Tots els episodis · 2025

2128 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

337-360 de 2128
  • Europa, habitatge i català digital; Palma i món - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    2h 44min

    Europa, habitatge i català digital; Palma i món

    Panorama general del programa Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània combina actualitat, entrevistes d’anàlisi, cultura i un tancament de geopolítica internacional. Els eixos del dia: crítica al model europeu i a l’habitatge a les Illes, immigració i Golden Visa, campanya per viure en català al món digital, militarització a Palma i Palestina, activisme cultural i un focus global sobre Gaza i l’Àsia-Pacífic. "Només 1 de cada 5 navegadors que visiten webs catalanes està configurat en català" — Albert Cuesta Actualitat i context local Repassos informatius (dBalears, VilaWeb i premsa local): Suport a l’oficialitat del català a Europa (visita de Friedrich Merz), homenatge a Víctor Uris, exposicions i agenda cultural. Campanya per “viure plenament en català en l’àmbit digital”. DANA/“gota freda”: memòria de les víctimes al País Valencià. Resum de portades: Mallorca Daily Bulletin, Última Hora, Diario de Mallorca. UIB: Congrés de comunicació social de la ciència (més de 350 participants). Falques i suport comunitari: Revista l’Estel i crida a enfortir el projecte de la ràdio. Entrevista – Toni Benassa: UE, habitatge i immigració Punts clau Crítica al balanç de l’euro i la integració sense equiparació social i fiscal: el nivell de preus s’ha europeïtzat però els salaris no. Habitatge: 4 de cada 10 compravendes a les Illes ja són d’estrangers; s’accentua la “despatrimonialització” de la societat mallorquina. Immigració i hipocresia: condemna el relat que criminalitza la migració pobre mentre s’aplaudeix la rica (p. ex. Golden Visa). Deriva del PP cap a l’extrema dreta (Ayuso com a referent) i riscos per a la qualitat democràtica. Argentina (Milei): combinació de suport d’elits econòmiques i desgast del peronisme; alerta sobre comunitats migrades amb actituds supremacistes. Entrevista – Albert Cuesta: configura.cat i el català digital La campanya Iniciativa d’Accent Obert, Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua i Softcatalà dins l’Aliança per la Presència Digital del Català. Web: configura.cat amb guies pas a pas per posar en català: ordinadors, mòbils, navegadors i apps (WhatsApp, Spotify, Firefox, Safari, etc.). Inclou l’eina de Softcatalà, el Catalanitzador. Per què és clau Només 1 de cada 5 navegadors que entren a webs catalanes va configurat en català: això infrarepresenta la comunitat davant gegants digitals. Plataformes: Google, Apple i Microsoft “força bé”; Meta (Instagram sense català), Amazon (endarrerida). Obra Cultural Balear (OCB) i ACPV donen suport a la difusió. Entrevista – Lucía Muñoz (Podem): militarització i Palestina Palma i la seguretat Portaavions nuclear al port i projecte de magatzem d’explosius a l’aeroport de Palma: Podem en demana la paralització i duu mocions al Ple municipal. Revisió de contractacions per evitar complicitats amb material lligat a Israel. Palestina Denuncia del “alto el foc” cosmètic i crida a continuar la mobilització ciutadana: embargament real d’armes i compliment del dret internacional. Entrevista – Roser Emils: cultura, activisme i llengua L’illa sense calma Nou programa a Ona Mediterrània: cultura activa i activista, amb un “contestador simptomàtic” per recollir veus sense filtres. Trajectòria i idees De l’aula de poesia de Barcelona al periodisme cultural i l’escriptura. Anècdota fundacional de Ciutadans (que va declinar) com a advertiment sobre l’ús polític de la cultura. La poesia com a nucli, l’erotisme com a apoderament, i la comunicació com a eina de sacseig social. Lectures amb Marisa Sardó: addiccions i caigudes Tres obres, tres mirades • Aina Fullana Llull, “Els dies bons”: la Filla reconstrueix l’addicció del pare; llenguatge oral cru i versemblant. • Rafa Lahuerta, “Noruega”: destrucció personal en paral·lel a la transformació del centre de València; identitat i llengua. • Jordi Amat, “Vèncer la por” (biografia de Gabriel Ferrater): lucidesa, bars, treball editorial i por de viure com a motor i abisme. Focus internacional – Joan Manuel López Nadal Gaza i Palestina Ruptura intermitent de l’alto el foc i bombardejos amb víctimes civils: la pau continua lluny mentre persisteix l’estratègia de força d’Israel. Àsia-Pacífic i EUA Gira de Trump: Japó (nova primera ministra, viratge conservador), Corea del Sud (cimera de l’APEC), possible trobada amb Kim Jong-un. Opció de distensió EUA–Xina: contactes previs apunten a un principi d’acord sobre comerç, aranzels i tecnologies. Llatinoamèrica Argentina: preocupació per l’avenç legislatiu de l’ultraliberalisme (Milei) en un cicle regional tens i desigual. Música i falques Selecció musical amb to social i emotiu (record de la DANA al País Valencià i cançons d’autor). Falques de servei i comunitat: Revista l’Estel i suport a la ràdio.

  • Copinya de Volta Verda - ELECTRÒNICA (20) del 28/10/2025 - episode art
    Copinya de Volta Verda
    59'

    Copinya de Volta Verda - ELECTRÒNICA (20) del 28/10/2025

    Episodi especial de Copinya de Volta Verda a Ona Mediterrània dedicat íntegrament a la música electrònica. El programa s’estructura en dues parts: una primera secció eclèctica amb temes icònics i una segona part monogràfica sobre Jean-Michel Jarre. A l’inici, després de Fuck Up Beats dels Chemical Brothers, el locutor repassa com l’electrònica ha anat des de la música culta fins a la discoteca polígonera i com ha desplaçat parcialment el rock en els gustos de la joventut. Presenta peces com “Casino” de la BSO de Lola Rennt (Paul Kalkbrenner), remescles de The Orb sobre artistes diversos i el tema “Miracle” del duet Angels (Steve Hillage i Miquet Girodi). El bloc culmina amb Daft Punk i dos temes del seu debut Homework (Daft Punk i Revolution 909), reivindicant-los com a màsters del canvi de segle. La segona meitat se centra en Jean-Michel Jarre, descrit com l’home que va portar l’electrònica a les masses amb Oxygène (1976), una obra que va fer comprensible i disfrutable la música electrònica i va canviar la història del gènere. Com que l’àlbum ja s’havia escoltat complet en altres programes, aquí s’opta per The Symphonic Jean‑Michel Jarre, on l’Orquestra Simfònica de Praga interpreta peces com Industrial Revolution, Chronology, Souvenir of China, Magnetic Fields 5 i Gloria Lonely Boy. El programa es tanca amb una llarga i hipnòtica repetició de “Gloria”, que serveix de cloenda emocional a l’especial.

