Tots els episodis

7760 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1945-1968 de 7760
  • Memòria en risc, Samper, drons i pagesia en alerta - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    3h

    Memòria en risc, Samper, drons i pagesia en alerta

    Visió general Programa de Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània amb un recorregut intens per l’actualitat i la cultura: Derogació de la Llei de Memòria Democràtica al Parlament de les Illes Balears i vandalisme al bust d’Aurora Picornell. Entrevista clau: Amadeu Corbera presenta “La mort i la vida de Baltasar Samper” i reivindica l’exili cultural català a Mèxic. Anàlisi econòmica: finançament autonòmic, trilers fiscals de l’IVA i la lògica de “suma zero”. Crisi de drons: incident a Son Sant Joan, riscos de seguretat i la guerra de drons d’Ucraïna. Senyals d’alarma al camp: nova llei agrària, agroestades i pèrdua de sobirania alimentària. OPA del BBVA al Banc Sabadell: per què fracassa i què implica per l’ecosistema financer. Cafè amb filosofia: Hélène Cixous, escriptura femenina i Premi Formentor. Temes clau i punts destacats Memòria democràtica i drets humans Risc de retrocés: PP i Vox impulsen la derogació de la Llei de Memòria Democràtica al Parlament de les Illes Balears. Impactes: accés als arxius, programes educatius, protecció d’indrets memorials i via judicial contra simbologia franquista. Vandalisme: nou atac al bust d’Aurora Picornell a Palma; es reclama investigació, càmeres i persecució penal. Veus convidades: Joan Llodrà (Més per Mallorca, Consell Insular): defensa mantenir polítiques de reparació i veritat. Maria Antònia Oliver (Memòria de Mallorca): alerta de l’afectació emocional a les víctimes i demana acció legal i institucional. Cultura i història: Baltasar Samper Amadeu Corbera presenta el llibre “La mort i la vida de Baltasar Samper” i traça un retrat polític, musical i exílic del compositor: Samper, figura central de la música mallorquina del segle XX, catalanista i republicà. Exili a Mèxic: organització de la Comunitat Catalana i lideratge cultural dels Jocs Florals. “Suite Mallorca” (1929): fita de la música orquestral catalana, primer enregistrament simfònic català. Denúncia de l’oblit: “quarta mort” en el context de la derogació de la memòria. Economia i polítiques públiques Finançament autonòmic: denúncia d’“enginyeria” estatal amb l’IVA (pujada al 21% sense trasllat proporcional a autonomies) i inversions incomplertes. França: endeutament i crisi política alimentant l’extrema dreta. Seguretat i tecnologia: drons Incident a Son Sant Joan (Palma): alarma per drons a l’aeroport; dificultats d’intercepció immediata i riscos de caiguda. Guerra de drons: saturació per eixams, límits dels inhibidors, aprenentatges d’Ucraïna i Rússia. Migracions i llenguatge Rutes des d’Algèria: proximitat geogràfica i riscos; debat terminològic sobre pastera versus “embarcació”. Pagesia i sobirania alimentària Nova llei agrària: ampliació d’agroestades fins a 10–20 places per explotació prioritària; risc d’urbanització encoberta i substitució de l’activitat agrària. Dades crítiques: caiguda d’explotacions i hectàrees útils; dependència exterior; poc compliment de quota de producte local a hotels i restaurants. Banca i mercat financer OPA del BBVA al Banc Sabadell: fracàs atribuït a l’estratègia dels fons, mala campanya i defensa d’un teixit financer arrelat; risc d’oligopoli (CaixaBank, BBVA, Santander) i pèrdua de competència. Pensament i literatura Hélène Cixous (Premi Formentor): “La rialla de la Medusa” (1975) i la descolonització del cos i del pensament femení; defensa d’una escriptura femenina no tutelada pel patriarcat. Agenda cívica i cultural Presentació de “Mallorquet” a Can Alcover (Pere Fullana, UIB): el RCD Mallorca com a cohesió social. Assemblea de Soci/Sòcia d’Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins i impuls de la plataforma Vida. Cites destacades “La primera certesa… era una tomba abandonada, plena de males herbes” — Amadeu Corbera, sobre Baltasar Samper a l’exili a Mèxic. “Derogar la memòria democràtica és una vergonya democràtica” — valoració editorial del programa. “Aquesta guerra no acabarà… fins que la veritat eixi de la terra” — interludi poètic per la memòria. Conceptes clau Memòria democràtica, exili cultural, finançament autonòmic, eixams de drons, sobirania alimentària, agroestades, oligopoli bancari, escriptura femenina.

  • Copinya de Volta Verda - ANY 1971 (4) del 20/10/2025 - episode art
    Copinya de Volta Verda
    59'

    Copinya de Volta Verda - ANY 1971 (4) del 20/10/2025

    Episodi monogràfic de Copinya de Volta Verda a Ona Mediterrània dedicat al 1971, dins la sèrie Recopilació de les Millors Cançons. El programa parteix d’una referència a Janis Joplin i el seu darrer disc per endinsar-se en una selecció molt curada de joies sovint oblidades. Es reivindiquen grups de «segona divisió» com Brewer & Shipley i Bronco, i es dona un pes especial al lirisme de cantautors com Graham Nash (Songs for Beginners) i James Taylor (Mudslide Slim and the Blue Horizon), presentats com a models de sensibilitat poètica. El fil continua amb Mickey Newbury i la seva potent «An American Trilogy», i amb The Byrds a través de la delicada «Kathleen’s Song». La peça central del programa és un extens bloc dedicat a Boz Scaggs, de qui es defensen diversos discos com a imprescindibles i se’n punxen cinc temes de 1971, mostrant-ne la riquesa entre rock, soul i blues. El locutor també reivindica el valor infravalorat de Madman Across the Water d’Elton John, amb la cançó «Rotten Peaches» com a exemple de profunditat fosca i lírica. El tancament arriba amb Dr. John i «Zu Zu Mamou», que posen punt final a un recorregut que presenta el 1971 com un any clau, líric i ple de tresors amagats.

