Bon Dia i Bona Vida
Bon Dia i Bona Vida
Programa

Bon Dia i Bona Vida

Programa Matinal amb actualitat, anàlisi i agenda cultural, presentat per en Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.

Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 08:00 - 11:00 ·1189 episodis
RSS

episodis

241-252 de 1184
  • 2h 48min

    Actualitat, Memòria, Feminisme i Literatura a Mallorca

    Actualitat i compromís social L'episodi del programa Bon Dia i Bona Vida, emès per Ona Mediterrània, abasta un ampli ventall de temes d'actualitat balear i anàlisi cultural. Els punts clau tractats inclouen: • Drets de les dones i lluita contra la violència masclista: Entrevista en profunditat amb la jurista i feminista Maria Durant, qui posa el focus en la consciència de generació, la crítica social a la precarietat cultural i els perills del negacionisme en la violència de gènere. • Cultura i creació experimental: La convidada Marta Barceló, destacada autora i dramaturga, parla sobre la importància de la gestió cultural i la professionalització del teatre d'autor a les Illes. • Identitat i llengua: El projecte del Correllengua Germanat, impulsat per joves per connectar els països catalans, i l'experiència migratòria de Maekor Mbenge, autor que reflexiona sobre la integració mitjançant l'aprenentatge del català. Seccions destacades del programa "Mai oblideu que bastarà una crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones tornin a ser qüestionats." — Maria Durant • Curiositats de la història: En Xisco Roger analitza el saqueig de les Balears pels Vàndals l'any 425 i la seva petjada (o absència) històrica. • Focus anticolonial: En Jaume Sastre dissecciona el concepte de borbonear i l'impacte polític de les memòries del rei emèrit. • Recomanacions literàries: La Miquela Serra presenta novetats editorials locals, com l'obra de Manuel Bugaroldes i treballs de la Nova Editorial Moll.

  • 2h 52min

    Barcelonisme, cooperativisme i violència masclista

    Visió general de l’episodi Episodi de Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània que combina informació d’actualitat, entrevistes de fons i reflexió cultural i política. El programa alterna notícies, música i diàleg amb convidats per abordar temes molt diversos: des del barcelonisme organitzat fins al cooperativisme balear i la lluita contra la violència masclista. 1. Portada informativa i repàs de premsa 1.1. Titulars de dBalears i VilaWeb • Fraude a les balises d’emergència V16: FACUA acusa la Direcció General de Trànsit de favorecer un frau massiu amb les noves balises obligatòries. • Violència masclista a Costitx: l’escola de la dona apunyalada condemna l’agressió i mostra suport a la companya ferida. • Projectes de bateries de liti a Santa Maria, Pollença i altres punts: entitats ecologistes alerten de riscos d’incendi difícils de gestionar i d’una implantació sense planificació energètica global. • Precarització social i política: - El Govern encarrega un estudi de 60.000 € sobre nacionalitat d’agressors sexuals, que el diari qualifica d’alineat amb discursos d’extrema dreta. - Crítiques per nepotisme en la contractació del xofer de la presidenta Prohens. - El PSIB i MÉS anuncien iniciatives per reprovar el Govern i denunciar incompliment de mandats parlamentaris. • Economia i societat: - Pèrdua de 95.000 afiliats a la Seguretat Social al novembre. - Bons de Producte Local mobilitzen gairebé 800.000 € per al sector primari. - 40 centres educatius balears participen en un programa per reforçar la competència matemàtica. • Cultura: - Presentació de l’obra poètica i articles de Llorenç Vic Sancho. - Exposició a Es Baluard sobre la relació de Jannis Kounellis amb la Mediterrània. - Vídeo Sense filtres sobre les barreres d’accés a la cultura per a persones amb discapacitat. A VilaWeb es destaquen: • L’“mea culpa de Sánchez a Puigdemont”. • La nova coalició Per Mallorca i la seva cuina política. • Casos de pesta porcina africana i gestió política del brot. • Amenaces geopolítiques: Putin adverteix que Rússia està “preparada per a una guerra”. 1.2. Diaris en castellà i premsa internacional A Última Hora i Diario de Mallorca: • El govern balear no aconsegueix aprovar el sostre de despesa i s’aboca a la pròrroga pressupostària. • Amplia cobertura del cas de la dona apunyalada a Costitx i de la mobilització social de rebuig. • Desmantellament d’una xarxa de narcotràfic a Mallorca. • Cessament del cap d’estudis de l’ESADIB per conductes reprovables amb alumnes. • Obituari emotiu d’Xisco Avellà, figura clau de l’ecologisme i del GOP. Al Mallorca Daily Bulletin (en anglès): • Creixement de la població de les Balears en contrast amb la davallada d’altres regions. • Queixes recurrents sobre burocràcia espanyola i tràmits per a residents estrangers. 2. L’univers barcelonista dels Tamarells 2.1. La penya més gran del món Entrevista en profunditat amb Sebastià Oliver, president de la penya barcelonista Els Tamarells, des de la seva seu a Felanitx. • La penya es defineix com la més gran del món en nombre de socis, amb prop de 1.370 socis de pagament (havien arribat a més de 1.500 abans de la pandèmia). • La seu, de lloguer en un edifici antic al centre de Felanitx, s’ha anat transformant durant 10 anys en un petit museu barcelonista. 2.2. Un museu blaugrana a Felanitx Sebastià Oliver repassa algunes de les peces més valuoses: • Litografia de Miquel Barceló per als 125 anys del Barça, dedicada específicament a la penya, que ha acabat convertida en nou escut de l’entitat. • Llibre dedicat per Maria del Mar Bonet (presentat per Nadal de 2024). • Dos seients del Camp Nou recuperats com a peces simbòliques d’un estadi que ja ha entrat en la història. • Samarreta dedicada per Mariona Caldentey, amb la qual va guanyar la seva tercera Champions a Bilbao contra l’Olympique de Lió. “Per a nosaltres, l’atreviment més important ha estat aconseguir que un espai públic de Felanitx dugui per primera vegada el nom d’una dona.” La penya va impulsar que el camp històric de Torrento passàs a dir-se Camp Municipal de Futbol Mariona Caldentey Oliver: • 2.300 signatures recollides en un poble d’uns 18.000 habitants. • Adhesió d’unes 80 associacions. • Aprovació per unanimitat en ple extraordinari el 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona i amb la primera final de Champions femenina del Barça amb Mariona. 2.3. Naixement i creixement en temps difícils • La penya neix el 2002, en plena època fosca del club (Gaspart, Van Gaal, Radomir Antić), quan “no hi havia res” i ningú volia fundar penyes. • Un petit grup de “quatre bojos” decideix tirar endavant el projecte en el bar Els Tamarells. • L’arribada de Laporta, Ronaldinho i la Champions de 2006 fa créixer de manera exponencial el nombre de socis. 2.4. Àrea cultural i àrea jove La penya ha creat dues àrees estructurals: • Àrea cultural: - Organitza presentacions de llibres, xerrades, col·loquis i actes musicals, més enllà dels partits i sopars. - Vol donar ús continuat a la seu com a espai de dinamització cultural. • Àrea jove: - Pensada per garantir el relleu generacional. - Cerca joves amb ganes i il·lusió perquè la penya tengui continuïtat en el temps. 2.5. Organització global de les penyes Sebastià explica l’arquitectura del moviment penyista: • Les penyes estan organitzades en zones. A les Illes Balears hi ha uns 33 penyas, majoritàriament de Mallorca, i una a cada illa menor. • A Catalunya, la xarxa es subdivideix per comarques. • Fora de l’Estat espanyol existeix l’àmbit “Món”, que agrupa les penyes internacionals. 2.6. Passió personal i sacrificis Sebastià Oliver parla de la seva biografia barcelonista: • Influència decisiva de sa mare i d’un oncle, barcelonista que viu a Madrid des de fa més de 50 anys. • Records de la infància mirant partits en blanc i negre als anys 70 i patint les derrotes. • Reconeix els sacrificis familiars i de temps que implica ser president, però també destaca el suport d’un equip de 42 directius molt coordinats. També confessa la seva altra gran passió: les curses de muntanya de llarga distància, que exigeixen molta preparació. 2.7. Figures clau del barcelonisme Sebastià tria quatre noms essencials de l’univers blaugrana: • Johan Cruyff: punt d’inflexió com a jugador i, sobretot, com a entrenador. Va canviar per sempre la manera de jugar a futbol. • Pep Guardiola: continuador i perfeccionador de la filosofia Cruyff. Ha mantingut equips a la primera línia mundial de forma sostinguda. • Leo Messi: per a Sebastià, “el millor jugador de tots els temps”, per qualitat i per continuïtat al màxim nivell. • Mariona Caldentey: referent del Barça femení i orgull de la penya. Campiona del món, quatre Champions i múltiples títols. 2.8. El Barça com a fenomen global i social Sobre l’impacte mundial del Barça: • L’expansió dels darrers 35 anys s’explica per: - Presència continuada dels millors jugadors del món (Cruyff, Maradona, Romário, Ronaldo, Rivaldo, Messi, etc.). - Un estil de joc atractiu i reconeixible. - Una samarreta amb colors únics i fàcilment identificable. • La difusió de penyes arreu del món ha consolidat aquesta presència. Sebastià denuncia, però, una manca d’“altaveus” mediàtics a l’Estat en comparació amb el Reial Madrid, cosa que considera un desavantatge estructural. Sobre el lema més que un club: • Recorda el paper històric del Barça en la catalanitat i la universalitat. • Destaca com a moment clau la decisió de portar UNICEF a la samarreta, exemple de compromís social i de projecció solidària. 2.9. La Masia i el Barça actual • La Masia continua essent una font inesgotable de talent: en alguns partits hi ha hagut set jugadors catalans al camp. • Sebastià posa com a exemple Pau Cubarsí: central de 17 anys que juga amb una tranquil·litat i solvència sorprenents, assumint grans responsabilitats a la sortida de pilota. Sobre el futur: • Considera gairebé impossible veure un altre jugador com Messi, tot i el potencial de joves com Lamine Yamal. • Admet que encara no ha visitat el nou Camp Nou i explica que la penya prepara viatges perquè grups de socis puguin assistir a partits un cop s’obri l’estadi. 3. Cooperativisme a les Illes Balears 3.1. Dia del cooperativisme i reconeixements Entrevista a Joan Manel Molet, president de la Federació de Cooperatives de les Illes Balears. La Federació agrupa: • Cooperatives agroalimentàries. • Cooperatives de treball. • Cooperatives de consum com Sant Crispín, molt potent a Menorca. El Dia del Cooperativisme oficial és el primer dissabte de juliol, però a les Illes se celebra quan és viable, per qüestions d’agenda i temporada turística. En l’edició de 2025: • L’acte té lloc a Casa Esment. • Es ret homenatge a Antonio Ortiz Baca, cuiner durant més de 30 anys al CIDE, cooperativa educativa: - Reconegut no només com a treballador, sinó per la seva implicació com a membre del consell rector. - Volen visibilitzar que dins una escola cooperativa també hi ha personal de serveis amb un paper clau en el projecte col·lectiu. • Es presenten experiències de: - Camp de Formentera: cooperativa que lluita contra la triple insularitat i altres condicionants logístics. - Sant Crispín (Menorca): cooperativa de consum amb 70 anys d’història i reptes actuals de mercat. • El president de CEPES i de Social Economy Europe, Juan Antonio Pedreño, fa una xerrada de referència sobre economia social a escala estatal i europea. 3.2. Estat de salut del cooperativisme balear Joan Manel descriu un panorama de creixement lent però sostingut: • Les cooperatives de treball augmenten progressivament. • Les agràries no creixen tant en nombre com en processos de fusió, per reforçar-se davant els reptes del mercat. Malgrat l’alta ocupació i la facilitat per trobar feina en altres sectors, el cooperativisme manté una dinàmica ascendent. 3.3. Reclam institucional: de complement a “palanca de canvi” La Federació reclama més implicació del Govern Balear, Consells i ajuntaments: • Més finançament estructural per consolidar cooperatives existents i afavorir-ne de noves. • Crear línies de finançament específiques comparables a les d’altres comunitats autònomes. Joan Manel defensa que les cooperatives poden ser palanca de canvi en reptes clau: • Habitatge: impuls de cooperatives d’habitatge com a fórmula per fer front a l’emergència residencial. • Treball precari: les cooperatives de treball són espais d’ocupació estable i digna, amb la persona per davant del benefici. • Sostenibilitat i alimentació: les cooperatives agràries són la versió més genuïna del quilòmetre zero i de l’economia rural arrelada al territori. 3.4. Difusió, educació i desconeixement Un dels grans reptes és que el model cooperatiu és poc conegut, fins i tot entre professionals de l’assessorament empresarial: • La Federació i entitats com Otaip fan xerrades a col·legis professionals i en espais de formació per explicar el model. • Reclamen introduir l’economia social i el cooperativisme com a contingut a: - Universitat (graus d’Economia i Empresa). - Formació professional. - Escola d’adults i secundària. “Molts tècnics que assessoren emprenedors no ens coneixen; hem de ser al mig del sistema, no a la perifèria.” 3.5. Ser cooperativista avui: arguments per decidir-se Joan Manel llança un missatge directe a qui té una idea de negoci: • L’emprenedoria gairebé sempre és compartida: dues persones amb bona entesa ja poden crear una microcooperativa. • Avantatges: - Constitució més ràpida que altres formes jurídiques. - Ajudes específiques a la creació i incorporació de nous socis. - Fiscalitat favorable. - Model democràtic i participat, en què el projecte és realment dels qui hi treballen. Critica el miratge dels “gurús” de les xarxes que prometen enriquiment fàcil: “De cada milió, en sortirà un. El que fa falta és posar les bases d’una empresa sòlida; i el model cooperatiu ho facilita molt més que una SL.” La Federació ofereix: • Assessorament inicial (forma jurídica, tràmits, pla de negoci). • Acompanyament durant els primers passos de la cooperativa. 3.6. Agenda política i feina actual Entre les tasques recents i en curs: • Lectura al Parlament de les Illes Balears del manifest del Dia Internacional del Cooperativisme, assumit per gairebé tots els grups parlamentaris. • Treball conjunt per incorporar una assignatura d’economia social al grau d’Economia de la UIB i per crear un curs d’especialista en economia social. • Feina quotidiana de suport a cooperatives consolidades i a nous projectes que volen néixer. 4. Violència masclista, negacionisme i mobilització 4.1. Un nou atac i la ràbia acumulada Entrevista amb Anna Rosa Abejón, de Podem, arran del brutal atac masclista a Costitx: • Un home amb ordre d’allunyament, i antecedents per intent d’assassinat d’una altra dona, apunyala la seva exparella. • A la mateixa matinada, es coneix un altre cas que apunta a feminicidi. Anna Rosa expressa: • Tristesa infinita i ràbia infinita com a dona i com a feminista. • Recorda que la llar és l’espai més perillós per a moltes dones: el 58% dels feminicidis al món es produeixen a l’àmbit íntim. 4.2. Violència masclista com a estructura La conversa insisteix en una idea clau: no són fets aïllats, sinó expressió d’una violència estructural basada en: • Control, dominació i desigualtat de poder. • Una tradició de masclisme que situa l’home al centre de la societat i resisteix perdre privilegis. El negacionisme de la violència masclista és assenyalat com un factor de risc: • Partits que neguen que hi hagi violència de gènere específica o que la banalitzen parlen de “violència domèstica” o “intrafamiliar”. • Aquest discurs deslegitima polítiques públiques específiques i desorienta la societat, que deixa de tenir clar quin és el problema real. “El primer que caldria és deixar de governar amb negacionistes.” 4.3. Què pot fallar i què falta fer Tot i l’existència d’ordres d’allunyament i protocols, el cas de Costitx mostra que no basten: Cal reforçar: • Compliment estricte i vigilat de les ordres d’allunyament. • Avaluació contínua del risc, especialment amb agressors reincidents. • Ús obligatori de dispositius telemàtics en casos d’alt risc. • Coordinació real i fluïda entre policia, jutjats, serveis socials i sanitaris. Els feminicidis “no passen, es construeixen” al llarg d’anys de violència prèvia. Per això calen protocols d’alarma precoç i intervenció immediata davant qualsevol incompliment. 4.4. Educació, cultura i nous models masculins Anna Rosa defensa que no es frenarà el masclisme només amb càstig penal: • Necessitat d’educació afectivosexual obligatòria a les escoles. • Promoció de nous models de masculinitat, allunyats del control i la violència. • Formació docent amb perspectiva de gènere. També insisteix en la importància d’evitar missatges institucionals que confonen o minimitzen: • Parlar de “violència domèstica” dilueix la dimensió patriarcal i estructural dels feminicidis. • El discurs públic ha de reconèixer i anomenar la violència masclista per poder-la combatre. 4.5. Mobilització social i canvis legislatius El programa i la convidada recorden el paper determinant de la mobilització ciutadana: • L’exemple de la sentència de La Manada a Pamplona i les protestes massives que en van derivar: - Van forçar un canvi legislatiu i social de fons. - Van consolidar una consciència col·lectiva que la violència sexual no és un fet menor ni privat. La mobilització té diversos efectes: • Pressiona les institucions a augmentar recursos i revisar protocols. • Envia un missatge contundent a les víctimes: “no esteu soles”. • Trenca el relat negacionista que intenta minimitzar o relativitzar la violència masclista. La conversa tanca amb dues cites de referència feminista: • Simone de Beauvoir: els drets de les dones poden ser qüestionats amb qualsevol crisi, per això cal vigilància constant. • Angela Davis: “No basta no ser racista, cal ser antiracista”; adaptat al context: no basta no ser masclista, cal ser antimasclista. 5. Secció literària i cultura 5.1. Funció dels mitjans mallorquins El programa recorda que Ona Mediterrània forma part del grup Mitjans Mallorquins, junt amb: • Diari de Balears (dBalears). • Plataforma audiovisual Vida.cat. • revista Estel. • Ploma.cat. S’anima l’audiència a fer-se soci/sòcia (quota anual de 55 €) per sostenir: • Informació en català, • Anàlisi crítica, • I un altaveu per a moviments socials i cultura local. 5.2. Literatura comparada amb Marisa Cerdó Secció amb Marisa Cerdó, dedicada a un exercici de literatura comparada sobre: • “La gallina” d’Anna M. Matute (citada com a Anna Massarra d’Oreda dins el programa, en realitat un conte emmarcat en tradició de misèria urbana i barraquisme, semblant als relats de Mercè Rodoreda). • El còmic “Històries del barri” de Gabi Beltrán i Tomeu Seguí, guanyador d’un premi Ciutat de Palma. 5.2.1. Entorns hostils i conductes disruptives Tots dos textos retraten infàncies i adolescències en espais degradats: • Barraques a Montjuïc (Barcelona) als anys 60. • El centre de Palma als anys 80 (barri del Socors, voltants de la plaça Major, barri Xino), amb droga, violència i misèria urbana. Els elements comuns: • Brutícia i deixadesa: muntanyes de fems, llaunes, olors de cervesa vessada, carrers degradats. • Famílies desestructurades i manca d’afecte: pares alcohòlics, mares absents o agressives, retrets com “no sé per què te vàrem fer”. • Una sensació d’entorn hostil que empeny els joves cap a comportaments destructius. 5.2.2. Respostes dels protagonistes: agressió i fugida • En el conte de la gallina, el nin acaba tancant una gallina i un conill dins la barraca fins que es maten entre ells: una metàfora brutal de la violència que genera l’entorn. • A “Històries del barri”, el protagonista de 14 anys cau en petits actes de delinqüència, però desenvolupa una consciència crítica del seu context: - Observa l’alcoholisme i la por dels pares. - Entén que són víctimes d’un sistema que els supera. - Intueix que l’única sortida és marxar i construir una vida diferent. 5.2.3. El paper de la literatura i el còmic Marisa subratlla que: • El jove de Històries del barri troba en el dibuix i la lectura de còmics una via per imaginar altres realitats. • Aquest accés a altres mons fa possible un despertar de consciència i l’opció de fugir de la reproducció de la violència. La secció reivindica el còmic com a literatura plena, amb doble llenguatge (text + imatge) i una gran capacitat d’introspecció. “Quanta gent, a través de la literatura, ha pogut sortir d’un entorn hostil i imaginar una altra vida?” Marisa recomana explícitament: • Llegir “La gallina” dins el volum La meva Cristina i altres contes. • Llegir el còmic “Històries del barri” (i la seva segona part) com a crònica de la Palma marginal dels anys 80. 6. Música i falques publicitàries Al llarg del programa sonen diverses peces musicals que actuen com a ponts emocionals i respir entre blocs d’anàlisi i entrevista. Destaquen: • Cançons de grups mallorquins i catalans que barregen tendresa íntima i crítica social. • Temes com “Per una copa” d’Això és l’últim (referenciat a la secció de Marisa com a imatge de l’evasió alcohòlica) i cançons de caire reivindicatiu i combatiu. Es colen també falques publicitàries i de servei de la pròpia ràdio: • Anunci del mètode Slow Dentistry de la clínica Planes Mariano. • Projecte social 3 Globs d’aigua embotellada vinculat a 3 Salut Mental, que promou la inserció laboral de persones amb trastorns mentals. • Crides a fer-se soci/sòcia d’Ona Mediterrània i a conèixer la seva graella de programació i el seu model de campanya de mecenatge. 7. Fil conductor i sentit global Tot i la diversitat de temes, l’episodi té un fil comú clar: • Comunitat organitzada: penyes barcelonistes, cooperatives i moviments feministes mostren com l’acció col·lectiva pot canviar realitats (un camp amb nom de dona, cooperatives que transformen el món laboral, mobilitzacions contra la violència masclista). • Resistència en contextos hostils: des dels nins que creixen a barris degradats fins a les dones que afronten el terror masclista, passant pels pagesos amenaçats per la precarietat i les cooperatives petites davant del gran capital. • Cultura i paraula com a eines de canvi: literatura, còmic, ràdio i música serveixen per nombrar, pensar i transformar experiències col·lectives. En conjunt, el programa ofereix una mirada polièdrica però coherent sobre com s’articula la vida social, cultural i política a les Illes Balears i com les persones s’organitzen per donar-hi resposta.

