Actualitat, patrimoni i sobiranisme a Ona Mediterrània
Visió general del programa Bon Dia i Bona Vida, el magazín matinal d’Ona Mediterrània, combina en aquest episodi: Repassos de premsa i actualitat política (Balears, Estat i món) Debats sobre patrimoni, memòria històrica i urbanisme Anàlisi econòmica i de finançament autonòmic Entrevistes polítiques i culturals Reflexions sobre feminisme, periodisme i història Filosofia aplicada al present Sobiranisme i reconeixement internacional de la nació catalana El programa està conduït per Tomeu Martí, amb diferents seccions i convidats que aborden l’actualitat des d’una perspectiva crítica, sobiranista i en català. Repassos informatius i context Titulars de dBalears i VilaWeb • dBalears: denúncia del projecte de PP i Vox a Sontous com a «gueto indigne» per a menors, polèmica per la suspensió de la presentació de les Obres completes de Josep Maria Llompart, atacs al bust d’Aurora Picornell, retards de trens, ecotaxa, accident greu a Alcúdia, i el projecte “Reviure el Sindicat” a Felanitx. • VilaWeb: debat sobre l’ensenyament del franquisme, aprovació d’un pla de pau per Gaza al Consell de Seguretat de l’ONU, deteriorament cognitiu de Jordi Pujol, nou model de finançament espanyol per al 2026 i anàlisi crítica sobre Amazon i la «gota freda». “L’ensenyament del franquisme arriba tard” – professors de secundària, a VilaWeb. Opinió i premsa Es repassen articles d’opinió de Joan Vicenç Lillo, Aina Lila Tomàs, Jaume Bordils, Rafael Borràs i Joan Lladonet, centrats sobretot en: • Crítica al bilingüisme que porta al monolingüisme castellà a l’escola • Esquerdes democràtiques i regressió de drets • Reptes polítics i socials actuals a les Illes Temps i avís meteorològic Tomeu Mateu Canals avisa d’un episodi de fred intens, neu a 600-700 m, pluges i temporal marítim els dies següents, remarcant el descens de temperatures i la inestabilitat. Patrimoni, memòria i ciutat: entrevista amb ARCA Atacs al bust d’Aurora Picornell El president d’ARCA, Pere Ollers, explica la gravetat del segon atac en un mes al bust d’Aurora Picornell: • ARCA planteja denunciar el cas a Fiscalia o als jutjats per obligar a una actuació contundent • Es reclama restauració urgent del monument i possible protecció extra (fins i tot càmeres de vigilància, tot i que ho consideren una mesura extrema) “No és el bust que ha de canviar, és la gent” – ARCA reivindica que el monument ha d’estar a l’abast, no tancat ni elevat. • Es subratlla el valor d’Aurora Picornell com a figura clau de la història obrera i feminista de Mallorca • Es reclama implicació ciutadana activa per denunciar agressions i vandalisme, i s’assenyala el grup Nucleo Nacional com a sospitós Protecció d’edificis i urbanisme patrimonial ARCA aborda altres fronts: • Edifici d’“Esquerra 31 de Desembre” (Palma): - El Consell de Mallorca ha ordenat protegir-lo - L’Ajuntament ha de modificar la fitxa urbanística - L’obra de la promotora està paralitzada i hi ha tensió entre interès patrimonial i interessos immobiliaris • Quioscos de premsa de Palma: - El model de concessió a grans empreses ha fracassat: quioscos tancats, servei perdut - ARCA proposa concessions assequibles per a famílies/autònoms, amb quioscs que venguin premsa i productes afins, no bars ni gelateries - Defensa l’espai públic com a punt de trobada cívic i no només com a espai comercial • Reforma de l’Estació de Sòller (Sostal Tèrminus): - Les obres avancen a bon ritme - ARCA ho considera una “petita victòria ciutadana”: de punt de brutor a edifici catalogat i restaurat Anàlisi política i econòmica amb Joan Mir El cas del Sindicat de Felanitx Joan Mir comenta el projecte “Reviure el Sindicat”, guanyador d’Europan: • L’edifici del Sindicat és una “catedral del vi” però: - Supera les capacitats econòmiques municipals - És perifèric (no és al centre del poble) - Té dificultats d’ús: ni hotel ni equipament cultural de pas • S’exploren possibles