Tots els episodis · 2025

2128 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

409-432 de 2128
  • Universitats privades, Nobels i Rússia cultural - episode art
    El Crepuscle
    1h

    Universitats privades, Nobels i Rússia cultural

    Panorama general de l’episodi "Rússia: tot confluïx en Rússia" — broma recurrent que acaba connectant amb la secció cultural final Episodi amb tres eixos principals: Debat profund sobre universitats privades vs públiques i el nou decret estatal que regula la creació d’Universitats Ciència en primer pla: Nobels de Química (materials MOF) i Economia (innovació i creixement) Cultura amb accent rus: Mussorgsky, Xostakóvitx, agenda de concerts i teatre Universitats: decret, impacte i dilemes Nou decret per crear universitats Objectiu: garantir qualitat en docència i recerca, i evitar centres purament expenedors de títols Requisits clau: • En 5 anys, mínim 4.500 alumnes • En 3 anys, 10% de places d’allotjament per estudiants • Oferta mínima: 10 graus, 6 màsters i 3 doctorats (en 5-6 anys) • Es permet que fons d’inversió/empreses creïn universitats • Les universitats en línia tindran regulació específica com a centres d’“especial característica” Governança: equip rectoral amb perfil acadèmic obligatori "Si no compleixen… hauran de tancar, ja està" — sobre el risc-empresa d’aquests projectes Online, llengües i marc autonòmic En línia: condicions diferenciades per assegurar qualitat Exemple basc: si la universitat ja està creada, ofereix 50% en llengua oficial i té finançament autonòmic, menys traves administratives Impacte a Mallorca i sospita immobiliària Projectes en marxa: CEU San Pablo (àrea del “Riscal”) amb biosanitari (Medicina, Infermeria, Fisioteràpia, Psicologia) i residències integrades; ADEMA amb Palma (biosanitari) i Inca (tecnològic) Allotjament: pressió afegida al mercat de lloguer; opcions de reconvertir hotels en residències Mobilitat: possible demanda de transport públic específic (bus/metro) cap als nous campus "A Mallorca tot el negoci acaba sent immobiliari, sempre" Qualitat, pràctiques i mercat laboral Medicina/Infermeria: pràctiques probablement a clíniques privades (p. ex. Quirón) davant la capacitat limitada de l’hospital universitari públic Risc de heterogeneïtat de qualitat: sanitat pública/privada podria mirar “molt prim” l’origen universitari Professorat: possible doble vinculació pública/privada, pendent de regulació Efectes sobre l’UIB i perfils d’estudiants L’UIB dependrà del pressupost públic, no tant de la competència Segmentació social: qui pot pagar tendeix a privada; qui no, a pública — sense que això impliqui necessàriament pitjor qualitat a la pública Online com a opció per estalviar manutenció a canvi de més matrícula Europa i context estatal S’al·ludeix a Bolonya, però el gran canvi ha estat sobretot en reconeixement de titulacions Boom de privades a Madrid, La Rioja, Andalusia; marcs legals favorables amb governs diversos Viabilitat i escenaris Dubtes sobre demanda internacional real (p. ex. gent de Frankfurt venint a estudiar a Mallorca) Hipòtesi: en 3-4 anys podrien aparèixer milers d’estudiants nous, amb fort impacte en habitatge Compromís del programa: fer seguiment d’aquí 3-4 anys Ciència: Nobels 2024 Nobel de Química: estructures metallo-orgàniques (MOFs) Guardonats: Omar Yaghi, Susumu Kitagawa, Richard Robson Què són els MOFs? Cristalls híbrids (metall + cadenes orgàniques) amb una xarxa porosa dissenyable Aplicacions clau: • Captura d’aigua de l’aire (fins i tot en ambients àrids) • Captura i emmagatzematge de CO₂ • Disseny de materials funcionals orientats a problemes ambientals Nobel d’Economia: innovació i creixement Guardonats: Joel Mokyr, Philippe Aghion, Peter Howitt Idees centrals: • La innovació impulsa el creixement (i la “destrucció creativa” renova sectors) • Cal entendre el perquè de les innovacions per millorar i encadenar nous avenços Debat a l’estudi: fins a quin punt necessitat/perspectives de negoci generen la innovació (revolució industrial, transició neolítica), i viceversa • Exemples: màquina de vapor (ús quan “va fer falta”), Ada Lovelace (idees aplicades quan hi ha utilitat/mercat), Oppenheimer (motivacions no només econòmiques) Cultura: Rússia al centre del programa Clàssica: Mussorgsky i una pianista a seguir Obra: “Quadres d’una exposició” (versió original per piano) Interpreta: Anna Fedorova (Kíiv), amb el duo “Oyster” (amb Nicolás Suárez, contrabaix de l’Concertgebouworkest) Agenda: • 9 de març: Txaikovski (Concert per a piano) a l’Auditorium (Palma) • 10 de març: Manacor (doblen programa) • Festival de Tardor del Port de Sóller: referent consolidat • Trios Torini (Schubert i Mendelssohn) — pròxims caps de setmana Teatre 40 anys d’Iguana Teatre — reposició de “Twist in Txékhov” al Teatre del Mar (Palma) Xostakóvitx, cinema i política Marxa fúnebre de la banda sonora d’“El Gran Ciutadà” (1939), film-propaganda sobre Serguei Kírov (rival d’Stalin assassinat), utilitzat per justificar purgues Record del Festival de Pollença i de l’Orquestra Simfònica de Tenerife amb Xostakóvitx Tancament musical i avisos Cloenda amb Emerson, Lake & Palmer i la seva versió de “Pictures at an Exhibition” Avís: Vaga general en solidaritat amb Palestina — demà no hi haurà programa Proper convidat: l’escriptor Gabriel Genena

  • Llompart 100 anys, Rondalles a Inca i Teatre de Bunyola - episode art
    Cotiledonia
    1h

