Tots els episodis · 2025

2128 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

385-408 de 2128
  • Dron a Palma, mísils a Son Sant Joan i debat cultural - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    3h

    Dron a Palma, mísils a Son Sant Joan i debat cultural

    Resum executiu Bon Dia i Bona Vida (Ona Mediterrània) arrenca amb una obertura poètica i entra de ple en l’actualitat: caos a l’aeroport de Palma per un dron, polèmica per un possible magatzem de missils i bombes a Son Sant Joan, i repàs polític i cultural. Destaquen: • Notícies: dron a l’aeroport, moviments per derogar la memòria democràtica, trobada neonazi a Palma, i previsió de pluges a la Serra de Tramuntana. • Esports (Pep Vergé): remuntada del Mallorca a Sevilla; estat del Barça-Madrid-Atlètic; Champions a la vista. • Economia (Pep Vergé): fracassa l’OPA hostil del BBVA sobre Banc Sabadell; dividends i escenaris futurs. • Llengua i escola (Carles Cabrera, ESTEI): dades preocupants de català; pla de xoc per revertir el retrocés als centres. • Política balear (Tolo Gili, El PI): rebuig frontal al magatzem d’armament a Son Sant Joan; crítiques a la pujada de quotes d’autònoms i propostes d’al·leujament. • Cultura i graella: estrena d’Illa sense calma (Roser Amils), una “teràpia col·lectiva” sobre cultura i participació ciutadana. • Entrevista destacada (Júlia Ojeda): Pedrolo, literatura i política, nacionalisme feminista, trajectòria a Arran i anàlisi del Procés des d’un marc anticolonial. • Opinió (Llorenç Capellà): entre Ferrer i Guàrdia i Antoni Maura; memòria, poder i judicis d’estat. • Música (Xocolat, Anita Sancho): descobreix Elías Henry Picó & Norat Gil (EP Almas a Tempo), Boitzelo Eclèctic Quartet (La Dama de Mallorca) i l’experimental de Joan Miquel Oliver. "Catalunya serà lliure el dia que els seus lideratges no marxin per por, sinó que es quedin a resistir." — Júlia Ojeda Temes principals i punts clau Actualitat informativa • Dron a Palma: tanca temporal de pistes i retards a Son Sant Joan; origen desconegut. • Moviments polítics: PP i Vox preparen el primer pas per derogar la memòria democràtica; protestes massives contra Trump als EUA. • Seguretat: denúncia d’una trobada neonazi a un hotel de Palma. • Salut: cribatge de mama detecta el 18% dels càncers diagnosticats en dones >50 a les Illes. • Infraestructures: reclams per prioritzar el tren de Llevant. • Cultura: retorn fulgurant de La Gossa Sorda (entrades exhaurides) i fira de rondalles. • Temps: episodi molt inestable, amb pluges i tempestes, especialment a la Serra de Tramuntana. Esports (Pep Vergé) • Mallorca: victòria remuntant a Sevilla, canvi d’inèrcia i opcions de mirar amunt; partit clau amb el Llevant a Son Moix. • Lliga: Barça pateix però guanya; Madrid, ajudat per una expulsió; Atlètic, eficient i curt (1-0). • Clàssic i Champions: anàlisi de rendiments i factors decisius (efecte Mbappé). Economia (Pep Vergé) • OPA BBVA–Sabadell: fracassa en no assolir el 30%; s’imposa la tesi que el preu era insuficient. • Guanyadors i perdedors: directius de Sabadell reforçats; BBVA compensa amb recompra i augment de dividends. • Accionistes: ambdues parts aposten per remuneració per calmar mercat i bases. Llengua i educació (Carles Cabrera, ESTEI) • Diagnòstic: els alumnes dominen més castellà (i sovint anglès) que català; retrocés accelerat. • Pla de xoc: més hores de PELIC, dinamització lingüística, usos en espais no docents, activitats extraescolars en català, acció a la UIB per a futurs docents. • Exigència: compliment de la llei i de l’acord marc; govern actual considerat poc favorable a avançar. Política balear (Tolo Gili, El PI) • Magatzem de missils i bombes a Son Sant Joan: definit com una “ocurrència” comunicada per premsa; rebuig per motius de seguretat i oportunitat. Es demana transparència i capacitat de decisió local. “No és ni un projecte ni una proposta: és una ocurrència.” • Autònoms: crítica a l’incompliment del calendari pactat i a noves pujades; demandes d’un marc adaptat a la realitat balear (temporalitat) i facilitats (quotes 0 d’arrencada, menys traves). Cultura i graella (Ona Mediterrània) • Estrena d’Illa sense calma (Roser Amils): espai-assemblea per remugar sense por, detectar precarietats i millorar la comunicació de la cultura. Emissió dimecres a les 20 h amb participació via notes de veu. • Promos i suport: crida a fer-se Soci/Sòcia d’Ona Mediterrània; menció a Revista L’Estel. Entrevista destacada: Júlia Ojeda • Llibre: Prosa de combat de Manuel de Pedrolo (textos periodístics i inèdits; gira de presentacions a Palma, Manacor, País Valencià, Andorra). • Trajectòria: recerca sobre literatura i política (post-crisi, Estatut, Procés, feminisme); estades a Freiburg (tradició lul·liana) i vincle amb la UIB. • Panorama literari: excessos d’autoficció i psicologisme; buidatge polític en narrativa; risc de folklorització post-Procés. • Feminisme i nació: Manifest per un nacionalisme feminista (Matriotes); alerta de colonització de debats feministes des d’Espanya. • Politització i Procés: militància a Arran, lectura crítica dels lideratges i valor de la mobilització popular (1-O, Tsunami). • Marc anticolonial: Països Catalans com a poble sense sobirania; necessitat d’estratègies interclassistes i pragmàtiques. Opinió: Llorenç Capellà • Ferrer i Guàrdia vs Antoni Maura: recordatori de l’assassinat d’estat del pedagog; responsabilitats polítiques i moral pública; paral·lelismes amb judicis sense garanties (de Ferrer al tardofranquisme). • Crida a un esperit crític en les commemoracions (centenari de Maura) i a formar periodistes amb pensament crític (debat sobre formacions controlades per ordres religioses). Música (Xocolat, Anita Sancho) • Elías Henry Picó & Norat Gil: EP Almas a Tempo — tango porteny i cançó francesa; virtuosisme i emoció. • Boitzelo Eclèctic Quartet: nova etapa amb bateria i sintetitzadors; preciosa versió de La Dama de Mallorca. • Joan Miquel Oliver: línia experimental (música tecnològica), processos compositius aleatoris i peça “Santa Clara Street”.

