Diàlegs Bon Dia i Bona Vida del 9/10/2025

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.

ILP pensions, Diada valenciana i UGT: actualitat i debats

Resum general Programa matinal amb un fil conductor d’actualitat, entrevistes i cultura. Els punts clau: ILP per equiparar pensions al SMI a Balears: mobilització veïnal i calendari de signatures. Educació: demanda d’Unió Docent per les adjudicacions i drets dels interins. 9 d’Octubre al País Valencià: significat i suspensió d’actes per la DANA. Igualtat i drets: reforma de la Llei balear d’igualtat, abolicionisme de la prostitució i blindatge constitucional de l’avortament. Cultura i llibres: Salvà, memòria històrica i novel·la de postguerra; presentacions (Pedrolo i Maria Escalas). Història: 100 anys de la UGT a les Illes Balears, de la Casa del Poble a la clandestinitat i la reconstrucció. Opinió: polèmica Pedro J. Ramírez i debat sobre Israel/Palestina. Meteo: gota freda/DANA amb pluja intensa i vent. "Surti el que surti, guanyem. El que podem fer és guanyar alguna cosa" — Maribel Alcázar, sobre la ILP de pensions Actualitat i titulars Diari de Balears i VilaWeb: • Vídeo del viacrucis judicial de Reyes Rigo a Israel i extensió de la seva detenció. • Acció a la UIB contra vincles amb el sionisme. • Al Congrés, l’abstenció del PSOE frena la ILP per derogar la protecció cultural de les curses de toros (Ànima Naturalis: “Ha guanyat la crueltat”). • Gota freda/DANA: alertes i pluja intensa. • Debat polític: Prohens defensa la vehicularitat del castellà i anuncia l’ampliació del metro a Son Espases. • VilaWeb: “Alt el foc a Gaza” i peça sobre el pla de pau de Trump. Premsa mallorquina: • PP i PSOE obren la porta a pujar l’ecotaxa i a un tribut per als rentacars. • TSJIB reconeix dret a rebre classe de religió musulmana a Palma. • Incidències sanitàries (urgències) i ferroviàries; investigacions per seguretat radiològica de l’USS Gerald Ford a Palma. Entrevistes i debats Pensions i ILP (Maribel Alcázar, FAVP) Objectiu: complement autonòmic perquè cap pensió que sigui l’únic ingrés quedi per davall del SMI mentre no s’aconsegueixi a escala estatal. Dades clau: el 50% de pensions a Balears no superen 1.000€; la majoria de pensions mínimes són de dones. Calendari: validació de plecs, llistat de fedataris, 4 mesos per a la recollida de signatures (objectiu: superar àmpliament les 7.500). Rellevància: és la primera ILP balear amb dotació econòmica explícita. Educació i interins (Ginés López, Unió Docent) Demanda al TSJIB per vulneració de principis d’igualtat i mèrit en adjudicacions (interins amb menys puntuació per davant). Context: intents de diàleg fallits amb la Conselleria; recollida de signatures; possibles noves accions legals. Crítica: responsabilitat a la gestió de personal docent i manca de resposta política. 9 d’Octubre i País Valencià (Blanca García Oliver) Suspensió d’actes per la DANA i memòria de les víctimes. Significat: el 9 d’Octubre com a diada nacional (entrada de Jaume I) i el 25 d’Abril com a jornada reivindicativa (Almansa); evolució del caràcter cívic-reivindicatiu. Conflictes: tensió històrica amb l’extrema dreta; debat sobre regionalisme vs. alliberament nacional; la Mocadorà com a tradició local. Igualtat i drets (Milena Herrera, PSIB-PSOE) Reforma Llei balear d’igualtat: incorporar violència vicària, digital i econòmica; reforçar detecció sanitària i formació educativa; drets de famílies monoparentals. Abolicionisme de la prostitució: urgència de renovar el pla autonòmic contra la tracta; reclam a PP i Vox. Avortament: proposta de blindatge a la Constitució; crítica a maniobres que introdueixen pseudodiagnòstics (síndrome post-avortament). Pacte d’Estat contra la violència masclista: 461 mesures (↑50% pressupost); 7 M€ a Balears; lleis en curs sobre menors a entorns digitals i violència vicària. Llibres (Miquela Serra) Poesia: Maria Antònia Salvà, “Espigues en flor / El retorn” (Barcino). Memòria històrica: “Botxins i represors d’illa” (coord. M. Eugènia Jaume i Pau Tomàs). Novel·la: Maria Escalas, “No va quedar res” (Ara Llibres). Agenda: presentació de “Prosa de combat” de Manuel de Pedrolo (amb Júlia Ojeda) i de “No va quedar res” (Can Alcover). Curiositats de la història (Xisco Roger): 100 anys de la UGT a Balears 1925: constitució a la Casa del Poble (donació de Joan March) amb Llorenç Bisbal; creixement malgrat dictadura de Primo de Rivera. República: participació política (Bisbal, batle de Palma; Boussà, president de Diputació); tensions caballeristes vs. prietistes. Dones: lideratges com Maria Plaza, Sofia Sintes i Margarida Roig (vaga a Camp Ventosa, 1936). Repressió franquista: execucions, depuracions i confiscació de la Casa del Poble. Reconstrucció (1975-78): reaparició sindical, integració d’hoteleria i normalització amb el 1r de Maig. Opinió (Jaume Sastre) Pedro J. Ramírez: polèmica per una entrevista no emesa; debat sobre el seu llegat periodístic i l’Operació Catalunya. Israel/Palestina: mirada crítica a l’ús d’infants en conflicte; contraposició amb evacuacions infantils republicanes (1936-39). Debat obert amb la comunitat oient sobre valors democràtics, religió i drets. Meteo Entrada d’aire fred de llevant: pluja molt intensa (sobretot Eivissa i nord de Mallorca), vent desagradable, inestabilitat que pot allargar-se tota la setmana.

