Tots els episodis · 2025

2128 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

73-96 de 2128
  • Copinya de Volta Verda - JOAN LABARBARA - Voice is the original instrument BIS del 16/12/2025 - episode art
    Copinya de Volta Verda
    56'

    Copinya de Volta Verda - JOAN LABARBARA - Voice is the original instrument BIS del 16/12/2025

    Episodi monogràfic de Copinya de Volta Verda dedicat a la soprano experimental Joan La Barbara, en el marc d’un cicle sobre els deixebles nord-americans de John Cage. El programa se centra en el disc de 1976 Voice is the Original Instrument (segona part del monogràfic) i n’ofereix l’escolta de diverses peces: Twelve Songs, Voice Piece: One-Note Internal Resonance Investigation, Berliner Traum/Berliner Dreaming i Vocal Extensions.L’èmfasi recau en la veu com a instrument originari, explorada mitjançant sons no verbals, síl·labes abstractes, guturals, repeticions obsessives, silencis i respiracions, que converteixen el cos en centre de la composició. El locutor només intervé breument per contextualitzar i amb fórmules de comiat, deixant gairebé tot l’espai a l’escolta. L’episodi es presenta així com una experiència immersiva en la música experimental vocal i en l’univers radical de Joan La Barbara, que desafia les formes convencionals de cant i de significat.

  • Nous graus, llibres i ciència pop a El Crepuscle - episode art
    El Crepuscle
    47'

    Nous graus, llibres i ciència pop a El Crepuscle

    Episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània que barreja actualitat universitària, llibres de Nadal, ciència de frontera i cinema clàssic. Maria Antic presenta els nous graus de la UIB (Ciències de la Mar, futurs graus STEM, enginyeries, arquitectura i àmbits de turisme i empresa) en un context de competència amb universitats privades i creixement demogràfic. A continuació proposa un ventall de recomanacions literàries: contes emocionals i poesia per a infants, lectures per a adolescents (com Ateri de Joana Marcús) i novel·les per a adults, incloent-hi memòries rockeres de Patti Smith i narrativa ambientada a Mallorca com Temps de magranes. A la secció de ciència, Viàl Vic explora ones gravitacionals anòmales que podrien indicar forats de cuc i universos paral·lels, el descobriment que neandertals ja encenien foc de manera intencional fa 400.000 anys, i una nova teoria sobre els llamps basada en el gel salat i la flexoelectricitat. Finalment, Joan Roca reivindica la pel·lícula nadalenca clàssica It’s a Wonderful Life i recorda una carta històrica de 1873, tancant un episodi que combina tertúlia cultural, divulgació científica i memòria col·lectiva amb to proper i reflexiu.

  • Migracions, poesia jove i turisme a Mallorca - episode art
    Cotiledonia
    59'

    Migracions, poesia jove i turisme a Mallorca

    Episodi de Cotiledonia a Ona Mediterrània centrat en tres entrevistes que dibuixen un retrat complex de la Mallorca contemporània. D’una banda, Lluís Vidanya Fernández presenta Un pasado muy presente, novel·la autobiogràfica sobre la seva família andalusa que emigra de Valor (Alpujarras) a Mallorca el 1969: el viatge és una autèntica odissea, el xoc entre món rural i boom turístic és profund, i el llibre combina memòria familiar, fotografies i reflexions sobre els nous mallorquins i l’aprenentatge del català. Després, Aina Coll parla de Un abisme d’impossibles (Nova Editorial Moll), debut poètic amb menció especial al Vila de Lloseta. El poemari, dividit en «abisme» i «impossible», integra el pensament d’Albert Camus, la mitologia clàssica i una mirada filosòfica al quotidià. Aina coordina també el cicle Locals universals a la Biblioteca de Lloseta, que combina recitals i tast de vins per apropar la literatura a nous públics. Finalment, Joan Llinàs presenta Hotel Universal, relats al voltant d’un hotel inspirat en un establiment familiar de Cala Millor. El llibre barreja històries humanes i assaig per analitzar la transformació del turisme: del viatger que venia a descobrir l’illa al turista que només consumeix un producte empaquetat. L’hotel apareix com a metàfora d’un microestat totalitari i d’una Mallorca cada cop més distòpica. L’episodi es completa amb agenda cultural, premis, recomanacions de llibreries i un comiat dedicat a Josep Maria Llompart en l’any del seu centenari.

  • Actualitat, cultura i sobiranisme a Bon Dia i Bona Vida - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    2h 50min