  • Ones gravitacionals, educació i recerca amb A. Cintas - episode art
    El Crepuscle
    59'

    Ones gravitacionals, educació i recerca amb A. Cintas

    Context i convidada Programa: El Crepuscle (Ona Mediterrània) • Convidada: Alicia Cintas (catedràtica de física teòrica, UIB) • Tema central: l’estat de la recerca en ones gravitacionals, la relació ciència-art, educació i divulgació, i l’ètica científica. Perfil destacat • Catedràtica de la UIB i líder del grup de física gravitacional • Membre de LIGO, Virgo, LISA i Einstein Telescope • Trajectòria internacional (Institut Max Planck) i forta tasca de divulgació "Per primera vegada hem escoltat una cançó de l’univers; ara ja tenim una simfonia." Ciència, bellesa i educació La física no està “tota feta” • De la idea que “ja està tot resolt” sorgiren fonaments com la mecànica quàntica. • Actualitat: Nobel de Física relacionat amb la física quàntica. Ciències vs lletres: una falsa dicotomia • Comunicació, llenguatge i rigor són essencials per a qualsevol disciplina. • Cultura científica bàsica: entendre números i gràfiques (p. ex., en pandèmies) és clau. • La bellesa també és científica; la ciència i l’art es retroalimenten. Art i ciència: ponts necessaris • Desig d’enllaçar efemèrides científiques (ones gravitacionals) amb arts visuals i música. • La simbiosi ajuda a “sentir” i interpretar la ciència, creant bellesa compartida. Vocació, mentors i ascensor social Orígens i mentors • Inspiració d’una professora de batxillerat i d’una preceptora escocesa que despertà la curiositat per l’univers. • Família de classe mitjana i primera generació amb estudis superiors. Educació vs loteria • L’educació és el vertader ascensor social; la loteria és aleatòria i efímera. • Cal un model educatiu potent i respecte a la feina docent de base. Ètica i política de la recerca Oppenheimer i usos militars • Dilemes sobre la responsabilitat de l’ús d’avanços científics en contextos bèl·lics. • Decisió personal d’evitar projectes de defensa que impliquin secretisme i limitin la carrera científica. Burocràcia i finançament públic • “Fer recerca és plorar”: traves administratives i auditories que resten temps a la ciència. • Reconeixement de l’augment d’inversió, però calen aposta valenta de les universitats per atraure i retenir talent. • Crítica a tendències anti-ciència i a la censura dels científics en algunes potències. Ones gravitacionals: de la primera “nota” a la simfonia 10 anys de descobertes • D’1 detecció (2015) a 330 deteccions: ara tenim una “sinfonia” de missatges del cosmos. • Troballes clau: - Forats negres de massa estel·lar inesperats - Mesures de la constant de Hubble - Confirmació que la fusió d’estels de neutrons crea elements pesants - Qüestionament de models d’evolució estel·lar El futur: precisió i milions d’esdeveniments • Amb Einstein Telescope i LISA, s’esperen milions de deteccions anuals i astronomia de precisió. "Cada vegada que hem obert una nova ‘banda’, hem descobert fenòmens impensats." Com escoltam l’univers Instruments i metodologia • Interferometria làser (no “apunten”: reben senyals com un micròfon). • LIGO (Hanford, Livingston) i Virgo (Pisa) formen la xarxa principal; KAGRA (Kamioka) incorpora tecnologies de tercera generació. • Sensibilitat: distorsions per sota de la deu mil·lèsima del tamany d’un protó. • Fites: 17/08/2017, fusió d’estels de neutrons amb astronomia multimensatger. Fiabilitat i cultura de col·laboració • Injeccions a cegues per validar procediments i evitar falsos positius. • Milers de científics, disciplina i processos robustos. Xarxa global i talent local Participació balear • El grup de la UIB envia doctorands a Hanford i Livingston; participació en deteccions clau. • Sortides professionals potents en supercomputació i ciència de dades. Computació distribuïda i SETI • Col·laboracions amb SETI@home i projectes similars: aprofitament del càlcul voluntari. • Vida extraterrestre: possible, però la comunicació és molt improbable per distància i temps. L’univers: finit o infinit? • Discussió filosòfica sobre espai-temps, Big Bang i límits; importància de formular bé les preguntes. Divulgació i impacte Publicacions i cites • Més de 400 articles i ~100.000 cites; índex H > 100 (segons base de dades). • La llengua científica és l’anglès, però s’impulsen resums en català, castellà i altres idiomes. Apropar la ciència • Activitats locals (p. ex. explicacions al tren de Sóller). • Efecte mediàtic: aparició a “La Resistència” (Broncano) multiplicà l’abast del canal. • Crítica a retallades que afecten la transferència de coneixement i la divulgació. "Si el finançament és públic, hem de rendir comptes i explicar per què i per a què fem ciència." Docència, vocació i consells Vida universitària • Compatibilitzar docència i recerca: la relació amb l’alumnat manté l’energia i el vincle vocacional. Consells finals • Cura personal, salut i felicitat. • Tria d’estudis per vocació i perseverança: “Si ho lluites, ho aconseguiràs”. • Totes les feines vocacionals (cura de gent gran, policia, ciència, arts) són necessàries. Apunts finals i símbols culturals • Música escollida: rèquiem (resposta al temps present) i Hans Zimmer (Interestellar). • Evocació de Formentor i el seu pi com a imatge de resistència i arrelament. • Record als orígens a Menorca i a Sant Lluís, i a la comunitat educativa que fa possible l’ascensor social.

