
Diàlegs Bon Dia i Bona Vida del 22/12/2025
Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.
2128 episodis disponibles

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.

Programa Matinal amb actualitat, anàlisi i agenda cultural, presentat per en Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.

A l’episodi d’El Crepuscle (a Ona Mediterrània) s’entrevista Pere Lluís Oliver, professor de la UIB i expert en pedagogia social, serveis socials i protecció de menors. Repasa com neix la seva vocació i com, als anys 80 i 90, es van haver de construir molts dispositius socials amb pocs referents, sovint lluitant amb burocràcia i manca de recursos. El nucli de la conversa se centra en la protecció d’infants i adolescents: l’evolució dels perfils, l’impacte de la precarietat familiar, l’arribada de joves migrats i, sobretot, l’estrès de l’emancipació als 18 anys. Defensa la necessitat de planificar el futur dels joves tutelats, reforçar pisos i ajudes i combatre l’aïllament. També aborda el paper d’UNICEF (finançament, sensibilització i incidència política), la dificultat de divulgar la recerca social i una diagnosi del sistema educatiu balear: abandonament escolar, concentració de vulnerabilitat, falta de recursos, desorientació familiar amb les pantalles i una economia que incentiva deixar els estudis. Tanca amb un consell: pensar bé els “sí” i saber dir “no” quan cal.

A El Crepuscle (a Ona Mediterrània), Pet Lluís Oliver (doctor en Ciències de l’Educació i professor a la UIB) repassa la seva trajectòria en serveis socials i protecció de menors, i defensa que l’educació i la pedagogia social han canviat persones i societats. Analitza l’evolució del sistema de protecció: dificultats de gestió i burocràcia, canvis en el perfil d’infants tutelats, i el repte afegit de l’arribada de joves estrangers no acompanyats. El nucli més intens és la sortida dels centres als 18: la necessitat de planificació, l’impacte emocional i la manca de pisos d’emancipació, tot i les millores de suport econòmic fins als 25 arran de la reforma del 2015. També explica el paper d’UNICEF a les Illes (sensibilització i incidència política) i alerta sobre la pobresa infantil i les famílies amb feina que no arriben. Finalment, ofereix una diagnosi crítica del sistema educatiu balear: abandonament escolar, falta de recursos, tensió escola-família i efecte del model turístic sobre la demanda de qualificació. Tanca amb un consell: pensar bé abans de dir sí o no, i saber dir que no.

En aquest episodi de No dic res, però... a Ona Mediterrània, Lluís García i Marian Colmillo exploren el conflicte entre la pressió social per ser modern i el desig de mantenir les arrels mallorquines. A través d'anècdotes sobre el brunch, l'ús d'Instagram i els canvis en el llenguatge quotidià, els presentadors analitzen com la societat actual sovint prioritza la imatge exterior sobre la felicitat real. Amb la participació de l'audiència, es contraposen elements com el pa amb oli al bar de poble front als Beach Clubs i les tendències globals. El programa conclou que el més important és trobar un equilibri on la modernitat sigui una eina i no una obligació, defensant la identitat pròpia davant les pressions externes i recordant que ser feliç és molt més rellevant que encaixar en motlles preestablerts. L'espai acaba amb una variada selecció de música experimental i pop en català que reflecteix la vitalitat de la cultura balear actual.

En aquest episodi especial de Des dels Marges a Ona Mediterrània, es ret tribut a la imponent figura de Robe Iniesta i el seu llegat amb Extremoduro. El programa recorre tres dècades de música que han marcat l'adolescència i la maduresa de molts oients, desgranant temes emblemàtics com De Acero, Sucede o l'èpica Puta. A través d'una mirada que combina l'anàlisi de les lletres poètiques amb la participació social de col·laboradors i amics, s'explora la dualitat entre la fragilitat emocional i la duresa del rock transgressiu. L'episodi no només celebra l'obra artística, sinó que també connecta amb la realitat de la classe obrera a Mallorca, recordant com aquestes cançons han servit de refugi i guia enmig del caos vital. És una celebració de l'autenticitat, la llibertat i la capacitat de la poesia per transformar la realitat més crua en una Identitat sonora que perdura en el temps i en la memòria col·lectiva dels barris i pobles.

Ona progressiva, cada divendres i diumenge a Ona Mediterrània, amb Jordi Vidal.

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.

Programa Matinal amb actualitat, anàlisi i agenda cultural, presentat per en Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.