    Llompart 100 anys, Rondalles a Inca i Teatre de Bunyola

    Resum de l’episodi Programa: Cotilònia (Ona Mediterrània). Conduït per Xisco Roger. Episodi amb tres blocs principals i agenda cultural. Temes principals • Centenari de Josep Maria Llompart: inicis poètics, influències i trajectòria primerenca, amb el professor Joan Mas Vives. • Fira Màgica de les Rondalles (Inca): objectius, activitats i patrimoni, amb Susana Moll (Institució Francesc de Borja Moll / Editorial Moll). • Teatre de Bunyola: memòries i orígens del grup, amb Miquel Morro i el seu llibre “El teatre i jo”. "Era un senyor en tota l'expressió de la paraula... un gran promotor cultural." — Joan Mas Vives sobre Josep Maria Llompart 1) Centenari de Josep Maria Llompart: inicis i influències (amb Joan Mas Vives) Context i pregunta clau • Com un jove d’ascendència militar i castellanoparlant arriba a ésser figura central de la poesia catalana de la postguerra. Xarxa de mestres i complicitats • Nuclis i mentors: Camp Moll, Acadèmia de la Història de Mallorca (pare Ballester), Bernat Vidal, Manuel Sanchis Guarner, Cèlia Viñas. • Mirada cap a la Generació del 27 i Rosselló-Porcel. • Generació dels 50 (Mallorca): - “Fan pinya, fan grup, fan generació” per renovar la poesia i oposar-se al model de l’Escola Mallorquina. Debut i llibres • Debut imprès (1951): 4 poemes a l’antologia “Poetes insulars de postguerra” (ed. Sanchis Guarner). • Primer llibre (1961): Poemes de Mondragó — impacte en el context de postguerra; reedició el 1971 en plena efervescència poètica. "Una cultura clandestina però així mateix potent." — Sobre els anys 50 a Mallorca 2) Fira Màgica de les Rondalles (Inca): cultura viva i participativa (amb Susana Moll) Objectius • Gaudi familiar i difusió de les rondalles mallorquines com a tresor literari i recurs didàctic. • Reforç del seu estatus com a Patrimoni Cultural Immaterial. Activitats destacades (Plaça Mallorca, dissabte i diumenge) • Teatre i contacontes: Joan de la Gerra, teatre de centinets. • Música: Rondalla encadenada (dones que canten i conten; Cecília Jiménez). • Tallers: rap de rondalla, dibuix, papiroflexia, punts de llibre, carpa de colorejar. • Pintacares per als més petits. • Joc estrella: trencaclosques gegant de 25 cubs i 6 motius il·lustrats. • Parades: llibreries temàtiques i artesania (oficis populars). Memòria i símbols • Figures monumentals: rei en Jaume a cavall i personatges com Joanet de sa Gerra i la Flor romanial. • Universalitat de les rondalles: motifs comuns arreu del món, adaptats al medi (llops/onços, bruixes, follets), classificació folklòrica internacional. "L’objectiu principal és que la gent s’ho passi bé... i entri en contacte amb les nostres rondalles." 3) “El teatre i jo”: inicis del Teatre de Bunyola (amb Miquel Morro) Orígens i context (anys 60) • Neix dins la Unió d’Excursionistes de Bunyola sota tutela eclesial (1966). • Primeres peces de teatre popular mallorquí (p. ex. Els Reis). Direcció i escena • Miquel Morro dirigeix des de 1968 (fins 1976). • Identitat artística: més actor que director; paper aglutinador del grup. Referents i muntatges • Molière com a eix (autor “de poble” que “se’n fot del poder”). • “El metge garrotades”: adaptacions, escenes recuperades, èxits de públic. • Anècdotes: personatge inspirat en el rector local; exigència de Joan Mas amb maquillatge. Esdeveniment clau • Retaule del flautista amb música en directe (Miquel Brunet, Pat Serra, Toni Font): - Fins a 1.500 persones al pati escolar; preludi musical sobre temes de Carles Berga. "Molière és un autor de poble i que escriu per poble." 4) Notes i altres moments Benvinguda i notícia • Anunci del Nobel de Literatura a un escriptor hongarès (vincle amb Premi Formentor l’any anterior). Homenatge musical • Record a Diane Keaton: música d’El Padrí (Nino Rota) i referència a Annie Hall. 5) Agenda Llompart: itinerari i cicle • Itinerari guiat “Josep Maria Llompart a la Serra de Tramuntana” (Fundació Mallorca Literària; guia: Joan Carles Palos; sortida en bus, requisits de material, inscripció econòmica). • Cicle UIB de conferències sobre Llompart: relacions literàries, figura del pare a la poesia, traduccions i edicions portugueseses. Agenda cultural de la setmana • Presentacions de llibres (naturalesa, memòria històrica, fotografia, poesia, narrativa), lectures poètiques, presentacions editorials, actes a Can Alcover, Es Baluard, biblioteques i llibreries de Mallorca. Convidats • Joan Mas Vives (professor UIB, històric de la literatura catalana; jubilat) • Susana Moll (Institució Francesc de Borja Moll / Editorial Moll) • Miquel Morro (actor i director; autor de “El teatre i jo”)

  • Gaza, residus d’Eivissa i repte demogràfic - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    3h