  • Escoltant l’univers: ones gravitacionals i ciència - episode art
    El Crepuscle
    1h

    Escoltant l’univers: ones gravitacionals i ciència

    Context i convidada Programa: El Crepuscle a Ona Mediterrània. Conversa amb Alicia Cintas Olives, catedràtica de física teòrica de la UIB i referent mundial en ones gravitacionals (LIGO, Virgo, LISA, Einstein Telescope). "El que crec que no té límits ara mateix és l’estupidesa humana" — crítica a la desinformació, el negacionisme i la pressió política sobre la ciència. Temes principals del programa Ciència, bellesa i humanitats Rebuig a la vella dicotomia «ciències vs lletres». Importància de la comunicació, l’escriptura i el pensament crític per fer bona ciència. Ètica i responsabilitat científica Debat al voltant d’Oppenheimer i l’ús bèl·lic de la ciència. Experiència personal rebutjant contractes de defensa per preservar la carrera científica oberta. Recerca en ones gravitacionals De la primera detecció a 330 deteccions en 10 anys: naix l’astronomia d’ones gravitacionals. Descobriments: noves poblacions de forats negres estel·lars, mesura de la constant de Hubble, origen d’elements pesats via fusió d’estels de neutrons. Cap a milions de deteccions/any amb LISA i Einstein Telescope. Infraestructura i talent a la UIB Creixement del grup Gravity i l’IAC3, captació de talent internacional, sortides en dades i supercomputació. Burocràcia i auditories: la necessitat de polítiques universitàries que facilitin la recerca. Divulgació i impacte mediàtic Resums científics multilingües (català, castellà, gallec) i activitat divulgadora. Efecte Broncano: l’audiència propulsa l’interès social per la física. Vocació i trajectòria personal Professora-mentora (Catina Ramis) i una aristòcrata escocesa que li obre el món científic i cultural. Nostàlgia i arrel: «El Pi de Formentor» com a banda sonora d’exili científic. Consells finals Cuidar-se, ser feliç i triar per vocació; perseverar per assolir objectius. Ciència i societat Desinformació i política Alerta sobre la credibilitat atorgada a terraplanistes i antivacunes en detriment de la recerca rigorosa. Crítica a moviments polítics que silencien científics i retallen programes de transmissió de coneixement. Educació com a ascensor social L’educació és el vertader ascensor social, no la loteria. Reivindicació del valor dels docents de secundària i la formació humanística dins la ciència. Recerca en ones gravitacionals 10 anys d’una nova astronomia De 1 a 330 deteccions: d’«escoltar una cançó» a tenir una sinfonia de senyals de l’univers. Validació i repte a models d’evolució estel·lar; deteccions de masses «imprevistes». Xarxa global de detectors LIGO (Hanford, Livingston), Virgo (Pisa), expansió a l’Índia; al Japó, KAGRA sota terra i criogènic. Sensibilitats extremes: distorsions menors a una deu mil·lèsima del radi d’un protó. Interferòmetres com a «micròfons» còsmics: la multimensatgeria amb llum i ones gravitacionals és clau. Metodologia de col·laboracions «Injeccions a cegues» per provar protocols i evitar falsos positius. Cultura de rigor i disciplina en equips amb milers d’autors. Vida i vocació Orígens i mentors Professora Catina Ramis i una aristòcrata escocesa autodidacta encenen la curiositat per l’astronomia i el món. Reconeixements: entre d’altres, Premi Ramon Llull i trajectòria amb Max Planck. UIB i IAC3 Direcció de l’IAC3 i del grup Gravity, amb doctorands a Hanford i Livingston. Sortides professionals: acadèmia, banca, IA, tractament de dades. Divulgació i mitjans Resums de papers per a públic general, traduïts i accessibles. Participació en mitjans (TED, La Resistencia): normalitzar la ciència a l’imaginari popular. Docència i consell final Compaginar docència i recerca és exigent però enriquidor: el contacte amb el jovent manté viu l’esperit científic. Consell: tria allò que t’agrada, lluita-ho amb constància, cuida la salut i la felicitat.

  • Ells: pare, masculinitats i música de Dylan a Radiohead - episode art
    Perifèries Sonores
    1h