    Actualitat, cultura i sobiranisme a Bon Dia i Bona Vida

    Context general de l’episodi Episodi del programa Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània (matinal informatiu i d’anàlisi). El programa combina resum de premsa, entrevistes culturals i polítiques, espais de reflexió filosòfica i un focus sobiranista. 1. Repassant l’actualitat: premsa i titulars 1.1. Diaris de referència • Diari de Balears: peces destacades - Entrevista a Enric Pujadas sobre la situació de les dones durant el franquisme. - Article sobre Francesc-Marc Álvaro i la seva dura interpel·lació a Jorge Campos al Congrés. - Notícia de Més per Mallorca i la seva Copa de Nadal amb treballadors i mitjans. - Presentació dels Premis Francesc Antich i Oliver per a trajectòries en favor de l’autogovern i el federalisme. - Conflicte al servei d’ambulàncies: els treballadors rebutgen conduir els nous vehicles. - Accions ciutadanes: reivindicació de la cuina com a espai d’identitat (sopes deianenques), campanya d’adopció de gossos i moixos, inauguració de la nova seu dels Serveis Ferroviaris de Mallorca a l’antic hostal Terminus. - Aprovació del segon pla contra el tràfic de dones i nines amb finalitats d’explotació sexual. - Dada preocupant: 8,1 delictes contra la llibertat sexual per cada 10.000 habitants el 2024 a les Balears. - Jornada «El català és negoci», sobre català d’empresa i casos d’èxit. - Resultats de La Marató 2025 de TV3 per a la recerca del càncer. - Llibre Petit mallorquinari i campanya sindical de SIAU contra la impunitat i l’abús de poder a l’educació. - Posada en marxa del certificat professional de Pedro Sánchez a partir del curs 2026-27. • VilaWeb: - Dossier: Totes les claus per entendre els casos de corrupció que acorralen Sánchez. - Casos de mala gestió i responsabilitats polítiques (Mazón, bombers i gota freda). - Entrevista conjunta a Albert Pla i Peyu sobre un Hamlet en clau humorística. • Altres mitjans (Majorca Daily Bulletin, Última Hora, Diari de Mallorca) - Reportatge sobre el Seat 600 com a símbol de l’auge econòmic i ara objecte de robatoris. - Serveis turístics innovadors (taxi aquàtic al port de Palma). - Multa de 64 milions d’euros a Airbnb per anuncis il·legals. - Dol per la mort d’Helena, nina atropellada. - Balanç polític de Pedro Sánchez (govern acusa, PP parla de corrupció i paràlisi). - Nou hotel-escola, més mesures contra l’oferta turística il·legal. - Retirada de grans creuers a l’hivern i recuperació de l’hostal Terminus com a espai renovat. 1.2. Opinió i clau política • Articles recomanats de Diari de Balears (Joan Vicenç Lillo, Llila Tomàs, Rafael Borràs, Joan Lladonet, Miquel Ripoll), sobre: - Nadal i optimisme. - Cançons per Palestina i el Sàhara. - Democràcia deficient i necessitat de regalar llibres. • Lectura transversal: precarietat social, conflictes laborals, debat sobre autogovern i model turístic. 2. El temps i les condicions meteorològiques 2.1. Situació general • Explicació de Tomeu Mateu Canals: - Successió de borrasques a la península Ibèrica que no arriben de ple a les Illes. - Anticicló a Centreeuropa que desvia les perturbacions cap al Marroc. 2.2. Previsió • Molts níguls, però pluges locals i irregulars. • Més possibilitat de pluja a Eivissa, Formentera i sud de Mallorca. • Temperatures una mica més baixes, però encara per damunt del que tocaria per l’època. • De cara a final de setmana i festes de Nadal s’esperen canvis importants i un episodi plujós destacat a les Balears. 3. Tradició i cultura: la Nit de Neules a Inca 3.1. La festa i el recorregut Entrevista a Montse Xalés, impulsora de la Nit de Neules d’Inca. • Data i horari: dissabte 27 de desembre, de 20.30 a 22.30. • Format: obertura d’esglésies, capelles i cases privades fora de l’horari de culte per visitar les neules calades. • Objectiu: recuperar i compartir la tradició de les neules com a element d’ornament, memòria i identitat. 3.2. Espais i activitats • Església de Sant Domingo: projecció del vídeo Blanques Neules (poema del Pare Colom), amb reproducció contínua cada pocs minuts. • Convent de Sant Francesc: neules fetes per infants de l’escola i música del Conservatori Torrandell d’Inca. • Convent de les Germanes de la Caritat (Sant Vicent de Paul): tast de neules dolces. • Cases privades: finestres i interiors decorats amb neules. • Església de Santa Maria la Major: més música d’alumnes del Conservatori. • Capella del Convent: exposició de xiurells de quatre colors de l’artesana Francisca Trujol, darrera xiurellera d’Inca. • Als carrers: animació de rebel·la d’Inca, rebel·lers d’Espai d’Inca, bufalons i xeremiers. 3.3. Recuperació d’una tradició • La tradició de les neules calades havia decaigut, però s’està recuperant a tota Mallorca. • Figura clau: Tomàs Martínez, autor de Per Nadal, neules i impulsor de la difusió de la tradició per pobles i per la Catedral de Barcelona. • Hito destacat: - Redescobriment que a la Catedral de Barcelona havien deixat de penjar neules feia 200 anys per manca de recursos. - Coordinació amb neulers i neuleres de Mallorca per enviar neules a la Catedral: ja és el tercer any que la decoració nadalenca incorpora neules mallorquines. 3.4. Dimensió insular • Poble Neuler per excel·lència: Sencelles amb la festa de les Neules (aquest any dia 28 de desembre), impulsada per Jordi de Sencelles. • Altres focus importants: Maria de la Salut, Manacor i molts altres pobles. • Entrades a escoles: tallers per a infants (exemple, escola de Sant Francesc d’Inca) i creixent participació de joves. • Les neules han estat declarades bé d’interès cultural immaterial, reforçant el compromís per mantenir la tradició. 