  • Mozart en directe: Davide Penitente i Exsultate - episode art
    El Crepuscle
    58'

    Mozart en directe: Davide Penitente i Exsultate

    Context i presentació Programa d’El Crepuscle a Ona Mediterrània, amb Pere Estalric, dedicat a l’inici de la Temporada de concerts d’Estudium Aureum i a la retransmissió de Mozart. "vos acompanyarà Mozart." Marc general • Data: 20 d’octubre. • Lloc del concert: Conservatori (20:30). • Direcció musical: Carles Ponsatí (Estudium Aureum). Temes principals Temporada d’Estudium Aureum (fins al maig) • 7 sessions: 5 de música vocal-instrumental i 2 d’instrumental. • Instrumental: Sextets de Brahms i un programa de música de cambra romàntica (Clara Wieck & Robert Schumann; Fanny & Felix Mendelssohn). • Vokal-simfònic: El Messies de Händel per Nadal; Passió segons Sant Joan de Joan Sebastià Bach (març). Concert d’obertura (avui) • Obres de W. A. Mozart: • Cantata poc habitual: Davide Penitente. • Motet per a soprano i orquestra: Exsultate jubilate. Contingut musical emès Mozart — Davide Penitente • Emissió extensa de la cantata, amb moviments corals i àries en italià. • Fragments destacats percebuts: "Sorgi, o Signore", invocacions de “Pietà” i passatges corals d’alta escriptura contrapuntística. • Caràcter: devocional i virtuós, amb contrastos entre cor i solistes. Mozart — Exsultate jubilate • Motet de brillantor vocal amb final d’“Alleluia”. • Caràcter: jubilós i lluminós, amb línies de soprano àgils i ornamentades. Punts destacats • Programa equilibrat entre repertori sacre clàssic i anuncis de temporada. • Reivindicació d’una cantata poc interpretada de Mozart. • Anticipació d’hits del curs: Händel i Bach, més Brahms i el cercle romàntic (Clara Wieck/Schumann i Fanny/Felix Mendelssohn). Cites significatives "Temporada de concerts d'Estudium Aureum..." "I després del Davide Penitente, l'Exultate jubilate, una obra per soprano i orquestra, deliciosa." Notes i crèdits • Presentador: Pere Estalric. • Producció: Maria Moreno. • Tècnica: Maria Oliver. • Programa: El Crepuscle (Ona Mediterrània).

  • Rap és 1 Peix (Especial Rap de la Terra 8) del 20/10/2025 - episode art
    Rap és 1 Peix
    54'

    Rap és 1 Peix (Especial Rap de la Terra 8) del 20/10/2025

    Segona edició del programa de la nova temporada de "Un Rap és 1 Peix", presentat per Jaume Mesquida aka Jimi Jazz. Aquesta temporada 2025-26 contraatacam amb el millor rap internacional, fet per dones, de la terra i km0. Així mateix vos durem els millors convidats i programes especials monogràfics. Tracklist: 01. El Noi de Tona & Viktor Pizza - Questes merdes 02. Jupyker - Cuinant tranquil 03. ARADIA - EL RETORN 04. VALTONYC - VA DE FAROLS 05. AL-BEAR - ANTICH I LLARG 06. Baya Baye & Viktor Pizza - Tutto Passa 07. Laura Bonsai, Lins EFX & S Blanco - Strange Fruit 08. PODE & GRAN MASTER JOTA - AURA I PARAULA 09. O.P.B. - El Que Vindrà Després 10. Lins EFX - Naked Lunch 11. TEKS MEKS FT. BONGOROLL - QUI DIA PASSA, ANY EMPENY RMX 12. Extraño Weys ft. CHA- La vida sabrosa 13. Nu Drama - Una cadira [Prod. Asra3]

  • #116 - Les Indòmites: AI i producció de dades amb Laia Malo - episode art
    Les Indòmites
    46'

    #116 - Les Indòmites: AI i producció de dades amb Laia Malo

    L'episodi d'avui de Les Indòmites a Ona Mediterrània explora la intersecció entre tecnologia, societat i cultura. Les conductores analitzen temes tan diversos com el robatori al museu del Louvre i la manca de transparència al Premio Planeta, utilitzant un to irònic i crític. El plat fort és la secció dedicada a Milagros Miceli, experta en intel·ligència artificial, on es denuncia la precarietat cultural i laboral dels milions de treballadors anònims que alimenten els algoritmes. El programa reivindica la visibilitat femenina en el sector tecnològic i critica la concentració de poder en les grans corporacions. Finalment, es reflexiona sobre el llenguatge poètic i la identitat local a través d'una dinàmica participativa plena de referències a la realitat balear, mantenint l'esperit de la música experimental i l'electrovers que caracteritza el projecte cultural vinculat a l'emissora.

  • Sobiranistes del 20/10/2025 - episode art
    Sobiranistes

    Sobiranistes del 20/10/2025

    Programa de ràdio de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. Escolta'ns els dimarts de cada dues setmanes de 10h a 11h dins els matinals d'Ona Bon Dia.

  • Dron a Palma, mísils a Son Sant Joan i debat cultural - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    3h