usos: - Centre del vi de Mallorca, amb congressos, tastos i seu de viticultors - Però hi ha competència de Binissalem, que també vol la capitalitat del vi • Anècdota significativa: un inversor alemany va renunciar a comprar-lo per fer-hi vi quan la seva dona va veure que al costat hi ha la fàbrica d’embotits El Fagàs, amb el renou dels porcs; això il·lustra com casualitats i sensibilitats poden frenar inversions clau. Finançament autonòmic i “espoli fiscal” Es comenta el titular: “Balears aportarà més de 400 milions a altres comunitats el 2026” i els anuncis d’Hisenda: • Crítica severa al sistema de finançament espanyol: - És opac, dissenyat per fer “embutses” i electoralista - Balears ha patit dèficits fiscals del 14-15%, considerats insuportables - El discurs de “solidaritat” sovint amaga clientelisme i compra de vots • Joan Mir denuncia: - L’ús demagogic del concepte d’“ordinalitat” - La combinació de promeses d’inversions i incompliments sistemàtics - Que fins i tot “posar ordre” a la Hisenda pròpia pot acabar beneficiant Madrid més que el Govern Balear “Madrid és un cúmul d’incompliments i impostures” – Joan Mir. • Es reclama: - Transparència i compliment real de les inversions pressupostades - Que les liquidacions negatives es retornin a les Illes - Deixar de presentar com a èxit allò que és espoli estructural Pervivència del franquisme i memòria Arran del nou atac al bust d’Aurora Picornell i dels 50 anys de la mort de Franco: • Mir denuncia que no s’ha criminalitzat el franquisme i que això permet: - Actes feixistes i atacs simbòlics - Discursos que presenten la víctima (Aurora) com la culpable • Sobre la Transició: - Es legalitza el Partit Comunista, però no es resol el “problema territorial” de Catalunya i País Basc - Catalunya no té una Constitució votada pròpiament; viu sota una interpretació imposada des de Madrid “Espanya pagarà un preu alt” – recordant Rubalcaba, Mir interpreta aquest “preu” com la mancança de democràcia plena. Infraestructures i trens • Es contrasta la propaganda dels nous trens de 350 km/h amb: - El retard del tren de Llevant a Mallorca - L’endarreriment del corredor mediterrani per mercaderies La crítica central: Espanya reforça el seu model radial i centra recursos en Madrid mentre margina les perifèries i els Països Catalans. Política municipal: entrevista a Neus Truyol (MÉS per Palma) Pressupost 2026: esmenes i model de ciutat La regidora Neus Truyol explica que MÉS per Palma presenta: • Una esmena a la totalitat al pressupost PP-Vox • 70 esmenes parcials amb tres prioritats: - Habitatge digne - Mobilitat verda i amable - Escoles segures i climatitzades La seva diagnosi: • PP i Vox actuen com una “unitat política” (Vox no presenta cap esmena) • El pressupost no afronta: - La crisi d’habitatge - El col·lapse de mobilitat - La massificació turística - La crisi climàtica Nous impostos municipals proposats MÉS planteja tres figures fiscals que sumarien uns 75 M€ addicionals: Impost sobre habitatges buits (uns 45 M€): Dirigit sobretot a grans tenidors (bancs, fons) Objectiu: mobilitzar habitatge cap al lloguer o la venda, i finançar polítiques públiques d’habitatge Impost municipal complementari a l’Impost de Turisme Sostenible: Recaptació directa per a Palma Compensar la despesa extra en neteja, policia, manteniment urbà generada pel turisme Taxa sobre creueristes: Gravar l’impacte de milers de visitants d’un sol dia, especialment al centre Neus Truyol contrasta això amb la política PP-Vox: • Baixada d’IBI i plusvàlua per a patrimonis elevats • Manteniment d’impostos per a la majoria • Conseqüència: rebaixa de serveis públics, no de la càrrega fiscal de les classes populars Corredors verds i mobilitat MÉS proposa un pla pilot de corredors verds que transformi carrers avui saturats de cotxes en eixos cívics: • Més arbrat i ombra • Voreres més amples • Transport públic reforçat i carrils bici • Menys contaminació i soroll Beneficis