4. Debat econòmic i model turístic amb Joan Mir 4.1. Premsa i marc de debat Col·laboració d’anàlisi política i econòmica amb Joan Mir. • Punts de partida: notícies sobre multa a Airbnb, reducció de grans creuers a Palma i debat sobre limitació del turisme i la població. • Mir posa l’accent en la coherència de la política de rendes a les Illes i denuncia que es prenen mesures parcials que sovint tenen efectes contradictoris. 4.2. Turisme, rendes i drenatge fiscal • Dilema central: com modular l’arribada de turistes per millorar la qualitat de vida i els sous. • Mir assenyala: - Creixement continu de turistes (milers més cada any) per compensar el drenatge fiscal i mantenir el nivell de vida. - Però això genera massificació, gentrificació, pressió sobre habitatge i salaris baixos. - Poca qualificació de gran part de la mà d’obra, lligada a un turisme de baixa qualitat. • La clau seria controlar l’economia pròpia: sense autonomia financera i competències plenes, no es pot fer una política econòmica coherent. 4.3. Lloguer turístic vs hotels i creuers • Sobre la proposta de Més per Mallorca de prohibir el lloguer turístic vacacional: - Mir la considera errònia com a mesura principal. - Argumenta que el lloguer turístic: - Distribueix millor la despesa entre restaurants, mercats i comerç local. - Reparteix ingressos entre famílies i no només grans cadenes hoteleres. - No genera tanta acumulació de renda en pocs actors. - Defèn un lloguer turístic moderadament regulat, no «desbocat», però tampoc demonitzat. • Hotels i creuers: - Els creueristes poden tenir alta despesa puntual, però el model genera impacte ambiental i congestió. - Mir demana racionalitzar el turisme existent: redistribuir-lo, evitar concentracions extremes (com a Es Trenc) i fomentar altres usos (museus, culturals, àrees menys pressionades). 4.4. Diversificació econòmica i exemples internacionals • Mir defensa que la solució no és només «menys turistes», sinó diversificar l’economia perquè el turisme no representi més del 30–40% del PIB. • Recorda experiències de monocultius agrícoles i de països del Tercer Món que van fer la transició cap a economies més tecnològiques i industrials (tigres asiàtics: Tailàndia, Cambotja, Vietnam...). • Punt clau: la diversificació costa molt al principi: - Cal endeutar-se, invertir i assumir pèrdues inicials. - Requereix un estat o govern que pugui subvencionar aquests sectors emergents. • A les Illes, el drenatge fiscal i la manca de competències impedeixen aquest camí. 4.5. Audiovisual i cultura com a vectors de canvi • Referència a la plataforma audiovisual VIDA i la idea de potenciar indústria audiovisual a les Illes: - Gran potencial: platós naturals, llum, paisatge, infraestructura de serveis. - No cal petroli ni grans indústries pesants; cal talent, formació i planificació. • Mir recorda la lluita del seu pare, Jaume Mir (escultor), per aconseguir una Facultat de Belles Arts a Mallorca, aprofitant que és el territori de l’Estat amb més galeries d’art per càpita. • L’objectiu seria: - Crear un pol de formació artística que atregués estudiants internacionals. - Enfortir el sector cultural i creatiu com a part de la diversificació econòmica. 5. Crisi política espanyola: Pedro Sánchez i canvi de règim 5.1. Pedro Sánchez comparat amb Adolfo Suárez • Mir veu paral·lelismes entre la situació actual (govern Sánchez assetjat per casos de corrupció i ofensiva mediàtico-judicial) i la fi del franquisme amb Adolfo Suárez. • Proposta teòrica de Mir: - Sánchez hauria de veure que l’única sortida és un canvi de règim profund. - No una simple «evolució democràtica» com el 78, sinó una ruptura democràtica real. - Pacte d’estat estable amb forces sobiranistes (catalanes, basques, gallegues) per federalitzar com a mínim l’Estat i reconèixer plurinacionalitat i drets. 5.2. Obstacles i límits • Mir és escèptic: - Considera que Sánchez és profundament jacobí i prioritza mantenir la cadira. - No veu que el president estigui disposat a sacrificar poder per canviar les regles del joc. - També critica que partits com Junts es centrin en «collonades» puntuals i no en una estratègia estructural. • Revela informació de font directa: una exdiputada mallorquina de l’executiva del PSOE explicava que Sánchez mai no va votar res que s’allunyés del centralisme quan tenia opció de fer-ho. 5.3. Extrema dreta global i immigració • Mir reflexiona sobre l’augment global de l’extrema dreta (cas de José Antonio Kast a Xile com a exemple recent): - Denuncia la mala gestió de l’esquerra del tema de la immigració: bonisme sense proposta. - Critica eslògans com «Mallorca, terra de tots» si no s’acompanyen de polítiques d’integració real («si volen ser mallorquins, i nosaltres hem d’ajudar a ser-ho»). • Defensa que avui la línia central no és tant «dreta/esquerra» sinó demòcrates vs autoritaris. 5.4. EUA, Trump i Ucraïna • Mir comenta indicis d’una possible obertura cap a la pau a Ucraïna: - Interpreta que l’entorn de Trump ha entès que no és tan fàcil «reconfigurar fronteres» o fer negocis amb la Franja de Gaza a base d’imposició. - Remarca el narcisisme i el caràcter «business first» de Trump: mig patriotisme, mig negoci personal. - Subratlla la decepció davant una part important de la ciutadania nord-americana que continua donant-li suport. • Recorda que Biden té la pitjor popularitat d’un president en 18 mesos de mandat (36%), i que això pot capgirar majories al Congrés i Senat. 6. Entrevista política amb Vicenç Vidal (Més per Mallorca) 6.1. Balanç del congrés de Més per Mallorca Entrevista amb Vicenç Vidal, diputat de Més per Mallorca al Congrés espanyol. • Explica que el congrés és de mitja legislatura i té com a objectiu: - Preparar la maquinària per a les eleccions de 2027. - Actualitzar eixos polítics i organitzatius. - Centrar prioritats: habitatge, canvi de model econòmic i defensa de llengua i territori. 