Conversa a El Crepuscle (Ona Mediterrània) amb Carles Manera, que combina mirada d’historiador econòmic i experiència política per analitzar els grans debats actuals. Defensa que la història econòmica aporta profunditat per entendre el present i remarca el contrast entre una macroeconomia que pot anar bé i una ciutadania que sovint percep dificultats al dia a dia. El nucli del programa gira entorn de l’estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials), el perill de la seva mercantilització i el paper imprescindible del sector públic en les crisis: austeritat el 2008 versus inversió i suport públic durant la Covid com a base de la resiliència. Aborda l’habitatge com a problema central: fiscalitat, parc públic i falta de coordinació institucional. També tracta fiscalitat i frau, les ajudes a la banca, la tensió entre error i corrupció, el poder de les grans tecnològiques, la digitalització (incloent euro digital) i els riscos de les criptomonedes. Tanca amb un consell simple: salut, amics/família i bona música.

En aquest episodi de Entre Notes i Mones a Ona Mediterrània, els presentadors Santi i Toni fan una crida a la recuperació dels valors socials i la cura dels col·lectius vulnerables en el context nadalenc de Palma. El nucli de l'emissió és la presència de l'artista argentí Toto Ceballe, qui ofereix un recital en directe amb versions de rock clàssic i temes propis. El programa destaca la necessitat de donar suport al panorama cultural local per combatre la precarietat cultural mitjançant la iniciativa de regalar actuacions en directe. A través d'una conversa propera, es descobreix la trajectòria de Ceballe, des de les seves arrels rockeres fins a la seva arribada a Mallorca, on va retrobar la passió per la música. L'episodi conclou amb una forta aposta per la visibilitat dels artistes que mantenen viu l'esperit creatiu a l'illa.

A Ona Mediterrània, dins Ona Attac, l’episodi gira entorn del model homo economicus i com el neoliberalisme l’ha convertit en una manera d’entendre no només l’economia, sinó la vida: l’individu com a empresa de si mateix, la meritocràcia i la culpabilització del fracàs, amb l’esborrament de les desigualtats estructurals. Els convidats critiquen la naturalització del model (com si fos una llei), perquè amaga poder, història i institucions i dificulta imaginar alternatives. S’hi associen conseqüències morals (crisi de valors), polítiques (desdemocratització i auge reaccionari) i ecològiques (consum insostenible i crítica del “creixement” infinit). També es debat tecnologia i intel·ligència artificial com a risc i oportunitat: repartir feina i garantir el dret a viure bé, sense substituir el debat presencial per la connexió permanent. El tram final proposa un horitzó alternatiu basat en vulnerabilitat, cures, igualtat material, llibertat política i solidaritat i redefinicions de felicitat com a necessitar menys. Tanca amb la secció cultural “Transitar en el present” i recomanacions de literatura italiana i sarda (Maraini, Murgia, Tabucchi).

L'episodi d'Es Jai de sa Barraqueta a l'emissora Ona Mediterrània recorre la història i l'ecologia de les Illes Balears. Comença analitzant el simbolisme de l'arbre de Nadal i la seva introducció cultural, per després centrar-se en una profunda crítica a la gestió actual dels espais naturals. Amb referències a la Veu polièdrica de naturalistes com Antoni Bonner, es denuncia la greu degradació que pateix l'alzinar a causa de la pressió de les cabres, una amenaça que impedeix la regeneració del bosc madur. També es tracta la polèmica tala de les Velles ombres a Palma, posant de manifest la tensió entre l'urbanisme i la conservació de l'arbratge madur. El programa reivindica la importància de recuperar l'olivar tradicional i de canviar la percepció negativa sobre la biomassa forestal, entenent el bosc no com un lloc brut, sinó com un organisme viu essencial per a la supervivència i la Identitat illenca en el Context contemporani de crisi climàtica.

En aquest episodi de Transitant a Ona Mediterrània, s'analitza a fons l'emergència habitacional a les Illes Balears amb el catedràtic Nofre Rullant, qui desmunta la idea que cal construir més casa per abaixar preus, assenyalant que la clau és la regulació del mercat per evitar que l'habitatge sigui un actiu financer. També parlem amb Maribel Alcázar sobre la polèmica cessió de sòl públic a Palma per a benefici de promotors privats, un acte que defineix com una traïció al teixit associatiu i veïnal. Finalment, Pep Juárez ofereix una visió crítica sobre l'entitat sionista a Palestina, denunciant el seu caràcter expansionista i militaritzat que amenaça la pau a la regió. Un programa que posa el focus en la justícia social i la defensa del patrimoni i el territori.

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.