Pere Garau: patrimoni, urbanisme i comerç local

Visió general de l’episodi Programa dedicat a una conversa amb Àngels Fermoselle (activista d’ARCA i comerciant a Pere Garau) sobre el barri, el seu patrimoni i els reptes d’urbanisme, mobilitat i comerç local. A la segona part, espai de falques, promos i música en antena, amb l’anunci previ d’una audició de Manuel de Falla. "Dins el meu sector, el nostre triomf ha estat el nostre fracàs." "El rei del Mambo continua sent el cotxe." "Si ARCA no existís, l’hauríem d’inventar." Entrevista a Àngels Fermoselle (ARCA) — Pere Garau i la ciutat La botiga Integral i l’evolució del sector • Origen del nom “Integral” per la moda del pa integral; 46 anys de trajectòria al costat del Mercat de Pere Garau • Diversitat de clientela i nova cultura dietètica aportada per immigració hispanoparlant • Passatge de productes de nínxol a consum massiu: pa integral, llets vegetals, Omega-3, isoflavones • Percepció de preu dels supermercats vs. qualitat i proximitat del comerç especialitzat "El nostre triomf ha estat el nostre fracàs" (quan el producte s’estén, desapareix l’especificitat del comerç de proximitat) Pere Garau: història, onades migratòries i identitat urbana • Tres onades migratòries configuren el barri: part forana (Eixample), peninsulars (boom turístic), immigració recent (xinesa, magribina, llatinoamericana) • Conseqüències urbanístiques: substitució de plantes baixes per edificis de 8–9 alçades en carrers estrets; pèrdua de qualitat urbana • Falta de visió estratègica: ha primat l’emergència i l’impuls econòmic del moment sense criteris de preservació • Problema d’aparcament i saturació viària: solars que no admeten soterranis generen més cotxes al carrer Preservació i victòries d’ARCA al barri • 100 cases obreres catalogades ambientalment, testimoni del patrimoni humil • Plaça de les Columnes i l’antic Hostal Baleares salvats; avui hotel emblemàtic que manté memòria i continuïtat urbana • Avertiment sobre “ciutat decorat”: el cas del 31 de Desembre (Gaspar Bennàssar) i el risc de falses reconstruccions Comerç local, relleu i gentrificació • Fragilitat del petit comerç per manca de relleu generacional i hàbits de compra (internet/grans superfícies) • Valor dels comerços emblemàtics (Merceria Durant, Esparteria Mesquida) com a identitat i cohesió social • Crítica a la inversió concentrada a Nuredduna: cal invertir cap a l’interior del barri per evitar gentrificació Mobilitat, vianants i espai públic • Peatonalització sí, però amb criteri: evitar saturació de terrasses i prioritzar voreres àmplies amb arbres i bancs • Crítica a la plataforma única: despersonalització, inseguretat per a infants i persones grans, invasió de voreres • El vianant és el gran oblidat: itineraris trencats, semàfors redundants, voreres estretes • Campanya d’ARCA “Patinets i bicis a ratlla”: la regulació és imprescindible per a la convivència viària ARCA: missió, patrimoni humil i impacte • ARCA és necessària per defensar patrimoni en risc, especialment el patrimoni humil més vulnerable • De les derrotes també s’aprèn: el cas del carrer Aníbal (pèrdua) va impulsar la protecció efectiva de Santa Catalina Segona part: música, falques i promos • Anuncis institucionals i promos del dial d’Ona Mediterrània • Tancament d’antena amb música en català i cortinetes • El programa havia anunciat “Noche(s) en los Jardines de España” de Manuel de Falla en motiu de l’inici de temporada de la Simfònica de les Illes Balears

Ruta 66 del 8/10/2025

Ona Mediterrània és una ràdio lliure i associativa de Mallorca. Sintonitza'ns al 88.8 FM, i també a onamediterrania.cat

Diàlegs Bon Dia i Bona Vida del 8/10/2025

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.

Diàlegs Bon Dia i Bona Vida del 8/10/2025

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.

Política balear, Gaza, cultura i crisi global

Punts clau del programa • Anàlisi política balear: saturació poblacional i habitatge al debat de política general; acusacions de gir del PP cap a l’extrema dreta. • Flotilles cap a Gaza i entrevista anunciada: seguiment de la flotilla i situació de les mallorquines detingudes; entrevista amb Lucía Muñoz anunciada per a les 11 (fora del tram transcrit). • Seguretat i sobirania: polèmica per l’entrada del portaavions nuclear nord-americà a Palma (riscos mediambientals i socials). • Cultura i llibres: entrevista a Júlia Ojeda sobre “Prosa de combat” de Manuel de Pedrolo; conversa amb Cesc Gay sobre “La meva amiga Eva”; secció de Marisa Cerdó sobre “Les cendres a la piscina” de Laura Gost i la figura dels “nous rics”. • Focus internacional: Palestina-Israel (pla Trump, mediacions a Egipte, nova flotilla intervinguda), Ucraïna (guerra enquistada i suport UE), i França (bloqueig polític i risc d’ascens de l’extrema dreta). Actualitat balear i anàlisi Debat de política general i governança • Saturació poblacional i habitatge al centre del debat: creixement turístic i constructiu que tensiona serveis i mercat de lloguer. • Crítica a l’absència de mesures efectives contra la saturació turística i a l’"efecte crida" de la construcció. • Valoració de l’oposició: Vox presumeix que el PP ha assumit part del seu programa; alerta de radicalització del rumb polític. Portaavions nuclear a Palma • Arribada del USS Gerald R. Ford genera controvèrsia: risc radiològic (desplegament d’equip de vigilància) i impacte social (denúncies de comportaments incívics). • Debat sobre sobirania i mesures de seguretat: “objectiu militar” en aigües mallorquines i amenaça a llibertats locals. Polítiques estatals i drets • PSOE s’absté i encalla la ILP per retirar la protecció cultural de la tauromàquia: es critica l’alineament simbòlic amb PP i Vox en drets animals. Titulars de premsa destacats • ILP pensions: admesa a tràmit per igualar pensions al SMI; calen 7.500 signatures. • Flotilla de Gaza: cobertura de l’entrevista prevista amb Lucía Muñoz; les activistes no tornaran fins que alliberin Reyes Rigo. • Moviments socials: convocatòria antiracista el 12 d’octubre a Palma. • Educació i llengua: peticions de Unió Docent i SIAU; l’OCB exigeix acció immediata a favor de la llengua. • Medi ambient i urbanisme: el GOB demana denegar la legalització del botel Alcúdiamar. • Dades socials: l’ingrés mínim vital arriba a 8.756 llars (26.622 persones) a les Illes. El temps • Breu finestra estable i canvi brusc: entrada d’aire fred i pluges intenses a Pitiüses (fins a >100 l/m²), ruixats a Mallorca a partir de divendres, cap de setmana molt inestable. Cultura i entrevistes Júlia Ojeda presenta “Prosa de combat” (Comanegra) • Recupera la prosa política de Manuel de Pedrolo: articles dels 70-80 i inèdits provinents dels arxius de censura. • Clau de lectura: Pedrolo com a intel·lectual polític dels Països Catalans, independentista i incòmode per a règim i “capelletes” culturals. • Debat sobre la tesi dels “altres catalans” i el pujolisme, bilingüisme i identitat nacional. • Èxit de recepció: segona edició en 15 dies; presentació a Quart Creixent (Palma). “Hem aconseguit recuperar el primer assaig polític inèdit de l’any 66… per primera vegada es pot llegir en català.” Cesc Gay: “La meva amiga Eva” • Nou film centrat en una dona de 50 anys (interpretada per Nora Navas) que decideix tornar-se a enamorar; to d’ironia i fragilitat emocional. • Diàleg amb la pròpia filmografia: ecos de “Una pistola en cada mano” i el format episòdic que ha conreat (i que els productors “odien” per poc comercial). • Procés creatiu: coescriptura amb Eduard Solà, treball d’assaig i reescriptura viva amb el repartiment. • Referents: gust per Moretti i Woody Allen (urbà, burgès, sentimental) i reflexió sobre comèdia i límits en l’era de les xarxes. “Quan vas a filmar has d’anar per feina… aquí fem les pel·lícules molt ràpid, no tens temps d’inspirar-te.” Llibres amb Marisa Cerdó Laura Gost – “Les cendres a la piscina” • Saga familiar (anys 50–avui) que dissecciona l’ascens d’uns nous rics mallorquins: del camp a la construcció i hoteleria. • Trets del “nou ric”: enriquiment ràpid, ostentació i poca formació; estètica kitsch com a símbol de capitalització cultural pobra. • Paral·lel Guillem Frontera (“Es carnissers”, “La mort i la pluja”): retrat primerenc del boom turístic, caiguda aristocràtica i noves elits. • Novetats d’avui: immigració (nous vincles), laïcització i visibilitat de diversitats. “De vegades enyora el xalet… demostració d’una puixança d’un pobler que s’havia sabut reinventar…” “Me casaré amb l’Aires tan aviat com sigui possible… i a mi me surt més barata que una infermera.” Focus internacional Palestina – Israel • Nova flotilla intervinguda; seguiment del cas Reyes Rigo i de les activistes mallorquines. • Pla Trump: percebut com a neocolonial i ple de “trampes”; mediacions d’Egipte i Qatar per obrir pas a un alto el foc i una sortida política. • Crida a un procés de pau creïble i al final dels bombardejos indiscriminats a Gaza. Ucraïna • Guerra enquistada: Rússia manté atacs contra civils (hospitals, escoles, residències); Ucraïna resisteix amb suport de la UE. • Risc estratègic: incursions de drons i avions russos, i necessitat de reforçar la seguretat europea. França • Blocatge polític: fracassa la formació de govern; opcions sobre la taula —dissoldre l’Assemblea o un escenari que acabi en eleccions presidencials. • Risc d’ascens de l’extrema dreta (Le Pen/Bardella) si hi ha eleccions; apel·lació a la mobilització democràtica per frenar-la. “La pujada de l’extrema dreta és probable; no és inevitable.” Agenda i avisos • Presentació “Prosa de combat” (Pedrolo) a Quart Creixent, Palma. • Seminari Blanquerna (presentació del programa) al Petit País (Felanitx). • Concentració antiracista 12 d’octubre, 19 h, Plaça d’Espanya (Palma). Obertura i to del programa • Salutació literària dedicada a “El petit príncep” i peça musical temàtica per encetar el matí amb esperança i mirada ingènua però lúcida sobre l’essencial.

