Visió general Episodi musical i de paraula parlada amb una curadoria de cançons de protesta multilingüe. El fil conductor és la solidaritat amb Palestina, l’unitat africana i la crítica social (medis, violència policial), entre cortinetes i comiats recurrents de locutor/a ("Bona nit", "Fins demà!"). El to oscil·la entre la denúncia i l’esperança, amb passatges en castellà, anglès, àrab, persa, i tocs mediterranis. "Palestina, vencerás" • "Can't you hear the urgent call of Palestine?" • "16 shots... fuck 12" Temes principals Solidaritat amb Palestina • Bloc central amb cançons i poemes que dibuixen una resistència obstinada i una crida global a l’acció. • Imatges com "flor porfiada" i el leitmotiv "Palestina, vencerás" marquen el to d’esperança i perseverança. • En anglès, la crida es concreta amb: > "Can't you hear the urgent call of Palestine?" Unitat africana i orgull continental • Obertura viatgera (Nigèria/Abuja, Sudan, Camerun) que reclama pau al Sudan i unitat africana. • Ritmes celebratoris i referències populars (futbol al Camerun) que projecten identitat i comunitat. Crítica social i violència policial • Rap de denúncia sobre mitjans, valors humans i desigualtat: interpel·lació a recuperar equitat i humanitat. • Trams potents contra la brutalitat policial: el mantra "16 shots" i el crit de protesta > "1, 2, ... 11, fuck 12". Bloc persa/mediterrani i cants àrabs • Passatges en persa de to íntim (amor, nostàlgia, nit) que aporten contrast emocional. • Cants en àrab d’aferrament a la terra i determinació de no marxar, amb energia col·lectiva. Cortinetes i to del programa • Repeticions de "Bona nit" i "Fins demà!" funcionen com marques d’identitat sonora i transicions entre peces. • L’episodi manté un pols coral i internacionalista, entre l’himne, la poesia i el hip-hop. Idees clau • Palestina com a eix: resistència, memòria i invocació a la unitat internacional. • Àfrica: pau al Sudan, orgull nigerià/camerunès, ritme i comunitat. • Denúncia: manipulació mediàtica, crisi de valors, violència policial. • Multilingüisme i cross-cultural: ponts emocionals i polítics a través de la música.
L’illa sense calma és un programa setmanal d’Ona Mediterrània dirigit per l'escriptora mallorquina Roser Amills. Pastis de cultura per flipar sense drogues. Una hora d'irreverència sonora mallorquina, veus marginals amplificades i molta vida neuronal. Aquí la cultura es mira amb amor, i per això es qüestiona. Fer debat i disseccionar què funciona i què no, sense por ni vergonya, ens farà créixer. Cada setmana convidam als oïents, als creadors i activistes culturals, tots sense pèls a la llengua, i comentam maleses i males herbes amb humor. Sobretot, volem sentir la veu de la gent del carrer. La cultura que es fa a Mallorca no és patrimoni d’uns quants, sinó de tota la població. Quina cultura vols? Què trobes a faltar? Què sobra? A L’illa sense calma ens agrada dubtar del que donen per fet i del que ens volen vendre, repensar-ho tot i riure junts. Sobretot, de noltros mateixos. També penses que renegar és més saludable que el silenci còmplice? Vine a sabotejar la solemnitat amb noltros, ressuscitem les ganes de pensar i gaudir la cultura que mereixem. !!! Convidam tothom a participar: envia un àudio d'uns 30 segons al whatsapp del contestador simptomàtic 699395960. Apreciam les propostes clandestines i les intervencions imprevisibles, les persones que pensin, remuguin i vulguin sacsejar la vida cultural convencional amb les seves idees i utopies. Els teus comentaris, renecs i preguntes s’emetran sense filtres.
Context i format especial Edició especial de vaga de Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània en solidaritat amb el poble de Palestina i en rebuig de la violència. El programa redueix el tram informatiu i manté a partir de les 10 h les seccions de llibres i focus internacional, amb molta música entre blocs. Repassa informatiu (1a franja) Titulars principals de Diari de Balears, VilaWeb i agenda cultural • Educació i llengua: proves diagnòstiques del Govern de les Illes Balears indiquen que els alumnes dominen més el castellà i l’anglès que el català (52% vs 46% en català). • Llibre i memòria política: presentació d’“El mallorquinisme polític 1936-2024” al nou local La Col·lectiva de Palma. • Cultura i joves: el concurs literari Amic-Ficcions arrenca la 18a edició amb més de 400 inscrits. • Defensa i territori: polèmica per un magatzem de míssils a Sant Joan; Som Mallorca acusa PSOE i SUMAR d’anar contra l’interès ciutadà. • Funció pública: el Govern encara no ha abonat l’increment salarial del 2,9% congelat a la concertada durant la pandèmia. • Universitat i vaga: denúncia de pressions a alumnes de la UIB perquè no facin vaga. • Cultura: s’obre la 16a Colònia Palma Muntanya Film Fest; el Teatre Principal inaugura la 40a temporada d’òpera amb Tosca de Puccini. • Música: La Gossa Sorda anuncia tres concerts de retorn: 25/04 Picassent, 02/05 Palma, i Cunit al Baix Penedès. Repassa informatiu (2a franja) Actualització de VilaWeb, premsa local i estat de la vaga • Vaga per Palestina: incidències a Zona Franca, Rodalia, AP-7 i Ronda del Litoral (VilaWeb, minut a minut). • Reconstrucció de Gaza: l’ONU calcula 70.000 milions de dòlars per a la reconstrucció. • Mallorca Daily Bulletin: “No vull bombes a prop de Can Eva” (oposició veïnal al dipòsit de míssils); el Batle/Batlessa de Palma anuncia prohibició total del lloguer turístic i dels party boats; 12 detinguts i 30.000 productes falsificats en operació a Mallorca. • Diari de Mallorca i Última Hora: primers trasllats de menors migrants des de Canàries; debat sobre ecotaxa; conflictes verbals al Plenari; “Guerra contra el lloguer turístic, party boats i albergs de Palma”. • Opinió (dBalears): Miquel Ripoll (“El temps perdut”); Josep Melià Ques (“El segon cable”); Joan Vicenç Lillo (“Alemanya i Israel, les germanades en el genocidi”); Lila Tomàs (“L’imprescindible canvi de model, senyora Prohens”); Rafael Borràs (“Va com va”). “És el moment d’afegir-se a la vaga. Tornem a les 9 en punt.” Llibres amb Marisa Cerdó: experiències d’exili Dues memòries colpidores: Germanet i Solito • Germanet (Amets Arzallus Antia, Blackie Books): relat oral de l’Ibrahima, que parteix de Guinea-Conakry i arriba a Irún després d’anys de travessa per l’Àfrica (fins a Líbia) i pas en zodiac cap a Europa. Temes: responsabilitat precoç, neguit i culpabilitat, estat fallit a Líbia, violència i màfies d’embarcament. • Solito (Javier Zamora, Periscopi): l’autor, amb 9 anys, fa la ruta d’El Salvador fins als EUA, sol, amb xarxes de coyotes. Temes: solitud, por i enyorança; escriptura més literària i introspectiva. • Diferències d’estil: “Germanet” conserva la vivesa oral i la immediatesa; “Solito” desplega un to literari i reflexiu que processa el trauma a posteriori. • Frase clau de “Solito”: “Espero que no vos sentiu culpables, perquè jo ja fa temps que vos vaig perdonar.” • Lectura recomanada per entendre les causes de la migració, més enllà de tòpics i demagògies, i per mirar els menors no acompanyats amb context humà i social. • Consell de lectura: començar per “Germanet” (més breu i directe) i seguir amb “Solito” (més extens i aprofundit). Focus internacional amb Joan Manuel López Nadal: Pla Trump i Palestina Alto el foc, límits i deures pendents • Alto el foc anunciat a Sharm el-Sheikh sense presència d’Israel ni de Hamas a la foto; paper menor de l’Autoritat Nacional Palestina. Hi ha alliberament d’ostatges israelians i de presos palestins, però persisteixen vulneracions (morts recents a Gaza malgrat l’alto el foc). • Gaza i Cisjordània: cal mirar les dues realitats; a Gaza, devastació; a Cisjordània, continua la colonització il·legal i l’expulsió de palestins. Reclam de l’alliberament de Marwan Barghouti per facilitar una sortida política. • Europa i món àrab: excés de servilisme envers Trump; excepció destacada, Erdogan rebutjant la presència de Netanyahu per la seva situació davant el Tribunal Penal Internacional. • Pau justa: no n’hi ha prou amb un “pla”; cal reconeixement equitatiu de drets, vies reals cap a dos estats i garanties internacionals efectives. Societat civil i unitat de mobilització • Suport a la vaga i mobilitzacions com a forma de pressió democràtica. Crida a unificar convocatòries a Palma (Plaça de l’Olivar 19 h – CCOO/UGT; Plaça d’Espanya 18.30 h – altres col·lectius) per fer més efectiva la veu per la pau i la justícia. Altres apunts culturals i d’actualitat • Prohibició del lloguer turístic a Palma (extensió a totes les modalitats), mesura central de l’agenda municipal. • Operació anti-falsificacions: 12 detinguts i 30.000 productes confiscats a Mallorca. • Crisi dels quioscos: dificultat creixent per trobar premsa en paper a la ciutat. • Agenda cultural: Tosca al Teatre Principal; Colònia Palma Muntanya Film Fest; retorn de La Gossa Sorda. Idees clau • La pau no és un espectacle: un alto el foc és un inici, no un final. • L’exili té rostre i veu: “Germanet” i “Solito” mostren el cost humà de les fronteres. • Palma i les Illes: debats sobre lloguer turístic, defensa, educació i llengua marquen l’actualitat.
Panorama general de l’episodi "Rússia: tot confluïx en Rússia" — broma recurrent que acaba connectant amb la secció cultural final Episodi amb tres eixos principals: Debat profund sobre universitats privades vs públiques i el nou decret estatal que regula la creació d’Universitats Ciència en primer pla: Nobels de Química (materials MOF) i Economia (innovació i creixement) Cultura amb accent rus: Mussorgsky, Xostakóvitx, agenda de concerts i teatre Universitats: decret, impacte i dilemes Nou decret per crear universitats Objectiu: garantir qualitat en docència i recerca, i evitar centres purament expenedors de títols Requisits clau: • En 5 anys, mínim 4.500 alumnes • En 3 anys, 10% de places d’allotjament per estudiants • Oferta mínima: 10 graus, 6 màsters i 3 doctorats (en 5-6 anys) • Es permet que fons d’inversió/empreses creïn universitats • Les universitats en línia tindran regulació específica com a centres d’“especial característica” Governança: equip rectoral amb perfil acadèmic obligatori "Si no compleixen… hauran de tancar, ja està" — sobre el risc-empresa d’aquests projectes Online, llengües i marc autonòmic En línia: condicions diferenciades per assegurar qualitat Exemple basc: si la universitat ja està creada, ofereix 50% en llengua oficial i té finançament autonòmic, menys traves administratives Impacte a Mallorca i sospita immobiliària Projectes en marxa: CEU San Pablo (àrea del “Riscal”) amb biosanitari (Medicina, Infermeria, Fisioteràpia, Psicologia) i residències integrades; ADEMA amb Palma (biosanitari) i Inca (tecnològic) Allotjament: pressió afegida al mercat de lloguer; opcions de reconvertir hotels en residències Mobilitat: possible demanda de transport públic específic (bus/metro) cap als nous campus "A Mallorca tot el negoci acaba sent immobiliari, sempre" Qualitat, pràctiques i mercat laboral Medicina/Infermeria: pràctiques probablement a clíniques privades (p. ex. Quirón) davant la capacitat limitada de l’hospital universitari públic Risc de heterogeneïtat de qualitat: sanitat pública/privada podria mirar “molt prim” l’origen universitari Professorat: possible doble vinculació pública/privada, pendent de regulació Efectes sobre l’UIB i perfils d’estudiants L’UIB dependrà del pressupost públic, no tant de la competència Segmentació social: qui pot pagar tendeix a privada; qui no, a pública — sense que això impliqui necessàriament pitjor qualitat a la pública Online com a opció per estalviar manutenció a canvi de més matrícula Europa i context estatal S’al·ludeix a Bolonya, però el