    Gaza, residus d’Eivissa i repte demogràfic

    Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània Dimarts 14 d’octubre de 2025. Programa matinal de Bon Dia i Bona Vida des d’Ona Mediterrània amb un menú complet: titulars d’actualitat, entrevistes, i anàlisi internacional i local. Punts clau de l’episodi Actualitat: repàs a dBalears i VilaWeb; alertes de meteorolgia i titulars internacionals. Entrevista amb Pere Estelrich: matemàtiques, música i periodisme; orígens, Orquestra Simfònica i el valor del paper. Anàlisi amb Joan Mir: pla de Trump a Gaza, intercanvi de captius, rol de Qatar; política a França (pensions, deute) i impacte a l’OTAN/UE. Polèmica residus d’Eivissa: Més per Mallorca denuncia la importació per incinerar a Mallorca; impacte ambiental, mobilitat i legalitat. Pere Jota: humor mallorquí, identitat, xarxes i dificultats per programar en català. Antonia Sales (Consell de la Joventut IB): habitatge (136% del sou per lloguer), sous baixos, cohesió i llengua catalana com a eix. Taula d’anàlisi: solidaritat amb Palestina i denúncia del boc expiatori de la immigració. Focus sobiranista: ANC internacionalitza el cas català a l’ONU (EPU), amnistia i CatalanGate. Debat de política general: contradiccions del Govern de les Illes Balears (Marga Prohens) sobre creixement poblacional, model econòmic i decreixement turístic. Titulars i El Temps dBalears i VilaWeb • Gaza: Trump decreta la “pau” i intercanvi de captius; crítica al concepte d’“alto el foc” sense garanties ni governança estable. • Palma: polèmica per un possible magatzem de bombes i míssils a l’aeroport; retorn de les tres solidàries mallorquines de la flotilla. • Economia: Setmana Europea de Regions i Ciutats; el PSI-PSOE mira a 2027. • Cultura i societat: bons de producte local; cicles d’orgue; Setmana del Pa; nou canal en català de RTVE (de moment només a Catalunya). “El diari de Balears era un miracle diari i un producte molt bo.” El temps • Avís taronja: inestabilitat i tempestes fortes; millora progressiva a partir de demà. Entrevista – Pere Estelrich: matemàtiques, música i periodisme Vides que conflueixen • Matemàtiques i música: de Pitàgores a Einstein; connexions entre ciència i harmonia. • Docència: felicitat a l’aula, però crítica a la burocratització actual. • Cultura: impuls a l’Orquestra Simfònica dels Illes Balears i divulgació radiofònica (“El crepuscle encén estels”). • Premsa i llengua: defensa del paper i de la llengua catalana com a cohesió social. “Som bilingüe, però no anglès-castellà; castellà i català.” Anàlisi amb Joan Mir – Gaza, Trump i França Orient Pròxim • Pla de Trump: més treva que pau; dependència de Qatar, Egipte i Turquia; interrogants sobre governança a Gaza i Cisjordània. • Cost humà: xifres de 70.000 a 100.000 morts entre violència i manca d’atenció sanitària. Trump i agenda global • Lideratge erràtic però marcador d’agenda; pressions a l’OTAN; debat sobre bases i estratègia al Mediterrani (Estrat de Gibraltar). França • Bloqueig polític, debat pensions (62 vs 64), endeutament >100% PIB; dificultats estructurals per construir majories. Polèmica – Residus d’Eivissa a Mallorca (Més per Mallorca) • Catalina Inés Perelló denuncia un “despropòsit mediambiental i polític” d’importar residus d’Eivissa per incinerar a Mallorca. • Legalitat: cau el decret llei que havia de donar cobertura al “pla pilot” i a la subvenció de 50 M€; buidatge legal. • Impactes: més incineració, emissions, congestió (una vintena de camions diaris per la carretera de Sóller) i risc per la salut. • Alternatives: transparència d’expedients, informes tècnics i pressió social. “No és una qüestió de solidaritat; és mala gestió i perjudica Mallorca.” Entrevista – Pere Jota: humor, identitat i escenari • Monòleg: “Estic de molt mal humor”, actuació al Centre Català de Luxemburg; teatre amateur i direcció. • Xarxes: proximitat i constància; humor com a teràpia. • Identitat: riure’ns de nosaltres amb mesura; alerta contra reproduir caricatures externes. • Mercat: dificultats per programar monologuistes en català a Mallorca; crida a mitjans públics i programadors. Entrevista – Antonia Sales (Consell de la Joventut IB) Emergència juvenil • Habitatge: un jove ha de destinar 136% del sou al lloguer; taxa d’emancipació 15,2%; risc de pobresa 15,7%. • Feina: sous mitjans de 1.172 €, estacionalitat i poca diversificació; futur sense horitzó si no hi ha canvis. • Cohesió: la llengua catalana com a eix; educació com a palanca; limitar el creixement il·limitat per sostenibilitat. “La llengua ha de cohesionar: braços oberts a qui vol fer pinya.” Taula d’anàlisi – Palestina i immigració • Solidaritat: mobilitzacions massives a Mallorca per aturar el genocidi i donar suport a la flotilla. • Crítica institucional: institucions per sota de la moral ciutadana davant les vulneracions de drets humans. • Immigració: denúncia del boc expiatori; la immigració és conseqüència, no causa dels mals socials (habitatge, serveis i salaris). Focus sobiranista – ANC a l’ONU i EPU • Internacionalització: l’Assemblea Nacional Catalana intervé a Ginebra i Varsòvia (Consell de Drets Humans i OSCE) per denunciar: - Negació del dret d’autodeterminació (art. 1 PIDCP). - Repressió de l’1-O, amnistia aplicada discriminatòriament (policies vs activistes) i ús indegut de lleis antiterroristes. - CatalanGate i manca d’independència judicial. • Peticions: aplicació imparcial de l’amnistia, investigació de violència policial, fi de l’abús antiterrorista i compliment de resolucions internacionals. “El procés continua: cal diplomàcia i estructures d’Estat.” Política balear – Debat de política general i repte demogràfic • Contradiccions del Govern de les Illes Balears (Marga Prohens): discurs sobre “desafiament demogràfic” vs expansió turística i reactivació de la construcció. • Crescuda prevista: +230.000 a 330.000 residents en 10-15 anys si no canvia el model econòmic. • Col·lapse: saturació de carreteres, serveis públics, habitatge i medi ambient; crítica a l’“efecte crida”. • Propostes: - Reorientar cap al decreixement turístic (fites ~13 M de visitants) i diversificació. - Impulsar impost turístic i mesures contra externalitats. - Exigir finançament just (dèficit fiscal >6.300 M€) al Parlament de les Illes Balears i a Madrid.