demostrats per estudis de salut pública: • Millora de la qualitat de l’aire • Foment d’hàbits saludables (caminar, socialitzar) • Dinamització del comerç de barri: els carrers pacificats venen més Escoles segures i climatització Neus assenyala mancances greus als centres educatius: • Aules massa fredes a l’hivern i massa calentes a la primavera-estiu • Govern i Ajuntament han aturat inversions iniciades per governs d’esquerres MÉS demana inversions prioritàries en climatització per protegir la salut d’infants i joves, tenint en compte estius més llargs i calorosos. Cap de setmana antifeixista: tercera edició Neus Truyol presenta el 3r Cap de Setmana Antifeixista: Objectius • Entendre i combatre: - L’avenç de moviments reaccionaris, feixistes i d’extrema dreta - L’ús de la por, precarietat i incertesa per canalitzar el malestar contra immigrants i classes populars • Compartir experiències de resistència locals i internacionals Programa Divendres – Cineciutat (Escorxador) • 17:00–18:30 – La lluita per la democràcia i contra el feixisme: visió europea, mediterrània i internacional • 18:00–20:00 – Projecció del documental “La xarxa ultra: com l’extrema dreta s’instal·la als mòbils dels nostres joves” i debat Dissabte – Escorxador • 10:00–12:00 – Taller “Feixistes a les xarxes dels joves europeus: incels, gymbros, criptobros, tradwives…” • 12:00–13:00 – Resistències antifeixistes a Mallorca i Portugal, diàleg europeu • 13:00 – Vermut antifeixista • 17:00–19:00 – Taula “Les dretes radicals d’avui: un fenomen global, europeu, estatal i nacional” Hi participen activistes i investigadors de Palestina, Portugal, Kurdistan, Catalunya i les Illes, amb suport de fundacions europees com transform! europe / GUE-ALE. Dones, periodisme i política: entrevista a Empar Bosch Trajectòria professional Empar Bosch és periodista, investigadora i escriptora. Va començar a Última Hora amb 18 anys, mentre estudiava magisteri: • Entrava com a col·laboradora en concerts i cultura • Relata la redacció clàssica: masculinitzada, fum, alcohol i temes “grans” (política, esports) reservats als homes Considera el periodisme una professió fascinant i formativa: dóna una visió ampla de la realitat, tant en mitjans com en gabinets de premsa institucionals. Les primeres dones periodistes i el canvi de mirada Empar recorda pioneres com: • Maria Victòria de Llàcer (Diari de Mallorca) • Gina Garcías (Última Hora) Afirmacions clau: • Les redaccions estaven pensades per homes que escrivien per a lectors homes • Dones com aquestes introduïren temes socials al centre de l’agenda: - Conciliació, escoletes - Precarietat laboral femenina - Vida quotidiana de les classes populars La “mirada femenina” va obrir espais als temes socials, fins llavors considerats secundaris. Tot i que a partir dels 90 les dones són més del 50% de les redaccions, triguen molt a arribar a la direcció: • Primera directora d’un diari a les Illes: Marisa Gallardo a Diari de Balears (1993) • Avui encara:IB3 Ràdio i Televisió tenen tots els càrrecs directius principals ocupats per homes Per què costa que les dones opinin als mitjans? Bosch detecta dos factors principals: Càrrega de cures i organització de la vida domèstica: Un home accepta una tertúlia i simplement “avisa” a casa Una dona ha de resoldre qui recull infants, qui fa de cuidadora, etc. Por a l’exposició pública: Les dones són criticades no tant pel que diuen, sinó per com van vestides, pentinades o com parlen Això fa que acceptin menys invitacions a debatre i publicar opinió. Dones en política: del Parlament a les presidències Empar participa en un grup d’investigació sobre les primeres diputades del Parlament de les Illes Balears, al costat d’Elisabeth Ripoll i Marina Castillo. Hallazgos destacats: • A la primera legislatura només hi havia 3 dones diputades, gairebé invisibles als llibres d’història • Ocupaven sobretot comissions “socials”; no se’ls confiaven grans àrees de poder Contrasta