    Dron a Palma, mísils a Son Sant Joan i debat cultural

    Resum executiu Bon Dia i Bona Vida (Ona Mediterrània) arrenca amb una obertura poètica i entra de ple en l’actualitat: caos a l’aeroport de Palma per un dron, polèmica per un possible magatzem de missils i bombes a Son Sant Joan, i repàs polític i cultural. Destaquen: • Notícies: dron a l’aeroport, moviments per derogar la memòria democràtica, trobada neonazi a Palma, i previsió de pluges a la Serra de Tramuntana. • Esports (Pep Vergé): remuntada del Mallorca a Sevilla; estat del Barça-Madrid-Atlètic; Champions a la vista. • Economia (Pep Vergé): fracassa l’OPA hostil del BBVA sobre Banc Sabadell; dividends i escenaris futurs. • Llengua i escola (Carles Cabrera, ESTEI): dades preocupants de català; pla de xoc per revertir el retrocés als centres. • Política balear (Tolo Gili, El PI): rebuig frontal al magatzem d’armament a Son Sant Joan; crítiques a la pujada de quotes d’autònoms i propostes d’al·leujament. • Cultura i graella: estrena d’Illa sense calma (Roser Amils), una “teràpia col·lectiva” sobre cultura i participació ciutadana. • Entrevista destacada (Júlia Ojeda): Pedrolo, literatura i política, nacionalisme feminista, trajectòria a Arran i anàlisi del Procés des d’un marc anticolonial. • Opinió (Llorenç Capellà): entre Ferrer i Guàrdia i Antoni Maura; memòria, poder i judicis d’estat. • Música (Xocolat, Anita Sancho): descobreix Elías Henry Picó & Norat Gil (EP Almas a Tempo), Boitzelo Eclèctic Quartet (La Dama de Mallorca) i l’experimental de Joan Miquel Oliver. "Catalunya serà lliure el dia que els seus lideratges no marxin per por, sinó que es quedin a resistir." — Júlia Ojeda Temes principals i punts clau Actualitat informativa • Dron a Palma: tanca temporal de pistes i retards a Son Sant Joan; origen desconegut. • Moviments polítics: PP i Vox preparen el primer pas per derogar la memòria democràtica; protestes massives contra Trump als EUA. • Seguretat: denúncia d’una trobada neonazi a un hotel de Palma. • Salut: cribatge de mama detecta el 18% dels càncers diagnosticats en dones >50 a les Illes. • Infraestructures: reclams per prioritzar el tren de Llevant. • Cultura: retorn fulgurant de La Gossa Sorda (entrades exhaurides) i fira de rondalles. • Temps: episodi molt inestable, amb pluges i tempestes, especialment a la Serra de Tramuntana. Esports (Pep Vergé) • Mallorca: victòria remuntant a Sevilla, canvi d’inèrcia i opcions de mirar amunt; partit clau amb el Llevant a Son Moix. • Lliga: Barça pateix però guanya; Madrid, ajudat per una expulsió; Atlètic, eficient i curt (1-0). • Clàssic i Champions: anàlisi de rendiments i factors decisius (efecte Mbappé). Economia (Pep Vergé) • OPA BBVA–Sabadell: fracassa en no assolir el 30%; s’imposa la tesi que el preu era insuficient. • Guanyadors i perdedors: directius de Sabadell reforçats; BBVA compensa amb recompra i augment de dividends. • Accionistes: ambdues parts aposten per remuneració per calmar mercat i bases. Llengua i educació (Carles Cabrera, ESTEI) • Diagnòstic: els alumnes dominen més castellà (i sovint anglès) que català; retrocés accelerat. • Pla de xoc: més hores de PELIC, dinamització lingüística, usos en espais no docents, activitats extraescolars en català, acció a la UIB per a futurs docents. • Exigència: compliment de la llei i de l’acord marc; govern actual considerat poc favorable a avançar. Política balear (Tolo Gili, El PI) • Magatzem de missils i bombes a Son Sant Joan: definit com una “ocurrència” comunicada per premsa; rebuig per motius de seguretat i oportunitat. Es demana transparència i capacitat de decisió local. “No és ni un projecte ni una proposta: és una ocurrència.” • Autònoms: crítica a l’incompliment del calendari pactat i a noves pujades; demandes d’un marc adaptat a la realitat balear (temporalitat) i facilitats (quotes 0 d’arrencada, menys traves). Cultura i graella (Ona Mediterrània) • Estrena d’Illa sense calma (Roser Amils): espai-assemblea per remugar sense por, detectar precarietats i millorar la comunicació de la cultura. Emissió dimecres a les 20 h amb participació via notes de veu. • Promos i suport: crida a fer-se Soci/Sòcia d’Ona Mediterrània; menció a Revista L’Estel. Entrevista destacada: Júlia Ojeda • Llibre: Prosa de combat de Manuel de Pedrolo (textos periodístics i inèdits; gira de presentacions a Palma, Manacor, País Valencià, Andorra). • Trajectòria: recerca sobre literatura i política (post-crisi, Estatut, Procés, feminisme); estades a Freiburg (tradició lul·liana) i vincle amb la UIB. • Panorama literari: excessos d’autoficció i psicologisme; buidatge polític en narrativa; risc de folklorització post-Procés. • Feminisme i nació: Manifest per un nacionalisme feminista (Matriotes); alerta de colonització de debats feministes des d’Espanya. • Politització i Procés: militància a Arran, lectura crítica dels lideratges i valor de la mobilització popular (1-O, Tsunami). • Marc anticolonial: Països Catalans com a poble sense sobirania; necessitat d’estratègies interclassistes i pragmàtiques. Opinió: Llorenç Capellà • Ferrer i Guàrdia vs Antoni Maura: recordatori de l’assassinat d’estat del pedagog; responsabilitats polítiques i moral pública; paral·lelismes amb judicis sense garanties (de Ferrer al tardofranquisme). • Crida a un esperit crític en les commemoracions (centenari de Maura) i a formar periodistes amb pensament crític (debat sobre formacions controlades per ordres religioses). Música (Xocolat, Anita Sancho) • Elías Henry Picó & Norat Gil: EP Almas a Tempo — tango porteny i cançó francesa; virtuosisme i emoció. • Boitzelo Eclèctic Quartet: nova etapa amb bateria i sintetitzadors; preciosa versió de La Dama de Mallorca. • Joan Miquel Oliver: línia experimental (música tecnològica), processos compositius aleatoris i peça “Santa Clara Street”.