  • Magisteri a 5 anys, moscars a Islàndia i Sostakovitx - episode art
    El Crepuscle
    1h

    Magisteri a 5 anys, moscars a Islàndia i Sostakovitx

    Panorama general de l’episodi El Crepuscle a Ona Mediterrània combina actualitat educativa, ciència i música clàssica, amb un inici marcat per l’obituari de Bjorn Andresen (el Tadzio de “Mort a Venècia”). L’episodi desplega tres blocs principals: la reforma de la formació docent, novetats científiques (moscars a Islàndia, caiguda d’AWS i nuclears per alimentar centres de dades), i una tria musical guiada per Joan Roca (Sostakovitx, Dvořák, Ratatouille/Escoffier i Mahler). "És molt més important per la formació d’un nin, la feina d’un mestre o mestra de tercer de primària, que la feina d’altre de segon de batxillerat." Inici i obituari: “Mort a Venècia” i el pes de la polèmica Record a Bjorn Andresen (Tadzio a “Mort a Venècia”, de Visconti), i debat sobre la sexualització i la pressió mediàtica en el cinema clàssic. Es posa context sobre Thomas Mann, la novel·la i les adaptacions (paral·lel amb “Lolita” de Kubrick i l’edat de l’actriu). Idees clau: Ètica a la indústria: promoció de la pel·lícula en fòrums gais i impacte en la vida de l’actor. El límit entre art i explotació torna a l’actualitat amb el seu traspàs. Vida intel·ligent amb Maria Antic: cap a un magisteri més exigent 1) Proves d’accés específiques i informe TALIS L’informe TALIS assenyala formació universitària fluixa del professorat a l’Estat. Proves d’accés pròpies per a Magisteri (ja a Balears i Catalunya), amb nivell bàsic de matemàtiques i llengua i una presentació en vídeo. Punts forts/debat: Filtre necessari, però massa “superable” si es vol elevar el nivell d’entrada. 2) Magisteri de 4 a 5 anys: especialització real Proposta d’allargar Magisteri a 5 anys: 4 anys generalistes + 1 any d’especialització (música, educació física, suport, etc.). Pràctiques més llargues i millor estructurades (model “rotatori”, conèixer diversos centres i tot un curs escolar). Risc: desincentivar vocacions en un context de falta de professorat si s’allarga la durada sense millorar condicions i atractiu. 3) Secundària: màster habilitant de 1 a 2 anys Convertir el màster de professorat en un programa de 2 anys: més teoria i pràctiques d’un curs complet (veure l’evolució d’octubre a juny). Necessitat de més places públiques per evitar la fugida a privades (preus de 6.000–10.000 €/any), especialment quan el màster és habilitant. 4) Alfabetització mediàtica (UNESCO) Setmana Mundial de l’UNESCO sobre alfabetització mediàtica i desinformació (24–31 d’octubre). Recomanació: fonts fiables, ús responsable de xarxes i pensament crític. Ciència amb Biel Vic: moscars al nord, núvols caiguts i nuclears en marxa 1) Islàndia registra els seus primers moscars Detectada per primer cop a Islàndia l’espècie de mosquit Culiseta annulata. Explicació plausible: canvi climàtic (temporada d’aigua líquida més llarga i desplaçament d’insectes cap al nord). Implicació: possibles malalties vectorials africanes més a prop si altres espècies s’estenen cap a Europa. 2) Caiguda d’AWS (20 d’octubre): el taló d’Aquil·les del DNS Fallada massiva de serveis bancaris, TPV i e-commerce per un error al sistema DNS d’AWS (xoc de subsistemes, “instrucció en blanc”). Rerefons: substitució d’equips humans per algoritmes de vigilància 24/7, amb riscos quan falla l’automatització. 3) GAFAM i l’aposta per centrals nuclears per a centres de dades Amazon, Microsoft, Meta i Alphabet preparen inversions en nuclears (incloent SMRs – petits reactors modulars) per abastir data centers i serveis d’IA. Raons: Demanda elèctrica creixent (IA i núvol). Requisit de fiabilitat 24/7 que les renovables, soles, no garanteixen amb la tecnologia actual i la dependència d’aigua per refrigeració. Debat públic: impacte hídric i local dels centres de dades (p. ex. casos polèmics a Saragossa). Música amb Joan Roca: quartets que passen equinoccis 1) Sostakovitx – Quartet núm. 8 (1960) Composat a Dresden en dos dies, dedicat a les víctimes del feixisme i la guerra. Música d’dol, perplexitat i ràbia; retrat d’una odissea vital en un segle convuls. 2) Dvořák – Quartet núm. 12 “Americà” Escrit a Spillville (Iowa), en contacte amb la comunitat txeca; eco del seu enyor i del “Nou Món”. Metàfora: el quartet de corda com una “pel·lícula en blanc i negre” d’una profunditat insuperable. 3) Ratatouille i Auguste Escoffier La música del film serveix per recordar Escoffier (pare de l’alta cuina francesa), nascut un 28 d’octubre. 4) Comiat amb Mahler Tancament amb Mahler (l’eco de “Mort a Venècia”) per lligar el cercle amb l’obituari inicial. Notes de producció i antena Producció: Maria Moreno. Control tècnic: Maria Oliver. Emès a Ona Mediterrània dins el programa El Crepuscle. Durant la pausa, autopromo d’associació i anuncis locals.

  • Drogues a les Illes, Llompart‑Mollà i Picornell - episode art
    Cotiledonia
    59'