  • 2h 49min

    Actualitat, cultura i sobiranisme a Ona Mediterrània

    Visió general de l’episodi Aquest episodi de Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània combina actualitat informativa, cultura popular mallorquina, anàlisi política i sobiranista i reflexió filosòfica. Al llarg del programa es repassen portades de diaris, s’entrevista persones vinculades a la cultura i a la política local i es debat sobre el finançament autonòmic, el paper dels partits mallorquinistes i el futur del sobiranisme. 1. Repàs de premsa i actualitat 1.1. Titulars de Diari de Balears i VilaWeb • Seguretat i extrema dreta: detenen a Castelló tres membres d’una cèl·lula neonazi preparada per atemptar. • Tecnologia i llengua: la IA de WhatsApp ja és capaç de parlar català, fet destacat com a pas rellevant per a la normalització digital. • Espionatge polític: el CNI reconeix haver espiat, amb autorització del Tribunal Suprem, els expresidents de l’ANC, Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez. • Memòria històrica a Inca: anunci d’un acte de reparació de la memòria de Pablo Ferrer Madariaga, militar republicà nascut a Inca i executat a Ceuta. • Cultura i cooperativisme: - 20 anys de L’Estel a Manacor. - Visita de l’ambaixadora d’Israel. - Celebració del Dia del Cooperativisme per part de la Federació de Cooperatives de les Balears. - El Gengop atorga el premi Formigó a Margalida Prohens. - Concerts didàctics del programa Viu la Cultura amb més de 2.500 alumnes participants. • Gestió pública i territori: - 32 incompliments detectats en la gestió de fons públics dels ajuntaments de Pollença i Andratx. - La finca del Fangar surt a la venda a un preu sis vegades superior al de fa 25 anys. A VilaWeb destaquen: • Pesta porcina africana: caiguda del preu del porc a Mercolleida i mesures de Xina restringint importacions només a la demarcació de Barcelona. • Política al País Valencià: anàlisi de Juanfran Pérez Llorca, nou president de la Generalitat Valenciana, a càrrec d’Esperança Camps. • Procés i repressió: el Tribunal Constitucional manté la inhabilitació de Junqueras, Romeva, Bassa i Turull, i es preveu una resolució imminent sobre l’amnistia a quatre manifestants. • Política lingüística: Andorra aprova el primer pla d’acció nacional per reforçar el català amb 22 mesures fins al 2028. "Andorra aprova el primer pla d’acció nacional per a reforçar el català amb 22 mesures fins al 2028." 1.2. Premsa en anglès i castellà Al Mallorca Daily Bulletin (en anglès): • Promesa del Govern balear de 1.200 habitatges públics nous. • Caiguda de la delinqüència als municipis turístics, amb el mercat britànic com a principal origen de turistes. • Noves regles per a la vida nocturna a Magaluf, amb discoteques que obriran a partir de les 18 h. • Previsió de nits fredes i possible neu per fronts atlàntics. Als diaris en castellà (Diario de Mallorca i Última Hora): • Habitatge públic i pla de xoc: promesa d’iniciar obres de més de 1.000 pisos públics el 2026 i pla de xoc per 1.213 pisos per a residents. • Turisme i patrimoni: - Venda de l’hotel Es Molí de Deià a Pelayo Cortina Koplovich per 50 milions. - L’artista Jaume Plensa és reconegut com a "ambaixador" de Palma. • Conflictes i salut: - Grip porcina amenaçant els preus de Nadal. - Expropiacions de l’autopista de sa Pobla que passen factura 21 anys després. - Vaga de metges contra l’Estatut Marc. • Successos: casos greus de violència masclista amb múltiples punyalades a víctimes. 2. Entrevista a Biel Frontera: 50 anys de l’Escola de Música i Dansa de Mallorca 2.1. Reviscolada del ball de bot i del folklore El president i director de l’Escola de Música i Dansa de Mallorca, Biel Frontera, explica la gran reviscolada del ball de bot: • Places plenes a molts pobles de Mallorca amb 200, 300 o 400 persones ballant, de 6–7 anys fins a 80 anys. • L’Escola se sent "el bessó" que ha fet reviscolar el ball a Mallorca. "Som conscients que som el bessó que ha fet reviscolar tot el que és el ball a Mallorca." 2.2. Història i fundació de l’Escola (1975) • L’origen es troba en don Bartomeu, creador del grup Els dansadors de la Vall d’Or (Sóller) als anys 1952–53. • En aquell temps, els pocs grups de ball feien ball coreografiat que no coincidia amb el que la gent major recordava de les ballades tradicionals. • Don Bartomeu inicia una recerca etnogràfica arreu de Mallorca: - Va poble per poble preguntant a balladors i gent gran "què fèieu vosaltres?" - Recull passes de ball, punts i maneres de ballar de festes de matances i trobades familiars. • El 1975, amb Antoni Marí i a proposta de l’Ajuntament, funda l’Escola de Música i Dansa de Mallorca per recuperar, ensenyar i difondre aquest patrimoni per tota l’illa. 2.3. La sistematització del ball Un dels punts clau és la sistematització del ball que fa don Bartomeu: • Estableix una estructura numèrica per a la jota i el bolero: - "Un, dos, tres" → cada número equival a un peu en terra. • Assigna números a tots els punts recollits sobre el terreny. • Això permet ensenyar de manera ordenada i crear un mètode comú que avui s’ensenya a quasi tots els pobles de Mallorca (només en quedarien fora uns pocs). 2.4. Reconeixements institucionals i reivindicació de la cultura popular L’Escola celebra 50 anys amb múltiples reconeixements: • Premi Ramon Llull del Govern balear (màxima distinció, només per sota de la Medalla d’Or). • Siurell de Plata del Grup Serra. • Premi Bartomeu Oliver de l’Obra Cultural Balear (OCB). Biel Frontera remarca: • La cultura popular és sovint "la germana pobra" de la cultura. "La cultura popular és la germana pobra de la cultura. Sempre rebem les miques de tot." • Les institucions prioritzen carreteres i grans produccions (òpera, grans ballets) enfront de la cultura popular. • Reivindica escriure "cultura popular" amb lletres majúscules arran del reconeixement de l’OCB. 2.5. Trajectòria personal de Biel Frontera • És d’Ariany, on encara va viure les ballades tradicionals. • Família balladora: pare i mare balladors; aprèn de les "burgues", un grup de dones del poble que sempre acabaven les festes en ball. • A 12 anys comença a ballar amb la rondalla d’Es Pla. • El 1975, un amic li parla de l’Escola; entrar-hi ho defineix com la decisió més important de la seva vida. • Coneix don Bartomeu, que es converteix en un segon pare. D’aquest n’extreu una màxima fundacional de l’Escola: "Aquí no se xerra ni de política, ni de religió, ni d’estat social, aquí se ve a ballar." • A mesura que aprèn, passa a ensenyar a altres pobles (Santa Margalida, Vilafranca, Sant Joan, Calvià, Palma, etc.), generant una xarxa de mestres de ball tradicional. 2.6. Organització actual i funcionament • L’Escola és avui una associació cultural amb una junta de 9 persones, amb Biel Frontera com a president i director. • Uns 150 alumnes al dia passen per l’escola per aprendre a ballar i a tocar. • Més de 60 balladors i 13–14 músics (guitarra, guitarró, xeremia, violí, etc.) formen el grup estable. • Biel destaca la importància del bon equip humà: mai no ha hagut de dir que no a cap actuació, sigui ballada oberta o mostra escènica. 2.7. Tradició vs escenari: autenticitat i adaptació • Biel diferencia entre: - Folklore tradicional: ballades a plaça, espontànies, on hi ha 200 persones ballant; ell hi veu l’autenticitat màxima. - Folklore adaptat: quan es puja a un escenari per fer una mostra contractada d’una hora. • Davant crítiques que els acusen de perdre essència, respon que: "Quan voleu veure l’autenticitat, anau a les places; això ho hem creat nosaltres, perquè sense nosaltres allà no hi seria." • A l’escenari treballen amb coreografies basades en els punts recollits per don Bartomeu, però adaptats al llenguatge escènic actual, sense fer "coses rares". • Això ha convertit l’Escola en grup capdavanter a Mallorca i molt valorat a l’exterior. 2.8. Sortides internacionals i finançament • Reben invitacions per actuar a Nepal, Filipines, Guam (Oceania), Corea (Cheonan), Equador, Perú i altres països. • El finançament és bàsicament autogestionat: - Les actuacions generen ingressos que es dipositen en un fons comú. - Quan surt un viatge (p. ex. 300 € per persona) i el fons cobreix 200 €, els participants hi posen la resta. 2.9. Perfil d’alumnat i funció integradora • Rang d’edats amplíssim: de 5 anys fins a una alumna de 88 anys que hi va cada dia. • Hi ha gent jove, però també molta gent adulta. • Aspecte clau: la força integradora del ball. • Moltes persones nascudes fora (incloses persones nord-americanes) trien aprendre ball de bot per integrar-se i estimar la cultura local. "Per estimar una cultura l’han d’aprendre. Si no coneixes una cultura no l’estimes." • Biel té una cura especial amb aquests alumnes de fora, fins i tot assignant-los algú que els faci seguiment personalitzat. 2.10. Futur del ball i cultura viva • Biel confia plenament en el relleu generacional: - Hi ha un bon llevat de joves molt preparats, que fins i tot donen lliçons als veterans. • Defensa que el folklore i la cultura popular no són una cosa rància, sinó una cultura viva: "Si fos una cosa rància, s’hauria mort. El ball de bot és una cultura viva. No s’ha quedat anclada en el passat." • Els passos recollits per don Bartomeu (7 o 8 inicialment) s’han multiplicat fins a més de 100 gràcies a l’evolució creativa. 3. Miquel Àngel Contreras (Més per Palma): arbrat urbà i adopció d’animals 3.1. Arbrat i canvi climàtic a Palma El regidor Miquel Àngel Contreras (Més per Palma) denuncia la necessitat de: • Gestionar bé l’arbrat i augmentar la massa arbòria per combatre l’efecte d’illa de calor a la ciutat. • Implementar una norma 3x1: per cada arbre talat, replantar com a mínim tres arbres al mateix barri o zona. 3.2. Polèmica de les velles ombres • Fa un any i mig el PP va talar velles ombres a la plaça Llorenç Villalonga (zona dalt murada), generant una forta oposició veïnal i de moviments ecologistes. • El PP es va comprometre a no talar cap exemplar més i a conservar els set restants. • Ara, però, l’equip de govern ha anunciat que els talarà tots, al·legant mal estat i patologies. • Més per Palma denuncia manca de transparència i engany a la ciutadania. 3.3. Campanya d’adopció d’animals per Nadal • El govern municipal ha llançat una campanya de Nadal per fomentar l’adopció d’animals. • Més per Palma avisa que això afavoreix adopcions impulsives, convertint els animals en regals nadalencs i augmentant els abandons posteriors. • Proposta alternativa: campanyes permanents durant tot l’any, jornades de portes obertes a Son Reus i foment de l’adopció responsable (no comprar animals com si fossin joguines). 3.4. Relleu generacional dins Més per Palma • Neus Truyol i Miquel Àngel Contreras anuncien que aquesta serà la seva darrera legislatura. • Contreras acumularà 12 anys i Neus Truyol 14 anys a l’Ajuntament: consideren que tanquen un cicle i volen facilitar l’entrada de novs lideratges i una nova etapa per a Més per Palma. 4. Joan Pere Le Bihan: llengua, escola i civisme 4.1. Orígens i identitat El pedagog i activista Joan Pere Le Bihan relata el seu recorregut vital i militant: • Neix a Marsella perquè la seva mare, sollerica, va haver de fugir de la Guerra Civil i la repressió franquista. • Tot i néixer a França, mai no s’hi ha sentit francès; va arribar a Sóller amb un any i sempre s’ha sentit mallorquí. • Descriu Marsella com una ciutat marcada per màfies, barreja de migrants (armenis, marroquins, italians, espanyols...), i una França que per ell era sobretot una maquinària administrativa (mestres, polítics...), però no un sentiment d’adscripció. 4.2. Activisme a França: migrants tunisians i presos bascos • Participa en moviments d’esquerra i campanyes pro-migrants a la zona de La Ciotat. • Situació dels treballadors tunisians: - Treballaven a obres i drassanes sense papers ni declaració. - Si a l’amo no li agradava un treballador, telefonava a la policia, que el deportava. - Explo­tació laboral i absoluta dependència. • A través de vagues de fam i mobilitzacions (de La Ciotat a Marsella, Lió, Bordeus i París), aconsegueixen que l’Estat s’hagi de veure forçat a regularitzar milers de tunisians. "Un dia el comissari telefona i diu: 'Voldríem la llista de les persones a qui han de donar papers.' Victòria." • També participa en campanyes de solidaritat amb militants bascos i catalans empresonats il·legalment (sense decisions judicials clares), organitzant recitals amb cantants bretons i altres artistes. 4.3. Arribada a Catalunya Nord i la Bressola • El 1977–78 marxa cap a Perpinyà (Catalunya Nord). • S’interessa de seguida per la Bressola, primera escola moderna en català de Catalunya Nord, i s’hi implica com a mestre. • Explica el context històric de persecució del català a França: - Recorda l’edicte de Lluís XIV del 2 d’abril de 1700, que diu que l’ús del català "repugna" i és contrari a l’honor de la nació francesa. - Prohibició progressiva de la llengua als sermons, a l’escola, etc. • Assenyala la contradicció de l’Estat francès: - La Constitució reconeix les llengües regionals com a "patrimoni de la República" (article 75), però en la pràctica les prohibeix. - Encara avui hi ha batles de Catalunya Nord encausats per haver deliberat en català als plens municipals. 4.4. Immersió lingüística i habituació de l’ús Joan Pere defensa que no n’hi ha prou amb la immersió, cal una autèntica "habituació" de l’ús del català: • Distingir entre: - Lluita política per la llengua (manifestacions, reivindicacions... necessàries però insuficients). - Construcció d’hàbits d’ús quotidians, especialment a l’escola. • Avisa del risc que el català es "llatinitzi" (com li va dir Carme Laura Gil): una llengua sabuda per alguns però no parlada, com el llatí. "Hem de passar de la defensa simbòlica de la llengua a una veritable habituació del seu ús o el català es llatinitzarà." 4.5. El model de la Bressola: verticalitat i responsabilitat cívica Punts clau del model pedagògic que defensa: • Verticalitat: a l’aula hi ha dues o tres edats barrejades. • Això genera: - Responsabilitat dels grans envers els petits (en llengua, comportament, hàbits cívics). - Una comunitat d’aprenentatge on els alumnes no depenen només del discurs del mestre, sinó que imiten i transmeten hàbits. • El model apunta un doble resultat: - El català esdevé llengua dominant del pati en alguns centres, tot i que el 99 % de l’alumnat és francòfon a casa. - El director d’un institut francès de Prada observa que els alumnes de la Bressola tenen més sentit cívic que la mitjana. • Joan Pere anomena aquest sistema "mètode de sa i oli": - No es pot posar tot l’oli de cop (no funciona), sinó anar fent la maionesa a poc a poc, creant un nucli que es va estenent. • El bateja també com a "mètode Liseta Casas": una alumna que, en quedar un any més a la Bressola, espontàniament dirigeix els petits al pati fent de mestra; això li revela el potencial de responsabilització dels infants. 4.6. Reflexió sobre Mallorca actual • Ha anat venint a Mallorca cada any; això li permet percebre clarament el canvi: La Palma de la seva infantesa era majoritàriament mallorquinoparlant. Avui, diu, sovint el que no se sent és el mallorquí. • Expressa preocupació per la pèrdua lingüística i cultural i la massificació: Considera que a Mallorca ja no hi cap més gent; no és racisme, sinó un problema d’espai i sostenibilitat. Alhora, defensa que la gent que es queda ha de poder integrar-se plenament a la ciutadania mallorquina. "Si el meu pis està ple de gent i jo no puc anar al meu dit, tenc un problema. No és un problema de racisme, és un problema d’espai." • Defensa que els nouvinguts han de poder adquirir la ciutadania vital mallorquina: llengua, costums, capacitat de dir "bon vespre" al veïnat i sentir-se part del lloc. 4.7. Llibre Estat nou, escola nova • El 2014 publica "Estat nou, Escola nova. Propostes per salvar i estendre l’ús del català". • Hi sistematitza: - Una primera part sobre model educatiu i civisme (verticalitat, responsabilitat, escola com a espai de cohesió). - Una segona part centrada en immersió lingüística i estratègies per evitar la "llatinització" del català. 5. Joan Mir: política mallorquina, espoli i geopolítica El col·laborador Joan Mir intervé per analitzar l’actualitat política, centrant-se en tres blocs: coalició per Mallorca, finançament i habitatge, i context internacional. 5.1. Coalició per Mallorca (El Pi + Som Mallorca) • El Pi esdevé extraparlamentari i necessita reaccionar per evitar la desaparició; d’aquí sorgeix la coalició amb Som Mallorca. • Mir interpreta la maniobra com un clàssic polític: - El partit històric (Pi) obre portes a una nova formació (Som Mallorca) i a independents. - Això permet que nous dirigents entrin com a coalició, no com a simples militants que fan cua a la guixeta. • Cita un precedent: Jordi Solé Tura i el seu grup entrant al PSC com a bloc, després de sortir del PSUC. • Funció simbòlica: el Pi pot donar imatge d’obertura, i Som Mallorca entra amb pes negociador (aspirant a diputats, conselleries, etc.). • Mir es mostra escèptic sobre l’efecte electoral: - Recorda que l’espai autoctonista (del regionalisme a l’independentisme) ha passat de un 15 % del vot fa 10–15 anys a un 8 % actualment. - Creu que no basta una maniobra organitzativa per revertir aquesta tendència de fons. "Això no s’arregla amb una maniobra ni amb la creació d’un partit nou; hi ha una davallada real de l’espai autoctonista." 5.2. Dilema estratègic: rebaixar el discurs o motivar la base Debat amb el conductor sobre dues vies per créixer: • Rebaixar el discurs per eixamplar base pot fer perdre els propis militants i simpatitzants. • Mir defensa la importància de tenir els teus molt motivats: - Un militant molt mobilitzat pot aconseguir 3, 4 o més vots addicionals. - Recorda que en el millor moment de Més (al voltant de 2015) el context era marcat per l’atac d’en Bauzá a la llengua, la qual cosa va polaritzar i disparar el vot catalanista. • També subratlla que les coalicions (PSM-Esquerra, PSM amb comunistes, etc.) sempre tenen tensions entre coherència ideològica i voluntat d’eixamplar. 5.3. Jaume Plensa i la percepció de l’art • Mir coneix Jaume Plensa de fa 30 anys, quan feia instal·lacions conceptuals (cabines telefòniques amb cortines metàl·liques, etc.). • Remarca com l’escala i la il·luminació transformen una obra: - Una escultura mediocre ben il·luminada pot semblar bona. - Una peça petita ampliada a escala monumental no és només una foto augmentada; cal repensar textures, volums, empremtes. • Explica dificultats tècniques d’ampliar escultures (les ditades originals es converteixen en protuberàncies sense sentit). • Valora positivament l’elecció de Plensa com a ambaixador de Palma, en tant que és un bon escultor i no una figura purament política. 5.4. Habitatge públic i especulació • Sobre els plans de construir més de 1.000 habitatges públics, Mir es mostra escèptic: - Diu que és "la penitència" per no haver-los fet quan tocava. - Considera que el volum és molt insuficient en relació a la necessitat real. • A l’altre extrem, la venda de la finca del Fangar (Serra de Tramuntana) a un preu 6 cops superior al de fa 25 anys: - Simbolitza el procés d’acumulació de grans finques en mans foranes. - Mostra un model basat en patrimoni emblemàtic convertit en actiu financer. 5.5. Política estatal: eleccions, Vox i corrupció • Mir creu probable que hi hagi eleccions relativament aviat, però el conductor posa l’accent en la dificultat de construir una alternativa PP–Vox estable. • Mir dubta de les enquestes que situen Vox com a segona força estatal: - Recorda que per tenir escons cal implantació territorial, batles, xarxa militant. - Circumscripcions petites de 3 diputats tendeixen a un duopoli PP–PSOE. • Alerten, però, de la plantilla d’extrema dreta que ja funciona a Itàlia, França i altres països, amb discurs simplista però efectiu. • Sobre corrupció i CNI, Mir és molt crític amb el PSOE: "No pot ser que facis els ulls grossos amb l’espionatge i la corrupció judicial contra catalans i, quan és un altre tipus de delinqüència, llavors t’escandalitzis." • Considera que la corrupció actual (espionatge polític, infiltracions, guerra bruta) és fins i tot pitjor que la clàssica de finançament il·legal de partits. 5.6. Geopolítica: Ucraïna, Veneçuela i l’ONU • Ucraïna: - Mir creu que Zelenski veu venir pressions per negociar i que s’obre una finestra amb el canvi de figures clau als EUA (com Marco Rubio). - Possibilitat que Ucraïna perdi territori però esdevingui una Finlàndia moderna: país lliure, pròsper, malgrat haver cedit part del territori. • Veneçuela i el Carib: - S’assenyalen moviments de tropes i possibles escenaris d’invasió, amb EUA tolerants o actius. - Recorden la doctrina Monroe i la contradicció entre el paper dels EUA com a creadors d’organismes internacionals i la seva pràctica actual. • ONU: - Una companya explica a Joan Mir que l’ONU està en crisi financera: haurien acomiadat milers de treballadors. - Mir ho vincula a la retirada de finançament dels EUA a múltiples agències (FAO, UNESCO, etc.), mentre incrementa despeses militars. 6. Miquel Ripoll: cafè amb filosofia – Hannah Arendt i la llibertat política La secció "Cafè amb filosofia" amb Miquel Ripoll aborda l’obra de Hannah Arendt des de la clau de la llibertat política. 6.1. Qui és Hannah Arendt? • Nascuda a Alemanya el 1906 en una família jueva assimilada. • Estudia filosofia amb Martin Heidegger i Karl Jaspers. - Manté fins i tot una relació sentimental amb Heidegger, nazi declarat, fet que ha generat molta literatura crítica. • El 1933, amb l’arribada de Hitler, ha de fugir: - Primer a París, centre d’exiliats intel·lectuals alemanys. - El 1941 marxa als Estats Units, on viu com a apàtrida fins al 1951, quan obté la nacionalitat nord-americana. • Treballa a universitats com Berkeley, Columbia i Chicago. • Arendt rebutja l’etiqueta de "filòsofa"; se l’acostuma a descriure com una pensadora política, més interessada en la naturalesa de l’espai públic que en dissenyar sistemes polítics ideals. 6.2. Política com a espai de llibertat i pluralitat • Per Arendt, la política no és tant la gestió del poder com l’espai comú on la pluralitat pot aparèixer i actuar. • Les dictadures i totalitarismes (nazisme, estalinisme...) no són un "excés de política", sinó la destrucció de la política: - Quan tot es polititza i es controla (vida privada, cultura, economia) i desapareix l’espai de discussió lliure, s’anihila el polític. • La llibertat política implica: - No només tenir drets reconeguts, sinó poder exercir-los realment en un espai de participació. - Exemples senzills: una comunitat de veïnats reunida per decidir assumptes comuns és ja un espai polític arendtià. 6.3. La banalitat del mal • Arendt és enviada com a cronista al judici d’Adolf Eichmann a Jerusalem. • El llibre "Eichmann a Jerusalem. La banalitat del mal" (no encara traduït al català) mostra que Eichmann no era un monstre demoníac, sinó un home ordinari que complia ordres sense pensar. • Banalitat del mal significa: - El mal extrem pot ser comès per persones vulgars, sense odi especial, que renuncien a pensar sobre les conseqüències dels seus actes. - El problema no és només la maldat conscient, sinó la irresponsabilitat massiva. • Ripoll hi veu paral·lelismes amb el present: - Funcionaris, policies, agents que apliquen ordres injustes sense qüestionar-les (per exemple, en el tracte a migrants). "La banalitat del mal és quan qualcú no pensa el que hi ha darrere de les ordres." 6.4. Natalitat i nou començament • Arendt contraposa la centralitat filosòfica de la mort (Heidegger i l’"ésser per a la mort") a la categoria de la natalitat: • Natalitat vol dir: - Cada naixement introdueix algú nou al món, en un context ja estructurat per institucions i tradicions. - Aquest algú nou té la capacitat de començar coses noves, d’iniciar accions inesperades. • És una categoria profundament política perquè: - Funda la possibilitat de revolucions i transformacions. - Exemples: Revolució Francesa (1789), Soviets del 1917, Revolució hongaresa del 1956. • Encara que el segle XX mostri horrors totalitaris, la natalitat és font d’esperança: sempre pot aparèixer una nova generació capaç de reformular el món. 6.5. Lectures recomanades en català • "La llibertat de ser lliures" (Edicions Eumo, Universitat de Vic): - Traducció de Laia Font. - Pròleg de Fina Virulés. - Recull de tres conferències breus, molt adequades per entrar al pensament d’Arendt. • "Responsabilitat personal sota la dictadura" (Lleonard Muntaner): - Breu conferència que reflexiona sobre la responsabilitat individual en règims on l’espai polític ha estat anul·lat. • Ripoll recomana començar per "La llibertat de ser lliures" com a porta d’entrada a Arendt, i destaca un article de Miquel Àngel Ballester a l’ARA que repassa les traduccions catalanes disponibles. "És una autora que avui és una lectura urgent per entendre què passa quan s’ensorra l’espai polític." 7. Joan Planes i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca La darrera part del programa connecta amb Joan Planes, portaveu de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), per tractar finançament autonòmic, espoli fiscal i estratègia sobiranista. 7.1. Finançament autonòmic i espoli fiscal • Segons les dades presentades per la ministra María Jesús Montero al Consell de Política Fiscal i Financera: Les Illes Balears rebran el 2026 uns 4.206 milions d’euros, provinents d’entregues a compte i liquidacions. Això suposa un increment d’un 4,6 % respecte a l’exercici anterior. • Tot i això, les Illes continuaran aportant més de 400 milions d’euros nets a la resta de comunitats autònomes. • Planes recorda l’estructura del sistema: - 50 % de l’IRPF i 50 % de l’IVA es distribueixen parcialment entre les comunitats. - L’altre 50 % de cada impost se’n va directament a Madrid. - L’impost de societats es recapta íntegrament des de la capital. • Denuncia la combinació de: Espoli fiscal persistent. Preus elevadíssims (habitatge, cost de la vida). Pressió turística i creixement demogràfic. "Cada cop som més els que aportam i cada vegada som més maltractats per aquest estat centralista i extractiu." • Apunta que el govern espanyol compara els seus set anys amb els de Rajoy, però no descompta la inflació ni el creixement dels preus; en termes reals, el guany és molt menor. • L’ASM calcula que: En els 7 darrers anys de governs del PSOE, l’espoli acumulat sobre el PIB balear és d’uns 30.574 milions d’euros. En els 7 anys previs de governs del PP, uns 28.523 milions. En total, en 14 anys, més de 60.000 milions d’euros d’espoli. 7.2. Crítica al sistema i escepticisme sobre la reforma • Planes és molt crític amb el "nou model de finançament" anunciat: - Creu que no s’arribarà a aprovar en el termini anunciat. - Si es fa, no inclourà un veritable finançament singular per a Catalunya, ni concert econòmic ni principi d’ordinalitat. • Interpreta el debat com una estratègia electoral del PSOE (especialment a Andalusia) i un intent de contentar parcialment Catalunya sense tocar fons. 7.3. Població, turisme i model de creixement • Planes coincideix amb la idea que a Mallorca "ja no hi cap ningú més": - El turisme massiu i el creixement demogràfic tensionen serveis públics (sanitat, educació) i infraestructures. - Es fa servir l’excusa de l’habitatge car per justificar noves construccions, especialment a la corona de Palma i grans pobles. • Ho vincula a un model de colònia espoliada: - Mallorca com a territori productiu i disciplinat, que aporta més del que rep i protesta poc. 7.4. Mirada sobre la coalició per Mallorca • L’ASM valora la coalició Pi + Som Mallorca com un fet relativament positiu: És millor unificar esforços que dividir l’electorat autoctonista. Es veu amb bons ulls que posin l’accent en sostre poblacional i centralitat de Mallorca. • No obstant, Planes expressa decepció perquè esperava un pas més clar cap al sobiranisme: Considera que el Pi i Som Mallorca continuen en un terreny més aviat autonomista/ regionalista. Des de l’ASM voldrien que assumissin explícitament la idea que l’Estat espanyol és un estat enemic pel que fa a llengua, cultura i finançament. 7.5. Quatre punts per a un mallorquinisme polític sobiranista Planes proposa quatre idees força que, al seu entendre, hauria d’assumir el mallorquinisme polític si vol fer un salt sobiranista: Reconèixer l’Estat espanyol com a estat enemic quant a: Extermini de llengües diferents de la castellana. Sometiment polític de pobles que no accepten el model d’estat-nació únic. Desenvolupar una actitud d’autodefensa: Fomentar la desafecció envers l’Estat espanyol. Fer entendre a la ciutadania que cal defensar-se d’aquest maltractament. Mantenir una crítica i denúncia permanents: Sobre els 300 anys d’història d’opressió (des de 1715). Sobre la situació actual de minorització lingüística i espoli econòmic. Construir un mallorquinisme transversal, inclusiu, cívic i nacional: Transversal: superar l’eix esquerra–dreta quan bloqueja la defensa de la nació. Inclusiu: integrar la immigració que ja viu a les Illes, evitant fractura social. Cívic i nacional: reforçar la identitat com a poble i nació dins els Països Catalans. "Si no ho feim així, no assolirem mai l’objectiu; cada dia anirem de malament a pitjor." 7.6. Assemblea Sobiranista de Mallorca: present i futur • L’ASM es troba en procés de renovació de la direcció: - S’acaba el segon mandat de l’actual secretariat. - S’han convocat eleccions internes; fins al 10 de desembre es poden presentar candidatures individuals. • El nou secretariat triarà després presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria. • Planes, que culmina el seu segon mandat, anima socis i simpatitzants a fer una passa endavant: "Aquesta lluita és una feina compartida; cal posar el nostre gra d’arena al servei de la col·lectivitat." 7.7. Internacionalització del cas català • L’ASM organitza un sopar-col·loqui amb representants del Consell per la República i del Pacte Nacional. • Objectiu: coordinar esforços per internacionalitzar la causa catalana i la denúncia de la repressió espanyola. • Volen treballar per arribar a Nacions Unides i aconseguir una resolució que reconegui el colonialisme que pateix la nació catalana i el dret d’autodeterminació. 8. Cloenda i reforç del projecte comunicatiu El programa es tanca amb una crida explícita a donar suport a Ona Mediterrània: • Es presenta l’emissora com un projecte comunicatiu lliure que ha de sobreviure a les pressions de "totes les màfies" que operen en el sistema mediàtic. • S’insisteix que l’única manera de resistir és fer pinya i que la gent es faci Soci de l’emissora. "L’única manera de resistir és ser molts i fer pinya. Vos convidam a que vos associeu a Ona Mediterrània." En conjunt, l’episodi ofereix una visió integral de la realitat mallorquina: des del ball de bot fins a Hannah Arendt, passant pel finançament autonòmic, el sobiranisme, la pedagogia catalana i la política internacional, sempre amb un fil conductor clar: la defensa de la llengua, la cultura i la dignitat del país.

  • Bon Dia i Bona Vida del 1/12/2025

    Programa Matinal amb actualitat, anàlisi i agenda cultural, presentat per en Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.