  • Espiritualitat i ciència: emocions, cervell i Bach - episode art
    El Crepuscle
    1h

    Espiritualitat i ciència: emocions, cervell i Bach

    Resum general El programa aborda la espiritualitat des d’un angle psicològic i científic, diferenciant-la de la religió i proposant-la com una emoció positiva amb possibles correlats neurològics. Es recorre la història de com la ciència ha tractat (i sovint ignorat) aquest tema, es presenten evidències i hipòtesis (George Vaillant, sistema límbic, epilèpsia del lòbul temporal) i es destaquen diferències individuals (aferrament, psicopatia) i pràctiques (mindfulness, budisme) que poden modular l’experiència espiritual. La segona part és musical, amb seleccions de Bach com a proposta vivencial d’“espiritualitat sonora”. "Existeix l'espiritualitat? O és una menjada de coco?" Temes principals Distinció espiritualitat vs religió: es pot ser espiritual sense professar cap religió. Marc científic: la ciència ha prioritzat allò tangible (por, aprenentatge) i ha deixat la espiritualitat a un segon/tercer pla. Hipòtesi central: l’espiritualitat com a emoció positiva amb base al sistema límbic. Diferències individuals: l’aferrament i trets com la psicopatia poden afectar la disposició a l’experiència espiritual. Transcendència: sensació clau de l’espiritualitat; associada a benestar i longevitat (Estudi d’Harvard, George Vaillant). Neurobases: correlats possibles (amígdala, límbic); casos d’epilèpsia del lòbul temporal vinculats a “il·luminacions” (p. ex. hipòtesis sobre Sant Pau, Santa Teresa, Dostoievski). Pràctica i cultura: religió, mindfulness, budisme com a camins per “sintonitzar” el món interior. Experiències fenomenològiques: música (Bach), esglésies, espais simbòlics com a detonants de l’estat espiritual. Context i desenvolupament científic De la religió a la ciència • Històricament les religions han explicat el món; la ciència s’imposa per la seva tangibilitat i replicabilitat. • Les ciències socials intenten l’empirisme (psicologia de l’aprenentatge amb rates, condicions controlades), però emocions com la por entren abans a “primera divisió” que no pas la felicitat o l’espiritualitat. Emocions a la ciència • La por és model sistemàtic: hormones (cortisol, adrenalina), amígdala, circuits limbo-corticals. • L’espiritualitat no té el mateix estatus per manca d’operacionalització, però guanya terreny si es conceptualitza com a emoció. "La ciència no s'ha dedicat a les emocions positives" Hipòtesi: espiritualitat com a emoció de transcendència Característiques • Estat intern de benestar i sentit que pot incloure transcendència (anar més enllà del jo immediat). • Es pot desencadenar per estímuls estètics/rituals (p. ex. escoltar Bach a les fosques) o per espais simbòlics (esglésies, cementeris, paisatges). Diferències individuals i desenvolupament • Persones amb aferrament insegur (perfil “sense interior”) podrien mostrar menor disposició a l’espiritualitat. • Psicopatia hipotèticament associada a baixa espiritualitat (hipòtesi prudencial). Evidències i referents George Vaillant i l’Estudi d’Adults de Harvard • Seguiment longitudinal de dècades: els factors que més prediuen salut, felicitat i longevitat són les relacions humanes i la transcendència. • Vaillant defensa incorporar les emocions positives i situa la transcendència com a procés amb correlats neurològics límbics. "La transcendència pot tenir un correlat al sistema límbic" Neurologia i mística • Analogia històrica: com la sífilis va mostrar bases físiques de trastorns mentals, la transcendència podria tenir bases neuronals. • Epilèpsia del lòbul temporal: alguns casos cursen amb experiències d’il·luminació. S’ha especulat sobre figures com Sant Pau, Santa Teresa o Dostoievski com a possibles exemples (hipòtesis, no proves). Conclusions L’espiritualitat es pot entendre operativament com una emoció positiva de transcendència amb correlats cerebrals. La ciència comença a integrar-la, tot i la seva complexitat i l’herència cultural/religiosa. Les relacions i el món interior (cultivat amb pràctiques com mindfulness, pregària o art) poden promoure benestar i longevitat. Segona part: música de Bach Proposta vivencial • Escolta de cantates de Bach com a experiència espiritual: “clucar els ulls”, llum tènue, deixar-se portar. • Tancament amb anuncis i comiat de l’emissora.

  • #115 - Les Indòmites - A la plaça del Pueblo Español del 13/10/2025 - episode art
    Les Indòmites
    1h