    Drogues a les Illes, Llompart‑Mollà i Picornell

    Panorama del programa A Ona Mediterrània, al programa Cotiledonia, un episodi especial amb toc de Tots Sants/Halloween que recorre tres grans eixos: la cultura de la droga a les Illes Balears, el tàndem literari Josep Maria Llompart – Llorenç Mollà, i la vida trepidant del revolucionari Joan Baptista Picornell. S’hi afegeix una agenda cultural centrada en la Nit de les Ànimes i diverses presentacions de llibres. "Estam parlant gairebé dels morts anònims de la democràcia" — sobre l’epidèmia d’heroïna a la Transició. 1) Cavalcar l’abisme: drogues a les Illes Balears (Tomeu Canyelles) Idees clau • Llibre: “Cavalcar l’abisme. La cultura de la droga a les Illes Balears” (premiat), presentacions a Palma i Sant Joan. • Objectiu: una síntesi cronològica i divulgativa que connecti recerca i societat; la història contemporània ha de tenir “missió social”. • Orígens ancestrals: a la cova des Càrritx (Menorca) es troben indicis molt antics de consum ritual; plantes autòctones i mestratge popular com a tradició d’ús controlat amb finalitats espirituals. • Contraban: herència de postguerra (tabac, etc.). Davant les noves substàncies al s. XX, contradiccions morals i rebuig d’alguns contrabandistes a entrar al “negoci tèrbol” de la droga. • Contracultures: de beatniks a hippies (Eivissa, però també cales de Mallorca com Cala Figuera). L’LSD i altres psicoactius com a pràctica i filosofia vital. • Anys de plom: irrupció de l’heroïna a la Transició, amb la sida; “una gran tragèdia col·lectiva” poc elaborada socialment. Recerca becada per l’IEB sobre la crisi de l’heroïna. • Oci nocturn i turisme: explosió demogràfica/econòmica i xarxa de discoteques. D’ús primer d’estrangers a normalització local; auge de cocaïna, èxtasi i drogues de disseny al final del s. XX. Per què importa • Relectura crítica d’un fenomen amb arrels prehistòriques, transformacions socials del s. XX, i efectes sanitaris i culturals encara vigents. 2) Llompart i Mollà: crònica d’una amistat (Miquel Àngel Vidal, UIB) Biografies paral·leles • Diferència d’edat però amb coincidències: pares militars, cama forastera, idioma familiar castellà i aprenentatge del català al carrer, estudis de dret i feines administratives. • Núclees de sociabilitat: tertúlies (Can Colom, Smith, Riscal) i revistes literàries com a oasis intel·lectuals en el franquisme. Poètiques divergents, respecte mutu • Llompart: poesia més directa i autobiogràfica, molt actiu en assaig i crítica. • Mollà: esteticisme i barroquisme lèxic, poesia menys autobiogràfica; només al final aflora un to més íntim (President i major). • Influència creuada limitada, però admiració recíproca i complicitat d’itineraris. 3) El sediciós: Joan Baptista Picornell (Joan Mallol) Un il·lustrat insubornable • Pedagog innovador: mètode educatiu avalat amb examen públic d’un infant de 3 anys a Salamanca. • Del fracàs reformista a la revolució: abraça la Revolució Francesa, conspiració a Madrid (condemna a mort commutada a desterrament). • Amèrica: contacte amb independentistes veneçolans, intent fallit a la Guaira; anys a les Antilles, primer traductor a l’espanyol de la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà. • Texas i Mèxic: breu proclamació de la República de Texas i presidència efímera; posterior gir i perdó a Ferran VII. • Nova Orleans: gestiona una epidèmia de febre groga i redacta la primera farmacopea publicada als EUA. • Final a Cuba: mor fa 200 anys, en la misèria, deixant un bagul de llibres com a llegat simbòlic. "El fiscal ja va dir que s’hauria d’escriure una novel·la de la seva vida… i només n’havia viscut un terç." Llibre i presentació • “El sediciós. Vera història del revolucionari mallorquí Joan Baptista Picornell” (Nova Editorial Moll). Acte a Can Alcover, organitzat per l’Obra Cultural Balear (OCB) i Llibreria Embat, amb aportacions acadèmiques (tresor de dades de la tesi de Carme Michelena). 4) Agenda de Tots Sants i cultura Nit de les Ànimes i activitats familiars (Fundació Mallorca Literària) • Tallers de fanalets i sessions “Canten i Compten – Llegendes de Por” a diversos pobles. Lletres i homenatges • Homenatge a Josep Maria Llompart: conferència a la UIB i xerrada-recital a Sineu; exposició a Can Alcover. • Gabriel Janer Manila, 85 anys: acte d’homenatge a Barcelona amb lectures, música i taula rodona. Presentacions i actes editorials destacats • “Cavalcar l’abisme” (Tomeu Canyelles) al Drac Màgic; “Els sediciosos” (Joan Mallol) a Can Alcover; altres novetats a Palma, Inca, Vilafranca, Felanitx. Altres • Campanyes i serveis del Consell de Mallorca (Museu Marítim reobert; programa d’activitat física per a gent gran). 5) Banda sonora i cloenda • Selecció musical de Halloween: tema d’El jovenet Frankenstein i fragments clàssics de terror. • Comiat amb “Cançó del cavaller Sant Jordi” amb lletra de Gabriel Janer Manila, com a homenatge d’aniversari.

  • Ruptura Junts-PSOE, polvorí a Son Sant Joan i habitatge - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    2h 45min