    Ells: pare, masculinitats i música de Dylan a Radiohead

    Resum del programa Context i to del dia • Emissió de Perifèries Sonores a Ona Mediterrània en un dia simbòlic per a la presentadora, que dedica el programa al seu pare. • Fil conductor: masculinitat, memòria familiar i música. El títol del dia (“Els”) juga amb la L i els “ell/s”. "El pare era molt sensible i la casa sempre era plena de vinils… però també era una persona complicada." Bloc 1 — Records del pare i cançons que el defineixen El pare, la música i les ambivalències • El pare com a figura clau: li transmet la passió per la música (tocadiscos, vinils), però amb un caràcter difícil i herències de frustracions. • Reflexió sobre masculinitat i dinàmiques familiars: de la violència psicològica a la necessitat de reparació i comunicació. • Idea central: “Les petites coses importen” — tant per fer bé com per fer mal. Cançons i referents • Kiko Veneno: entrada lleugera al programa amb el “viento de poniente” com a imatge d’airejar emocions. • Sinéad O’Connor — Nothing Compares 2 U: memòria compartida amb el pare; la cançó activa una reflexió sobre l’amor únic i la vulnerabilitat. "Nothing compares, nothing compares to you" • Bettye Swann — Little Things Mean a Lot: reforça el tema de les petites atencions com a eix de cura i dany. • Antonio Vega — Se dejaba llevar: enllaç amb addiccions i salut mental; el desig que els homes de la família haguessin pogut accedir abans a teràpia. "Ven, salgamos fuera. La noche. Queda espacio arriba… Queda también silencio entre nosotros." (Jaime Gil de Biedma) Bloc 2 — Conversa amb Mario Tornero: música i masculinitats Projecte i marc • Mario Tornero (convidat) presenta un projecte que va començar com a tallers i ara esdevé llibre sobre música, gènere i poder. • Tesi de fons: la masculinitat s’entén en relació amb la feminitat; els rols es defineixen per oposició. Història i gènere a la música popular • Inicis de la indústria (anys 20): el subjecte hegemònic no és l’home blanc, sinó dones negres del blues (algunes pobres i LGB). • Instruments i gènere: piano associat a dones; vents, corda i percussió als homes. L’ascens del rock and roll fa de la guitarra elèctrica un símbol masculí central. • Substitució i blanqueig: figures com Elvis Presley cristal·litzen el model d’home blanc, heterosexual, sexy i “sensible”. Influència paral·lela del cinema (James Dean) en l’arquetip de la sensibilitat masculina “acceptable”. Del pop al rock: la gravetat com a masculinització • Bob Dylan opera el pas del pop “lleuger” al rock “seriós”, amb missatge i transcendència. • Efecte col·lateral: de la cultura negra i femenina a un cànon de homes blancs cantant a la llibertat. • Lectura crítica de “Like a Rolling Stone”: narrativa misògina de la “perdedora” que vol accedir al món beat. Glam i indie: ruptura, cosmètica i contradiccions • Glam (Bowie, Mark Bolan, Rolling Stones, New York Dolls): travestisme com a provocació; ruptura estètica però sovint canvi superficial (lletra i estructures continuen). • Indie com a reacció al mainstream i a la crisi dels 80: noves performativitats masculines (Morrissey, Cobain, Thom Yorke) que qüestionen l’arrogància viril, però amb motors sovint narcisistes o victimistes. • The Smiths: potser la ruptura més radical amb la masculinitat normativa (estètica, portades, posada en escena), malgrat el narcisisme personal de Morrissey i el seu posterior gir dretà. Cas d’estudi — Radiohead • “Creep”: balada que es carrega de guitarres per esquivar el to percebut com “massa femení”; tensió entre fragilitat i rudesa sonora. • Amb Kid A, Radiohead “mata” la guitarra elèctrica i obre un camí que, simbòlicament, també qüestiona el codi masculí del rock. Tancament i pistes futures • Tema pendent: música urbana i noves masculinitats. • Canal de seguiment de Mario: Instagram “fruta_extrana” (Fruta Extraña) i podcast homònim — el llibre arribarà, però sense títol desvetllat.

  • DANA i desnonament, fam franquista, Llach i poesia - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    3h

    DANA i desnonament, fam franquista, Llach i poesia

    Resum general Programa matinal de Ona Mediterrània, Bon Dia i Bona Vida, amb un menú molt complet: repàs de premsa i temps, una editorial contundent sobre la guerra i la Unió Europea, connexió amb la Directa sobre la DANA al País Valencià (impacte de classe i contractació d’emergència), crida al Seminari Blanquerna 2025, una secció social sobre la sordesa lligada a l’actualitat d’un desnonament a Son Gotleu, un assaig radiofònic sobre la fam franquista i blocs culturals: especial Lluís Llach i una conversa poètica entre Miquel Costa i Llobera i Artur Rimbaud amb recitacions. Temes principals 1) Actualitat i portades • Desnonament imminent d’una mare amb tres fills a Son Gotleu; el sindicat d’habitatge demana suport ciutadà. • “Colonització mediàtica”: desembarca un nou diari espanyolista impulsat per PP i Vox. • Fracassa l’OPA del BBVA sobre Banc Sabadell (no arriba al 26%): lectura econòmica i política catalana diversa. • Obra Cultural Balear (OCB) demana al Consell canviar “Est Mallorca” per “Ruta de Llevant”. • Temps (Tomeu Mateu Canals): inestabilitat, tempestes i millora progressiva cap a diumenge. 2) Editorial: guerra, UE i coherència cívica • Reflexió crítica sobre la “flotilla”, el terrorisme (Hamas) i el paper d’Israel, els serveis d’intel·ligència i les “coincidències” polítiques. • Crida a la coherència: si es pot organitzar una flotilla i aturades, es pot bloquejar el Parlament Europeu per exigir una posició ferma a favor dels drets humans i de la pau. “Ens atrevim a fletar una partida de vaixells... i alhora no ens atrevim a bloquejar el Parlament Europeu?” “Els drets humans... o es defensen sense cap matís o no es defensen.” 3) Connexió Directa: DANA, un any després (País Valencià) • Reportatge 1 (viure després de la DANA): recuperació desigual per classe. Barris humils (ex. Parc Alcosa d’Alfafar, Raval de Gandia) encara devastats; ajudes lentes i d’accés complex. • Reportatge 2 (contractes d’emergència): més urgència que transparència. Contractes exprés afavoreixen grans constructores (ex. Pavassal, Acciona...); exemples com un circuit de motociclisme adjudicat com a emergència. 4) Seminari Blanquerna 2025 (40 anys) • Dies 1-2 de novembre, Can Picafort. Taules rodones: sindicalisme nacional i de classe; llengua i integració; estratègia sobiranista a les Illes; crisi d’habitatge; i “4 illes, un país” amb veus destacades (ex. Consell Insular de Menorca, Formentera, Eivissa). Inscripcions obertes. 5) Rebel i Consentida • Actualització desnonament de Son Gotleu: important dispositiu policial; context d’especulació per part de petits compradors coordinats. • Tema del dia: sordesa. - Pel·lícula: Sorda (Neus Ballús/Eva Libertad) — maternitat, identitats mixtes, experiències quotidianes d’una dona sorda. - Xarxes: NoemiProblema (reggaeton en llengua de signes; divulgació quotidiana en clau accessible). - Dades: a Espanya, ~1,23 M de persones amb discapacitat auditiva; ~27.300 usen llengua de signes (2,2%). OMS: fins a 700 M de persones al 2050 amb pèrdua auditiva discapacitant. - Propostes: nocions bàsiques de llengua de signes a serveis i ciutadania; visibilització i accessibilitat. 6) Noves i Parés: la fam de la postguerra • A partir de “La hambruna española” (Miguel Ángel del Arco, Crítica): 200.000 morts (1939-42) i +20.000 (1946) per fam i malalties, no només per la guerra: autarquia, repressió, corrupció, Auxilio Social, rebuig d’ajuda internacional. • Memòria personal: família a Alacant, bombardeig del mercat (1938) i impactes vitals. • Desmuntatge de mites: “conseqüències de guerra”, “aïllament”, “pertinaz sequía”. 7) Música amb Amor: especial Lluís Llach • Selecció i comentaris de cançons icòniques: “Itaca”, “Cal que neixin flors…”, “Laura”, “Un núvol blanc”, “Que tinguem sort”… • Poesia musicada (Sagarra, Pere Quart) i vigència política de peces contra la guerra. • Connexió local i cultural: invitació oberta a Llach a venir al Petit País (Felanitx). 8) Bon Dia Poesia: Costa i Llobera vs. Rimbaud • Diàleg entre tradició clàssica (Miquel Costa i Llobera) i modernitat subversiva (Artur Rimbaud) — nascuts el mateix any (1854). • Recitacions i versions: “Amor de Pàtria”, “Marina”, “Vall de Josefat”; “Alquímia del verb”, “El vaixell ebri”, “L’orgia parisenca” i “L’adolescent”. • Idea clau: la poesia com a lectura de la realitat més enllà del temps; correspondències entre tradició i ruptura. Apunts extra • Publicitat i comunitat: Revista L'Estel, Aigua 3 Globs, clínica dental Slow Dentistry. Crida a fer-se Sòcia/Soci per sostenir Ona Mediterrània. • Cultura popular: menció del retorn de La Gossa Sorda i concert benèfic a Palma.

