En aquest episodi d'Entre Notes i Mones a Ona Mediterrània, els presentadors Santi Monjo i Toni reben el músic argentí Toto Ceballe, un talent resident a la nostra illa amb una habilitat sorprenent per al rock clàssic. A través d'una conversa propera, s'explora la trajectòria de Ceballe, des de les seves influències de bandes com Deep Purple fins a la seva arribada a Mallorca, on espais com Camp Mona van ser determinants per no abandonar la música. El programa també dedica espai a la reflexió social sobre la precarietat cultural i la fragilitat econòmica, especialment en el context de les festes de Nadal. Amb actuacions en directe que posen els pèls de punta, l'episodi reivindica el valor de l'art autèntic i convida l'audiència a donar suport als creadors locals mitjançant el consum actiu de cultura de proximitat. Finalment, el podcast tanca amb una selecció musical urbana que critica el patriarcat i els abusos del sistema capitalista.
L’episodi d’Ona Attac a Ona Mediterrània reflexiona sobre el paper de l’ONU i dels organismes internacionals davant guerres, canvi climàtic i desigualtat extrema. Es destaca la importància històrica de la Carta de l’ONU i la Declaració Universal de Drets Humans, però també els seus límits: un sistema poc democràtic, dominat pel P5 i el dret de vet, que impedeix respostes efectives a conflictes com Palestina o a l’emergència climàtica.Els ponents analitzen l’impacte del capitalisme global, la concentració de riquesa i l’auge de l’extrema dreta, alimentats per racisme, por i manipulació mediàtica. Defensen combinar reforma profunda amb la defensa del que ja existeix, perquè moltes agències de l’ONU són vitals per a milions de persones. Subratllen el paper clau de la mobilització social per pressionar governs i institucions.En la píndola científica final, Beatriz explica la importància de la Posidònia oceànica, planta marina endèmica del Mediterrani: produeix oxigen, dona refugi a la biodiversitat, estabilitza el fons marí i actua com a gran magatzem de carboni blau. Tot i això, les seves praderies han retrocedit fortament i cal una protecció urgent.
L'episodi d'avui a Ona Mediterrània se centra en la tesi doctoral del Dr. Jordi Altès sobre els primers quinze anys de la sida a les Balears (1981-1996). Durant l'entrevista, s'explica com les Illes van patir una incidència el doble de la mitjana estatal, provocant un estancament en l'esperança de vida masculina. Es destaca la tasca dels professionals de la salut de l'Hospital de Son Dureta, que van haver d'aprendre a tractar una malaltia desconeguda en paral·lel a l'epidèmia de drogues de l'època. El diàleg subratlla fites com la reducció de la transmissió vertical i la importància de les ONGs en la prevenció. Malgrat que avui la malaltia es pot cronificar amb una sola pastilla diària, els doctors alerten sobre el repte de detectar els casos tardans, especialment en col·lectius vulnerables i migrants, i la necessitat d'una visió de salut global per no perdre els avenços aconseguits en les darreres quatre dècades.
Transitant cap a un món millor! Programa d'anàlisi de la realitat per transitar amb propostes concretes cap a un món millor, més just, solidari i sostenible, que vol donar veu a persones i entitats que hi estan treballant. És important escoltar, conèixer el que es fa i el que es pot fer. Transita amb noltros i escolta'ns cada dijous d'11h a 12h a la 88.8FM. Amb Guillem Ramis i Margalida Rosselló.
Episodi d’El Crepuscle dedicat íntegrament a la Novena Sinfonia de Beethoven, plantejat com una prèvia als concerts de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears a Palma i Manacor. El programa presenta el context històric de l’obra, estrenada el 7 de maig de 1824, i en subratlla la gran innovació: la incorporació de veu humana (quatre solistes i cor) dins una sinfonia, fet inèdit fins aleshores. També s’explica com Beethoven amplia l’orquestra amb instruments com bombo, platerets i triangle, i com utilitza l’Himne a l’alegria de Schiller amb algunes adaptacions. S’analitza el silenci de dotze anys sense noves simfonies, l’encàrrec d’una societat filharmònica de Londres i la rivalitat amb Viena, que aconsegueix la première gràcies a la pressió del públic. Es recorda la sordesa quasi total de Beethoven i l’ovació històrica de l’estrena. El conductor recomana escoltar especialment el tercer moviment, Adagio, que considera una de les melodies més sublims del compositor, i convida l’oient a gaudir de la sinfonia completa en aquesta sessió nocturna i profundament musical.
En aquest episodi de L’Illa Sense Calma a Ona Mediterrània, Roser Amills entrevista Majo García, directora de comunicació del Mallorca Live. García comparteix les claus de la gestió d'un dels esdeveniments culturals més grans de les Illes Balears, amb un pressupost de 7,5 milions d'euros. Durant la conversa, es detalla el procés de contractació d'artistes a través de fires internacionals, la gestió de les zones VIP i la voluntat de millorar l'experiència de l'usuari evitant el solapament de concerts. També s'aborda de manera crítica el desproporcionat desplegament de seguretat en edicions passades i la complexitat de la indústria musical actual, incloent l'augment de preus en els catxers. Finalment, s'anuncien novetats com l'obertura de nous escenaris amb formats acústics i la possible implementació d'intel·ligència artificial per a la comunicació amb els assistents.
L’episodi de FutbolXat a Ona Mediterrània gira al voltant del futur del futbol com a negoci, amb el professor Xavi Ginesta com a convidat. Després d’un breu repàs al Mallorca (patiment a la Copa, desfeta contra l’Ossasuna, dependència dels gols de Muriqi), la conversa entra de ple en el xoc entre club-espectacle i club-identitat. Ginesta explica com el Barça, tot i ser una associació de socis amb valors de catalanitat, universalitat i democràcia, s’ha convertit en una multinacional de l’entreteniment que es ven al món com una franquícia més, comparable a l’NBA o la NFL. Analitza el mapa actual de propietats: fons sobirans, milionaris nord-americans, clubs d’estat com el PSG o el City, i la posició singular de Barça, Madrid, Athletic i Osasuna. Denuncia el “dopatge” competitiu dels clubs d’estat i el paper dels governs en l’aturada de la Superlliga. També exposa la distància econòmica entre Premier i LaLiga a través dels drets televisius i com els ingressos comercials són ara el veritable camp de batalla. Finalment, planteja un futur de doble nivell: futbol de barri com a espai d’“essència” i vincles locals, i futbol d’elit com a gran producte global d’oci, on el soci democràtic ha de conviure amb una lògica empresarial implacable.
Episodi de Pots Pensar! dedicat a la violència en la literatura, amb l’escriptora Núria Bendicho (Terres mortes) i la investigadora Elvira Prado-Fabregat (Natura fosca). Parlen de la violència com a element inesquivable: física, però sobretot estructural, lenta i ecològica, que travessa trames, rols i imaginaris. La Núria defensa que no existeix novel·la no violenta i relata el seu desvetllament feminista, quan descobreix la violència masclista quotidiana i els micromasclismes al seu entorn. L’Elvira hi suma lectures sobre guerra i cultura sacrificial, que qüestionen la idea de la guerra com a instint “natural”. S’analitza el gaudi estètic de la violència: pot ser eina d’autoconsciència o de normalització, depenent del discurs i de l’esperit crític. El mode gòtic i el gòtic del sud dels EUA apareixen com espais per destapar violències de gènere, de classe i racials. El cor de l’episodi és Víctor Català: Solitud com a reescriptura de les cançons de malcasada i de la Caputxeta Vermella, mostrant la violència patriarcal, la por a la violació i a l’embaràs, i obrint camins per a una heroïna lliure i mestressa. La Núria reconeix Català com a influència central i parla de vitalisme fosc, llengua rica i consciència nacional. Al tram final, comparteixen llibres i personatges que més les han violentat o fascinat, com L’arrencacor, Jude the Obscure, l’Ànima, la Mila i en Met de les Conques.
Aquest episodi de Pots Pensar! a Ona Mediterrània és un homenatge monogràfic a Josep Maria Llompart, poeta i intel·lectual central de la cultura mallorquina del segle XX. Amb Pilar Arnau i Vicent Llorca, s’hi dibuixa un Llompart polifacètic: poeta, crític, historiador de la literatura, traductor i activista cívic. Es denuncia com la seva faceta pública ha eclipsat el poeta, i es reivindica la seva obra lírica, marcada per l’elegia, la memòria íntima i una ironia que el distancia del pamflet polític. Es comenten llibres com Poemes de Mondragó, Espiritual, Jerusalem i, sobretot, Vocabulari privat, recomanat com a porta d’entrada a l’autor. Arnau destaca la importància de la nova biografia sobre Llompart i del futur volum amb els seus discursos polítics, essencials per entendre el seu paper en la construcció d’un ideari mallorquinista i de Països Catalans. Llorca aporta testimonis personals (el pròleg de Vocabulari privat, l’homenatge “Gràcies, Llompart” de 1992) i presenta el seu llibre Entenguem-nos per amor, un assaig creatiu sobre Ramon Llull que dialoga, per metàfores, entre passat i present.