6.2. Posicionament sobre el lloguer turístic • Més per Mallorca surt del congrés amb una proposta contundent: prohibició del lloguer turístic vacacional en habitatges d’ús residencial. • Arguments de Vidal: - El lloguer turístic va néixer com a economia compartida, però ha evolucionat cap a un model especulatiu. - Ha desplaçat milers d’habitatges del lloguer convencional al turístic, agreujant la crisi d’habitatge. - Exposa la multa a Airbnb: 65.000 habitatges il·legals anunciats, 4.500 a les Illes. - Les plataformes no poden amagar-se darrere el paper d’«intermediaris neutres»: tenen responsabilitat sobre allò que comercialitzen. - Denuncia que el lloguer turístic no tributa com altres activitats econòmiques (per ex. una perruqueria), generant competència deslleial. 6.3. Suport al teixit associatiu i ecologista • Vidal destaca l’obtenció de 200.000 € de suport estatal al GOB (principal entitat ecologista de les Illes): - Continuació d’un ajut ja aconseguit al Senat i renovat per dos anys. - Defensa que no és clientelisme, sinó reconeixement a la tasca de conservació, seguiment biològic i mobilització social que fa el GOB. • Per ell, entitats com el GOB, les que defensen llengua, territori i medi, són estructurals per a una societat crítica i mereixen suport estable. 6.4. Aprovacions legislatives recents al Congrés • Vidal repassa algunes fites positives abans de les vacances de Nadal: - Admissió a tràmit i tramitació per urgència de la llei de llengües (proposada amb ERC, BNG i Compromís) per blindar usos oficials. - Llei d’economia social, clau per a cooperatives i entitats de l’economia social a les Illes. - Superació de les esmenes a la totalitat de la reforma de la llei de dependència, que ha d’aportar més fons per a cures i serveis. 6.5. Masclisme i corrupció a la política • Vidal es declara radicalment intolerant amb la corrupció, especialment després de l’experiència a les Illes. • Subratlla que el masclisme travessa tota la societat, també la política, i que no n’hi ha prou amb que les dones denunciïn: - Fa una crida als homes a fer un pas endavant i assenyalar els masclismes quan els veuen. 6.6. Mirada al 2026 i ambient polític • Preveu un inici d’any molt tens a Madrid, amb el govern de Sánchez contínuament assetjat. • Tot i la pressió, confia que es pugui mantenir la legislatura si hi ha voluntat de prioritzar la millora de la vida de la gent per damunt de les passions partidistes. 7. Entrevista cultural: Cèlia Riba i l’any Llompart 7.1. Trajectòria de Cèlia Riba Entrevista enregistrada en el marc d’Això és VIDA (episodi 89), dedicada sobretot a Josep Maria Llompart. • Cèlia Riba: - Professora jubilada de Llengua i Literatura Catalanes a secundària. - Ha exercit de professora associada a la UIB. - Ha treballat al TermCat. - És curadora de l’obra de Josep Maria Llompart. 7.2. Experiència docent i visió de les noves generacions • Riba admet que fa anys que no és a l’aula i que el sistema ha canviat molt (plans, tipus d’alumnat). • Tot i el pessimisme recurrent, reivindica que hi ha molta gent jove molt vàlida i activa: - Cita el premi Guillem de Sagrera per la campanya del vídeo No m’excloguis, com a exemple d’implicació juvenil per la llengua. 7.3. Figures culturals de referència Riba repassa, des de la seva experiència personal i familiar, figures clau de la cultura catalana del segle XX: 7.3.1. Carles Riba • No el va conèixer personalment (ella era petita), però el coneix a través de: - Clementina Arderiu (la seva dona). - Els seus pares i tiets (família Riba). • Subratlla la seva triple funció de poeta, traductor i professor. • Destaca el seu carisma docent: feia «viure Grècia» als alumnes; grans conferències. • Regrets: manca d’enregistraments de ràdio o televisió; només conservam algunes recitacions d’ell mateix (per ex. Elegies de Bierville). 7.3.2. Clementina Arderiu • Poeta radicalment diferent de Carles Riba, tot i ser la seva dona. • Riba critica l’etiqueta d’alguns crítics que la presenten «influïda pel marit»: la veu injusta i poc precisa. • Explica l’anècdota: Carles li diu que deixi de llegir Carné perquè la influeix massa, prova de com ell mateix l’orientava críticament. 7.3.3. Cèlia Viñas i Encarna • Cèlia Viñas: - Poeta i professora, molt viva i intel·ligent. - Va desenvolupar gran part de la seva obra en castellà (anys grisos a Almeria), però també té una obra catalana rellevant. - Va fer conferències feministes pels pobles de Mallorca amb només 17–18 anys. • Encarna (germana de Cèlia): - Molt alegre i entusiasta. - Crítica severa dels textos del seu marit, Josep Maria Llompart. - Segons Riba, va ser decisiva en la transformació ideològica i vital de Llompart. 7.3.4. Família de Riba i Pau Riba • Riba revela que el seu avi va jugar al FC Barcelona, i hi ha carta de Joan Gamper que ho certifica. • Això mostra una família molt moderna i esportista per l’època (futbol, natació, excursions), en contrast amb la Mallorca tradicional. • Sobre Pau Riba (cosí seu): - El defineix com un outsider que va voler trencar amb la imatge burgesa del seu avi. - Recorda que el seu avi no era cap «gran burgès» (no tenia propietats importants, vivia precàriament). - Destaca la seva vena plàstica: dibuixos i portades de discos. 