  • 2h 54min

    Canvi climàtic, misogínia i cultura a Ona Mediterrània

    Resum general de l’episodi Episodi complet del magazín matinal Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània, amb diferents blocs: Actualitat informativa a partir de dBalears i VilaWeb. Editorials contundents sobre misogínia, violència masclista i responsabilitats polítiques. Programa "Això és vida" centrat en el canvi climàtic amb l’acadèmic Pau de Vilches i una taula d’anàlisi. Seccions culturals: poesia, crítica del capitalisme consumista i recomanació de la revista Serra d’Or. Espais d’opinió feminista (Laura Ribes) i secció musical Música amb amor amb Joan Manuel Serrat. Tancament amb el programa Bon dia poesia, dedicat a la violència de gènere, la repressió política i la poesia de resistència. L’episodi articula un panorama cultural contemporani molt crític amb: • el canvi climàtic i la inacció institucional • la misogínia estructural i els micromasclismes • la fragilitat econòmica i moral del sector cultural i educatiu • la deriva consumista (Black Friday) i el capitalisme global. Alhora, reivindica la Poesia catalana, les veus singulars i la cultura crítica com a valor necessari per transformar la societat. 1. Obertura i poesia inicial 1.1. Presentació del programa • Identificació de l’emissora: Ona Mediterrània i del magazín matinal Bon Dia i Bona Vida. • Anunci general de la graella del matí (secció d’actualitat, col·laboradors, espais de poesia i música). 1.2. Poema recitat (Joan Alcover / to clàssic) • Es recita un poema clàssic en català, amb imatges d’arbre, penyals, mar, vent i llum divina. • Temes: - Força interior i resistència (“amunt, ànima forta…”). - Metàfora de l’arrelament i la capacitat de lluitar contra l’adversitat. "Amunt, ànima forta, traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals." Funciona com a obertura poètica que marca el to reflexiu i arrelat al territori. 2. Actualitat informativa: dBalears i VilaWeb 2.1. Portada de dBalears / dbalears.cat Es repassa l’actualitat cultural i política de les Illes Balears: • Obra Cultural Balear supera els 5.000 socis, en reacció als intents de PP i Vox d’“enfonsar-la”. • Proposta de dedicar un carrer de Palma a l’arquitecte del monòlit de Sa Feixina, símbol franquista. • Notícies culturals: - Gira reduïda de Figaflaues (8 concerts, un a Porreres). - Correllengua germanat: suport explícit de Josep Rull i llistat de municipis participants. • Altres titulars: - Expedients sancionadors del Departament de Turisme del Consell de Mallorca. - Reivindicacions salarials de funcionaris (via Revista Estel). - Transformació del Teatre Principal en club de jazz per un concert especial. - Llançament d’un tema musical (“Hasta la vista”) com a comiat de relacions tòxiques. - Debat a Cort sobre la llei de capitalitat i acusacions d’“urbanisme a la carta”. - Projecte de la UIB amb intel·ligència artificial per combatre la degradació del sòl. - Denúncia del PSIB al Senat pel “retrocés democràtic” impulsat per PP i Vox. - Commemoració del centenari d’Antoni Mus amb actes literaris i musicals. 2.2. Portada de VilaWeb • Entrevista a Àlex Pastor, exalcalde de Badalona, sobre l’alcoholisme i la seva “doble vida”. • Anàlisi política: Sánchez entre el cas Ábalos i la tensió amb Junts. • Peça d’Esperança Camps sobre el “fantasma d’Amazon” i un pedrer de Llorca amb carnet de Vox. • Votació interna a TV3 i Catalunya Ràdio per mantenir les marques històriques. • Notícies internacionals: mort d’un soldat en un atac prop de la Casa Blanca (Trump) i retorn (voluntari) del servei militar a Catalunya Nord. 2.3. Secció d’opinió a dBalears • Articles destacats: - La pressió del consum (Miquel Ripoll): crítica al consumisme. - Jordi Pujol (Bernat Joan i Marí): mirada crítica a l’ex-president. - El futur no franquista (Joan Vicenç Lillo): reflexió sobre memòria i democràcia. - Un cap de setmana antifeixista (Aina Tomàs). - Una entre tantes fotografies de la resistència palestina (Rafael Borràs): denúncia de la violència a Palestina. Aquest bloc construeix una Actualitat cultural i política molt atenta a: • Drets lingüístics i culturals. • Avanços i retrocessos democràtics. • Connexions entre cultura, memòria històrica i lluita antifeixista. 3. Editorial: misogínia, violència masclista i identitat 3.1. Mirar-se al mirall del “progressisme” La locutora fa un discurs editorial molt contundent sobre: • La misogínia disfressada de modernitat entre sectors que es declaren progressistes. • Crítica als discursos d’odi contra les dones, normalitzats en institucions i xarxes. "Sota la capa de vernís de la modernitat hi ha un retrat vell, malauradament massa conegut: la misogínia." 3.2. Memòria de les dones a Mallorca • Reivindicació de les pageses, militants per la llengua i pels drets laborals. • Contraposició amb el present, on s’accepta: - La por, el menyspreu i la violència contra les dones com a discurs polític admissible. 3.3. Tolerància zero amb el masclisme • Crítica frontal a qualsevol partit que no destitueixi de manera immediata representants que minimitzin la violència masclista. • Distinció entre: - Odi explícit, fàcil de rebutjar. - Micromasclismes: acudits, menyspreu subtil, Rol més estètic assignat a les dones, infravaloració de la seva veu pública. 3.4. Drets humans i identitat col·lectiva • Relació entre defensa de la cultura i la llengua i defensa dels drets de les dones. • Advertiment: quan es qüestiona el concepte de violència masclista, s’està posant-se del costat de l’agressor. "Tolerar això és el pitjor atac als drets humans que podem fer com a societat." 3.5. Crida final • Apostar per: - Educació fonamentada i amb recursos. - Consciència col·lectiva i cohesió. • Missatge de tancament: "Sigues feminista, sigues antimasclista… ens volem vives, lliures i sense por." Aquest editorial connecta directament amb el 25N i prepara els blocs feministes posteriors. 4. Canvi climàtic i responsabilitats col·lectives (Això és vida) 4.1. Presentació del programa i del convidat • S’anuncia el programa "Això és vida" (edició 82), amb dues parts: - 1a part: entrevista sobre canvi climàtic. - 2a part: taula d’anàlisi sobre universitats privades i 25N. • Convidat principal: Pau de Vilches: - Professor de Dret Internacional Públic a la UIB. - Doctor en Dret Internacional i Canvi Climàtic. - Vicerector de Relacions Internacionals, Solidaritat i Justícia Global (i Sostenibilitat). - Membre de ESLINk, laboratori interdisciplinari de canvi climàtic. 4.2. Funcions de la universitat i responsabilitat social • La universitat no pot viure deslligada del món. • Ha de: - Participar en donar resposta a la crisi ambiental profunda. - Fer transferència de coneixement a administracions, societat civil i ciutadania. - Generar conscienciació ciutadana. 4.3. Projectes concrets d’ESLINk • Refugis climàtics a escoles i instituts: - Adaptar els centres a les onades de calor. - Convertir-los en espais de connexió comunitària (infants, gent gran, barri). • Assemblea Ciutadana pel Clima a les Illes Balears: - 60 persones representatives de la societat balear (sexe, edat, ingressos, educació, municipi). - 5 mesos de treball amb científics de disciplines diverses. - Resultat: consens de més del 90% en moltes propostes. "No conec cap govern democràtic que guanyi amb el 90% dels vots." (sobre el consens ciutadà si es comparteix coneixement) 4.4. Explicació bàsica del canvi climàtic • Necessitat d’un mínim de CO₂ per possibilitar la vida, però: - L’ús massiu de combustibles fòssils ha disparat la concentració de gasos. - Escalfament global = temperatures mitjanes més altes i desajustos climàtics. 4.5. Impactes específics a les Illes Balears 1. Augment del nivell de la mar • Ritme històric: ~1 mm/any (segle XX). • Última dècada: 4,6 mm/any, accelerant. • Conseqüències: - Desaparició de platges i pèrdua de costa. - Salinització dels aqüífers → menys aigua potable. 2. Aigua dolça i cicle hídric • Pluja més irregular i concentrada (torrentades). • Més evaporació per la calor. • Menor capacitat d’emmagatzematge als aqüífers. 3. Onades de calor • Més freqüents i intenses: nits tropicals i tòrrides. • Impactes sanitaris greus: - Entre 30.000 i 40.000 morts a Europa l’any anterior per onades de calor. - Afecten sobretot infants i persones grans. Altres impactes • Plagues i malalties de cultius que abans no podien viure aquí. • Afectació a l’agricultura i a la capacitat de proveir aliments. 4.6. Turisme i límits climàtics • Risc que massa calor faci que els turistes deixin de venir: - No té sentit viatjar per estar tancat amb aire condicionat. • També s’escalfen els països emissors (Alemanya, Regne Unit...), reduint la necessitat de viatjar a llocs encara més calorosos. 4.7. Temps i responsabilitats polítiques • Per frenar (no revertir) el canvi climàtic: - Caldria reduir les emissions globals a la meitat abans del 2030. • Realitat: el 2023 emitem el doble que el 1990. "La feina que hauríem d’haver fet amb una davallada suau ara s’ha de fer molt ràpid i amb risc de dolor social sòlid." 4.8. Qui pot fer què? Administracions, empreses i ciutadania • Responsabilitat principal: administracions públiques i empreses. - Legislar, fer complir la normativa i donar exemple. - Tenir en compte que el 10% més ric acumula el 60% de la riquesa a Europa. • Propostes estructurals: - Transport públic gratuït, freqüent i de qualitat. - Transició energètica amb renovables distribuïdes i ajudes públiques per a llars amb pocs recursos. Cada dècima de grau afegeix ~100 milions de persones afectades; 1 grau = 1.000 milions. 4.9. Accions individuals i col·lectives • Exemple personal: anar a la universitat en bicicleta (menys contaminació, millor salut, estalvi). • Canvis d’hàbits: - Consumir producte de temporada i local (taronges en lloc de mangos vinguts amb avió). - Traslladar estalvis de la banca convencional a banca ètica (Caixa Colonya, Fiare, Triodos) per no finançar combustibles fòssils. • Estratègia: no voler fer-ho tot de cop → un canvi petit cada vegada. 4.10. Drets humans i retrocés global • Pau de Vilches connecta canvi climàtic i drets humans: - Aconseguir drets (treball infantil, sufragi femení, sanitat universal) sempre ha implicat lluita i risc. - Si no es defensen, es perden, perquè hi ha interessos econòmics i polítics contraris. • Crida a reivindicar i defensar aquests drets com a part del benestar col·lectiu. 5. Taula d’anàlisi: universitats privades i violència masclista Després de l’entrevista, Això és vida entra en mode debat amb Josep Palou i Enric Pozo. 5.1. Corral 1 – Universitats privades i model educatiu Tema: nova Universitat de Mallorca (vinculada a ADEMA) i desembarcament de centres privats madrilenys. 5.1.1. Crítica al model de finançament • La UIB (universitat pública) pateix un infrafinançament crònic: - Dèficit d’uns 210 professors, pagats pel Govern balear però que hauria d’assumir el Ministeri. - Necessitat de 238 professors nous sense garanties de Madrid. • Resultat: es crea espai perquè universitats privades omplin el buit, sobretot en Infermeria, Medicina, Fisioteràpia. 5.1.2. Universitats madrilenyes i colonització educativa • Tres centres destacats: - Universitat de Mallorca (ADEMA): web i oferta bilingüe espanyol-anglès; compromís de prioritzar alumnes locals, però risc de sortir professionals sense català. - Centro Universitario San Pablo (Beato Luis Belda): medicina i sanitàries, escrit a Madrid; docència previsiblement 100% en castellà. - Centro Universitario Antonio de Nebrija: infermeria, també escrit a Madrid, referent històric de la frase “la lengua compañera del imperio”. • Efecte sobre la llengua: - Risc de degradar l’ús del català en sanitat i mitjans. - Ja es detecta que surten periodistes incapaços de treballar en català. 5.1.3. Desigualtat i elitització • Enric Pozo subratlla que aquestes universitats: - Generen desigualtat social, ja que qui pot pagar té més possibilitats i accés. - Consolidaran una classe dominant encara més dominant. “Cada vegada anirem cap a una societat més injusta, no més justa.” 5.2. Corral 2 – 25N i violència contra les dones Tema: balanç crític del 25N, manifestacions i polítiques públiques. 5.2.1. Dades alarmants • Josep Palou apunta: - Augment del 40% dels casos en 10 anys. - 62.000 denúncies per violència de gènere (amb moltes més sense denunciar). 5.2.2. Factors estructurals • Josep Palou introdueix un element polèmic: relació entre immigració massiva (180.000 persones) de territoris amb menor respecte pels drets de les dones i augment de casos, i la dificultat d’educar adults que arriben ja socialitzats. • Enric Pozo hi afegeix altres factors: - Habitatge i precarietat: parelles que no es poden separar i han de conviure. - Importància de l’educació i de que els homes no mirin cap a una altra banda. 5.2.3. Institucions i negacionisme • Es denuncia la presència de negacionistes de la violència masclista a institucions (es cita explícitament Vox). • Es recorda que les institucions no haurien de servir mai per negar o justificar la violència. 5.2.4. Augment de denúncies i canvi de consciència • S’assenyala una part positiva: - Més denúncies i menys silenci. - Menys impunitat pels agressors. - Creixent consciència que no mirar és ser còmplice. 6. Secció “Rebel i consentida” (Laura Ribes) – Feminisme i cultura 6.1. 25N i recomanació de la pel·lícula Baise-moi (Fóllame) • Laura Ribes declara que li cansa haver de seguir parlant de violència masclista, però ho considera imprescindible. • Recomana la pel·lícula Follà-me (Baise-moi, 2000), dirigida per Virginie Despentes i Coralie Trinh-Thi. - Descrita com un Thelma & Louise en versió grunge, plena de sexe i violència. - Dues dones (prostituta i actriu porno) emprenen una fugida criminal i extrema. - Per Laura, representa “el que farien les dones si tornassin tota la violència acumulada”. 6.2. Xifres de feminicidis i “terrorisme masclista” • Comparació impactant: - ETA (1968–2010): 853 morts. - Violència de gènere (2003–2025): 1.333 dones assassinades. • Es conceptualitza la violència masclista com a terrorisme masclista. 6.3. Marc legal i invisibilitats • Llei orgànica espanyola 1/2004 defineix la violència de gènere: - Maltractaments d’un home a una dona quan hi ha o ha hagut relació de parella. • Problemes: - Només es comptabilitzen feminicidis per parella/exparella. - Queden fora molts casos de misogínia sense vincle sentimental. • A partir de 2022, s’amplia el registre a feminicidis fora de la parella, però encara: - No sempre es compten agressions sexuals, prostitució forçada, tràfic d’éssers humans, mutilació genital, etc., com a “violència de gènere” oficial. "Les víctimes de violència masclista són moltes més que les que figuren oficialment." 6.4. Origen del 25N • 25 de novembre de 1960: assassinat de les germanes Pàtria, Minerva i Maria Teresa Mirabal, activistes contra la dictadura de Trujillo a la República Dominicana. • 1981: feministes llatinoamericanes proposen el 25N com a dia contra la violència envers les dones. • 1993: ONU publica la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona. • 1999: l’ONU oficialitza el 25N com a Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. 6.5. Formes de commemorar el 25N • Experiències a Madrid: marxes nocturnes silencioses, gent de dol. • Crítica a alguns tons massa festivos en actes del 25N: proposa un caràcter més sobri i respectuós. • Valora performance simbòliques (sabates, cossos al terra tacats de sang fictícia). 6.6. Recomanacions culturals feministes • Audiovisuals: - El cielo con ella (late night de Nerea Albares / Nena Ràlvarez): humor i discurs feminista. • Llibres: - Toda mi violencia es tuya (Carolina Yuste / Carolina Juste): novel·la sobre violència, des d’una òptica íntima i literària. - El diari violeta de la Carlota (Gemma Lienas): eina pedagògica per adolescents per detectar masclisme quotidià, pressions socials i estereotips. • Monòlegs i discursos: - No solo duelen los golpes (Pamela Palenciano / Napa Ramela Valenciano): monòleg sobre violència masclista. 6.7. Escoltar i ocupar espai • Laura recomana: - Escoltar dones: quan canten, parlen, debaten. - Fixar-se en com ocupen l’espai, sovint condicionades per cicles corporals, traumes o pressions socials. • El presentador afegeix una crida perquè les dones perdin la por d’ocupar espais públics (mitjans, ràdio, televisió), davant el síndrome de l’impostor. "Vull que la gent tingui les eines d’anàlisi necessàries per veure el que passa al seu voltant i el que els pot estar passant a elles." 7. Secció musical “Música amb amor”: Serrat, llengua i memòria Programa conduït per Nai Namor (Aina) i Tomeu Martí, patrocinat pel bar cultural Petit País. 7.1. Joan Manuel Serrat: figura i polèmica lingüística • Es presenta Joan Manuel Serrat com a figura clau de la Nova Cançó i de la cançó d’autor. • Debat sobre la seva elecció lingüística: - Inicia carrera en català, arrelat a la lluita contra el franquisme. - Progressivament es desplaça cap al castellà, musicant poetes com Antonio Machado i Miguel Hernández. • Discussió sobre si això el converteix en “traïdor” (es cita la cançó Jennifer de Els Catarres), o si és un pont entre llengües. Es recorda l’episodi d’Eurovisió: la-la-la havia d’anar en català amb Serrat; TVE el substitueix per Massiel perquè ell es nega a cantar en castellà. 7.2. Cançons en català seleccionades Es punxen i comenten diverses cançons (sobretot primerenca discografia catalana): • Cançó de matinada (1966): evocació de l’alba i la intimitat. • Ara que tinc 20 anys: declaració de joventut i vitalitat. • Paraules d’amor: història d’amor adolescent, plena de musicalitat i ritme. - Es destaca com a cançó molt versionada i citada. - Es connecta amb Antònia Font, que n’incorpora versos en una cançó (“Paraules d’amor senzilles i tendres…”). • Cançó de bressol o de persona (amb alternança català/castellà): exemple de bilingüisme progressiu. • Per Mallorca, quan ix el sol: peça repetitiva i festiva, d’arrel popular. • Bonillot de vellut (Conillet de vellut): to juganer, lletra irònica. 7.3. Poetes musicats per Serrat Es reivindica la seva tasca com a Traductor musical i divulgador de poetes: • Antonio Machado – Cantares (Caminante no hay camino…). • Miguel Hernández – cançons com: - Para la libertad: himne de resistència. - Elegía a Ramón Sijé (“En Orihuela, su pueblo y el mío…”): una de les peces més emotives del programa. Es destaca que molts oients han descobert aquests poetes gràcies a Serrat, fet que reforça el seu valor necessari en la difusió cultural. 7.4. Crítica política a Serrat i Sabina • Tot i l’admiració artística, es critica: - La posició ambiguament contrària al referèndum del 1 d’Octubre i al dret d’autodeterminació. - La sensació que actualment són més fidels als seus interessos (gires, mercat espanyol) que a les idees que defensaven de joves. "Mala deriva, Joan Manuel." – resum crític del to. 8. Lectura crítica de Serra d’Or – Cultura i pensament Secció de recomanació cultural dedicada a la revista Serra d’Or (núm. de novembre). 8.1. Presentació de la revista • Publicació de l’abadia de Montserrat, referent central de la Poesia catalana i del pensament nacional. • Es proposa un format-experiment: “presentar un número sencer a la ràdio”. 8.2. Tema monogràfic: “Robots, cíborgs, post-humans” • Portada de Joaquim Falcó (Dona robot de llum i sang, 2025): dualitat entre tenebra i llum. • Articles monogràfics: - Vida artificial i post-humanisme a la ciència-ficció catalana (Víctor Martínez Gil). - El cos artificial femení i la seva construcció cultural (Inés MacPherson). - Reflexions sobre futur, robots i salamandres (Jaume Creus). - Crítica a la publicitat d’IA (“Ai, ai, ai gaudeix i no ploris” de Samsung) (Ares Cucurell). - Text sobre robots assistencials (A. Muner Jordà). 8.3. Altres continguts destacats • Homenatge a Josep Massot i Muntaner: “Monjo amb ploma i cor de ferro”. • Entrevista a la genetista Gemma Marfany sobre malalties rares i recerca. • Còmic Un replic del cervell (Vicenç Pagès Jordà adaptat per Xavi i David Aien). • Article sobre la pintora Lúcia Bartra, i sobre l’art tèxtil de Marga Ximénez. • Peça sobre la conservació d’obres d’art (“segona vida” de les obres). 8.4. Literatura, memòria i cinema • Articles sobre: - Joan de Sagarra i el seu periodisme. - Jesús Moncada i Maquinensa (Juli Capilla). - Miquel Mas Fiol i la seva trilogia escènica (Càndid, Werther, Els miserables). - Entrevistes a cineastes Celia Rico (La bona letra) i Jaume Claret Moixart (Estrany riu). - Text d’Ares Cucurell sobre les beceroles de la ciència-ficció catalana i referència a Joan Fuster. 8.5. Ressenyes literàries i de còmic • La balada del vell món (Oriol Canosa). • Lisa Cohen (Ada Klein Fortuny). • Plouen ocells (Jocelyne Saucier, ed. Minúscula). • Sala Augusta i Llengua materna (Sebastià Alzamora). • Incompetències bàsiques (Damià Berrera) sobre educació. • El venedor de passats (José Eduardo Agualusa, Periscopi). • Còmic No sé, tres, mai més (Ricard Efa, premi Serra d’Or de còmic juvenil). 8.6. Música i llengua • Secció de Miquel Pujador sobre discografia catalana recent. • Ressenyes de discos com Saki Guillem – Sentimental Beat, Jo Solana – Memòria i Patsy’s o Pat Sofon – Clamor. 8.7. Tancament • El presentador confessa que li hagués agradat entrar amb més detall, però el temps és limitat. • Es reafirma la revista com una eina cultural imprescindible per entendre el Panorama cultural contemporani. 9. Bon dia poesia: Black Friday, capitalisme i presos polítics Programa conduït per Pere Perelló (i col·laboradors), centrat en poesia de denúncia. 9.1. Black Friday i societat de consum • Reflexió inicial sobre el Black Friday com a símbol de: - Capitalisme desfermat. - Orgía de consumisme lligada al Nadal. - Domini del model nord-americà (“país més desigual i violent del món”). • Es denuncia la propaganda permanent que converteix la gent en consumidors endeutats. "En som víctimes i alhora còmplices." 9.2. Poemes contra el consum i el capitalisme • Jorge Guillén – “Consum” (traduït): crítica a la societat de consum i al fum “brut de negoci”. • Raimon – “Societat de consum” (lletra recitada/cantada): denúncia de la desigualtat en treball, viatges i riquesa. • Joan Brossa – “Contratall”: - Llista d’injustícies globals (Palestina, Biafra, Vietnam, Cuba, Països Catalans) i recordatori que els drets no són naturals, sinó fruit de lluita. 9.3. Rap de Pablo Hasél: “Anticapitalismo es barbarie” • S’escolta un llarg rap de Pablo Hasél contra el capitalisme, la monarquia i la guerra imperialista. • Idees clau: - El capitalisme com a genocidi diari. - Denúncia de la OTAN, del militarisme, de la repressió a Allende, Cuba, Palestina. - Crida a organitzar-se i derrocar banquers i empresaris. "Claro que soy antisistema, no voy a poner parches, esta es la raíz del problema." 9.4. Situació de Pablo Hasél • Es recorda que: - És raper i poeta català. - Empresonat des del 16 de febrer de 2021 per lletres de cançons (enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i institucions d’Estat). - Ha patit maltractaments i tortura a la presó. 9.5. Nou llibre “Prova de vida” (crowdfunding) • Ja havia publicat Arrosionant murs (també escrit a la presó). • Presentació de la campanya Verkami de l’editorial Pol·len per publicar el nou poemari Prova de vida: - 9 capítols de poemes, alguns en català. - Escrits íntegrament a la presó. - Defensa la idea que la llibertat individual depèn de la col·lectiva. • Es llegix un poema sobre el 1 d’Octubre, que reivindica la desobediència i la continuïtat de la lluita. 9.6. Presos polítics internacionals i poesia • Joseba Sarrionandia – “El pres palestí”: metàfora d’un pres palestí enganxat a la ràdio, dessedegat, que somia la seva terra. • Cançó tradicional napolitana sobre presos i desnonaments (adaptada al català): record de presons arreu del món. 9.7. Kenia Hernández i Antonio Cereso (Mèxic) • Kenia Hernández: - Defensora indígena amuzga. - Empresonada per defensar presos polítics i lluitar contra la privatització de carreteres. - Es llegeix el seu poema “La trucada”, sobre la solitud a la presó i la importància del contacte humà. • Antonio Cereso: - Activista i poeta, 7 anys a presons de màxima seguretat per suposat “terrorisme”. - Poema “Cinc pasos”: de la cel·la a la taula, del dolor a l’esperança. Es tanca amb una proclama clara: "Llibertat per a tots els presos polítics del món. No hi ha d’haver presons." 10. Temes principals i fils conductors 10.1. Canvi climàtic i justícia global • El canvi climàtic apareix com a crisi sistèmica amb forts impactes a les Illes Balears (aigua, salut, turisme). • Es defensa la participació ciutadana i el compromís amb l’experimentació (Assemblea Ciutadana pel Clima) per renovar el llenguatge polític sobre clima i construcció de respostes. 10.2. Misogínia, violència masclista i feminisme • L’episodi insisteix en: - Visibilitzar la violència masclista com a terrorisme estructural. - Denunciar els micromasclismes i la misogínia normalitzada fins i tot en sectors progressistes. - Donar eines culturals (llibres, pel·lícules, programes) per empoderar dones i joves. 10.3. Llengua, educació i colonització cultural • Es denuncia la fragilitat econòmica i política del sistema educatiu i cultural, i la colonització via universitats privades madrilenyes. • Al centre hi ha la defensa de la llengua catalana com a eix de Camí comú i de Consciència de generació. 