    #115 - Les Indòmites - A la plaça del Pueblo Español del 13/10/2025

    Resum general Programa eclèctic amb humor, cultura i tecnologia. Els punts forts són: Entrevista a Sara González Arjona sobre el festival multidisciplinari Lens al Poble Espanyol de Palma Premis “AI‑Darwin 2025”: fiascos recents d’IA en grans marques Moixes d’avui: perfil d’Aspàsia de Milet i relectura feminista de la seva figura Dies internacionals del dia, música variada i notícies insòlites Festival Lens (convidada: Sara González Arjona) "Lens és pràcticament un manifest de posar totes les arts a la mateixa línia" Què és i on Festival d’arts que integra música, videomapping, performance, instal·lacions, fotografia i escultura en un mateix recorregut. Lloc amb història: Poble Espanyol de Mallorca (espais com la Plaça Major, la Torre Giralda, patis històrics). Objectiu de “revitalitzar” espais emblemàtics. Dos line-ups simultanis: electrònica (a la Plaça Major) i música experimental/exploració sonora (a una església transformada per l’obra de Mister Piro). Detalls pràctics Data i horari: dissabte, de 16:00 a 00:00. 20 artistes treballant en paral·lel durant 8 hores. Entrades: al Poble Espanyol i a la web lenscommunity.com (segon tram al voltant de 28€) i Instagram del festival. Plan B (i C) contra la pluja: el festival es fa igualment. Experiència i curadoria Format “parc d’atraccions cultural”: el públic decideix com i quan aturar-se i connectar amb cada peça. Ruptura del “cubo blanc”: menys sacralitat i més experiència multisensorial i d’interferències creatives entre arts i música. La curadoria s’entén com l’art de mediar perquè el públic entengui i gaudeixi del conjunt, mantenint llibertat creativa als artistes. Premis “AI‑Darwin 2025” (sàtira tecnològica) Selecció dels “projectes d’IA evolutivament discutibles” de l’any. Finalistes destacats: • Taco Bell: IA a l’Auto que prenia comandes amb errors massius i sense sortida cap a humà → col·lapse del servei. • McDonald’s – “Olivia” (xatbot de RRHH): mala gestió de dades (contrasenya 123456) i exposició de centenars de milers de sol·licituds. • Xbox/Microsoft: després d’acomiadaments, suggerir Copilot/ChatGPT per “mediar” amb empleats afectats → reacció adversa i conseqüències d’imatge. Guanyador encara pendent d’anunci. Moixes d’avui: Aspàsia de Milet Intel·lectual del segle V aC, vinculada als cercles d’Atenes i a Pericles. Reconeixement per la seva retòrica i rol com a mediadora en el debat públic. Fonts clàssiques masculines la van sexualitzar i deslegitimar (etiqueta “taira”). La historiografia de gènere actual recupera la seva centralitat cultural i el paper dels espais informals on les dones feien circular idees. Reflexió paral·lela: rescat d’autores com Enheduanna i la invisibilització històrica de les dones. Dies del dia: humor i sàtira Desfilada de “dies” oficials: càncer de mama, trombosi, diversitats, fracàs, reducció de desastres, anar sense sostenidors, nadius americans, banca en línia, etc. Debat sobre la nomenclatura d’alguns dies i el sentit dels “dies dels desastres”. Traca local: “dia mallorquí de descarenitzar-te” i conversa sobre Karens i Kevins. Música del programa • Comentari sobre “Thunder” d’Imagine Dragons. • Píndola: Kasabian – Hippie Sunshine i el “fetitxe” dels videoclips on la gent camina. • Píndola: EKKSTACY – I Walk This Earth All By Myself i caos de cassets al control. Notícies i curiositats Llucmajor: escàndol sonor per un corral il·legal ple de galls de brega; idea d’“obra sonora” accidental. Anuncis “solidaris” confusos: cabres vs bocs i la llet impossible; publicitat vs realitat. Recomanacions: audiollibres del Nan Roig i sèries a la carta (crítica irònica a produccions “tan dolentes que ja són interessants”). Frases que queden "No estam en el cub blanc… hi ha 20.000 inputs de totes les arts juntes: diverteix-te i descobreix-te" "És molt difícil posar tots els artistes en un mateix lloc; a Lens fem que qui ve per música descobreixi art, i qui ve per art, música"

  • Sobiranistes del 13/10/2025 - episode art
    Sobiranistes

    Sobiranistes del 13/10/2025

    Programa de ràdio de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. Escolta'ns els dimarts de cada dues setmanes de 10h a 11h dins els matinals d'Ona Bon Dia.

  • Residus zero, paisatges minvats i debat social - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    3h