aquesta realitat amb el present: • Presidències del Govern Balear: Francina Armengol i ara Marga Prohens • Més dones batlesses i càrrecs rellevants Sobre l’afirmació que “les dones fan una política diferent”, Bosch és prudent: depèn molt de la persona; observa, sí, que en general: • Les dones són més dialogants i menys agressives als debats • Tenen més sensibilitat per temes socials i de cures Literatura i lectura Recomanacions d’Empar Bosch: Autores mallorquines actuals: • Anna Maria Escales • Anna dora Muñoz Autores internacionals que l’interessen ara: • Rachel Cusk (canadenca): explora la vida contemporània de les dones • Deborah Levy (sud-africana): literatura sobre identitat, desig i memòria Projecte actual: una nova tesi doctoral en Filologia sobre dones periodistes escriptores i com la seva realitat periodística es trasllada a la ficció. Cafè amb filosofia: Miquel Ripoll i Theodor W. Adorno Per què Adorno avui? El filòsof Miquel Ripoll presenta Theodor W. Adorno com un pensador clau del segle XX: • Filòsof i musicòleg • Figura central de l’Escola de Frankfurt (amb Horkheimer, Benjamin…) • Exiliat als EUA per la persecució nazi La seva màxima: garantir que Auschwitz no es repeteixi mai més, no només com a crim contra el poble jueu, sinó com a advertiment contra qualsevol extermini possible. Sobre la famosa frase “escriure poesia després d’Auschwitz és bàrbar”: • Adorno la va matisar amb el temps • Slavoj Žižek li dóna la volta: “el que és impossible després d’Auschwitz és escriure prosa”, perquè la poesia és l’únic recurs per expressar allò inassimilable racionalment “Mínima moralia”: la vida ferida Ripoll recomana “Mínima moralia. Reflexions des de la vida deteriorada” com a porta d’entrada a Adorno: • Publicada en català (Arcàdia), traducció de Joan Ferrarons • Conjunt d’uns 150 aforismes extensos (entre mitja pàgina i quatre pàgines) • Escrits entre 1944 i 1948, en ple exili Temes principals: • La vida danyada/ferida per l’exili, la guerra i el totalitarisme • Crítica a la societat de masses i al consum • Reflexions sobre família, amor, masclisme, astrologia, i formes d’alienació quotidiana • Anàlisi de la indústria cultural (cinema, ràdio, mitjans de masses) Mínima moralia és un llibre de to melancòlic, que pensa el món des de la ferida de l’exili i la barbàrie. Indústria cultural i control de les masses Adorno veu la combinació “indústria + cultura” com un oxímoron: • Els mitjans de masses (sobretot Hollywood i la ràdio) no funcionen com a art popular, sinó com a màquines de dominació • No només entretenir: modelen desitjos, afectes i comportaments Exemple de Ripoll: • Aprenem com estimar, què és l’“American dream” i com viure a través de la ficció audiovisual, fins i tot si mai no hem posat un peu als EUA La crítica no és al cinema en si, sinó a l’ús social del cinema, que reforça ideologies i estereotips. Aquesta lectura és molt actual per pensar: • Sèries, plataformes, xarxes socials • Algoritmes i models d’IA generativa Adorno marxista? Metodologia i empirisme • Adorno assumeix el marxisme més com a mètode d’anàlisi (materialisme dialèctic) que no com a dogma • Combina teoria amb estudis empírics (enquestes, sociologia): - Famós estudi sobre la personalitat autoritària als EUA, on mostra que una part de la població està psicològicament preparada per acceptar una dictadura La seva influència actual es nota en: • Debats sobre estètica i tecnologia • Crítica a la cultura de masses i a la mercantilització de l’art Ripoll situa Mínima moralia entre els cinc llibres de filosofia més importants del segle XX. Activitat relacionada Ripoll anuncia una presentació a la llibreria Ínsula Literària (c. Geranis, Palma) amb el professor Pau Frau i el pintor Rafel Bestard, sobre: • Estètica, noves tecnologies i transformació de les arts • Amb actuació i conversa musical posterior Sobiranisme i memòria col·lectiva: Joan Planes Jornades sobre la Conquesta de Mallorca (800 anys) El president de l’ASM, Joan Planes, fa crònica de les jornades d’estudi i reflexió sobre la Conquesta de Mallorca (1229), organitzades per l’OCB i l’Institut d’Estudis Catalans: Objectius: • Revisar fets històrics, simbolisme i memòria • Construir un relat i argumentari compartit de cara al Vuitè Centenari (2029) • Evitar lectures espanyolistes, militaristes o acrítiques com les del 1929 Hi intervenen historiadors i estudiosos com Toni Quintana, Antoni Ignasi Llompart, Josep Palou, Josep Amengual, Catalina Valriu, Margarida Tomàs, Joan Colom, Pere Salas, Toni Marimon, Miquel Àngel Casanovas i convidats del País Valencià i d’altres illes. Evolució històrica de la Festa de l’Estendard A partir de Toni Quintana, Planes resumeix: • Festa cívico-religiosa més antiga d’Europa • Antigament: - Processó des de La Seu passant per Sant Llorenç i sortint per la Porta de Sant Antoni fins a l’esplanada del Pallol - Sermó de la Conquesta a l’exterior - Tornada per la Porta Pintada: reproducció simbòlica de l’entrada de Jaume I • Oficis implicats: sastres, ferrers, argenters, etc. • Obligatorietat de tancar tallers per participar a la processó Amb el temps: • El sermó passa a fer-se a La Seu • Desapareix la colcada i canvia el format al segle XIX • El 1965 es restaura la Festa de l’Estendard en ple franquisme (amb lectura ideològica particular) Sermons, literatura i llegenda El capellà Josep Amengual explica: • Es conserven 22 sermons coneguts, des de 1863 • Amb forta base en les cròniques medievals, més que no en textos bíblics Catalina Valriu aporta: • La dimensió de llegenda i tradició oral sobre Jaume I • Referències a: - Mossèn Alcover (rondalles i articles sobre el Rei en Jaume) - Andreu Ferrer i Llegendes de les Balears - Obres coescrites amb Tomàs Vibot, i textos de Gabriel Janer Manila Resignificar la Conquesta: ni genocidi ni amnèsia Una aportació clau d’Antoni Mas que Planes remarcal: • Assumir que la Conquesta va ser una guerra amb episodis de destrucció i extermini, com moltes de l’època • Però la commemoració del 2029 no ha de glorificar cap genocidi, sinó: - El naixement d’un nou poble i d’una nova societat - La persistència de la llengua i la cultura després de 800 anys S’apel·la a una “resignificació”: dotar la data d’un sentit actual de: • Defensa de tots els pobles contra l’extermini • Compromís amb els drets humans (referència explícita als casos actuals, com Palestina) Cap a una Comissió Cívica 2029 Planes subratlla la importància de: • Crear una comissió cívica ampla (a l’estil del centenari de la Germania), que coordini actes en: - Pobles de Mallorca - Menorca, Eivissa, Formentera - Resta de Països Catalans • Implicar escoles, instituts i universitats en la feina de 4 anys de preparació • Fer una celebració mirada al futur, no només al passat Recorda que ja fa anys, el mateix Tomeu Martí proposava una comissió cívica a l’“Agenda de Mallorca 2029”. Europa, repressió i reconeixement internacional Sentència del TEDH sobre els presos del Procés Planes comenta la sentència negativa del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) en el cas de la presó preventiva de Sànchez, Turull i Junqueras: • El TEDH fa seu el relat dels tribunals espanyols: - Considera greus els fets del setembre i l’1-O - Justifica la presó preventiva pels delictes de rebel·lió/sedició/malversació • Afirma que un estat pot impedir projectes polítics que puguin comprometre la pau civil i el règim democràtic abans que es materialitzin Crítica de Planes: • La sentència ignora o contradiu: - Dictàmens del Comitè de Drets Humans de l’ONU - Arguments sobre manca de jutge predeterminat per llei, parcialitat del Suprem, vulneració de llibertats • Sospita que hi ha un gir conservador i estatista del TEDH, cada cop més condicionat pels estats del Consell d’Europa. Dictamen favorable del TJUE i retorn de Puigdemont En canvi, el dictamen de l’advocat general del TJUE sobre Puigdemont