gran canvi ha estat sobretot en reconeixement de titulacions Boom de privades a Madrid, La Rioja, Andalusia; marcs legals favorables amb governs diversos Viabilitat i escenaris Dubtes sobre demanda internacional real (p. ex. gent de Frankfurt venint a estudiar a Mallorca) Hipòtesi: en 3-4 anys podrien aparèixer milers d’estudiants nous, amb fort impacte en habitatge Compromís del programa: fer seguiment d’aquí 3-4 anys Ciència: Nobels 2024 Nobel de Química: estructures metallo-orgàniques (MOFs) Guardonats: Omar Yaghi, Susumu Kitagawa, Richard Robson Què són els MOFs? Cristalls híbrids (metall + cadenes orgàniques) amb una xarxa porosa dissenyable Aplicacions clau: • Captura d’aigua de l’aire (fins i tot en ambients àrids) • Captura i emmagatzematge de CO₂ • Disseny de materials funcionals orientats a problemes ambientals Nobel d’Economia: innovació i creixement Guardonats: Joel Mokyr, Philippe Aghion, Peter Howitt Idees centrals: • La innovació impulsa el creixement (i la “destrucció creativa” renova sectors) • Cal entendre el perquè de les innovacions per millorar i encadenar nous avenços Debat a l’estudi: fins a quin punt necessitat/perspectives de negoci generen la innovació (revolució industrial, transició neolítica), i viceversa • Exemples: màquina de vapor (ús quan “va fer falta”), Ada Lovelace (idees aplicades quan hi ha utilitat/mercat), Oppenheimer (motivacions no només econòmiques) Cultura: Rússia al centre del programa Clàssica: Mussorgsky i una pianista a seguir Obra: “Quadres d’una exposició” (versió original per piano) Interpreta: Anna Fedorova (Kíiv), amb el duo “Oyster” (amb Nicolás Suárez, contrabaix de l’Concertgebouworkest) Agenda: • 9 de març: Txaikovski (Concert per a piano) a l’Auditorium (Palma) • 10 de març: Manacor (doblen programa) • Festival de Tardor del Port de Sóller: referent consolidat • Trios Torini (Schubert i Mendelssohn) — pròxims caps de setmana Teatre 40 anys d’Iguana Teatre — reposició de “Twist in Txékhov” al Teatre del Mar (Palma) Xostakóvitx, cinema i política Marxa fúnebre de la banda sonora d’“El Gran Ciutadà” (1939), film-propaganda sobre Serguei Kírov (rival d’Stalin assassinat), utilitzat per justificar purgues Record del Festival de Pollença i de l’Orquestra Simfònica de Tenerife amb Xostakóvitx Tancament musical i avisos Cloenda amb Emerson, Lake & Palmer i la seva versió de “Pictures at an Exhibition” Avís: Vaga general en solidaritat amb Palestina — demà no hi haurà programa Proper convidat: l’escriptor Gabriel Genena
Resum de l’episodi Programa: Cotilònia (Ona Mediterrània). Conduït per Xisco Roger. Episodi amb tres blocs principals i agenda cultural. Temes principals • Centenari de Josep Maria Llompart: inicis poètics, influències i trajectòria primerenca, amb el professor Joan Mas Vives. • Fira Màgica de les Rondalles (Inca): objectius, activitats i patrimoni, amb Susana Moll (Institució Francesc de Borja Moll / Editorial Moll). • Teatre de Bunyola: memòries i orígens del grup, amb Miquel Morro i el seu llibre “El teatre i jo”. "Era un senyor en tota l'expressió de la paraula... un gran promotor cultural." — Joan Mas Vives sobre Josep Maria Llompart 1) Centenari de Josep Maria Llompart: inicis i influències (amb Joan Mas Vives) Context i pregunta clau • Com un jove d’ascendència militar i castellanoparlant arriba a ésser figura central de la poesia catalana de la postguerra. Xarxa de mestres i complicitats • Nuclis i mentors: Camp Moll, Acadèmia de la Història de Mallorca (pare Ballester), Bernat Vidal, Manuel Sanchis Guarner, Cèlia Viñas. • Mirada cap a la Generació del 27 i Rosselló-Porcel. • Generació dels 50 (Mallorca): - “Fan pinya, fan grup, fan generació” per renovar la poesia i oposar-se al model de l’Escola Mallorquina. Debut i llibres • Debut imprès (1951): 4 poemes a l’antologia “Poetes insulars de postguerra” (ed. Sanchis Guarner). • Primer llibre (1961): Poemes de Mondragó — impacte en el context de postguerra; reedició el 1971 en plena efervescència poètica. "Una cultura clandestina però així mateix potent." — Sobre els anys 50 a Mallorca 2) Fira Màgica de les Rondalles (Inca): cultura viva i participativa (amb Susana Moll) Objectius • Gaudi familiar i difusió de les rondalles mallorquines com a tresor literari i recurs didàctic. • Reforç del seu estatus com a Patrimoni Cultural Immaterial. Activitats destacades (Plaça Mallorca, dissabte i diumenge) • Teatre i contacontes: Joan de la Gerra, teatre de centinets. • Música: Rondalla encadenada (dones que canten i conten; Cecília Jiménez). • Tallers: rap de rondalla, dibuix, papiroflexia, punts de llibre, carpa de colorejar. • Pintacares per als més petits. • Joc estrella: trencaclosques gegant de 25 cubs i 6 motius il·lustrats. • Parades: llibreries temàtiques i artesania (oficis populars). Memòria i símbols • Figures monumentals: rei en Jaume a cavall i personatges com Joanet de sa Gerra i la Flor romanial. • Universalitat de les rondalles: motifs comuns arreu del món, adaptats al medi (llops/onços, bruixes, follets), classificació folklòrica internacional. "L’objectiu principal és que la gent s’ho passi bé... i entri en contacte amb les nostres rondalles." 3) “El teatre i jo”: inicis del Teatre de Bunyola (amb Miquel Morro) Orígens i context (anys 60) • Neix dins la Unió d’Excursionistes de Bunyola sota tutela eclesial (1966). • Primeres peces de teatre popular mallorquí (p. ex. Els Reis). Direcció i escena • Miquel Morro dirigeix des de 1968 (fins 1976). • Identitat artística: més actor que director; paper aglutinador del grup. Referents i muntatges • Molière com a eix (autor “de poble” que “se’n fot del poder”). • “El metge garrotades”: adaptacions, escenes recuperades, èxits de públic. • Anècdotes: personatge inspirat en el rector local; exigència de Joan Mas amb maquillatge. Esdeveniment clau • Retaule del flautista amb música en directe (Miquel Brunet, Pat Serra, Toni Font): - Fins a 1.500 persones al pati escolar; preludi musical sobre temes de Carles Berga. "Molière és un autor de poble i que escriu per poble." 