sobri i de dol que no tan festiu. - Critica l’ús d’expressions com “mor una dona a mans de…”: prefereix parlar d’assassinats, no de morts passives. 4.1.6. Recomanacions feministes per transformar • Late night “El cielo con ella” (Nena Álvarez) com a alternativa a models masculins i masclistes de televisió nocturna. • Llibre “Toda mi violencia es tuya”, de Carolina Yuste, com a novel·la que explora violències des d’una mirada personal. • Escoltar i llegir dones en general: observar com ocupen l’espai, com parlen, com es mouen, per detectar pressions socials i patriarcals. • Monòleg “No se lo digas a nadie / No se llaman los golpes” d’Ana Pacheco o Ana Pamela Valenciano (s’esmenta com a peça clau de conscienciació). • Llibre juvenil “El diari violeta de la Carlota”, de Gemma Lienas: - Eina perquè adolescents (i famílies) identifiquin micromasclismes, desigualtats i estereotips. - Laura el recomana com a instrument d’alfabetització feminista primerenca. 4.1.7. Síndrome de la impostora i espai públic • Tancament amb una reflexió compartida amb el presentador: - Les dones sovint refusen participar en debats, mitjans o espais d’opinió per la síndrome de la impostora. - En canvi, molts homes apareixen en públic amb igual o menys preparació sense qüestionar-se. • Crida clara: - Les dones han de perdre la por d’ocupar espais públics. - Cal conscienciar-se que, amb la formació que ja tenen, no ho faran pitjor que molts homes que ja hi són. 4.2. Geopolítica dels genocidis silenciats: el cas del Sudan (3500–4026) La secció de Maria de Lluc Muñoz Canyelles inicia una sèrie sobre genocidis i conflictes poc visibles. 4.2.1. De Palestina al Sudan: ampliar la mirada • Parteix d’un lema vist a xarxes: “Llibertat per Palestina, però també per Sudan, Congo, Kayiaki i Papua de l’Est”. • Pren consciència de la seva ignorància relativa sobre aquests altres conflictes i decideix documentar-se i compartir-ho. 4.2.2. Geografia i diversitat del Sudan • Estat de ~50 milions d’habitants, amb una de les civilitzacions contínues més antigues (des del 3.000 aC). • Situat al nord-est d’Àfrica, travessat pel Nil, i amb grans diferències religioses i ètniques: - Nord majoritàriament àrab i musulmà. - Sud principalment cristià i animista. • Riquesa en petroli i altres recursos naturals, factor clau de conflicte. 4.2.3. Història recent: colonització i guerres civils • 1820–1880: domini egipci; després, revolta del Mahdi i estat independent fins al 1898. • 1898–1956: domini conjunt anglo-egipci, amb control real britànic. • 1956: independència del Sudan. • Primera guerra civil (1955–1972): tensions entre nord i sud. • Segona guerra civil (1983–2005): - Cop d’estat d’Omar al-Baixir (1989), instauració d’una teocràcia islàmica. - Presència d’Osama Bin Laden i consideració del Sudan com a estat promotor del terrorisme per part dels EUA. • 2005: Acord de pau que estableix autonomia real al sud. • 2011: referèndum i independència de Sudan del Sud (98,83% de suport). 4.2.4. Darfur: neteja ètnica i genocidi • Regió històricament marginada, amb conflictes entre grups àrabs i africans. • 2003: milícies àrabs recolzades pel govern duen a terme una neteja ètnica contra comunitats no àrabs. • El Tribunal Penal Internacional acusa el règim de crims de guerra, contra la humanitat i genocidi. 4.2.5. Revolució de 2019 i nova guerra (2023–…) • 2019: protestes massives derroquen al-Baixir; s’estableix un govern de transició compartit entre civils, Forces Armades Sudaneses (SAF) i Forces de Suport Ràpid (RSF). • 2021: nou cop d’estat de Abdel Fattah al-Burhan (cap de les SAF), dissolució de l’òrgan de transició, detenció del primer ministre Abdallah Hamdok i crisi econòmica severa. • 2023: esclata una guerra oberta entre SAF i RSF (liderades per Mohamed Hamdan Dagalo, “Hemedti”): - Bombardejos, combats urbans i violència sistemàtica. - Més de 20.000 morts i 12 milions de desplaçats, la major crisi de desplaçament del món segons l’ONU. - 755.000 persones en risc imminent de fam extrema. • El govern sudanès obstaculitza l’ajuda humanitària, especialment en zones que no controla. 