  • Ones gravitacionals, educació i recerca amb A. Cintas - episode art
    El Crepuscle
    59'

    Ones gravitacionals, educació i recerca amb A. Cintas

    Context i convidada Programa: El Crepuscle (Ona Mediterrània) • Convidada: Alicia Cintas (catedràtica de física teòrica, UIB) • Tema central: l’estat de la recerca en ones gravitacionals, la relació ciència-art, educació i divulgació, i l’ètica científica. Perfil destacat • Catedràtica de la UIB i líder del grup de física gravitacional • Membre de LIGO, Virgo, LISA i Einstein Telescope • Trajectòria internacional (Institut Max Planck) i forta tasca de divulgació "Per primera vegada hem escoltat una cançó de l’univers; ara ja tenim una simfonia." Ciència, bellesa i educació La física no està “tota feta” • De la idea que “ja està tot resolt” sorgiren fonaments com la mecànica quàntica. • Actualitat: Nobel de Física relacionat amb la física quàntica. Ciències vs lletres: una falsa dicotomia • Comunicació, llenguatge i rigor són essencials per a qualsevol disciplina. • Cultura científica bàsica: entendre números i gràfiques (p. ex., en pandèmies) és clau. • La bellesa també és científica; la ciència i l’art es retroalimenten. Art i ciència: ponts necessaris • Desig d’enllaçar efemèrides científiques (ones gravitacionals) amb arts visuals i música. • La simbiosi ajuda a “sentir” i interpretar la ciència, creant bellesa compartida. Vocació, mentors i ascensor social Orígens i mentors • Inspiració d’una professora de batxillerat i d’una preceptora escocesa que despertà la curiositat per l’univers. • Família de classe mitjana i primera generació amb estudis superiors. Educació vs loteria • L’educació és el vertader ascensor social; la loteria és aleatòria i efímera. • Cal un model educatiu potent i respecte a la feina docent de base. Ètica i política de la recerca Oppenheimer i usos militars • Dilemes sobre la responsabilitat de l’ús d’avanços científics en contextos bèl·lics. • Decisió personal d’evitar projectes de defensa que impliquin secretisme i limitin la carrera científica. Burocràcia i finançament públic • “Fer recerca és plorar”: traves administratives i auditories que resten temps a la ciència. • Reconeixement de l’augment d’inversió, però calen aposta valenta de les universitats per atraure i retenir talent. • Crítica a tendències anti-ciència i a la censura dels científics en algunes potències. Ones gravitacionals: de la primera “nota” a la simfonia 10 anys de descobertes • D’1 detecció (2015) a 330 deteccions: ara tenim una “sinfonia” de missatges del cosmos. • Troballes clau: - Forats negres de massa estel·lar inesperats - Mesures de la constant de Hubble - Confirmació que la fusió d’estels de neutrons crea elements pesants - Qüestionament de models d’evolució estel·lar El futur: precisió i milions d’esdeveniments • Amb Einstein Telescope i LISA, s’esperen milions de deteccions anuals i astronomia de precisió. "Cada vegada que hem obert una nova ‘banda’, hem descobert fenòmens impensats." Com escoltam l’univers Instruments i metodologia • Interferometria làser (no “apunten”: reben senyals com un micròfon). • LIGO (Hanford, Livingston) i Virgo (Pisa) formen la xarxa principal; KAGRA (Kamioka) incorpora tecnologies de tercera generació. • Sensibilitat: distorsions per sota de la deu mil·lèsima del tamany d’un protó. • Fites: 17/08/2017, fusió d’estels de neutrons amb astronomia multimensatger. Fiabilitat i cultura de col·laboració • Injeccions a cegues per validar procediments i evitar falsos positius. • Milers de científics, disciplina i processos robustos. Xarxa global i talent local Participació balear • El grup de la UIB envia doctorands a Hanford i Livingston; participació en deteccions clau. • Sortides professionals potents en supercomputació i ciència de dades. Computació distribuïda i SETI • Col·laboracions amb SETI@home i projectes similars: aprofitament del càlcul voluntari. • Vida extraterrestre: possible, però la comunicació és molt improbable per distància i temps. L’univers: finit o infinit? • Discussió filosòfica sobre espai-temps, Big Bang i límits; importància de formular bé les preguntes. Divulgació i impacte Publicacions i cites • Més de 400 articles i ~100.000 cites; índex H > 100 (segons base de dades). • La llengua científica és l’anglès, però s’impulsen resums en català, castellà i altres idiomes. Apropar la ciència • Activitats locals (p. ex. explicacions al tren de Sóller). • Efecte mediàtic: aparició a “La Resistència” (Broncano) multiplicà l’abast del canal. • Crítica a retallades que afecten la transferència de coneixement i la divulgació. "Si el finançament és públic, hem de rendir comptes i explicar per què i per a què fem ciència." Docència, vocació i consells Vida universitària • Compatibilitzar docència i recerca: la relació amb l’alumnat manté l’energia i el vincle vocacional. Consells finals • Cura personal, salut i felicitat. • Tria d’estudis per vocació i perseverança: “Si ho lluites, ho aconseguiràs”. • Totes les feines vocacionals (cura de gent gran, policia, ciència, arts) són necessàries. Apunts finals i símbols culturals • Música escollida: rèquiem (resposta al temps present) i Hans Zimmer (Interestellar). • Evocació de Formentor i el seu pi com a imatge de resistència i arrelament. • Record als orígens a Menorca i a Sant Lluís, i a la comunitat educativa que fa possible l’ascensor social.

  • Escoltant l’univers: ones gravitacionals i ciència - episode art
    El Crepuscle
    1h