  • Gené Manila: Galeria de Solituds, educació i escriptura - episode art
    El Crepuscle
    1h

    Gené Manila: Galeria de Solituds, educació i escriptura

    Panorama general Episodi del Crepuscle en Cent Estals dedicat a una conversa profunda amb Gabriel Gené Manila a propòsit de la seva novel·la Galeria de Solituds, tot repassant vida, vocació, educació, recerca i el seu mètode d’escriptura. També hi ha digressions culturals i polítiques que contextualitzen la seva mirada. "M’agrada que allò que escric soni bé en veu alta... El lector crea una veu que li conta la història." Trajectòria i context vital Arrels i postguerra: Creix a Algaida en una família de vençuts; la necessitat d’explicar allò viscut alimenta la vocació d’escriure. Magisteri i Antropologia de l’Educació: Mestre durant anys, doctorat sobre infants salvatges (cas Marcos) i catedràtic a la UIB; el 2023 rep la Medalla d’Or de les Illes Balears. Obra diversa i premiada: Novel·la, assaig i juvenil; col·laboracions musicals (Maria del Mar Bonet) i traduccions a múltiples llengües. Moments clau Educació en la postguerra: memoritza, disciplina i ascensor social possible, però també resistències de classe. Escola Normal: entre pobresa i fracàs redreçat, hi troba una vocació poderosa gràcies a mestres inspiradors. Música i escriptura Comença amb les Variacions Goldberg de Bach: música que desperta i ordena el pensament. Escriu amb música quan convé; durant “Anna Bat sobre Yesterday”, escolta versions de Yesterday com a motor rítmic. Vocació, oralitat i veu Escriu per donar testimoni d’una memòria silenciada. Defensa la literatura com a art oral: provar el text en veu alta per comprovar ritme i cadència. Educació: alliberament i control L’educació pot ser alliberadora i fer créixer humanament, però també reproduir esquemes de poder social. “Educació és sempre intervenció”: la clau és com s’intervé, sense adoctrinar, amb transparència del propi posicionament. Infants salvatges i recerca Tesi sobre el cas Marcos (Serra Morena): investigació pionera i artesanal entre Frankfurt i París. Comparació amb Truffaut: casos diferents però ecos sobre socialització, llenguatge i supervivència. Literatura infantil i juvenil Criteri d’or: si no t’emociona a tu, no el donis a un infant. Evitar llibres “per encàrrec” temàtic; buscar qualitat literària que interpel·li joves i adults. Perill de l’“autor-pedagog”: cal treure’s el mestre de dins per no fer moralina; la literatura emociona sense pretendre ensenyar. "Hem de mostrar la nostra lectura del món, i punt." El lector s’educa: ser lector és una construcció que comença molt aviat; exemple a “Han cremat el mar”. Procés creatiu i estil Les històries neixen de mirar el món: rostres anònims, notícies, vida urbana… Escriure és un joc seriós: ofici, rigor, mètode i sorpresa al lector. Tots els temes existeixen; l’originalitat és el filtre personal i una empremta irrepetible. Galeria de Solituds Matèria narrativa provinent de fets reals apareguts a la premsa, “pastats” amb la seva mirada. Reconeguible i alhora transformada literàriament: explora la percepció pública, mites i intimitats. Temes universals que fan pont amb lectors joves fins i tot sense referents locals complets. Mites, cites i influències Figures i ressons: Napoleó, sarsuela, la idea de l’escriptor com a “pedacer” que cus fragments culturals. Llorenç Villalonga: relació valuosa; misteri i ironia; la literatura no és per avorrir sinó per gaudir. Política, memòria i perplexitat Relat d’un mes a Berlín després de la caiguda del mur: desencís davant la corrupció del règim de l’Est. Rússia de Putin i la guerra d’Ucraïna: inintel·ligibilitat del present geopolític, paradoxes del capitalisme i la guerra. Llegendes i amor Llegenda local: l’aula dels “condesitos del comte Rossi”. L’amor com a virtualitat: sovint ens enamoram del que imaginem de l’altre, no tant de la realitat. Traduccions i editorials Tornada a Moll (els orígens editorials) amb Galeria de Solituds. Traduccions àmplies (juvenil, assaig, narrativa). Quan el traductor és excel·lent, “millora” el text captant-ne l’esperit. Taller d’escriptura: mètode i sorpresa Alterna planificació i descoberta; escriure és també ofici. Jugar amb expectatives: donar al lector el que no espera. Consell final i comiat Consell vital: llegir molta literatura per alliberar-se i descobrir les teves pròpies ales. Comiat amb Maria del Mar Bonet: bellesa, un punt de surrealisme i imatges memorables.