7.4. Josep Maria Llompart: vida, obra i llegat 7.4.1. Orígens i canvi vital • Llompart venia d’una família militar i conservadora, amb un catolicisme sobretot ritual. • El contacte amb Encarna i la seva família li obre un món nou: - Excursions, mar, esport, natura. - Trencament amb la rigidesa familiar i obertura a un compromís nacional i cultural. • Influències clau: - Miquel Llodrà, que ja l’havia iniciat als poetes catalans. - Cèlia Viñas, que va detectar el seu talent poètic i l’encoratjà molt. - Lluís Casasses, amb qui comparteix viatges pels Països Catalans (inspiració de textos com La terra d’argensa i Memòria d’un viatge a l’Alt Llobregat). - Benet (Josep Maria Benet), i Jordi Carbonell, amb qui col·labora a Nacionalistes d’Esquerra i a la Secció Filològica de l’IEC. 7.4.2. Llompart poeta • Riba és molt clara: Llompart poeta és encara poc conegut i gairebé gens estudiat. • No hi ha cap monografia o tesi centrada exclusivament en la seva poesia, fet insòlit dins la seva generació. • Fa una crida explícita a investigadors i universitats per omplir aquest buit. 7.4.3. Llompart crític, assagista i prologuista • Com a crític literari: - No segueix un «mètode acadèmic» a la Moles, sinó un mètode basat en la lectura profunda i la saviesa. - És un gran divulgador d’autors com Joan Alcover (clau en el proper «any Alcover»). - La seva prosa crítica ja és, per si mateixa, un plaer estètic. • Com a prologuista: - Va escriure tants pròlegs que Camilo José Cela li digué en broma: «Si fueses mujer, serías puta, porque no sabes decir que no», assenyalant que Llompart acceptava massa encàrrecs. - Mostra la seva generositat i compromís amb autors novells. 7.4.4. Llompart cívic i polític • Figura cívica referencial, sobretot per: - Defensa de la llengua catalana i dels Països Catalans. - Participació en moviments polítics com Nacionalistes d’Esquerra. - Intervencions públiques, discursos i conferències. • Riba subratlla que ell mateix hauria preferit ser només «poeta professor», però les circumstàncies el portaren a un rol molt visible en la lluita cultural i nacional. 7.5. Obres completes de Josep Maria Llompart • S’ha iniciat una edició d’Obres Completes: - Ritme previst: un volum l’any. - Durada estimada: 6–7 anys (encara per perfilar el nombre definitiu de volums). • Volum 1: Llengua, cultura i país - Recull de discursos, conferències i articles sobre llengua, cultura i Països Catalans. - Mostra tant el seu pensament com la seva prosa esplèndida. • Volum 2: primers textos de crítica literària i assaig. • Volums futurs: inclouran traduccions (del gallec, francès, castellà, etc.), poesia, pròlegs i altres materials. • Tot el fons està ordenat i accessible a l’Arxiu de Mallorca Literària (Santanyí), facilitant la recerca. 7.6. Balanç de l’Any Llompart • Riba es mostra molt satisfeta amb l’Any Llompart: - Millor que el 2018, perquè ara s’ha posat més èmfasi en totes tres potes: poesia, crítica i acció cívica. - Vol que el llegat no sigui només memòria, sinó punt de partida per a estudis futurs. • Convida a fer una feina sistemàtica en tres línies: - Compromís político-cívic. - Obra crítica i assagística. - Creació poètica. 8. Cafè amb Filosofia: Henry David Thoreau i la vida als boscos 8.1. Presentació de Thoreau Secció Cafè amb Filosofia amb Miquel Ripoll. • Henry David Thoreau (Thuró) (1807–1862): - Escriptor, filòsof, poeta, naturalista i empresari nord-americà. - Considerat precursor del psicologisme i del pacifisme. - Gran influència sobre figures com Gandhi i Martin Luther King, especialment per la seva teoria de la desobediència civil. 8.2. Desobediència civil • El 1846, Thoreau es nega a pagar impostos en senyal de protesta contra: - La guerra de Mèxic. - L’esclavisme als Estats Units. • És empresonat i posteriorment explica la seva experiència i arguments a la conferència «Desobediència civil»: - Defensa que els ciutadans han de negar suport econòmic a lleis i governs injustos. - L’Estat no pot tenir més poder que el que li atorguen els ciutadans. 8.3. Walden o la vida als boscos • Obra recomanada: Walden o la vida als boscos, en edició catalana de Símbol Editors, traducció d’Anna Torró, amb introducció de Ramon Alcoberro. • Contingut: - Crònica dels dos anys, dos mesos i dos dies que Thoreau passa sol en una cabana a la vora del llac Walden. - Barreja de relat autobiogràfic, assaig filosòfic, diari naturalista i tractat moral. • Idees clau: - Defensa d’una vida senzilla i propera a la natura com a camí de plenitud. - Crítica a l’alienació produïda per la industrialització (allò que després teoretitzarà Marx). - Observació detallada dels cicles naturals, els animals, el pas de les estacions, la solitud. • Frase emblemàtica citada al programa: «Vaig anar als boscos perquè volia viure deliberadament, afrontar només els fets essencials de la vida i veure si podia aprendre allò que havia d’ensenyar, i no descobrir, a l’hora de la mort, que no havia viscut.» 8.4. Transcendentalisme i ecologisme • Thoreau s’inscriu en el corrent del transcendentalisme, al costat de Ralph Waldo Emerson: - Una mena d’idealisme pràctic: l’esperit es desenvolupa en el marc de la matèria. - La natura és espai de desenvolupament espiritual, no només recurs econòmic. • És una de les arrels ideològiques de l’ecologisme modern i de la crítica al domini humà absolut sobre el medi. 8.5. Recomanació de lectura per Nadal: Patti Smith • Ripoll recomana també El pa dels àngels, memòries de Patti Smith publicades per Club Editor: - Llibre de memòries complet, des de la infància fins al present. - Smith entra en el món de l’art a través de la poesia (inspirada per Rimbaud) i passa després a la música. - El llibre inclou fotografies i connecta música, literatura i vida. • S’esmenten altres títols previs de Smith al mateix segell: L’any del mico, Uns marrecs. 