    Escoltant l’univers: ones gravitacionals i ciència

    Context i convidada Programa: El Crepuscle a Ona Mediterrània. Conversa amb Alicia Cintas Olives, catedràtica de física teòrica de la UIB i referent mundial en ones gravitacionals (LIGO, Virgo, LISA, Einstein Telescope). "El que crec que no té límits ara mateix és l’estupidesa humana" — crítica a la desinformació, el negacionisme i la pressió política sobre la ciència. Temes principals del programa Ciència, bellesa i humanitats Rebuig a la vella dicotomia «ciències vs lletres». Importància de la comunicació, l’escriptura i el pensament crític per fer bona ciència. Ètica i responsabilitat científica Debat al voltant d’Oppenheimer i l’ús bèl·lic de la ciència. Experiència personal rebutjant contractes de defensa per preservar la carrera científica oberta. Recerca en ones gravitacionals De la primera detecció a 330 deteccions en 10 anys: naix l’astronomia d’ones gravitacionals. Descobriments: noves poblacions de forats negres estel·lars, mesura de la constant de Hubble, origen d’elements pesats via fusió d’estels de neutrons. Cap a milions de deteccions/any amb LISA i Einstein Telescope. Infraestructura i talent a la UIB Creixement del grup Gravity i l’IAC3, captació de talent internacional, sortides en dades i supercomputació. Burocràcia i auditories: la necessitat de polítiques universitàries que facilitin la recerca. Divulgació i impacte mediàtic Resums científics multilingües (català, castellà, gallec) i activitat divulgadora. Efecte Broncano: l’audiència propulsa l’interès social per la física. Vocació i trajectòria personal Professora-mentora (Catina Ramis) i una aristòcrata escocesa que li obre el món científic i cultural. Nostàlgia i arrel: «El Pi de Formentor» com a banda sonora d’exili científic. Consells finals Cuidar-se, ser feliç i triar per vocació; perseverar per assolir objectius. Ciència i societat Desinformació i política Alerta sobre la credibilitat atorgada a terraplanistes i antivacunes en detriment de la recerca rigorosa. Crítica a moviments polítics que silencien científics i retallen programes de transmissió de coneixement. Educació com a ascensor social L’educació és el vertader ascensor social, no la loteria. Reivindicació del valor dels docents de secundària i la formació humanística dins la ciència. Recerca en ones gravitacionals 10 anys d’una nova astronomia De 1 a 330 deteccions: d’«escoltar una cançó» a tenir una sinfonia de senyals de l’univers. Validació i repte a models d’evolució estel·lar; deteccions de masses «imprevistes». Xarxa global de detectors LIGO (Hanford, Livingston), Virgo (Pisa), expansió a l’Índia; al Japó, KAGRA sota terra i criogènic. Sensibilitats extremes: distorsions menors a una deu mil·lèsima del radi d’un protó. Interferòmetres com a «micròfons» còsmics: la multimensatgeria amb llum i ones gravitacionals és clau. Metodologia de col·laboracions «Injeccions a cegues» per provar protocols i evitar falsos positius. Cultura de rigor i disciplina en equips amb milers d’autors. Vida i vocació Orígens i mentors Professora Catina Ramis i una aristòcrata escocesa autodidacta encenen la curiositat per l’astronomia i el món. Reconeixements: entre d’altres, Premi Ramon Llull i trajectòria amb Max Planck. UIB i IAC3 Direcció de l’IAC3 i del grup Gravity, amb doctorands a Hanford i Livingston. Sortides professionals: acadèmia, banca, IA, tractament de dades. Divulgació i mitjans Resums de papers per a públic general, traduïts i accessibles. Participació en mitjans (TED, La Resistencia): normalitzar la ciència a l’imaginari popular. Docència i consell final Compaginar docència i recerca és exigent però enriquidor: el contacte amb el jovent manté viu l’esperit científic. Consell: tria allò que t’agrada, lluita-ho amb constància, cuida la salut i la felicitat.

  • Ells: pare, masculinitats i música de Dylan a Radiohead - episode art
    Perifèries Sonores
    1h

    Ells: pare, masculinitats i música de Dylan a Radiohead

    Resum del programa Context i to del dia • Emissió de Perifèries Sonores a Ona Mediterrània en un dia simbòlic per a la presentadora, que dedica el programa al seu pare. • Fil conductor: masculinitat, memòria familiar i música. El títol del dia (“Els”) juga amb la L i els “ell/s”. "El pare era molt sensible i la casa sempre era plena de vinils… però també era una persona complicada." Bloc 1 — Records del pare i cançons que el defineixen El pare, la música i les ambivalències • El pare com a figura clau: li transmet la passió per la música (tocadiscos, vinils), però amb un caràcter difícil i herències de frustracions. • Reflexió sobre masculinitat i dinàmiques familiars: de la violència psicològica a la necessitat de reparació i comunicació. • Idea central: “Les petites coses importen” — tant per fer bé com per fer mal. Cançons i referents • Kiko Veneno: entrada lleugera al programa amb el “viento de poniente” com a imatge d’airejar emocions. • Sinéad O’Connor — Nothing Compares 2 U: memòria compartida amb el pare; la cançó activa una reflexió sobre l’amor únic i la vulnerabilitat. "Nothing compares, nothing compares to you" • Bettye Swann — Little Things Mean a Lot: reforça el tema de les petites atencions com a eix de cura i dany. • Antonio Vega — Se dejaba llevar: enllaç amb addiccions i salut mental; el desig que els homes de la família haguessin pogut accedir abans a teràpia. "Ven, salgamos fuera. La noche. Queda espacio arriba… Queda también silencio entre nosotros." (Jaime Gil de Biedma) Bloc 2 — Conversa amb Mario Tornero: música i masculinitats Projecte i marc • Mario Tornero (convidat) presenta un projecte que va començar com a tallers i ara esdevé llibre sobre música, gènere i poder. • Tesi de fons: la masculinitat s’entén en relació amb la feminitat; els rols es defineixen per oposició. Història i gènere a la música popular • Inicis de la indústria (anys 20): el subjecte hegemònic no és l’home blanc, sinó dones negres del blues (algunes pobres i LGB). • Instruments i gènere: piano associat a dones; vents, corda i percussió als homes. L’ascens del rock and roll fa de la guitarra elèctrica un símbol masculí central. • Substitució i blanqueig: figures com Elvis Presley cristal·litzen el model d’home blanc, heterosexual, sexy i “sensible”. Influència paral·lela del cinema (James Dean) en l’arquetip de la sensibilitat masculina “acceptable”. Del pop al rock: la gravetat com a masculinització • Bob Dylan opera el pas del pop “lleuger” al rock “seriós”, amb missatge i transcendència. • Efecte col·lateral: de la cultura negra i femenina a un cànon de homes blancs cantant a la llibertat. • Lectura crítica de “Like a Rolling Stone”: narrativa misògina de la “perdedora” que vol accedir al món beat. Glam i indie: ruptura, cosmètica i contradiccions • Glam (Bowie, Mark Bolan, Rolling Stones, New York Dolls): travestisme com a provocació; ruptura estètica però sovint canvi superficial (lletra i estructures continuen). • Indie com a reacció al mainstream i a la crisi dels 80: noves performativitats masculines (Morrissey, Cobain, Thom Yorke) que qüestionen l’arrogància viril, però amb motors sovint narcisistes o victimistes. • The Smiths: potser la ruptura més radical amb la masculinitat normativa (estètica, portades, posada en escena), malgrat el narcisisme personal de Morrissey i el seu posterior gir dretà. Cas d’estudi — Radiohead • “Creep”: balada que es carrega de guitarres per esquivar el to percebut com “massa femení”; tensió entre fragilitat i rudesa sonora. • Amb Kid A, Radiohead “mata” la guitarra elèctrica i obre un camí que, simbòlicament, també qüestiona el codi masculí del rock. Tancament i pistes futures • Tema pendent: música urbana i noves masculinitats. • Canal de seguiment de Mario: Instagram “fruta_extrana” (Fruta Extraña) i podcast homònim — el llibre arribarà, però sense títol desvetllat.