Al so de l'Aurora del 08/10/2025

Tristan i Isolda, Nobels, menús i examen de conduir

Introducció • El programa obre amb el fil conductor “mori d’amor” i presenta els temes del dia: Wagner i Tristan i Isolda, Premis Nobel (Medicina i Física), i Vida intel·ligent (menjadors universitaris i examen de conduir). "Visca Wagner" Música i òpera: Wagner — Tristan i Isolda Context i preludi • Joan Roca tanca les “cròniques bayreuthianes” d’estiu amb Tristan i Isolda. • Estrena a Munic (1865): projecte dificilíssim; orquestra i cantants desbordats; suport clau de Lluís II de Baviera. • Direcció d’estrena: Hans von Bülow, mal vist pel públic i amb l’afront personal del triangle Cosima–Wagner. • Escolta del preludi en versió Karl Böhm (Bayreuth, 1966): considerat un punt d’inflexió de la música cap a la modernitat. Wagner dins la seva obra i l’empremta Matilde Wesendonck • Roca situa Tristan com una “illa” dins Wagner: la seva obra més íntima, lligada a tradició celta i a les obsessions personals. • Biografia: exili a Suïssa, acollit per un ric comerciant de seda; Matilde Wesendonck com a musa. Parla dels Wesendonck Lieder (veu Lise Davidsen). • Perfil humà: “Wagner homo” — enamoraments compulsivs; Cosima Wagner (abans von Bülow) i Mina Planner, les seves parelles. Recepció, “Lolo Wagner” i el duo d’amor • A Munic, recel popular per l’afició del rei a Wagner: el mote “Lolo Wagner” juga amb la memòria de Lola Montez (amant de Lluís I). • Escolta del duo d’amor de l’Acte II (versió històrica amb Suthaus i Flagstad, dir. Furtwängler). Culminació: Liebestod i comiat • Explicació del final: mort per amor; Isolda canta el “Liebestod” sobre el cos de Tristan. • Escolta canònica: Jessye Norman amb Herbert von Karajan. • Roca anuncia plans per a l’estiu: tota la Tetralogia a Bayreuth i peregrinació al restaurant Eule (El Mussol), lloc wagnerià. Ciència: Premis Nobel Nobel de Medicina — cèl·lules T reguladores i FOXP3 • Guardonats: Mary Brunkow, Fred Ramsdell i S. Sakaguchi. • Descobriments clau: - Aïllament de les cèl·lules T reguladores (Treg) (Sakaguchi, 1995): orquestren i moderen la resposta immune. - Identificació del gen FOXP3 (anomenat al programa com “Fox P3/focs P3”) com a essencial per al desenvolupament de Treg. - Relació amb malalties autoimmunes (p. ex. síndrome IPEX, lligada a l’X, greu en nens). Nobel de Física — quàntica a escala macroscòpica • Guardonats: John Clark(e), Michael/Michel Devoret i John Martinis (Berkeley i UCSB). • Fites: - Observació de l’efecte túnel quàntic macroscòpic. - Quantització de l’energia en circuits elèctrics. • Idea central: determinar a partir de quines dimensions un sistema mostra comportament quàntic i quan es perd a escala clàssica. Homenatge — Jane Goodall • Record a la primatòloga i a la seva observació de ximpanzés a l’Àfrica sense formació acadèmica formal inicial. • Descobriments popularitzats: - Ús d’eines (branquetes per treure insectes; fulles com a “gots”). - Transmissió cultural de pràctiques entre individus. - Personalitats diferenciades en ximpanzés (tímids, violents, reflexius, carinyosos). • Paral·lel amb exploradores com Dorothea Bate: vies no convencionals que obren grans troballes. Vida intel·ligent — Menjadors universitaris i examen de conduir Menjadors universitaris: preu, qualitat i model • Mesura: límit de 7,55 € pel menú estudiantil a totes les cafeteries de la universitat; objectiu d’equitat i abaratiment. • Qüestions obertes: - Qualitat i nutrició: demanada d’equilibri nutricional en els menús. - Concessions: viabilitat econòmica, deutes i tancaments en models concessionats; proposta de valorar gestió pública directa. - Oferta addicional: atenció a màquines de vending (p. ex. begudes energètiques) en entorns educatius. - Avaluació: suggeriment de seguir l’impacte (més estudiants dinant al campus?) per justificar l’aportació pública. Examen teòric de conduir: suspensos i causes • Dada: prop del 50% de suspesos al teòric. • Factors citats: - Preparació en línia amb poca assistència a classes. - Manca de comprensió lectora. • Mirant endavant: automatització progressiva (més canvis automàtics i, eventualment, conducció autònoma) pot canviar el valor de certes destreses. Tancament musical • Cloenda amb Dire Straits — “Sultans of Swing” (disc debut publicat un 7 d’octubre de 1978) i comiat del programa.