Episodi de "Pots Pensar!" a Ona Mediterrània dedicat a repensar la literatura infantil i juvenil amb Maria Anna Jorba i Maria Viette, especialistes en biblioteca escolar i llibre infantil. Es qüestiona una visió reduccionista de la literatura infantil com a “gènere menor” o mer instrument educatiu i es defensa que molts llibres per a infants poden interpel·lar profundament també els adults. Les convidades insisteixen que els temes difícils no s’han d’evitar, sinó adaptar i acompanyar, i critiquen l’excés de funció moralitzadora i la censura sobre certs continguts. Es reivindica la importància de llegir imatges i d’àlbums il·lustrats i còmics, sovint menystinguts per famílies i escola, en un món saturat d’estímuls visuals. També es debat la relació entre llibres i adaptacions audiovisuals, els efectes de la sobreestimulació i la necessitat que el llibre no perdi el seu espai propi de plaer i imaginació. Finalment, es recorden llibres que van marcar la infantesa, la seva relectura en l’edat adulta i la necessitat de més mediació, més espais de lectura i més reconeixement cultural per a la literatura infantil, amb suport d’institucions com l’IEB.
Introducció del programa "Bon Dia i Bona Vida" és el magazín matinal d’Ona Mediterrània, conduït per Tomeu Martí. L’episodi combina actualitat informativa, entrevistes en profunditat i seccions culturals, amb una clara mirada crítica sobre la realitat social i política de les Illes Balears. L’estructura del programa es reparteix entre: • Bloc d’actualitat (titulars de premsa i opinió) • Entrevista central sobre pornografia i joventut • Homenatge a Antoni Bonner i conversa cultural • Anàlisi política sobre habitatge i justícia espanyola • Secció d’educació (anuari educatiu i reptes escolars) • Secció literària amb mirada crítica sobre guerra i memòria • Apunts de política internacional i crisi europea 1. Actualitat informativa i marc del programa 1.1. Arrencada i to del magazín El programa s’obre amb la sintonia de Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània i una peça musical presentada amb un relat poètic radiofònic. Es marca des de l’inici un to proper però exigent, amb voluntat de servei públic i d’arrelament al país. "Bon dia i bona vida… vos hem preparat un munt de continguts que ben segur vos interessaran" 1.2. Repassada de titulars (Diari de Balears, VilaWeb i premsa local) Tomeu Martí fa una lectura guiada dels principals titulars: • Cultura i patrimoni: inauguració de l’espectacle immersiu Elements a l’església del Sagrat Cor, inspirat en la filosofia de Ramon Llull; presentació dels volums 1 i 2 de les Obres Completes de Josep Maria Llompart al Consell de Mallorca. • Medi ambient i territori: denúncia d’una benzinera a la platja de Palma oberta sense llicència i en zona inundable; reclam del PIN per gestionar tot l’IVA turístic per rehabilitar zones degradades; denúncia de Més per Menorca sobre la privatització de ports. • Política lingüística i drets: Vicenç Vidal defensa al Congrés la llei de plurilingüisme com a dret humà; nou fracàs del PP i Vox amb el Pla de Segregació Lingüística (adhesió del 5% de l’alumnat); llarga llista d’articles d’opinió a dBalears sobre injustícies, cultura i política estatal. • Sanitat i condicions de vida: vaga de metges amb 72 operacions anul·lades i més de 4.000 consultes suspeses; dificultats d’emancipació juvenil amb habitatge a màxims històrics. • Tecnologia i regulació: la UE investiga Google per l’ús de continguts de mitjans per entrenar la seva IA. Aquest bloc fixa un panorama de precarietat social, conflictes territorials i tensió lingüística, que serà el teló de fons de la resta del programa. 2. Pornografia, infància i masculinitats: entrevista amb Lluís Ballester 2.1. Qui és Lluís Ballester? • Professor de la UIB, doctor en Sociologia i Filosofia. • Referent internacional en l’estudi de l’impacte del consum de pornografia en infància i adolescència. • Autor, entre d’altres, de La indústria de la pornografia a internet (editorial Octaedro), disponible gratuïtament. 2.2. De la pornografia pre-internet a l’era digital Ballester diferencia clarament dos moments: • Abans d’internet: - Pornografia present però d’accés limitat. - Més difícil ser-ne addicte o consumir massivament. - Ja existia una violència simbòlica i un tractament denigrant sistemàtic de les dones. • Després de 2008–2009 (expansió del porno online): - Accés gratuït, il·limitat i anònim. - Sense límits de producció ni de consum. - A partir de 2012–2013 la recerca comença a acreditar els impactes del nou model. "No pagues, no hi ha límit per a la producció, no hi ha límit per a l’accés, no hi ha límit per al consum. Aquí comencen els problemes." 2.3. Edat d’inici i exposició massiva • Estudis en 10 comunitats autònomes (incloses les Balears): - Un 7% de menors ja havia consumit pornografia als 8 anys, amb dades que es mantenen a diferents territoris (Aragó, Catalunya, Madrid, Galícia, Euskadi…). - Inicialment els revisors científics dubten de la dada, però es confirma. • Mecanisme d’exposició primerenca: - Empreses pornogràfiques compraven paraules clau als cercadors (p. ex. "tetes" a Google) i els primers resultats eren porno. - Qualsevol curiositat infantil podia desembocar automàticament en contingut pornogràfic. Actualment, diu Ballester, ja no hi ha dubte sobre aquestes edats d’inici. 2.4. Violència, mercat i models sexuals Ballester insisteix que el nucli del problema no és només el sexe representat, sinó la lògica de mercat: • La pornografia és una indústria capitalista basada en: - Competència per qui presenta les imatges "més bèsties". - Guanyar audiència amb violència creixent, especialment contra les dones. • En teoria, es podrien representar relacions sexuals sense violència ni desigualtat extrema, però: - En la pràctica, el gruix de la pornografia actual és "extremadament violenta". Un cas extrem que cita: Una violació real d’una nina de 14 anys a Portugal, filmada i distribuïda, visualitzada 32.000 vegades abans que algú ho denunciàs. Molta gent no distingia entre una violació real i una escena pornogràfica de violació. Per Ballester, això mostra que el porno entrena a desconnectar l’empatia i a no identificar el patiment aliè. 2.5. Efectes en la percepció, les actituds i les pràctiques Ballester descriu una cadena d’impacte molt clara: a) Percepció • Llenguatge sobre les dones en el porno: - Insults i cosificació: "brutes, tetona, calientapolles…". - Contra-imatge: els homes hi apareixen com a "herois del sexe". "El llenguatge conforma el pensament, el pensament és el precursor de les actituds i de la conducta." • Sexe segur: - Quan apareixen preservatius, baixa el consum del vídeo. - L’oferta dominant fomenta sexe sense protecció i amb contingut violent com a norma. b) Actituds • Adolescents que miren 300–400 hores anuals de porno interioritzen: - Una visió desigual, violenta i desempatitzada de les relacions. - Una normalització de la desigualtat de gènere i de la humiliació. c) Conductes • S’observa l’entrada a la norma sexual adolescent de pràctiques com: - Asfíxia i estrangulament com a jocs sexuals habituals. - Pràctiques extremadament violentes importades directament dels vídeos. 2.6. Xarxes socials, videojocs i pornografia de venjança La indústria del porno no es limita als portals clàssics: • Videojocs: integració de contingut pornogràfic en jocs. • Xarxes socials: Instagram, TikTok, etc. actuen com a "càstings"; ja quasi no cal càsting tradicional. • Missatgeria xifrada (Telegram): - Canals amb més de 70.000 homes dedicats a pornografia de venjança. - Ritual d’entrada: pujar imatges de dones properes (mare, parella, filla…). L’opacitat de plataformes amb seu en països poc democràtics fa gairebé impossible exercir un control democràtic i exigir la retirada de dades i imatges. 2.7. Prostitució, indústria del cos i captures adolescents Ballester denuncia la connexió estructural entre pornografia i prostitució: • Aproximadament un 60% dels anuncis als portals porno són de prostitució. • La resta es reparteix entre: - Cirurgia estètica (reconstruccions genitals, allargament de penis, labioplàsties…). - Productes VIP per accedir a un porno encara més extrem. Relació amb l’augment de joves usuaris de prostitució: • Intervencions policials contra delictes de tràfic sexual detecten menors de 13–14 anys com a únics clients de pisos vinculats a tracta. • Molts hi arriben amb un clic des d’un anunci pornogràfic. Sobre les captures de menors per a la indústria pornogràfica (especialment als EUA): Grans empreses fa anys que capten menors vulnerables: "deixa aquesta gent que no t’entén, amb nosaltres guanyaràs doblers, et podràs comprar un cotxe…". Les trajectòries mostren un pas del porno juvenil a la prostitució adulta. 