Visió general de l’episodi El Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània combina actualitat, cultura i anàlisi política en un programa llarg amb diverses peces: notícies del dia (via dBalears), entrevistes culturals, recomanacions literàries i una tertúlia final d’enfocament sobiranista i anticolonial. "Volar l’impossible ens cal, i no que mori el desig." Actualitat i context informatiu Portades i titulars del dia • Cadena humana per aturar la tala dels Vella Ombra a la plaça Llorenç Villalonga (Palma) • Convocatòria per reivindicar la Diada de Mallorca amb un acte festiu • Habitatge: crítica a mesures fiscals i cas d’un fons voltor que vol apujar lloguers • Debats polítics: legislatura estatal, hipòdrom de Son Pardo, turisme ciclista • Temes europeus i territorials: corredor mediterrani, mobilitzacions agràries, fronteres internes El cas Vella Ombra: desenllaç i lectura crítica • Es connecta amb un testimoni que explica que la tala s’executa de matinada i en poc temps • Es denuncia una actuació “programada” i contra informes i arguments tècnics • El programa ho emmarca com un exemple de conflicte entre interessos urbanístics/turístics i bé comú Entrevista 1: Olimpe de Gouges i drets de les dones Llibre i presentació • Entrevista a Júlia Sevilla Merino sobre un llibre dedicat a Olimpe de Gouges i la Declaració dels drets de les dones i les ciutadanes (1791) • S’anuncia presentació a la llibreria Lluna (Palma) Idees clau • Olimpe de Gouges com a pionera: resposta directa a una declaració “universal” que excloïa les dones • L’episodi posa èmfasi en la fragilitat dels avenços: els drets no són mai “consolidats” • Lectura contemporània: manca de dones als “retrats del poder” i persistència de desigualtats estructurals Entrevista 2: Sedas i el disc El batec de l’illa El projecte musical • Conversa amb Pere Martorell, d’un grup liderat pels germans Martorell • Presenten un disc amb 13 temes: combinació de tradició i nova creació Eixos del discurs • Voluntat de dignificar la música d’arrel perquè no sigui només “per ballar” sinó també per escoltar en escenaris • Reivindicació d’una sonoritat mediterrània i mirada contemporània • Finançament via Verkami i anunci de presentació (data i lloc per revelar) Entrevista 3: Marga Melià i la creació audiovisual Trajectòria i mirada creativa • Conversa amb la directora i guionista Marga Melià sobre vocació de contar històries, del periodisme cultural al cinema i documentals • Defensa de l’experimentació artística i d’anar trobant la pròpia veu Cultura, territori i indústria • Es debat la dificultat de crear des d’una illa i la necessitat de més inversió • S’apunta que les Illes podrien apostar per la indústria audiovisual com a sector complementari • Projectes en curs: tancament d’un documental vinculat a Suportando el Paraíso i un curt nou Recomanacions literàries (Llibreria Quart Creixent) • Cuina de l’Esperança. Gastronomia i etnografia mallorquina de Nadal (Tomàs Vibot) • Poesia: La seu i el llamp (Damià Roger) i Un abisme d’impossibles (Aina Coll) • Mites i llegendes (edició il·lustrada, mites d’arreu del món) Curiositats de la història: Congrés de Cultura Catalana (50 anys) Què va ser i per què importa • Repàs al Congrés (1975–1977) com a mobilització que va contribuir al retorn del català a l’espai públic • Estructura amb molts àmbits (llengua, educació, turisme, cultura…) Debats i llegat • Polèmica entre normativa i dialectalitat • Tensió entre “cooficialitat” i “oficialitat”, resolta amb la fórmula “ús oficial del català” • Fruits que perduren: creació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i altres iniciatives Tertúlia final: estat, judicatura i corrupció Tesi central • Conversa amb Jaume Sastre sobre l’ús de la corrupció com a “camp de batalla” polític • Defensa que combatre la corrupció és necessari, però alerta sobre l’ús “instrumental” per destruir adversaris Proposta i conclusió • Es defensa que un projecte sobiranista ha d’assumir també el control de les parts “dures” d’un estat: justícia, presons, persecució del delicte • Crida final a entendre l’autogovern com a capacitat real d’administrar i depurar el propi sistema

En aquest episodi d'El Crepuscle, el conductor conversa amb Francesc (Xisco) Sanchís, distribuïdor a Mallorca i copropietari de les llibreries Embat i Quart Creixent, per explorar el món del llibre des del vessant menys visible: distribució, llibreries independents i futur del sector. Sanchís explica la transformació de Palma Distribucions, que deixa un local car i passa d’acumular estoc a centrar-se en propostes i difusió com a delegats d’editorials. Parlen de la proliferació de llibres (editorials, amateurs, autoedició), de les tirades petites (200–400 exemplars) i del destí dels títols que no es venen, sovint retornats o venuts com a saldo. El nucli de la conversa és la llibreria independent: la importància de crear comunitat lectora, organitzar presentacions i clubs de lectura, conèixer el client i mantenir un tarannà propi davant les grans cadenes. Xisco defensa que el futur del llibre depèn d’aquestes llibreries de proximitat, tot mentre ell mateix cerca relleu vocacional i solvent per Embat i Quarts. També reivindica el gremi de llibreters i reclama formació específica per al sector. L’episodi es tanca amb fragments de la banda sonora de "Casablanca", que el convidat considera la seva banda sonora personal.