    Residus zero, paisatges minvats i debat social

    Resum general Programa magazín matinal d’Ona Mediterrània (13/10/2025) amb actualitat, entrevistes culturals i ambientals, anàlisi social i secció musical. Bloc d’actualitat: repàs de premsa (Diari de Balears, VilaWeb, Daily Bulletin, Última Hora, Diario de Mallorca) i predicció del temps. Entrevista clau: Marta Beltrán (Rezero) presenta unes jornades sobre reutilització d’envasos enfocades al sector turístic. Cultura: Climent Picornell parla de “Paisatges Minvats” (Mallorca interior i els seus canvis), i Àngel Terron reflexiona sobre poesia, química i llengua. Taula d’anàlisi: crisi d’habitatge, model econòmic i polític, memòria històrica i Gaza. Conversa amb Llorenç Capellà: la Mallorca dual (solidaritat vs. benvinguda a marines), blaverisme i unitat de la llengua, i el polèmic magatzem d’explosius a Son Sant Joan. Xocolat: estrena del podcast de les Rondalles Mallorquines (40è aniversari, remasteritzat) i nou single de 111 (“Estiu del 98”). Temes principals i idees clau Reutilització en turisme (Rezero) Objectiu: impulsar sistemes de retorn i rentat d’ampolles i envasos (pool systems), no reciclatge, amb hotels i restauració al centre. Exemples: Alemanya (begudes), França (ampolles de vi), Regne Unit (envasat local en ampolles reutilitzables per a hotels). Viabilitat: millor ambientalment i econòmicament; enquestes apunten a un 83% de ciutadania disposada a participar. Full de ruta: debat multiactor, conclusions i resultats públics (projectes TECO i REWIND) a final d’any. Llibre de Climent Picornell: “Paisatges Minvats” Eix: transformacions socials i ambientals de la Mallorca interior; continuació de la saga sobre la “Mallorca profunda”. Canvis observats: envelliment, onada de cures, furgonetes d’Amazon al paisatge humà, pagesia jove tecnificada, mestissatge i integració escolar. To: mirada melancònica però irònica i costumista; històries locals (Sant Joan) que expliquen tendències globals. “El pla està ple de furgonetes d’Amazon.” Àngel Terron: poesia, química i llengua La poesia com a recerca espiritual; la química ajuda a “veure” el que l’ull no veu. Ofici: de sonets a decasíl·labs líquids; escriure per “descàrrega” i evitar reescriure obsessivament. Identitat: mirada crítica sobre Palma, la memòria i la integració lingüística. “Mallorquí és qui ho vol ser. Si parla mallorquí, és mallorquí.” Taula d’anàlisi: habitatge i model Habitatge: preus desbocats (promocions venudes a estrangers, lloguers cars); debat entre empresa pública constructora, topalls, i pujada de sous. Mercat únic europeu i bretxa salarial: competència deslleial d’ingressos d’altres països a l’hora d’adquirir habitatge. Política i memòria: crítica a la hipocresia institucional, 50 anys dels afusellaments del 75 i autoamnistia de l’aparell franquista; alerta sobre la dreta xenòfoba i agressiva. Gaza: crida a aturar la massacre i a la coherència solidària. Llorenç Capellà: Mallorca dual i llengua Dualitat: mobilitzacions per Palestina vs. benvinguda al portaavions amb marines; “territoris ocupats” a Calvià. Aeroport de Palma: rebuig a un magatzem d’explosius al principal nucli de passatgers. Blaverisme i currículum: crítica a Mazón per vetar autors “no valencians”; reclam d’unitat de la llengua i memòria de Fuster. “Me gusta la fruta” (Ayuso) com a icona de l’absurd comunicatiu. Xocolat: rondalles i nous sons Rondalles Mallorquines (Producions Blau, 40 anys) en podcast: remasterització, context i glossa de vocabulari amb les Pitjorines. Publicació quinzenal a blaupodcast.com i plataformes. 111: pop amb lletres de crítica social (“Problemes d’Occident”) i nou single “Estiu del 98” aquest divendres. Cites destacades “Pensem que hi ha demanda: un 83% voldria participar en sistemes de retorn.” — Marta Beltrán (Rezero) “Jo som un escriptor local i costumista, i no n’estic gens empagaït.” — Climent Picornell “No recomano a ningú reescriure els poemes: no els tornes a escriure.” — Àngel Terron Paraules clau i conceptes Reutilització vs. reciclatge, pool systems, HORECA, turisme circular Mallorca interior, Mallorca profunda, demografia i mestissatge, pagesia Habitatge, empresa pública, topalls, salaris, mercat UE Memòria històrica, afusellaments 1975, amnistia franquista Unitat de la llengua, blaverisme, currículum, Joan Fuster Magatzem d’explosius a Son Sant Joan Rondalles remasteritzades, 111 (banda), crítica social

  • Educació, convivència i valors a Son Gotleu - episode art
    El Crepuscle
    1h

    Educació, convivència i valors a Son Gotleu

    Context i convidada Convidada: Asun Gallardo (Maria Assumpció Gallardo Bonat), 36 anys de docència i 8 de direcció al Centre Gabriel Baiseca, premiada (Medalla d’Or de Palma 2012 i Premi Ramon Llull 2025). Va triar “Moon River” per obrir: homenatge a son pare (pintor, escultor i escriptor) i a la passió per l’aprenentatge que l’ha acompanyada des de petita. "Tot està per fer i tot és possible" — Miquel Martí i Pol, lema inspirador de la convidada. Diagnosi del sistema educatiu (què falla i què cal canviar) Punt crític clau: la mirada del professorat cap a l’alumnat. • La normativa canvia massa sovint i sense avaluació. • Currículums massa rígids i antics; poca flexibilitat. • Ràtios elevades i baixa inversió (≈4,9% del PIB), especialment greu en zones amb alta immigració. L’“estètica” i l’arquitectura escolar condicionen la pedagogia: • Aules tancades, mobiliari tradicional (fins i tot pupitres del 1975), espais que no conviden a aprendre. Vocació, docència i xarxes socials Crisi de vocacions: sense una vocació enorme, costa sostenir-se; l’entorn és més complex (xarxes, manca de respecte, conflictes importats de fora). Xarxes socials: connexió útil, però també amplifiquen la queixa i el pessimisme. Ètica professional de la convidada: • Focus en el potencial de cada alumne. • Rebuig a la cultura de la queixa: la responsabilitat és acompanyar perquè cadascú assoleixi el màxim. "La queixa no entra dins la responsabilitat. La meva tasca és donar tot l’espai perquè l’alumnat arribi al màxim." L’alumnat protagonista: convivència i restauració Model de centre: l’alumnat és agent actiu de la convivència. • Programa de mediació entre iguals: els alumnes medien fins i tot en casos complexos (alumne-família-docent). • Canvi de rol docent: del control al seguiment i acompanyament. • Pràctiques restauratives i cercles: es treballa l’expressió emocional, l’empatia i la responsabilitat. • Mindfulness i “aula d’escolta”: atendre realitats difícils que l’alumnat comparteix i regular abans d’aprendre. Equitat i territori: Son Gotleu Zona amb alta immigració i desigualtats marcades. • Estratègies: ampliació del temps formatiu (gratuït), aliances comunitàries, plataforma de barri i centres d’atenció preferent. • Reptes de finançament estable: evitar dependre de subvencions puntuals (ex.: escola d’estiu). CIPSO i continuïtat a l’ESO: reducció dràstica de l’abandonament i més titulacions. Debat sobre barreja social a Palma: cal seny; també compta la vida de barri (jugar i conviure amb els companys prop de casa) i la percepció de seguretat de les famílies. Metodologies i valors: gamificació “Hogwarts” Quarta “pota” del projecte: educació en valors universals via la narrativa de Harry Potter. • Cases, privilegis i autoevaluació trimestral al “Consell de Hogwarts” (solemne i col·lectiu). • Valors treballats: justícia, valentia, lleialtat, honradesa, esforç. • Exemple: alumnes que confessen haver copiat i retrocedeixen de casa per coherència i aprenentatge ètic. Resultats i impacte Millora sostinguda: menys alumnat “perdut”, més permanència i titulació. Transferència al barri: es veu en actituds al carrer; generació de famílies exalumnes amb noves expectatives i compromís educatiu. Risc estructural: la mobilitat (sortida de famílies estabilitzades i arribada de nouvinguts) obliga a recomençar sovint. Gestió i organització: plantilla estable En centres com el seu, l’estabilitat de la plantilla és clau: • Permet formació interna i coherència pedagògica. • Dona referents constants a l’alumnat. Justícia restaurativa (definició clau) No és càstig; és separar l’acte de la persona, entendre danys i necessitats i restaurar des de la responsabilitat. "Si es dona el procés restauratiu, allò no es repeteix." Música i cites “Moon River” (inspiració familiar), “Over the Rainbow” (esperança després de la tempesta) i “Imagine” (visió i il·lusió col·lectiva). Consell final de la convidada No deixar mai d’imaginar. • Mantenir la il·lusió i crear els propis somnis, també a l’escola.