apunta a una resolució més favorable: • Podria reforçar la seva immunitat i protecció davant persecució judicial espanyola • Puigdemont parla obertament de retornar aviat, tot i la prudència per la reacció de l’Estat Planes recorda que, tant en una eventual DUI com en qualsevol negociació, la clau és el reconeixement internacional de la nació catalana. Sopar col·loqui de l’ASM: reconeixement internacional L’Assemblea Sobiranista de Mallorca convoca un sopar col·loqui: • Data: divendres 21 de novembre, 20 h • Lloc: Restaurant Sa Creu (Petra) Tema: “El reconeixement internacional de la Nació Catalana en l’actual paradigma global” Ponents: Jordi Domingo President del Consell de la República Catalana Advocat i ex-cònsol major de Barcelona Ha assumit com a eix del seu mandat el treball pel reconeixement internacional Jordi Castellà Comissionat del Pacte Nacional pel Reconeixement Internacional de la Nació Catalana Advocat i autor de Via Nacions Unides Expert en el cas de Guinea com a referent Objectius del sopar: • Entendre quines passes cal seguir per aconseguir: - Reconèixer la Nació Catalana a Nacions Unides - Reconeixement gradual per part d’altres estats • Debatre la necessitat d’una unitat d’acció entre: - Entitats de la societat civil (ASM, ANC, Òmnium, OCB…) - Institucions i partits sobiranistes Inscripcions: • A través del web assembleamallorca.cat • Mitjançant l’enllaç i bàner a dBalears • També per telèfon (indicat al cartell) per qui tingui dificultats digitals Planes destaca que és una “oportunitat única” d’escoltar de primera mà les estratègies internacionals del moviment independentista. Tags • Ona Mediterrània • Bon Dia i Bona Vida • dBalears • OCB • ARCA • Aurora Picornell • Nucleo Nacional • patrimoni • Sindicat de Felanitx • vi de Mallorca • finançament autonòmic • espoli fiscal • PP i Vox • Sontous • ecotaxa • mobilitat sostenible • corredors verds • habitatge digne • impostos municipals • turisme de masses • creuers • Cap de setmana antifeixista • extrema dreta • joves i xarxes socials • feminisme • dones periodistes • direccions de mitjans • Parlament de les Illes Balears • Theodor W. Adorno • Mínima Moralia • indústria cultural • Escola de Frankfurt • exili • memòria històrica • franquisme • Conquesta de Mallorca • Festa de l’Estendard • Jaume I • identitat nacional • resignificació històrica • TEDH • TJUE • presos polítics • Carles Puigdemont • Consell de la República Catalana • Pacte Nacional pel Reconeixement Internacional de la Nació Catalana • Assemblea Sobiranista de Mallorca • Nacions Unides Seccions [Nota: els temps són aproximats, basats en els segons indicats a la transcripció.] 1. Introducció del programa i sumari del dia Inici: 0 s Final: 131 s Títol: Presentació de Bon Dia i Bona Vida i agenda del programa Resum: Presentació del dia, data, conductors (Tomeu Martí) i productora. Es desgranen les seccions: repàs d’actualitat, entrevista amb ARCA, secció de sexualitat amb Joan Mir, entrevista política (Neus Truyol), Cafè amb filosofia (Miquel Ripoll) i Focus sobiranista (Joan Planes). 2. Repassos de premsa: dBalears, VilaWeb i opinió Inici: 131 s Final: 508 s Títol: Titulars i anàlisi inicial de la premsa Resum: S’obren les portades de dBalears (Sontous, Llompart, Aurora Picornell, trens, ecotaxa) i VilaWeb (ensenyament del franquisme, Gaza, Pujol, finançament, Amazon, Xina i EUA). Es presenten també els principals articles d’opinió del dia i s’anuncia que després Joan Mir aprofundirà en alguns temes. 3. Informació meteorològica Inici: 508 s Final: 621 s Títol: Predicció del temps amb Tomeu Mateu Resum: Explicació de la situació després de fortes pluges, alternança de clars i niguls, i avís d’entrada d’una pertorbacó freda els dies següents, amb neu a 600-700 metres i temporal marítim. 