    Ruptura Junts-PSOE, polvorí a Son Sant Joan i habitatge

    Resum executiu Programa especial de Bon Dia i Bona Vida (Ona Mediterrània) amb un recorregut complet per l’actualitat política, social i cultural de les Illes i del país: ruptura de Junts amb el PSOE, debat sobre polvorí i magatzem de bombes a Son Sant Joan, emergència d’habitatge i polítiques públiques, migració i interculturalitat amb la coordinadora d’ONGs, i un focus final en la nova Llei Agrària i la sobirania alimentària. Punts clau • Junts-PSOE: incompliments sobre català a la UE, balances fiscals i execució pressupostària; escenaris d’“aguantar per decret”. • Defensa a Son Sant Joan: alarma per un magatzem de bombes i míssils; debat sobre sobirania, riscos i reacció dels partits. • Habitatge: 0 HPO iniciats en legislatura, pas de HPO a “preu limitat”, crítica a l’especulació i propostes fiscals i de compra de no-residents. • Migració i drets: la Coordinadora d’ONGs defensa la interculturalitat, el dret a migrar i l’accés a la llengua catalana; projecte “Les Estornines”. • Nova Llei Agrària: alerta per l’efecte d’“agrostades” sobre la sobirania alimentària i la turistificació del camp. • Economia i treball: Argentina (Milei), acomiadaments a Amazon i impacte de la IA i la robòtica en l’ocupació. "No hi haurà solució si no es pensa independència" (anàlisi política) "Entenem la migració com una riquesa i una clau per sostenir la vida" (coordinadora d’ONGs) Actualitat i context Titulars i clima • dBalears i VilaWeb: campanya per viure plenament en català digital, ruptura de Junts amb el PSOE, policia autonòmica (PI), lloguer turístic i Airbnb (2.300 anuncis retirats), IEB: Institut d’Estudis Baleàrics present a VIME 2025, i anàlisi sobre conseqüències del trencament. • Predicció: temps estable amb canvis a mitja setmana; pluges més generoses dijous. • Crides a fer-se Soci/Sòcia d’Ona Mediterrània i suport a mitjans com dBalears; anunci de Revista L’Estel. Entrevistes i debats Coordinadora d’ONGs de les Illes Balears (Lina Alejandra González) • Què és: plataforma del tercer sector (més de 30 entitats) que teixeix xarxes, assessora i incideix en polítiques. • Àmbits: cooperació internacional (Gaza, Ucraïna, Magrib, Centreamèrica) i acció local (comerç just, sensibilització). • Projecte “Les Estornines”: col·lectiu de dones del sud global (drets, maternatge en migració, regularització, sabers compartits) i documental itinerant. • Contrarelat a l’odi: dades i drets humans per desmuntar el discurs del miedo; aportació migratòria a SS i sectors econòmics. • Llengua: suport a l’aprenentatge de català (cursos al Casal, materials bilingües) i transmissió de la memòria històrica. Anàlisi amb Joan Mir: ruptura Junts-PSOE • La contradicció històrica de l’independentisme jugant a la política espanyola; límit de “pactar inversions” vs “pactar un referèndum/estatus”. • Incompliments: català a la UE, balances fiscals (no publicades tot i resolucions), i execució: dades citades de 2023 (Catalunya ~45% vs Madrid ~212%). • Escenaris: govern per decret, pressupostos simbòlics, moció de censura inviable, mediació internacional sense efectes tangibles. Economia global i futur del treball • Argentina: oscil·lació d’indicadors socials (pobresa) i suport financer extern; debat sobre dades i definicions. • Amazon: 30.000 acomiadaments en colls blancs; substitució logística amb drons. Impacte de robòtica i IA; defensa del dret a ingressos més que no al lloc de feina concret. Habitatge amb Ferran Rosa (Més per Mallorca) • Zero HPO iniciats en legislatura; retard en redacció de projectes; proposta de prioritzar rehabilitació per mobilitzar parc buit. • Deriva a preu limitat en comptes de HPO en planejament de Palma: incrementa el preu i redueix l’eficàcia social. • Fiscalitat anti-especulació (impostos dissuasius a compres-venta ràpides), limitar compra de no-residents, i vincular habitatge a residència efectiva. • Crítica a la concentració de sòl i a decisions ad hoc (cas CEU-Riscale i decret-llei de projectes estratègics). Cultura, identitat i política amb Pere Antoni Pons • Trajectòria: poesia, novel·la i llibres de converses amb figures majors; l’entrevista com a gènere total. • Articulisme: necessitat de resignificar llenguatge i no cedir paraules clau (identitari, nacionalisme). • Tesi: al país, no hi ha polítiques realment progressistes sense agenda nacional (llengua, finançament, serveis). • Diagnosi: dinàmiques colonials (imaginari, recursos, norma lingüística); cal coherència del mallorquinisme i combatre la residualització. Taula "Això és Vida" (Plataforma audiovisual Vida) • Magatzem de bombes i míssils a Son Sant Joan: manca de consulta, subordinació a interessos estatals, i risc d’“objectiu militar” a les Illes; context històric a la Serra de Tramuntana (Puig Major) i infraestructures militars. • Partits: Vox a favor; PSOE i PP s’alineen; sobiranistes ho rebutgen i reclamen decidir sobre defensa. • Estratègia: debat “batalla a Madrid” vs altaveu per exposar l’espoli fiscal i la manca de sobirania; alguns defensen la independència com a única garantia. Focus amb Joan Planes • Nova Llei Agrària: alerta per agrostades (de 6 a 10 places) i més turistificació del camp; risc greu per a la sobirania alimentària (pèrdua de SAU, precarització de la pagesia). • Ruptura Junts-PSOE: repàs de Brussel·les, mediació suïssa, i incompliments (balances fiscals, execució, català al Congrés/UE). Conclusions • Es consolida una finestra d’oportunitat per reobrir el debat sobre finançament, llengua i sobirania davant els incompliments estatals. • Habitatge i camp: dues urgències estructurals (regulació anti-especulació, HPO real, i evitar convertir el sòl rústic en un apèndix del turisme). • Societat civil i tercer sector: clau per l’interculturalitat, els drets, i l’accés a la llengua catalana.

  • Copinya de Volta Verda - MUSICA NEGRE del 27/10/2025 - episode art
    Copinya de Volta Verda
    59'

    Copinya de Volta Verda - MUSICA NEGRE del 27/10/2025

    Aquest episodi de Copinya de Volta Verda a l'emissora Ona Mediterrània ofereix un viatge exhaustiu per la història de la música negra. El locutor presenta una selecció d'artistes afroamericans que han definit gèneres com el soul, el R&B i el blues. El recorregut musical inclou des de grups comercials com Tavares fins a llegendes del so vocal com The Temptations, The Drifters i The Jackson 5. Destaca especialment el paper de Curtis Mayfield amb The Impressions i la veu poderosa de Big Maybelle, l'única dona de la selecció. L'especial també ret homenatge al geni de Stevie Wonder i acaba amb el ritme de Champion Jack Dupree. Durant la transmissió, es subratlla la importància del suport dels socis i el teixit local per mantenir espais de difusió cultural en català. ÉS una celebració de la musicalitat i el llegat artístic d'aquests creadors en el context local de les Illes Balears.

  • Efemèrides musicals: de Morales a Cole Porter - episode art
    El Crepuscle
    1h