2.8. Democràcia, extrema dreta i ideologia pornogràfica Ballester vincula l’auge de la pornografia amb la reactivació d’una ideologia masclista extrema i amb l’atracció per programes polítics d’extrema dreta: • La indústria pornogràfica mundial és la representació del masclisme més "descerebrat". • No només genera "contravalors", sinó una ideologia incorporada automàticament en forma de tics i respostes instintives. Això apunta a una connexió profunda entre consum massiu de porno, micromasclismes i banalització de la violència sexual. 2.9. Limitacions del control penal i la necessitat d’educació Ballester és molt escèptic sobre la capacitat del dret penal per aturar el fenomen: • Milions de vídeos, actualitzats constantment. • Delictes claríssims (menors explotats, violacions reals), però: - Els sistemes basats en "denunciar cada vídeo" són pràcticament inaplicables. - Casos judicials que arriben al Tribunal Suprem dels EUA mostren explotació brutal sense compensació a les víctimes. En canvi, defensa tres línies d’acció: Controlar la indústria: • Exigir transparència sobre què produeixen, com i qui ho financia. • Prohibir continguts amb menors, violència extrema i racialització. • Denunciar les empreses que operen des de "paradisos jurídics" i esquiven regulacions. Controlar l’accés: • Sistemes d’identificació d’edat robustos. • Acceptar que, tot i ser imperfectes, són tan necessaris com el control de venda d’alcohol a menors. Educació afectiva i sexual integral: • Implementar una educació sexoafectiva sistemàtica des de primària (i abans): Identificació d’emocions. Acceptació del propi cos. Relació respectuosa amb un mateix i amb els altres. • Espais no avaluables ni punitus, on es puguin plantejar dubtes amb llibertat. • Objectiu clau: que la curiositat sexual infantil i adolescent no sigui contestada per la indústria pornogràfica. 2.10. Hi ha sortida? Tomeu demana si és una batalla que es pot guanyar. Ballester respon amb un optimisme moderat: • Hi haurà un efecte acumulatiu de consciència social quan es coneguin millor els danys. • La pressió ciutadana reclamarà més regulació i educació. • Planteja fins i tot la possibilitat de generar productes audiovisuals educatius que mostrin la sexualitat humana sense violència, competint amb el producte tòxic del porno. "Quan els governs generin una oferta d’educació sexual sense violència ni denigració, la indústria cinematogràfica que és bona també a les nostres comunitats acabarà competint amb aquest altre producte tòxic." 3. Homenatge a Antoni Bonner: cultura, llengua i territori 3.1. Qui era Antoni Bonner? El programa dedica un bloc central d’homenatge a Antoni Bonner (Nova York, 1928 – 8 de desembre de 2025): • Traductor, lulista, crític musical i militant ecologista. • President durant anys del GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa). • Figura clau en la defensa del patrimoni natural i cultural de les Illes. • "Mallorquí nascut a Nova York", com li agradava definir-se. 3.2. Conversa amb Rosa Planes (ARCA) Rosa Planes, de la Junta Directiva d’ARCA, en destaca: • El compromís exemplar amb el patrimoni: - No només naturalesa i paisatge, sinó també identitat, llengua i història. - Cofundador del GOB, en defensa de territori i patrimoni. • La seva humanitat i curiositat: - Persona amable, no pagada d’ell mateix. - Interessat "tant per una planta com per un manuscrit estrany". • La necessitat de preservar el seu llegat: - Reivindica que institucions i universitat uneixin esforços per reconèixer-lo. - El presenta com a contramodel del turista massificat: algú vingut de fora que estima Mallorca "molt més que molts mallorquins". 3.3. Conversa amb Toni Mir (Nova Editorial Moll) Toni Mir, soci i fundador de la nova editorial Moll, amplia el retrat de Bonner: a) Passions centrals: música i literatura • Va estudiar música a Harvard i al Conservatori de París, amb vocació de compositor. • Finalment es decanta per la literatura i l’estudi de Ramon Llull. b) Lulista de referència mundial • S’enamora de l’obra de Llull als anys 70, a partir d’estudis sobre poetes medievals occitans. • Publica als EUA Selected Works of Ramon Llull, que posteriorment esdevé Obres selectes de Ramon Llull (editorial Moll, en dos volums). • Fascinat per la lògica, les màquines de pensament i la sistematització del coneixement de Llull. • Dona a la Universitat de Barcelona els seus arxius, microfilms i bases de dades lul·lianes, que esdevenen fonamentals per a l’escola lul·lista (Albert Soler, Lola Badia…). c) Ecologisme i natura: Plantes de les Balears • Cofundador i president del GOB en plena "febre de l’or" urbanística dels anys 70. • Publica el primer volum de la col·lecció "Manuals d’introducció a la naturalesa": Plantes de les Balears: - Llibre de referència clàssica, amb 11–12 edicions i ús massiu per part de naturalistes i excursionistes. - Pensat com a manual portàtil, per dur a la motxilla i identificar plantes a camins i penya-segats. • La vinculació amb Josep Maria Llompart és profunda: - El poema Camí florit s’inspira directament en l’apartat "camins i voreres" de Plantes de les Balears. - Llompart li reconeixia que ell "no sabia de plantes" i que el savi real era Toni Bonner. d) Retrat humà i exemple cívic Toni Mir el descriu com una persona extraordinària: • Sempre disposat a col·laborar amb l’Obra Cultural Balear en diades de la llengua i actes cívics. • Català impecable, amb una lleugera inflexió nord-americana. • Referent per a la immigració actual: algú vingut de fora que ha estimat Mallorca, la seva llengua i la seva història amb una intensitat exemplar. "Tant de bo tothom que vingui a viure aquí tengui el mateix respecte i el mateix amor que ell va tenir per la Mallorca que tots estimem." e) L’herència editorial • Plantes de les Balears continua essent un long-seller i un "clàssic viu". • L’obra de Bonner sobre Llull (en català i en anglès) forma part del corpus lul·lista internacional. • Anunci en primícia: l’exposició "Camí florit" a la Misericòrdia (Palma) es convertirà en una mostra Antoni Bonner–Llompart, fent visible la relació entre el llibre de plantes i el poema. 4. Llompart i el projecte d’Obres Completes Aprofitant la presència de Toni Mir, el programa presenta també els dos primers volums de les Obres Completes de Josep Maria Llompart: 4.1. Volum 1 – Nació, llengua, cultura • Recull el Llompart cívic i assagístic: - Articles, conferències, pregons i assaigs sobre identitat nacional, llengua i cultura. - Textos dispersos recuperats amb una feina de recerca de 3 anys. • Inclou un estudi introductori de Damià Pons, descrit com a "magistral". • Mir el recomana com a regal de Nadal per a qualsevol persona interessada en el país i la llengua. 4.2. Volum 2 – Crítica literària • Inicia un bloc de tres volums dedicats a la crítica literària de Llompart. • Recorda que el primer reconeixement editorial a Llompart ve com a crític i assessor literari de l’editorial Moll, fitxat per Francesc de Borja Moll als anys 60. • Es rememora l’anècdota d’Antoni Vidal Ferrando, present a l’acte, que explica com Llompart seguia llegint i prologant llibres malgrat haver penjat el famós cartell "no faré més pròlegs". 4.3. El repte de les Obres Completes Mir explica la magnitud editorial del projecte: • Es preveuen uns 7 volums de Llompart, repartits en diversos àmbits (civisme, crítica, poesia…). • Les Obres Completes impliquen: - Recerca documental (localitzar conferències, articles, versions disperses). - Revisió filològica i contextualització. Ho connecta amb altres projectes d’Obres Completes (Francesc de Borja Moll, Toni Maria Alcover, Gabriel Alomar) que la nova editorial Moll manté per compromís de país i de continuïtat de catàleg. "Les Obres Completes són una eina al servei del lector; no tenen altra intenció." 5. Emergència d’habitatge i crisi institucional: entrevista amb Jesús Jurado 5.1. El problema de l’habitatge a les Illes El bloc polític es centra en Jesús Jurado, dirigent de Podem a les Balears, per abordar la crisi d’habitatge. Tomeu introdueix el tema amb diversos titulars: • Fins a 69.000 llogaters podrien pagar 4.600 € anuals més de mitjana. • Només un 16,2% dels joves de les Illes aconsegueix emancipar-se. • L’habitatge arriba a màxims històrics de preus. 