Jornades queer, Miró-Hemingway i balenes literàries

Panorama general Episodi centrat en tres grans eixos: Primeres Jornades de Literatura Queer a Palma, amb una mirada ampla i interseccional, activitats gratuïtes i autogestionades al voltant de la Plaça del Quadrado. Relació Miró–Hemingway i el curs “Los Amigos de Miró” (Fundació Sa Nostra), amb anècdotes, cites i el context artístic i literari de l’època. Dues balenes, dos llibres: presentació del “Díptid de la balena” i la nova edició/traducció de “La faula” de Guillem de Torrella. Inclou banda sonora contextualitzada (Exodus), i una agenda completa d’activitats literàries, a més d’un homenatge al País Valencià amb Ovidi Montllor i Vicent Andrés Estellés. 1) Primeres Jornades de Literatura Queer (Plaça del Quadrado, Palma) Què són i per què ara Visió de queer en sentit ampli: no només dissidències de gènere i sexe, sinó també migració, classe, discapacitat, raça i experiències no normatives. Objectiu: donar veu, visibilitzar i normalitzar subjectes i relats fora de l’hegemonia. En clau decolonial i d’interseccionalitat; desplaçar la mirada del centre al marge i reivindicar el marge com a centre propi. “No cercam assimilació ni acceptació; volem parlar des dels marges i quedar-nos on som.” Quan, on i qui De divendres 10 a diumenge 12. Inauguració a l’ESADIB; activitats a l’entorn de la Plaça del Quadrado: Llibreria Pròpia, l’Ateneu Elèctrica, L’Impossible, ESADIB. Convidades i temes: Inauguració: Maria Fernanda Empuero (Equador) i Gaby Davina (Perú). Converses: Valentina Ver i Xiguerra sobre interseccionalitat (experiències trans, discapacitat i adultocentrisme). Tancament: Lucrecia Masson i Anneke Negro sobre desig, poder i transgressió. Exposició “Dissidències gràfiques” (diumenge): artistes migrants i relats de migració. Performance-taller: “Les gordes, també follem” (coses no normatives i desig). Cloenda amb “entrenament tuerquero”: manifest decolonial en moviment. Model i accés Jornades autogestionades (concert de suport i micromecenatge via Verkami); sense subvencions ni patrocinis, però amb xarxa i col·laboració. Totes les activitats són gratuïtes amb inscripció prèvia per aforament. “Totes les activitats són gratuïtes. Cal inscripció perquè l’aforament és limitat, però tot és fora cost.” 2) Banda sonora i context Música d’Exodus (Ernest Gold, 1960), basada en la novel·la de Leon Uris; el presentador situa el debat Israel–Palestina amb matisos: a la pel·lícula hi ha personatges disposats i no disposats a la pau a ambdós costats. 3) Miró i Hemingway: curs “Los Amigos de Miró” (Francesca Llebert) L’amistat i “La masia” Coneguts a París (xarxa de Sylvia Beach/Shakespeare & Company). Complicitat per l’esport (boxa) i afinitats artístiques. Hemingway s’enamora de “La masia” d’en Miró i la conserva anys a Cuba: “Tiene en él todo cuanto sientes hacia España cuando estás allí y todo lo que sientes cuando estás lejos y no puedes volver.” Caràcters i cercles Miró: discret i contingut; Hemingway i companys (Fitzgerald, Dos Passos): vida més desbordant. Contrast que els apropa. Vincles amb Gertrude Stein (madrina del primer fill d’Hemingway); relacions amb Picasso i Alexander Calder. El curs i altres propostes Curs a la Fundació Sa Nostra (Can Tàpera, Palma) del 14 d’octubre al 25 de novembre: recorre amistats i evolució pictòrica de Miró. Altres cursos de Llebert: “La mirada femenina en l’art 2.0” (2 des – 10 feb). “L’art és per tot arreu” (14 abr – 26 maig): cobertes de llibres i pintura (ex.: Joel Dicker i Edward Hopper; Vilhelm Hammershøi i la seva atmosfera melancòlica; avís de retrospectiva al Museu Thyssen). 4) Dues balenes, dos llibres (Miquel Àngel Llauguer) Díptid de la balena (Enciola) Dues històries autobiogràfiques: “Operació Managua” (1972–73): terratrèmol a Nicaragua, iniciativa de l’Ajuntament de Palma per acollir infants; la dictadura de Somoza manipula la selecció (arriba fins i tot un fill del dictador). Relat d’infant perplex davant la tragèdia i la política. “La balena de la colònia” (1976): encallament d’una balena a la Colònia de Sant Pere; memòria personal, recerca en hemeroteca i joc literari amb un inici que evoca els clàssics. “Molts anys després, davant el blanc cremat de la pantalla…” — eco deliberat de 100 anys de solitud. La faula, de Guillem de Torrella (Nova Editorial Moll) Edició amb text original en occità/provençal i traducció catalana contemporània en octosíl·labs rimats (fidelitat formal al metre i la rima originals). Viatge fantàstic i artúric: Sóller → illa mediterrània (sovint identificada amb Sicília) damunt d’una balena; aparició del rei Artús, Morgana i una serp que parla. Importància: possiblement la peça artúrica catalana més rellevant; lectura política vinculada als partidaris de Jaume III (restauració que no arribà). 5) Agenda i efemèrides Seminari LIJ (AELC) “Herència i relleu”: ponència de Catalina Valriu, entrevista a Rosa Maria Colom, Premi Aurora Díaz-Plaja, i taula rodona amb Adrià Aguacil, Clàudia Serra i Llucia Serra (moderació: Tina Vallès). Dia de les Escriptores (13 d’octubre) Lema: “Escriviu, companyes.” Activitats a la Xarxa de Biblioteques de Mallorca. A Calvià: Margarida Mengual interpreta textos de Gloria Fuertes. Altres presentacions i actes Llista extensa de presentacions a Palma, Manacor, Inca, Campos, Lloret, etc. Destacats: Maria Escalas, Miquel López Crespí, Nacis Comadira, Manolo Pedrolo (prosa de combat), conversa sobre Anna Karenina, i més. 6) Tancament Homenatge al País Valencià (9 d’octubre) amb Ovidi Montllor i el poema de Vicent Andrés Estellés: “No hi havia a València uns amants com nosaltres”. Idees clau Interseccionalitat i decolonialitat com a eixos de les jornades queer. Miró–Hemingway: complicitats artístiques i humanes al voltant de “La masia”. Memòria personal i llegat medieval: balenes (records d’infància) i Arthuriana catalana a “La faula”.