  • El Crepuscle del 10/10/2025 - episode art
    El Crepuscle

    El Crepuscle del 10/10/2025

    El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.

  • Beats a Nova York: gènere, activisme i poesia - episode art
    Perifèries Sonores
    1h

    Beats a Nova York: gènere, activisme i poesia

    Visió general Programa a Ona Mediterrània (Perifèries Sonores) dedicat a un recorregut Beat per l’East Village de Nova York, conduit per la poetessa i beatòloga Annalisa Pegrum. El diàleg alterna parades del tour, música i una lectura crítica dels Beats amb perspectiva de gènere, parlant de gentrificació, activisme, censura i els seus clarobscurs vitals. Convidada: Annalisa Pegrum (poeta, traductora i activista feminista) Fil conductor: Beatwalking tour per llocs emblemàtics i autors/es de la Generació Beat To del programa: divulgatiu, crític i amb anècdotes en primera persona Temes principals 1) Ruta Beat a l’East Village: llocs i memòria • Cooper Square: l’apartament de Hettie Jones i Amiri Baraka; lluita contra la demolició i victòria simbòlica contra la gentrificació (hotel construït al voltant de la finca històrica). • Washington Square Park: espai de trobada d’artistes; lectura de Diane di Prima (Revolutionary Letters) amb un vers afegit de “Free Palestine”, que genera reaccions dividides a la plaça. • Cafès del Village (Reggio, Caffè Caffè, Caravan, Bizarre): laboratoris culturals on recitaven Jack Kerouac, Gregory Corso i on Janine Pommy Vega inicia el seu camí literari. • White Horse Tavern (menció): punt clau per a Beats i Dylan Thomas; no s’arriba a visitar per temps. • MacDougal Street: nus de l’escena beat i pont per parlar de la Costa Oest (Gary Snyder, Joan/Joanne Kyger, Lawrence Ferlinghetti / City Lights) i de Lenore Kandel i la censura a The Love Book. 2) Dones Beat i perspectiva de gènere • Reivindicació de figures com Hettie Jones, Diane di Prima, Anne Waldman, Lenore Kandel i Janine Pommy Vega. • Hettie Jones: escriptora i mare; tensions entre cures i creació; lectura del poema “Conductora temerària” (traduït al castellà per Pegrum). • Discussió sobre el masclisme de l’escena i la “crisi de la masculinitat” de l’època; relacions afectives/sexuals complexes (protopoliamor) i tabús sobre homosexualitat. 3) Activisme i continuïtat • Anne Waldman: cançó-manifest anti-plutoni i trajectòria activista fins avui (ecologisme, anti-nuclear, comunitat poètica en temps de Trump); presència en festivals i documental “Outrider”. • Censura i llibertat d’expressió: judicis per “obscenitat” (Kandel; Ginsberg) que acaben generant best-sellers i ampliant marges de llibertat. 4) Música i cultura pop • Selecció musical que dialoga amb els temes: Doobie Brothers (Neal Cassady), Anne Waldman – U.O. Plutonium, The Doors – The Wasp (Texas Radio and the Big Beat), Nick Cave – Into My Arms, i tancament jazz amb Dizzy Gillespie & Chano Pozo. • Debat sobre la mercantilització Beat: anuncis de cotxes amb versos de Ginsberg i la campanya de Gap amb Kerouac on s’esborra Joyce Johnson de la foto. Cites rellevants "Así que, jóvenes mujeres, he aquí el dilema... siempre he sido a la vez, tan mujer... y tan hombre..." (Hettie Jones, Conductora temerària) "Todos somos prisioneros políticos" (síntesi de Revolutionary Letters de Diane di Prima, invocada a Washington Square) "Out here we is stone, immaculate" (The Doors, The Wasp) Punts clau • Gentrificació vs. memòria: Cooper Square exemplifica com preservar espais que han fet història cultural. • Perspectiva de gènere: resituar les autores Beats al centre i entendre les contradiccions del moviment. • Activisme persistent: dels 50 fins avui, de la poesia al carrer, l’ecologisme i la llibertat d’expressió. • Icones i mercat: els Beats com a símbol contracultural convertit en imatge mainstream. Context i crònica personal • Annalisa Pegrum aporta vivències del tour, lectures en veu alta i anècdotes de recepció pública (Free Palestine), enriquint el relat amb traduccions pròpies, recomanacions de lectura de Kerouac i memòria musical.