    Efemèrides musicals: de Morales a Cole Porter

    Resum general Programa d’El Crepuscle a Ona Mediterrània que obre la cinquena temporada d’“Efemèrides Clàssiques”. Pere Estalric i Manel Garcia proposen 8 peces en ordre cronològic, combinant anècdotes, context històric i escolta musical, des del Renaixement ibèric fins al musical nord-americà del segle XX. "És un absolut miracle." — sobre com és d’indistinguible l’aportació de Süssmayr al Rèquiem de Mozart. Temes principals Cristóbal de Morales i l’Officium • Figura clau del Renaixement hispànic; vocal i sacre a capella. • Escolta del “Parce mihi Domine” en la versió híbrida del Hilliard Ensemble amb el saxo de Jan Garbarek (àlbum Officium). Fusió arriscada però respectuosa que potencia la càrrega emocional del motet. Franz Xaver Süssmayr i el Rèquiem de Mozart • Més que un “aprenent”: va completar més de la meitat del Rèquiem; les darreres seccions són íntegrament seves. • “Lacrimosa”: només la introducció i pocs compassos inicials són de Mozart; la resta és de Süssmayr. Versió de la Filharmònica de Viena amb Herbert von Karajan. Jacques Offenbach: vals i sàtira parisenca • No sols opereta: també valsos molt populars en contraposició als vienesos de Johann Strauss fill. • Escolta del vals de “La Périchole” en l’arranjament de Manuel Rosenthal per al ballet Gaîté Parisienne. Julius Fučík i l’“Entry of the Gladiators” • Publicada com “Gran Marxa Cromàtica” (1899); després rebatejada. • Esdevé himne circense (entrada de pallassos) arran de la seva difusió als EUA. Jaume Teixidor i “Amparito Roca” (1925) • Estrena a Carlet amb la banda La Primitiva; dedicada a una alumna de 13 anys, Amparito Roca. • Un pasdoble de concert que s’ha fet universal; centenari celebrat amb honors locals. Vince Guaraldi i el món de Charlie Brown • El seu trio marca la sonoritat icònica de Peanuts des de 1965 (“A Charlie Brown Christmas”). • “Linus and Lucy”: tema-estàndard indeleble; Guaraldi mor sobtadament després de musicar el 15è episodi. Sergei Prokófiev: Romeo i Julieta (1935) • Composició en ple clima estalinista; estrena ajornada; suites prèvies per evitar la censura. • “Dansa dels cavallers”: potència orquestral i metalls baixos. “L’inici del heavy metal”, comenta irònicament un col·lega de Manel. Cole Porter i “Begin the Beguine” (1935) • Del musical “Jubilee” (èxit mitjà) sorgeix una de les grans cançons del segle XX. • Explicació del beguine: ball d’origen antillà (rumba lenta) popularitzat globalment per aquesta peça. Música escoltada (versions citades) Cristóbal de Morales — “Parce mihi Domine” (Hilliard Ensemble & Jan Garbarek, Officium) W. A. Mozart/Franz X. Süssmayr — “Lacrimosa” (VPO, H. v. Karajan) Jacques Offenbach — Vals de “La Périchole” (arr. Rosenthal: Gaîté Parisienne) Julius Fučík — “Entry of the Gladiators” (Marxa dels Gladiadors) Jaume Teixidor — “Amparito Roca” (Banda Sinfónica Municipal de Madrid) Vince Guaraldi Trio — “Linus and Lucy” Sergei Prokófiev — “Dansa dels cavallers” (Romeu i Julieta) Cole Porter — “Begin the Beguine” (Thomas Hampson, London Symphony Orchestra) Crèdits i notes Conducció: Pere Estalric. Col·laborador: Manel Garcia (felicitat pel Premi Enderrock de divulgació musical). Producció: Ana Maria Moreno. Control tècnic: Ana Maria Oliver. Emès a Ona Mediterrània. Pausa publicitària amb espots del Museu Marítim de Mallorca (Palma) i crida a donar suport a l’emissora.

  • #117 - Efemèrides, pseudociència, agabadores i Panchico - episode art
    Les Indòmites
    1h

    #117 - Efemèrides, pseudociència, agabadores i Panchico

    Panorama general Programa de Les Indòmites a Ona Mediterrània amb to humorístic, irreverent i molt lliure. Un mosaic d’efemèrides absurdes, sàtira de premsa rosa, microseccions de tendències, divulgació sobre pseudociència, història cultural i un tram final de joc i improvisació. "Si no teniu cap company mal d’aguantar, pensau que potser sou vosaltres." • Moments clau: efemèrides i festivitats delirants, repàs crític a teories desacreditades, les agabadores de Sardenya (eutanàsia comunitària) i redescoberta de Panchico. Obertura poètica i música • Obertura amb spoken word surrealista i peça de blues clàssic: Dina Washington – I Just Couldn’t Stand It No More. • Humor meta-ràdio i desorientació volguda per escalfar l’ambient. Efemèrides i dies mundials (amb desviacions delicioses) • “Dia dels mariners” i derivada cinèfila sobre “Querelle” i la iconografia gai (tipus Jean-Paul Gaultier). • “Dia del pichum (cervesa americana)”, moixos negres, “mentores” i el “company de feina malsofrid”. • Gags constants i canvi de veus/personatges. Paròdia de notícies i xafarderies (la prest.cat) • “Declaracions” absurdes de personatges ficticis i sàtira de la premsa escombraria i els límits del consentiment. Teories absurdes que la ciència no va validar • Floguist: substància invisible que s’alliberaria al cremar (refutada per la química moderna). • Generació espontània: cucs que “neixen” de la carn podrida (refutada amb experiments tipus Pasteur). • “Cristalls de l’aigua” que canvien amb música clàssica vs. heavy (exemple de pseudociència popular). • Crida al pensament crític: explica-m’ho i contrasta-ho abans de creure-ho. Tiqui-toki: tendències i curiositats • Cèrvol blanc a Escòcia: llegenda diu que tornen les fades. • Descobriment d’una sabata de 650 anys en un niu de voltor i nius “heretats” durant segles. • Debat sobre “forats” en estratigrafia i menció a Fomenko (cronologies alternatives) amb escepticisme. • “Pudin” com a excusa social-gen Z a l’àrea DACH (DE-AT-CH), entre protesta i trobada. Publicitat i autopromos • Anunci del Museu Marítim de Mallorca amb crida institucional del Consell de Mallorca. • Promos d’altres programes de la casa i crida a associar-se a Ona Mediterrània. Moixes d’avui: les agabadores (Sardenya) • Dones vestides de negre que, amb una massa de fusta d’olivera, ajudaven a acabar amb l’agonia de malalts molt greus. • Pràctica d’eutanàsia socialment acceptada (semiclandestina), documentada fins mitjan segle XX; també dites “la darrera mare”. • Context: païsat pagà, continuïtat malgrat l’església, funció comunitària i econòmica. Música i arqueologia pop: Panchico – “Death Metal” • Grup de Nottingham dels 90 oblidat; un single trobat de segona mà es fa viral (4chan), fins a reedició digital i retorn als escenaris dècades després. • Debat sobre col·leccionisme (CD-R signats, Discogs) i llibres dedicats. Preguntes absurdes (joc final) • Qüestionari absurd: operacions d’urgència, pins, errors 404/500, moments incòmodes, pràctiques obligatòries, pentinats impossibles, indigestió de festa, enquestes esbiaixades, etc. • Tancament amb crèdits en clau de broma i més rialles.

  • Sobiranistes del 27/10/2025 - episode art
    Sobiranistes

    Sobiranistes del 27/10/2025

    Programa de ràdio de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. Escolta'ns els dimarts de cada dues setmanes de 10h a 11h dins els matinals d'Ona Bon Dia.