10.4. Capitalisme, consum i repressió • El Black Friday i la societat de consum serveixen per criticar un sistema que mercantilitza la vida i reprimeix qui el qüestiona (Pablo Hasél, Kenia Hernández, Antonio Cereso). • Poesia i música són presentades com a Acte físic de resistència i com a Veus singulars imprescindibles. 10.5. Cultura com a resistència • L’episodi mostra una cultura viva: de la Poesia catalana clàssica (Serra d’Or, Moncada, Sagarra) a les noves formes (rap combatiu, televisió feminista, Música experimental i cançó d’autor). • La cultura és Camí comú que articula Amistat, memòria i lluita política. Tags • Ona Mediterrània • Bon Dia i Bona Vida • Actualitat cultural • dBalears • VilaWeb • Misogínia • Violència masclista • 25N • Feminisme • Micromasclismes • Canvi climàtic • Pau de Vilches • UIB • ESLINk • Assemblea Ciutadana pel Clima • Aigua i aqüífers • Onades de calor • Turisme Balears • Universitats privades • ADEMA • Antonio de Nebrija • Sanitat i català • Sector cultural • Serra d’Or • Robots cíborgs post-humans • Poesia catalana • Joan Manuel Serrat • Antonio Machado • Miguel Hernández • Nova Cançó • Antònia Font • Capitalisme • Black Friday • Societat de consum • Pablo Hasél • Prova de vida • Presos polítics • Kenia Hernández • Antonio Cereso • Palestina • Drets humans • Llengua catalana • Educació • Desigualtat social Seccions amb temps (en segons) 1) Obertura poètica i presentació general start_second: 0 end_second: 377 section_title: Obertura de Bon Dia i Bona Vida i poema inicial section_summary: Es presenta el magazín matinal Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània. S’obre amb la recitació d’un poema clàssic en català sobre un arbre als penyals, la força de l’ànima i l’arrelament al territori. El to és solemne i poètic, marcant l’ànima cultural del programa abans d’entrar a l’actualitat. 2) Sumari del matí i graella de continguts start_second: 377 end_second: 454 section_title: Sumari del programa i graella del matí section_summary: Es fa un repàs dels continguts de la jornada: portades de dBalears i VilaWeb, secció de Francisca Grimald, intervenció de Laura Ribes (Rebel i consentida), secció Noves i perès amb Joan Lillo, bloc Música amb amor amb Nai Namor, espai Bon dia poesia, i possibles entrevistes audiovisuals. S’anuncia que el programa començarà amb la revisió de l’actualitat. 3) Actualitat amb dBalears i VilaWeb start_second: 454 end_second: 761 section_title: Repassant l’actualitat: dBalears, VilaWeb i opinió section_summary: Es comenten els titulars principals de dBalears: creixement de l’Obra Cultural Balear davant els atacs de PP i Vox, propostes polèmiques de memòria franquista, notícies de turisme, sancions, reivindicacions sindicals, cultura i política. Després es passen als titulars de VilaWeb (cas Àlex Pastor, crisi de Sánchez, persistència de marques a TV3 i Catalunya Ràdio, notícies internacionals) i es torna a la portada de dBalears per ressenyar els articles d’opinió destacats (consumisme, antifeixisme, futur no franquista, resistència palestina). Es tanca anunciant el bloc d’anàlisi amb Francisca Grimald. 4) Falques publicitàries i suport a Ona Mediterrània start_second: 794 end_second: 913 section_title: Publicitat, projectes socials i crida a fer-se soci section_summary: S’emet publicitat de Revista Estel, d’una clínica dental amb enfocament slow dentistry i del projecte social 3 Globs (aigua de qualitat i inserció laboral per persones amb malaltia mental). Es fa una falca que agraeix el suport dels sòcis d’Ona Mediterrània i anima més gent a associar-s’hi per garantir la continuïtat de l’emissora. 5) Editorial: misogínia, violència masclista i identitat col·lectiva start_second: 943 end_second: 1339 section_title: Editorial contundent sobre misogínia i violència contra les dones section_summary: La locutora convida a “posar-se davant del mirall” del progressisme per denunciar la misogínia amarada de modernitat. Reivindica la història de les dones de Mallorca (pageses, activistes per la llengua, lluitadores laborals) i critica la normalització actual de discursos de odi masclista en institucions i xarxes. Demana destitució immediata de polítics que minimitzin la violència masclista i alerta sobre micromasclismes: acudits, menyspreu subtil, infravaloració de la veu femenina. Connecta la defensa de la cultura i la llengua amb la defensa dels drets de les dones i acaba amb una crida a ser feminista i antimasclista, exigint vides lliures de por. 6) Introducció d’“Això és vida” i presentació de Pau de Vilches start_second: 1359 end_second: 1470 section_title: Presentació d’Això és vida i del convidat sobre canvi climàtic section_summary: S’obre l’edició 82 d’Això és vida, anunciant que la primera part tractarà sobretot del canvi climàtic i la segona de l’actualitat amb propostes d’Enric Pozo i Josep Palou. Es presenta Pau de Vilches, professor de dret internacional públic de la UIB, doctor en dret internacional i canvi climàtic i vicerector de Relacions Internacionals, Solidaritat i Justícia Global. Se li demana que expliqui les seves funcions com a vicerector. 7) Universitat, responsabilitat social i projectes sobre clima start_second: 1470 end_second: 1712 section_title: Responsabilitat de la universitat i projectes de conscienciació climàtica section_summary: Pau de Vilches explica que la universitat ha d’assumir la seva responsabilitat global, en recerca i educació, enfront de les crisis socials i ambientals. Detalla la feina d’ESLINk, laboratori interdisciplinari de canvi climàtic (física, química, geografia, economia, dret, filosofia), que treballa amb administracions, societat civil i ciutadania per construir respostes compartides. Cita dos projectes recents: jornades sobre refugis climàtics a escoles (espais frescos per infants i comunitat) i l’Assemblea Ciutadana pel Clima, on 60 persones representatives de Balears han debatut durant cinc mesos amb suport científic, aconseguint un alt consens en propostes climàtiques. 8) Explicació bàsica del canvi climàtic i impactes a Balears start_second: 1712 end_second: 2016 section_title: Què és el canvi climàtic i com afecta les Illes Balears section_summary: Vilches explica en llenguatge planer el funcionament de l’efecte hivernacle: cal una certa quantitat de CO₂ per mantenir la vida, però l’ús massiu de combustibles fòssils ha desbordat aquest equilibri. Detalla els impactes locals: • Augment del nivell de la mar: d’1 mm/any al segle XX a 4,6 mm/any en la darrera dècada, amb risc de pèrdua de platges i salinització d’aqüífers. • Alteració del cicle de l’aigua: pluja més irregular, més torrentades, més evaporació. • Onades de calor: més freqüents i mortals (30.000–40.000 morts a Europa l’any anterior), afectant infants i gent gran. • Plagues i malalties de cultius nous a la regió. Es remarca que el canvi en qualsevol cas és inevitable; la qüestió és si serà ordenat i just o desordenat i dolorós. 9) Emissions, responsabilitats i canvis estructurals necessaris start_second: 2016 end_second: 2323 section_title: Emissions globals, justícia social i polítiques públiques section_summary: S’assenyala que per frenar el canvi climàtic caldria reduir a la meitat les emissions abans del 2030, però actualment el món emet el doble que el 1990. Vilches atribueix la responsabilitat principal a administracions i empreses: legislar, aplicar les normes i actuar com a models. Es proposen mesures com: • apostar per transport públic gratuït, freqüent i de qualitat en lloc de més carreteres, • impulsar la transició energètica amb renovables distribuïdes (llars generant la seva energia) amb beques i ajudes per a qui no s’ho pot permetre. Es recorda que el 10% més ric acapara el 60% de la riquesa europea, de manera que ha de contribuir molt més. Cada dècima de grau de més implica uns 100 milions de persones més afectades, cosa que situa la crisi climàtica en una escala de drets humans. 10) Canvis individuals i connexió amb drets humans start_second: 2323 end_second: 2593 section_title: Accions quotidianes, consum responsable i defensa dels drets humans section_summary: Es parla d’accions individuals: anar amb bicicleta en lloc de cotxe, consumir productes locals i de temporada (taronges en lloc de mangos arribats amb avió), canalitzar els estalvis cap a banca ètica (Caixa Colonya, Fiare, Triodos) per no finançar combustibles fòssils. Vilches recomana no pretendre fer-ho tot a la vegada, sinó començar per un canvi petit i continuar. Es fa una digressió sobre la història dels drets humans (treball infantil, sufragi femení, sanitat universal) com a conquestes fruit de lluites arriscades. S’adverteix que els drets es poden perdre si no se’n fa defensa activa, ja que hi ha actors interessats a retallar-los. El bloc es tanca amb un missatge d’esperança activa: cal continuar fent canvis graduals i defensant els drets per viure millor. 11) Introducció a la taula d’anàlisi d’Això és vida start_second: 2629 end_second: 2699 section_title: Inici de la taula d’anàlisi amb Josep Palou i Enric Pozo section_summary: Es presenta la segona part d’Això és vida: la taula d’anàlisi amb els convidats Josep Palou i Enric Pozo. Se’ls demana una primera reacció a la intervenció de Pau de Vilches sobre canvi climàtic abans d’entrar a les “corolles” o temes de debat proposats per cadascun. 12) Debat sobre canvis climàtics i institucions locals start_second: 2699 end_second: 2802 section_title: Debat inicial: responsabilitat institucional i pedagogia climàtica section_summary: Josep Palou subratlla que el canvi climàtic és principalment responsabilitat de les administracions (especialment l’espanyola) i denuncia la manca de competències a Mallorca per controlar creuers, avions i jets privats que contaminen massívament. Enric Pozo posa èmfasi en la pedagogia: considera clau que els científics surtin dels despatxos, expliquin dades (com el significat real d’“un grau més”) i ajudin la ciutadania a entendre l’abast del problema. Coincideixen que, tot i que no s’ha fet prou, hi ha passos positius en la divulgació. 13) Corol·la 1: Universitats privades i llengua catalana start_second: 2802 end_second: 3199 section_title: Universitats privades madrilenyes i impacte sobre la UIB i el català section_summary: Josep Palou presenta la seva “corolla” sobre la creació d’una nova Universitat de Mallorca vinculada a ADEMA, en un context de “desembarcament” d’universitats privades madrilenyes. Assenyala el dèficit de professors a la UIB (210 places assumides pel Govern balear que hauria de cobrir el Ministeri, i 238 més necessàries), fet que genera un buit aprofitat pels privats. Descriu els centres San Pablo i Antonio de Nebrija (infermeria, medicina, fisioteràpia) com a agents colonitzadors que operen majoritàriament en castellà i que ignoraran el català. Es mostra preocupat per la formació de professionals sanitaris i periodistes sense competència en català, cosa que agreuja la situació lingüística. Enric Pozo hi afegeix una crítica a la desigualtat: universitats privades reforcen una classe dominant que pot pagar títols, mentre la pública queda infrafinançada. 14) Corol·la 2: 25N, violència masclista i divisió del moviment feminista start_second: 3199 end_second: 3586 section_title: Debat sobre el 25N, les dades de violència masclista i el paper de les institucions section_summary: Enric Pozo aborda el 25N i denuncia la distància entre els discursos institucionals i les polítiques reals. Critica intents de redefinir feminicidis com a simples “assassinats” sense perspectiva de gènere i la reducció de recursos educatius i de prevenció. També lamenta la divisió del moviment feminista, que debilita la lluita per una societat igualitària. Josep Palou aporta dades inquietants: augment del 40% dels casos en una dècada i 62.000 denúncies registrades, amb moltes més amagades. Introduiex, de forma polèmica, el factor de l’arribada de 180.000 persones (immigració interna i externa) procedents de contextos on el respecte a les dones és menor, i la dificultat de reeducar adults. Enric matisa i destaca el paper de la precarietat d’habitatge en la persistència de situacions violentes. Coincideixen que l’educació és essencial i que els homes han de deixar de mirar cap a una altra banda. Es denuncia explícitament el negacionisme de Vox i la perversa utilització institucional del discurs contra la violència de gènere. 15) Transició musical cap a Rebel i consentida start_second: 3625 end_second: 3712 section_title: Falca musical i introducció de Rebel i consentida section_summary: S’emet una cançó de to urbà i emocional sobre relacions, autoestima i deixar enrere el drama. A continuació, es presenta l’espai Rebel i consentida amb Laura Ribes, cada divendres al Bon Dia i Bona Vida. Es prepara el terreny per a una secció centrada en el feminisme i la crítica social. 16) Rebel i consentida: pel·lícula “Follà-me” i estadística de feminicidis start_second: 3712 end_second: 3995 section_title: Feminisme radical, recomanacions i xoc de dades sobre feminicidis section_summary: Laura Ribes es declara cansada de la necessitat de seguir parlant de violència de gènere però insisteix en fer-ho. Recomana la pel·lícula “Follà-me” (Baise-moi), de Virginie Despentes i Coralie Trinh-Thi, que mostra una explosió violenta d’una ràbia femenina acumulada. Després introdueix una comparació punyent: ETA va matar 853 persones en 42 anys, mentre que des de 2003 s’han registrat 1.333 dones assassinades per violència de gènere a Espanya. Planteja la violència masclista com a forma de terrorisme, i explica les limitacions de la definició legal de violència de gènere centrada només en parella/exparella, deixant de banda altres feminicidis i formes de violència (assajament, tràfic, mutilació genital). 17) Marc legal, invisibilitats i origen del 25N start_second: 3995 end_second: 4466 section_title: Límits de la llei de violència de gènere i història del 25N section_summary: S’explica com la Llei Orgànica 1/2004 només reconeix com a violència de gènere l’agressió d’un home a una dona en context de parella, i com això invisibilitza moltes víctimes. Es comenta l’ampliació (des de 2022) als feminicidis fora de la parella si es pot demostrar motivació misògina. Laura reflexiona sobre dones de les quals ni tan sols es denuncia la desaparició, pel seu aïllament social. Seguidament, narra l’origen del 25N: assassinat de les germanes Mirabal (les Papallones) sota la dictadura de Trujillo; institucionalització del 25N com a dia internacional per l’ONU el 1999. S’elogien formes de commemoració com marxes silencioses de dol i es critica el caràcter massa festiu d’alguns actes, reclamant un to més sobri i respectuós amb les víctimes. 18) Recomanacions feministes i crida a ocupar espai start_second: 4466 end_second: 5117 section_title: Recomanacions de llibres, programes i eines educatives feministes section_summary: Laura proposa diferents recursos per treballar el feminisme: • Late night “El cielo con ella” (Nena Ràlvarez) com a alternativa a late nights masclistes. • Llibre “Toda mi violencia es tuya” (Carolina Juste) sobre violència des d’una òptica literària. • Monòleg “No solo duelen los golpes” de Pamela Palenciano. • “El diari violeta de la Carlota” (Gemma Lienas) per a adolescents, per detectar masclisme quotidià, pressió estètica i pressions socials. Anima a escoltar les dones i a observar com ocupen l’espai, ja que això pot revelar situacions de control o violència. El presentador afegeix una crida perquè les dones perdin la por de parlar als mitjans, citant el síndrome de l’impostor. Laura accepta la idea d’“adoctrinar” en el bon sentit: dotar de llenguatge i eines crítiques per identificar la violència. La secció es tanca amb agraïments i desitjant un bon cap de setmana. 19) Transicions musicals comercials start_second: 5139 end_second: 5374 section_title: Blocs musicals comercials i tornada a Ona Mediterrània section_summary: Sonen diverses cançons pop/urbano de relacions, ruptures i autoafirmació. Són temes més comercials, en castellà, que funcionen com a transició entre blocs. Després de la música, es torna a identificar l’emissora com a Ona Mediterrània i es dona pas a una nova secció cultural. 20) Presentació de Serra d’Or i experiment radiofònic start_second: 5374 end_second: 5515 section_title: Introducció a la revista Serra d’Or i objectiu del resum section_summary: Es presenta la revista Serra d’Or, històricament dirigida pel monjo mallorquí Josep Massot i Muntaner, com una de les grans publicacions de pensament i cultura en català. S’anuncia un “experiment radiofònic”: dedicar el temps de la secció a resumir i comentar el número de novembre, per mostrar la seva riquesa de continguts i temes, especialment el monogràfic sobre robots, cíborgs i post-humans. 21) Continguts destacats del número de novembre de Serra d’Or start_second: 5515 end_second: 6891 section_title: Monogràfic sobre robots i recorregut per articles, entrevistes i ressenyes section_summary: Es llegeix el sumari i es destaquen multitud de seccions: • Homenatge a Josep Massot i Muntaner, descrivint-lo com un monjo amb una energia i disciplina extraordinàries. • Articles d’opinió sota el lema “Insòlit” (sobre incendis, cooperació interautonòmica...). • Entrevista a la genetista Gemma Marfany sobre malalties rares i recerca. • Còmic Un replic del cervell (basat en Vicenç Pagès Jordà). • Dossier monogràfic “Robots, cíborgs, post-humans” amb textos sobre vida artificial, cos femení artificial, futur de robots i IA (crítica a campanyes d’IA que prometen “gaudir i no plorar”). • Articles sobre l’obra pictòrica de Joaquim Falcó. • Seccions de fe i pensament, biografies d’artistes (Lúcia Bartra, Marga Ximénez), conservació d’art. • Textos sobre Joan de Sagarra, Jesús Moncada, el jove director Miquel Mas Fiol, cineastes Celia Rico i Jaume Claret, i un recordatori del paper pioner de Joan Fuster en la ciència-ficció catalana. • Ressenyes literàries i de còmic (Oriol Canosa, Ada Klein, Saucier, Alzamora, Damià Berrera, Agualusa, Ricard Efa). • Secció musical de Miquel Pujador sobre novetats discogràfiques catalanes. Llocs finals per a mots encreuats i sudokus. El presentador subratlla que la revista és una eina cultural de gran valor necessari per entendre l’escena literària i artística actual. 22) Bon dia poesia: Black Friday i crítica al capitalisme consumista start_second: 8806 end_second: 9179 section_title: Inici de Bon dia poesia: Black Friday, consumisme i poemes de denúncia section_summary: S’obre el programa Bon dia poesia recordant que és Black Friday, i es critica aquesta festa importada dels EUA com a símbol d’una societat de consum i d’un capitalisme global dominat per una oligarquia. Es llegeixen poemes de Jorge Guillén (Consum), Raimon (Societat de consum) i Joan Brossa (Contratall), que denuncien la desigualtat, el saqueig i l’ús de la guerra i la repressió per mantenir el sistema. S’insisteix que el capitalisme crea un món desigual on uns pocs s’enriqueixen mentre milions pateixen pobresa, guerra i explotació. 23) Rap anticapitalista de Pablo Hasél i context de repressió start_second: 9179 end_second: 9439 section_title: Rap de Pablo Hasél contra el capitalisme i denúncia de la seva presó section_summary: Es punxa un llarg rap de Pablo Hasél que denuncia el capitalisme, la monarquia, les guerres imperialistes de l’OTAN i la manipulació mediàtica. El text incita a organitzar-se i a derrocar el sistema i els qui el dirigeixen (banquers, empresaris, polítics). A continuació, es recorda la situació legal de Pablo Hasél: empresonat des del 2021 per delictes d’“enaltiment del terrorisme” i “injúries a la corona” per les seves lletres i piulades. Es detalla que ha patit maltractaments i tortures sota gestió penitenciària de la Generalitat, posant en evidència la repressió política a l’Estat espanyol. 24) “Prova de vida”: nou poemari de Pablo Hasél i Verkami start_second: 9439 end_second: 9699 section_title: Presentació del llibre “Prova de vida” i crida al micromecenatge section_summary: Es presenta el nou llibre de poemes de Pablo Hasél, “Prova de vida”, que l’editorial Pol·len vol publicar mitjançant una campanya de Verkami. Es descriu el llibre com una demostració de vitalitat existencial escrita íntegrament a la presó, amb 9 capítols i poemes també en català, centrats en la lluita col·lectiva i la dignitat. Es llegeix un fragment d’un poema sobre l’1 d’Octubre, on s’afirma que la rebel·lia tornarà i s’anima a preparar-se per rebre-la. Es convida l’audiència a col·laborar amb la campanya de micromecenatge per fer possible l’edició. 25) Poesia de presos: Sarri, Kenia Hernández i Antonio Cereso start_second: 9699 end_second: 10453 section_title: Presos polítics d’arreu i poesia com a prova de vida section_summary: El programa s’obre a altres presos polítics internacionals: • Es punxa la cançó “Sarri Sarri” de Fermin Muguruza, recordant el poeta i pres basc Joseba Sarrionandia i la seva fugida en un altaveu. Es llegeix el seu poema “El pres palestí”, sobre un reclús palestí enganxat a la ràdio i dessedegat de llibertat i d’aigua. • Es canta una versió catalana d’una cançó tradicional napolitana sobre presos, mostrant com la presó és una realitat global. • Es presenta el cas de Kenia Hernández, defensora indígena amuzga empresonada a Mèxic per defensar presos polítics i protestar contra la privatització de carreteres, i es llegeix el seu poema “La trucada”, sobre la solitud a la presó i l’angoixa de no rebre la telefonada estimada. • Es menciona Antonio Cereso, activista mexicà empresonat 7 anys, i es llegeix el seu poema “Cinco pasos”, que descriu el camí minúscul entre la porta de la cel·la i la taula com a metàfora de la resistència diària. El programa acaba amb una proclamació rotunda: llibertat per a tots els presos polítics del món i crítica a l’existència mateixa de les presons com a eina del capital. 26) Música amb amor: presentació i context sobre Serrat start_second: 7039 end_second: 7399 section_title: Inici de Música amb amor: Joan Manuel Serrat i la polèmica lingüística section_summary: En el bloc Música amb amor, conduït per Nai Namor (Aina) i Tomeu Martí, es presenta Joan Manuel Serrat com a figura central de la sessió. Es debat el seu recorregut des de la Nova Cançó en català fins al predomini del castellà a la seva carrera posterior. Es recorda que Serrat va ser vinculat a la lluita per la llengua durant el franquisme però que, amb el temps, la seva major presència en castellà ha generat crítiques (fins i tot se’l titlla de “traïdor” en cançons com Jennifer dels Catarres). Es comenta l’episodi d’Eurovisió amb La, la, la, que inicialment havia de cantar en català però que finalment va interpretar Massiel en castellà, després que Serrat s’hi negués. 27) Cançons de Serrat en català i intertextualitat amb Antònia Font start_second: 7399 end_second: 7968 section_title: Paraules d’amor, joventut i versions en la cançó catalana section_summary: Es punxen diverses cançons primerenques de Serrat en català: Cançó de matinada, Ara que tinc 20 anys i sobretot Paraules d’amor, que Aina destaca com la seva preferida. Es subratlla la bellesa de la lletra, la senzillesa i la força emocional de la història d’amor adolescent. Es connecta Paraules d’amor amb una cançó d’Antònia Font que hi fa referència explícita (“Paraules d’amor senzilles i tendres”), mostrant la intertextualitat entre generacions de la cançó catalana. Es comenta la percepció que Serrat i Llach tenien més veu de joves, però més gust i matís interpretatiu de grans. 28) Serrat i poetes musicats: Machado i Miguel Hernández start_second: 7968 end_second: 8731 section_title: Serrat com a pont entre poesia i cançó: Machado i Hernández section_summary: El bloc es desplaça cap a la faceta de Serrat com a músic de poetes en castellà. Es recorda que molts oients van descobrir Antonio Machado i Miguel Hernández gràcies a les seves cançons. Es punxa Para la libertad i sobretot l’adaptació de l’“Elegía a Ramón Sijé” de Hernández (“En Orihuela, su pueblo y el mío…”), considerada una de les peces més emotives de la sessió. Es fa notar que Serrat va fer una gran contribució a la difusió d’aquests poetes, fet que compensa parcialment les crítiques per la seva tria lingüística. Tot i això, Tomeu Martí manté una crítica política a Serrat (i Sabina) per la seva posició davant el procés d’autodeterminació català, considerant que han prioritzat interessos de mercat. 29) Tancament de Música amb amor: Petit País i humor final start_second: 8731 end_second: 8806 section_title: Cloenda de Música amb amor i recordatori del Petit País section_summary: El programa musical es tanca recordant que està patrocinat pel bar cultural Petit País, “més que un bar de fa la nit”. S’anuncia l’activitat “Ocellada”, un acte poètic amb guitarra en el marc de Sant Llompart, i s’anima la gent a reservar entrada via Instagram. El to és distès i simpàtic, amb broma interna sobre no perdre el patrocini. Es remarca la funció del bar com a espai cultural i de Amistat al barri. 30) Bon dia poesia: introducció al Black Friday i consumisme (ja inclòs a la secció 22 per continuïtat de bloc) Aquestes seccions reflecteixen els moments on comencen realment els temes (no només els anuncis previs) i agrupen de forma coherent els diferents blocs d’aquest episodi complet de Bon Dia i Bona Vida i els seus espais derivats a Ona Mediterrània.