4. Publicitat i crida al suport als mitjans en català Inici: 621 s Final: 963 s Títol: Anuncis, sopar de l’ASM i campanya de socis Resum: Espai de publicitat (clínica dental, projecte social 3 Globs, Revista Estel) i anunci dels sopars col·loqui de l’ASM. Crida de dBalears i Ona Mediterrània a fer-se Soci per garantir la independència mediàtica en català. 5. Entrevista a ARCA: Aurora Picornell, edificis protegits i quioscos Inici: 963 s Final: 1669 s Títol: Patrimoni amenaçat i espai públic a Palma Resum: Conversa amb Pere Ollers (ARCA) sobre: Doble atac al bust d’Aurora Picornell i demanda d’investigació i restauració urgent Possibles mesures de vigilància i la importància de la col·laboració ciutadana Estat de la protecció de l’edifici d’Esquerra 31 de desembre Fracàs del model de quioscos convertits en bars i proposta d’un model de quiosc de premsa familiar Valoració positiva de la rehabilitació de l’Estació de Sòller (Sostal Tèrminus) 6. Bloc musical i anuncis ASM Inici: 1669 s Final: 2152 s Títol: Música i recordatori del sopar de l’ASM Resum: S’emet música (cançons de to irònic i festiu sobre Es Pla i altres) i es reforça la promoció del sopar col·loqui de l’ASM amb Jordi Domingo i Jordi Castellà sobre el reconeixement internacional de la Nació Catalana. 7. Música i introducció a la secció d’actualitat amb Joan Mir Inici: 2152 s Final: 2349 s Títol: Transició musical cap a l’anàlisi política Resum: Cançó en català (Oques Grasses) com a exemple de l’èxit de la música catalana. S’obre la conversa amb Joan Mir, que destaca la potència cultural dels Països Catalans. 8. El Sindicat de Felanitx i el vi de Mallorca Inici: 2349 s Final: 2780 s Títol: Reviure el Sindicat: oportunitats i límits Resum: Joan Mir analitza el projecte Reviure el Sindicat: Dificultats econòmiques i d’usos per a l’edifici Comparacions amb experiències de Bordeus Possibilitat de convertir-lo en centre del vi de Mallorca i la rivalitat amb Binissalem Anècdota de l’inversor alemany i la fàbrica d’embotits El Fagàs. 9. Espoli fiscal i finançament autonòmic Inici: 2780 s Final: 3621 s Títol: Balears, expoliades pel sistema de finançament Resum: Joan Mir comenta els titulars sobre finançament singular, ordinalitat i els 400 M€ que Balears aportarà a altres comunitats: Denúncia de l’opacitat i injustícia del sistema Crítica a la lògica electoralista de Madrid Reflexions sobre la necessitat de canvis estructurals i sobre com la transparència en recaptació podria, paradoxalment, beneficiar més l’Estat que la comunitat. 10. Franquisme, memòria i Catalunya Inici: 3621 s Final: 4017 s Títol: Pervivència del franquisme i dèficits democràtics Resum: A partir de l’atac a Aurora Picornell i els 50 anys de la mort de Franco, Mir: Denuncia la impunitat del franquisme Recorda que la Transició no va resoldre el “problema territorial” i va deixar Catalunya sense capacitat de decidir el seu estatus Esmenta la frase de Rubalcaba sobre el “preu alt” que Espanya pagaria, interpretada com la renúncia a una democràcia plena 11. Trens AVE, corredor mediterrani i tren de Llevant Inici: 4017 s Final: 4141 s Títol: Trens ràpids per Madrid, retards per al Llevant Resum: Es critica la propaganda sobre els nous trens espanyols de 350 km/h mentre: El corredor mediterrani s’endarrereix El tren de Llevant continua pendent a Mallorca 12. Tancament amb Joan Mir Inici: 4141 s Final: 4396 s Títol: Deute, “llibrement a compte” i robatori fiscal Resum: Mir aprofundeix en la mecànica dels “lliurements a compte” i com el sistema beneficia Madrid. Es planteja el contrast entre un país suposadament normal i el que passa realment amb el finançament. Comiat de Mir i pas a la secció política. 13. Entrevista política amb Neus Truyol Inici: 4515 s Final: 5494 s Títol: Pressupost de Palma 2026 i cap de setmana antifeixista Resum: Conversa amb Neus Truyol (MÉS per Palma): Esmena a la totalitat i 70 parcials al pressupost PP-Vox Proposta de nous impostos municipals (habitatge buit, turistes allotjats, creuers) Corredors verds i mobilitat sostenible Millora de la climatització a escoles públiques Presentació detallada del 3r Cap de Setmana Antifeixista, amb programa, ponents i enfocament en joves i xarxes. 