4) Notes i altres moments Benvinguda i notícia • Anunci del Nobel de Literatura a un escriptor hongarès (vincle amb Premi Formentor l’any anterior). Homenatge musical • Record a Diane Keaton: música d’El Padrí (Nino Rota) i referència a Annie Hall. 5) Agenda Llompart: itinerari i cicle • Itinerari guiat “Josep Maria Llompart a la Serra de Tramuntana” (Fundació Mallorca Literària; guia: Joan Carles Palos; sortida en bus, requisits de material, inscripció econòmica). • Cicle UIB de conferències sobre Llompart: relacions literàries, figura del pare a la poesia, traduccions i edicions portugueseses. Agenda cultural de la setmana • Presentacions de llibres (naturalesa, memòria històrica, fotografia, poesia, narrativa), lectures poètiques, presentacions editorials, actes a Can Alcover, Es Baluard, biblioteques i llibreries de Mallorca. Convidats • Joan Mas Vives (professor UIB, històric de la literatura catalana; jubilat) • Susana Moll (Institució Francesc de Borja Moll / Editorial Moll) • Miquel Morro (actor i director; autor de “El teatre i jo”)
Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània Dimarts 14 d’octubre de 2025. Programa matinal de Bon Dia i Bona Vida des d’Ona Mediterrània amb un menú complet: titulars d’actualitat, entrevistes, i anàlisi internacional i local. Punts clau de l’episodi Actualitat: repàs a dBalears i VilaWeb; alertes de meteorolgia i titulars internacionals. Entrevista amb Pere Estelrich: matemàtiques, música i periodisme; orígens, Orquestra Simfònica i el valor del paper. Anàlisi amb Joan Mir: pla de Trump a Gaza, intercanvi de captius, rol de Qatar; política a França (pensions, deute) i impacte a l’OTAN/UE. Polèmica residus d’Eivissa: Més per Mallorca denuncia la importació per incinerar a Mallorca; impacte ambiental, mobilitat i legalitat. Pere Jota: humor mallorquí, identitat, xarxes i dificultats per programar en català. Antonia Sales (Consell de la Joventut IB): habitatge (136% del sou per lloguer), sous baixos, cohesió i llengua catalana com a eix. Taula d’anàlisi: solidaritat amb Palestina i denúncia del boc expiatori de la immigració. Focus sobiranista: ANC internacionalitza el cas català a l’ONU (EPU), amnistia i CatalanGate. Debat de política general: contradiccions del Govern de les Illes Balears (Marga Prohens) sobre creixement poblacional, model econòmic i decreixement turístic. Titulars i El Temps dBalears i VilaWeb • Gaza: Trump decreta la “pau” i intercanvi de captius; crítica al concepte d’“alto el foc” sense garanties ni governança estable. • Palma: polèmica per un possible magatzem de bombes i míssils a l’aeroport; retorn de les tres solidàries mallorquines de la flotilla. • Economia: Setmana Europea de Regions i Ciutats; el PSI-PSOE mira a 2027. • Cultura i societat: bons de producte local; cicles d’orgue; Setmana del Pa; nou canal en català de RTVE (de moment només a Catalunya). “El diari de Balears era un miracle diari i un producte molt bo.” El temps • Avís taronja: inestabilitat i tempestes fortes; millora progressiva a partir de demà. Entrevista – Pere Estelrich: matemàtiques, música i periodisme Vides que conflueixen • Matemàtiques i música: de Pitàgores a Einstein; connexions entre ciència i harmonia. • Docència: felicitat a l’aula, però crítica a la burocratització actual. • Cultura: impuls a l’Orquestra Simfònica dels Illes Balears i divulgació radiofònica (“El crepuscle encén estels”). • Premsa i llengua: defensa del paper i de la llengua catalana com a cohesió social. “Som bilingüe, però no anglès-castellà; castellà i català.” Anàlisi amb Joan Mir – Gaza, Trump i França Orient Pròxim • Pla de Trump: més treva que pau; dependència de Qatar, Egipte i Turquia; interrogants sobre governança a Gaza i Cisjordània. • Cost humà: xifres de 70.000 a 100.000 morts entre violència i manca d’atenció sanitària. Trump i agenda global • Lideratge erràtic però marcador d’agenda; pressions a l’OTAN; debat sobre bases i estratègia al Mediterrani (Estrat de Gibraltar). França • Bloqueig polític, debat pensions (62 vs 64), endeutament >100% PIB; dificultats estructurals per construir majories. Polèmica – Residus d’Eivissa a Mallorca (Més per Mallorca) • Catalina Inés Perelló denuncia un “despropòsit mediambiental i polític” d’importar residus d’Eivissa per incinerar a Mallorca. • Legalitat: cau el decret llei que havia de donar cobertura al “pla pilot” i a la subvenció de 50 M€; buidatge legal. • Impactes: més incineració, emissions, congestió (una vintena de camions diaris per la carretera de Sóller) i risc per la salut. • Alternatives: transparència d’expedients, informes tècnics i pressió social. “No és una qüestió de solidaritat; és mala gestió i perjudica Mallorca.” Entrevista – Pere Jota: humor, identitat i escenari • Monòleg: “Estic de molt mal humor”, actuació al Centre Català de Luxemburg; teatre amateur i direcció. • Xarxes: proximitat i constància; humor com a teràpia. • Identitat: riure’ns de nosaltres amb mesura; alerta contra reproduir caricatures externes. • Mercat: dificultats per programar monologuistes en català a Mallorca; crida a mitjans públics i programadors. Entrevista – Antonia Sales (Consell de la Joventut IB) Emergència juvenil • Habitatge: un jove ha de destinar 136% del sou al lloguer; taxa d’emancipació 15,2%; risc de pobresa 15,7%. • Feina: sous mitjans de 1.172 €, estacionalitat i poca diversificació; futur sense horitzó si no hi ha canvis. • Cohesió: la llengua catalana com a eix; educació com a palanca; limitar el creixement il·limitat per sostenibilitat. “La llengua ha de cohesionar: braços oberts a qui vol fer pinya.” Taula d’anàlisi – Palestina i immigració • Solidaritat: mobilitzacions massives a Mallorca per aturar el genocidi i donar suport a la flotilla. • Crítica institucional: institucions per sota de la moral ciutadana davant les vulneracions de drets humans. • Immigració: denúncia del boc expiatori; la immigració és conseqüència, no causa dels mals socials (habitatge, serveis i salaris). Focus sobiranista – ANC a l’ONU i EPU • Internacionalització: l’Assemblea Nacional Catalana intervé a Ginebra i Varsòvia (Consell de Drets Humans i OSCE) per denunciar: - Negació del dret d’autodeterminació (art. 1 PIDCP). - Repressió de l’1-O, amnistia aplicada discriminatòriament (policies vs activistes) i ús indegut de lleis antiterroristes. - CatalanGate i manca d’independència judicial. • Peticions: aplicació imparcial de l’amnistia, investigació de violència policial, fi de l’abús antiterrorista i compliment de resolucions internacionals. “El procés continua: cal diplomàcia i estructures d’Estat.” Política balear – Debat de política general i repte demogràfic • Contradiccions del Govern de les Illes Balears (Marga Prohens): discurs sobre “desafiament demogràfic” vs expansió turística i reactivació de la construcció. • Crescuda prevista: +230.000 a 330.000 residents en 10-15 anys si no canvia el model econòmic. • Col·lapse: saturació de carreteres, serveis públics, habitatge i medi ambient; crítica a l’“efecte crida”. • Propostes: - Reorientar cap al decreixement turístic (fites ~13 M de visitants) i diversificació. - Impulsar impost turístic i mesures contra externalitats. - Exigir finançament just (dèficit fiscal >6.300 M€) al Parlament de les Illes Balears i a Madrid.
Resum general El programa aborda la espiritualitat des d’un angle psicològic i científic, diferenciant-la de la religió i proposant-la com una emoció positiva amb possibles correlats neurològics. Es recorre la història de com la ciència ha tractat (i sovint ignorat) aquest tema, es presenten evidències i hipòtesis (George Vaillant, sistema límbic, epilèpsia del lòbul temporal) i es destaquen diferències individuals (aferrament, psicopatia) i pràctiques (mindfulness, budisme) que poden modular l’experiència espiritual. La segona part és musical, amb seleccions de Bach com a proposta vivencial d’“espiritualitat sonora”. "Existeix l'espiritualitat? O és una menjada de coco?" Temes principals Distinció espiritualitat vs religió: es pot ser espiritual sense professar cap religió. Marc científic: la ciència ha prioritzat allò tangible (por, aprenentatge) i ha deixat la espiritualitat a un segon/tercer pla. Hipòtesi central: l’espiritualitat com a emoció positiva amb base al sistema límbic. Diferències individuals: l’aferrament i trets com la psicopatia poden afectar la disposició a l’experiència espiritual. Transcendència: sensació clau de l’espiritualitat; associada a benestar i longevitat (Estudi d’Harvard, George Vaillant). Neurobases: correlats possibles (amígdala, límbic); casos d’epilèpsia del lòbul temporal vinculats a “il·luminacions” (p. ex. hipòtesis sobre Sant Pau, Santa Teresa, Dostoievski). Pràctica i cultura: religió, mindfulness, budisme com a camins per “sintonitzar” el món interior. Experiències fenomenològiques: música (Bach), esglésies, espais simbòlics com a detonants de l’estat espiritual. Context i desenvolupament científic De la religió a la ciència • Històricament les religions han explicat el món; la ciència s’imposa per la seva tangibilitat i replicabilitat. • Les ciències socials intenten l’empirisme (psicologia de l’aprenentatge amb rates, condicions controlades), però emocions com la por entren abans a “primera divisió” que no pas la felicitat o l’espiritualitat. Emocions a la ciència • La por és model sistemàtic: hormones (cortisol, adrenalina), amígdala, circuits limbo-corticals. • L’espiritualitat no té el mateix estatus per manca d’operacionalització, però guanya terreny si es conceptualitza com a emoció. "La ciència no s'ha dedicat a les emocions positives" Hipòtesi: espiritualitat com a emoció de transcendència Característiques • Estat intern de benestar i sentit que pot incloure transcendència (anar més enllà del jo immediat). • Es pot desencadenar per estímuls estètics/rituals (p. ex. escoltar Bach a les fosques) o per espais simbòlics (esglésies, cementeris, paisatges). Diferències individuals i desenvolupament • Persones amb aferrament insegur (perfil “sense interior”) podrien mostrar menor disposició a l’espiritualitat. • Psicopatia hipotèticament associada a baixa espiritualitat (hipòtesi prudencial). Evidències i referents George Vaillant i l’Estudi d’Adults de Harvard • Seguiment longitudinal de dècades: els factors que més prediuen salut, felicitat i longevitat són les relacions humanes i la transcendència. • Vaillant defensa incorporar les emocions positives i situa la transcendència com a procés amb correlats neurològics límbics. "La transcendència pot tenir un correlat al sistema límbic" Neurologia i mística • Analogia històrica: com la sífilis va mostrar bases físiques de trastorns mentals, la transcendència podria tenir bases neuronals. • Epilèpsia del lòbul temporal: alguns casos cursen amb experiències d’il·luminació. S’ha especulat sobre figures com Sant Pau, Santa Teresa o Dostoievski com a possibles exemples (hipòtesis, no proves). Conclusions L’espiritualitat es pot entendre operativament com una emoció positiva de transcendència amb correlats cerebrals. La ciència comença a integrar-la, tot i la seva complexitat i l’herència cultural/religiosa. Les relacions i el món interior (cultivat amb pràctiques com mindfulness, pregària o art) poden promoure benestar i longevitat. Segona part: música de Bach Proposta vivencial • Escolta de cantates de Bach com a experiència espiritual: “clucar els ulls”, llum tènue, deixar-se portar. • Tancament amb anuncis i comiat de l’emissora.