  • Transitant del 16/10/2025- Construcció en zones de risc, Falsa pau a Palestina. - episode art
    Transitant

    Transitant del 16/10/2025- Construcció en zones de risc, Falsa pau a Palestina.

    Transitant cap a un món millor! Programa d'anàlisi de la realitat per transitar amb propostes concretes cap a un món millor, més just, solidari i sostenible, que vol donar veu a persones i entitats que hi estan treballant. És important escoltar, conèixer el que es fa i el que es pot fer. Transita amb noltros i escolta'ns cada dijous d'11h a 12h a la 88.8FM. Amb Guillem Ramis i Margalida Rosselló.

  • Polvorí a Son Sant Joan, habitatge i cultura - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    3h

    Polvorí a Son Sant Joan, habitatge i cultura

    Resum executiu Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània desplega un magazín intens amb actualitat, cultura, política social i memòria històrica. Polvorí a Son Sant Joan: Som Mallorca rebutja el nou magatzem de míssils vora l’aeroport; debat de seguretat, transparència i model territorial. Habitatge i pobresa: El PSOE defensa aplicar la Llei d’Habitatge, reforçar escut social i recuperar polítiques per joves i famílies vulnerables; crítica a l’enduriment de la renda social garantida. Religió, educació i esport: L’historiador Pere Fullana (UIB) analitza la transformació de l’alumnat, el paper cultural de l’Església i el valor social de l’esport; recuperació de la memòria del futbol balear i la Gran Enciclopèdia de Mallorca. Cultura: Marina Duel presenta disc i interpreta “Incondicional”. Miquela Serra recomana poesia (Sebastià Alzamora), novel·la negra (Joan Pons Bover) i història (Els Norats, de Mateu Morro). Memòria històrica: Xisco Roger retrata Antoni Villalonga, aristòcrata lliberal i republicà que no va acotar el cap davant un cop d’estat (1874). Òptica decolonial: Jaume Sastre connecta l’actualitat militar (Cap Pinar, 12-O, comandància) amb l’estructura de poder estatal, mitjans i banca. Actualitat (dBalears i altres mitjans) Palestina: Milers es manifesten a Palma per la llibertat de Palestina; debat sobre criminalització de la immigració. Frontex i REB: Marga Prohens i presidents dels Consells demanen l’activació de Frontex a costes balears i un règim específic d’ajuts d’estat per a illes. IEB: L’IEB concedeix 826.000 € per a projecció exterior, creació artística i edició de llibres. Agenda cultural i social: “Treu la Llengua” a Esporles; seminari Blanquerna; manifestacions arreu del país; focus de sanitat animal a l’Alt Empordà. “Criminalitzar la immigració i parlar d’invasió a les Balears és pura xenofòbia.” — Delegat del Govern a les Illes Balears Entrevista | Pere Fullana (UIB) Educació i joventut L’UIB ha esdevingut més pragmàtica i oberta, alineada amb marcs europeus i estatals. Generació desconcertant per als adults: noves gestions del temps, comportaments i formació en “tallers” fora dels circuits clàssics (escoltisme, esport, educació no formal). Religió, cultura i societat Defensa el paper de l’Església com a referent cultural i geopolític, amb menys visibilitat però més profunditat. Batalles culturals contemporànies: multiplicitat d’expressions religioses i politització (judaïsme, islam), diversitat dins del cristianisme. Educació religiosa: cal formació reglada i de qualitat, i reconèixer drets de minories (classe d’islam) en marcs regularitzats i avaluables. Esport, cultura i identitat Reivindica l’esport com a equilibri cos-ment i espai de socialització i relat cultural. Projecte de 100 anys de la Federació de Futbol de les Illes Balears: documental, llibre institucional, exposició i recuperació de patrimoni futbolístic. Memòria i mitjans La Gran Enciclopèdia de Mallorca (digitalització pendent) com a gran transferència de coneixement local. Orígens i impacte inicial del Diari de Balears, clau en canvis polítics i culturals. Polvorí a Son Sant Joan | Som Mallorca Rebuig frontal a un magatzem de míssils i municions a la base militar adjacent a l’aeroport (35.000 kg d’explosius; adjudicat ~2 M€). Riscos per al trànsit civil i possible escalada (drones/avions de combat) a la zona més concorreguda de Mallorca. Crítica a la manca d’informació i consulta i a la imputació de despeses estatals a la balança balear. “És el lloc on es concentra més gent de tota Mallorca… usar-nos com a escuts humans gairebé.” Habitatge i pobresa | Sofia Alonso Bigler (PSOE) Informe d’APN: millora relativa des de 2014, però rendes molt baixes (644 €/mes) i accés a l’habitatge bloquejat. Propostes: aplicar la Llei d’Habitatge (zones tensionades, limitació de lloguers), recuperar bons de lloguer jove, frenar el lloguer vacacional, promoció d’habitatge social i escut social continuat. Crítica a l’enduriment de la renda social garantida (3 anys d’empadronament), que “posa pals a les rodes” i agreuja desigualtats. “Governar és estar al costat de les persones: drets socials, convivència i dignitat.” Cultura Marina Duel Presenta nou disc (11 cançons, gravat a Red Carpet) amb formació que substitueix bateria per percussió folklòrica. Defensa la lentitud i la qualitat del directe; girar fora de Mallorca, repte logístic. Interpreta “Incondicional”, cançó sobre el desamor i el creixement emocional. Llibres amb Miquela Serra Sebastià Alzamora, “Sal Agusta / Llengua materna” (Proa): memòria del franquisme i homenatge a cosidores de sabates. Joan Pons Bover, “Un incendi al paradís” (Gai Editor): novel·la negra a una Mallorca de corrupció i especulació. Mateu Morro, “Els Norats (1936–1949)” (Illa Edicions): pare i fill antifeixistes amagats 13 anys a la Serra; clàssic històric. Curiositats de la Història | Xisco Roger Perfil d’Antoni Villalonga (s. XIX): aristòcrata lliberal, maçó, republicà i autonomista que, el 1874, al Congrés, proclamà: “Som diputat de la nació i no em moc d’aquí fins que la nació m’ho mani.” Impulsor del cementeri laic i del vot per abolir l’esclavitud a Puerto Rico; suport al moviment obrer i escola per a obrers. Possibles inspiracions literàries: Don Toni de Bearn (Llorenç Villalonga) i personatges de Blasco Ibáñez. Òptica decolonial | Jaume Sastre Visualització militar: polvorí a Son Sant Joan; ampliació de Cap Pinar (145 ha); actes del 12-O a la Plaça Major; discurs del comandant general. Crítica a l’estructura de poder: delegació del Govern, cúpules policials i judicials i presidència de l’autoritat portuària com a nucli “foraster”. Seguiment del conflicte bancari: intent d’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell i resistència accionarial. “Que ningú espanyol se senti ‘forastero’… Implicant-se i abraçant les tradicions.” — citant el comandant general, i subratllant la tensió entre retòrica i pràctica lingüística. Comunitat Ona Mediterrània Convocada l’assemblea general d’Ona Mediterrània Mitjans Mallorquins (25/10, Can Alcover). Ecosistema: Ona Mediterrània, Diari de Balears, Vida.cat, Revista L’Estel, ploma.cat. Crida a fer-se Soci/Sòcia.