  • DANA, polvorí i migració; cuina i jazz a Ona Mediterrània - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    3h

    DANA, polvorí i migració; cuina i jazz a Ona Mediterrània

    Panorama general del programa Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània combina actualitat, esport, cultura, ciència i música, amb especial atenció a temes locals de Mallorca i les Illes Balears. Principals temes tractats Recordatori DANA i denúncia política: obertura amb glosa i reivindicació de responsabilitats un any després de la DANA. Actualitat dBalears i Vila Web: • Jorge Campos reconeix el seu passat violent (dBalears) • L’ANC reivindica la lluita independentista a Urquinaona • Milei guanya les legislatives a l’Argentina • Càmeres de control a la Serra de Tramuntana (Consell de Mallorca) • Rescat de migrants prop del Parc Nacional de Cabrera El temps: estabilitat després de pluges; fred de matí i petit front a mitja setmana. Entrevistes i debats Esports amb Pep Berger RCD Mallorca–Llevant (1-1): partit espès i directe, millor del Mallorca: Leo Román; equip condemnat a patir a la classificació. El Clàssic: el Madrid, clarament superior al Barça; debat sobre recursos i responsabilitat tàctica. Altres: estat del Girona (Copa a Inca), 2a RFEF (Andratx, UE Poblense), motociclisme (podis de Joan Mir), voleibol i bàsquet local. Cultura i història amb Xisco Roger (IEB) Presentació del cicle "El temps d’Antoni Maura" (centenari 2025) a l’Arxiu del Regne de Mallorca: 5 dimarts, entrada gratuïta, pel·lícules com 1898: Los últimos de Filipinas, El coronel Macià, Jarrapellejos, Luces de Bohemia i Al sur de Granada. Enfoc en caciquisme, colonialisme i naixement del nacionalisme català. Activitat vinculada a l’IEB. Cuina i identitat amb Pep Sòcies "Cuina és identitat": defensa d’una cuina pròxima, saludable i honesta; crítica a l’"espectacle" gastronòmic i a la postíxeria mediàtica. Reivindica plats com sopes, fideus, manetes caldines, coca arrossegada i els cocarrois; alerta sobre la pèrdua de cuina mallorquina a Palma. Sobre dolços: ferm en l’Ensaimada “amb saïm” i qualitat; estima pel brossat i les confitures; combinacions creatives amb Sobrassada (p.ex. humus + sobrassada). Política i societat amb Toni Sales (PI) Habitatge i "inquiocupacions": propietaris en indefensió davant impagaments; reclama seguretat jurídica i agilitat dels ajuts públics. Migració i Frontex: ruta Algèria–Balears ja consolidada; demana desplegament de Frontex i coordinació UE–estat per frenar màfies i tragèdies. Polvorí a Son Sant Joan: oposició frontal; exigeix informació, garanties i respecte institucional. Ciència i música amb Manena Duel: "Tot està relacionat" De la vibració al caragol (còclea) i al sistema límbic: com el so es converteix en emoció i pot arribar a la llàgrima. La música modela la por i la relaxació (exemple: pel·lícules de terror sense banda sonora fan menys por). Tema de tancament: "Moro" (Sílvia Pérez Cruz amb Salvador Sobral). Opinió amb Llorenç Capellà "Setmana tràgica del PSIB": sensació de menyspreu des de Madrid (medalles a Lambán i Fernández Vara vs. oblit de Francesc Antich); això beneficia políticament a Marga Prohens. Polvorí de Son Sant Joan: risc i falta de respecte institucional; recorda l’explosió del polvorí de Sant Ferran (1885) i l’intent històric d’"emmilitaritzar" la costa. Música amb Xocolat: Geometrical Sardine Presentació de "Last Flight Before Extinction" (gravació en directe; mescla de jazz progressiu i improvisació). Imaginari sobre extincions massives, insectes gegants i xocs tectònics com a metàfora de l’efímera existència humana. Visuals d’intel·ligència artificial (Toni Cobos) en directe. Dates clau: 15/11 Casal Balaguer (Mèmit’s) i 25/11 Estudi General Lul·lià. Cites destacades "Cuina és identitat" — Pep Sòcies "Tot està relacionat" — Manena Duel "El Madrid va ser molt superior" — debat esportiu del Clàssic Notes d’interès i serveis Crida a donar suport a dBalears i Ona Mediterrània per reforçar la independència informativa. Serra de Tramuntana: 60 càmeres noves contra carreres il·legals. Migració: rescat de pastera prop de Cabrera; denúncia de dificultats per registrar desaparicions. El temps (resum) Estabilitat; fred a les matinades; possible pas de dues pertorbacions petites a mitja setmana; ambient massa càlid per a novembre el cap de setmana.

  • Gené Manila: Galeria de Solituds i ofici d'escriure - episode art
    El Crepuscle
    1h