Disseny Indígena - 07/10/2025

Diàlegs Bon Dia i Bona Vida del 7/10/2025

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.

Diàlegs Bon Dia i Bona Vida del 7/10/2025

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.

Crisi a França, Palma agrària i nou Dona Llop

Visió general Programa matinal amb repàs d’actualitat balear i internacional, entrevistes polítiques i culturals, anàlisi filosòfica i focus socioeconòmic. Els blocs centrals aborden: la crisi política a França, la proposta de parc agrari a Palma, la nova etapa musical de Dona Llop, i el compromís independentista i la situació del català. També s’hi tracten habitatge i turisme a les Illes. Actualitat i temps Repasses de premsa (DBalears, VilaWeb, Última Hora, Mallorca Daily Bulletin) • Educació i llengua: L’Assemblea de Docents denuncia la submissió de la Conselleria davant grups extremistes i l’exigència d’enviar informació en castellà. • Flotilla i activistes: Tornada de Lucía Muñoz i Alejandra Martínez; Reyes Rigó continua retinguda a Israel, amb denúncies de maltractes. • Política: VOX vol declarar el 12 d’octubre símbol de projecció de la llengua i cultura castellana; sospites d’informació privilegiada al cas Sant Pablo CEU. • Violència masclista: assassinat a Formentera; crida dels col·lectius feministes. • Economia local: producte balear a fira alemanya; registre d’objectors d’avortament en 3 mesos (exigit per Madrid); UIP amb descomptes als campus. • Esports: Sorteig de Copa amb diversos equips mallorquins. Previsió del temps (Tomeu Mateu Canals) • Avui: assolellat i suau; fred de nit. • A partir de dijous: canvi molt important amb pluges intenses al Mediterrani (impacte inicial a Pitiüses i litoral peninsular est), situació que podria allargar-se una setmana. Programació i podcast Entrevista amb Marian Colmillo – “No dic res, però...” • Format més curt: 30–35 minuts, amb audiovisual (YouTube i Spotify). • Interacció amb l’audiència: enquestes setmanals per triar tema; presència a Instagram, X i TikTok. • Plans: més programes en viu i obertura a propostes d’espais. Anàlisi internacional i política balear Joan Mir: França, extrema dreta i ecos europeu • Crisi francesa: dimissions i maniobres a l’entorn de Macron; pressió per canvis a Defensa i opcions d’eleccions anticipades. • Le Pen i la dreta radical: normalització progressiva a Europa, amb enquestes favorables; dubtes per inhabilitació i calendari judicial. • UE: doble vara amb l’extrema dreta (cas Itàlia vs França); immigració i seguretat com a eixos de normalització de discursos. • Flotilla a Israel: impacte negatiu d’imatge del govern Netanyahu; denúncies de tractes degradants. Balears: debat de política general i espai sobiranista • PP–VOX: tensió estructural; el PP pressionat a centrar-se si vol desmarcar-se de VOX. • Som Mallorca: nou partit amb agenda sobre model econòmic, població i territori; possible acord amb el PI; focus creixent en immigració. Polítiques locals i alimentació Entrevista a Neus Trullol (Més per Palma): Parc agrari • Proposta de destinar el sòl rústic de Palma a ús agrícola exclusiu: reforçar el sector primari, millorar autosuficiència i paisatge. • Governança: òrgan liderat per la pagesia; banc de terres (públiques i privades) i escola d’agroecologia. • Mesures clau: frenar legalitzacions d’obres il·legals en rústic; incentivar joves agricultors; subvencions i infraestructures (magatzem, distribució, mercats locals). "Capgirar el model globalitzat és complicat, però es pot fer reforçant el nostre sector primari." Cultura i música Dona Llop – nou disc i gir sonor (Joana Pol) • Presentació: 26 d’octubre, Teatre Principal d’Inca. • Evolució: de l’indi cap a un pop/urbà sense prejudicis (influències de Madonna, Gaga, etc.); produccions modulars amb diversos productors al llarg de nou mesos. • Lletres: més directes, amb tres capes: relacions al límit, la relació artista-art, i Dona Llop amb la música. • Directe: format trio + electrònica; objectiu d’energia i participació; edició en vinil i gira en preparació. Cafè amb filosofia Miquel Ripoll: Walter Benjamin – direcció única • Perfil: crític literari, traductor i pensador heterodox, de marxisme no ortodox i sensibilitat avantguardista. • Estades a Eivissa (1932–33): contrast modernitat vs vida arcaica; amistats locals; textos breus de gran lucidesa. • Lectures recomanades: - Carrer de sentit únic (ed. Flâneur): muntatge de fragments amb imatges de pensament. - Infància a Berlín cap al 1900 (Lleonard Muntaner). - L’obra d’art a l’època de la reproductibilitat tècnica (Xamania). - Sobre el concepte d’història (Flâneur). "Mapa antic: en l’amor la majoria busca una pàtria eterna; d’altres, molt pocs, el viatjar etern." Focus socioeconòmic Joan Planes: llengua, independència, habitatge i turisme • Acte amb Lluís Llach, Quim Torra, Josep Lluís Albinyana i Tòfol Soler: crida a lideratges nous i a parlar sempre en català a l’espai públic. • Català: normalització insuficient; necessitat d’estat propi per a plena protecció; paper clau de docents i famílies. • Espoli fiscal: comparativa amb Alemanya; urgència d’agenda d’estat i independència com a solució estructural. • Habitatge: habitacions a 568€ de mitjana a Balears (pics de 1.500€), auge d’habitacions per expulsió de llogaters i rendisme. • Turisme: rècord de visitants (jan–ago), despesa en màxims i creixent pes de lloguer turístic i segones residències.