Resum general Programa eclèctic amb humor, cultura i tecnologia. Els punts forts són: Entrevista a Sara González Arjona sobre el festival multidisciplinari Lens al Poble Espanyol de Palma Premis “AI‑Darwin 2025”: fiascos recents d’IA en grans marques Moixes d’avui: perfil d’Aspàsia de Milet i relectura feminista de la seva figura Dies internacionals del dia, música variada i notícies insòlites Festival Lens (convidada: Sara González Arjona) "Lens és pràcticament un manifest de posar totes les arts a la mateixa línia" Què és i on Festival d’arts que integra música, videomapping, performance, instal·lacions, fotografia i escultura en un mateix recorregut. Lloc amb història: Poble Espanyol de Mallorca (espais com la Plaça Major, la Torre Giralda, patis històrics). Objectiu de “revitalitzar” espais emblemàtics. Dos line-ups simultanis: electrònica (a la Plaça Major) i música experimental/exploració sonora (a una església transformada per l’obra de Mister Piro). Detalls pràctics Data i horari: dissabte, de 16:00 a 00:00. 20 artistes treballant en paral·lel durant 8 hores. Entrades: al Poble Espanyol i a la web lenscommunity.com (segon tram al voltant de 28€) i Instagram del festival. Plan B (i C) contra la pluja: el festival es fa igualment. Experiència i curadoria Format “parc d’atraccions cultural”: el públic decideix com i quan aturar-se i connectar amb cada peça. Ruptura del “cubo blanc”: menys sacralitat i més experiència multisensorial i d’interferències creatives entre arts i música. La curadoria s’entén com l’art de mediar perquè el públic entengui i gaudeixi del conjunt, mantenint llibertat creativa als artistes. Premis “AI‑Darwin 2025” (sàtira tecnològica) Selecció dels “projectes d’IA evolutivament discutibles” de l’any. Finalistes destacats: • Taco Bell: IA a l’Auto que prenia comandes amb errors massius i sense sortida cap a humà → col·lapse del servei. • McDonald’s – “Olivia” (xatbot de RRHH): mala gestió de dades (contrasenya 123456) i exposició de centenars de milers de sol·licituds. • Xbox/Microsoft: després d’acomiadaments, suggerir Copilot/ChatGPT per “mediar” amb empleats afectats → reacció adversa i conseqüències d’imatge. Guanyador encara pendent d’anunci. Moixes d’avui: Aspàsia de Milet Intel·lectual del segle V aC, vinculada als cercles d’Atenes i a Pericles. Reconeixement per la seva retòrica i rol com a mediadora en el debat públic. Fonts clàssiques masculines la van sexualitzar i deslegitimar (etiqueta “taira”). La historiografia de gènere actual recupera la seva centralitat cultural i el paper dels espais informals on les dones feien circular idees. Reflexió paral·lela: rescat d’autores com Enheduanna i la invisibilització històrica de les dones. Dies del dia: humor i sàtira Desfilada de “dies” oficials: càncer de mama, trombosi, diversitats, fracàs, reducció de desastres, anar sense sostenidors, nadius americans, banca en línia, etc. Debat sobre la nomenclatura d’alguns dies i el sentit dels “dies dels desastres”. Traca local: “dia mallorquí de descarenitzar-te” i conversa sobre Karens i Kevins. Música del programa • Comentari sobre “Thunder” d’Imagine Dragons. • Píndola: Kasabian – Hippie Sunshine i el “fetitxe” dels videoclips on la gent camina. • Píndola: EKKSTACY – I Walk This Earth All By Myself i caos de cassets al control. Notícies i curiositats Llucmajor: escàndol sonor per un corral il·legal ple de galls de brega; idea d’“obra sonora” accidental. Anuncis “solidaris” confusos: cabres vs bocs i la llet impossible; publicitat vs realitat. Recomanacions: audiollibres del Nan Roig i sèries a la carta (crítica irònica a produccions “tan dolentes que ja són interessants”). Frases que queden "No estam en el cub blanc… hi ha 20.000 inputs de totes les arts juntes: diverteix-te i descobreix-te" "És molt difícil posar tots els artistes en un mateix lloc; a Lens fem que qui ve per música descobreixi art, i qui ve per art, música"
Resum general Programa magazín matinal d’Ona Mediterrània (13/10/2025) amb actualitat, entrevistes culturals i ambientals, anàlisi social i secció musical. Bloc d’actualitat: repàs de premsa (Diari de Balears, VilaWeb, Daily Bulletin, Última Hora, Diario de Mallorca) i predicció del temps. Entrevista clau: Marta Beltrán (Rezero) presenta unes jornades sobre reutilització d’envasos enfocades al sector turístic. Cultura: Climent Picornell parla de “Paisatges Minvats” (Mallorca interior i els seus canvis), i Àngel Terron reflexiona sobre poesia, química i llengua. Taula d’anàlisi: crisi d’habitatge, model econòmic i polític, memòria històrica i Gaza. Conversa amb Llorenç Capellà: la Mallorca dual (solidaritat vs. benvinguda a marines), blaverisme i unitat de la llengua, i el polèmic magatzem d’explosius a Son Sant Joan. Xocolat: estrena del podcast de les Rondalles Mallorquines (40è aniversari, remasteritzat) i nou single de 111 (“Estiu del 98”). Temes principals i idees clau Reutilització en turisme (Rezero) Objectiu: impulsar sistemes de retorn i rentat d’ampolles i envasos (pool systems), no reciclatge, amb hotels i restauració al centre. Exemples: Alemanya (begudes), França (ampolles de vi), Regne Unit (envasat local en ampolles reutilitzables per a hotels). Viabilitat: millor ambientalment i econòmicament; enquestes apunten a un 83% de ciutadania disposada a participar. Full de ruta: debat multiactor, conclusions