    Gené Manila: Galeria de Solituds i ofici d'escriure

    Context i convidat Programa d’El Crepuscle a Ona Mediterrània amb una conversa extensa amb Gabriel Gené Manila sobre la seva darrera novel·la, Galeria de Solituds, i una vida dedicada a l’educació, l’antropologia i la literatura. Es revisen els seus inicis, el paper de l’educació a la postguerra, la investigació sobre infants salvatges, el procés creatiu i la relació entre realitat i ficció. "Jo vaig començar a escriure perquè era un fill d’una família de vençuts... l’única manera d’explicar-ho era escriure-ho." Música i inspiració Bach, Variacions Goldberg com a música que l’“desperta” i el fa més creatiu. Per escriure, a vegades escolta peces concretes en bucle per trobar el ritme adequat. Punts clau La música estructura el llenguatge i ajuda a mantenir el to i el ritme del text. El plaer d’escoltar en veu alta el que escriu per comprovar-ne la musicalitat. Vocació i primeres passes Infantesa marcada per la postguerra en un poble dividit entre vencedors i vençuts. L’oralitat com a arrel: la literatura, en el fons, és una veu que conta. Idees principals Escriure per testimoniar allò viscut per la seva gent. Registra i escolta els propis textos per calibrar ritme i cadència. Escola, batxiller i seminari: estudiar contra corrent Batxillerat amb classes extra amb el mestre del poble; pas breu i insuportable pel seminari; trasllat a Palma per completar estudis. Estudiar sovint era “contra el món”: hostilitat social cap a la cultura de la gent del poble. • Obstacles materials i estigma social • Aprendre com a via de mobilitat i emancipació Magisteri, UIB i la funció de l’educació Magisteri a finals dels 50; exercí 15 anys; més tard doctorat i càtedra d’Antropologia de l’Educació a la UIB. Condicions precàries del magisteri a mitjan segle XX i debat actual sobre manca de docents. Educació: llibertat o reproducció? Pot alliberar i fer créixer humanament; però també pot reproduir les jerarquies socials. Contra l’acusació d’adoctrinament: fer explícita la pròpia posició i no imposar-la. "L’educació sempre és intervenció; la qüestió és com intervenim." Investigació: el cas Marcos i els infants salvatges Tesi sobre Marcos, el nin que visqué 13 anys a Sierra Morena; recerca dura en arxius de Frankfurt i París. Referències i contrasts amb el cinema (Truffaut) i amb la bibliografia posterior. • Tema que el marca i amplia la mirada sobre llenguatge, emocions i socialització Literatura infantil i juvenil: criteri i perills Escriure per a joves exigeix que el llibre agradi també a l’adult: si no diu res, és mal llibre. Evitar la temptació del pedagogisme: la literatura commou quan no pretén “ensenyar”. "El que hem d’ensenyar és la nostra lectura del món; i punt." Galeria de Solituds: realitat, mite i estil propi Històries inspirades en fets reals “que han sortit als diaris”, filtrades per la seva mirada. Tracta temes universals i reconeixibles sense necessitat d’un gran bagatge previ. Recurs a mites (p. ex. Napoleó) i a la imaginació col·lectiva. Estil i joc amb el lector Empremta inconfusible: pàgines que “sonen a Gené Manila”. Subverteix expectatives: sorprendre en lloc de donar allò que s’espera. Referents i anècdotes: Llorenç Villalonga Relació propera amb Llorenç Villalonga: personalitat enigmàtica i lúcida. Anècdotes sobre lectures en veu alta i la llibertat d’estil. "Som un vell liberal... he dit aquestes coses per tenir una mica de llibertat." Política i món: mur de Berlín, Rússia i Putin Va viure l’obertura del mur de Berlín: descobriment de la corrupció del règim socialista alemany. Perplexitat davant la Rússia de Putin i la guerra a Ucraïna; pronòstics que es demostren incerts. Mites locals i amors virtuals Llegendes com l’“aula dels Condesitos del Comte Rossi” circulen en la memòria popular. Reflexió sobre l’amor: sempre hi ha una part de virtualitat en allò que imaginem de l’altre. Publicació, recepció i traduccions Galeria de Solituds publicada a Moll: retorn als orígens editorials. Obra traduïda a diverses llengües; traductors que afirmen l’esperit i, a vegades, “milloren” el text. Reconeixements com la Medalla d’Or 2023 del Govern de les Illes Balears; escoles i biblioteques amb el seu nom. Ofici d’escriure: mètode, joc i lector Escriure és ofici i rigor, però també joc: anticipar el que el lector espera i desviar-se. Els temes “trien” l’autor segons sensibilitat i experiències; tot s’ha escrit ja, però és irrepetible filtrat per cadascú. "La gent no llegeix per avorrir-se; llegeix per passar-s’ho bé." Consell final i cançó Consell: llegir molt i de veritat; la literatura és llibertadora i et dona les teves ales. Tanca amb “Marçal” de Maria del Mar Bonet: imatges poètiques i toc de surrealisme.

  • Al so de l'Aurora del 25/10/2025 - episode art
    Al so de l'Aurora

    Al so de l'Aurora del 25/10/2025

    Al so de l'Aurora és un programa amb intenció formativa i divulgativa presentat per Aurora, col·lectiu de joves revolucionaris, en el que se tractaran diversitat de temes de la realitat política, tant de l'illa com internacional, amb una perspectiva juvenil i revolucionària.

  • Gabriel Gené Manila: Galeria de Solituds i ofici - episode art
    El Crepuscle
    1h

    Gabriel Gené Manila: Galeria de Solituds i ofici

    Panorama general Entrevista a Gabriel Gené Manila a Ona Mediterrània dins d’El Crepuscle, centrada en la seva nova obra Galeria de Solituds, el seu ofici d’escriptor, la vocació pedagògica i una mirada crítica a la Mallorca de postguerra i al present. També s’hi tracten la seva tesi sobre infants salvatges, la relació amb Llorenç Villalonga, i reflexions sobre geopolítica i traducció literària. "La literatura és alliberadora: et dona ales —les teves ales." Temes principals 1) Vida, formació i vocació • Infància al Gaida entre vençuts de la postguerra; el relat oral com a matriu literària. • Vocació d’escriure per testimoniar el món dels vençuts: "Vaig començar a escriure perquè era fill d’una família de vençuts." • Formació com a mestre i pedagog; catedràtic d’Antropologia de l’Educació a la UIB; Medalla d’Or 2023 del Govern Balear. 2) Educació: llibertat vs. reproducció • L’educació pot alliberar o reproduir el poder social: "L’educació sempre és intervenció." • Aleshores i avui: precarietat del magisteri, destinacions complicades, però vocació com a motor. • Contra l’etiqueta d’adoctrinament: transparència sobre el propi pensament i autonomia del lector/alumne. 3) L’ofici d’escriure • Música i escriptura: Bach — Variacions Goldberg com a palanca creativa. • Ritme i oralitat: textos provats en veu alta com si fossin un podcast. • Escriure per a joves sense moralina: primer ha de agradar a l’adult; evitar fer pedagogia en la ficció. 4) Galeria de Solituds • Ficció filtrada de fets reals “que han sortit als diaris”, passada pel seu to i estil. • Personatges reconeixibles reimaginats; joc amb la percepció pública i el mite (p.ex. Napoleó). • Tornada a Moll (els orígens editorials); temes universals per a lectors diversos. 5) Recerca i memòria • Tesi sobre infants salvatges (cas “Marcos”): recerca pionera a Frankfurt i París; limitacions d’un projecte fet “sense equip” però d’altíssim impacte vital. • Relació amb Llorenç Villalonga: complicitat, misteri i llibertat d’estil. 6) Mirada al món • Testimoni del mur de Berlín i la decepció davant la corrupció del socialisme real. • Perplexitat amb Rússia (Putin) i la guerra d’Ucraïna; errades de pronòstic com a símptoma de la complexitat. 7) Consell final i comiat • Llegir molt per construir un lector lliure i únic. • Tancament musical amb Maria del Mar Bonet (“Marçà”). Punts clau destacats Educació • L’educació com a camí d’ascens social a la Mallorca franquista, malgrat l’elit local. • El magisteri: entre pobresa i fracàs del sistema, però també vocació i dignitat. Literatura i procés creatiu • Literatura com a joc amb el lector: sorprendre, defugir l’avorriment, treballar l’ofici. • El lector es construeix amb el temps: ser lector s’aprèn. • L’“amor virtual” com a idea literària: ens enamoram del que imaginem de l’altre. Societat i política • Mallorca d’ahir: vençuts/vencedors, repressió i resistència cultural. • Present incert, però la literatura com a eina d’interpretació i alliberament. Cites destacades "L’educació sempre és intervenció." "Jo escric perquè era fill d’una família de vençuts." "La gent no llegia per avorrir-se; llegia per divertir-se." "La literatura és alliberadora i et dona les teves ales." Notes de context i glossari • Emissió a Ona Mediterrània dins el programa El Crepuscle. • Reconeixement institucional: Govern Balear (Medalla d’Or). • Publicitat institucional: Consell de Mallorca (campanyes i serveis). • Trajecte acadèmic: UIB (professor emèrit, antropologia de l’educació).