En aquest episodi de L’Illa Sense Calma a Ona Mediterrània, coneixem a Electric Jump, un grup de rock alternatiu mallorquí que destaca per la seva increïble energia i la joventut dels seus components. En Jairo, de només 13 anys, juntament amb n'Adrià i en Guillem, expliquen com el seu projecte va néixer d'una epifania cinematogràfica i s'ha convertit en una realitat musical amb temes propis i un directe potent. Durant l'entrevista cultural, es debaten temes crítics com la precarietat cultural a Balears, la manca de locals d'assaig insonoritzats i la dificultat per accedir a sales de concerts si no s'és un artista famós. Amb el suport dels seus pares i una clara vocació autodidacta, la banda comparteix els seus somnis de gravar el seu primer EP i la seva visió espiritual de la música com un acte de transformació vital. Una conversa que posa de manifest la necessitat de donar visibilitat i suport institucional, a través de les beques de l'Institut d'Estudis Baleàrics, a les veus singulars que estan renovant el panorama musical de l'illa.

Episodi de FutbolXat a Ona Mediterrània centrat en l’actualitat del RCD Mallorca i el panorama europeu. Es repassa la victòria vital contra l’Elx (3–1), amb un Mascarell descomunal i un Muriqi que ja suma 9 gols, però també els problemes als laterals i la mala ubicació de davanters com Mateo Joseph a banda. En contrast, la derrota a Copa davant el Depor es viu com un fiasco greu, atribuït a una errada de càlcul d’Arrasate en treure un onze ple de suplents i renunciar de facto a la il·lusió de la copa. La prèvia del València–Mallorca presenta dos equips amb poc gol i expectatives de 0–0 o 1–1, marcats per la baixa de Mascarell i el paper clau de Muriqi. El programa també analitza la Champions, amb el 2–1 del City al Bernabéu, les males prestacions globals dels equips espanyols i el risc de perdre la cinquena plaça europea. A la Premier, l’Arsenal lidera però “fa figa” sota pressió, mentre un Manchester City sòlid és el favorit dels tertulians per acabar guanyant la lliga; apunten fins i tot a una possible sortida de Guardiola després d’un nou títol. Es tanca amb comentaris crítics sobre el Mundial de 48 seleccions i amb un comiat nadalenc, desitjant bones festes als oients.

Episodi de Perifèries Sonores a Ona Mediterrània dedicat al cos: la conductora enllaça música, Nadal i reflexió crítica sobre com vivim el cos i la seva impermanència. A través de cançons de Louis Armstrong, Ella Fitzgerald, Nathy Peluso, ritmes llatinoamericans i Extremoduro, es parla de cos feliç, cura, sexualitat, ball i pressions estètiques i familiars. La intervenció central de Ana Serra, psicòloga i sociòloga, analitza com la tradició judeocristiana, el paradigma científic i la colonització dels cossos han separat cos i ànima i han convertit el cos (sobretot el femení) en objecte de control i explotació. Reivindica recuperar el cos des del bon tracte i el plaer, distingint-lo de l’hedonisme consumista, i proposa esdevenir expertes del propi cos: observar sensacions, emocions (com la ràbia o el fàstic) i pensaments sense judici, a l’estil de la meditació o el mindfulness. El programa conclou amb la cançó “Guapos i guapes” de Can Can, crítica a l’obsessió per la imatge, i amb un comiat emotiu dedicat a Robe (Extremoduro), vinculant el dol personal amb la idea que el cos i la vida són canvi constant.

En aquesta nova entrega de Ruta 66 a l'emissora Ona Mediterrània, fem un viatge sonor per les darreres novetats de la música d'arrel americana i el rock internacional de cara al tancament de l'any 2025. El programa destaca el retorn de Corey Morrow amb el seu nou àlbum i la trajectòria incansable dels Ship Truck, que presenten el seu vint-i-unè treball d'estudi. Altres protagonistes inclouen els noruecs Kandeng i la potència de Shears Lane. A més de les novetats, l'espai ret homenatge a grans llegendes celebrant aniversaris clau de Kid Rock, Bob Seger i els Van Halen, oferint una perspectiva històrica del gènere. Mitjançant aquesta entrevista cultural amb la música, el podcast connecta l'auditori balear amb els sons de Texas, Illinois i el nord d'Europa, mantenint viva la passió pels clàssics i la innovació sonora en un format modern i proper.

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.