  • DANA i desnonament, fam franquista, Llach i poesia - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    3h

    DANA i desnonament, fam franquista, Llach i poesia

    Resum general Programa matinal de Ona Mediterrània, Bon Dia i Bona Vida, amb un menú molt complet: repàs de premsa i temps, una editorial contundent sobre la guerra i la Unió Europea, connexió amb la Directa sobre la DANA al País Valencià (impacte de classe i contractació d’emergència), crida al Seminari Blanquerna 2025, una secció social sobre la sordesa lligada a l’actualitat d’un desnonament a Son Gotleu, un assaig radiofònic sobre la fam franquista i blocs culturals: especial Lluís Llach i una conversa poètica entre Miquel Costa i Llobera i Artur Rimbaud amb recitacions. Temes principals 1) Actualitat i portades • Desnonament imminent d’una mare amb tres fills a Son Gotleu; el sindicat d’habitatge demana suport ciutadà. • “Colonització mediàtica”: desembarca un nou diari espanyolista impulsat per PP i Vox. • Fracassa l’OPA del BBVA sobre Banc Sabadell (no arriba al 26%): lectura econòmica i política catalana diversa. • Obra Cultural Balear (OCB) demana al Consell canviar “Est Mallorca” per “Ruta de Llevant”. • Temps (Tomeu Mateu Canals): inestabilitat, tempestes i millora progressiva cap a diumenge. 2) Editorial: guerra, UE i coherència cívica • Reflexió crítica sobre la “flotilla”, el terrorisme (Hamas) i el paper d’Israel, els serveis d’intel·ligència i les “coincidències” polítiques. • Crida a la coherència: si es pot organitzar una flotilla i aturades, es pot bloquejar el Parlament Europeu per exigir una posició ferma a favor dels drets humans i de la pau. “Ens atrevim a fletar una partida de vaixells... i alhora no ens atrevim a bloquejar el Parlament Europeu?” “Els drets humans... o es defensen sense cap matís o no es defensen.” 3) Connexió Directa: DANA, un any després (País Valencià) • Reportatge 1 (viure després de la DANA): recuperació desigual per classe. Barris humils (ex. Parc Alcosa d’Alfafar, Raval de Gandia) encara devastats; ajudes lentes i d’accés complex. • Reportatge 2 (contractes d’emergència): més urgència que transparència. Contractes exprés afavoreixen grans constructores (ex. Pavassal, Acciona...); exemples com un circuit de motociclisme adjudicat com a emergència. 4) Seminari Blanquerna 2025 (40 anys) • Dies 1-2 de novembre, Can Picafort. Taules rodones: sindicalisme nacional i de classe; llengua i integració; estratègia sobiranista a les Illes; crisi d’habitatge; i “4 illes, un país” amb veus destacades (ex. Consell Insular de Menorca, Formentera, Eivissa). Inscripcions obertes. 5) Rebel i Consentida • Actualització desnonament de Son Gotleu: important dispositiu policial; context d’especulació per part de petits compradors coordinats. • Tema del dia: sordesa. - Pel·lícula: Sorda (Neus Ballús/Eva Libertad) — maternitat, identitats mixtes, experiències quotidianes d’una dona sorda. - Xarxes: NoemiProblema (reggaeton en llengua de signes; divulgació quotidiana en clau accessible). - Dades: a Espanya, ~1,23 M de persones amb discapacitat auditiva; ~27.300 usen llengua de signes (2,2%). OMS: fins a 700 M de persones al 2050 amb pèrdua auditiva discapacitant. - Propostes: nocions bàsiques de llengua de signes a serveis i ciutadania; visibilització i accessibilitat. 6) Noves i Parés: la fam de la postguerra • A partir de “La hambruna española” (Miguel Ángel del Arco, Crítica): 200.000 morts (1939-42) i +20.000 (1946) per fam i malalties, no només per la guerra: autarquia, repressió, corrupció, Auxilio Social, rebuig d’ajuda internacional. • Memòria personal: família a Alacant, bombardeig del mercat (1938) i impactes vitals. • Desmuntatge de mites: “conseqüències de guerra”, “aïllament”, “pertinaz sequía”. 7) Música amb Amor: especial Lluís Llach • Selecció i comentaris de cançons icòniques: “Itaca”, “Cal que neixin flors…”, “Laura”, “Un núvol blanc”, “Que tinguem sort”… • Poesia musicada (Sagarra, Pere Quart) i vigència política de peces contra la guerra. • Connexió local i cultural: invitació oberta a Llach a venir al Petit País (Felanitx). 8) Bon Dia Poesia: Costa i Llobera vs. Rimbaud • Diàleg entre tradició clàssica (Miquel Costa i Llobera) i modernitat subversiva (Artur Rimbaud) — nascuts el mateix any (1854). • Recitacions i versions: “Amor de Pàtria”, “Marina”, “Vall de Josefat”; “Alquímia del verb”, “El vaixell ebri”, “L’orgia parisenca” i “L’adolescent”. • Idea clau: la poesia com a lectura de la realitat més enllà del temps; correspondències entre tradició i ruptura. Apunts extra • Publicitat i comunitat: Revista L'Estel, Aigua 3 Globs, clínica dental Slow Dentistry. Crida a fer-se Sòcia/Soci per sostenir Ona Mediterrània. • Cultura popular: menció del retorn de La Gossa Sorda i concert benèfic a Palma.