5.2. Diagnòstic de Jurado: crisi i inacció Jurado qualifica la situació de "dramàtica" i apunta directament als governs: • Critica que PP i PSOE hagin tingut històricament una política d’habitatge idèntica, centrada en: - Construcció puntual d’habitatge nou (50 pisos aquí, 150 allà) sense impacte estructural. - Subvencions i ajudes als rentistes i constructors. • Considera que les mesures anunciades ("pla de xoc", ajudes…) són poc útils i molt propagandístiques. "Aquí les crisis i les emergències serveixen per donar de menjar a tota una casta d’aprofitats de lo públic." 5.3. Propostes d’emergència: parc públic i expropiació d’ús Jurado defensa que no es tracta d’un problema "complex" sinó de voluntat política: • Cita la xifra d’uns 100.000 pisos buits a les Balears (segons dades estatals). • Proposa: - Expropiar l’ús (no la propietat) d’una fracció d’aquests pisos per: - Formar un gran parc d’habitatge públic de lloguer. - Lloguers a preu limitat per a gent en situació d’emergència. - Redimensionar l’IBAVI i altres organismes públics per gestionar aquest parc. 5.4. Limitació legal dels lloguers i responsabilitat penal Un altre punt clau és la limitació de preus: • Recorda que hi ha una llei estatal que permet declarar zones tensionades i limitar els lloguers. • Acusa la presidenta balear de negar-se a aplicar la llei, malgrat l’emergència social. Jurado arriba a suggerir que, en aquesta situació, la negativa conscient a limitar lloguers podria tenir un component de responsabilitat penal per omissió. També denuncia el poder dels interessos econòmics sobre el relat públic: • Mitjans plens de publicitat de constructores, portals turístics (Airbnb)… • Aquests actors "comprarien" el marc mental que fa veure com a natural: - El dret dels propietaris a especular. - I, en canvi, com a impossible pujar salaris o limitar lloguers. 5.5. Justícia espanyola i cas del fiscal general En la segona part de l’entrevista, Tomeu demana pel cas del fiscal general de l’Estat, condemnat pel Suprem per filtració d’un correu. Jurado amplia el focus: • Denuncia un poder judicial hereu del franquisme: - Forces de seguretat, exèrcit, poder econòmic i judicial no varen fer la transició. - Jutges que signaven sentències de mort al Tribunal d’Ordre Públic passaren quasi directament al Tribunal Constitucional. • Considera que el Suprem ha dictat una sentència altament polititzada i sense prou proves contra el fiscal general. • Parla d’un poder judicial "camarader" i "de casta", que actua com a tentacle de l’Estat profund, ajustant la realitat als seus interessos. Jurado defensa que cal una lectura crítica europea sobre la justícia espanyola i celebra que cada cop hi hagi més mirada recelosa des d’Europa sobre aquests dèficits democràtics. 6. Reptes del sistema educatiu: Anuari de l’Educació de les Illes Balears 6.1. Presentació de l’Anuari En Joan Ame (sociòleg) presenta l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears, impulsat per la Fundació Guillem Cifre de Colonya i la UIB, que arriba ja a la 22a edició. L’anuari té dues potes: • Recollida de bones pràctiques i experiències de centres educatius i projectes comunitaris. • Recerca i dades per oferir una panoràmica basada en evidències sobre l’educació a les Illes. Objectiu: alimentar el debat educatiu i polític amb dades rigoroses i exemples concrets. 6.2. Focus temàtic d’enguany: formació docent i treball en xarxa a) Formació docent i gir cap a les competències El monogràfic d’enguany se centra en la formació del professorat: • Passar d’un model centrat en continguts i currículum a un model basat en competències i habilitats. • Aquest gir ve recomanat per informes internacionals (UNESCO) i exigeix: - Reposicionar el rol docent. - Formar els mestres en noves competències professionals. Participa com a referent estatal l’assessora científica del Ministeri d’Educació, Alejandra Cortés. b) Treball en xarxa de centres educatius Ame presenta experiències internacionals (Barcelona, Roma, Manchester, Lisboa, Santiago de Xile) on: • Es passa de centres aïllats a xarxes de centres per barri o zona. • Es coordinen: - Criteris d’avaluació. - Projectes innovadors compartits. - Distribució equilibrada d’alumnat vulnerable per evitar segregació escolar. La proposta per a les Illes: Deixar de banda la lògica de centres competint per determinats perfils d’alumnat i construir estructures estables de cooperació, que siguin "generadors d’innovació" i de benestar docent. 6.3. Dades clau: ràtios, abandonament i desigualtats de gènere Entre els indicadors recollits a l’Anuari destaquen: • Ràtios professor/alumne: Balears està en una posició relativament bona respecte a la mitjana estatal. • Abandonament educatiu: històricament elevat, tot i que en millora. El repte no és només acabar l’ESO, sinó prolongar estudis postobligatoris. • Alumnat immigrat: percentatges molt alts, superiors a Catalunya, amb un model demogràfic marcat per: - Model econòmic turístic que atrau immigració. - Forta diversitat d’origen (nord i sud global). • Desigualtat de gènere: a secundària i postobligatori, qui queda enrere són els al·lots: - Menor titulació i promoció masculina. - S’obren interrogants sobre un fracàs escolar masculí que cal abordar. 6.4. Exposició tardana, mobilitat i vulnerabilitat Ame destaca un repte específic de les Illes: • Alumnat que arriba tard al sistema (a mitjan curs, a cursos avançats) per: - Mobilitat residencial forçada pel problema d’habitatge. - Famílies que viuen allà on poden, compartint cases amb d’altres famílies. Impacte: • Dificultat per construir vincles estables amb grups classe. • Necessitat de programes d’acollida, reforç i suport adaptats. 6.5. Intel·ligència artificial i riscos cognitius L’Anuari també inclou un capítol sobre intel·ligència artificial a l’escola, a càrrec d’un professor de la UOC: • La IA ja és una realitat en la vida escolar (ChatGPT, eines de generació de text, etc.). • Cal educar l’alumnat a: - Fer-ne un ús crític i responsable. - Distingir informació fiable de la que no ho és. - Evitar la simple còpia/enganxa sense comprensió. Ame alerta d’un risc paradoxal: Si no es fa bé, podríem tenir, per primer cop, generacions que, tot i tenir més recursos tecnològics, baixin de nivell cognitiu per manca de solidesa en les bases (lectura, càlcul, comprensió de processos). 6.6. Educació socioemocional i malestar juvenil Es constata també un augment alarmant de problemàtiques socioemocionals entre els joves: • Necessitat d’invertir en benestar emocional, orientació i suport. • Reforçar l’educació en convivència, coeducació, interculturalitat i ús del català. 6.7. Innovació pedagògica: estètica, superaules i coeducació L’Anuari recull nombroses iniciatives d’innovació, entre les quals: • Co-docència: dos docents a l’aula (p. ex. matemàtiques + català) per treballar projectes interdisciplinaris. • Estètica de l’aula: disseny d’espais agradables que facilitin l’aprenentatge. • Superaules: aules amb diferents zones d’activitat (racons, materials diversos) que permeten aprendre de maneres variades. • Projectes de coeducació de gènere i de classe, educació física com a motor de salut integral, treball amb alumnat de centres de menors, etc. 6.8. Educació 360: més enllà de l’escola Per acabar, Ame apunta una línia de futur per a pròximes edicions de l’Anuari: Educació 360. • Idees clau: - L’aprenentatge no passa només dins l’horari escolar. - Les classes mitjanes tenen accés a idiomes, esplais, extraescolars que reforcen competències. - Famílies vulnerables sovint només poden oferir pantalles i temps buit. Cal articular una xarxa comunitària d’educació no formal (esport, cultura, esplais, caus, etc.) perquè tots els infants tinguin dret a una educació plena, en horari lectiu i no lectiu. "Hi ha infants que només tenen 180 graus d’educació, no 360." 7. Guerra, dones i memòria: comparant Rodoreda i un còmic mallorquí 7.1. La cançó del soldadet i la por de la guerra La secció literària amb Marisa Cerdó arrenca amb La cançó del soldadet de Manel, inspirada en la pel·lícula Saving Private Ryan. La cançó posa l’oient dins la pell d’un jove soldat obligat a participar en el desembarcament de Normandia, amb una barreja de por, lucidesa i desig de supervivència. A partir d’aquí, Marisa connecta amb l’actualitat: • Re-armament de la Unió Europea. • Reaparició del servei militar obligatori a alguns països. • Creixent normalització del llenguatge bèl·lic. 7.2. Dues obres en diàleg: La plaça del Diamant i Les assassines de la soledat Marisa proposa un exercici de literatura comparada entre: La plaça del Diamant (Mercè Rodoreda, 1962): Novel·la clàssica de la literatura catalana. Protagonista: la Colometa (Natàlia), que viu la República, la Guerra Civil i la postguerra a Barcelona. Mostra l’anul·lació psicològica i econòmica d’una dona en un context patriarcal i bèl·lic. Les assassines de la soledat (Enric Pujades – guió, Tomeu Riera – dibuix, Edicions d’Almed, 2024): Còmic mallorquí situat a la Palma de la postguerra, especialment al barri de la Soledat. Retrata un grup de dones en situació extrema que, per sobreviure, recorren a l’enverinament d’alguns homes i a la prostitució. 