14. Entrevista amb Empar Bosch: periodisme, dones i política Inici: 5494 s Final: 6916 s Títol: Dones al periodisme i a la política institucional Resum: Diàleg amb Empar Bosch sobre: La seva trajectòria com a periodista a Última Hora i gabinets de premsa Les primeres dones a les redaccions i la seva aportació en temes socials La manca de dones en càrrecs directius als mitjans (especialment a IB3) Les dificultats perquè les dones acceptin espais d’opinió i tertúlia El projecte de recerca sobre primeres diputades al Parlament Balear i comparativa amb altres CCAA El debat sobre quotes i llistes cremallera Recomanacions literàries i nova tesi sobre dones periodistes escriptores. 15. Cafè amb filosofia: Teodor Adorno Inici: 6945 s Final: 8259 s Títol: Mínima moralia i la vida ferida segons Adorno Resum: Secció “Cafè en filosofia” amb Miquel Ripoll: Presentació biogràfica de Theodor W. Adorno (filòsof, musicòleg, Escola de Frankfurt) Interpretació de la frase “escriure poesia després d’Auschwitz és bàrbar” i matisos posteriors Explicació de “Mínima moralia” com a recull d’aforismes sobre la vida danyada Crítica a la indústria cultural, el paper del cinema i la ficció en la construcció del desig i la ideologia Vigència d’Adorno per pensar la cultura de masses actual i les noves tecnologies Anunci de la presentació del llibre de Pau Frau a Ínsula Literària amb Ripoll i Rafel Bestard. 16. Focus Sobiranista amb Joan Planes (I): València i responsabilitats polítiques Inici: 8281 s Final: 8666 s Títol: Quan el cel es torna negre: País Valencià i mala gestió Resum: Sonen cançons de Feliu Ventura sobre el 29 d’octubre (inundacions al País Valencià) i la mala gestió política. S’introdueix el Focus Sobiranista amb Joan Planes, que enllaça la memòria d’aquells fets amb la crítica als governants valencians. 17. Focus Sobiranista (II): 800 anys de la Conquesta Inici: 8666 s Final: 9620 s Títol: Preparant el Vuitè Centenari de la Conquesta de Mallorca Resum: Planes resumeix les jornades de l’OCB i l’IEC: Evolució històrica de la festa de l’Estendard Paper dels sermons, de la literatura i de la tradició oral Importància de resignificar la Conquesta com a naixement d’un poble i no com a exaltació de genocidis Proposta de Comissió Cívica per preparar el 2029 de manera participada i mirada al futur. 18. Focus Sobiranista (III): TEDH, TJUE i reconeixement internacional Inici: 9620 s Final: 10420 s Títol: Europa, repressió i via internacional catalana Resum: Planes analitza: Sentència negativa del TEDH sobre la presó preventiva dels líders del Procés i el seu alineament amb el relat espanyol Dictamen de l’advocat del TJUE favorable a Puigdemont Importància de la via internacional (Nacions Unides, reconeixement d’estats) per a la causa catalana 19. Presentació del sopar col·loqui de l’ASM Inici: 10420 s Final: 10480 s (aprox.) Títol: Sopar ASM: Jordi Domingo i Jordi Castellà Resum: Es detallen lloc, data i contingut del sopar col·loqui de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca amb Jordi Domingo i Jordi Castellà sobre el reconeixement internacional de la Nació Catalana i la necessitat d’una unitat d’acció entre entitats i institucions. Interlocutors principals: • Tomeu Martí – conductor del programa • Joan Mir – analista polític i econòmic • Pere Ollers – president d’ARCA • Neus Truyol – regidora de MÉS per Palma • Empar Bosch – periodista, investigadora i escriptora • Miquel Ripoll – filòsof, responsable de Cafè en filosofia • Joan Planes – president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca • Diversos autors i experts citats (Adorno, Benjamin, Horkheimer, etc.) Aquesta estructura recull els temes principals i la línia editorial de l’episodi: defensa de la llengua i cultura pròpies, crítica social i política, feminisme, memòria històrica i horitzó sobiranista.