9. Focus sobiranista amb Joan Planes 9.1. Valoració crítica del congrés de Més per Mallorca Secció Focus sobiranista amb Joan Planes. • Planes assisteix al congrés de Més per Mallorca com a representant de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. • Descriu el congrés com l’inici de l’any preelectoral per a les eleccions de 2027. • Canvis organitzatius: - Eliminació de la figura de secretari general i reducció de la permanent de 8 a 6 membres. - Continuen figures properes a Lluís Apesteguia (Ana Maria Ramon, Ferran, etc.). - Incorporacions destacades: Miquel Oliver (exbatle de Manacor) com a responsable de qüestions territorials; Carme Gomila i Laura Cecília. • Valoració de Planes: - Considera que hi ha pocs canvis reals i que el nucli dirigent és bàsicament el mateix. - Recorda que ell i l’Assemblea han sentit Més lluny del sobiranisme actiu, absent de molts actes i mobilitzacions. - Remarca la decepció amb l’oposició d’aquests darrers quatre anys. 9.2. Autocrítica i reptes pendents • Planes reconeix que Apesteguia ha fet autocrítica: - Atrapats per les «dinàmiques del poder» i la gestió diària. - Allunyament de la gent i del carrer. - Manca de polítiques que canviïn radicalment la realitat. • Planes reclama a Més: - Assumir clarament que l’Estat espanyol és estructuralment hostil al país. - Fer desafecció activa envers l’Estat, mostrant que és una estructura colonial i extractiva. - Recuperar i exhibir simbologia pròpia, identitat i orgull de formar part de la Nació Catalana. - Construir una proposta transversal i inclusiva que impliqui partits i entitats cíviques, i reforci un sentiment nacional profund. • També alerta: - Possibles noves forces sobiranistes o independentistes i la presència de Coalició de Mallorca podrien fragmentar més el vot. - En un escenari de polarització PP–PSOE («vot útil»), el sobiranisme pot quedar encara més debilitat si no hi ha un canvi fort. 9.3. R+D+i i model econòmic balear • Planes aprofundeix en les dades d’inversió en R+D+i: - L’Estat espanyol inverteix un 1,4% del PIB (molt per sota dels estàndards europeus), tot i una lleu millora respecte a 2014. - Les Illes Balears són penúltimes entre comunitats, només per damunt de Ceuta i per sota de Melilla, amb un 0,4% del PIB. • Conseqüències: - El model basat en turisme massiu i mà d’obra poc qualificada impedeix crear valor afegit. - El sector privat balear només aporta el 38% de la R+D, quan a la UE és prop del 70%. - En inversió pública, només 35 milions d’euros en polítiques d’innovació sobre un pressupost de 100.400 milions. • Sense una aposta seriosa per R+D+i i una recaptació fiscal justa, el creixement balear és insostenible i condemna el país a la pobresa relativa. 9.4. Licitacions públiques estatals i centralisme de Madrid • Planes comenta un informe de l’Institut d’Estudis Econòmics de València (2012–2019) sobre el biaix territorial en la contractació pública estatal: • Dades clau: - El 72% de les licitacions públiques estatals es decideixen per òrgans ubicats a la Comunitat de Madrid. - Aquestes licitacions gestionen el 87% dels recursos. - Gairebé el 60% de les adjudicacions acaben en empreses amb seu fiscal a Madrid, que reben el 65% dels diners. - Tot i que Madrid representa només el 9,5% de l’economia espanyola. • En canvi: - Empreses catalanes: 8,2% de licitacions, 5,7% dels recursos. - País Valencià: 3,3% i 3,3%. - Illes Balears: 0,7% de licitacions i 0,7% dels recursos, tot i representar el 2,7% del PIB. • Planes subratlla que això té un efecte multiplicador brutal en la riquesa de Madrid i en el dèficit d’inversions als Països Catalans, reforçant la idea d’un estat centralista i extractiu. 9.5. Manifestació del 30 de desembre i Diada de Mallorca • La Plataforma 31 de Desembre convoca, com cada any, la manifestació sobiranista del 30 de desembre al passeig del Born. • Objectius: - Reivindicar el 31 de desembre com a Diada de Mallorca, commemorant l’arribada de la cultura catalana amb Jaume I. - Denunciar la sobrepoblació, saturació turística, dèficit fiscal, manca d’habitatge i degradació ambiental. - Proclamar que «la solució és l’autodeterminació» i que l’Estat espanyol «no té remei». • Planes anima tothom a assistir-hi per demostrar que hi ha força social darrere el sobiranisme i la defensa dels drets nacionals de Mallorca. 9.6. Comiat de Joan Planes • Planes acomiada la seva col·laboració setmanal (present des de 2019) amb agraïment: - A Ona Mediterrània per l’espai lliure d’expressió. - Als oients per l’escolta i el suport. • Anima a fer-se soci de la ràdio i a reforçar mitjans com Ona Mediterrània i Diari de Balears, considerats estructurals per a la llengua i la sobirania informativa. 10. Altres elements del programa 10.1. Publicitat i projectes socials • Espais de PUBLI AMIC i anunciants vinculats: - Revista L’Estel (pensament, cultura i territori). - Clínica Dental Planes Mariano i el concepte Slow Dentistry. - Projecte 3 Globs de 3 Salut Mental, que distribueix aigua de qualitat i genera inserció laboral per a persones amb problemes de salut mental. • Crida a associar-se a Ona Mediterrània i donar-hi suport econòmic com a soci. 10.2. Música i ambient sonor • L’episodi incorpora diverses peces musicals com a transicions i fons, incloent: - Cançó Hard Times de The Last Internationale, triada per Miquel Ripoll. - Altres temes en català, acompanyant noticiaris i seccions. 11. Eix temàtic global L’episodi articula un fil conductor clar: • Actualitat política i social a les Illes i a l’Estat (crisi d’habitatge, turisme, corrupció, masclisme, finançament, centralisme). • Cultura i memòria (Nit de Neules, any Llompart, figures literàries catalanes, poesia catalana i llengua com a eix identitari). • Pensament crític (Thoreau, desobediència civil, ecologisme, Walden com a alternativa vital i conceptual). • Sobiranisme i projecte nacional (anàlisi de Més per Mallorca, denúncia del model d’Estat, crida a l’autodeterminació i mobilització del 31 de desembre). Tot plegat, amb una línia editorial que reforça la idea d’una veu singular i necessària per al panorama cultural contemporani balear i català, situant Ona Mediterrània i Bon Dia i Bona Vida com a espais de debats profunds, memòria cultural i compromís polític.