i resultats públics (projectes TECO i REWIND) a final d’any. Llibre de Climent Picornell: “Paisatges Minvats” Eix: transformacions socials i ambientals de la Mallorca interior; continuació de la saga sobre la “Mallorca profunda”. Canvis observats: envelliment, onada de cures, furgonetes d’Amazon al paisatge humà, pagesia jove tecnificada, mestissatge i integració escolar. To: mirada melancònica però irònica i costumista; històries locals (Sant Joan) que expliquen tendències globals. “El pla està ple de furgonetes d’Amazon.” Àngel Terron: poesia, química i llengua La poesia com a recerca espiritual; la química ajuda a “veure” el que l’ull no veu. Ofici: de sonets a decasíl·labs líquids; escriure per “descàrrega” i evitar reescriure obsessivament. Identitat: mirada crítica sobre Palma, la memòria i la integració lingüística. “Mallorquí és qui ho vol ser. Si parla mallorquí, és mallorquí.” Taula d’anàlisi: habitatge i model Habitatge: preus desbocats (promocions venudes a estrangers, lloguers cars); debat entre empresa pública constructora, topalls, i pujada de sous. Mercat únic europeu i bretxa salarial: competència deslleial d’ingressos d’altres països a l’hora d’adquirir habitatge. Política i memòria: crítica a la hipocresia institucional, 50 anys dels afusellaments del 75 i autoamnistia de l’aparell franquista; alerta sobre la dreta xenòfoba i agressiva. Gaza: crida a aturar la massacre i a la coherència solidària. Llorenç Capellà: Mallorca dual i llengua Dualitat: mobilitzacions per Palestina vs. benvinguda al portaavions amb marines; “territoris ocupats” a Calvià. Aeroport de Palma: rebuig a un magatzem d’explosius al principal nucli de passatgers. Blaverisme i currículum: crítica a Mazón per vetar autors “no valencians”; reclam d’unitat de la llengua i memòria de Fuster. “Me gusta la fruta” (Ayuso) com a icona de l’absurd comunicatiu. Xocolat: rondalles i nous sons Rondalles Mallorquines (Producions Blau, 40 anys) en podcast: remasterització, context i glossa de vocabulari amb les Pitjorines. Publicació quinzenal a blaupodcast.com i plataformes. 111: pop amb lletres de crítica social (“Problemes d’Occident”) i nou single “Estiu del 98” aquest divendres. Cites destacades “Pensem que hi ha demanda: un 83% voldria participar en sistemes de retorn.” — Marta Beltrán (Rezero) “Jo som un escriptor local i costumista, i no n’estic gens empagaït.” — Climent Picornell “No recomano a ningú reescriure els poemes: no els tornes a escriure.” — Àngel Terron Paraules clau i conceptes Reutilització vs. reciclatge, pool systems, HORECA, turisme circular Mallorca interior, Mallorca profunda, demografia i mestissatge, pagesia Habitatge, empresa pública, topalls, salaris, mercat UE Memòria històrica, afusellaments 1975, amnistia franquista Unitat de la llengua, blaverisme, currículum, Joan Fuster Magatzem d’explosius a Son Sant Joan Rondalles remasteritzades, 111 (banda), crítica social
Context i convidada Convidada: Asun Gallardo (Maria Assumpció Gallardo Bonat), 36 anys de docència i 8 de direcció al Centre Gabriel Baiseca, premiada (Medalla d’Or de Palma 2012 i Premi Ramon Llull 2025). Va triar “Moon River” per obrir: homenatge a son pare (pintor, escultor i escriptor) i a la passió per l’aprenentatge que l’ha acompanyada des de petita. "Tot està per fer i tot és possible" — Miquel Martí i Pol, lema inspirador de la convidada. Diagnosi del sistema educatiu (què falla i què cal canviar) Punt crític clau: la mirada del professorat cap a l’alumnat. • La normativa canvia massa sovint i sense avaluació. • Currículums massa rígids i antics; poca flexibilitat. • Ràtios elevades i baixa inversió (≈4,9% del PIB), especialment greu en zones amb alta immigració. L’“estètica” i l’arquitectura escolar condicionen la pedagogia: • Aules tancades, mobiliari tradicional (fins i tot pupitres del 1975), espais que no conviden a aprendre. Vocació, docència i xarxes socials Crisi de vocacions: sense una vocació enorme, costa sostenir-se; l’entorn és més complex (xarxes, manca de respecte, conflictes importats de fora). Xarxes socials: connexió útil, però també amplifiquen la queixa i el pessimisme. Ètica professional de la convidada: • Focus en el potencial de cada alumne. • Rebuig a la cultura de la queixa: la responsabilitat és acompanyar perquè cadascú assoleixi el màxim. "La queixa no entra dins la responsabilitat. La meva tasca és donar tot l’espai perquè l’alumnat arribi al màxim." L’alumnat protagonista: convivència i restauració Model de centre: l’alumnat és agent actiu de la convivència. • Programa de mediació entre iguals: els alumnes medien fins i tot en casos complexos (alumne-família-docent). • Canvi de rol docent: del control al seguiment i acompanyament. • Pràctiques restauratives i cercles: es treballa l’expressió emocional, l’empatia i la responsabilitat. • Mindfulness i “aula d’escolta”: atendre realitats difícils que l’alumnat comparteix i regular abans d’aprendre. Equitat i territori: Son Gotleu Zona amb alta immigració i desigualtats marcades. • Estratègies: ampliació del temps formatiu (gratuït), aliances comunitàries, plataforma de barri i centres d’atenció preferent. • Reptes de finançament estable: evitar dependre de subvencions puntuals (ex.: escola d’estiu). CIPSO i continuïtat a l’ESO: reducció dràstica de l’abandonament i més titulacions. Debat sobre barreja social a