  • Bon Dia i Bona Vida del 27/11/2025

    Programa Matinal amb actualitat, anàlisi i agenda cultural, presentat per en Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.

  • 2h 55min

    Actualitat, feminisme i cultura a Ona Mediterrània

    Panorama general de l’episodi Aquest episodi de Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània combina actualitat política, anàlisi feminista i cultura (cinema, literatura i memòria històrica), amb diverses entrevistes i seccions especialitzades. Al llarg del programa es: Repassa la premsa del dia i les principals notícies de les Illes Balears i dels Països Catalans. Aborda amb profunditat el 25N i la violència masclista, tant des del punt de vista jurídic, polític i mediàtic com des del moviment feminista. Analitza el franquisme encara present en l’Estat espanyol i el cas del fiscal general de l’Estat condemnat, amb una mirada jurídica molt crítica. Presenta una llarga entrevista amb Toni Vives sobre política catalana, Barcelona, geopolítica (Índia, Aràbia Saudita, projecte Neom) i el futur del moviment per la República Catalana. Dóna espai a la cultura local: cinema (projecte Cinema Lliure i Cinema Lliure Talks), literatura comparada i memòria de Neus Català, així com la situació de la creació audiovisual balear. Tanca amb una secció de focus internacional sobre Ucraïna, Venezuela, Israel-Líban, Taiwan-Xina-Japó i el paper desestabilitzador de Donald Trump. Principals blocs temàtics 1. Actualitat informativa i 25N Eixos clau: • Violència masclista: - Dades estremidores a Balears: 62.000 denúncies en 10 anys, un augment del 40% i més de 4.000 dones sota vigilància policial. - Es remarca que aquestes xifres només recullen els casos denunciats, per tant la realitat és encara més greu. - Es parla de violència vicària: 65 menors assassinats a l’Estat des de 2013, 2 el 2025. • Cobertura mediàtica i institucions: - Repassada a titulars de Diari de Balears, VilaWeb, Última Hora, Diario de Mallorca i Mallorca Daily Bulletin. - Gran presència del 25N: manifestacions, respostes institucionals, crítiques a programes "de mínims" o insuficients. - Notícies de fons: turisme massiu de creuers, universitat privada a Mallorca, política lingüística i drets lingüístics, corrupció i casos judicials. "Les dades no són opinables, perquè parlen per elles mateixes." — Anna Rosa Abejón 2. Conversa política amb Toni Bannassa Temes principals: • 50 anys de la mort de Franco i continuïtat del franquisme - S’explica que l’Estat ha preferit commemorar la restauració monàrquica i no la fi de la dictadura. - Es defensa que el règim del 78 és hereu directe de la voluntat del dictador, especialment en la figura del rei i en l’estructura de poder. • Fundació Francisco Franco i doble vara de mesurar - Toni Bannassa es declara, en principi, contrari a il·legalitzar partits i fundacions, però denuncia la hipocresia: - S’han il·legalitzat desenes d’organitzacions de l’esquerra abertzale. - En canvi, s’ha permès organitzacions que legitimen o glorifiquen la dictadura i les seves idees genocides. - Reivindica aplicar les mateixes lleis a totes les ideologies que legitimin la violència. • 25N i divisió del moviment feminista - Dona suport total a la lluita feminista, però es mostra preocupat per l’existència de dues manifestacions confrontades des de fa anys. - Ho veu com una expressió del "caïnisme" dels moviments de minories. • Masclisme social i xarxes - Analitza comentaris masclistes a xarxes contra jutgesses especialitzades en violència de gènere. - Parla de reviscolament del patriarcat i la misogínia i d’una reculada de segles en determinats sectors socials. • Escàndol del fiscal general de l’Estat - Denúncia jurídica contundent per la filtració del sentit de la sentència del Tribunal Suprem abans que estigui redactada i notificada. - Ho qualifica d’"autèntica vergonya democràtica i jurídica" i d’indefensió flagrant. - Creu que el fiscal general té moltes possibilitats de guanyar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. - Veu un missatge de fons: "això no se toca; si ho toques, aniran per tu", generant por i descrèdit de les institucions judicials. 3. Entrevista extensa a Toni Vives: política, Barcelona, món Perfil de l’entrevistat: Toni Vives, procedent del catalanisme polític, ex-regidor de Barcelona, escriptor i consultor urbà internacional (Índia, Neom a Aràbia Saudita). 3.1. Balanç de la política catalana i del procés • Defensa amb orgull la seva etapa en política institucional com a vocació de servei públic. • Reivindica que l’independentisme, marginal als 16-17 anys, ha esdevingut eix central del debat polític. • Reconèixer errors: - Massa resistencialisme i poc ús professional de les eines de poder, al nivell que ho fa l’adversari. - Manca d’actualització d’eines i lideratges després del 2017. • Sobre el pessimisme actual: - Creu que és comprensible però no es pot caure en la ingenuïtat ni en la resignació. - Cal autocrítica profunda i replantejament estratègic. - Reclama escoltar molt més el jovent (15-25 anys), clau per al futur del moviment. "Això no va d’un empat. Aquí no empatarem mai. Algú guanya, i jo vull que guanyem nosaltres." 3.2. Barcelona, capital catalana i global • Afirmació rotunda: - Si Barcelona renuncia a ser capital dels Països Catalans, queda condemnada a la irrellevància mundial. - Sense ambició de ser capital global, Barcelona tampoc té sentit. • Autocrítica sobre el turisme massiu i la "turistificació": - Admet que la seva generació va ser massa tova i va infravalorar els efectes del model turístic. 3.3. Carrera d’escriptor • Ha publicat novel·la i teatre; ho viu com un ofici d’"artesà" més que no d’artista. • L’escriptura li serveix com a extensió del seu compromís artístic i polític. 3.4. Experiència internacional: Índia i projecte Neom • Va treballar a l’Índia en la transformació urbana de Pune (uns 5 milions d’habitants). • Posteriorment entra al projecte Neom a l’Aràbia Saudita: - Regió especial de la mida de Bèlgica, impulsada pel príncep hereu Mohamed bin Salman. - Té vocació de zona econòmica especial altament tecnificada, amb: - Una ciutat projectada per a 10 milions d’habitants el 2050. - Gran port logístic i industrial. - Resorts turístics, incloent-hi pistes d’esquí i desenvolupament de la costa del Golf d’Aqaba. - Objectiu: diversificar l’economia post-petroli i esdevenir aparador del món àrab. • Sobre l’Aràbia Saudita: - Jove, amb mitjana d’edat <30 anys i alt nombre de titulats universitaris formats als EUA. - Reconeix l’absència total de democràcia i deixa clar que ni ell ni el règim pretenen blanquejar-ho. - Però detecta un procés de liberalització social que irradia al món àrab, en un context on la legitimitat de les no-democràcies (Xina, etc.) ha crescut. 3.5. Mirada global sobre el cas català • Entre elits internacionals, la qüestió catalana era molt coneguda i generava perplexitat: - Un conflicte profund en un estat que es ven com a democràcia consolidada. - Sobretot perquè Catalunya i el conjunt dels Països Catalans són una de les parts més desenvolupades de l’Estat, fet poc habitual en conflictes nacionals. • Considera que el cas català ha servit d’exemple internacional de reivindicació de la identitat i de la nació dins el cor del món occidental. 3.6. Crítica a certa esquerra i auge de l’extrema dreta • Cita Joan Crexell: "El perill de la dreta és el cinisme; el perill de l’esquerra és la utopia o la quimera." • Actualitza la idea: ara també hi ha una esquerra molt cínica: - Partits que es proclamen molt d’esquerres però que no han aportat solucions reals. - Discurs "messiànic" i humanista, però gestió sectària i buida. - Això ha alimentat directament la ultradreta en barris populars (cas Badalona com a exemple claríssim). 3.7. Mallorca com a base i futur • Valora Mallorca com un lloc estratègic (aeroport, connexions, qualitat de vida) i com una oportunitat per construir una capital cultural i política global lligada a la seva cultura pròpia. • Afirma que posa el seu bagatge internacional al servei de la llibertat nacional i que encara li queden "uns quants anys per donar guerra". 4. Feminisme i 25N amb Anna Rosa Abejón (Podem) Eixos de l’entrevista: • Valoració del 25N - Bona participació tot i el fred. - Interès més gran per parlar de dades i estructures que de polèmica interna. • Dues manifestacions feministes - Negar que el més important sigui la "divisió" mediàtica. - Aclara la posició: - Un feminisme que exclou les dones trans no és feminista, sinó transfòbic. - Les dones trans pateixen violències específiques (tortures, exclusió laboral), però provenen del mateix sistema patriarcal. • Dades de violència masclista (Balears i Estat) - Repàs de xifres ja destacades (62.000 denúncies, 43 dones assassinades des de 2020 a Balears, 1.330 dones assassinades a l’Estat des de 2013, etc.). - Subratlla la violència estructural i global. - Analitza també qui pateix més: dones migrants, dones amb discapacitat, dones trans, dones racialitzades. • Negacionisme i jovent - Preocupació per l’augment de discursos negacionistes i antifeministes, especialment entre joves homes. - Explica la lògica del populisme: oferir solucions fàcils a problemes complexos i convertir els homes en "víctimes" d’un suposat feminisme radical. "El populisme ofereix solucions fàcils a problemes molt complexos." • Crítica a les institucions actuals - Considera que no fan suficient i, pitjor encara, governen amb partits que negaven la violència de gènere. - Cita l’exemple de Feijóo i el seu rebuig a lleis com la del "només sí és sí". • Tasques de Podem - Defensa de les lleis feministes aprovades (llei del només sí és sí, llei trans, etc.). - Voluntat de seguir fent pedagogia i denunciant el retrocés de drets i la ola reaccionària. 5. Cinema Lliure i Cinema Lliure Talks Entrevista amb Àlex Serra i Paula Lavasull sobre el projecte Cinema Lliure i el cicle Cinema Lliure Talks. 5.1. Què és Cinema Lliure? • Mostra de cinema independent i d’autor, d’accés lliure i gratuït, que es projecta: - A platges i espais oberts de Catalunya i Mallorca. - Amb 14 edicions acumulades; a Mallorca, la 5a edició serà l’any vinent. • Posada en valor del cinema d’autor català, estatal i europeu, amb gran pantalla i entorn privilegiat. 5.2. Cinema Lliure Talks (3a edició, 1a presencial) Objectiu: crear un pont entre públic, estudiants i professionals del cinema a través de projeccions i col·loquis. Sessions a Mallorca: 2 de desembre – Edifici de la Riera (UIB, Palma) – 18:15 Projecció de L’edat imminent (pel·lícula col·lectiva sorgida de la Pompeu Fabra). Col·loqui virtual amb membres del col·lectiu Vigília: Laura Serra (productora executiva), Ariadna Molins (coguionista) i Miquel Mas (protagonista). Moderació de Laia Codina. 3 de desembre – Biblioteca Can Sales (Palma) – 18:15 Sessió dedicada a curtmetratges balears: La Parça de Guillem Miró. Guaret de Josep Alorda. Catalina i Magalú de Maria Pujalte. Col·loqui amb els directors, moderat per Marta Hierro. 4 de desembre – Biblioteca Can Torró (Alcúdia) – 18:00 Projecció de Salve Maria de Mar Coll. Col·loqui amb Aina Calleja, muntadora del film, sobre el paper del muntatge en la construcció de la narrativa. 5.3. Públic objectiu i implicació institucional • Activitats obertes a tothom, però especialment orientades a: - Estudiants de cinema i de comunicació audiovisual. - Aficionats al cinema que vulguin entendre el procés creatiu i productiu. • Reconeixen el suport de l’IEB, el Consell de Mallorca, la Diputació de Barcelona, l’ICUB, etc., tot i que sempre es necessita més suport institucional i cobertura mediàtica. • Consideren clau reforçar l’indústria audiovisual balear com a alternativa (o complement) al model turístic, i valoren molt positivament el talent emergent a Mallorca i la seva connexió amb Catalunya. 6. Literatura comparada i memòria: Neus Català i La pell freda Secció amb Marisa Cerdó dedicada a la literatura comparada, aquesta vegada centrada en el tema de la resiliència. 6.1. Obres analitzades • La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol (2002) - Novel·la que esdevé best-seller, traduïda a nombroses llengües. - Adaptada al cinema (2017, direcció de Xavier Gens, rodatge a Lanzarote). - Trama: un home sense nom arriba a una illa aparentment deserta, on només hi ha un enigmàtic habitant (Batiscafó). Cada nit, l’illa és atacada per criatures marines (una mena de "granotots"), i han de resistir. - Gènere barreja aventura, terror i reflexió antropòlica. - Marisa destaca la capacitat narrativa i la cinematograficitat de Sánchez Piñol, així com la seva teoria sobre com escriure una novel·la comercial (conflicte a la pàgina 20, pregunta/resposta a cada capítol, etc.). • Un cel de plom, de Carme Martí (2013) - Biografia novel·lada de Neus Català (1915–2019), supervivent dels camps nazis. - També adaptada al cinema (2023, direcció de Miquel Romans, amb Nausicaa Bonnín com a Neus Català) i al teatre (monòleg de Mercè Arànega). - Segueix la trajectòria de Neus: guerra civil, pas de frontera amb 30 infants, resistència francesa, deportació a Ravensbrück, retorn i llarga vida a l’exili. 6.2. Tema central: la resiliència • Neus Català com a paradigma de resiliència i coherència: - Va sobreviure a l’horror del camp, però els moments més durs arriben després, a l’hora de refer la vida amb el trauma al cap. - Se sent "presa de les pròpies emocions" en ser alliberada. - Dificultat afegida: ningú vol escoltar el seu relat; hi ha negacionisme o incomoditat. - Només quan coneix Montserrat Roig (autora de Els catalans als camps nazis) pot començar a verbalitzar el que ha viscut. "Era lliure, però tenia el cor tan oprimit que no me sentia lliure, sinó presonera de les pròpies emocions." — Neus Català, segons Carme Martí • Escena colpidora: veient un documental sobre camps de concentració a la televisió, el seu fill li diu: "Mama, és per això que tu crides els vespres?" Ella ni tan sols sabia que cridava de nit. • Carme Martí combina testimoni oral (hores d’enregistraments) amb una escriptura literària que fa d’"artesana" del relat, respectant al màxim la veu de Neus. • La pell freda també tracta la resiliència, però des d’un angle de ficció fantàstica: - El protagonista (anomenat College per Batiscafó) s’enfronta repetidament als atacs de les criatures marines. - Al final, descobreix elements d’humanitat en l’"enemic", trencant la frontera radical entre "ells" i "nosaltres". - Hi ha una reflexió antropològica sobre la deshumanització de l’altre. • Marisa proposa llegir ambdues obres com a exercicis complementaris sobre com afrontar l’horror: - Una des de la memòria històrica real. - L’altra des de la metàfora fantàstica. • Tanca la secció amb la cançó "Els elefants" d’Oques Grasses, subratllant el vers: "He après a caure cap amunt." Com a síntesi poètica de la resiliència. 7. Focus internacional amb Joan Manuel López Nadal Secció de geopolítica on es repassen diversos conflictes internacionals i el paper desestabilitzador de Donald Trump. 7.1. Pla Trump–Putin per a Ucraïna • Existiria (segons fonts comentades) un pla de 28 punts dissenyat per un assessor de Trump (Viktor Bitcoff) i un assessor oligarca de Putin. • El pla equival a una capitulació d’Ucraïna: - Cessió d’una gran part del territori. - Oblit dels crims de guerra russos i del segrest de milers de nins ucraïnesos. • Zelenski i Ucraïna el rebutgen, i també la Unió Europea, que hi veu un segon Múnic (1938): - Comparació amb la cessió de Txecoslovàquia a Hitler. - Es tem que donar la victòria a l’agressor encoratjaria noves agressions (Polònia, repúbliques bàltiques...). • Europa entén que ha de donar suport a Ucraïna no només per solidaritat, sinó per interès propi. 7.2. Venezuela i amenaça d’intervenció • Trump justifica una presència militar al Carib amb la lluita contra els càrtels de la droga. • Joan Manuel denuncia execucions extrajudicials (bombardejar embarcacions sense garanties ni proves) i un encerclament militar de Venezuela. • Tot i no tenir simpaties per Nicolás Maduro, sosté que: - L’amenaça exterior reforça el tancament patriòtic al voltant del règim. - La doctrina "Amèrica pels nord-americans" reedita la doctrina Monroe i els intervencionismes històrics a Amèrica Llatina (Xile 73, Guatemala, Nicaragua...). 7.3. Israel, Líban i genocidi • Es condemna el bombardeig indiscriminat d’Israel al sud del Líban amb el pretext de combatre Hezbollah. • Es qualifica l’Estat d’Israel amb el govern Netanyahu com a estat genocida i terrorista que no respecta el dret internacional. • Esmenta una campanya per expulsar Israel de l’ONU, que ell mateix ha signat, diferenciant clarament entre estat i poble jueu (per evitar l’acusació d’antisemitisme). 7.4. Tensions al Pacífic: Taiwan, Xina i Japó • Declaracions de la primera ministra japonesa sobre la necessitat de defensar Taiwan en cas d’agressió de la Xina. • La reacció de Xina és desmesurada, amb sancions i escalada de tensió. • Joan Manuel alerta que un conflicte a l’Indo-Pacífic, sumat als altres, pot tenir un impacte global enorme. 7.5. Trump com a factor global de risc • El conductor i Joan Manuel coincideixen a descriure Trump com a imprevisible (mercurial), que: - Canvia de posicions sobtadament (guerres comercials, relació amb la Xina, Índia, Brasil...). - Utilitza aranzels i sancions de forma capritxosa, sovint per venjances personals. • Es pregunta fins a quin punt Europa pot refiar-se dels EUA mentre Trump sigui president. 8. Tancament del programa • El programa es tanca recordant la continuïtat de la graella d’Ona Mediterrània i la importància de seguir informats a través de dBalears i la pròpia ràdio. • Es destaca l’ambient de tempesta meteorològica i política, i l’èmfasi constant del programa en els drets humans, la llibertat d’expressió, la lluita feminista i el compromís artístic i polític. Interlocutors Tomeu Martí (conductor de Bon Dia i Bona Vida) Toni Bannassa (analista polític i jurista) Toni Vives (ex-polític, escriptor, consultor urbà) Anna Rosa Abejón (responsable de feminismes a Podem Illes Balears) Àlex Serra (Cinema Lliure) Paula Lavasull (Cinema Lliure) Marisa Cerdó (crítica i mediadora literària) Joan Manuel López Nadal (diplomàtic, analista internacional) (També apareixen breus intervencions d’altres veus en falques, seccions informatives i peces musicals.) Tags Ona Mediterrània Bon Dia i Bona Vida 25N violència masclista violència vicària feminisme dones trans Podem política catalana independència República Catalana franquisme monarquia espanyola Tribunal Suprem fiscal general de l’Estat drets humans Ucraïna Rússia Donald Trump Unió Europea Venezuela doctrina Monroe Israel Gaza Líban Hezbollah Taiwan Xina Japó Aràbia Saudita Neom Índia Barcelona turisme turisme massiu turisme i llengua Països Catalans cinema Cinema Lliure Cinema Lliure Talks curtmetratges balears indústria audiovisual literatura comparada Neus Català camps nazis Ravensbrück Un cel de plom La pell freda Albert Sánchez Piñol Carme Martí resiliència memòria històrica Oques Grasses dBalears Sections [Nota: Els temps són aproximats i es basen en els "--second: X--" de la transcripció.] 1. Presentació del programa i avanç de continguts start_second: 0 end_second: 172 section_title: Inici de Bon Dia i Bona Vida i sumari del dia section_summary: El conductor presenta el programa matinal Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània, recorda que emet des de Can Alcover, Espai de Cultura, i avança la programació del matí: repàs de premsa (Diari de Balears, VilaWeb), connexió amb Toni Bannassa, emissió d’una entrevista de la plataforma audiovisual Vida.cat, conversa amb Cinema Lliure Talks, secció de literatura comparada amb Marisa Cerdó i focus internacional amb Joan Manuel López Nadal. 2. Peça musical i microrecomanació cultural start_second: 172 end_second: 411 section_title: Recomanació musical "Bugambílies" i introducció amable section_summary: S’emet una peça vinculada a la cançó "Bugambílies" de Pau Vallvé (comentada per Maria Nadal). El text descriu la cançó com una peça tendre, lúcida i revolucionària en la seva discreció, que es fixa en "preguntes petites que contenen tot" i en la veritat dita amb elegància. Es convida l’audiència a escoltar-la com una "bona companyia sonora". 3. Sumari periodístic del matí i agenda del programa start_second: 411 end_second: 469 section_title: Repassada de temes i agenda del dia section_summary: Es concreta el dia (26 de novembre de 2025) i es detallen les seccions del programa: Titulars de Diari de Balears i VilaWeb. Emissió d’un programa de la plataforma Vida.cat. Entrevista política amb Anna Rosa Abejón (Podem). Conversa sobre cinema amb Cinema Lliure Talks. Secció de literatura comparada amb Marisa Cerdó. Focus internacional amb Joan Manuel López Nadal. 4. Repassada de premsa: Diari de Balears i VilaWeb (1a tongada) start_second: 469 end_second: 953 section_title: Titulars informatius: violència masclista, turisme i llengua section_summary: El programa llegeix i comenta els principals titulars de Diari de Balears i VilaWeb: Manifestacions massives contra la violència masclista pel 25N. Programa d’intercanvis lingüístics amb Alemanya i França per a centres educatius públics. Dades de turisme de creuers: més de 2,4 milions de creueristes fins a l’octubre. Denúncies de treballadors d’IB3 contra el seu director general per amenaces i coaccions arran de mobilitzacions. Reflexions sobre turisme com a font de minorització del català i necessitat de reforçar l’autoestima lingüística. Informació sobre el 25N al Parlament i a municipis com Manacor. A VilaWeb, seguiment crític de la gestió de la DANA al País Valencià (llibre 20-11 de Lucas Marco) i altres temes: auge de la extrema dreta entre joves europeus, feminisme al carrer, litigi per les pintures de Sixena. 5. Opinió i previsió meteorològica start_second: 817 end_second: 953 section_title: Articles d’opinió i el temps section_summary: Es repassa la secció d’opinió de Diari de Balears amb articles sobre futur no franquista, antifeixisme, resistència palestina i corrupció política a Espanya. Després, una locució meteorològica descriu les conseqüències de les tempestes de calamarsa de la nit anterior i anuncia un temps encara fred i ventós, amb temporal marítim que s’anirà relaxant els dies següents. 6. Connexió publicitària i entradeta a l’entrevista de Vida.cat start_second: 1016 end_second: 1155 section_title: Anuncis i transició a continguts d’entrevista section_summary: Es recorda que s’emetrà una entrevista produïda per la plataforma Vida.cat i, abans, una connexió amb Toni Bannassa. S’insereixen falques publicitàries (revista L’Estel, clínica dental Planes Mariano i recordatori de la 88.8 FM). S’anuncia que la conversa amb Bannassa abordarà tres temes d’actualitat. 7. Conversa amb Toni Bannassa (I): franquisme i monarquia start_second: 1183 end_second: 1333 section_title: 50 anys de Franco i continuïtat del règim del 78 section_summary: Es debat sobre la commemoració dels 50 anys de la mort de Franco. Toni Bannassa denuncia que les institucions espanyoles han preferit celebrar els 50 anys de la restauració borbònica, una decisió directa del dictador. Argumenta que el règim del 1978 és hereu de la dictadura, sobretot pel que fa a la jefatura de l’Estat i el nucli ideològic. Recorda la famosa frase "està tot atado y bien atado" i sosté que molts elements clau del franquisme perduren intactes. 8. Toni Bannassa (II): il·legalització i doble vara de mesurar start_second: 1309 end_second: 1432 section_title: Llei de partits, esquerra abertzale i Fundació Francisco Franco section_summary: Bannassa explica que, per principi, és contrari a la il·legalització d’ideologies, partits o fundacions, i defensa la màxima llibertat ideològica possible. Però denuncia la incoherència d’haver il·legalitzat desenes d’organitzacions de l’esquerra independentista basca mentre es permet l’existència d’entitats que glorifiquen el franquisme i legitimen una dictadura responsable de centenars de milers de morts. Reclama aplicar la llei de forma igual a qualsevol estructura que legitimi la violència política, recordant que la dictadura franquista va ser una de les formes de violència més extremes del segle XX a l’Estat. 9. Toni Bannassa (III): 25N, masclisme i sentència al fiscal general start_second: 1432 end_second: 2062 section_title: Feminisme, reviscolament masclista i escàndol judicial section_summary: En aquesta part s’aborden tres qüestions: 25N i moviment feminista: es reconeix la força de la lluita feminista i es lamenta la divisió en dues manifestacions. Veu en aquesta ruptura una dinàmica destructiva comuna a molts moviments reivindicatius de minories. Masclisme social: comenta l’entrevista a jutgesses de violència de gènere a Diario de Mallorca i la quantitat de comentaris masclistes rebuts a xarxes, interpretant-ho com un retorn agressiu del patriarcat. Fiscal general de l’Estat: analitza des del dret la filtració del sentit de la sentència del Tribunal Suprem abans de redactar-la i notificar-la. La qualifica d’anomalía processal gravíssima que vulnera el dret fonamental a la tutela judicial efectiva. Considera molt probable que un recurs d’empara al Constitucional prosperi. Interpreta la maniobra com un avís a qui s’atreveixi a desafiar determinats poders de l’Estat, alimentant la por i el descrèdit de la judicatura. 10. Introducció a l’entrevista amb Toni Vives (Vida.cat) start_second: 2086 end_second: 2132 section_title: Presentació de Toni Vives section_summary: Es presenta Toni Vives com una persona que "ha viscut moltes vides en una sola" i que ja és percebut com "mig mallorquí". S’explica que l’entrevista recull una primera part del seu recorregut vital i polític. 11. Toni Vives (I): compromís polític i balanç del catalanisme start_second: 2132 end_second: 2413 section_title: Vocació de servei, procés independentista i errors del catalanisme section_summary: Vives reivindica la seva etapa com a regidor a Barcelona i militant independentista com un exercici de vocació de servei públic. Explica que quan ell i altres joves militaven per la independència eren una minoria molt petita, i que avui qualsevol debat polític passa inevitablement per l’horitzó independentista. Reconeix, però, que el catalanisme ha pecat d’excés de resistencialisme i d’una certa ingenuïtat sobre com es guanya el poder i s’exerceix. Reclama aprendre de l’adversari pel que fa a ús d’eines i estratègies. 12. Toni Vives (II): Barcelona, capital catalana i global start_second: 2413 end_second: 2548 section_title: Barcelona entre la catalanitat i el món section_summary: Vives defensa que Barcelona ha de ser alhora capital dels Països Catalans i ciutat global. Si renuncia a la seva funció nacional, es condemna a la irrellevància; si renuncia a mirar el món, perd sentit com a ciutat líder. Fa autocrítica sobre la gestió del turisme, reconeixent que no es van veure a temps els efectes devastadors de la "turistificació". 13. Toni Vives (III): trajectòria literària start_second: 2548 end_second: 2635 section_title: Escritor artesà i crida interior section_summary: Vives parla de la seva activitat com a escriptor de novel·la i teatre. Es defineix com un "artesà" de l’escriptura sense ínfules d’artista. Entén escriure com una forma de vocació de servei però també com una necessitat personal de donar sortida a una "crida interior". 14. Toni Vives (IV): consultoria urbana a l’Índia i entrada a Neom start_second: 2635 end_second: 2807 section_title: De Pune (Índia) a Neom (Aràbia Saudita) section_summary: Després de sortir de la política institucional, Vives rep encàrrecs a diversos llocs del món, especialment a l’Índia, on treballa en la transformació urbana de Pune. A partir d’aquesta experiència, és cridat al projecte Neom a l’Aràbia Saudita, on exerceix com a responsable de desenvolupament urbà. Descriu la regió de Neom (mida de Bèlgica) al nord-oest d’Aràbia Saudita, fronterera amb Jordània, Israel i Egipte, i parla del simbolisme d’un punt on quatre països haurien de poder conviure en pau. 15. Toni Vives (V): què és Neom i quin model proposa start_second: 2807 end_second: 2933 section_title: Neom com a zona econòmica especial i aparador del món àrab section_summary: Vives defineix Neom com una zona econòmica especial que vol ser aparador del futur del món àrab. Té legislació pròpia i vol atraure talent global i universitats de prestigi, sota un discurs de sostenibilitat. Explica que s’hi projecta una gran ciutat per a 10 milions d’habitants i diversos nuclis logístics, industrials i turístics, incloent-hi ports i resorts en el Golf d’Aqaba. 16. Toni Vives (VI): democràcia, món àrab i legitimitat de les no-democràcies start_second: 2933 end_second: 3151 section_title: Entre la liberalització saudita i la defensa de la democràcia liberal section_summary: Vives rebutja clarament qualsevol blanqueig del règim saudita: l’Aràbia Saudita no és una democràcia ni pretén ser-ho, ni tampoc hi ha una demanda social massiva en aquest sentit. Distingir això d’un procés de liberalització social que podria tenir impacte al món àrab. Situa el debat dins un context global on potències com la Xina han legitimat models no democràtics. Defensa, però, que malgrat tots els problemes, els països que mantenen llibertat d’expressió, separació de poders i drets fonamentals tenen un bé irrenunciable que cal preservar. 17. Toni Vives (VII): mirada internacional sobre el cas català start_second: 3151 end_second: 3265 section_title: Com es veu la qüestió catalana al món section_summary: Vives explica que en els cercles internacionals on s’ha mogut, la situació catalana era molt coneguda, generant perplexitat en veure la profunditat del conflicte dins un estat que es presenta com a democràcia consolidada. Destaca que Catalunya i els Països Catalans són una de les zones més desenvolupades de l’Estat espanyol, cosa que trenca l’esquema habitual de conflictes nacionals en regions empobrides. Creu que el moviment català ha estat exemple per a altres nacions i civilitzacions que veuen com, fins i tot al cor d’Occident, la identitat nacional és central per prosperar. 18. Toni Vives (VIII): diagnòstic del moviment independentista i crítica a certa esquerra start_second: 3265 end_second: 3557 section_title: Pessimisme justificat, ingenuïtat i auge de l’extrema dreta section_summary: Vives reconeix que el pessimisme després del 2017 és comprensible, però reclama autocrítica severa i un replantejament d’eines i lideratges. Subratlla la necessitat d’incorporar el jovent i d’abandonar la ingenuïtat tant sobre les pròpies forces com sobre l’adversari. A partir d’una cita de Joan Crexell, sosté que avui també hi ha una esquerra cínica que fa grans proclames humanistes, però actua amb interès sectari, sense aportar solucions reals. Això ha alimentat l’ultradreta, com s’ha vist a Badalona, on el vot de protesta acaba abraçant opcions reaccionàries després d’haver "provats tots els altres". 19. Toni Vives (IX): Mallorca, projecció global i servei a la llibertat start_second: 3609 end_second: 3732 section_title: Mallorca com a plataforma i recàrrega de bateries section_summary: Vives parla de Mallorca com un lloc des d’on "vius a qualsevol banda" gràcies a les connexions aèries, però també com una societat amb capacitat i necessitat d’autoestima cultural. Proposa convertir Palma i l’illa en una capital mundial en aquells àmbits on són competitivament forts, començant per la seva cultura diversa. Assegura que tota la seva experiència acumulada la posa al servei de la llibertat nacional i que la seva estada a Mallorca li serveix per recarregar bateries i continuar donant guerra. 20. Transició musical i retorn a l’actualitat start_second: 3762 end_second: 3994 section_title: Música i reentrada informativa section_summary: S’emet una cançó (ambient de plaça, vida quotidiana de barri) i es torna a la línia habitual del programa. Es recorda que es repassarà de nou l’actualitat i s’introdueix el bloc següent d’entrevista política. 21. Repassada de premsa (2a tongada) i context per a l’entrevista amb Anna Rosa Abejón start_second: 3994 end_second: 4512 section_title: Més titulars: educació, universitat, economia i cultura section_summary: Es continuen repassant titulars de Diari de Balears, Mallorca Daily Bulletin, Última Hora i Diario de Mallorca: Augment de vendes comercials. Salaris de polítics de les Illes (entre els pitjor pagats de l’Estat segons alguns mitjans). Projecte de Universitat de Mallorca i universitat privada impulsada per PP i Vox. Casos judicials de corrupció. Presentació del nou disc de Joan Bibiloni. Dades de turisme d’habitatges i preus. Nadal, futbol, i altres curiositats. Aquest bloc serveix de pont cap a l’entrevista amb Anna Rosa Abejón centrada en el 25N. 22. Entrevista amb Anna Rosa Abejón (I): balanç del 25N start_second: 4587 end_second: 4730 section_title: Mobilitzacions del 25N i "divisió" del moviment feminista section_summary: Anna Rosa Abejón valora positivament la participació en les mobilitzacions del 25N, malgrat el fred. Rebutja centrar el debat en el titular de la "divisió" del feminisme per l’existència de dues manifestacions: afirma que l’important és que totes són dones al carrer. Aclareix, però, que per ella i per Podem, un feminisme que exclou les dones trans no és feminisme sinó transfòbia. 23. Anna Rosa Abejón (II): dades i violència estructural start_second: 4730 end_second: 5013 section_title: Xifres de la violència masclista i col·lectius més vulnerables section_summary: Abejón repassa les dades de violència masclista a les Illes i a l’Estat: augment de denúncies, dones assassinades, violència vicària, violacions diàries, etc. Subratlla que hi ha una violència estructural i global que colpeja totes les dones, però especialment les migrants, les dones amb discapacitat (més del 40% han patit violència), les dones trans i les dones racialitzades. Considera que negar qui està més en risc també és una forma de violència. 24. Anna Rosa Abejón (III): negacionisme, joves i tasca de Podem start_second: 5013 end_second: 5516 section_title: Populisme antifeminista i resposta política section_summary: Abejón analitza com el populisme de dretes i ultradretes ofereix solucions fàcils a problemes complexos i converteix homes (sobretot joves) en suposades víctimes del feminisme. Denuncia que aquesta narrativa està "calant" també en altres sectors socials. Critica que institucions governades per coalicions amb partits negacionistes de la violència de gènere envien missatges devastadors, com l’amenaça de derogar lleis com la del només sí és sí. Explica que des de Podem treballen per defensar aquestes lleis, fer pedagogia feminista i denunciar el retrocés de drets. 25. Pont musical cap al bloc de cinema start_second: 5543 end_second: 5931 section_title: Música i pausa abans de parlar de cinema section_summary: Es dona pas a cançons (incloent-hi un estàndard tipus "It’s Oh So Quiet") que funcionen com a transició sonora abans d’entrar en el bloc dedicat al cinema i les xerrades de Cinema Lliure Talks. 26. Cinema Lliure Talks (I): presentació del projecte start_second: 5931 end_second: 6062 section_title: Què és Cinema Lliure i com ha anat l’edició d’estiu section_summary: Tomeu Martí entrevista Àlex Serra i Paula Lavasull. Expliquen que Cinema Lliure és una mostra de cinema independent que es fa a Catalunya i Mallorca, a l’aire lliure, amb projeccions gratuïtes a la platja. Destaquen l’èxit creixent a Mallorca (Palma, Alcúdia, Pollença, Manacor) i la consolidació d’un públic fidel amb ganes de cinema d’autor. 27. Cinema Lliure Talks (II): programa de sessions a Mallorca start_second: 6062 end_second: 6273 section_title: Detall de les Cinema Lliure Talks del 2, 3 i 4 de desembre section_summary: Serra i Lavasull detallen el programa de Cinema Lliure Talks: 2 de desembre – UIB (Edifici de la Riera, Palma): projecció de L’edat imminent i col·loqui virtual amb membres del col·lectiu Vigília i l’actor Miquel Mas. 3 de desembre – Biblioteca Can Sales: projecció de tres curts mallorquins (La Parça, Guaret, Catalina i Magalú) i col·loqui amb els seus creadors, moderat per Marta Hierro. 4 de desembre – Biblioteca Can Torró (Alcúdia): projecció de Salve Maria de Mar Coll i col·loqui amb la muntadora Aina Calleja. Es remarca el caràcter obert i gratuït de les activitats i el seu valor per a estudiants i persones interessades en la creació audiovisual. 28. Cinema Lliure Talks (III): indústria audiovisual balear i suport institucional start_second: 6273 end_second: 6922 section_title: Talent local, xarxa Catalunya–Balears i rols de les televisions públiques section_summary: Es parla del talent audiovisual mallorquí, de festivals com Atlàntida i de la necessitat d’enfortir la xarxa entre Mallorca i Catalunya. L’equip de Cinema Lliure destaca el suport d’institucions com l’IEB, el Consell de Mallorca i altres, però admet que cal més suport estructural i de mitjans públics com TV3/3CAT, IB3 i À Punt per consolidar un ecosistema audiovisual sòlid. Defensen el cinema com una alternativa estratègica a la dependència del turisme. 29. Literatura comparada amb Marisa Cerdó (I): Neus Català i La pell freda start_second: 7065 end_second: 7452 section_title: Introducció als llibres i al tema de la resiliència section_summary: Marisa Cerdó proposa comparar La pell freda d’Albert Sánchez Piñol i Un cel de plom de Carme Martí (biografia de Neus Català). Explica que totes dues obres tenen adaptacions cinematogràfiques recents i que el tema central de la secció serà la resiliència, entesa com la capacitat de superar grans adversitats. 30. Literatura comparada (II): vida i trauma de Neus Català start_second: 7452 end_second: 7978 section_title: De la guerra civil a Ravensbrück i el pes del silenci section_summary: Cerdó repassa la vida de Neus Català: pas de frontera amb 30 infants durant la guerra civil, col·laboració amb la resistència francesa, deportació al camp de Ravensbrück i llarga vida a l’exili. Subratlla que els obstacles més durs arriben després del camp, quan ha de viure amb el recorm permanent del trauma. Explica com la societat de postguerra no volia escoltar els testimonis de l’Holocaust, i com Neus no pot verbalitzar el que ha viscut fins que es troba amb Montserrat Roig. Destaca episodis com el sabotatge a la fàbrica de bales dins el camp i la necessitat d’usar l’humor i la solidaritat com a mecanismes de supervivència. 31. Literatura comparada (III): La pell freda i la humanitat de l’enemic start_second: 7978 end_second: 8325 section_title: Monstres, por i descoberta de l’altre section_summary: Cerdó entra al detall de La pell freda: l’arribada del protagonista a l’illa, la presència enigmàtica de Batiscafó, els atacs nocturns de les criatures marines i la lluita per la supervivència. Subratlla la manera com Sánchez Piñol descriu les escenes amb gran força visual i ritme narratiu. En el tram final, el protagonista descobreix que els suposats "monstres" tenen trets humans i que l’enemic no és tan diferent, un gir que permet una lectura antropològica sobre la deshumanització de l’altre. Es remarca la diferència de reacció davant l’adversitat entre Neus Català (solidaritat, coherència) i els personatges masculins de La pell freda (més egoistes i individualistes). 32. Literatura comparada (IV): procés de Carme Martí i tancament amb Oques Grasses start_second: 8325 end_second: 8637 section_title: Com s’escriu Un cel de plom i el lema "caure cap amunt" section_summary: Marisa Cerdó explica que Carme Martí va escriure Un cel de plom a partir de moltes hores d’enregistraments amb Neus Català a la residència de Guiamets. La gran qüestió era fins a quin punt intervenir literàriament o limitar-se a una transcripció fidel. Martí opta per una biografia literària que respecta la veu de Neus però articula un relat coherent, diferent de l’enfoc més històric i documental d’autors com Mateu Morro. La secció es tanca amb la cançó "Els elefants" d’Oques Grasses, destacant el vers "He après a caure cap amunt" com a síntesi poètica de la resiliència. 33. Focus internacional amb Joan Manuel López Nadal (I): pla Trump–Putin i Ucraïna start_second: 8893 end_second: 9431 section_title: Capitulació d’Ucraïna i el fantasma de Múnic section_summary: Joan Manuel López Nadal analitza el suposat pla Trump–Putin per "acabar" la guerra d’Ucraïna, que equivaldria a una capitulació d’Ucraïna i una victòria total de Rússia. Ho compara amb el Pacte de Múnic (1938), quan França i el Regne Unit varen cedir Txecoslovàquia a Hitler, cosa que no va evitar la guerra sinó que la va afavorir. Sosté que una derrota d’Ucraïna suposaria un perill directe per a Europa, ja que animaria Rússia a continuar agressions cap a Polònia i les repúbliques bàltiques. Afirma que Europa fa bé donant suport a Ucraïna tant per solidaritat com per interès propi. 34. Focus internacional (II): execucions extrajudicials al Carib i Venezuela start_second: 9431 end_second: 9809 section_title: Narcotràfic, Carib i doctrina Monroe rediviva section_summary: López Nadal explica que, sota el pretext de combatre els càrtels de la droga, Trump ha autoritzat accions militars al Carib que inclouen l’enfonsament d’embarcacions sense garanties, que qualifica d’"execucions extrajudicials". Al·lega que la construcció d’un dispositiu aeronaval a la zona és un encerclament de Venezuela. Encara que considera Nicolás Maduro un president de legitimitat molt qüestionable, remarca que aquesta amenaça exterior reforça el règim i desperta velles pors a Amèrica Llatina sobre els intervencionismes nord-americans, des de Guatemala a Xile. 35. Focus internacional (III): Israel, Líban i genocidi start_second: 9809 end_second: 10131 section_title: Bombardejos indiscriminats i demanda d’expulsió d’Israel de l’ONU section_summary: El diplomàtic critica els bombardejos indiscriminats d’Israel al sud del Líban, justificats en la lluita contra Hezbollah, però que acaben colpejant durament la població civil. Qualifica el govern de Benjamin Netanyahu de genocida i terrorista, i recorda que hi ha una campanya perquè Israel sigui expulsat de les Nacions Unides, que ell mateix ha signat, sense confondre l’Estat amb el poble jueu. Argumenta que si es tolera que potències com Rússia i Israel actuïn al marge del dret internacional, el resultat és substituir la "força de la llei" per la "llei de la força". 36. Focus internacional (IV): tensió Taiwan–Xina–Japó i inestabilitat global start_second: 10131 end_second: 10359 section_title: Declaracions japoneses, reacció xinesa i risc d’escalada section_summary: López Nadal comenta les declaracions de la primera ministra japonesa sobre la defensa de Taiwan en cas d’atac xinès. La reacció de la Xina és molt dura, amb sancions i una escalada verbal que preocupa. Esmenta que Trump ha parlat amb Xi Jinping i convida a seguir de prop aquestes evolucions. Considera que un conflicte a l’Indo-Pacífic s’afegiria a altres focus de tensió (Ucraïna, Orient Mitjà, Carib) i multiplicaria la inestabilitat mundial. 37. Focus internacional (V): conclusió crítica i mirada sobre la justícia espanyola start_second: 10359 end_second: 10449 section_title: Trump com a factor de risc i jutges sota sospita section_summary: Per tancar, López Nadal torna a assenyalar Trump com un factor desestabilitzador imprevisible, capaç de passar d’una amenaça a un gest de distensió en pocs dies, ja sigui amb la Xina, l’Índia o altres països. Relaciona aquesta imprevisibilitat amb una pèrdua de confiança europea en el suport nord-americà. Afegeix una pinzellada final sobre la justícia espanyola: tres magistrats que han condemnat el fiscal general haurien cobrat per impartir un curs pagat per una de les parts acusadores, fet que posa en dubte la seva imparcialitat i afegeix més ombres sobre l’Estat de dret. 38. Cloenda del programa start_second: 10449 end_second: 10497 section_title: Comiat i recordatori de la programació section_summary: El conductor s’acomiada agraint l’audiència, recomanant seguir connectats a dBalears i Ona Mediterrània, i recordant la graella de l’endemà: el programa Crepuscle d’estels i una nova edició de Bon Dia i Bona Vida a partir de les 8 del matí. Es tanca així un programa dens, on s’entrecreuen actualitat, feminisme, memòria històrica, cultura i geopolítica amb un fort accent crític i compromès.