Copinya de Volta Verda - VAN MORRISON (4) del 6/10/2025

Enciclopèdia musical del Segle XX (bàsicament)

Octubre a Mallorca: cultura popular i jazz

Panoràmica de l’episodi Primera part: cultura popular i cicle de tardor a Mallorca amb Sebastià Roser: dites meteorològiques, feina al camp, pesca, fruits i bolets, olives i oli, cuina i conserves, festes i fires d’octubre. Segona part: anunci i transició a música de jazz (Fred Hersch) – a la transcripció només hi consten falques publicitàries i continuïtat de l’emissora. "Quan l’octubre ha arribat, s’embra l’ordi, s’assevada i es blat." "Si trona el mes d’octubre, neu segura." Dites, clima i mar Octubre marca el pas a la tardor: dies més curts i frescos, nits més llargues; olor de mata i de terra banyada. Proverbis i senyals: tronades que auguren neu; pluges desitjades per sembrar civada, ordi i blat. A la mar: vents contraris (xaloc, mitjorn, mestral) dificulten la pesca; alternativa gastronòmica amb llampulla, verderols i altres. Fruits, bolets i cuina de tardor Fruits de temporada: magranes, codonys, caquis, nespres, moniatos, castanyes. Bolets: primeres llores, picornells i esclata-sangs. Conserves i rebost: confitures (albercoc, peres, figues), envinagrats (fonoll marí, pebreres, tàperes), i escabetx de caça i peix. Olives, oli i tasques del camp Olives primerenques: per trencar o salar; lluna òptima entorn de Santa Teresa. Collita i trull: any modest però acceptable; renom de l’oli de Mallorca. Feina pagesa: neteja i preparació de terres; espergueres a punt per a l’hivern. Caça i sembra Obertura de la caça (12 d’octubre): conills, llebres, tords més endavant. Sembra de faves: «per la Mare de Déu del Pilar» per tenir un bon favar. Festivitats i tradicions d’octubre El Pilar i Santa Teresa 12 d’octubre: Mare de Déu del Pilar (Festa Nacional) i tradició de sembrar faves. Santa Teresa (15 d’octubre): moment idoni per salar olives. Santa Úrsula i Les Verges Serenates a les donzelles, clavells, mistela i sobretot bunyols. Gloses i reflexions sobre la virginitat en la tradició popular. Beata Catalina Tomàs i Domund Colcada de la Beata a Palma (carrosses, xeremiers, dimonis, bandes). Domund (Dia de les Missions): crida a la generositat amb els missioners. Bunyols: recepta breu Ingredients: farina de força, moniato o patata, ous, llevat de pa. Procés: pasta, llevat 60–90 min, formar amb forat i fregir. Clàssic de les Verges. Fires i mercats de tardor Rellevància de les fires d’octubre arreu de l’illa: Llucmajor (479a ed.), Pobla, Algaida, Búger (rondalles), Cala Ratjada (llampulla), Lluc (Fira de la Serra), Inca (primeres fires cap al tradicional Dijous Bo), Felanitx (pebre bord), Consell (vi i gastrovi), Porreres, Petra, entre d’altres. Recordatoris pràctics Jardí: Sant Rafel, moment per poderar i fertilitzar hortènsies. Embotits i matances: botifarrons, camaiots, sobrassada; preparatius per a Sant Martí (novembre). Tots Sants i Halloween: convivència de tradició i influència anglosaxona. Canvi d’hora: darrer cap de setmana d’octubre, endarrerir 1 hora. Segona part: Jazz Anunci de sessió musical amb Fred Hersch (piano) i Demià Timoné dins el Jazz Warrior Festival. A la transcripció només hi consten falques publicitàries i continuïtat d’antena en aquest tram.

#114 - Les Indòmites- Avui teníem wifi, del 6/10/2025

Les indòmites: Una hora de ràdio eclèctica per gent de ment elèctrica amb na Mistress Perenque, en Roc Negre, la Senyora Licé, en Satan i en Joan CiberSheep. Moixa Mental presenta el programa del col·lectiu d'acció creativa en el qual posam música que ens toca i xerram de temes dispersos i ens feim preguntes absurdes. Ens podeu escoltar en directe dilluns a les 18 (i en redifusió divendres a les 11 i diumenge a les 16), a ONA MEDITERRÀNIA, a la 88.8 de l'FM. Més info: moixamental.cat/radio

Connexió Eclèctica - TOGETHER FOR PALESTINE del 7/9/2025

En aquest episodi de Connexió Eclèctica, el programa es transforma en un espai de denúncia social i solidaritat activa amb Palestina. A través d'una selecció musical d'artistes d'abast internacional com Brian Eno, Massive Attack i Roger Waters, el podcast analitza com la creació artística serveix per donar veu a les víctimes i exercir pressió política. S'hi destaca el lema existència és resistència com a pilar central del discurs, explorant el paper històric de l'artista davant de conflictes bèl·lics i injustícies globals. El programa convida a l'audiència a no romandre indiferent, recordant que el silenci no és una opció quan es produeix un genocidi, i emfatitzant que la responsabilitat de l'autor va més enllà de l'estètica per convertir-se en un compromís ètic fonamental per a la societat contemporània.

Sobiranistes del 6/10/2025

Programa de ràdio de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. Escolta'ns els dimarts de cada dues setmanes de 10h a 11h dins els matinals d'Ona Bon Dia.

Diàlegs Bon Dia i Bona Vida del 6/10/2025

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.

Diàlegs Bon Dia i Bona Vida del 6/10/2025

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.