Palma: cal seny; també compta la vida de barri (jugar i conviure amb els companys prop de casa) i la percepció de seguretat de les famílies. Metodologies i valors: gamificació “Hogwarts” Quarta “pota” del projecte: educació en valors universals via la narrativa de Harry Potter. • Cases, privilegis i autoevaluació trimestral al “Consell de Hogwarts” (solemne i col·lectiu). • Valors treballats: justícia, valentia, lleialtat, honradesa, esforç. • Exemple: alumnes que confessen haver copiat i retrocedeixen de casa per coherència i aprenentatge ètic. Resultats i impacte Millora sostinguda: menys alumnat “perdut”, més permanència i titulació. Transferència al barri: es veu en actituds al carrer; generació de famílies exalumnes amb noves expectatives i compromís educatiu. Risc estructural: la mobilitat (sortida de famílies estabilitzades i arribada de nouvinguts) obliga a recomençar sovint. Gestió i organització: plantilla estable En centres com el seu, l’estabilitat de la plantilla és clau: • Permet formació interna i coherència pedagògica. • Dona referents constants a l’alumnat. Justícia restaurativa (definició clau) No és càstig; és separar l’acte de la persona, entendre danys i necessitats i restaurar des de la responsabilitat. "Si es dona el procés restauratiu, allò no es repeteix." Música i cites “Moon River” (inspiració familiar), “Over the Rainbow” (esperança després de la tempesta) i “Imagine” (visió i il·lusió col·lectiva). Consell final de la convidada No deixar mai d’imaginar. • Mantenir la il·lusió i crear els propis somnis, també a l’escola.
El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.
Visió general Programa a Ona Mediterrània (Perifèries Sonores) dedicat a un recorregut Beat per l’East Village de Nova York, conduit per la poetessa i beatòloga Annalisa Pegrum. El diàleg alterna parades del tour, música i una lectura crítica dels Beats amb perspectiva de gènere, parlant de gentrificació, activisme, censura i els seus clarobscurs vitals. Convidada: Annalisa Pegrum (poeta, traductora i activista feminista) Fil conductor: Beatwalking tour per llocs emblemàtics i autors/es de la Generació Beat To del programa: divulgatiu, crític i amb anècdotes en primera persona Temes principals 1) Ruta Beat a l’East Village: llocs i memòria • Cooper Square: l’apartament de Hettie Jones i Amiri Baraka; lluita contra la demolició i victòria simbòlica contra la gentrificació (hotel construït al voltant de la finca històrica). • Washington Square Park: espai de trobada d’artistes; lectura de Diane di Prima (Revolutionary Letters) amb un vers afegit de “Free Palestine”, que genera reaccions dividides a la plaça. • Cafès del Village (Reggio, Caffè Caffè, Caravan, Bizarre): laboratoris culturals on recitaven Jack Kerouac, Gregory Corso i on Janine Pommy Vega inicia el seu camí literari. • White Horse Tavern (menció): punt clau per a Beats i Dylan Thomas; no s’arriba a visitar per temps. • MacDougal Street: nus de l’escena beat i pont per parlar de la Costa Oest (Gary Snyder, Joan/Joanne Kyger, Lawrence Ferlinghetti / City Lights) i de Lenore Kandel i la censura a The Love Book. 2) Dones Beat i perspectiva de gènere • Reivindicació de figures com Hettie Jones, Diane di Prima, Anne Waldman, Lenore Kandel i Janine Pommy Vega. • Hettie Jones: escriptora i mare; tensions entre cures i creació; lectura del poema “Conductora temerària” (traduït al castellà per Pegrum). • Discussió sobre el masclisme de l’escena i la “crisi de la masculinitat” de l’època; relacions afectives/sexuals complexes (protopoliamor) i tabús sobre homosexualitat. 3) Activisme i continuïtat • Anne Waldman: cançó-manifest anti-plutoni i trajectòria activista fins avui (ecologisme, anti-nuclear, comunitat poètica en temps de Trump); presència en festivals i documental “Outrider”. • Censura i llibertat d’expressió: judicis per “obscenitat” (Kandel; Ginsberg) que acaben generant best-sellers i ampliant marges de llibertat. 4) Música i cultura pop • Selecció musical que dialoga amb els temes: Doobie Brothers (Neal Cassady), Anne Waldman – U.O. Plutonium, The Doors – The Wasp (Texas Radio and the Big Beat), Nick Cave – Into My Arms, i tancament jazz amb Dizzy Gillespie & Chano Pozo. • Debat sobre la mercantilització Beat: anuncis de cotxes amb versos de Ginsberg i la campanya de Gap amb Kerouac on s’esborra Joyce Johnson de la foto. Cites rellevants "Así que, jóvenes mujeres, he aquí el dilema... siempre he sido a la vez, tan mujer... y tan hombre..." (Hettie Jones, Conductora temerària) "Todos somos prisioneros políticos" (síntesi de Revolutionary Letters de Diane di Prima, invocada a Washington Square) "Out here we is stone, immaculate" (The Doors, The Wasp) Punts clau • Gentrificació vs. memòria: Cooper Square exemplifica com preservar espais que han fet història cultural. • Perspectiva de gènere: resituar les autores Beats al centre i entendre les contradiccions del moviment. • Activisme persistent: dels 50 fins avui, de la poesia al carrer, l’ecologisme i la llibertat d’expressió. • Icones i mercat: els Beats com a símbol contracultural convertit en imatge mainstream. Context i crònica personal • Annalisa Pegrum aporta vivències del tour, lectures en veu alta i anècdotes de recepció pública (Free Palestine), enriquint el relat amb traduccions pròpies, recomanacions de lectura de Kerouac i memòria musical.