  • Bon Dia i Bona Vida del 25/11/2025

    Programa Matinal amb actualitat, anàlisi i agenda cultural, presentat per en Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.

  • 2h 56min

    Política, cultura i música al matí d’Ona Mediterrània

    Resum general de l’episodi Aquest Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània combina actualitat informativa, anàlisi política, cultura musical i memòria històrica en un matí molt complet. L’Episodi transcorre en diversos blocs: • Butlletí informatiu amb titulars de dBalears i VilaWeb sobre política catalana, drets lingüístics i actualitat internacional. • Previsió meteorològica amb entrada de fred i possibles nevades. • Espais de publicitat i crida a fer-se Soci d’Ona Mediterrània i de projectes socials locals. • Bloc esportiu amb Pep Vergé, repassant la jornada de futbol estatal i balear, amb atenció especial al Mallorca. • Entrevista cultural amb Pep Suasi, repassant la seva trajectòria musical (Fora del Sembrat, Suasi), la situació del món musical illenc i la centralitat dels mitjans en català. • Taula jove d’anàlisi (programa “Short Vida” #77) sobre: - Retallada d’ajudes a l’Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua. - 40 anys del Consell de la Joventut de les Illes Balears. - Paper polític de les seleccions esportives de nacions sense estat (Catalunya, País Basc, Palestina). • Bloc d’anàlisi política amb Joan Miralles (coordinador del PI), centrat en l’ús de l’impost turístic (ecotaxa), el dèficit fiscal i la proposta de concert econòmic per a les Illes Balears, així com la nova coalició mallorquinista amb Som Mallorca. • Secció “Tot està relacionat” amb Na Nena Duel sobre el fenomen fan, la dopamina i el paral·lelisme entre Franz Liszt i figures pop actuals com Rosalía. • Espai de memòria històrica amb Llorenç Capellà, al voltant del 20N, la pervivència del franquisme i els límits del mallorquinisme polític quan beu de tradicions conservadores. • Secció musical “Xocolat” amb Anita Sancho, amb novetats discogràfiques de Tomeu Penya, col·laboracions familiars i una Nadala de Mel i Sucre per encetar l’ambient de Nadal. L’eix comú de l’Episodi és clar: defensa del català, reflexió sobre el país (Països Catalans / Mallorca) i el seu panorama cultural, en diàleg constant amb la política institucional, la memòria històrica i la música. Contingut detallat per blocs 1. Presentació i sumari del programa (0–160 s) El/la Locutor/a obre el matinal Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània, presenta la data i avança la Graella de programació del matí: • Titulars informatius de dBalears i VilaWeb. • Connexió amb Pep Vergé per parlar d’actualitat esportiva i econòmica. • Entrevista política a Joan Miralles (PI) al voltant de les crítiques al Govern per la gestió de l’impost turístic i el procés d’unificació del centre dreta mallorquinista. • Secció “Tot està relacionat” amb Na Nena Duel. • Col·laboració amb vida.cat (plataforma audiovisual) amb entrevista i taula d’anàlisi jove. • Connexions culturals: conversa amb Llorenç Capellà (article a Última Hora) i secció musical amb Nanita/Anita Sancho sobre novetats de la música a Mallorca. Aquest sumari inicial és un avanç; els temes s’aborden realment més endavant, quan s’indiquen a les seccions. 2. Actualitat informativa: Diari de Balears i VilaWeb (192–536 s) 2.1. Titulars de dBalears (241–386 s) El/la Locutor/a repassa els principals titulars de dBalears: • Declaracions de Jordi Domingo, president del Consell de la República, que afirma que el Consell treballa per la independència del conjunt dels Països Catalans. • Acte de l’ASM (Assemblea Sobiranista de Mallorca) amb presència de Domingo i debat sobre estratègies per al reconeixement internacional de la nació catalana. • Notícia cultural: “30 anys de Cap Pela i Nou Romancer”, destacant l’aniversari amb “regals meravellosos” (versions creuades, homenatges, etc.). • Crònica de la trentena Trobada de Xeremies i Fira de Lutiers, amb homenatge a Antoni Torrents, figura clau de la música tradicional. • Denúncia de violacions greus del dret d’asil a migrants arribats a les Illes Balears. • Declaracions de Francina Armengol, que carrega contra el Consell de Mallorca per eliminar ajudes a l’obra cultural balear i a programes per a joves per la llengua; qualifica la mesura d’“atac al català”. • Crida del col·lectiu Som Bonet Pulmó Verd a assistir al ple de l’Ajuntament de Marratxí per demanar transparència. • Presentació de la nova coalició mallorquinista entre El Pi i Som Mallorca (que reapareixerà a l’entrevista amb Joan Miralles). • Tercer cap de setmana antifeixista, amb mobilitzacions contra l’extrema dreta. • Crònica social: més de 3.000 participants a la Fira de la Gent Gran. • Notícia judicial: a judici l’exbatlessa de Petra. • Article sobre falangistes, assassins i violadors com a “essència” d’un nacionalisme espanyol que encara persisteix, tot i “l’aurora” d’altres temps. • Crònica del recital poètic d’Antonina Canyelles a Can Sales i la seva manera de crear: “Cada dia trec material, el mir, el remir, i així me venen els poemes.” • Manifestació de les dones autoorganitzades de Menorca pel 25 de novembre. • Reportatge sobre cooperatives, escorxadors i espais de transformació col·lectius i la voluntat de la ramaderia ecològica de guanyar espai al mercat. 2.2. Titulars de VilaWeb (386–476 s) Després, repàs dels titulars de VilaWeb: • La ministra Camarero haurà d’explicar al Congrés les morts a residències i serveis de teleassistència del 29 d’octubre. • Incertesa per la situació judicial de Jordi Pujol a les portes del judici. • L’ANC reuneix les bases per redefinir estratègia i reforçar el moviment independentista. • Investigació sobre un negoci milionari del trànsit que implica dos exguàrdies civils i una compra obligatòria. • Nova referència a Armengol denunciant l’eliminació d’ajudes a l’obra cultural balear. • A Palamós, els veïns aproven incorporar Sant Joan al nom del municipi. • En clau internacional: augment dels segrestos escolars a Nigèria, desestabilització al país més poblat d’Àfrica i notícia que l’exèrcit israelià assegura haver mort el número 2 d’Hezbol·là en un bombardeig a Beirut. 2.3. Secció d’opinió a dBalears (476–504 s) Es tornen a mirar les pàgines d’opinió de dBalears: • Rafael Borràs: article sobre fotografies de la resistència palestina. • Joan Lladonet: “Espanya inundada de polítics corruptes. Però bé, poder o no tenir poder”. • Josep Melià Ques: reflexió sobre “Societats plurals”. • Miquel Ripoll: “30 anys de música d’arrel”, enllaçant amb la festa de Cap Pela i Nou Romancer. 3. Previsió del temps (536–602 s) L’espai de Butlletí informatiu es tanca amb la previsió de temps de Tomeu Mateu Canals: • Nova entrada freda a partir de la nit; no tan contundent com la de la setmana anterior, però amb descens de temperatures. • Possibilitat de neu a partir de 900–1.000 metres. • Pas ràpid d’un front amb algunes precipitacions; la majoria de la població ho viurà dormint. • Tramuntana ben present dimarts i dimecres, amb ambient fred. • Alguns mapes apunten una pertorbació molt activa per als darrers dies de mes, però encara amb incertesa. Idea clau: situació hivernal, freda però no extrema, amb possibles episodis de pluja i neu en cotes altes. 4. Publicitat, suport a la ràdio i peces musicals (646–999 s) 4.1. Espais publicitaris i projectes socials (646–740 s) Diverses falques publicitàries relacionades amb salut, territori i economia social: • Revista Estel: recordatori d’aquesta publicació periòdica de pensament, cultura i territori. • Clínica dental Planes Mariano i “mètode Slow Den Distri”: - Odontologia slow com a “pausa” i temps necessari per a cada pacient. - Enfocament en resultats excel·lents, segurs i de qualitat. • 3 Globs, projecte de 3 Salut Mental: - Servei d’aigua local de qualitat per oficines i llars. - Finalitat de inserció laboral de persones amb trastorn mental. • Crida a associar-se a Ona Mediterrània: - Es recorda que la ràdio existeix gràcies al suport de les persones Soci. - Es vincula el fet de ser Soci amb la independència dels mitjans de comunicació. 4.2. Peces musicals i cortinetes (66–83 s, 781–959 s) S’escolten diversos fragments musicals que funcionen com a cortina o al respir entre blocs: • Cançó inicial breu (66–83 s) que dona to al programa. • A partir de 781 s, una peça extensa de caràcter històric i èpic, amb referències a la Guerra Civil (1936–1938) i a l’Ebre, amb tornada: “Una espurna de llum per vèncer la foscor.” Aquestes peces reforcen la connexió entre memòria històrica, joventut i resistència. 5. Bloc esportiu amb Pep Vergé (999–2521 s) 5.1. Problemes tècnics i to de la secció (999–1107 s) La connexió amb Pep Vergé comença amb dificultats tècniques (micròfon tancat, botó que no tocava). El to és informal i proper, assumint l’“Emissió en directe” amb naturalitat. “En directe se diu, no?” El mateix locutor fa de tècnic, cosa que dona un to artesanal i d’estudi de ràdio modest però molt viu. 5.2. Lliga i situació del RCD Mallorca (1107–1320 s) Temes tractats: • Anàlisi del partit Villarreal–Mallorca: - El Mallorca fa bon partit però acaba perdent. - El Villarreal és “molt millor equip”, victòria “justa”. - A la segona part, el Vila-real domina clarament. • Porteria del Mallorca: - Greif fa “aturades de mèrit”, és porter vàlid per Primera. - Però, per Pep Vergé, Leo Román és avui millor porter i amb més potencial. • Objectiu de la temporada: permanència i, amb sort, mitja taula sense patir. • Importància del partit següent contra Osasuna: - Equip de la part baixa, cal sumar tres punts per no complicar-se. 5.3. Real Madrid, egos i problema de gestió (1320–1760 s aprox.) Pep Vergé i el locutor comenten: • Empat sorprenent del Madrid contra un equip teòricament inferior (Elche), demostrant que el futbol no sempre respon a la lògica. • Debat sobre la figura de l’entrenador (anomenen Xabi Alonso, tot i que context real seria Xavi/Ancelotti—s’equivoca el nom): - Es posa en dubte si té autoritat sobre el vestidor. - “Els egos” dels jugadors són el problema principal en qualsevol equip d’elit. • Plantilla del Madrid amb més d’onze titularíssims, el que genera conflictes d’egos. 5.4. Cas Negreira i “palanca” financera del Madrid (1474–1711 s) • Pep Vergé critica el cas Negreira al Barça com a soci que exigeix explicacions (“set anys pagant un vicepresident del comitè tècnic d’àrbitres”). • Es fa broma sobre l’absurditat de “pagar perquè t’afavoreixin” i que a sobre els resultats no acompanyin. • Es comenta la nova “palanca” econòmica del Real Madrid: - Creació d’una societat amb participació privada (5 % ampliable al 10 %) en actius del club. - Sense convertir-se en Societat Anònima Esportiva, però obrint la porta a capital privat. • Crítica a la reforma del Bernabéu i al deute que això genera. • Comparacions amb el Barça: - Tots dos clubs arrosseguen problemes per grans inversions en estadis. - Dubtes sobre el Fair Play financer i el pes de Javier Tebas. 5.5. Camp Nou, Montjuïc i fidelitat de l’afició (1782–2052 s) • Reflexió sobre el retorn al Camp Nou: - El Barça té més de 100.000 socis i 80.000–90.000 abonats al Camp Nou ple. - A Montjuïc, només hi havia uns 20.000 abonats. • Pep Vergé ho titlla de “vergonyós” i qüestiona la fidelitat de l’afició. • Es descriu la incomoditat logística de Montjuïc (caminar mitja hora, pujar, baixar) com a factor dissuasiu. • Es dubta de la utilitat real de la reforma del Camp Nou: - Principals canvis: més capacitat i estadi cobert. - Es pregunta si ha valgut la pena el cost. 5.6. Atlético de Madrid i Villarreal (2097–2239 s) • L’Atlètic de Madrid guanya però amb mal joc, “un miracle” a Getafe; no és dia “per treure pit”. • Classificació: Atlètic quart, en zona de Champions League. • Villarreal: - Es creu que pot aguantar a dalt; té molt fons d’armari. - Reflexió curiosa sobre la mida de la ciutat (semblant o menor que Inca) i la desproporció entre població i potència futbolística. 5.7. Segona RFEF i equips balears (2285–2402 s) • Resultats a Segona RFEF: - Atlètic Balears 2 – UE Poblense 1: primera derrota després d’una bona ratxa del Poblense. - Tot i això, Poblense continua líder, amb tres punts sobre Barça B i Atlètic Balears. • Per la part baixa: - Situació molt complicada per a equips com Porreres, Eivissa i Andratx. • Comentari sobre el fet insòlit de tenir quatre equips balears a Segona RFEF. 5.8. Champions League i Barça–Chelsea (2402–2521 s) • Mirada cap a la Champions: - Enfrontament Barça–Chelsea vist com una prova de nivell real del Barça. - Pep Vergé destaca la incertesa de la competició i la possibilitat de qualsevol resultat. • Tancament distès amb una broma sobre la “penya barcelonista més potent del món” a Felanitx. 6. Entrevista a Pep Suasi: música, país i mitjans (2541–3539 s) 6.1. Inicis musicals i llengua (2541–2831 s) Pep Suasi repassa els seus orígens musicals: • Família molt vinculada a la música tradicional: - El pare tocava la guitarra cada dissabte, la mare era una “gran cantadora”. - Des dels 14 anys, els pares ja eren al món de la música tradicional, que ell diu que “hem prostituït com a música folklòrica”. • A l’escola, ja agafa la guitarra i funda la seva primera banda amb 16 anys: Quinta Essència, on comencen a composar. • Influència determinant del grup Tots Sants a principis dels 90, que li fa “explotar el cap” i entendre que es pot fer rock en català/mallorquí. • Viatges a Catalunya amb el futbol (Teatins) i descoberta de Sopa de Cabra per la ràdio (cançó “L’Empordà”) com a revelació. • Referents catalans a casa: Maria del Mar Bonet, Miquelina Lladó, Lluís Llach, però percebuts inicialment com a “cosa de grans”. Clau: el pas al rock en català no és per estètica sinó per reivindicació política i identitària (anys 90, “no per la sonoritat, sinó per militància lingüística”). 6.2. Trajectòria amb Fora del Sembrat (2831–2920 s) • Fora del Sembrat com a projecte clau per normalitzar el rock en català a Mallorca. • El grup pateix la insularitat: - Viatgen molt, toquen a fora, però costa consolidar circuits. - Se sent que han “picat pedra” perquè ara hi hagi molts més grups. • Suasi veu la seva generació com la que fa la feina que abans havien fet Ocults, La Fosca i altres bandes pioneres de música d’arrel i rock en català. 6.3. Necessitats del món musical illenc (2920–3058 s) Pep Suasi defineix què cal al món musical de les Illes: • Suport institucional més enllà de les retribucions econòmiques puntuals: - Locals d’assaig dignes. - Sales que apostin pels grups d’aquí. - Fer que els músics illencs se sentin importants a casa seva, com passa amb els grups de fora. • Crítica a la mentalitat provinciana segons la qual sense “un grup de fora” no sembla que hi hagi “concert de veritat”. • Valora el paper de mitjans com Ona Mediterrània: donen veu als projectes locals i reforcen el Panorama cultural propi. • Equipara el discurs sobre producte local i sobirania alimentària amb la necessitat de considerar la música d’aquí com a “producte nacional” i no només “quilòmetre zero”. “Si tenim una societat que creu en el sobiranisme, mos ha d’agafar com a grups nacionals.” 6.4. Projecte Suasi: continuïtat i maduresa (3058–3229 s) • Suasi neix després de Fora del Sembrat com a continuació natural de la seva actitud rockera, però amb un enfocament inicial més festiu (“per ballar, no tant per dir coses”). • L’actual banda és un projecte coral: - Amb músics com en Joan Toni (Escarabats), Margraces (Batsen Nua, Maria del Mar Bonet), Bernat, Guillem Cerdà i un nou teclista. - Tots creuen en el projecte i en fan una obra col·lectiva d’alta qualitat. • Calendari discogràfic: - 12 de desembre: primer senzill. - 10 de gener: segon senzill. - Final de febrer: sortida del nou disc. • Gira prevista per tot l’any vinent, no només a Mallorca, amb suport de productores d’aquí i de Catalunya. 6.5. Canvi en l’escriptura i to optimista (3229–3291 s) • Suasi reconeix un canvi profund a l’hora de crear: - Abans “no volia dir res, només fer ballar”. - Ara li interessa dir coses, parlar de llum i optimisme. • Vol que les cançons transmetin una energia positiva però “amb canya”. 6.6. Connexions amb altres llenguatges artístics (3291–3372 s) • Ha fet projectes com Suà Circ, col·laborant amb circ, teatre i altres arts escèniques, per obrir públics i conquerir nous espais. • Defensa l’eclecticisme escènic com a via per “tocar més llum, sense trampa, amb guitarra afinada o desafinada”. 6.7. Escena musical actual i mitjans (3372–3514 s) • Veu l’escena illenca (Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera) com a molt rica i en bones mans, tant per joves com per músics veterans. • Remarca que els mitjans en català són essencials: - Perquè molta gent aprèn català a través dels mitjans. - Perquè fan arribar la música d’aquí a nous públics. • Critica la presència de col·laboradors en castellà a la ràdio i tele públiques, i la manca de desconnexions en català a molts mitjans privats: “El mitjà de comunicació ha de ser en català. No pot ser que inclús el privat no hi hagi una desconnexió en català.” 6.8. Calendari del nou disc i gira (3514–3539 s) • Recorda que el primer single surt el 12 de desembre, i el disc al febrer. • La gira s’estendrà almenys fins a l’octubre, amb moltes ganes de pista de ball i escenari. 7. Taula jove “Short Vida #77”: llengua, joventut i seleccions (3599–4760 s) Aquest bloc és la segona part d’un programa de la plataforma vida.cat, integrat dins Bon Dia i Bona Vida. Hi participen Antònia Sales, Pau Emili Muñoz i Blanca García Libre. 7.1. Presentació de la taula i temes (3599–3673 s) El/la Locutor/a presenta els tertulians, tots joves i vinculats al Consell de la Joventut: • Pau Emili Muñoz (president del Consell de la Joventut de les Illes Balears). • Antònia Sales (vicepresidenta del mateix Consell). • Blanca García Libre. Es proposen tres temes: Retirada d’ajudes del PP i Vox a Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua. Celebració dels 40 anys del Consell de la Joventut de les Illes Balears. Partit Catalunya–Palestina, seleccions nacionals i simbolisme polític. 7.2. Retallada d’ajudes a entitats per la llengua (3673–4007 s) Punt de vista d’Antònia Sales: • Considera la retirada d’ajudes una “catàstrofe”: - L’Obra Cultural Balear i Joves de Mallorca per la Llengua fan una tasca social i cultural insubstituïble. - Promoure la llengua i oferir-la als nouvinguts és una eina fonamental de cohesió social. • La pèrdua d’ajudes no només afecta activitats puntuals sinó tot un ecosistema de cultura balear i convivència. Punt de vista de Blanca García: • Ho veu com un retroces, però no com una sorpresa: - Comparteix experiència del País Valencià, on es van posar a “zero ajudes” a entitats que defensaven unitat de la llengua o el concepte de País Valencià. - Interpreta la mesura com a part d’una ofensiva general del PP–Vox arreu dels Països Catalans per asfixiar la llengua i la identitat nacional. Punt de vista de Pau Emili: • En una societat ideal, Obra Cultural i Joves per la Llengua no haurien de rebre ajudes perquè la feina l’hauria de fer directament el Govern, per mandat estatutari. • Però com que el Govern no assumeix aquesta responsabilitat, és imprescindible que aquestes entitats existesquin i rebin suport econòmic. • Critica l’estratègia del PP de reduir però no eliminar del tot per evitar una reacció social massa forta, però igualment mantenir les entitats en Precarietat. “Només estaria justificat llevar les ajudes si l’administració assumís tota aquesta feina. No és el cas.” 7.3. 40 anys del Consell de la Joventut (4007–4331 s) Antònia Sales explica l’acte de celebració: • S’ha fet una taula de presidències històriques, des del 1985 fins avui. • Cada època ha tingut problemes juvenils diferents: - Anys 80: desestigmatitzar les persones homosexuals. - Anys 90–2000: lluitar contra l’atur juvenil i facilitar l’emancipació. - Avui: precarietat laboral, habitatge, salut mental, etc. • El Consell de la Joventut ha estat pioner: va néixer abans que moltes regidories de joventut i abans de la Direcció General de Joventut. Blanca García destaca: • Importància de la connexió amb Consells de la Joventut de Catalunya i País Valencià, especialment mitjançant el Triangle Jove. • El Consell reforça la idea que el present i el futur del país són els joves. Antònia (tancament) remarca: • La direcció política del Consell és voluntària, no tècnica. • El formen associacions juvenils i entitats prestadores de serveis a joves. • Serveix per visibilitzar que els joves sí que es mouen, s’organitzen i fan Camí comú. 7.4. Seleccions nacionals i partit Catalunya–Palestina (3752–4760 s) Motiu de l’actualitat: • Partit de futbol Catalunya–Palestina, amb estadi gairebé ple i ambient de solidaritat internacionalista. • També es recorda el partit Euskadi–Palestina, també amb gran assistència. Anàlisi de Pau Emili: • Defensa que Espanya hauria de reconèixer que és una “nación de naciones” i permetre seleccions pròpies com passa al Regne Unit (Escòcia, Gal·les, Anglaterra). • Assenyala la por de l’Estat a quedar en ridícul esportiu si catalans i bascos compassin amb seleccions pròpies, perquè molts dels millors jugadors en realitat venen d’aquestes nacions. Antònia Sales: • Assenyala que el tema de seleccions té un fort component polític i simbòlic. • Dona visibilitat internacional a les nacions sense estat i genera orgull i esperança entre la gent del país. Blanca García: • Sosté que les imatges de Catalunya i Palestina donant-se la mà “valen milions” i deixen en evidència l’hipocresia d’estats que han fet grans discursos sobre el genocidi però han actuat poc. • Destaca que les recaptacions dels partits s’han destinat a causes solidàries. Idea clau: l’esport esdevé un altre llenguatge no humà (no estrictament verbal) per expressar solidaritat, identitat i resistència política. 8. Independència mediàtica i crida a fer-se soci (4792–4881 s) Abans de l’entrevista política, el programa torna a insistir en la independència dels mitjans de comunicació: • dBalears es defineix com a diari en català, lliure i independent, centrat en les Illes Balears. • Es fa una crida a lectorat i amistats per reforçar econòmicament el projecte. • Es vincula directament l’aportació econòmica als mitjans amb la seva independència editorial. • Es recorda que la millor manera de consolidar el projecte és associar-se a Ona Mediterrània i es donen canals de contacte. Això reforça la idea que Continguts a la carta i Emissió en directe només són possibles amb una base social sòlida. 9. Entrevista política amb Joan Miralles (4881–5949 s) 9.1. Gestió de l’impost turístic / ecotaxa (4881–5048 s) Joan Miralles, coordinador del PI, denuncia: • Incapacitat del Govern (PP–Vox) d’executar els recursos de l’impost turístic (impost de turisme sostenible, conegut popularment com ecotaxa). • Recorda que això ja passava amb el Pacte de Progrés: al cap de 6 anys no s’havia executat ni la meitat del recaptat. • Explica que l’impost té per objectiu mitigar els impactes del turisme (econòmics, ambientals, socials i culturals), però que s’està usant de facto per tapar forats de finançament general creats pel dèficit fiscal. “Ara mateix s’ecotaxa és la tireta que tenim per mitigar un empobriment generalitzat… i ni tan sols som capaços de gastar-la bé.” 9.2. Dèficit fiscal i empobriment (5048–5441 s) Miralles fa un repàs numèric demolidor: • PIB balear anual: uns 40.000 milions d’euros. • Aportació a l’Estat: uns 12.000 milions. • Quantitat que no torna: uns 6.000 milions d’euros anuals. • D’aquests, uns 5.000 i pico milions van a diferents fons de compensació entre comunitats; uns 400 milions són pura solidaritat interterritorial. Ho compara amb el que recapta l’ecotaxa: només aquesta partida de solidaritat ja és 4–5 vegades el que recull tot l’impost turístic. També denuncia: • Que el càlcul de la població per al finançament no té en compte la població flotant turística, que a l’estiu pot duplicar o triplicar la població resident. • Que les inversions estatals inclouen molta despesa “no regionalitzable” (Museu Reina Sofía, Institut Cervantes, etc.) que s’ubica a Madrid i genera ocupació i riquesa allà, però compta com a inversió estatal general. “Se mos demana que siguem solidaris amb tothom, però ningú té en compte les nostres necessitats específiques com a illes.” 9.3. Habitatge, serveis i insularitat (5112–5493 s) Miralles enllaça el dèficit fiscal amb problemes concrets: • Habitatge social i públic: en 12 anys pràcticament no s’ha construït res significatiu per resoldre la crisi d’habitatge. • Cost de la vida a Mallorca comparat amb altres territoris (amb 400.000 € a Mallorca compres un pis; amb la mateixa quantitat a Extremadura compres “un poble sencer”). • Descompte de resident: recorda que l’augment al 75 % no es deu als polítics balears, sinó a la pressió de Canàries, que després s’ha fet extensiva a les Illes Balears. • Seguretat i policia autonòmica: els diners que arriben per seguretat no tenen en compte la sobrecàrrega estival, malgrat que la població es dispara. 9.4. Proposta de concert econòmic (5493–5569 s) El PI defensa un concert econòmic balear: • Model similar al del País Basc i Navarra: - Les Illes recaptarien tots els impostos. - Aportarien una quota acordada a l’Estat per competències comunes (defensa, infraestructures estatals, etc.). • Permetria gestionar els recursos segons les necessitats pròpies (insularitat, població flotant, model econòmic turístic). “No es tracta de no ser solidaris; es tracta de gestionar nosaltres els nostres propis recursos i decidir quina solidaritat podem assumir.” 9.5. Crítica transversal als governs estatals (5457–5510 s) Miralles subratlla que la situació actual de cronificació de l’empobriment ve de lluny: • Tant governs del PP com del PSOE han posat sempre els interessos de partit estatal per davant de l’interès balear. • Des de Jaume Matas fins avui, no s’han fet veritables passos endavant en l’autogovern financer, i en alguns casos s’han fet passes enrere. 9.6. Nova coalició mallorquinista Pi–Som (5690–5949 s) Miralles explica el projecte polític en curs: • Naixement d’una coalició mallorquinista entre El Pi i Som Mallorca, oberta a sumar-hi partits municipals i gent independent. • Objectius: - Fer una força netament mallorquina i mallorquinista, centrada en fer país i no fer partit. - Posar per davant els interessos dels residents. • Molta gent ja s’hi ha adreçat a títol individual; els partits locals s’hi aniran sumant a mesura que s’acostin les eleccions. • Possibilitat futura d’acceptar afiliació directa a la coalició (segona fase). • Es busca superar la dinàmica de repartir cadires i centrar-se en propostes polítiques concretes. “La prioritat no ha de ser mai repartir cadires, sinó aconseguir avanços reals per al país.” 10. “Tot està relacionat” amb Na Nena Duel: fenomen fan i dopamina (6027–6892 s) 10.1. Introducció i paraules clau (6027–6175 s) Na Nena Duel presenta la secció “Tot està relacionat”, on parteix de tres paraules: • Rosalia. • Dopamina. • Franz Liszt. L’objectiu és explicar el fenomen fan i com ha existit al llarg de la història, connectant música clàssica i pop contemporani. 10.2. Rosalía, orquestra i innovació (6203–6279 s) • Rosalía ha incorporat una orquestra simfònica al seu nou projecte, jugant a contraposar: - Sons digitals (autotune, producció moderna). - Amb la Música experimental i l’orquestra clàssica, que “ha funcionat tota la vida”. • Això fa pensar a Na Nena Duel en Franz Liszt, compositor i pianista hongarès del romanticisme, i li serveix per parlar del paral·lelisme en la relació amb el públic. 10.3. Franz Liszt com a “primer ídol de masses” (6279–6381 s) • Liszt és considerat el primer ídol de masses de la història de la música occidental: - Els fans li agafaven metxons de cabell, recollien els seus cigarrets de terra… - Causava histerisme col·lectiu, com els Beatles o Elvis Presley. • Com Rosalía, incorporava folklore del seu país (Hongria) a les seves composicions, cosa que creava molta connexió emocional amb el públic. El folklore funciona com a pont de identitat compartida i facilita el fenomen fan. 10.4. Dopamina, plaer i catarsi (6410–6703 s) • Explica el rol de la dopamina, neurotransmissor associat a la recompensa immediata: - Guanyar un joc, rebre un “m’agrada” d’un ídol, anar a un concert… - Produeix una “pujada” de dopamina que genera plaer intens i curt. • El fenomen fan combina: - Identificació amb l’artista (llengua, folklore, discurs). - Eufòria col·lectiva (concerts, manifestacions) que amplifica la sensació: “És com una religió, com una missa de gospel; una catarsi col·lectiva.” • S’assenyala que moltes actituds extremes dels fans (plors, crits, histerisme) són difícils d’entendre des de fora, però comprensibles si es veu el component grupal i dopaminèrgic. 10.5. Connexió amb la música clàssica (6782–6892 s) • Na Nena Duel defensa que figures pop com Rosalía poden acostar la gent jove a la música clàssica. • Es tanca la secció escoltant la Rapsòdia Hongaresa núm. 2 de Franz Liszt, interpretada al piano. Missatge de fons: tot està relacionat – del món musical clàssic al pop actual, del folklore a la dopamina. 11. Espai de memòria històrica amb Llorenç Capellà (7119–8524 s) 11.1. 20 de novembre i pervivència del franquisme (7119–7293 s) Llorenç Capellà comenta el seu article “Memòria i oblit” ( publicat a Última Hora el 20 de novembre): • Remarca que cada 20N (aniversari de la mort de Franco) molts articulistes tornen sobre el mateix tema, però sense repetir-se, perquè la pervivència del franquisme segueix produint nous fets. • Recorda que no està clar que Franco morís exactament el 20 de novembre; és probable que fos mantingut artificialment amb màquines durant dies o setmanes fins que el règim va tenir-ho tot lligat. 11.2. El “carnicerito de Málaga” i altres figures (7293–7375 s) • Es parla de Carlos Arias Navarro, conegut com el “carnicerito de Málaga” per la seva participació en la repressió a la ciutat durant la Guerra Civil. • Capellà destaca la hipocresia d’alguns personatges: Arias va ser protegit per anarquistes quan ell mateix havia format part d’estructures repressives. 11.3. Desatenció a les víctimes i continuïtat d’estructures (7402–7753 s) • Es recorda l’explosió a Revellida (Sant Ferran), amb 96 morts, i la resposta freda de l’Estat: - Madrid diu a la Diputació que “s’arreglin sols” perquè l’Estat no pot ajudar. - Exemples d’abandó institucional. • Capellà insisteix que no hi va haver ruptura amb el franquisme en àmbits clau: - Judicatura: molts càrrecs són literalment herències familiars; els padrins actuals ja eren actius el 36. - Forces armades i cossos policials: no hi ha hagut depuració real. • Posiciona notícies actuals, com la condemna i dimissió del fiscal general Álvaro García Ortiz, dins un context on la cúpula judicial encara respon a lògiques heretades del franquisme. 11.4. Monarquia, transició i legitimitat (7466–7613 s) • Capellà subratlla que la monarquia no va ser restaurada per voluntat popular sinó imposada per Franco: - Girón de Velasco ho va recordar clarament en el seu moment. - La primera audiència que concedeix el rei és precisament a Girón, símbol de continuïtat. • Recorda que Adolfo Suárez, abans de ser president de la Transició, havia estat secretari general del Movimiento, i que durant el seu mandat s’havien produït els afusellaments del 75 i processos com el 1001. Missatge: la Transició va ser una reforma interna del règim, no una ruptura democràtica plena. 11.5. Mallorquinisme polític i memòria selectiva (7842–8069 s) Capellà aborda el tema del mallorquinisme i el seu lligam amb sectors conservadors i franquistes: • Explica que part del mallorquinisme polític clàssic va col·laborar o va ser còmplice del franquisme. • Critica que es vulgui construir avui un projecte de país sobre la base ideològica de figures que, en el seu moment, no defensaren les llibertats ni els drets col·lectius. • Això genera una “casa de Monserena”: un projecte nacional feble, basat en idees que van contribuir a destruir el país que ara diuen voler reconstruir. Frase clau: “La memòria arriba fins allà on arriba el nostre interès a recordar.” És a dir, es recorda el que convé, i s’oblida (o es maquilla) la resta. 11.6. PSOE, federalisme i buit del centre sobiranista (7990–8142 s) • Capellà comenta intents de Francesc Antich i ara Francina Armengol de situar-se en un espai federalista i “sobiranista lleuger”. • Sosté que si els partits mallorquinistes deixen un buit doctrinal (no defineixen clarament país, sobirania, drets socials), el PSOE ocupa aquest espai amb un discurs federal que pot seduir part de la base sobiranista. • Avisa que, si el mallorquinisme “renuncia a fer país”, molta gent optarà per un partit estatal “que almenys té coherència i pot defensar certes qüestions socials i culturals”. 11.7. Brindis per la mort de Franco i el poema de Brossa (8423–8500 s) • Capellà recorda el poema de Joan Brossa sobre la mort de Franco: “Ha mort el dictador meravell d’Europa, una abraçada a mor i alça’m la copa.” • Confessa que ell mateix no va brindar el 20-N; va sentir sobretot una sensació de buidor, com si no hagués canviat res de fons. Tanca recordant que la memòria històrica no és un exercici de nostàlgia, sinó una eina per entendre el present i construir un país diferent. 12. Secció “Xocolat” amb Anita Sancho: novetats musicals i Nadal (8617–10258 s) 12.1. Connexió amb Xocolat i Tomeu Penya (8617–9009 s) La secció entra musicalment amb la cançó “Hai Alai” de Tomeu Penya, molt festiva i adreçada a ciutadans de diferents llocs (“Molt bon dia, Catalunya”, “Molt bon dia, menorquina”, etc.). Anita Sancho comenta: • Relació històrica de Tomeu Penya amb Xocolat: “he crescut a Xocolat, en blau i en Tomeu Penya”. • Explica que “Hai Alai” fa referència a una sala de festes dels anys 60 on Penya tocava amb Els Mallorquins, i que utilitza el recurs d’adreçar-se a cada lloc on actua, cosa que el públic adora. 12.2. “Has vist ploure mai” – Tomeu Penya & Alexandra (9100–9429 s) Anita presenta la versió d’“Has vist ploure mai” (Have You Ever Seen the Rain? de John Fogerty), cantada per Tomeu Penya i la seva filla Alexandra: • Tots dos mostren una complicitat molt forta i contagiosa. • Alexandra destaca per: - Una veu excel·lent i una pronunciació impecable en anglès (ha estudiat als EUA). - Una gran presència davant la càmera. • El vídeo, gravat per la mateixa Anita, reforça aquesta complicitat familiar. • En Joanjo Tur (Fonos Audio, Manacor) grava l’audio i Jordi Álvarez aporta una guitarra slide preciosa. Recomanen explícitament veure el videoclip a YouTube. 12.3. “Llavors t’enyor” – Tomeu Penya & Simón Orfila (9518–9804 s) Després d’aquesta peça, Tomeu Penya proposa un repte nou: una col·laboració amb el baríton menorquí Simón Orfila: • Explica Anita que Penya visita sovint Menorca, on ha fet amistat amb Orfila. Cada vegada que hi va, queden, xerren i han trobat una química artística molt especial. • D’aquí neix “Llavors t’enyor”, una cançó original escrita per Tomeu específica per cantar a duet amb Simón Orfila. • Gravació: - Estudi Fonos Audio (Manacor) amb Joanjo Tur. - Guitarres de Damià Timoner. - Contrabaix de Wojciech Soboleski. - Violoncel de Dimitri Strukov. • Resultat: una cançó tendra i molt melòdica, que alterna la veu popular de Penya amb el registre líric d’Orfila. Exemple de com un artista de veus polièdriques com Tomeu Penya pot transitar de la pista de ball al duet líric amb naturalitat. 12.4. Crònica de “30 anys de Cap Pela i Nou Romancer” (9925–9997 s) El/la Locutor/a aprofita per comentar el concert conjunt de Cap Pela i Nou Romancer: • Teatre ple i espectacle difícil de repetir per la dimensió i la feina que requereix. • Intercanvi de “regals” musicals: - Cap Pela versiona una peça de Nou Romancer. - Nou Romancer fa una versió “tonetjada” de “No som el rei” de Tomeu Penya. • Inclou diversos homenatges a figures com Miquelina Lladó, Música Nostra, Mallorca, Germà Colom, Xurí, Maribel Cervera, etc. • Es qualifica l’experiència de concert de pell de gallina. 12.5. Ambient de Nadal i Mel i Sucre (10038–10258 s) Per tancar la secció (i gairebé el programa), Anita introdueix l’ambient de Festa Major de Nadal: • Ja hi ha llums encesos i decoració als carrers; falta un mes per la nit de Nadal. • Presenta la Nadala “Aquest Nadal” del grup infantil i familiar Mel i Sucre: - Cançó que convida a gaudir de les petites coses. - Posa l’accent en el present, passar temps en família, fer l’arbre, retallar neules, fer galetes… • És una proposta pensada per infants i famílies, molt adequada per compartir a casa i a l’escola. A la vegada, Anita recorda: • Xocolat ja té els calendaris de 2026 per als clients. • Hi ha moltes novetats en vinils nous i de segona mà i CD, ideals per a regals de Nadal. • Reivindica que Xocolat cuida igual la clientela “amb o sense Black Friday”, posant en valor el tracte personalitzat. 13. Tancament del programa (10476–10557 s) El programa es tanca amb: • Un últim butlletí breu de titulars de dBalears, actualitzant: - Dimissió del fiscal general de l’Estat abans de rebre la sentència del Suprem. - Cicle Cinema i Jazz del Jazz Voyeur Festival a Es Baluard. - Posició de la Fiscalia en el cas de l’exbatlessa de Petra (demana lliure absolució). - Crònica de Jordi Domingo i el Consell de la República. - Articles sobre Cap Pela i Nou Romancer i la Fira de Xeremies i Lutiers amb homenatge a Antoni Torrents. • Recordatori de la programació d’Ona Mediterrània i dels Continguts a la carta. • Avanç de la programació de l’endemà: - “El crepuscle encén estels” a les 7. - Bon Dia i Bona Vida a partir de les 8. El fil conductor final és clar: lingua, cultura balear, memòria i país, tot plegat dins un Podcast que combina informatius, Tertúlia, Entrevista i Secció cultural. Interlocutors principals • Locutor/a de “Bon Dia i Bona Vida” (no s’especifica el nom en tot moment, però el programa és conduït per Tomeu Martí en diversos blocs). • Pep Vergé – Analista d’actualitat esportiva. • Pep Suasi – Músic, ex-Fora del Sembrat, actual projecte Suasi. • Antònia Sales – Vicepresidenta del Consell de la Joventut de les Illes Balears. • Pau Emili Muñoz – President del Consell de la Joventut. • Blanca García Libre – Tertuliana jove. • Joan Miralles – Coordinador del PI. • Na Nena Duel – Conductora de la secció “Tot està relacionat”. • Llorenç Capellà – Escriptor, articulista a Última Hora. • Anita Sancho (Nanita) – Responsable de la secció musical Xocolat. Tags • Ona Mediterrània • Bon Dia i Bona Vida • dBalears • VilaWeb • Diari de Balears • Independència dels mitjans • Política balear • Dèficit fiscal • Impost turístic • Ecotaxa • Concert econòmic • El Pi • Som Mallorca • Coalició mallorquinista • Consell de la República • Països Catalans • Obra Cultural Balear • Joves de Mallorca per la Llengua • Llengua catalana • Joventut • Consell de la Joventut de les Illes Balears • Triangle Jove • Seleccions esportives • Catalunya–Palestina • Memòria històrica • Franquisme • Monarquia espanyola • Llorenç Capellà • Pep Suasi • Fora del Sembrat • Música catalana • Món musical • Precarietat • Mitjans en català • Xocolat • Tomeu Penya • Simón Orfila • Alexandra Penya • Mel i Sucre • Franz Liszt • Rosalia • Fenomen fan • Dopamina • Cultura balear • Música experimental • Festa Major Seccions amb temps (Nota: els temps són aproximats, basats en els seconds indicats per l’usuari.) Presentació del programa i sumari • Inici: 0 • Final: 160 • Títol: Presentació i agenda del matí • Resum: El/la Locutor/a obre “Bon Dia i Bona Vida”, presenta el programa, la data i l’estructura del matí: titulars de premsa, connexions esportives i polítiques, seccions culturals i entrevistes. Titulars de Diari de Balears • Inici: 192 • Final: 386 • Títol: Actualitat de dBalears: política, cultura i societat • Resum: Repàs dels principals titulars de dBalears: declaracions de Jordi Domingo (Consell de la República), actes de l’ASM, 30 anys de Cap Pela i Nou Romancer, Trobada de Xeremies, dret d’asil vulnerat, polèmica per les ajudes a l’obra cultural balear, mobilitzacions antifeixistes, Fira de la Gent Gran, judici a l’exbatlessa de Petra i crònica del recital d’Antonina Canyelles. Titulars de VilaWeb i opinió de dBalears • Inici: 386 • Final: 504 • Títol: VilaWeb i anàlisi d’opinió • Resum: Es destaquen notícies de VilaWeb (Camarero al Congrés, judici a Pujol, ANC, tràfic il·legal, ajudes al català, canvi de nom a Palamós, Nigèria i Hezbol·là) i es comenten articles d’opinió de dBalears sobre Palestina, corrupció a Espanya i música d’arrel. Previsió meteorològica • Inici: 536 • Final: 602 • Títol: Entrada de fred i possibles nevades • Resum: Tomeu Mateu Canals explica l’arribada d’una nova entrada freda, amb possibilitat de neu a 900–1.000 metres, pas ràpid d’un front i tramuntana dimarts i dimecres; s’apunta una possible pertorbació forta a final de mes. Publicitat i crida a associar-se • Inici: 646 • Final: 740 • Títol: PUBLI AMIC i suport a Ona Mediterrània • Resum: Falques de Revista Estel, clínica dental Planes Mariano, projecte social 3 Globs i crida a fer-se Soci d’Ona Mediterrània per garantir la independència econòmica i editorial de l’emissora. Peces musicals i cortina abans d’esports • Inici: 781 • Final: 959 • Títol: Música de memòria i transició cap als esports • Resum: S’emet una peça de to històric sobre la Guerra Civil (referències al 36, l’Ebre, “una espurna de llum per vèncer la foscor”), que funciona com a transició emocional cap al bloc d’actualitat esportiva. Bloc esportiu amb Pep Vergé (Lliga i Mallorca) • Inici: 999 • Final: 1422 • Títol: Mallorca, Vila-real i la lluita per la permanència • Resum: Després de resoldre problemes tècnics, Pep Vergé analitza la derrota del Mallorca contra el Vila-real, valora la porteria (Greif vs Leo Román), fixa com a objectiu la permanència i destaca la importància del proper partit contra Osasuna. Real Madrid, Barça i finances dels grans clubs • Inici: 1349 • Final: 2052 • Títol: Egos al vestidor i palanques econòmiques • Resum: Conversa distesa sobre el Real Madrid (empats inesperats, qüestionament de l’entrenador, gestió d’egos), el cas Negreira al Barça, la nova “palanca” econòmica del Madrid (entrada de capital privat), el cost de les reformes dels estadis i la fidelitat de l’afició del Barça a Montjuïc. Atlètic de Madrid, Villarreal i Segona RFEF balear • Inici: 2097 • Final: 2521 • Títol: Futbol estatal i quatre equips balears a Segona RFEF • Resum: Es comenta la victòria agònica d’un Atlètic de Madrid irregular, el bon moment del Vila-real malgrat ser una ciutat petita, i la situació dels equips balears a Segona RFEF, amb Poblense líder, Atlètic Balears recuperant posicions i altres clubs en zona perillosa. Entrevista a Pep Suasi: trajectòria i nou disc • Inici: 2541 • Final: 3539 • Títol: Pep Suasi: de Fora del Sembrat a un nou projecte col·lectiu • Resum: Pep Suasi repassa els seus inicis familiars en la música tradicional, la influència de Tots Sants i Sopa de Cabra, la militància pel català als 90, la feina de normalització de Fora del Sembrat, les necessitats del món musical illenc (locals d’assaig, sales, suport institucional) i presenta el nou disc i gira de Suasi, reivindicant un to més optimista i el paper clau dels mitjans en català. Taula jove “Short Vida #77”: llengua, joventut i seleccions • Inici: 3599 • Final: 4760 • Títol: Jovent i país: ajudes retallades, 40 anys de Consell i Catalunya–Palestina • Resum: Antònia Sales, Pau Emili Muñoz i Blanca García Libre debaten la retirada d’ajudes del PP–Vox a l’Obra Cultural Balear i Joves per la Llengua, celebren els 40 anys del Consell de la Joventut i la seva tasca voluntària, i reflexionen sobre el sentit polític de les seleccions nacionals pròpies a partir del partit Catalunya–Palestina. Crida a la independència mediàtica i associacionisme • Inici: 4792 • Final: 4821 • Títol: Independència dels mitjans i paper de dBalears • Resum: Es reivindica dBalears com a diari lliure i independent, s’explica la importància de reforçar econòmicament els projectes periodístics en català i es convida a associar-se a Ona Mediterrània per garantir-ne l’autonomia. Entrevista política amb Joan Miralles (PI) • Inici: 4881 • Final: 5949 • Títol: Dèficit fiscal, ecotaxa i nova coalició mallorquinista • Resum: Joan Miralles denuncia la incapacitat del Govern per executar l’impost turístic, exposa amb dades l’enorme dèficit fiscal que pateixen les Illes Balears, defensa la instauració d’un concert econòmic propi i presenta la nova coalició mallorquinista Pi–Som, centrada a fer país, combatre l’empobriment i prioritzar els interessos dels residents. “Tot està relacionat” amb Na Nena Duel • Inici: 6027 • Final: 6892 • Títol: Fenomen fan, dopamina i de Liszt a Rosalia • Resum: Na Nena Duel explica el fenomen fan i com la dopamina hi juga un paper clau, connecta la devoció per Franz Liszt al segle XIX amb la dels fans de Rosalia avui, i defensa que ponts com el folklore i l’orquestra simfònica poden acostar les noves generacions a la música clàssica, culminant amb l’audició d’una rapsòdia de Liszt. Espai amb Llorenç Capellà: “Memòria i oblit” • Inici: 7119 • Final: 8524 • Títol: 20N, franquisme persistent i límits del mallorquinisme • Resum: Llorenç Capellà, a partir del 20 de novembre, analitza la pervivència del franquisme en la judicatura, les forces armades i la monarquia, qüestiona la legitimitat de la Transició i la restauració borbònica, denuncia que part del mallorquinisme polític té arrels franquistes i alerta sobre una memòria selectiva que només recorda allò que interessa; tanca amb el poema de Brossa i la seva pròpia sensació de buidor en la mort de Franco. Secció musical “Xocolat” amb Anita Sancho • Inici: 8617 • Final: 10258 • Títol: Tomeu Penya, col·laboracions familiars i cançons de Nadal • Resum: Des de Xocolat, Anita Sancho presenta novetats musicals: el tema festiu “Hai Alai” de Tomeu Penya, la versió “Has vist ploure mai” amb la seva filla Alexandra, el duet “Llavors t’enyor” amb el baríton Simón Orfila, i una Nadala de Mel i Sucre per obrir l’ambient de Nadal. Es comenta també el concert d’aniversari de Cap Pela i Nou Romancer i es convida a visitar Xocolat, on ja hi ha calendaris nous i molts vinils per als regals de Nadal. Tancament del programa i últims titulars • Inici: 10476 • Final: 10557 • Títol: Últimes notícies i cloenda de Bon Dia i Bona Vida • Resum: El programa es clou amb un resum breu de les darreres notícies de dBalears (dimissió del fiscal general, cicle Cinema i Jazz, judici de Petra, articles sobre cultura i llengua), un agraïment a l’audiència i un recordatori de la programació d’endemà a Ona Mediterrània. Aquest resum recull els eixos principals de l’Episodi: defensa de la llengua i la Cultura balear, crítica al dèficit fiscal i a la mala gestió de recursos, reflexió sobre memòria històrica i mallorquinisme, i una aposta constant per la música com a espai de creació, país i festa compartida.

  • Bon Dia i Bona Vida del 21/11/2025

    Programa Matinal amb actualitat, anàlisi i agenda cultural, presentat per en Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.