  • Copinya de Volta Verda - JOHN BARRY (7) del 15/12/2025 - episode art
    Copinya de Volta Verda
    57'

    Copinya de Volta Verda - JOHN BARRY (7) del 15/12/2025

    Episodi monogràfic de Copinya de Volta Verda dedicat a la música de cinema de John Barry, plantejat com una passatjada per diverses etapes i gèneres de la seva carrera. A partir de fragments de bandes sonores, el programa mostra la seva versatilitat: del drama intimista (The Prince of Tides, Frances) a l’aventura i el paisatge èpic (Walkabout, Dances with Wolves), passant per la intriga i l’espionatge (The Ipcress File, Enigma, Raise the Titanic), així com treballs per a la televisió (Love Among the Ruins).El conductor aporta breus contextos: destaca la integració de sons locals com el didgeridoo a Walkabout, la força atmosfèrica en films menors com The Appointment, i el pes de Dances with Wolves en el retorn de Barry als Oscars. L’episodi es tanca amb Born Free, el primer Oscar del compositor, tancant un recorregut que el presenta com un “geni de York” i una figura central en la història de la música de cinema.

  • Efemèrides musicals: de Sansó a Kubrick - episode art
    El Crepuscle
    55'

    Efemèrides musicals: de Sansó a Kubrick

    Episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània dedicat a efemèrides musicals de desembre, amb Pere Estalrich i Manel Garcia. El programa recorre cronològicament el final del segle XIX i el segle XX a través de la veu, la música clàssica, la sarsuela, el cinema i la cançó popular. Es destaca l’estrena de Sansó i Dalila de Saint-Saëns a Weimar, marcada pel tabú dels temes bíblics a l’òpera, i la “doble efemèride” amb el naixement de Maria Callas. S’hi afegeix el naixement d’Ira Gershwin i la seva simbiosi creativa amb el germà George en musicals com Girl Crazy. També es repassa la vida breu però fulgurant del tenor Miguel Fleta, primer Calaf de Turandot, i el llegat del guitarrista Francisco Tárrega, de qui el “Gran Vals” esdevé el famós to de Nokia. En l’àmbit de la sarsuela, Los Gavilanes de Jacinto Guerrero il·lustra la força del gènere i la memòria sentimental de l’oient. Al cinema, s’analitza la importància de Max Steiner i la banda sonora de Allò que el vent s’endugué, així com el rècord històric de vendes de “White Christmas” de Bing Crosby. El recorregut es tanca amb Barry Lyndon de Stanley Kubrick i la Sarabanda de Händel, exemple de com la música clàssica esdevé protagonista al cinema d’autor.

  • Rap és 1 Peix 15/12/25 (amb Pode) - episode art
    Rap és 1 Peix
    59'

    Rap és 1 Peix 15/12/25 (amb Pode)

    Cinquèna edició del programa de la nova temporada de "Un Rap és 1 Peix", presentat per Jaume Mesquida aka Jimi Jazz. Aquesta temporada 2024-25 contraatacam amb el millor rap internacional, fet per dones, de la terra i km0. Així mateix vos durem els millors convidats i programes especials monogràfics. Tracklist: Evidence - All Of That Said (Ft. Boldy James) Westside Gunn & MIKE - BLOW HENDRY Pode & Musgo - Task Force (Xino Remix) Prodigy - Stuck On You Vinnie Kairos & Breitwieser - Sant Elm Incredible Bongo Band- Apache

  • #123 - Les Indòmites del 15/12/2025 - episode art
    Les Indòmites

    #123 - Les Indòmites del 15/12/2025

    Les indòmites: Una hora de ràdio eclèctica per gent de ment elèctrica amb na Mistress Perenque, en Roc Negre, la Senyora Licé, en Satan i en Joan CiberSheep. Moixa Mental presenta el programa del col·lectiu d'acció creativa en el qual posam música que ens toca i xerram de temes dispersos i ens feim preguntes absurdes. Ens podeu escoltar en directe dilluns a les 18 (i en redifusió divendres a les 11 i diumenge a les 16), a ONA MEDITERRÀNIA, a la 88.8 de l'FM. Més info: moixamental.cat/radio

  • Sobiranistes del 15/12/2025 - episode art
    Sobiranistes

    Sobiranistes del 15/12/2025

    Programa de ràdio de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. Escolta'ns els dimarts de cada dues setmanes de 10h a 11h dins els matinals d'Ona Bon Dia.