  • Actualitat, Cultura i Poesia a Ona Mediterrània - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    2h 59min

    Actualitat, Cultura i Poesia a Ona Mediterrània

    Panorama actual: De la realitat social a la crítica cultural La salut de les Illes i l'actualitat • El matinal destaca la saturació turística, la problemàtica de l'habitatge i la precarietat cultural que pateixen els creadors locals. • S'analitza com la gestió cultural i les beques de creació són vitals en un sistema sovint marcat per la desconnexió amb la realitat lingüística i social. • Es denuncia el bullying lingüístic i el retrocés del català als comerços, defensant la llengua com un actiu identitari. Compromís social i activisme "Tots som antifeixistes en tant que independentistes, la lluita per la independència és una lluita per les llibertats pròpies" • S'aprofundeix en les activitats culturals com a eines de resistència, tot qüestionant els límits de la política institucional i la necessitat d'una consciència de generació. La mirada creativa i literària Literatura i experimentació • Laia Malo i el projecte Jansky representen la innovació en l'electroverso, fusionant poesia, ritmes musicals i escriptura física. • Es posa en relleu la importància de la traducció poètica (amb autors russos i anglesos) per enriquir la poesia catalana. • L'obra Batega en els Avares de Josep Maria Llompart serveix de referent per als creadors contemporanis que busquen una veu singular en una polièdrica oferta cultural.

  • Ones gravitacionals, ètica científica i educació - episode art
    El Crepuscle
    1h

    Ones gravitacionals, ètica científica i educació

    Resum general Conversa profunda i amena amb la física teòrica Alicia Sintes Olives (UIB) sobre el present i futur de la detecció d’ones gravitacionals, els dilemes d’ètica científica, el paper de l’educació i la divulgació, i la realitat de fer recerca a casa nostra. Entre música i anècdotes, Sintes repassa 10 anys d’avenços des de la primera detecció i traça un horitzó amb detectors de nova generació. • Ones gravitacionals: de 1 a 330 deteccions en una dècada — nous tipus de forats negres, mesures de la constant de Hubble i l’origen d’elements pesants via fusió d’estels de neutrons. • Ètica i ciència — el cas Oppenheimer, el vincle històric amb usos militars i una decisió personal de no signar contractes de defensa. • Educació i vocació — la ciència i les lletres són complementàries; l’educació com a veritable “ascensor social” davant la loteria. • Política científica i burocràcia — finançament en augment però excés de traves administratives; com atraure i retenir talent. • Divulgació i impacte mediàtic — de resums multilingües a TV generalista; el poder de fer arribar la ciència i despertar vocacions. Context humà i cultural • Música com a fil conductor: d’un rèquiem per l’“estupidesa humana” actual a El Pi de Formentor per parlar d’arrels i resistència. • Vida extraterrestre, SETI i computació distribuïda; l’univers: finit o infinit? La importància de formular les preguntes correctes. Temes principals Ones gravitacionals i descobertes (2015–2025) De 1 a ~330 deteccions: una veritable “simfonia” de senyals. Noves poblacions de forats negres estel·lars i cossos compactes inesperats. Kilonova 2017: confirmació de l’origen d’elements pesants; inici de l’astronomia multimensatger. Xarxa global de detectors i futur LIGO (Hanford, Livingston), Virgo (Pisa), KAGRA (Japó, soterrat i criogènic), tercer LIGO a l’Índia. Sensibilitat extrema: distorsions menors que una deu mil·lèsima del tamany d’un protó. Full de ruta: Einstein Telescope i LISA — cap a milions de deteccions/any i astronomia de precisió. Ètica científica i usos militars Oppenheimer com a cas paradigmàtic i ambigu. Decisió personal: no treballar en contractes classificats de defensa tot i el potencial benefici econòmic. Educació, vocació i societat Superar la falsa dicotomia “ciències vs lletres”. L’educació com a motor de mobilitat social; alfabetització numèrica imprescindible. Política científica i gestió Increment de pressupost, però burocràcia asfixiant i sospita sistemàtica. Aposta per atraure talent internacional i facilitar la recerca al dia a dia. Divulgació i cultura científica Resums científics en múltiples idiomes, xerrades públiques, mitjans generalistes. L’impacte inesperat d’aparicions a TV (p. ex., La Resistència) en visibilitat i vocacions. Moments destacats 1869: “Exactament 330 deteccions” acumulades. 1952: Futur amb ET i LISA: de deteccions cada 3 dies a milions/any. 2660–2685: Primera observació multimensatger (2017) i el seu valor científic. 2538–2567: Sensibilitat i magnitud de les mesures (“menys que una deu mil·lèsima d’un protó”). Idees clau Ciència + humanitats: comunicar bé és tan essencial com calcular bé. Formular preguntes adequades és sovint més decisiu que cercar respostes immediates. Talents i carreres: grups com el de la UIB són “llançadores” cap a places internacionals o la indústria de dades/IA. Cites “El que crec que no té límits és l’estupidesa humana.” “Per primera vegada, havíem escoltat una cançó de l’univers.” “A vegades s’han de formular les preguntes correctes; inclús formular una pregunta no és fàcil.” Termes clau Ones gravitacionals, LIGO, Virgo, KAGRA, Einstein Telescope, LISA Forats negres, estels de neutrons, kilonova, constant de Hubble SETI, BOINC/Einstein@Home, IAC3, supercomputació Divulgació científica, ètica científica, burocràcia universitària

  • Transitant del 9/10/2025- Urbanisme Palma, Dret Internacional - episode art
    Transitant

    Transitant del 9/10/2025- Urbanisme Palma, Dret Internacional

    Transitant cap a un món millor! Programa d'anàlisi de la realitat per transitar amb propostes concretes cap a un món millor, més just, solidari i sostenible, que vol donar veu a persones i entitats que hi estan treballant. És important escoltar, conèixer el que es fa i el que es pot fer. Transita amb noltros i escolta'ns cada dijous d'11h a 12h a la 88.8FM. Amb Guillem Ramis i Margalida Rosselló.