7.3. Dones en guerra: víctimes, supervivents i límits morals El fil comú de les dues obres és la pregunta: Què passa amb les dones en temps de guerra i postguerra quan no tenen independència econòmica, suport social ni institucional? • En el còmic, Pujades vol denunciar que moltes d’aquestes dones: - Eren víctimes de maltractament. - No tenien cap xarxa de suport. - Eren considerades personatges secundaris a la vida dels homes. Marisa subratlla que la intenció del còmic no és glorificar els assassinats, sinó: • Explorar les circumstàncies de desesperació que poden portar a dones vulnerables a triar sortides moralment reprobables. • Mostrar-les com a persones humanitzades, amb vacil·lacions i contradiccions, no com a monstres. 7.4. Maltractament psicològic i pèrdua d’identitat a La plaça del Diamant Rodoreda és pionera a parlar de maltractament psicològic (anys 60): • En Quimet canvia el nom de la Natàlia i la converteix en Colometa: - Gest simbòlic d’apropiació i anul·lació de la identitat. • Progressivament, la protagonista es veu reduïda a un instrument domèstic al servei del marit i dels fills. • En el moment més extrem de misèria i desesperació, després de la guerra, la Colometa contempla el suïcidi conjunt (ella i els seus fills) mitjançant el gas. "Em vaig haver de fer de suro i el cor de neu… Si hagués estat de carn, no hauria pogut passar per un pont tan alt i tan estret i tan llarg." Aquesta metàfora del suro sintetitza la necessitat de desensibilitzar-se emocionalment per sobreviure. 7.5. Estil i llenguatge: novel·la vs còmic Marisa assenyala diferències formals importants: • Rodoreda desplega un llenguatge altament figurat, ric en metàfores i imatges. • El còmic d’Almed combina: - Imatges molt potents de la Palma del 39–42 (traç de Tomeu Riera). - Un text d’Enric Pujades senzill però carregat de subtext, que suggereix més del que diu explícitament. La tria de colors i estils visuals reforça el sentit: • Escenes de flashback en blanc i negre o sèpia, per situar l’acció en el passat i remarcar el to opressiu. 7.6. Memòria històrica i deriva actual Cerdó recull una frase clau d’Enric Pujades sobre la intenció del còmic: Volia "denunciar aquells que encara ens volen fer vendre que aquella Espanya de la misèria i el silenci era millor que la d’ara." Connecta així la postguerra franquista amb: • El ressorgiment de nostàlgies feixistes i discursos que blanquegen la dictadura. • I amb l’actual rearmament i retòrica bèl·lica europea. La lectura de Rodoreda i del còmic es presenta com un antídot de memòria davant aquests discursos. 7.7. Reivindicació de referents i pròxim programa Marisa aprofita per recordar altres referents de resistència (honorats, infermeres, Neus Català, Pere Cornell…), i anuncia que la propera secció tractarà sobre: Finals apocalíptics a la literatura catalana i com s’imagina la fi del món des d’aquí. 8. Europa en crisi múltiple: conversa amb Joan Manel López Nadal 8.1. Dia internacional dels Drets Humans i constat d’un fracàs El diplomàtic Joan Manel López Nadal obre la seva secció recordant que el 10 de desembre és el Dia Internacional dels Drets Humans (declaració de 1948). Constata, però, que l’estat actual del món fa difícil celebrar res: • Drets humans vulnerats arreu (també a casa nostra). • Creixement de guerres, dictadures i desigualtats. 8.2. França: inestabilitat i amenaça d’extrema dreta Havent passat una setmana a París, López Nadal descriu un clima d’incertesa i preocupació: • Inestabilitat política després de la convocatòria d’eleccions legislatives per Macron, considerada per molts un error. • Fragmentació en tres blocs: - Bloc macronista (centre liberal) afeblit. - Bloc d’esquerres dividit en quatre (La France Insoumise, socialistes, verds, comunistes), amb tensions internes. - Bloc de dreta clàssica sacsejat per la temptació de pactar amb l’extrema dreta. • L’amenaça immediata: a les presidencials de 2027, la favorita podria ser l’extrema dreta: - Com que Marine Le Pen té problemes legals, el candidat emergent és Jordan Bardella, jove ultradretà. • Conflicte social creixent: - Vagues en transports i sanitat. - Protestes per condicions de vida i de treball. - Deute públic elevat. França, un dels pilars de la UE, entra en un cicle d’"inestabilitat i incertesa" amb conseqüències greus per a tot el continent. 8.3. Europa afeblida per dins López Nadal dibuixa una UE debilitada internament: • Democràcies desprestigiades i incapaços de respondre a les necessitats socials. • Auge d’un neofeixisme tecnològic i de populismes d’extrema dreta, especialment entre joves que es mobilitzen a través de xarxes socials. • Erosió dels antics pactes de governabilitat al Parlament Europeu (demòcrata-cristians, socialistes, liberals i verds). • Comissió Europea feble, amb una presidenta Ursula von der Leyen qüestionada. 8.4. I afeblida per fora: Rússia, EUA i Xina A nivell geopolític, situa Europa entre tres imperis: Rússia: Estat imperialista, agressiu i dictatorial. La invasió d’Ucraïna mostra clarament el perill. La caiguda d’Ucraïna seria una amenaça directa per a Europa. Estats Units de Trump: Segons la nova estratègia de seguretat nacional, Trump declara que no li agrada la UE i que farà el possible per afeblir-la. Dona suport a forces d’extrema dreta europees. Europa es troba subordinada a un aliat no fiable, que la menysprea i instrumentalitza. Xina: Potència imperialista i autoritària. Pràctiques comercials agressives, amb maltractament d’empreses europees. Annexió de facto d’Hong Kong mitjançant lleis de seguretat nacional: Eleccions-farsa. Supressió d’autonomia, llibertats i identitat local. López Nadal defensa que Europa hauria de caminar cap a una autonomia estratègica, especialment en seguretat i defensa, perquè no pot fiar-se cegament ni de Rússia, ni dels EUA de Trump, ni de la Xina de Xi Jinping. 8.5. Política migratòria i retrocés en drets Un exemple recent de la deriva europea és el enduriment de la política migratòria i d’asil impulsat per la UE, amb protagonisme d’Itàlia (Meloni): • Acords per: - Externalitzar l’asil a tercers països (centres d’internament a Albània, per exemple). - Facilitar deportacions i restringir l’entrada. López Nadal ho qualifica de "vergonyós" des del punt de vista dels drets humans. Destaca positivament que el govern espanyol s’ha oposat a aquest enduriment, tot i quedar en minoria. 8.6. Més focus globals: Xile, Israel, Alemanya D’altres punts que menciona: • Xile: eleccions presidencials amb risc de retorn de la dreta pinochetista (candidat Kast) enfront de Janine Jara. • Israel – Palestina: critica l’aliança acrítica d’alguns líders europeus amb Netanyahu, perseguit per la Cort Internacional de Justícia per crims de genocidi. - Esmenta, per exemple, les imatges del canceller alemany Olaf Scholz abraçant Netanyahu. La conclusió de fons és que vivim un moment de retrocesos democràtics, augment de la violència d’estat i normalització de discursos autoritaris, que exigeix una resposta ciutadana europea molt més ferma. "Dins aquest món de dictadors i imperialistes que posen la llei de la força per damunt de la força de la llei, Europa haurà d’anar molt, però que molt oberta." 9. Estructura general i to del programa Com a conjunt, l’episodi de Bon Dia i Bona Vida es caracteritza per: • Una combinació molt densa de temes socials, culturals, polítics i educatius. • Un fil comú de compromís cívic i defensa dels drets humans, del territori i de la llengua. • La presència de veus expertes (Lluís Ballester, Joan Ame, Joan Manel López Nadal, Toni Mir, Rosa Planes, Jesús Jurado, Marisa Cerdó) que aporten una mirada crítica i documentada. • Un ús constant de referències al Teixit Cultural i social local (GOB, ARCA, Nova Editorial Moll, Obra Cultural Balear, festivals, editorials actives), mostrant la vitalitat i, alhora, la precarietat cultural del país. En conjunt, l’episodi funciona com un panorama cultural i polític de les Illes Balears en clau de resistència: davant la pornografia violenta, la precarietat d’habitatge, els retrocessos democràtics i la memòria deformada del franquisme, s’hi oposen educació crítica, memòria històrica, creació cultural i mobilització social.