Palestina, AENA i turisme; esport i música balear

Panorama del programa Bon dia i bona vida combina actualitat política i social de Mallorca amb esport, economia del turisme i cultura (música i ràdio). El fil del dia: solidaritat amb Palestina, debat sobre AENA i la gestió de l’aeroport, la temporada turística i els seus impactes, i un fort tram cultural-musical (La Gossa Sorda, Pitjorines, Coanegra, Geomètrica del Sardiner). Temes principals • Palestina i la flotilla: seguiment de detencions d’activistes (Lucía Muñoz, Alejandra Martínez, Reyes), crida a mobilitzacions i denúncia del bloqueig a Gaza. • AENA i aeroport de Palma: el PI reclama transparència, descentralització i capacitat d’incidència institucional; debat sobre usos comercials i retorns al territori. • Turisme i economia: dades de rendibilitat (fins a 10.000 € de benefici per habitació/temporada), desigualtats entre sub-sectors, efectes de l’allotjament i de l’estacionalitat; relació amb la immigració i pressions demogràfiques. • Esports: crisi del RCD Mallorca (resultats i ambient de vestidor), repàs de la jornada (Madrid, Atlètic, Barça) i ullada a Segona RFEF. • Política francesa: inestabilitat del nou govern Le Cornu, equilibris de blocs i ascens del RN de Le Pen. • Cultura i música: torna La Gossa Sorda; entrevista a “Perifèries Sonores”; recomanacions musicals (Pitjorines, Coanegra 40 anys, Geomètrica del Sardiner) i novetats dels Premis de la Música Balear. Notícies clau Mallorca i el món • Solidaritat amb Palestina: portades i cròniques (Diari de Balears, VilaWeb) sobre manifestacions, càrregues policials i situació de les activistes mallorquines detingudes. • Debat polític: a les Illes, arriba el debat de política general; Síndic de Drets Lingüístics a Balears i País Valencià; Som Mallorca impulsa coalició mallorquinista. • França: Le Cornu presenta govern amb pocs canvis; tensió d’aliances i ascens del RN. Aeroport i AENA • El PI (Toni Sales) denuncia que AENA “muny Mallorca” i amaga resultats per aeroport; reclama transparència i governança de proximitat per fixar criteris d’ús i retorns al territori. • Crítica al circuit comercialitzat per on passen els viatgers (duty free, galeries) i la pèrdua de centralitat del servei públic. Turisme i economia • Testimoni sobre beneficis per habitació (fins a 10.000 €/temporada): indicador que explica diferències entre hostaleria i oferta complementària. • Del “tot inclòs” a preus hotelers elevats: menys despesa fora de l’hotel; estacionalitat viva (molts tancaments de novembre a febrer). • Pressions demogràfiques i infraestructura: saturació atribuïble també a l’augment de població resident; relació turisme–immigració i demanda laboral. “Un hotel és una màquina de fer dobbers.” Esports • RCD Mallorca: mala dinàmica (5 punts en 8 partits), dubtes de vestidor (cas Dani Rodríguez–entrenador) i preocupació per la permanència. • Jornada: victòria del Madrid en partit polèmic; Atlètic puntua a Vigo amb 10; Barça molt fluix, baixes i canvis sense solució. • Segona RFEF: Atlètic Balears a dalt; objectius dispars entre equips illencs. Veus i anàlisi Lucía Muñoz (flotilla, document recuperat) • Denúncia l’“intercepció” com a violació del dret internacional i fa crida a mobilitzacions i a un corredor humanitari. “El nostre futur depèn de la pressió social.” Toni Sales (El PI) • Prioritza transparència d’AENA, descentralització de la gestió i capacitat d’incidència institucional illenca. • Demana a la UE política migratòria comuna i desplegament de FRONTEX a les Illes; reubicar el macro-centre de CUE a fora del port de Palma. Joan Mir (França, aeroport) • Sobre França: tres blocs incompatibles i governs fràgils; RN amb avantatge sostingut. • Sobre l’aeroport: Palma i Barcelona sostenen AENA i la resta d’aeroports; risc de lògica extractiva. Llorenç Capellà (article “Vola l’impossible ens cal”) • Reivindica el país complet (totes les terres catalanes), més enllà de l’autonomisme. • Alerta que la resistència sense horitzó mobilitzador s’esgota; cal donar sentit i finalitat al desig col·lectiu. “Vola l’impossible ens cal, i no, que mori el desig.” Cultura i música • Torna La Gossa Sorda (“Comença la partida!”) i s’avancen possibles concerts a Mallorca. • Perifèries Sonores (Cecília): música fora del centre comercial, mirada social i filosòfica, horaris i format d’emissió. • Recomanacions Xocolat (Anita Sancho): - Pitjorines: cançoner popular d’arrel amb lectura actual, nominades a millor directe als Premis de la Música Balear. - Coanegra (40 anys): nou doble disc “A desciara”, fusió d’arrel i Mediterrània. - Geomètrica del Sardiner: jazz progressiu i imaginari geològic (“Last Flight Before Extinction”), directe amb visuals. Notes de programació • Anunci de la 2a temporada de la plataforma VIDA.cat i reemissions a Ona Mediterrània. • Presentació i horaris de “Perifèries Sonores”. Paraules clau • Palestina, Gaza, flotilla, AENA, aeroport de Palma, transparència, descentralització, turisme, estacionalitat, immigració, FRONTEX, França, Le Cornu, RN, Le Pen, RCD Mallorca, La Gossa Sorda, Pitjorines, Coanegra, Geomètrica del Sardiner, Perifèries Sonores, VIDA.cat.

Capitalisme caníbal, Redford i turisme a Balears

Resum general Programa amb dues meitats clares: Cometes (cinema): homenatge a Robert Redford, amb anècdotes de rodatges, premis i papers que no va fer, i un repàs de càstings mítics com The Way We Were, El cop, El graduat, Veredicte final i Tauró. Entrevista a Rafel Borràs i Ensenyat: trajectòria sindical i activista; definició de capitalisme caníbal; dificultats del sindicalisme davant fons d’inversió i algoritmes; turistificació a les Illes Balears; i l’auge de la pobresa laboral en persones amb feina. "No, tota forma de capitalisme és caníbal, però acaba tendint..." (obre el debat central del programa) Cometes: Robert Redford — cinema i càstings mítics Perfil, premis i influència • Robert Redford (1936–2024): actor, director, productor i fundador de Sundance. • Premis: Òscar i Globus d’Or a millor director per "Gent corrent" (1981); Òscar honorífic (2002). • Com a actor, nominat a l’Òscar per "El cop", no per altres títols icònics esmentats. Anècdotes i decisions de càsting • "Tal com érem" (1973): xocs de mètode entre Streisand i Redford; Sidney Pollack ho descriu com una "bogeria"; cançó de Marvin Hamlisch, Òscar a millor cançó. • "L’home que volia ser rei": projecte de John Huston; Newman i Redford van recomanar Connery i Caine per autenticitat britànica. • "Veredicte final": Redford rebutja el paper per no voler fer un "perdedor"; Newman l’assumeix i triomfa. • "El graduat": Mike Nichols descarta Redford per ser massa "galant" per al personatge; el paper és per Dustin Hoffman. • "Tauró": productors volien Steve McQueen i Robert Redford (excessius per pressupost); càsting final Roy Scheider i Richard Dreyfuss; música icònica de John Williams. "Robert, mira’t al mirall... te pots imaginar tenint dificultats per seduir una dona?" (Mike Nichols, explicant per què no seria Ben a El graduat) Entrevista a Rafel Borràs: sindicalisme, turisme i capitalisme Trajectòria i mirada • Ex-sindicalista (CCOO), analista sociolaboral (Fundació GADESO, jubilat), activista (xarxa de renda bàsica, 15M, docents). • Reivindica Ovidi Montllor (poema d’Estellés, música de Toti Soler) com a marc cultural i ètic. Sindicalisme davant nous actors • Abans es negociava amb empresaris amb cara i ulls; ara, fons d’inversió i estructures opaces: negociació mitjançant intermediaris i menys arrelament local. • Exemple històric positiu: conveni d’hostaleria i garantia mínima d’ocupació de fixos discontinus — estabilitat per a famílies i arrelament educatiu en català. Capitalisme caníbal: definició i impacte local • Capitalisme caníbal = fase extractivista i de despossessió: ja no només extreu plusvàlua del treball, sinó que devora condicions de vida i ecosistemes. • Illes Balears com a "zona de perill": turistificació que comença amb consens i reparteix "miques", però deriva en problemes ecològics, socials i d’habitatge. "Som de l’opinió que les Illes Balears... fa algun temps que s’han convertit en una zona de perill." Mobilització laboral i turistificació • Malgrat convenis, a l’hostaleria de Balears fa anys que no hi ha vagues; tres generacions han viscut millores per negociació, però sense sentir-se’n protagonistes. • Contrast: als EUA hi ha més vagues a hotels (no són societats tan turistificades com monocultiu econòmic i cultural). De l’estat del benestar a la pobresa laboral • S’ha trencat l’equació "feina = inclusió social"; creix la pobresa laboral: usuaris de Càritas, Zaqueo, Caputxins amb feina. • Context teòric: fi de l’"exèrcit de reserva" clàssic; precarietat i sous que no cobreixen costos vitals. Gir neoliberal i política • De la por al comunisme a la hegemonia neoliberal: Thatcher i Reagan; la socialdemocràcia de Blair assumeix el marc neoliberal. • Recordatori de política concreta i Pere Sampol com a exemple de canvis tangibles per a treballadors (tema quedava obert al final del tall).