4.2.6. Conquesta del-Fasher i país partit en dos • Final de 2025: les RSF capturen El-Fasher, bastió clau de les SAF a Darfur. • Resultat: - RSF controlen gairebé tot el sudan occidental. - SAF mantenen la resta del país. - El Sudan queda dividit en dos blocs en guerra, cap dels quals pot derrotar l’altre. • Les RSF reprenen la massacre sistemàtica contra poblacions africanes a Darfur, reobrint el trauma del genocidi. • Les potències occidentals no mostren voluntat d’intervenir amb força ni de pressionar actors com els Emirats Àrabs. 4.2.7. Silenci internacional i responsabilitat col·lectiva • La crisi del Sudan es defineix com “la major crisi humanitària del nostre temps” i, alhora, una de les més silenciades. • Maria de Lluc remarca: - Si no en parlam, contribuïm al silenci que l’envolta. - Cal mirar el conflicte de cara i trencar la indiferència mediàtica i política. 4.3. Música amb Amor – Green Day i cultura popular (7435–8324) La secció Música amb Amor, amb Naina Amor, tanca el programa amb un to més lleuger però igualment reflexiu. 4.3.1. Green Day: punk-rock i generació • Naina dedica el programa a Green Day, banda de punk-rock / pop-punk californià amb més de 30 anys de trajectòria. • Es recorda que: - Encara estan actius i de gira. - Han estat influents per a generacions d’adolescents i joves. • Conversa distesa amb Tomeu Martí sobre: - Diferència entre grunge (Nirvana, Pearl Jam) i el punk-pop de Green Day. - El paper de la música com a banda sonora de l’adolescència. 4.3.2. Cançons i temàtiques • Esment de diverses peces emblemàtiques: - “Basket Case”: energia punk, ritmes ràpids i bateria poderosa. - “Wake Me Up When September Ends”: balada autobiogràfica sobre la mort del pare de Billie Joe Armstrong, molt emocional. - “When It’s Time”: cançó romàntica sobre el moment de dir t’estim. - “American Idiot”: crítica directa a la societat i la política dels EUA post 11-S. • Reflexió sobre com les bandes “dures” sovint tenen balades molt emotives que connecten amb el públic. 4.3.3. Cultura local: El Petit País • Recordatori del patrocini de El Petit País, bar cultural que: - Ofereix producte local i sopars de divendres a diumenge. - Organitza actes culturals (concerts, recitals, etc.). • Naina recomana seguir-los a xarxes per estar al dia de la programació. 5. Fils comuns de l’episodi 5.1. Llengua com a arrel i eina de llibertat • Des de Joan Pere Le Bihan fins a l’editorial sobre l’Obra Cultural Balear, la llengua catalana apareix com a eix central: - És identitat, arrelament i comunitat. - És també resistència política davant estats que volen uniformitzar. 5.2. Territori i medi ambient com a camps de batalla • El front jurídic a Menorca i la crítica a la COP30 mostren una mateixa tensió: - Desregulació, especulació i lobbies fòssils versus - defensa del territori, justícia climàtica i sobirania popular. 5.3. Violència estructural: de la llar al genocidi • La violència masclista, a Espanya i Alemanya, i el genocidi al Sudan, es llegeixen com a cares d’una mateixa lògica: - Sistema patriarcal i colonial que naturalitza la violència sobre cossos (dones, infants, pobles sencers). - Necessitat de nombrar-la, comptar-la i combatre-la amb lleis, mobilització i cultura. 5.4. Cultura i música com a espai de resistència i cura • La poesia inicial, la música que acompanya el programa, les recomanacions culturals feministes i el focus en Green Day mostren que la cultura popular pot ser: - Espai de denúncia (rock crític, cinema radical). - Espai de cura i comunitat (llibres per adolescents, late nights alternatius, bars culturals). 6. Conclusió L’episodi de Bon Dia i Bona Vida ofereix un mosaic molt complet on es creuen llengua, educació, feminisme, ecologisme, geopolítica i música. Des de la Bressola fins al Sudan, des de la COP30 fins a Menorca, des de les germanes Mirabal fins a les dones assassinades avui, el fil conductor és clar: només l’organització popular, la cultura crítica i l’escola compromesa poden fer front a les múltiples formes de violència i desarrelament del nostre temps.
5 de des. del 2025
Bon Dia i Bona Vida del 5/12/2025
Programa Matinal amb actualitat, anàlisi i agenda cultural, presentat per en Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.