  • Cent anys d’Oblates: prostitució, drets i memòria - episode art
    El Crepuscle
    59'

    Cent anys d’Oblates: prostitució, drets i memòria

    L’episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània s’articula en dues grans parts. La primera és una conversa intensa amb Maria Felicidad Martínez Morán, religiosa oblata, arran del centenari de la presència de les Oblates a Mallorca. S’hi repassen els orígens del carisma, centrat en l’acompanyament de dones en prostitució i víctimes de tracta, l’arribada al barri Xines el 1988 i l’evolució de la prostitució: de dones majoritàriament espanyoles de carrer a un context actual dominat per dones migrades, sobretot llatinoamericanes, sovint en situació irregular i sota xarxes criminals. Es descriu el treball integral del Casal Petit (atenció social, psicològica, formativa, jurídica i pisos d’acollida), la col·laboració amb les administracions públiques i la importància de no caure en la indiferència. Maria Felicidad defensa que la majoria de dones no trien lliurement la prostitució i reclama educar els homes perquè no necessitin pagar per sexe. La segona part del programa gira cap al cinema clàssic amb un homenatge a Claudia Cardinale: els seus orígens tunisians, la feina amb Visconti i Fellini, el paper a Il Gattopardo, 8½ i Els professionals, i el pes de les bandes sonores de Nino Rota i Maurice Jarre. El programa es tanca reivindicant espais de silenci personal per viure millor.

  • Cent anys d’Oblates i vides a la perifèria - episode art
    El Crepuscle
    58'

    Cent anys d’Oblates i vides a la perifèria

    Episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània centrat, en la seva primera part, en el centenari de les Oblates a Mallorca i l’experiència de Maria Felicidad Martínez Morán, religiosa i treballadora social. Descriu la seva vocació en un entorn pagès humil i la seva arribada el 1988 al barri Xines de Palma, on les Oblates opten per una intervenció de proximitat: viure al barri, escoltar les dones en situació de prostitució, compartir casa i carrer. El carisma oblata evoluciona des dels antics “asils d’arrepentides” cap a un enfocament de drets humans, justícia social i dignitat femenina. S’explica el funcionament del Casal Petit (atenció social, formació laboral, suport psicològic, allotjament i assessorament jurídic) i la col·laboració amb administracions públiques i altres entitats. Martinez remarca que la majoria de dones no trien lliurement la prostitució, sinó que hi arriben per pobresa, engany i irregularitat administrativa, i reclama educació i responsabilitat dels clients. El seu consell vital: reservar espais de silenci per cuidar-se i reflexionar. La segona part de l’episodi és un homenatge cinèfil a Claudia Cardinale, repassant els seus films clau (Rocco i els seus germans, Il Gattopardo, 8½, Els professionals, Confidències), anècdotes de rodatge i la música de Nino Rota i altres compositors, barrejant memòria personal, història del cinema i bandes sonores mítiques.

  • Laia Malo: Electrovers, Traducció i Creació des dels Marges - episode art
    Des dels Marges
    59'

    Laia Malo: Electrovers, Traducció i Creació des dels Marges

    L'episodi de Des dels Marges a Ona Mediterrània se centra en la figura de Laia Malo, poeta i component del duo Jansky. Al llarg de la conversa s'explora el concepte d'electrovers i com la seva obra fusiona l'electrònica amb la musicalitat del vers. Malo reflexiona sobre la seva tasca com a traductora del rus, la seva fixació pels cicles naturals i la cerca de llenguatges no humans. A més, es posa el focus en la realitat del panorama cultural a les Illes Balears, tractant temes com la precarietat cultural, la importància del suport institucional a través de beques de l'IEB i els reptes que l'actual sistema imposa a les dones al sector musical i literari. Una conversa que viatja des de l'escriptura física fins a l'experimentació sonora a biblioteques i pistes de ball, oferint una visió completa d'una veu polièdrica i compromesa.

  • Transició a la vida adulta i infants vulnerables - episode art
    El Crepuscle
    57'

    Transició a la vida adulta i infants vulnerables

    L’episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània conversa amb Pere Lluís Oliver, doctor en Ciències de l’Educació i referent en pedagogia social i protecció de menors. A partir de la seva trajectòria —des de l’Escola de Treball Social fins a la direcció del Llar del Menor i la vicepresidència d’UNICEF Balears— analitza com ha canviat la infància vulnerable i el sistema educatiu a les Illes. Es parla del pas dels macrocentres a petits centres de barri, de la irrupció dels menors estrangers no acompanyats, dels pisos d’emancipació i de l’estrès dels joves quan s’acosta la majoria d’edat. Oliver defensa que els drets de la infància, recollits a la Convenció, són superiors a la Constitució i jurídicament exigibles. També denuncia la pobresa infantil, la figura del treballador pobre i els efectes del model turístic precaritzador sobre l’abandonament escolar. Pel que fa al sistema educatiu, apunta a l’infrafinançament, la diversitat concentrada en alguns centres i la desconnexió amb el teixit productiu. Reivindica la col·laboració família-escola i alerta del paper desbordant de les pantalles. Tanca amb un consell vital —pensar bé quan es diu sí i quan es diu no— i una reivindicació emocionada del talent musical de Marala com a símbol de la precarietat cultural actual.