  • 2h 58min

    Franco, país i cultura: territori, joves i memòria

    Resum general de l’episodi Aquest episodi complet de Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània combina actualitat informativa, entrevistes socials i polítiques, reflexió històrica i recomanacions culturals, amb un fil comú molt clar: la defensa de la llengua i la cultura catalanes, la memòria del franquisme i la necessitat d’una societat cohesionada i crítica. Actualitat: política, llengua i educació Premsa i panorama informatiu • Repàs de la portada del dBalears: iniciativa de partits sobiranistes per garantir un plurilingüisme real a l’Estat, crítica a la campanya governamental «La democràcia és tu poder» i denúncia del caràcter de pseudo-democràcia espanyola. • Notícia sobre el Tribunal General de la UE confirmant l’assetjament laboral de José Ramón Bauzá al seu assistent. • Cultura i memòria: presentació del primer volum d’obres completes de Josep Maria Llompart; alerta de Memòria de Mallorca sobre la manca de normativa a l’ESO en matèria de repressió franquista. • Educació i món laboral: reclam de l’ESTEI per augmentar el plus de residència, creació d’un nou consorci Erasmus+, i jornades sobre inclusió i neurodesenvolupament. • Polítiques socials: constitució de l’Observatori de la Infància i l’Adolescència i campanya per la donació de sang (primer cas del virus Usutu a Mallorca). • Llengua i cultura digital: campanya «I tu, com et dius?» de l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) sobre noms i llinatges; iniciativa de Plataforma per la Llengua per impulsar el català als videojocs. • Crònica política: polèmica per la presidenta del Consell que rep un col·lectiu franquista el 20-N; debat sobre la participació de Més a Sumar; demanda d’alcaldes per l’acollida de menors migrants. • Lectures recomanades de dBalears: articles d’opinió sobre música d’arrel, política, esperança col·lectiva i límits de la democràcia possible. Idees clau: defensa del català, crítica al centralisme, memòria de la repressió franquista i necessitat d’un panorama cultural contemporani viu i crític. Entrevista: teixit veïnal i poble viu a Felanitx 30 anys de la Federació d’Associacions de Veïns de Felanitx Interlocutors: Tomeu Martí i Antònia Badell, vicepresidenta de la Federació. • Explica les quatre associacions d’origen (Es Convent, Santueri, Sa Font Beurador i Mancor de la Vall/Vinyassa) i la creació de la federació el 2000 per donar més força comuna davant l’Ajuntament. • Parlen d’uns 470 socis de quota familiar, que equivalen a prop de 1.500 persones. Activitats i cohesió social • La federació impulsa unes 14–15 activitats: - escriptura creativa, Pilates, ioga, tallers d’expressió corporal, ballades, club de lectura, cursos de llatra, activitats per a gent gran, etc. - Moltes es fan al local propi; d’altres, en espais cedits per l’Ajuntament (gimnàs, sales municipals). • Es destaca la funció de fer poble: - cohesió social, especialment amb veïnat que no és d’origen felanitxer, - foment de quilòmetre zero i reciclatge (productes locals per a la festa, vins de bodegues del poble, comerç de proximitat). Relació amb l’Ajuntament i reptes • Relacions «de tira i arronsa»: - denuncien deficiències (especialment en reciclatge i recollida porta a porta) però reconeixen que tot és millorable i mantenen diàleg. • Reivindicació central: connexió del bus TIP fins a l’hospital (actualment es queda al molí, i la gent major o amb mobilitat reduïda ha de caminar força o pagar taxi). • Habitatge: lloguer una mica més barat que a Palma però igualment car i escàs; perceben Felanitx com a possible refugi de gent expulsada del mercat palmesà. Celebració dels 30 anys • Organitzen un dinar popular (23 de novembre) a les Portasses de l’Hospici, amb música en directe, sorteig de regals cedits pels comerços i menjar de producte local (arròs, gelat de Can Xina, ensaïmada, etc.). Punt fort: el moviment veïnal és presentat com un motor de cohesió, solidaritat i participació democràtica local. Entrevista política: Josep Guia i la nació catalana 40 anys de «És molt senzill, digueu-li Catalunya» Interlocutors: Tomeu Martí i Josep Guia, matemàtic, filòleg i històric independentista. • El llibre (1985) és definit com un text punyent i polèmic, clau en la formació del jovent independentista dels 80. • Guia exposa la seva tesi: la reconstrucció nacional de la nació catalana completa s’ha de fer del centre a la perifèria: - del nucli amb més potencial català (Barcelona, Principat) cap a les zones amb més penetració espanyolista (País Valencià, Illes, Catalunya Nord). Fusterianisme i qüestió de noms • Guia es declara deixeble de Joan Fuster: - el concepte de Països Catalans és tàctic, però les pàtries solen tenir nom en singular i femení. - Defensen que el nom global de la nació hauria de ser Catalunya. "+El llibre és el fusterianisme carregat de bobo".+ • Relata com va explicar aquesta tesi a Fuster abans de publicar-la i com aquest el va encoratjar amb un «provem-ho, Pep». Recepció i impacte • Intel·lectuals com Joan Triadú, Pere Calders, Espinàs, etc., el varen rebre positivament. • Dins l’independentisme hi hagué debat però una acceptació majoritària. • L’“espanyolada” hi va reaccionar amb temor, veient amenaça en la idea d’una Catalunya que inclou Illes i País Valencià. Estratègia independentista i front patriòtic • Guia repassa la proposta històrica del front patriòtic / front d’alliberament nacional, avui traduïda en el que s’anomena transversalitat del moviment (sumar sectors ideològics diversos). • Estratègia actual: - objectiu immediat: República Catalana sobre el territori de l’actual autonomia catalana; - després, treball per sumar Illes, País Valencià i Catalunya Nord, sabent que potser no s’hi incorporaran totes les parts alhora. • Veu l’independentisme sociològic com a majoritari i irreversible al Principat, encara que sovint no es tradueixi plenament en vots. 1 d’Octubre i crítica als dirigents • Recorda l’1-O amb il·lusió i presència: molts valencians i mallorquins hi varen ser. • El referèndum és per ell plenament vàlid: més de dos milions de vots i victòria de la independència. «Els dirigents no van estar a l’alçada del poble.» • Defensa la necessitat de nous lideratges joves (gent de 30–40 anys) i que determinats dirigents que han fallat facin «un pas al costat». Experiències institucionals: Consell de la República • Guia (País Valencià) i Jaume Sastre (Mallorca) foren a l’Assemblea de Representants del Consell de la República. • Diu que varen impulsar-hi una visió nacional completa, amb consells locals iguals a tot el territori, sense catalans de primera (Principat) i de segona (Illes, País Valencià). • Denuncia que : - alguns dirigents del Consell eren hostils als Països Catalans; - es va liquidar l’Assemblea de Representants per poder pactar amb el PSOE, cosa que considera un error greu. País Valencià, Illes i vitalitat nacional • Ressalta les mobilitzacions al País Valencià (contra la nefasta gestió de la gota freda, per la llengua a l’escola) i a les Illes (contra el Bauzá) com a proves de vitalitat nacional. • Cita una enquesta al País Valencià on la llengua base de l’escola guanya pel català (valencià), fins i tot en algunes comarques castellanoparlants. Eix central: reafirmar la unitat de la nació catalana i rebutjar qualsevol projecte que generi catalans de primera i de segona. Entrevista musical: Pep Suasi, rock, país i mitjans De Fora del Sembrat a Suasi Interlocutors: Tomeu Martí i Pep Suasi. • Suasi explica el seu origen familiar musical (guitarra i cançó tradicional amb els pares) i la progressió cap al rock: - primer grup juvenil (Quinta Essència); - impacte del concert dels Tots Sants i descoberta del rock català (Sopa de Cabra, etc.). • Context dels 90: cantar en català era una decisió reivindicativa, no una qüestió de sonoritat. • Fora del Sembrat: banda pionera del rock en català a Mallorca, al costat de grups com Ocults o La Fosca. - Consideren que varen fer feina de picar pedra per normalitzar el panorama musical. Necessitats del món musical illenc • Reivindicacions: - suport institucional més decidit: locals d’assaig dignes, sales que contractin grups locals, - que els músics d’aquí se sentin producte nacional, equiparats als grups de fora. • Crítica al provincianisme: - sovint es menysté un concert si no hi ha un grup de fora al cartell; - la insularitat pesa molt en gires i visibilitat. Projecte actual: Suasi • Suasi presenta el projecte Suasi com a continuació madura del rock de Fora del Sembrat: - banda consolidada amb músics provinents d’altres grups (Escarabats, Batseu Nua, etc.) i nou teclista; - combinació de energia de directe i maduresa compositiva. • Novetats discogràfiques: - senzill nou el 12 de desembre; - segon senzill el 10 de gener; - disc complet al febrer, amb previsió de gira per Mallorca i fora illa (treballen amb produccions Man Àngelment i RGB a Catalunya). Canvi en l’escriptura i missatge • Explica que abans composava sobretot per fer ballar; ara vol parlar més de llum, optimisme i esperança. • Cerca l’obertura a altres disciplines i contextos (col·laboracions amb circ, cuina, arts escèniques) per eixamplar públics i espais. Mitjans de comunicació i llengua • Defensa que els mitjans han de ser en català: - critica que ràdios i televisions públiques o privades incorporin col·laboradors en castellà com a norma; - vincula la presència del català als mitjans amb l’aprenentatge de la llengua i la difusió de la música local. Missatge de fons: cal una política cultural i mediàtica coherent amb l’objectiu de sobirania cultural i lingüística. Taula d’anàlisi: llengua, jovent i seleccions nacionals Retall d’ajudes al català: Obra Cultural Balear i Joves per la Llengua Interlocutors: Tomeu Martí, Antònia Sales, Pau Emili Muñoz, Blanca García Oliver. • Es comenta la decisió de PP i Vox de retirar subvencions a l’Obra Cultural Balear (per Can Alcover) i a Joves de Mallorca per la Llengua. • Antònia Sales ho qualifica de greu error i «quasi catàstrofe», perquè aquestes entitats: - fan tasca social i cultural insubstituïble; - aporten cohesió i ofereixen el català com a eina d’inclusió. • Blanca García ho veu com un pas més en l’ofensiva contra la llengua, en la línia del que passa també al País Valencià: zero ajudes a qui defensi la unitat de la llengua o el concepte de Països Catalans. • Pau Emili Muñoz afegeix: - en una societat ideal aquestes entitats no caldrien, perquè l’administració ja faria la seva feina; - el PP juga amb un model híbrid (no anular del tot les ajudes, però reduir-les per asfixiar sense escàndol), una lliçó apresa del “model Bauzá”. 40 anys del Consell de la Joventut de les Illes Balears • Celebració amb Fira d’Entitats i taula de presidències de diferents èpoques. • Es recorda que el Consell de la Joventut és anterior fins i tot a la direcció general de Joventut, i que ha estat clau per: - visibilitzar problemes canviants: atur juvenil, emancipació, drets LGTBI, participació política, oci saludable; - donar veu a associacions juvenils i entitats prestadores de serveis. • Pau Emili subratlla que tot el treball del Consell és voluntari i demostra que hi ha molts joves compromesos, contra el tòpic que «els joves no es mouen per res». • Es destaca la cooperació interterritorial amb el Triangle Jove (consells de joventut de Catalunya, País Valencià i Illes) com a exemple de consciència de generació i camí comú als Països Catalans. Seleccions esportives de nacions sense estat • Blanca García posa sobre la taula el partit Catalunya–Palestina i la imatge d’unitat entre nacions oprimides. • Es debat la necessitat de seleccions nacionals pròpies (futbol, etc.): - Pau recorda el precedent del Regne Unit (Escòcia, Gal·les, Anglaterra) per mostrar que no és cap anomalia esportiva; - opinen que l’Estat espanyol tem quedar en ridícul esportiu quan es visibilitzi el pes dels catalans, bascos, etc., en les seves seleccions. • Antònia apunta que l’Estat veu el reconeixement de seleccions com un aval polític a la plurinacionalitat. • Blanca subratlla que els partits de Catalunya i Euskadi amb Palestina han recaptat fons per Gaza i mostren una solidaritat popular que contrasta amb la paràlisi dels estats. Cap idea: l’esport és llegit com un espai de reconeixement nacional i diplomàcia simbòlica. Llibres: memòria, llengua i Palestina Recomanacions de Miquela Serra (Llibreria Quart Creixent) 1. «Com voleu germans que canti» – Joan Pons Bové • Premi Ciutat de Manacor de novel·la Maria Antònia Oliver 2025 (Edicions de 1984 / Lleonard Muntaner – aquí: IEA, equivalent a Illenc?). • Novel·la inspirada en la història familiar de l’autor: dos germans fills d’un mestre depurat pel franquisme, que comparteixen habitació en una residència. • Cada germà recorda la postguerra des de llocs diferents (Es Garriguer i Formentera), amb el rerefons de la repressió franquista. 2. «Arrels Balears. El subterfugi balearista» – Gabriel Ensenyat Pujol • Premi Ciutat de Manacor d’assaig (editat per IEB/una editorial independent). • Assaig rigorós que dissecciona les fantasies pseudo-històriques i pseudo-lingüístiques del balearisme polític actual. • Denuncia l’ús de la història i la llengua com a eines de divisió al servei de l’espanyolisme, i ofereix instruments per entendre com s’ha fabricat aquest relat. 3. «El meu poble viurà» – Leila Khaled • Autobiografia d’una revolucionària palestina, escrita el 1971 i editada en català per Tigre de Paper (2014, reedició 2023). • Explica la seva trajectòria en la lluita armada i política, el context de la resistència palestina i les motivacions personals. Eix de lectura: tres llibres que connecten memòria del franquisme, lluita per la llengua i resistència internacional, especialment el cas palestí. Curiositats de la història: 50 anys de la mort de Franco Context d’una agonia interminable Interlocutors: Tomeu Martí i Xisco Roger. • Recorden que fa 50 anys de la mort de Francisco Franco (20 de novembre de 1975). • L’agonia va durar setmanes, amb part mèdic diari de l’«equip mèdic habitual» i clima de - crisi econòmica (post-73, atur, caiguda turística), - crisi internacional (marxa verda del Marroc sobre el Sàhara Occidental i claudicació espanyola), - tensió política per la successió de Joan Carles com a rei. Temors i preparatius del règim • El franquisme temia que l’oposició aprofités la debilitat del règim per fer vagues o revoltes. • A les Balears es redacta el Pla Foners (o Plan Oneros): - catàleg de 33 punts estratègics (aeroport, Mercapalma, presó, Palau de Marivent, etc.); - previsió d’ús d’armes per part de militants del Movimiento si calia. Premsa i control de la informació • Només hi havia tres diaris a Mallorca (Baleares, Última Hora, Diario de Mallorca) i cap xarxa social. • Última Hora publica el titular «Franco 37 kilogramos», quasi segrestat per la llei Fraga. • La redacció del Diario de Mallorca, sota direcció d’Antonio Alemany, esdevé lloc de trobada de dirigents de l’oposició (Felicià Pons, Francesca Bosch, Josep Maria Llompart, etc.) per estar informats. • Anècdota de Llompart: bromeja que el titular preparat per la premsa del Movimiento seria «Franco, lleugerament mort». Mort, dol i reaccions socials • La mort es fa pública a les 6 del matí per Ràdio Nacional; quatre hores després, el famós missatge plorós d’Arias Navarro: «Españoles, Franco ha muerto». • Reaccions dividides: - franquisme: dol profund, marxes de falangistes a Palma (Cort–Creu dels Caiguts–Feixina); - oposició: brindis discrets amb cava, paelles i cançons revolucionàries (testimonis de Miquel Rosselló, Damià Pons, etc.). • El bisbe de Mallorca, Teodor Úbeda, presideix funeral solemne a la Seu amb homilia prudent; el bisbe de Menorca és més crític i rep pintades feixistes. • Es decreta un mes de dol, suspensió d’espectacles i esports; alliberament limitat de presos comuns (no polítics). • Es debat si la mort es va «gestionar» per fer-la coincidir amb l’aniversari de l’afusellament de José Antonio Primo de Rivera. Valoració històrica • Es remarca la manca d’un judici tipus Nuremberg, la continuïtat de molts aparells (judicatura, policia, exèrcit), i com això condiciona encara avui la democràcia. • La secció acaba amb «L’estaca» de Lluís Llach com a símbol de la lluita compartida per desfer una dictadura «corcada». Focus amb Jaume Sastre: Pujol, feixisme i confusions actuals Records personals del 20-N Interlocutors: Tomeu Martí i Jaume Sastre. • Sastre recorda el 20-N com a estudiant de COU a l’Institut Toni Maura, considerat «l’institut dels rojos», amb un claustre jove i polititzat (Sebastià Serra, Joan Tugores, Carme Nofre Vinyes, entre d’altres). • Context d’aquell centre: inspeccions freqüents de policia, revista estudiantil L’Ull Bo on Sastre publica un article sobre objecció de consciència. Depuració inacabada i persistència del franquisme • Sastre remarca que l’absència d’un judici al franquisme i d’una depuració profunda de jutges, policies, guàrdia civil i exèrcit explica la força actual de l’extrema dreta i dels aparells de l’Estat. • Considera que alguns joves d’avui, que no han viscut el feixisme, senten «curiositat per l’aventura» i poden caure en discursos reaccionaris. Comparacions històriques: Stalin, Hitler i les esquerres • Llegeix un fragment de Castellio contra Calvino d’Stefan Zweig sobre la fragilitat de les llibertats i l’atracció periòdica per la guerra. • Estableix paral·lels entre: - el pacte Hitler–Stalin (1939) i la confusió dels comunistes francesos, que passaren de combatre Hitler a justificar-lo com a «amic» mentre aquest ocupava França; - i la situació actual, on part de l’esquerra dona suport acrític a moviments islamistes integristes, segons ell, per pur antioccidentalisme. Jordi Pujol i el pactisme amb l’Estat • Sastre és molt crític amb Jordi Pujol: - el veu com a figura clau en la desnaturalització de l’independentisme, prioritzant sempre el pacte amb el PSOE o el PP (Felipe González, Aznar) per sobre de la unitat nacional catalana; - denuncia que això ha alimentat l’anticatalanisme tant de la dreta com de l’esquerra espanyoles. • Relaciona la caiguda de Pujol (cas de corrupció, comptes a l’estranger) amb el moment en què afirmà que ja no veia raons per oposar-se a l’independentisme: considera que l’Estat va activar llavors la seva maquinària (UDEF, etc.) per destruir-lo. Laporta, Barça i pressió de l’Estat • Interpreta la reobertura del cas contra Joan Laporta i el Barça com un nou episodi de persecució política: - el club és vist com un símbol nacional català amb massa autonomia, i l’Estat el vol condicionat i dependent. Crítica a noves iniciatives regionalistes • Finalment, Sastre expressa reserves respecte de projectes polítics com el que impulsa Joan Lladó a Mallorca, si l’objectiu és només ser un partit regionalista que pretén «influir Espanya» sense plantejar clarament la independència. Conclusió del focus: sense unitat nacional dels colonitzats (Illes, País Valencià, Principat) i sense abandonar el pactisme, es repetirà el cicle Pujol: influència puntual, anticatalanisme reforçat i cap ruptura real. Etiquetes / Tags • Ona Mediterrània • Bon Dia i Bona Vida • dBalears • llengua catalana • memòria històrica • franquisme • 20N • dictadura • independència • Països Catalans • Josep Guia • És molt senzill digueu-li Catalunya • Joan Fuster • front patriòtic • República Catalana • Consell de la República • joventut • Consell de la Joventut • Triangle Jove • Obra Cultural Balear • Joves de Mallorca per la Llengua • balearisme • Gabriel Ensenyat • Arrels Balears • Can Alcover • Felanitx • associacions de veïns • cohesió social • transport públic • habitatge • Pep Suasi • Fora del Sembrat • música en català • rock català • festivals • mitjans de comunicació en català • Palestina • Leila Khaled • El meu poble viurà • Lluís Llach • L’estaca • seleccions esportives catalanes • solidaritat internacional • Josep Maria Llompart • Premi Ciutat de Manacor • Joan Pons Bové • Leila Khaled • memòria del franquisme a les Illes • Xisco Roger • Jaume Sastre Seccions amb marques de temps {"start_second":0,"end_second":158,"section_title":"Presentació del programa i sumari del dia","section_summary":"Introducció a Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània, amb salutació inicial, recordatori de la programació del dia (entrevistes amb la Federació d’Associacions de Veïns de Felanitx i amb Josep Guia, connexió literària amb una plataforma audiovisual, secció d’història amb Xisco Roger i focus final amb Jaume Sastre)."} {"start_second":159,"end_second":378,"section_title":"Agenda del programa i primera peça musical","section_summary":"Tomeu Martí detalla el guió de la jornada (entrevistes, connexió literària, seccions d’història i anàlisi política) i s’emet una peça musical/poètica (Joan Brossa interpretat per Miguel Poveda) com a obertura abans de l’actualitat."} {"start_second":379,"end_second":903,"section_title":"Repàs de l’actualitat amb el Diari de Balears i VilaWeb","section_summary":"Lectura comentada de titulars del diari de Balears (plurilingüisme, crítica a la campanya «La democràcia és tu poder», condemna europea a Bauzá, presentació de les obres completes de Josep Maria Llompart, memòria de la repressió franquista, plus de residència, Observatori de la Infància, campanyes de l’IEB sobre noms i llinatges, cinema i videojocs en català, política estatal i autonòmica). Segueix un repàs a VilaWeb (violència franquista, biografia de Franco, mapa de fosses, actualitat valenciana i espanyola), i recomanació d’articles d’opinió a dBalears."} {"start_second":904,"end_second":997,"section_title":"Espai publicitari i crida a fer-se soci d’Ona Mediterrània","section_summary":"Emissió de falques publicitàries (revista L’Estel, clínica dental, projecte social d’aigua 3 Globs) i una crida a associar-se a Ona Mediterrània per garantir la seva independència com a emissora."} {"start_second":1026,"end_second":1367,"section_title":"Tema musical compromès (cançó antifeixista)","section_summary":"S’emet una cançó extensa de contingut polític i antifeixista (referències a Guernica, franquisme, guerra, memòria dels combatents i denúncia del feixisme contemporani), que serveix d’enllaç amb els blocs d’entrevistes i debat polític."} {"start_second":1381,"end_second":2424,"section_title":"Entrevista: 30 anys de la Federació d’Associacions de Veïns de Felanitx","section_summary":"Tomeu Martí conversa amb Antònia Badell, vicepresidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Felanitx. Expliquen l’origen de les quatre associacions de barri i de la federació (1995–2000), el nombre de socis, les activitats (escriptura creativa, ioga, Pilates, tallers per a gent gran, clubs de lectura, etc.), la importància de fer poble i cohesió social, especialment amb veïnat nouvingut. Detallen la celebració dels 30 anys (dinar popular, producte de quilòmetre zero, col·laboració de comerços locals, música en directe), la relació complexa amb l’Ajuntament (reivindicacions sobre reciclatge i recollida porta a porta, demanda d’ampliar la línia de bus TIP fins a l’hospital), reflexions sobre l’habitatge i crida a la participació en el dinar d’aniversari."} {"start_second":2425,"end_second":2568,"section_title":"Tornada d’identitat del programa i transició","section_summary":"Falca d’identificació de Bon Dia i Bona Vida i breu transició musical abans d’entrar a la següent gran entrevista."} {"start_second":2569,"end_second":3983,"section_title":"Gran entrevista política: Josep Guia i 40 anys de ‘És molt senzill, digueu-li Catalunya’","section_summary":"Tomeu Martí entrevista Josep Guia, matemàtic, filòleg i històric independentista, arran dels 40 anys del seu llibre ‘És molt senzill, digueu-li Catalunya’. Guia explica l’origen del llibre en el context de l’Espanya de les autonomies, la seva tesi de reconstrucció nacional ‘del centre a la perifèria’ i la influència directa de Joan Fuster (fusterianisme carregat de bobo, debat sobre el nom de la nació catalana i el plural tàctic ‘Països Catalans’). Descriu la recepció positiva entre intel·lectuals i dins l’independentisme, i l’hostilitat de l’espanyolisme. Repassen la idea de front patriòtic i transversalitat, l’estratègia actual de prioritzar la República Catalana al Principat per després estendre la llibertat a Illes, País Valencià i Catalunya Nord, i el paper determinant del jovent independentista dels anys 80. Guia valora l’1-O com un referèndum vàlid i denuncia que els dirigents no estigueren a l’alçada del poble. Relata la seva experiència i la de Jaume Sastre al Consell de la República, criticant la manca de visió de nació completa i l’hostilitat d’alguns dirigents als Països Catalans. Tanca amb reflexions sobre la vitalitat nacional al País Valencià i Illes (mobilitzacions contra Bauzá, enquestes a favor de la llengua a l’escola) i la persistència de l’independentisme sociològic com a força irreversible."} {"start_second":3984,"end_second":5023,"section_title":"Entrevista cultural-musical amb Pep Suasi","section_summary":"Entrevista àmplia a Pep Suasi, músic mallorquí, repassant el seu recorregut des dels inicis familiars en la música tradicional fins a la formació de bandes juvenils (Quinta Essència) i el salt a Fora del Sembrat, pioners del rock en català a Mallorca. Suasi explica com va descobrir el rock català a través de viatges esportius a Catalunya i concerts de Tots Sants, i com la tria del català als 90 era sobretot una aposta política i reivindicativa. Fa balanç de la trajectòria de Fora del Sembrat com a banda que ajudà a normalitzar el panorama musical en català, i descriu el projecte actual Suasi com una continuació més madura i col·lectiva, amb músics provinents d’altres grups illencs i incorporant teclista. Anuncia la sortida de nous senzills (desembre i gener) i del disc complet al febrer, amb gira prevista per Mallorca i Catalunya. Parlen de la precarietat estructural del món musical, la necessitat de suport institucional (locals d’assaig, sales, contractació de producte nacional), la importància de mitjans en català per difondre la música local i la seva evolució com a compositor cap a l’optimisme i la llum. L’entrevista també aborda la seva experiència en ràdio (Ona Mediterrània) i la seva visió sobre el paper dels mitjans en la normalització del català."} {"start_second":5024,"end_second":6161,"section_title":"Taula d’anàlisi: ajudes al català, joventut i seleccions nacionals","section_summary":"Taula amb Antònia Sales, Pau Emili Muñoz i Blanca García Oliver, moderada per Tomeu Martí. Primer tema: la retirada d’ajudes per part de PP i Vox a l’Obra Cultural Balear (especialment per Can Alcover) i a Joves de Mallorca per la Llengua. S’hi denuncia la intenció d’asfixiar les entitats que defensen el català i la unitat de la llengua, tot subratllant la seva tasca social, cultural i de cohesió. Pau Emili remarca que en una societat normal aquestes funcions haurien de recaure en les institucions públiques, i alerta d’una estratègia ‘híbrida’ del PP, que aprèn dels errors de l’etapa Bauzá. Segon tema: els 40 anys del Consell de la Joventut de les Illes, amb record dels inicis (sense regidories de joventut ni direcció general), de la seva funció pionera i de la seva reconstitució després de ser pràcticament desmantellat en temps de Bauzá. Es posa en valor el treball voluntari, la pluralitat d’entitats juvenils integrades i la col·laboració amb els consells de Catalunya i País Valencià (Triangle Jove) com a expressió de consciència de generació compartida. Tercer tema: el partit amistós Catalunya–Palestina i el debat sobre seleccions esportives nacionals. Es reivindica la normalitat d’aquestes seleccions (exemple del Regne Unit) i es considera que l’Estat espanyol les bloqueja per por a la visibilització internacional de la plurinacionalitat i a la pèrdua de talent esportiu. Es destaca el valor simbòlic i solidari dels partits amb Palestina (Catalunya i Euskadi), que recullen fons per a Gaza i mostren una solidaritat de base que contrasta amb la inacció estatal."} {"start_second":6162,"end_second":6748,"section_title":"Llibres i recomanacions literàries amb Miquela Serra","section_summary":"Secció de llibres amb Miquela Serra, de la llibreria Quart Creixent. Recomana tres títols: (1) ‘Com voleu germans que canti’ de Joan Pons Bové, Premi Ciutat de Manacor de novel·la Maria Antònia Oliver 2025, inspirada en la història d’una família marcada per la depuració franquista d’un mestre i els records de dos germans a la vellesa; (2) ‘Arrels Balears. El subterfugi balearista’ de l’historiador Gabriel Ensenyat Pujol, Premi Ciutat de Manacor d’assaig, que analitza el balearisme com a construcció pseudo-històrica i lingüística al servei de l’espanyolisme; (3) ‘El meu poble viurà’, autobiografia de la revolucionària palestina Leila Khaled, reeditada per Tigre de Paper el 2023, molt utilitzada en clubs de lectura actuals arran de la guerra a Palestina. Miquela recorda també la presentació del primer volum d’obres completes de Josep Maria Llompart a Can Alcover, assenyalant les dificultats polítiques per fer-hi actes i la probable alegria del poeta per veure la seva obra presentada allà. Es reivindica el paper d’editorials petites i independents i es tanca la secció animant a regalar llibres per Nadal i Reis."} {"start_second":6749,"end_second":7051,"section_title":"Falques d’entitats i publicitat social","section_summary":"Segment de falques: convocatòria de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca a un sopar-col·loqui sobre el reconeixement internacional de la nació catalana (amb el president del Consell de la República i el comissionat davant l’ONU), publicitat del projecte social d’aigua 3 Globs, de la revista L’Estel i de la clínica dental planes Mariano. S’hi reforça la idea de suport mutu entre mitjans lliures, associacions sobiranistes i projectes d’emprenedoria social."} {"start_second":7052,"end_second":7161,"section_title":"Crida a associar-se a Ona Mediterrània i al Diari de Balears","section_summary":"Falca que reivindica la necessitat de mitjans independents en el context actual i convida oients i lectors a reforçar econòmicament el projecte del Diari de Balears i a fer-se socis d’Ona Mediterrània per garantir-ne la sostenibilitat i la independència editorial."} {"start_second":7162,"end_second":8934,"section_title":"Curiositats de la història: 50 anys de la mort de Franco","section_summary":"Secció ‘Curiositats de la història’ amb Xisco Roger, centrada en el cinquantenari de la mort de Francisco Franco. Es descriu el clima d’agonia prolongada, la crisi econòmica i la marxa verda del Marroc sobre el Sàhara Occidental, així como la presa de funcions de Joan Carles com a cap d’Estat en funcions el 30 d’octubre. S’explica el Pla Foners a les Balears, projecte per controlar punts neuràlgics (aeroport, presó, Marivent) i fins i tot armar militants del Movimiento en cas de protesta. Es relata el paper de la premsa (Última Hora amb el titular ‘Franco 37 kilogramos’, quasi segrestada; Diario de Mallorca com a punt de trobada de l’oposició), així com anècdotes de Josep Maria Llompart. Es reconstrueix el moment de l’anunci de la mort (RNE, Arias Navarro plorant), les desfilades falangistes per Palma, les reaccions de l’oposició (brindis secrets amb cava, paelles, cançons revolucionàries, testimoni de Miquel Rosselló, Damià Pons i Josep Melià), els funerals a la Seu presidits per Teodor Úbeda i les homilies més crítiques a Menorca. Es detallen les mesures de dol (suspensió d’espectacles, clubs nocturns, indult parcial a presos comuns) i s’apunta la hipòtesi que la mort es pogués ‘gestionar’ per fer-la coincidir amb l’efemèride del 20N de José Antonio Primo de Rivera. La secció conclou amb una reflexió sobre la transició, la manca de judici al franquisme, la persistència d’aparells franquistes i l’ús de la cançó ‘L’estaca’ de Lluís Llach com a banda sonora simbòlica de la lluita contra la dictadura."} {"start_second":8935,"end_second":10623,"section_title":"Focus amb Jaume Sastre: del 20N al present polític","section_summary":"Jaume Sastre entra al ‘focus’ del programa per oferir una mirada personal i política sobre el 20 de novembre de 1975 i les conseqüències fins avui. Recorda el clima polític a l’Institut Toni Maura, considerat l’institut ‘roig’, amb professorat jove i compromès (Sebastià Serra, Joan Tugores, Carme Nofre Vinyes, etc.), on es feia una revista estudiantil i ja es parlava d’objecció de consciència. Sastre subratlla la manca de depuració del franquisme (jutges, guàrdia civil, exèrcit) i com això alimenta l’extrema dreta actual. Llegeix un fragment de Stefan Zweig sobre la fragilitat de les llibertats i la temptació cíclica de la guerra, i ho relaciona amb la confusió actual d’una part de l’esquerra respecte a moviments islamistes integristes. Fa un paral·lelisme amb el pacte Hitler–Stalin i la perplexitat dels comunistes francesos (1939–1941). Tot seguit, desenvolupa una crítica dura a Jordi Pujol, a qui responsabilitza d’haver prioritzat sempre el pactisme amb l’Estat per sobre de la unitat nacional catalana, alimentant l’anticatalanisme de la dreta i l’esquerra espanyoles. Interpreta la caiguda judicial de Pujol com una resposta de l’Estat quan aquest insinua apropar-se a l’independentisme. Relaciona la persecució a Joan Laporta i el Barça amb una voluntat de controlar un símbol nacional català. Finalment, expressa escepticisme envers nous projectes polítics regionalistes a Mallorca (com el promogut per Joan Lladó) si no situen clarament la independència al centre, advertint del risc de repetir el cicle de Pujol: influència puntual, anticatalanisme reforçat i cap ruptura efectiva amb l’Estat."}]}}Note: Les referències editorials concretes poden variar lleugerament; el resum se centra en el contingut del podcast i no en el catàleg exactament detallat de cada editorial.