Episodi de Copinya de Volta Verda a Ona Mediterrània dedicat al jazz dels anys 60, presentat amb to autoirònic: el locutor insisteix que no són “guais ni intel·lectuals”, només posen la música perquè els agrada. L’episodi comença amb “Wild Man Moore” de Duke Ellington (del film Paris Blues) com a porta d’entrada a una dècada frenètica i renovadora.Es passa després a Eric Dolphy i John Lewis amb una versió de “Barbara Song”, mostrant l’encreuament entre tradició i experimentació. El recorregut continua amb Wayne Shorter, destacant la seva trajectòria del hard bop a la fusió, el seu pas per Miles Davis i Weather Report, i el tema “Juju” com a exemple de sofisticació i obertura estilística.La segona part introdueix el Free Jazz amb Don Cherry i “The Discovery of Bupala”, peça que apunta clarament cap a la World Music. El tram final el protagonitza Albert Ayler, descrit com a geni energètic i avantguardista marcat per una vida breu i tràgica. S’hi destaquen les peces “Heart Love”, “Sun Watcher” i “Bells”, que representen el jazz més radical i espiritual dels 60. Entre blocs, breus intervencions de “Fins demà” i “Gràcies” marquen el ritme radiofònic i deixen el protagonisme a la música.
Episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània articulat en tres grans blocs. Primer, es debat la nova prohibició d’Austràlia que veta l’ús de TikTok, Instagram, Facebook i YouTube als menors de 16 anys. Es remarca la voluntat de protegir la infància davant assetjament, sexe i violència, però també la dificultat real d’aplicar la norma, la picaresca de comptes falsos i el negoci de les dades de fons. Es parla del paper ambigu dels controls parentals, del pes de WhatsApp com a xarxa encoberta i de la incoherència d’un sistema que tolera publicitat massiva d’apostes. En segon lloc, s’analitza l’aigua: escassetat i conflictes geopolítics, però també el contrast entre aigua de l’aixeta (molt controlada sanitàriament) i aigua embotellada, més cara, sovint menys controlada i amb un fort impacte ambiental per l’ús de plàstic. Es qüestiona el mite de la “mineralització dèbil” i les aigües premium. Finalment, es presenten resultats d’un estudi amb ratolins que mostra que les tintes de tatuatge (sobretot negra i vermella) poden alterar el sistema immunitari i la resposta a vacunes, posant en dubte la seva innocuïtat. L’episodi es tanca amb un tram cultural i emotiu sobre Mar i cel, Els Miserables, la pel·lícula Nuremberg i una cançó d’amor filial a una mare.
Episodi de Cotiledonia a Ona Mediterrània centrat en tres eixos: el centenari de Josep Maria Llompart, la reivindicació d’Antoni Mus i la presentació del volum “Es mallorquinisme polític, 1936–2024”, tot plegat completat amb una agenda cultural molt extensa. Amb Antoni Mir (nova editorial Moll) es presenta l’ambiciós projecte de les obres completes de Josep Maria Llompart: set volums, els dos primers a punt de sortir, que combinen textos cívics sobre nació, llengua i cultura i estudis literaris. Mir destaca la generositat de Llompart, el seu paper d’assessor literari i la vigència actual de la seva poesia, present en música, teatre i escoles. Maria Magdalena Vives explica el cicle “Antoni Mus, llum breu, rastre etern” a Manacor: reedició de la novel·la Bobotes, concert amb versions de les cançons de Parera Fons amb lletres de Mus, una ruta literària pels espais vitals de l’autor i un circuit de microteatre basat en les seves obres. Es reivindica així un autor polifacètic (teatre, novel·la, lletres de cançó, memòria de les dones perleres) sovint oblidat. Amb l’historiador Miquel Vidal es presenta el llibre “Es mallorquinisme polític, 1936–2024”, que continua la feina de Gregori Mir recollint textos clau des del franquisme fins a les mobilitzacions de les camisetes verdes, passant pel Congrés de Cultura Catalana, el discurs de Llompart el 1977 i la normalització lingüística dels anys 80–90. El programa es completa amb una llarga agenda d’actes literaris, premis (com el nou Premi Blai Bonet), exposicions dedicades a Llompart i projectes com Biblioteques en flames, tot ressaltant la vitalitat del panorama cultural mallorquí.
Context general de l’episodi Episodi del matinal Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània amb una combinació de: • Repassos d’actualitat (Diari de Balears, VilaWeb, premsa estatal i internacional) • Entrevistes en profunditat sobre llengua, cultura i política • Música i cultura popular amb protagonisme del grup Pitjorines • Anàlisi política i econòmica amb focus especial en l’habitatge i el context internacional 1. Repassos informatius i agenda dels mitjans 1.1. Titulars de Diari de Balears i VilaWeb El programa es nodreix especialment de Diari de Balears: • Subhasta de la carta portolana més antiga del mallorquí Pere Rossell per part de Sotervís • Mort d’Antoni Bonner, lulista i expresident del GOB, amb record del perfil «Antoni Bonner, un lulista mallorquí de Nova York» de Pere Antoni Pons (Anciola Edicions) • Declaracions de Pep Suasi sobre haver «picat molta pedra» per normalitzar el panorama musical • 40 anys del llibre de Josep Guia És molt senzill, digueu-li Catalunya • Directe Aquell arre antifeixista de Fermín Muguruza • Vaga de metges i definició de serveis mínims a les Illes Balears • Presentació de joc d’escrabble mallorquí com a regal de Nadal • Debat sobre ports públics sostenibles, crítica al comandant general que afirma que «l’exèrcit espanyol és el millor del món» i crònica d’un homenatge a les víctimes del franquisme • Convocatòria del certamen L’opi de Formentor per a estudiants i esmenes de l’Obra Cultural Balear a la futura Universitat Privada de Mallorca A VilaWeb destaquen: • Informe «Quan la llengua deixa de ser útil» sobre la minorització del català a l’Hospitalet de Llobregat • Debat sobre el traspàs de Rodalies • Restriccions d’accés a l’aeroport del Prat (només amb bitllet) • Investigació europea a Google per entrenar la seva IA amb continguts de mitjans • Ocultació durant dos anys d’un informe que implica Cospedal al cas Kitchen 1.2. Altres mitjans: premsa local i internacional El programa també fa un gir per: • Mallorca Daily Bulletin (cos trobat a Es Fogueró, econòmica dels minoristes, fortunes i casos de turisme d’impagats) • Diario de Mallorca i Última Hora (conflictes urbanístics, tala d’arbres, situació del comerç, saturació turística i memòria d’Antoni Bonner) Aquest marc informatiu serveix de base per a les entrevistes i el debat posterior, especialment en temes de llengua, cultura, habitatge i model econòmic. 2. La nova etapa de la Revista de Catalunya i «La llengua en joc» 2.1. Història i nou rumb editorial Entrevista amb Frederic Porta, director de la Revista de Catalunya: • Record de la fundació per Antoni Rovira i Virgili el 1924, amb una trajectòria marcada per interrupcions i represes lligades a la història dels Països Catalans. • Nova etapa basada en monogràfics temàtics en lloc de números dispersos: - Cada número és com un «llibre blanc» sobre un tema - Estructura: anàlisi general, dossier acadèmic indexat, perspectiva històrica, comparació internacional i secció d’acció 2.2. «La llengua en joc»: diagnòstic i receptes El primer número de la nova etapa és «La llengua en joc», dedicat al català: • Inclou: - Anàlisi històrica de la situació de la llengua catalana - Dades de l’Enquesta d’usos lingüístics - Comparacions amb Ucraïna, Flandes, Irlanda i Escòcia - Articles sobre què es pot fer avui per revitalitzar el català • Orientació clara a entrar a la polèmica actual amb màxim rigor: - Objectiu: influir en el debat polític, cultural i fins i tot existencial sobre la llengua - Vol arribar a acadèmics, però també a associacions, partits polítics i entitats lingüístiques (per ex. Plataforma per la Llengua, que participa en el número) Porta resumeix el diagnòstic així: «El diagnòstic és dur, però hi ha receptes per sortir-se’n. No som un malalt terminal.» • Hi ha dades alarmants, però també motius per a l’optimisme: - Cap territori dels Països Catalans presenta una situació «afalagadora» - Exemples positius com Andorra, amb polítiques lingüístiques actives 2.3. Distribució i projecció • Es ven per subscripció, a llibreries concretes i per internet. • Volen fer presentacions arreu del territori: Barcelona (ja feta a Ona), Perpinyà, Palma i València. • A Mallorca es preveu presentació aviat; es menciona la llibreria Quart Creixent com a possible punt de venda. • Periodicitat trimestral: tres mesos per fer circular el debat sobre cada tema i preparar el següent número. 2.4. Proper número: el franquisme 50 anys després El següent monogràfic estarà dedicat al franquisme coincidint amb els 50 anys de la fi de la dictadura: • Vol abordar qüestions poc explorades per la historiografia i el gran públic: - Trauma històric i impacte psicològic de la dictadura i la guerra en la societat catalana, inclosa la gent que no la va viure directament - Anàlisi de la cultura oficial del franquisme - Dimensió colonial del règim • Intenció: obrir nous horitzons de recerca i de debat públic. 