  • Gené Manila: Galeria de Solituds, educació i escriptura - episode art
    El Crepuscle
    1h

    Gené Manila: Galeria de Solituds, educació i escriptura

    Panorama general Episodi del Crepuscle en Cent Estals dedicat a una conversa profunda amb Gabriel Gené Manila a propòsit de la seva novel·la Galeria de Solituds, tot repassant vida, vocació, educació, recerca i el seu mètode d’escriptura. També hi ha digressions culturals i polítiques que contextualitzen la seva mirada. "M’agrada que allò que escric soni bé en veu alta... El lector crea una veu que li conta la història." Trajectòria i context vital Arrels i postguerra: Creix a Algaida en una família de vençuts; la necessitat d’explicar allò viscut alimenta la vocació d’escriure. Magisteri i Antropologia de l’Educació: Mestre durant anys, doctorat sobre infants salvatges (cas Marcos) i catedràtic a la UIB; el 2023 rep la Medalla d’Or de les Illes Balears. Obra diversa i premiada: Novel·la, assaig i juvenil; col·laboracions musicals (Maria del Mar Bonet) i traduccions a múltiples llengües. Moments clau Educació en la postguerra: memoritza, disciplina i ascensor social possible, però també resistències de classe. Escola Normal: entre pobresa i fracàs redreçat, hi troba una vocació poderosa gràcies a mestres inspiradors. Música i escriptura Comença amb les Variacions Goldberg de Bach: música que desperta i ordena el pensament. Escriu amb música quan convé; durant “Anna Bat sobre Yesterday”, escolta versions de Yesterday com a motor rítmic. Vocació, oralitat i veu Escriu per donar testimoni d’una memòria silenciada. Defensa la literatura com a art oral: provar el text en veu alta per comprovar ritme i cadència. Educació: alliberament i control L’educació pot ser alliberadora i fer créixer humanament, però també reproduir esquemes de poder social. “Educació és sempre intervenció”: la clau és com s’intervé, sense adoctrinar, amb transparència del propi posicionament. Infants salvatges i recerca Tesi sobre el cas Marcos (Serra Morena): investigació pionera i artesanal entre Frankfurt i París. Comparació amb Truffaut: casos diferents però ecos sobre socialització, llenguatge i supervivència. Literatura infantil i juvenil Criteri d’or: si no t’emociona a tu, no el donis a un infant. Evitar llibres “per encàrrec” temàtic; buscar qualitat literària que interpel·li joves i adults. Perill de l’“autor-pedagog”: cal treure’s el mestre de dins per no fer moralina; la literatura emociona sense pretendre ensenyar. "Hem de mostrar la nostra lectura del món, i punt." El lector s’educa: ser lector és una construcció que comença molt aviat; exemple a “Han cremat el mar”. Procés creatiu i estil Les històries neixen de mirar el món: rostres anònims, notícies, vida urbana… Escriure és un joc seriós: ofici, rigor, mètode i sorpresa al lector. Tots els temes existeixen; l’originalitat és el filtre personal i una empremta irrepetible. Galeria de Solituds Matèria narrativa provinent de fets reals apareguts a la premsa, “pastats” amb la seva mirada. Reconeguible i alhora transformada literàriament: explora la percepció pública, mites i intimitats. Temes universals que fan pont amb lectors joves fins i tot sense referents locals complets. Mites, cites i influències Figures i ressons: Napoleó, sarsuela, la idea de l’escriptor com a “pedacer” que cus fragments culturals. Llorenç Villalonga: relació valuosa; misteri i ironia; la literatura no és per avorrir sinó per gaudir. Política, memòria i perplexitat Relat d’un mes a Berlín després de la caiguda del mur: desencís davant la corrupció del règim de l’Est. Rússia de Putin i la guerra d’Ucraïna: inintel·ligibilitat del present geopolític, paradoxes del capitalisme i la guerra. Llegendes i amor Llegenda local: l’aula dels “condesitos del comte Rossi”. L’amor com a virtualitat: sovint ens enamoram del que imaginem de l’altre, no tant de la realitat. Traduccions i editorials Tornada a Moll (els orígens editorials) amb Galeria de Solituds. Traduccions àmplies (juvenil, assaig, narrativa). Quan el traductor és excel·lent, “millora” el text captant-ne l’esperit. Taller d’escriptura: mètode i sorpresa Alterna planificació i descoberta; escriure és també ofici. Jugar amb expectatives: donar al lector el que no espera. Consell final i comiat Consell vital: llegir molta literatura per alliberar-se i descobrir les teves pròpies ales. Comiat amb Maria del Mar Bonet: bellesa, un punt de surrealisme i imatges memorables.

  • Transitant del 16/10/2025- Construcció en zones de risc, Falsa pau a Palestina. - episode art
    Transitant

    Transitant del 16/10/2025- Construcció en zones de risc, Falsa pau a Palestina.

    Transitant cap a un món millor! Programa d'anàlisi de la realitat per transitar amb propostes concretes cap a un món millor, més just, solidari i sostenible, que vol donar veu a persones i entitats que hi estan treballant. És important escoltar, conèixer el que es fa i el que es pot fer. Transita amb noltros i escolta'ns cada dijous d'11h a 12h a la 88.8FM. Amb Guillem Ramis i Margalida Rosselló.