  • La Vida Ignota - Paca del 24/10/2025 - episode art
    La Vida Ignota

    La Vida Ignota - Paca del 24/10/2025

    Conversem amb Paca, una dona nadiua de Xile amb arrels familiars a Mallorca, qui ens compartirà la seva història personal i les transformacions que ha viscut a l’illa al llarg del temps. Membre activa de la Confederació General de Treballadors (CGT), un sindicat de classe amb presència a les Illes Balears, durant l’entrevista tindrem l’oportunitat de conèixer la seva perspectiva sobre l’actualitat política, tant a nivell local com internacional. Farem balanç sobre la realitat als centres de treball de l'hostaleria, parlarem de la vaga general en suport a Palestina i, com no, reflexionarem sobre la importància de la xarxa comunitària. A més, ens acompanyarà una bona dosi de rialles, cultura, literatura, oci i música. Esperem que gaudiu d’aquesta conversa tant com nosaltres, tot explorant aquesta experiència a la Vida Ignota!

  • Actualitat, "En Mallorquet", Pirineu i Beatles - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    3h

    Actualitat, "En Mallorquet", Pirineu i Beatles

    Resum executiu Programa Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània amb un recorregut complet per l’actualitat balear i catalana, cultura i pensament crític. Destaquen: estrena de “Lladres de sobretaula”, repassada d’actualitat via dBalears i VilaWeb, previsió del temps, la secció de Francisca Grimal sobre el polvorí i la militarització, la col·laboració de Maria de Lluc Muñoz sobre l’orientalisme d’Edward Said, una entrevista a Xisco Moreno sobre l’associació “En Mallorquet” (Real Mallorca i mallorquinitat), la secció Rebel i consentida amb Laura Ribas sobre el moviment “Por una montaña digna”, l’editorial Noves i Peres de Joan Vicenç Lillo (mitjans independents, Dia de la Hispanitat i Gaza), un bloc musical sobre The Beatles i, al tram final, Bon dia, Poesia amb “Quines dues” (Maria Victòria i Àngels Cardona) presentant el llibre Brindis. Temes principals Música i denúncia: “Lladres de sobretaula” (músics valencians) contra la mala gestió política arran de la DANA; reemissió com a fil conductor. Actualitat balear i general: detenció política d’un jove a Palma; polèmiques polítiques; evolució del Evolution Mallorca International Film Festival; Frontex i vigilància; mercats turístics (Canadà) i vol directe Montreal–Palma. Polvorí i militarització: secció de Francisca Grimal, crítica a l’OTAN i compres d’armament; oposició a un polvorí a Sant Joan i macroprojectes de plaques a Son Bonet; proposta alternativa irònica: La Zarzuela. Pensament crític: “Orientalisme” (Edward Said) amb Maria de Lluc Muñoz — la relació entre cultura i poder i la construcció d’un “Orient” al servei de l’imperi. Esport i identitat: “En Mallorquet” vol recuperar la mallorquinitat del Real Mallorca (llengua i cultura al club); vinculació amb l’OCB i presentació a Can Alcover. Pirineu Aragonès: Laura Ribas destaca el moviment “Por una montaña digna”: impacte del turisme, habitatge, estacionalitat, seguretat i medi ambient; difusió del documental i dades de mobilització; mirada a la llengua aragonesa (Belsetà/Belcetà). Mitjans i memòria: Joan Vicenç Lillo defensa mitjans independents; origen feixista del Dia de la Hispanitat (lectura de Vicent Partal) i denúncia del silenci europeu davant Gaza. Beatles & Mallorca: bloc “Música amb amor” amb clàssics i l’anècdota de The Inner Light i la dedicatòria de George Harrison a Mascaró Fornés; agenda cultural d’El Petit País. Poesia i edatisme: “Quines dues” presenten Brindis (Godall Edicions): celebració de la vida i denúncia de l’edatisme amb mirada feminista; estructura en 7 parts i 70 poemes; imatges via codi QR. Notícies i context (selecció) dBalears: • Detenció per motius polítics d’un jove militant • Crítica a Jorge Campos • Dimissió per ambulàncies sense carnets adequats • GOP denuncia asfalt als horts a Sóller • Més per Menorca demana aparcament gratis per a residents a l’aeroport • Vol Montreal–Palma • Reducció de pes científic de les Balears al mapa estatal. VilaWeb: • Victimes de la DANA: “ens sentim maltractades pel Consell” • Magnitud de la devastació • Política europea sense acord sobre actius russos • Altres focus internacionals i estatals. Cultura i pensament “Orientalisme” d’Edward Said: • La cultura no és neutral; opera dins relacions de poder. • L’orientalisme com a estil de pensament que separa “Orient/Occident” i legitima dominació. • Influència en literatura, acadèmia i política; identitat europea definida en oposició a l’“Orient”. Beatles: • Selecció de clàssics (Hey Jude, Let It Be, Yesterday...). • Raresa: The Inner Light i la connexió amb Mascaró Fornés. • Agenda d’El Petit País i suport a la cultura local. Poesia: Brindis (Godall Edicions) — 7 parts (arrel, branca, flor, fruit, ulls, fulles, tronc), 70 poemes, mirada feminista i coral, codis QR amb fotografia i litografia; celebració del desig madur i la bellesa. Cita destacada “La independència dels mitjans és més necessària que mai; associar-se és clau per sostenir projectes lliures.” Convocatòries i comunitat Ona Mediterrània: crida a fer-se Soci/Sòcia i assistència a l’assemblea de socis. Presentació d’“En Mallorquet” a Can Alcover (OCB); participació oberta. Manifestació “Por una montaña digna” a Jaca; difusió del documental; defensa d’habitatge, treball digne i serveis bàsics. Paraules clau i conceptes clau DANA, orientalisme, Dia de la Hispanitat, desintoxicació informativa, estacionalitat, massificació, edatisme, feminisme. Crèdits i seccions Conducció i sumaris: Tomeu. El temps: Tomeu Mateu Canals. Seccions i col·laboracions: Francisca Grimal, Maria de Lluc Muñoz, Laura Ribas, Joan Vicenç Lillo, Aina Amor (Música amb amor). Entrevistes i poesia: Xisco Moreno (En Mallorquet); Bon dia, Poesia amb Pere Perelló i “Quines dues”.