3. Pitjorines: música popular, empoderament i precarietat 3.1. Qui són i com neix el projecte Entrevista extensa amb Rosa García i Sílvia Reixac, membres de Pitjorines, dins la secció musical «Això és vida» (episodi 86): • Grup format inicialment per diverses joves músics: - Es mencionen noms com Maria Antònia Gili, Naina Tremolles, Maria Drover, Sineid Cormican, Carmela Christos, Massey Jara, Bel Miquel i la nova incorporació Bea Torres (viola). • Tres anys de trajectòria trepidant, amb canvis orgànics a la formació. • Inici modest (primers concerts el 2023) i creixement ràpid: l’estiu següent multipliquen actuacions arran de la bona rebuda del públic. «Només podem estar agraïdes a la gent que mos escolta, que mos recolza, que ve als nostres concerts.» 3.2. Estil musical i procés creatiu Pitjorines fan música popular revisitada: • Punt de partida: cançons populars mallorquines apreses des de petites • Aporten influències diverses: - Clàssic / conservatori - Jazz - Folk i música tradicional • Els arranjaments són col·lectius, no hi ha un lideratge únic: - Cada membre aporta idees, d’aquí que les cançons no sonin totes igual - Treballen de manera gairebé assembleària tant en la música com en les decisions internes Sobre temes propis: • No tenen un pla rígid: si sorgeix una bona idea, la proven; si funciona, la graven o la fan en directe. • Són obertes a experimentar sense encotillar el projecte. 3.3. Directes, improvisació i connexió amb el públic • Els concerts són altament interactius, amb molta improvisació i adaptació al tipus de públic: - Diferències notables entre actuacions a Mallorca i a Catalunya - Busquen que cada concert tingui quelcom distint per no avorrir-se ni elles ni el públic • El directe és el seu territori natural i condiciona la manera de gravar: - Prioritzen captures tipus «so de directe» i sessions intenses de pocs dies totes plegades. 3.4. Gravacions i estratègia discogràfica • Han publicat: - Un primer disc precedit per dos singles - Un EP de Nadal, també amb lògica de single previ • No funcionen amb el model clàssic de «tancar-se un mes a l’estudi» sinó amb blocs curts molt intensius. • Plans immediats: entrar aviat a estudi per gravar cançons noves i llançar disc a mitjan 2026, lligat a gira d’estiu. 3.5. Gestió del grup, calendari i prioritzacions • Amb vuit membres és complexíssim coordinar calendaris: - Necessiten molta antelació per acceptar bolos - Totes tenen altres feines i sovint més d’un projecte musical • Tot i així, ara mateix prioritzen Pitjorines per motius tant professionals com afectius: «Pitjorines també és un grup d’amigues i al final te fa ganes tocar amb les teves amigues.» 3.6. Estètica i posada en escena • L’estètica escènica és part central de la seva identitat: - Cada membre manté el propi estil (des de looks més tradicionals fins a altres més moderns o rebusillo) - Alhora, hi ha una paleta comuna de colors i referències entre allò antic i allò modern • Treball coordinat amb Marga Salleras i Bàrbara Nicolau, que les ajuden a dissenyar la imatge sense sacrificar la comoditat ni la personalitat de cadascuna. 3.7. Escena musical mallorquina i precarietat Les dues ofereixen una radiografia matisada del món musical a Mallorca: Rosa García: • Veu un ressorgiment de l’escena mallorquina: - Cada any surten més discos i de gèneres molt diversos (música tradicional recuperada, música urbana, tecno, pop, rock…) - Destaquen la creixent presència de dones en projectes potents, que canvia el relat social. Sílvia Reixac: • Subratlla la precarietat cultural: - És fàcil gravar discs des de casa, però és molt difícil trobar concerts ben remunerats - Molts músics depenen de grups de versions o altres feines per sobreviure - Falten sales i espais per música en directe; moltes verbenes substitueixen grups per DJs «Molt sovint mos omplim la boca que tot està molt bé, però músic per músic, tots tenen moltes feines.» 3.8. Dones, micromasclismes i referents Pitjorines són presentades com a exemple d’empoderament femení en cultura i música. La conversa aborda: • Micromasclismes i situacions incòmodes: - Comentaris masclistes al backstage - Homes del públic que les sexualitzen o els exigeixen contacte físic • El pes de la quota femenina en festivals i programacions: - Temor de ser contractades «per fer quota» més que per la música - Cartells on «elles soles» omplen tota la quota de dones • Falta històrica de referents femenins en la música, sobretot en instruments com contrabaix, percussió o xeremies. Malgrat tot, veuen avenços clars en visibilitat de les dones i celebren el paper de referents que ara elles mateixes assumeixen: «És molt emocionant veure nines petites jugant a ser Pitjorines amb instruments de joguina.» 3.9. Relació amb la Rondalla Mallorquina i Blau • Col·laboren amb Blau Produccions per donar nova vida als enregistraments antics de la Rondalla Mallorquina: - Remasterització dels cassets de fa 40 anys - Aporten petites intervencions parlades en format Podcast: context històric, explicació de vocabulari, etc. • Busquen fer un pas endavant en la tradició, en la línia de la seva revisió de la música popular. 4. Habitatge i política: entrevista amb Ferran Rosa (Més per Mallorca) 4.1. Crítica al «pla de xoc» del Govern Ferran Rosa, diputat de Més per Mallorca, analitza el pla d’habitatge del Govern balear: • Considera que no és un autèntic pla de xoc perquè: - No afronta la situació d’emergència habitacional actual - Es centra en construir més a llarg termini però ignora el present • Recorda que a les Illes un 30% dels habitatges són segones residències o lloguers turístics: - Construir més, sense regular, no resol el problema estructural Critica també l’augment de l’hipoteca jove al 100%: Hipotecar-se pel 100% del valor implica quotes igualment inassumibles amb els sous actuals. 4.2. Propostes fiscals i regulació del mercat Rosa defensa un paquet de mesures, inspirades en altres països europeus: • Fiscalitat diferenciada: - Menys impostos si t’empadrones a l’habitatge que compres (ús com a residència habitual) - Més impostos si compres per llogar o revendre en pocs anys - Models semblants ja existeixen als Països Baixos o Bèlgica • Desgravacions fiscals en lloc d’ajudes directes al lloguer: - Les ajudes actuals tributen a l’IRPF i arriben tard - Una desgravació seria automàtica i universal per a qui compleixi requisits • Prestació per a persones en llista del parc públic: - Hi ha unes 10.000 persones que esperen un pis de Sibavi i compleixen requisits - Proposa una prestació econòmica equivalent al lloguer social, seguint l’exemple de les places de residència d’avis 4.3. Topall de preus i paper dels ajuntaments Sobre la limitació de preus del lloguer: • La veu com una mesura temporal però necessària mentre es despleguen altres reformes: - Retirar lloguer turístic del mercat residencial - Reconvertir segones residències infrautilitzades • Critica que el govern no vulgui aplicar topalls a tot Balears ni permeti que els ajuntaments decideixin fer-ho en el seu municipi. • Cita l’exemple de Galícia, on el PP permet que ciutats com la Corunya limitin els lloguers. Per Rosa, és inacceptable que es puguin treure pisos del mercat només per maximitzar rendiments en un context d’emergència habitacional: «Si hem declarat emergència habitacional, no és legítim retirar habitatges del mercat només per guanyar-hi més.» 4.4. Crítica global al model i al drenatge social • Insisteix que l’habitatge no pot ser un actiu financer segur i sempre creixent a costa de la resta de la societat. • Els salaris destinats a lloguer i hipoteques empobreixen el conjunt i dificulten que professionals vulguin venir o quedar-se a Balears. • Reivindica un canvi de model on l’habitatge sigui sobretot dret i ús residencial, no camp d’especulació. 5. Periodisme, dones i política: conversa amb Empar Bosch 5.1. Trajectòria híbrida: periodisme i recerca Entrevista amb Empar Bosch, periodista, investigadora i escriptora: • Explica el seu pas de magisteri al periodisme (diari Última Hora amb 18 anys) i finalment a la investigació històrica contemporània. • Reivindica la continuïtat entre fer periodisme i fer recerca en història contemporània: «Fer recerca històrica contemporània s’assembla moltíssim a fer periodisme.» • Forma part d’un grup d’investigació a la universitat, amb projecció nacional i internacional. 5.2. Les primeres dones periodistes a Mallorca Bosch reconeix el deute amb les pioneres del periodisme mallorquí: • A Diari de Mallorca: Maria Victòria de Llà • A Última Hora: Gina Garcías Aquestes dones: • Van obrir camí en unes redaccions fortament masculinitzades • Van introduir temes socials i quotidians als mitjans: - Incorporació de les dones al mercat laboral - Mancança d’escoles bressol - Xoc entre feines de cura i feina remunerada Abans, els diaris estaven centrats en política i esports, pensats per a un públic masculí. 