Capitalisme caníbal i turisme; homenatge a Redford

Panorama general Programa amb dues parts clares: un homenatge cinematogràfic a Robert Redford i una entrevista de fons amb Rafel Borràs sobre el capitalisme caníbal, el turisme a les Balears i el sindicalisme avui. El to combina divulgació cultural i anàlisi sociolaboral amb èmfasi en les conseqüències socials del model turístic. Homenatge a Robert Redford (Cometes) Carrera i premis • Actor, director i productor, fundador del festival de Sundance • Òscar i Globus d’Or al millor director per “Gent corrent” (1981); Òscar honorífic (2002) • Nominat com a actor per “El cop” (1973) Històries de rodatge i papers que (gairebé) van ser • “Tal com érem” (1973): tensió creativa amb Barbra Streisand segons Sidney Pollack; va destacar la cançó Òscar “The Way We Were” • “L’home que volia ser rei”: Huston el volia fer abans amb Bogart i Gable; Newman va recomanar actors britànics i el film acabà amb Sean Connery i Michael Caine • “Veredicte final”: Redford dubtà d’interpretar un perdedor alcohòlic; Paul Newman acceptà el guió original de David Mamet i va brillar • “El graduat”: Mike Nichols descartà Redford per manca de credibilitat com a inadaptat; el paper fou per Dustin Hoffman • “Tauró” (Jaws): els productors somiaven amb Steve McQueen (policia) i Redford (Hooper), però el pressupost i l’encaix van dur a Roy Scheider i Richard Dreyfuss Bandes sonores icòniques • “The Way We Were” — Marvin Hamlisch • “The Sound of Silence” — Simon & Garfunkel • “Jaws Theme” — John Williams Conversa amb Rafel Borràs Trajectòria i motivació • De l’acció sindical (gairebé 30 anys) a l’anàlisi sociolaboral (Fundació Gadeso) • Activisme posterior: 15M, assemblees docents, moviments socials • Reivindicació d’Ovidi Montllor (poesia d’Estellés, música de Toti Soler) com a llegat ètic i estètic Sindicalisme davant fons i algoritmes • Abans es negociava amb empresaris amb rostre; avui, amb intermediaris de fons d’inversió i plataformes • Exemples: EROs i crisis a l’hostaleria i al comerç (p. ex. Perles Majórica), negociacions mediatitzades per bufets externs • Nou repte: algoritmes, plataformes i actors deslocalitzats que dilueixen responsabilitats Què és el “capitalisme caníbal” • Model extractivista que devora drets socials i recursos naturals • A Llatinoamèrica s’estudia com a zones de “perill”; a les Balears, el monocultiu turístic hi tendeix: es reparteixen “miques” fins que l’impacte social i ambiental esdevé insostenible • Efecte col·lateral: tensió “residents vs. turisme” i degradació ecosocial Sindicats i turisme • Hostaleria balear: convenis col·lectius importants (p. ex. garanties per als fixos discontinus) però poca conflictivitat visible (fa “anys i panys” sense vagues) • Als EUA hi ha més vagues hoteleres: societats no “turistificades” faciliten l’organització i el conflicte • Desconnexió: noves generacions d’hotel (recepció, cambreria, kellys) no se senten protagonistes de les conquestes assolides Treball i pobresa avui • De l’Europa del benestar (feina = integració i ascensor social) a l’era dels treballadors pobres • Entitats com Càritas, Zaqueo i Caputxins constaten que molts usuaris tenen feina però no arriben a fi de mes • La precarietat erosiona l’antic consens social Del comunisme al neoliberalisme “El meu principal assoliment és en Blair.” • La revolució conservadora (Thatcher, Reagan) desplaça la socialdemocràcia cap al social-liberalisme • La por al “projecte” del comunisme (més que als míssils) contenia el capital; un cop desapareix, s’imposa el neoliberalisme Polítiques concretes que canvien vides • Record d’en Pere Sampol: - Llei de comerç balear (com a vicepresident) - Millora de cotitzacions per a fixos discontinus (com a senador), reduint “llacunes” a la Seguretat Social i millorant pensions i prestacions Proposta actual: pensions • ILP al Parlament per un complement social a pensions baixes (especialment pensionistes dones). Impacte potencial: prop de 90.000 persones Mitjans i vagues: relat i mètode “Les vagues no se convoquen. Primer s’organitzen i després se fan.” — Marcelino Camacho • Critica tant el tractament mediàtic com l’ús “pervers” del soroll comunicatiu • Importància d’organització real sobre la simple convocatòria Consell final • Per viure millor: dormir millor i tenir la consciència tranquil·la • Fer el possible perquè les generacions futures visquin igual o millor • Cloenda musical amb Tosca (Jonas Kaufmann) — “que les estrelles brillin”