  • Resistència en cançons: Palestina, Àfrica i 16 shots - episode art
    El Crepuscle
    1h

    Resistència en cançons: Palestina, Àfrica i 16 shots

    Visió general Episodi musical i de paraula parlada amb una curadoria de cançons de protesta multilingüe. El fil conductor és la solidaritat amb Palestina, l’unitat africana i la crítica social (medis, violència policial), entre cortinetes i comiats recurrents de locutor/a ("Bona nit", "Fins demà!"). El to oscil·la entre la denúncia i l’esperança, amb passatges en castellà, anglès, àrab, persa, i tocs mediterranis. "Palestina, vencerás" • "Can't you hear the urgent call of Palestine?" • "16 shots... fuck 12" Temes principals Solidaritat amb Palestina • Bloc central amb cançons i poemes que dibuixen una resistència obstinada i una crida global a l’acció. • Imatges com "flor porfiada" i el leitmotiv "Palestina, vencerás" marquen el to d’esperança i perseverança. • En anglès, la crida es concreta amb: > "Can't you hear the urgent call of Palestine?" Unitat africana i orgull continental • Obertura viatgera (Nigèria/Abuja, Sudan, Camerun) que reclama pau al Sudan i unitat africana. • Ritmes celebratoris i referències populars (futbol al Camerun) que projecten identitat i comunitat. Crítica social i violència policial • Rap de denúncia sobre mitjans, valors humans i desigualtat: interpel·lació a recuperar equitat i humanitat. • Trams potents contra la brutalitat policial: el mantra "16 shots" i el crit de protesta > "1, 2, ... 11, fuck 12". Bloc persa/mediterrani i cants àrabs • Passatges en persa de to íntim (amor, nostàlgia, nit) que aporten contrast emocional. • Cants en àrab d’aferrament a la terra i determinació de no marxar, amb energia col·lectiva. Cortinetes i to del programa • Repeticions de "Bona nit" i "Fins demà!" funcionen com marques d’identitat sonora i transicions entre peces. • L’episodi manté un pols coral i internacionalista, entre l’himne, la poesia i el hip-hop. Idees clau • Palestina com a eix: resistència, memòria i invocació a la unitat internacional. • Àfrica: pau al Sudan, orgull nigerià/camerunès, ritme i comunitat. • Denúncia: manipulació mediàtica, crisi de valors, violència policial. • Multilingüisme i cross-cultural: ponts emocionals i polítics a través de la música.

  • L’Illa Sense Calma - Pere Andreo del 15/10/2025 - episode art
    L’Illa Sense Calma
    59'

    L’Illa Sense Calma - Pere Andreo del 15/10/2025

    L’illa sense calma és un programa setmanal d’Ona Mediterrània dirigit per l'escriptora mallorquina Roser Amills. Pastis de cultura per flipar sense drogues. Una hora d'irreverència sonora mallorquina, veus marginals amplificades i molta vida neuronal. Aquí la cultura es mira amb amor, i per això es qüestiona. Fer debat i disseccionar què funciona i què no, sense por ni vergonya, ens farà créixer. Cada setmana convidam als oïents, als creadors i activistes culturals, tots sense pèls a la llengua, i comentam maleses i males herbes amb humor. Sobretot, volem sentir la veu de la gent del carrer. La cultura que es fa a Mallorca no és patrimoni d’uns quants, sinó de tota la població. Quina cultura vols? Què trobes a faltar? Què sobra? A L’illa sense calma ens agrada dubtar del que donen per fet i del que ens volen vendre, repensar-ho tot i riure junts. Sobretot, de noltros mateixos. També penses que renegar és més saludable que el silenci còmplice? Vine a sabotejar la solemnitat amb noltros, ressuscitem les ganes de pensar i gaudir la cultura que mereixem. !!! Convidam tothom a participar: envia un àudio d'uns 30 segons al whatsapp del contestador simptomàtic 699395960. Apreciam les propostes clandestines i les intervencions imprevisibles, les persones que pensin, remuguin i vulguin sacsejar la vida cultural convencional amb les seves idees i utopies. Els teus comentaris, renecs i preguntes s’emetran sense filtres.