5.3. Dones als mitjans avui: avanços i sostres de vidre Bosch constata avenços, però també grans asimetries: • Creixement de la presència de dones a les plantilles des dels anys 90 (més del 50% en alguns casos) • Però molt poca presència en càrrecs de direcció i presa de decisions Exemple: a la radiotelevisió pública IB3: • Tots els càrrecs principals (ràdio, TV, digitials, direcció general) són homes. «No em fareu creure que no hi ha cap dona amb les mateixes competències que aquests homes.» També descriu el biaix estètic: • A televisió, s’avaluava (i sovint encara) l’aspecte físic de les dones • A ràdio, el valor era la veu 5.4. Per què costa trobar dones tertulianes i opinadores? Bosch apunta dos grans factors: Càrrega de cures i planificació domèstica que recau sobretot en dones: Per anar a una tertúlia, moltes han d’organitzar prèviament qui recull criatures, qui cuina, qui cuida avis… Por a l’exposició pública per una socialització que les ha encoratjat a callar més en l’espai públic: Les dones són més criticades per l’aspecte, la veu, la roba o el to 5.5. Primeres dones diputades a les Illes Balears Com a investigadora, Bosch treballa amb el grup de recerca de dones (amb Elisabeth Ripoll i Marina Castillo, beca Clara Hammer) estudiant les primeres diputades del Parlament balear: • A la primera legislatura només hi ha tres dones: - Cati Canyelles (Tansey) - Maria Antònia Munar - Una tercera diputada del PSOE que Bosch no recorda al moment (posa de manifest també la manca de documentació accessible) Dificultats: • Poquíssima presència en llibres i estudis • Cal recórrer sovint a hemeroteques per reconstruir les seves trajectòries 5.6. Participació política de les dones: paritat i estil Bosch defensa que les quotes i llistes cremalleres han estat útils: • Sense mesures obligatòries, les dones continuaven infrarepresentades als espais de decisió • Remarca el canvi: de la foto inicial del Parlament amb tres dones a presidentes com Francina Armengol i Marga Prohens, a més de moltes batlesses. Sobre si les dones «fan una política diferent»: • Creu que és més una qüestió individual que no de gènere, • Tot i això, observa que sovint les dones són més dialogants i orientades a temes socials, i menys inclinades a la violència verbal. 5.7. Literatura, periodisme i projectes futurs Recomanacions literàries de Bosch: • Autores mallorquines actuals: Maria Escalas i Anna Maria Muñoz Dora (relats vius, bon català, temàtiques variades) • Autores internacionals: Rachel Cusk i Deborah Levy, que escriuen sobre qüestions generacionals i de gènere. Projecte de recerca en marxa: Nova tesi doctoral en Filologia sobre dones periodistes escriptores i com la realitat que tracten als mitjans es trasllada a la seva ficció literària. 6. Anàlisi econòmica i geopolítica amb Joan Mir 6.1. Comerç local, grans superfícies i turisme Joan Mir aporta una visió econòmica sobre: • Proliferació de grans superfícies comercials a Mallorca: - Atribueix la seva força a estratègies agressives de preus (venda a pèrdues puntual, promocions, etc.) - Aquestes pràctiques atreuen clients que després fan compres molt més grosses • Recorda que la desaparició del petit comerç va començar molt abans en països com França, i que Mallorca ha viscut aquest procés més tard però de manera similar. 6.2. Cost de la vida, salaris i drenatge fiscal Mir respon a la pregunta de «qui guanya» amb l’encariment generalitzat: • Una part dels beneficis va a propietaris (lloguers, rendes immobiliàries) • Una altra part molt important es perd en el drenatge fiscal cap a l’Estat: - El PIB balear creix, però el nivell de vida no l’acompanya - La clau és la renda disponible després d’impostos i dèficit fiscal Compara amb Suïssa: • Allà els preus són més alts, però també ho són els sous (3.000–4.000€), de manera que no hi ha la mateixa sensació de crisi. 6.3. Insularitat, mercats petits i agricultura Mir subratlla condicions específiques de les Illes: • Costos de transport elevats (camions, vaixells, doble trajecte) que encarien totes les mercaderies • Mercat petit i encara més reduït a illes com Eivissa, on la falta de competència dóna monopolis de facto • Progressiva desaparició de pagesos i minva de l’agricultura en el PIB i en la població activa Planteja que, quan el mercat no dona solucions, és legítim recórrer a la planificació pública: • Subvencionar la producció local perquè pugui oferir preus assumibles • Considerar-ho més com una mesura social que no com una distorsió inacceptable del mercat 6.4. Geopolítica: Europa, Trump i la guerra d’Ucraïna Mir analitza un document estratègic dels EUA sota l’òrbita de Donald Trump: • Trump veu el risc que Europa «desaparegui civilitzacionalment» en 20–40 anys: - Entén Europa com una civilització de blancs cristians i imperialistes - Culpa d’aquesta suposada desaparició sobretot la immigració • Defensa una Europa fragmentada en estats nacionals forts, en comptes d’una Unió Europea integrada: - Això li facilitaria tractar bilateralment amb cadascun segons interessos i aliances - Anima directament a donar suport a partits secessionistes i d’extrema dreta que volen destruir la UE Segons Mir: • Això hauria de ser un toc d’alerta perquè Europa acceleri la seva integració política i militar. • Però hi ha dificultats: manca de voluntat per cedir sobirania i desmantellament del poder militar europeu des de la fi de la Guerra Freda. Sobre Ucraïna: • Considera que la seva defensa és clau per al futur d’Europa: - Si Ucraïna cau, Rússia estarà a les fronteres directes de la UE • Europa ha de reforçar-se en àrees com: - Armada pròpia - Sistemes de satèl·lits i intel·ligència (avui depèn massa dels EUA i de xarxes com les d’Elon Musk) - Capacitat de fabricació de drons i tecnologies de guerra moderna També observa com alguns partits d’extrema dreta moderen el discurs quan toquen poder (cas Meloni a Itàlia), però mantenint posicions molt dures en immigració i altres camps. 6.5. França i l’ascens de l’extrema dreta Mir comenta el cas francès: • Enquestes que donen al Rassemblement National (Marine Le Pen) resultats de 35–37% en primera volta • La dreta clàssica (LR) abandona la idea de línies vermelles i està disposada a pactar amb Le Pen en determinats escenaris • El món empresarial i mediàtic comença a normalitzar l’extrema dreta Malgrat tot, Mir espera que un cop al poder es vegin obligats a governar dins dels límits democràtics, com en el cas Meloni, tot i advertir dels perills estructurals que això comporta. 7. Suport als mitjans en català i cloenda L’episodi reforça constantment la idea de suport als mitjans independents en català: • Crida a associar-se a Ona Mediterrània (convertir-se en soci) • Recordatori del paper de Diari de Balears i altres mitjans com a espais d’informació lliure i independent La jornada es tanca amb: • Recordatoris de la graella de la ràdio (Crepuscle a VIDA, Bon Dia i Bona Vida l’endemà) • Música final, inclosa una peça amb barreja de rap, crítica social i català, i cançons de Pitjorines. Idees clau de l’episodi Llengua i cultura • Revista de Catalunya inicia una etapa de monogràfics rigorosos sobre grans temes (llengua, franquisme) amb voluntat d’incidir en el debat polític i social. • El català es troba en una situació greu però no terminal; hi ha receptes i exemples internacionals per revertir la minorització. Música i gènere • Pitjorines exemplifiquen: - La força de la música popular revisitada - L’autoorganització col·lectiva i assembleària - La combinació de visibilitat de les dones i denúncia de la precarietat cultural Habitatge i model econòmic • L’habitatge a Balears és una emergència social amb arrels en: - Especulació immobiliària - Segones residències i lloguer turístic massiu - Drenatge fiscal i salaris baixos • Es proposen mesures fiscals, reguladores i socials que van més enllà de construir més pisos. Dones i poder • Les dones han estat clau en renovar tant el periodisme com la política, però encara hi ha sostres de vidre evidents en direccions de mitjans i estructures institucionals. Geopolítica • Europa es juga molt en la guerra d’Ucraïna i en l’auge de l’extrema dreta interna i externa. • Caldria una resposta europea més unida i assertiva davant els projectes de fragmentació i reimperialització impulsats des de fora (Trump, Rússia) i des de dins (partits d’extrema dreta).
En aquesta reflexiva entrevista, l'antropòleg Manuel Delgado dissecciona les dinàmiques socials i polítiques actuals a través d'una mirada crítica. S'explora com la cultura, la religió i fins i tot la política secular funcionen sovint com a sistemes de creences que prometen salvacions inexistents. Delgado argumenta que la nostra societat està atrapada en una retòrica apocalíptica i messiànica, on constantment s'espera l'arribada d'una figura o esdeveniment que resolgui els conflictes. Un tema central és la desconstrucció del concepte d'espai públic, el qual l'autor qualifica de fantasia utilitzada per legitimar l'exclusió social en nom de la civilitat. L'episodi, conduït per Ona Mediterrània al programa El Crepuscle, convida l'oient a mirar la realitat sense filtres metafísics, posant en valor l'experiència física i social del present per sobre d'ideologies que només serveixen per mantenir el control social i econòmic.