  • Polvorí a Son Sant Joan, habitatge i cultura - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    3h

    Polvorí a Son Sant Joan, habitatge i cultura

    Resum executiu Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània desplega un magazín intens amb actualitat, cultura, política social i memòria històrica. Polvorí a Son Sant Joan: Som Mallorca rebutja el nou magatzem de míssils vora l’aeroport; debat de seguretat, transparència i model territorial. Habitatge i pobresa: El PSOE defensa aplicar la Llei d’Habitatge, reforçar escut social i recuperar polítiques per joves i famílies vulnerables; crítica a l’enduriment de la renda social garantida. Religió, educació i esport: L’historiador Pere Fullana (UIB) analitza la transformació de l’alumnat, el paper cultural de l’Església i el valor social de l’esport; recuperació de la memòria del futbol balear i la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Cultura: Marina Duel presenta disc i interpreta “Incondicional”. Miquela Serra recomana poesia (Sebastià Alzamora), novel·la negra (Joan Pons Bover) i història (Els Norats, de Mateu Morro). Memòria històrica: Xisco Roger retrata Antoni Villalonga, aristòcrata lliberal i republicà que no va acotar el cap davant un cop d’estat (1874). Òptica decolonial: Jaume Sastre connecta l’actualitat militar (Cap Pinar, 12-O, comandància) amb l’estructura de poder estatal, mitjans i banca. Actualitat (dBalears i altres mitjans) Palestina: Milers es manifesten a Palma per la llibertat de Palestina; debat sobre criminalització de la immigració. Frontex i REB: Marga Prohens i presidents dels Consells demanen l’activació de Frontex a costes balears i un règim específic d’ajuts d’estat per a illes. IEB: L’IEB concedeix 826.000 € per a projecció exterior, creació artística i edició de llibres. Agenda cultural i social: “Treu la Llengua” a Esporles; seminari Blanquerna; manifestacions arreu del país; focus de sanitat animal a l’Alt Empordà. “Criminalitzar la immigració i parlar d’invasió a les Balears és pura xenofòbia.” — Delegat del Govern a les Illes Balears Entrevista | Pere Fullana (UIB) Educació i joventut L’UIB ha esdevingut més pragmàtica i oberta, alineada amb marcs europeus i estatals. Generació desconcertant per als adults: noves gestions del temps, comportaments i formació en “tallers” fora dels circuits clàssics (escoltisme, esport, educació no formal). Religió, cultura i societat Defensa el paper de l’Església com a referent cultural i geopolític, amb menys visibilitat però més profunditat. Batalles culturals contemporànies: multiplicitat d’expressions religioses i politització (judaïsme, islam), diversitat dins del cristianisme. Educació religiosa: cal formació reglada i de qualitat, i reconèixer drets de minories (classe d’islam) en marcs regularitzats i avaluables. Esport, cultura i identitat Reivindica l’esport com a equilibri cos-ment i espai de socialització i relat cultural. Projecte de 100 anys de la Federació de Futbol de les Illes Balears: documental, llibre institucional, exposició i recuperació de patrimoni futbolístic. Memòria i mitjans La Gran Enciclopèdia de Mallorca (digitalització pendent) com a gran transferència de coneixement local. Orígens i impacte inicial del Diari de Balears, clau en canvis polítics i culturals. Polvorí a Son Sant Joan | Som Mallorca Rebuig frontal a un magatzem de míssils i municions a la base militar adjacent a l’aeroport (35.000 kg d’explosius; adjudicat ~2 M€). Riscos per al trànsit civil i possible escalada (drones/avions de combat) a la zona més concorreguda de Mallorca. Crítica a la manca d’informació i consulta i a la imputació de despeses estatals a la balança balear. “És el lloc on es concentra més gent de tota Mallorca… usar-nos com a escuts humans gairebé.” Habitatge i pobresa | Sofia Alonso Bigler (PSOE) Informe d’APN: millora relativa des de 2014, però rendes molt baixes (644 €/mes) i accés a l’habitatge bloquejat. Propostes: aplicar la Llei d’Habitatge (zones tensionades, limitació de lloguers), recuperar bons de lloguer jove, frenar el lloguer vacacional, promoció d’habitatge social i escut social continuat. Crítica a l’enduriment de la renda social garantida (3 anys d’empadronament), que “posa pals a les rodes” i agreuja desigualtats. “Governar és estar al costat de les persones: drets socials, convivència i dignitat.” Cultura Marina Duel Presenta nou disc (11 cançons, gravat a Red Carpet) amb formació que substitueix bateria per percussió folklòrica. Defensa la lentitud i la qualitat del directe; girar fora de Mallorca, repte logístic. Interpreta “Incondicional”, cançó sobre el desamor i el creixement emocional. Llibres amb Miquela Serra Sebastià Alzamora, “Sal Agusta / Llengua materna” (Proa): memòria del franquisme i homenatge a cosidores de sabates. Joan Pons Bover, “Un incendi al paradís” (Gai Editor): novel·la negra a una Mallorca de corrupció i especulació. Mateu Morro, “Els Norats (1936–1949)” (Illa Edicions): pare i fill antifeixistes amagats 13 anys a la Serra; clàssic històric. Curiositats de la Història | Xisco Roger Perfil d’Antoni Villalonga (s. XIX): aristòcrata lliberal, maçó, republicà i autonomista que, el 1874, al Congrés, proclamà: “Som diputat de la nació i no em moc d’aquí fins que la nació m’ho mani.” Impulsor del cementeri laic i del vot per abolir l’esclavitud a Puerto Rico; suport al moviment obrer i escola per a obrers. Possibles inspiracions literàries: Don Toni de Bearn (Llorenç Villalonga) i personatges de Blasco Ibáñez. Òptica decolonial | Jaume Sastre Visualització militar: polvorí a Son Sant Joan; ampliació de Cap Pinar (145 ha); actes del 12-O a la Plaça Major; discurs del comandant general. Crítica a l’estructura de poder: delegació del Govern, cúpules policials i judicials i presidència de l’autoritat portuària com a nucli “foraster”. Seguiment del conflicte bancari: intent d’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell i resistència accionarial. “Que ningú espanyol se senti ‘forastero’… Implicant-se i abraçant les tradicions.” — citant el comandant general, i subratllant la tensió entre retòrica i pràctica lingüística. Comunitat Ona Mediterrània Convocada l’assemblea general d’Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins (25/10, Can Alcover). Ecosistema: Ona Mediterrània, Diari de Balears, Vida.cat, Revista L’Estel, ploma.cat. Crida a fer-se Soci/Sòcia.