  • Ruta 66 del 15/10/2025 - episode art
    Ruta 66

    Ruta 66 del 15/10/2025

    Ona Mediterrània és una ràdio lliure i associativa de Mallorca. Sintonitza'ns al 88.8 FM, i també a onamediterrania.cat

  • Palestina, notícies balears i llibres d’exili - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    2h 44min

    Palestina, notícies balears i llibres d’exili

    Context i format especial Edició especial de vaga de Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània en solidaritat amb el poble de Palestina i en rebuig de la violència. El programa redueix el tram informatiu i manté a partir de les 10 h les seccions de llibres i focus internacional, amb molta música entre blocs. Repassa informatiu (1a franja) Titulars principals de Diari de Balears, VilaWeb i agenda cultural • Educació i llengua: proves diagnòstiques del Govern de les Illes Balears indiquen que els alumnes dominen més el castellà i l’anglès que el català (52% vs 46% en català). • Llibre i memòria política: presentació d’“El mallorquinisme polític 1936-2024” al nou local La Col·lectiva de Palma. • Cultura i joves: el concurs literari Amic-Ficcions arrenca la 18a edició amb més de 400 inscrits. • Defensa i territori: polèmica per un magatzem de míssils a Sant Joan; Som Mallorca acusa PSOE i SUMAR d’anar contra l’interès ciutadà. • Funció pública: el Govern encara no ha abonat l’increment salarial del 2,9% congelat a la concertada durant la pandèmia. • Universitat i vaga: denúncia de pressions a alumnes de la UIB perquè no facin vaga. • Cultura: s’obre la 16a Colònia Palma Muntanya Film Fest; el Teatre Principal inaugura la 40a temporada d’òpera amb Tosca de Puccini. • Música: La Gossa Sorda anuncia tres concerts de retorn: 25/04 Picassent, 02/05 Palma, i Cunit al Baix Penedès. Repassa informatiu (2a franja) Actualització de VilaWeb, premsa local i estat de la vaga • Vaga per Palestina: incidències a Zona Franca, Rodalia, AP-7 i Ronda del Litoral (VilaWeb, minut a minut). • Reconstrucció de Gaza: l’ONU calcula 70.000 milions de dòlars per a la reconstrucció. • Mallorca Daily Bulletin: “No vull bombes a prop de Can Eva” (oposició veïnal al dipòsit de míssils); el Batle/Batlessa de Palma anuncia prohibició total del lloguer turístic i dels party boats; 12 detinguts i 30.000 productes falsificats en operació a Mallorca. • Diari de Mallorca i Última Hora: primers trasllats de menors migrants des de Canàries; debat sobre ecotaxa; conflictes verbals al Plenari; “Guerra contra el lloguer turístic, party boats i albergs de Palma”. • Opinió (dBalears): Miquel Ripoll (“El temps perdut”); Josep Melià Ques (“El segon cable”); Joan Vicenç Lillo (“Alemanya i Israel, les germanades en el genocidi”); Lila Tomàs (“L’imprescindible canvi de model, senyora Prohens”); Rafael Borràs (“Va com va”). “És el moment d’afegir-se a la vaga. Tornem a les 9 en punt.” Llibres amb Marisa Cerdó: experiències d’exili Dues memòries colpidores: Germanet i Solito • Germanet (Amets Arzallus Antia, Blackie Books): relat oral de l’Ibrahima, que parteix de Guinea-Conakry i arriba a Irún després d’anys de travessa per l’Àfrica (fins a Líbia) i pas en zodiac cap a Europa. Temes: responsabilitat precoç, neguit i culpabilitat, estat fallit a Líbia, violència i màfies d’embarcament. • Solito (Javier Zamora, Periscopi): l’autor, amb 9 anys, fa la ruta d’El Salvador fins als EUA, sol, amb xarxes de coyotes. Temes: solitud, por i enyorança; escriptura més literària i introspectiva. • Diferències d’estil: “Germanet” conserva la vivesa oral i la immediatesa; “Solito” desplega un to literari i reflexiu que processa el trauma a posteriori. • Frase clau de “Solito”: “Espero que no vos sentiu culpables, perquè jo ja fa temps que vos vaig perdonar.” • Lectura recomanada per entendre les causes de la migració, més enllà de tòpics i demagògies, i per mirar els menors no acompanyats amb context humà i social. • Consell de lectura: començar per “Germanet” (més breu i directe) i seguir amb “Solito” (més extens i aprofundit). Focus internacional amb Joan Manuel López Nadal: Pla Trump i Palestina Alto el foc, límits i deures pendents • Alto el foc anunciat a Sharm el-Sheikh sense presència d’Israel ni de Hamas a la foto; paper menor de l’Autoritat Nacional Palestina. Hi ha alliberament d’ostatges israelians i de presos palestins, però persisteixen vulneracions (morts recents a Gaza malgrat l’alto el foc). • Gaza i Cisjordània: cal mirar les dues realitats; a Gaza, devastació; a Cisjordània, continua la colonització il·legal i l’expulsió de palestins. Reclam de l’alliberament de Marwan Barghouti per facilitar una sortida política. • Europa i món àrab: excés de servilisme envers Trump; excepció destacada, Erdogan rebutjant la presència de Netanyahu per la seva situació davant el Tribunal Penal Internacional. • Pau justa: no n’hi ha prou amb un “pla”; cal reconeixement equitatiu de drets, vies reals cap a dos estats i garanties internacionals efectives. Societat civil i unitat de mobilització • Suport a la vaga i mobilitzacions com a forma de pressió democràtica. Crida a unificar convocatòries a Palma (Plaça de l’Olivar 19 h – CCOO/UGT; Plaça d’Espanya 18.30 h – altres col·lectius) per fer més efectiva la veu per la pau i la justícia. Altres apunts culturals i d’actualitat • Prohibició del lloguer turístic a Palma (extensió a totes les modalitats), mesura central de l’agenda municipal. • Operació anti-falsificacions: 12 detinguts i 30.000 productes confiscats a Mallorca. • Crisi dels quioscos: dificultat creixent per trobar premsa en paper a la ciutat. • Agenda cultural: Tosca al Teatre Principal; Colònia Palma Muntanya Film Fest; retorn de La Gossa Sorda. Idees clau • La pau no és un espectacle: un alto el foc és un inici, no un final. • L’exili té rostre i veu: “Germanet” i “Solito” mostren el cost humà de les fronteres. • Palma i les Illes: debats sobre lloguer turístic, defensa, educació i llengua marquen l’actualitat.