  • 2h 52min

    Prostitució, turisme i geopolítica al Bon Dia i Bona Vida

    Resum general del programa Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània ofereix en aquest episodi una combinació de: Informació d’actualitat (titulars de premsa balear i internacional) Entrevista social en profunditat sobre prostitució i tràfic de dones a Mallorca Agenda i cultura: activitats sobiranistes, festa del vi novell, llibres i música Debat polític i de memòria històrica sobre feixisme, franquisme i regressió democràtica Taula d’anàlisi internacional sobre Palestina, Ucraïna, Amèrica Llatina i l’eix Xina–Japó El fil conductor del programa és la defensa dels drets humans, la llengua catalana i la cultura balear, amb un to crític davant el feixisme, la militarització i els efectes perversos del turisme i del capitalisme global. Contingut principal 1. Informatius i premsa del dia El programa obre amb la repassada als titulars de diversos mitjans: • Diari de Balears - Convocatòria d’una marxa a Palma contra els CIE (centres d’internament d’estrangers). - Jornada de portes obertes del Col·legi d’Advocats. - Debat sobre la creació del senador de Formentera. - Batles que exigeixen al conseller Sánchez un espai formal de diàleg sobre l’acollida de menors. - Presentació de l’Encesa 2026 com a projecte compromès amb drets humans i dignitat. - PP i Vox tomben una llei per prohibir habitatges en àrees de risc. - Any Llompart culminat amb les obres completes de Josep Maria Llompart. - Primera trobada de municipis actius pel català, per impulsar polítiques lingüístiques locals. - Còmic Nostrum 2025 i projecte del museu del còmic de Mallorca a Inca. - El GOB celebra la denegació de la llicència del botel Alcúdiamar i reclama restaurar la legalitat al port. - Jocs de taula Cucarei, Captura, Criatura i Quatre Illes basats en cultura i història balear. • VilaWeb - Anàlisi d’Esperança Camps sobre el desmuntatge de l’era Mazón i la construcció de la “era Pérez Llorca”. - Article sobre la pèrdua de paciència de jutges amb Mazón i possible mentida. - Recomanació del llibre “Contra el silenci i la impunitat” de Xavier Montanyà. - Notícia sobre una parròquia que pregarà per Franco i el fundador de la Falange, amb rebuig social. - Canvi de temps radical amb baixada de temperatures i neu. - Entrevista amb Núria Cadenes, Premi Proa: > “El camí cap a l’individualisme ens fa tristos”. • Opinió a Diari de Balears - Joan Vicenç Lillo, Aina Lila Tomàs, Jaume Bordils, Rafel Borràs i Joan Lledonet tracten temes com esperança política, centre polític, esquerdes del sistema i bilingüisme a l’escola. • Mallorca Daily Bulletin, Última Hora i Diario de Mallorca - Temes destacats: - Peix caducat i sancions a distribuïdores. - Operacions antidroga al poblat de Son Banya. - Congrés Internacional Ramon Llull 2025. - Debat sobre finançament autonòmic. - Escultura de l’emigrant de Sóller abandonada en un magatzem. - Tensions polítiques a Balears: Prohens amenaça amb avançament electoral. - Debat sobre religió islàmica a centres concertats. 2. Publicitat, ràdio i agenda sobiranista 2.1. Falques publicitàries i suport social En diversos moments s’emeten falques publicitàries que il·lustren el model de mecenatge i PUBLI AMIC de l’emissora: • Clínica Dental Planes Mariano i el “método Slow Dentistry” (odontologia slow): - Reivindica una atenció pausada i de qualitat, centrada en el pacient. • 3 Globs (aigua dolça per a gent salada): - Projecte d’emprenedoria social de 3 Salut Mental. - Inserció laboral de persones amb malaltia mental. • Crides constants a fer-se soci/sòcia d’Ona Mediterrània per garantir la emissió en línia, informatius i graella de programació en llengua catalana. 2.2. Sopar col·loqui sobiranista L’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM) anuncia el seu sopar col·loqui a Petra: • Lloc i data: restaurant Sacreu, divendres 21 de novembre, 20 h. • Tema: reconeixement internacional de la nació catalana en l’actual paradigma global. • Ponents: - Jordi Domingo, president del Consell de la República Catalana. - Jordi Castellà, comissionat del Pacte Nacional per al Reconeixement Internacional de la Nació Catalana. • Després del sopar, hi haurà tertúlia i col·loqui amb els assistents. • Reserves via assembleamallorca.cat o bàners a dBalears. Aquest espai reforça l’eix del programa en clau de sobirania, reconeixement internacional i llengua catalana. 3. Entrevista social: prostitució i Casal Petit 3.1. Qui és Es Casal Petit? A partir del minut 1425, el programa entrevista Maddalena Lomà, coordinadora d’Es Casal Petit: • Entitat vinculada a la congregació de les germanes oblates. • Objectiu: atendre dones en situació de prostitució i víctimes de tràfic amb finalitat d’explotació sexual. • És un recurs pioner i específic a Balears, amb pisos d’acollida i serveis integrals. 3.2. Cent anys de les germanes oblates a Mallorca La convidada repassa la història de la congregació a l’illa: • Arribada el 1924: instal·lació inicial a La Pietat, després trasllat a la Vileta. • Allà gestionen un centre d’acollida per a nines filles de dones en prostitució del barri Xino de Palma. • Evolució del centre en escola i altres serveis. • Als anys 80, tornen al centre antic, de nou al barri Xino, per estar a prop de les dones. • El 2001 s’obre formalment Es Casal Petit, adaptat constantment als canvis de perfil i context de les dones. 3.3. Què ofereix Es Casal Petit? Cada any hi passen unes 480 dones. L’oferta d’atenció és integral i interdisciplinar: • Atenció social i psicològica: - Acompanyament social personalitzat. - Acte físic i salut mental treballats de manera coordinada. • Formació i integració laboral: - Alfabetització i aprenentatge de castellà. - Cursos de català, anglès i informàtica. - Tallers per conèixer els recursos socials i preparar la integració laboral. - Orientació laboral específica amb orientadora pròpia. • Pisos d’acollida: - Per a dones que volen allunyar-se del context de prostitució. - Per a víctimes de tràfic amb finalitat d’explotació sexual. - Únic recurs residencial d’aquest tipus a Balears. • Sensibilització i comunicació: - Campanyes i xerrades per visibilitzar la realitat de la prostitució. - Treball específic amb persones joves per prevenir micromasclismes i consum normalitzat de prostitució i pornografia. 3.4. Com arriben les dones al Casal Petit? Hi ha diverses vies d’accés: • Treball de carrer i prospecció: - Sortides conjuntes amb Metges del Món i Creu Roja. - Visites a pisos, clubs i carrers on hi ha context de prostitució. - S’explica els recursos disponibles i es manté un contacte de confiança fins que la dona decideix venir. • Derivacions en xarxa: - Coordinació amb altres entitats socials i serveis públics. - Les dones són derivades quan es detecta la situació d’explotació. L’àmbit principal d’actuació és Palma, però es plantegen expandir-se a la part forana amb suport del Consell de Mallorca. 3.5. Nous contextos de prostitució (2025) Maddalena descriu els canvis recents en el panorama de la prostitució a Mallorca: • Predomini clar dels pisos particulars. • Aparició i consolidació de la prostitució deslocalitzada: - Les dones s’anuncien a xarxes socials i plataformes digitals. - Les trobades no es fan en un lloc fix: clients i dones es desplacen. - Això dificulta molt l’accés, la detecció i la protecció. També es manté el doble perfil: • Dones que treballen pel seu compte. • Dones sota control de màfies i xarxes de tràfic, amb coaccions sofisticades: - No sempre tancades en clubs, però amb deutes imposats i amenaces a les famílies al país d’origen. 3.6. Perfil de les dones i trajectòries • Majoritàriament dones. • Canvi de nacionalitats predominants: - Abans: més dones nigerianes. - Des de 2019: augment molt fort de dones colombianes, que ara són entorn del 90% de les ateses. Quan una dona decideix acostar-se al Casal Petit: • No sempre pot deixar la prostitució immediatament: - Sovint és la seva única font d’ingressos. - O està atrapada en situacions de tràfic i coacció. • El Casal ofereix un procés d’acompanyament per: - Donar informació i eines. - Obrir altres perspectives de vida. - Facilitar l’accés a feina normalitzada, que és la demanda més freqüent. 3.7. Religió, valors i equip humà El Casal neix d’una congregació religiosa, però: • No es fa proselitisme religiós amb les dones. • Es treballa des de valors universals: acollida, escolta, centralitat de la persona. • Es respecta la religió de cada dona i el seu paper a la seva vida. L’equip és interdisciplinari: • 11 persones contractades: treballadores socials, educadores, integradora social, psicòloga, orientadora laboral, comunicació i sensibilització. • Dues germanes oblates actives dins l’equip. • Voluntariat (uns 19): - Donen classes d’alfabetització, català, castellà, anglès i informàtica en grups petits. - Coordinats per les educadores. Es demanen nous voluntaris, amb: • Contacte via web i xarxes socials del Casal Petit. • Entrevista i formació prèvia, adequant les aptituds de la persona a les necessitats del projecte. 3.8. Relació amb institucions i educació juvenil El Casal Petit treballa estretament amb institucions públiques: • Participa a la XAP-PEP, xarxa impulsada per l’Ajuntament de Palma per intervenir en prostitució. • Gestiona, amb l’Institut Balear de la Dona, els pisos d’acollida. • Reben subvencions del Govern balear. En l’àmbit de sensibilització juvenil: • Fan xerrades a instituts i centres educatius. • Detecten discursos masclistes que reculen: - Joves que consumeixen prostitució. - Normalització de la pornografia i del cos femení com a mercaderia. - Missatges cap a les al·lotes que presenten la prostitució com un camí fàcil per guanyar doblers. “Si no es fa prevenció, estem amb aquest problema per molt de temps.” 4. Festa del vi novell a Santa Maria 4.1. Programa de Vinovell 2025 A partir del minut 2498, entrevista amb Bernat Calafat sobre la festa del vi novell a Santa Maria del Camí: • Durada: unes 12 jornades d’activitats. • Activitats destacades: - Màgia al celler (màgic Bloquell) a Jaume de Puntiró. - Guerra de variats amb quatre bars de Santa Maria i vermutada amb vins locals. - Música en directe a la plaça de la Vila (10 hores seguides). - Festa grossa del vi novell: - Inici de consum del vi de la nova anyada. - Conservació de la tradició de la branca de pi com a senyal de taverna amb vi nou. - Acte de lliurament de les insígnies del brot de pi a un pagès local i als geganters de Santa Maria. - Concert del grup El Bo. - Diada central (dia de Vinovell): - Portes obertes als cellers. - “Burboada del vi novell” amb glosada d’Mateu Xurí, Macià Ferrer i Maria Magdalena Gual. - Tastos de vi amb cellers i bars del poble, música de festa. - Acte final: presentació formal del vi novell de cada celler per part dels set vinaters de Santa Maria (places limitades). El programa complet es pot trobar a la web de l’Ajuntament de Santa Maria i via xarxes socials. 4.2. Tradició vinatera i canvi climàtic Bernat explica la llarga tradició vinatera del poble: • Ja documentada a la vall de Coanegra a l’edat mitjana. • El “celler del rei” proveïa vi per a la casa reial. • A inicis dels anys 80 hi havia 12 cellers elaboradors, bàsicament de vi a granel. • D’aquests, avui en queden dos històrics reconvertits a vi de qualitat però que mantenen el vi de barralet: Jaume de Puntiró i Sebastià Pastor. • La resta de cellers actuals s’han anat creant les darreres dècades, consolidant una escena local vinícola potent. Es parla també del canvi climàtic: • La verema s’ha avançat: abans era cap a Sant Mateu, ara molts ja veremen a finals d’agost o principis de setembre. • Varietats com la chardonnay són molt primerenques; d’altres, com mantonegro, són més tardanes. 4.3. Música i gastronomia La festa combina: • Concerts de grups locals com Orris, Camoi, Bona Ventura, Rissos i el grapat de vergans. • Fins i tot es recupera la “barqueta de variat” com a format clàssic de menjar de bar. • Es preveu la participació de milers de persones; en edicions anteriors hi han arribat a 6.000 assistents. 5. Segon bloc d’informatius i cançons A mig programa es repeteix un resum de titulars similar al del principi, incorporant més detalls de premsa balear (peix caducat, Son Banya, finançament, Nadal un any aturat, etc.). Entre blocs informatius s’emeten: • Cançons en català de música experimental i de crítica social. • Una cançó de Manel sobre un acomiadament laboral, presentada com a peça que converteix un moment fred en relat musical amb humor i veritat. • Diversos temes d’Ànimos Perrec, entre ells “Camí florit”, que serà objecte d’anàlisi literària posterior. 6. Entrevista política amb Jesús Jurado (Podem) 6.1. Atacs feixistes i Aurora Picornell A partir del minut 4740, Tomeu Martí entrevista Jesús Jurado (Podem): • Tema central: nous atacs al bust d’Aurora Picornell, aquest cop amb àcids i cops violents. • Jurado ho interpreta com a mostra que: - El feixisme s’està organitzant a les Illes Balears. - Hi ha grups d’esquadristes amb activitat creixent i agressiva. - Es tracta d’atacs contra símbols democràtics i de memòria històrica. “Quant de temps passarà de copetjar una estàtua a copetjar un militant d’esquerres o independentista?” Jurado denuncia també la passivitat o absència d’infiltració policial en grups feixistes, en contrast amb la presència d’agents en moviments d’esquerres. 6.2. Continuïtat del franquisme Coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Franco, Jurado defensa que: • Franco va morir, el franquisme no. • El franquisme es manté en: - Poder judicial: judicis i sentències ideològicament esbiaixats. - Poder econòmic: grans famílies enriquides durant la dictadura (p.ex. família March, lobby turístic) que continuen marcant les regles del joc. - Forces de seguretat i exèrcit. - La Jefatura de l’Estat: un cap d’Estat no elegit democràticament, net polític del dictador. 6.3. Llengua catalana i regressió democràtica Es parla de: • Obsessió franquista amb la llengua catalana, continuada en l’actualitat: - Retallades de subvencions a entitats culturals i a Òmnium per la llengua. - Discursos contra la visibilitat femenina i la cultura balear. • Jurado recorda l’origen del PP: “Un partit que se va fundar amb crits de Viva Franco.” • Denuncia la presidència del Parlament (PP–Vox) com a símbol de blanqueig d’aquests atacs, ja que el mateix president havia insultat Aurora Picornell. 6.4. Estratègia de Podem • Resistència i organització com a mandat. • Defensa ferma de: - Cultura i llengua catalana. - Serveis públics i drets socials malgrat fragilitat econòmica i pal de dretes. • Crítica als mitjans de comunicació generalistes per fer sovint de portaveu dels poderosos. • Compromís de Podem de continuar assenyalant agressions (contra memòria històrica, cultura, llengua o drets socials) i mobilitzar el carrer. 7. Taula d’anàlisi de “Això és Vida” (episodi 76) Després de l’entrevista amb Jurado, s’emet la taula d’anàlisi del programa “Això és Vida” (plataforma Vida), amb Aina Ginart, Joan Mir i Pere Perelló i Nom de Déu. 7.1. Sobre prostitució i Casal Petit • Es valora positivament la feina del Casal Petit com a ampliació de possibilitats vitals de les dones. • S’assenyala la prostitució com la “màxima expressió de l’explotació capitalista dels cossos” amb component fort de gènere i raça. • Es recorda una exposició fotogràfica al Centre de Cultura “Sa Nostra” amb fotos fetes per usuàries del Casal, que ajudava a fer visible aquesta realitat. 7.2. 50 anys de la mort de Franco Joan Mir fixa com a dèria el tema: “50 anys de la mort d’en Franco i permanència del franquisme”. • Es recorda que la guerra i el franquisme tenien tres objectius principals: - Aturar els independentismes (basc i català). - Reprimir la classe obrera i impedir avanços socials. - Oprimir les dones (retrocés brutal respecte a la Segona República). • Avui s’ha avançat en moviment obrer i feminisme, però falta resoldre la qüestió nacional catalana i el federalisme real. • Es critica l’“oblit” dels compromisos de la transició i el paper de l’esquerra espanyola en no aprofitar el procés d’independència de Catalunya com a oportunitat per trencar definitivament amb el franquisme. 7.3. Militarització d’Europa Pere Perelló obre debat sobre la militarització global: • Exposa el cas de Bèlgica, que ofereix 2.000 € mensuals a joves de 17 anys per fer servei militar voluntari i aprendre oficis militars (conducció de camions, etc.), amb possibilitat de reserva. • Ho vincula a: - Exigències de l’OTAN d’augmentar despesa militar. - Canvi de paradigma després de la caiguda del mur de Berlín i el desarmament parcial que va permetre crear estat del benestar. • Ara, diu, es vol recuperar 20 anys de desmilitarització a corre-cuita. Es debat sobre: • Models de defensa no ofensiva (p. ex. Suïssa). • El cas de Costa Rica, sense exèrcit, com a excepció. • El retorn d’una cultura militarista que legitima l’exèrcit com a sortida vital o econòmica per a joves. 7.4. El banquer danès i Banyalbufar Aina Ginart parla de Kim Fournais (escrit com Quim Fornaris a la conversa), banquer danès i màxim accionista de Saxo Bank: • Patrimoni d’uns 700 milions d’euros. • Ha comprat diverses finques i hotels a Banyalbufar (El Rafal, Sant Valentí, l’hotel Sacoma i la finca Cervosà). • Ve sovint amb avioneta privada i diu estar enamorat de la Serra de Tramuntana. Temes que destaquen: • Ell afirma que no necessita invertir per doblers, sinó per “salvar” patrimoni abandonat. • Frases que generen debat: - “Els mallorquins estan cansats de turisme, turisme, turisme, però s’ha de mantenir Banyalbufar i això requereix ingressos.” - Critica el model d’“hotel de luxe tipus Deià” (Richard Branson) i es presenta com a solució alternativa. - Sobre turisme: > “No s’ha de criticar l’activitat que paga el 85% de les factures. Cal pensar com canviar-la, no només queixar-se.” - I remata: > “Necessiteu gent com jo.” El debat gira entorn de: • Colonització econòmica: pèrdua de sobirania i propietat de l’illa. • El rol dels banquers vs hotelers en la història del turisme mallorquí. • Soberbia de nous rics i necessitat de “ser acceptats” pels locals. 7.5. Regresió cultural i refugi en la religió Aina reflexiona també sobre: • El retorn de certs discursos religiosos i conservadors (exemple: Rosalía i la FO), on part de la societat, desorientada, torna a resar en comptes d’anar a teràpia. • Interpreta això com a símptoma de confusió i manca de respostes per part de l’esquerra. 7.6. Crítica a l’esquerra institucional La taula coincideix en que: • Molta gent treballadora veu que les seves condicions no canvien “mani qui mani”. • L’esquerra ha deixat sovint d’aplicar els seus propis programes, deixant espai a solucions fàcils (feixisme, fonamentalisme, refugi religiós). • Això genera un panorama cultural i polític fràgil, on idees de passat (feixisme, militarisme) tornen amb força. 8. Espai de llibres: turisme hostil i ràbia Amb Marisa Cerdó, l’espai de literatura comparada analitza dues obres que retraten la hostilitat de les zones turístiques: “Cròniques d’un mig estiu”, de Maria Antònia Oliver (1970). “Ràbia”, de Sebastià Alzamora (2023). 8.1. “Camí Florit” i Ànimos Perrec La secció parteix de la cançó “Camí florit” d’Ànimos Perrec: • El títol remet al poema “Camí florit” de Josep Maria Llompart (recull Jerusalem), que descriu un camí ple d’herbes i natura. • La versió d’Ànimos Perrec fa una inversió irònica i apocalíptica: - En lloc de flora, hi trobam uralites, enderrocs, deixalles, andròmines. - Denúncia l’abandonament del medi rural i la seva degradació ambiental. Això serveix de pont cap al tema de la transformació hostil del territori amb el turisme. 8.2. “Cròniques d’un mig estiu” (Maria Antònia Oliver) • Primera novel·la de l’autora, escrita el 1970. • Protagonista: un nin rural que deixa el seu poble (Sant Valls, nom fictici) per anar a fer feina a un hotel de costa. • El nin viu inicialment una fascinació ingenua: “Marata meva, això és de cine… Quines rajoles més lluentes…” A poc a poc, descobreix: • Abusos laborals en un context sense sindicats forts. • Explotació del treball infantil. • El funcionament d’un model turístic capitalista que es lucra a costa de treballadors vulnerables i del territori. Estil lingüístic: • La novel·la està escrita en verbal salat (“som vengut”), reproduint la parla popular mallorquina i reforçant la perspectiva infantil i rural. 8.3. “Ràbia” (Sebastià Alzamora) • Novel·la ambientada a Bellavista, nom fictici que representa s’Arenal. • Protagonista: un home que passeja la seva cussa, Taylor, per la zona turística. • Punt de trencament: l’enverinament de la gossa, que desencadena una ràbia profunda contra el medi i la gent que hi viu. El llibre descriu amb detall: • Bars decadents, carrers bruts, olors de gofres i crema solar. • Contaminació acústica (reggaeton, música alta constant). • Paisatge de segones residències, blocs degradats, festes a la platja. • Escena clau: un veí que fa bricolatge amb soroll a primeres hores, sense respectar ningú. També aborda la globalització del turisme: • Població molt multicultural (Europa de l’Est, Àfrica, etc.). • Escena on, veient imatges del procés català a la tele, un veí d’origen estranger diu: “Aquests catalans són escòria.” Això mostra la manca d’empatia i la dificultat d’una consciència compartida entre treballadors locals i migrants. 8.4. Hostilitat i model turístic Marisa subratlla que les dues obres mostren “hostilitat” des de punts de vista diferents: • Cròniques d’un mig estiu: criticava ja el model econòmic turístic naixent, amb explotació laboral i transformació del paisatge. • Ràbia: descriu un estadi avançat de degradació, en què la zona turística és gairebé irrespirable vitalment i moralment. Les dues novel·les formen part d’un subgènere literari mallorquí sobre la Mallorca ferida pel turisme. 9. Anàlisi internacional amb Joan Manuel López Nadal 9.1. Pla de l’ONU per a Gaza i pla Trump En el tram final, el programa conversa amb Joan Manuel López Nadal sobre geopolítica. Primer bloc: el Consell de Seguretat de l’ONU aprova un pla per a Gaza basat en el pla Trump: • De 15 membres, 13 voten a favor, Rússia i la Xina s’abstenen (no fan servir el veto). • La resolució actual millora lleugerament el pla original: - Inclou referència a avançar, quan es donin les condicions, cap a un estat palestí i el dret d’autodeterminació del poble palestí. López Nadal remarca: • No s’ha de caure en triomfalisme: - L’alt el foc és parcial i fràgil. - Israel continua operant militarment. - A Cisjordània, els colons i l’exèrcit intensifiquen la repressió. • Però l’abstenció de Rússia i la Xina mostra que cap gran potència vol aparèixer com enemiga d’una possible via cap a la pau. 9.2. Ucraïna, Zelenski i la guerra llarga Segon bloc: Ucraïna. • Zelenski visita París i Madrid. • Espanya es compromet a aportar uns 800 milions d’euros al programa europeu d’ajuda a Ucraïna: - 600 milions en ajuda militar. - 200 milions en reconstrucció. Tryptic geopolític: • Rússia: - No vol negociar perquè percep que el temps juga a favor seu. - Manté repressió interna i opacitat mediàtica. • Ucraïna: - Vol la pau, però no a qualsevol preu; necessita garanties i recuperació de sobirania. • Occident: - Els Estats Units miren cap a altres fronts (Trump, Orient Mitjà, etc.). - Europa dona suport, però té capacitat limitada sense el lideratge nord-americà. López Nadal es mostra poc optimista sobre un final proper o just de la guerra. 9.3. Xile: esquerra en perill Es comenten les eleccions a Xile: • Primera volta: la candidata d’esquerres Janet Jara (govern Boric) obté un 27%. • L’ultradretà José Antonio Kast arriba al 24%. • Altres candidatures de dreta i ultradreta (Kaiser, Matei) sumen un bloc molt superior al de l’esquerra. Riscos: • Possible victòria d’un bloc de dreta extrema admiradora de Pinochet. • Xile, símbol de resistència democràtica a Amèrica Llatina, podria sumar-se a la llista de països amb governs autoritaris o populistes (Argentina, El Salvador, etc.). 9.4. Veneçuela i intervencionisme nord-americà Es tracta l’augment de tensions a Veneçuela: • Els Estats Units despleguen la seva 3a Flota al Carib, amb el portaavions Gerald Ford davant de les costes veneçolanes. • S’argumenta la lluita contra el narcotràfic, però López Nadal ho descriu com execucions extrajudicials i actes que freguen la pirateria segons dret internacional. Contradicció: • Maduro és autoritari i va manipular eleccions; però una invasió nord-americana: - Seria il·legal i legitimaria Maduro internament com a defensor de la pàtria. - Obligaria fins i tot sectors crítics a fer front comú contra l’agressor extern. 9.5. Tensions Xina–Japó i Taiwan Darrer bloc: Xina, Japó i Taiwan. • Nova primera ministra japonesa Sanae Takaichi, conservadora i nacionalista, declara que si Xina ataca Taiwan, Japó podria intervenir militarment. • Xina considera Taiwan un assumpte intern (postura discutida però oficial) i reacciona amb indignació. Factors històrics i geogràfics: • Taiwan va ser colònia japonesa fins al 1945. • Geografia: Taiwan és una punxa estratègica al mig de l’arc insular japonès; al nord hi ha les illes Senkaku (Diaoyu), controlades pel Japó, reclamades per la Xina. López Nadal alerta que: • El nacionalisme xinès (pilar del Partit Comunista actual) i el japonès són un còctel perillós. • Un conflicte sobre Taiwan podria desbordar-se cap al Japó, Filipines i el Vietnam, desestabilitzant tot el mar de la Xina meridional. • Tant Xina com Japó adverteixen els seus ciutadans a l’altre país que vagin alerta davant possibles brots nacionalistes i agressions. Un punt molt calent de l’Indo-Pacífic, amb potencial conseqüència global. Tags • Ona Mediterrània • Bon Dia i Bona Vida • prostitució • tràfic d’éssers humans • Es Casal Petit • germanes oblates • feminisme • joventut i pornografia • sensibilització • voluntariat social • pisos d’acollida • Santa Maria del Camí • vi novell • festa popular • canvi climàtic • cellers de Mallorca • municipis actius pel català • llengua catalana • memòria històrica • Aurora Picornell • feixisme • franquisme • Podem • regressió democràtica • militarització • OTAN • Amèrica Llatina • Veneçuela • Xile • Ucraïna • Palestina • ONU • Xina • Japó • Taiwan • turisme • Banyalbufar • Saxo Bank • Kim Fournais • precarietat cultural • literatura catalana • Maria Antònia Oliver • Sebastià Alzamora • Josep Maria Llompart • Ànimos Perrec • cultura balear Seccions amb temps Presentació i sumari del programa • Inici: 0 s – Final: 303 s Títol: Obertura, sintonia i agenda del dia Resum: El locutor presenta Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània, amb menció a la producció, a l’espai de cultura de Can Alcover i a la línia editorial de la casa. Es fa un sumari detallat: actualitat informativa, entrevista sobre sexualitat, connexió amb Bernat Calafat per la festa del vi novell, repàs a l’actualitat, entrevista política amb Jesús Jurado, secció de llibres i focus internacional amb Joan Manuel López Nadal. Titulars de Diari de Balears i VilaWeb (1r bloc) • Inici: 335 s – Final: 622 s Títol: Actualitat política i cultural balear i catalana Resum: Repassa els principals titulars de Diari de Balears (marxa contra CIE, política lingüística, Any Llompart, còmic Nostrum 2025, jocs culturals balears, botel Alcúdiamar) i VilaWeb (crítica al govern Mazón, llibre de Montanyà, parròquia que resa per Franco, entrevista a Núria Cadenes). Es recomanen diversos articles d’opinió de Diari de Balears. Falques publicitàries i crida a fer-se soci • Inici: 676 s – Final: 812 s Títol: Publicitat social i suport a Ona Mediterrània Resum: Falques de la revista estel, la Clínica Dental Planes Mariano (odontologia slow) i 3 Globs (emprenedoria social i inserció laboral). Anunci del sopar col·loqui de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca amb Jordi Domingo i Jordi Castellà. Crida a associar-se a Ona Mediterrània per sostenir l’emissora. Recomanació musical comentada (Manel) • Inici: 845 s – Final: 1096 s Títol: Cançó sobre un acomiadament laboral Resum: Àudio de salutació d’Ana Maria Nadal amb comentari d’una cançó de Manel que relata un acomiadament d’empresa amb humor i distància crítica. Es presenta com una peça per qui ha sortit d’un despatx amb un “somriure de nervis, alleujament o supervivència”. Tot seguit, s’emet la cançó amb la lletra d’un treballador que planta cara al directiu. Nou bloc publicitari i repetició de la falca ASM • Inici: 1212 s – Final: 1393 s Títol: Recordatori de serveis i agenda sobiranista Resum: Es repeteixen falques de la revista estel, Planes Mariano, 3 Globs i nova emissió de la falca del sopar col·loqui de l’ASM a Petra, amb èmfasi en el reconeixement internacional de la nació catalana i la necessitat de fer reserva via web. Entrevista social: Es Casal Petit i prostitució • Inici: 1425 s – Final: 2433 s Títol: Prostitució, tràfic de dones i la tasca d’Es Casal Petit Resum: Lloc central del programa. Maddalena Lomà explica què és Es Casal Petit, lligat a les germanes oblates, i repassa 100 anys de presència a Mallorca. Detalla serveis (atenció social, psicològica, formació, orientació laboral, pisos d’acollida, sensibilització), perfil de les dones (majoria colombianes des de 2019), noves formes de prostitució deslocalitzada i tràfic amb coaccions no visibles. Es descriuen xarxes de col·laboració (Metges del Món, Creu Roja, Ajuntament de Palma, Institut Balear de la Dona, Govern balear) i es fa una crida a voluntariat i a la prevenció amb joves davant discursos masclistes i normalització de pornografia i prostitució. Connexió amb Bernat Calafat i festa del vi novell • Inici: 2498 s – Final: 3191 s Títol: Vinovell 2025: tradició, vi i festa a Santa Maria Resum: Entrevista a Bernat Calafat sobre les jornades del vi novell a Santa Maria. Es presenta el programa complet: màgia al celler, guerra de variats, vermutades, portes obertes, burboada de vi novell, glosades, concerts (El Bo, Orris, Camoi, etc.) i postfesta a la Factoria de So. Es parla de la tradició de la branca de pi, de la història vinatera de Santa Maria (12 cellers als 80, ara 7 bodegues), de l’impacte del canvi climàtic en la verema i de la recuperació de la barqueta de variat. Segon bloc d’actualitat multimèdia • Inici: 3257 s – Final: 3654 s Títol: Ronda de premsa diària i cançó crítica Resum: Nou repàs, ara combinant Diari de Balears, Mallorca Daily Bulletin, Última Hora i Diario de Mallorca. Es destaquen notícies sobre CIE, habitatge, drogues a Son Banya, peix caducat, finançament, Congrés Ramon Llull, Nadal un any sense competir, etc. A continuació, s’emet una cançó d’Ànimos Perrec que satiritza l’urbanisme il·legal, les barraques, connexions irregulars i degradació del territori. Recordatori sopar ASM i agenda cultural sobiranista • Inici: 4239 s – Final: 4353 s Títol: SOPAR ASM i debats sobre la nació catalana Resum: Es llegeix la notícia de dBalears sobre el sopar-col·loqui de l’ASM amb Jordi Domingo i Jordi Castellà, centrada en el reconeixement internacional de la nació catalana a Nacions Unides. S’anima a la participació i es vincula amb la línia editorial del programa. Bloc de falques i suport a Ona Mediterrània (3a ronda) • Inici: 4382 s – Final: 4558 s Títol: Mecenatge i sostenibilitat de la ràdio Resum: Nova emissió de falques de la revista estel, Planes Mariano, 3 Globs i ASM, amb insistència en l’objectiu d’incrementar el nombre de socis d’Ona Mediterrània, garantir els informatius, tertúlies i agenda cultural en llengua catalana. Transició a l’entrevista política • Inici: 4674 s – Final: 4740 s Títol: Introducció a l’entrevista política del dia Resum: El locutor anuncia l’entrevista política amb Jesús Jurado de Podem, recorda el context (dimecres 9 de novembre) i marca el to de claritat i contundència que defineix el programa. Entrevista política amb Jesús Jurado (Podem) • Inici: 4740 s – Final: 5440 s Títol: Feixisme organitzat, franquisme viu i llengua catalana Resum: Jesús Jurado denuncia els atacs al bust d’Aurora Picornell com a mostra d’un feixisme organitzat amb esquadristes que operen impunement. Critica la inacció policial i el govern del PP sostingut per Vox. Reivindica la memòria de Franco com a dictador mort però franquisme viu en el poder judicial, econòmic i la Jefatura de l’Estat. Relaciona la obsessió contra la llengua catalana i les retallades a entitats culturals amb aquesta herència. Podem proposa resistir, organitzar-se i defensar cultura i drets socials, i assenyalar constantment les agressions feixistes. Taula d’anàlisi “Això és Vida” (episodi 76) • Inici: 5472 s – Final: 7470 s Títol: Prostitució, franquisme, militarització i nous senyors del turisme Resum: Taula amb Aina Ginart, Joan Mir i Pere Perelló i Nom de Déu. Comenten la feina d’Es Casal Petit i la prostitució com a explotació capitalista extrema dels cossos. Debaten el 50è aniversari de la mort de Franco i la permanència del franquisme, la militarització europea i el reclutament juvenil (cas Bèlgica). Aina exposa el cas del banquer danès Kim Fournais i la compra massiva de patrimoni a Banyalbufar, simbolitzant la pèrdua de sobirania econòmica i l’arribada de nous “colons” rics. Es critica l’esquerra per no haver donat respostes efectives a la gent treballadora, cosa que facilita l’ascens del feixisme i del refugi religiós. Secció de llibres amb Marisa Cerdó • Inici: 7470 s – Final: 8747 s Títol: Turisme hostil i ràbia: Maria Antònia Oliver vs Sebastià Alzamora Resum: Marisa Cerdó analitza la cançó “Camí florit” d’Ànimos Perrec com a inversió del poema “Camí florit” de Josep Maria Llompart. Des d’aquí, compara les novel·les “Cròniques d’un mig estiu” (Maria Antònia Oliver) i “Ràbia” (Sebastià Alzamora): en la primera, un nin rural descobreix la cara fosca del turisme naixent (explotació laboral, capitalisme hoteler); en la segona, el protagonista viu una rèplica contemporània a s’Arenal amb degradació ambiental, multiculturalitat sense empatia, contaminació acústica i un acte cruel (l’enverinament de la seva cussa) que encarna la misèria moral. Es dibuixa un subgènere literari sobre la Mallorca devastada pel turisme. Bloc final internacional amb Joan Manuel López Nadal • Inici: 8903 s – Final: 10324 s Títol: Gaza, Ucraïna, Xile, Veneçuela i la polvorera de l’Indo-Pacífic Resum: L’analista Joan Manuel López Nadal comenta la resolució del Consell de Seguretat de l’ONU sobre Gaza basada en el pla Trump, analitza la situació estancada i perillosa a Ucraïna i la visita de Zelenski a Europa, i alerta sobre els riscos d’una deriva ultradretana a Xile. Examina el desplegament militar dels EUA davant Veneçuela sota pretext antidroga i el perill d’una intervenció il·legal que reforci Maduro. Finalment, aborda les tensions Xina–Japó al voltant de Taiwan, destacant el perill d’un enfrontament entre nacionalismes armats en un punt clau de l’Indo-Pacífic. Aquestes seccions mostren un programa amb una mirada local, social i global que combina informació, anàlisi, cultura i memòria en clau de defensa de la llengua catalana, la cultura balear i els drets humans.