El Crepuscle
El Crepuscle
Programa

El Crepuscle

El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.

Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 07:00 - 08:00, 21:00 - 22:00 ·1036 episodis
RSS

episodis

265-276 de 1029
  • 58'

    Revolució, Picornell i Queen: ponts inesperats

    Episodi molt ric d’El Crepuscle a Ona Mediterrània, dividit en dues grans parts. Primer, entrevista amb Joan Mallol i Serra, naturalista, exdiputat i actual president del Consell Regulador de la DO Oli de Mallorca, que presenta la seva primera novel·la, El Sediciós. L’obra reconstrueix la vida fascinant de Joan Baptista Picornell, mallorquí del segle XVIII: pedagog il·lustrat a Salamanca, innovador tècnic i gestor, conspirador de la Rebel·lió de Sant Blai contra Carles IV, deportat a Veneçuela, on esdevé precursor de la independència i director de la policia, implicat després en l’efímera república de Texas i, finalment, metge i regidor a Cuba. Mallol combina rigor històric i imaginació, fa dialogar Picornell amb figures com Florida Blanca, Fouché, Goya o Maceo, i denuncia l’auto-ignorància mallorquina que ha oblidat aquest personatge sense carrers ni plaques en el seu honor. La conversa, puntejada per peces com “Alma Llanera” i un homenatge al Che Guevara, culmina amb un consell vital: “tenir corolles”, moltes passions. La segona part és una secció musical dedicada a “Queen II”. S’explica la gravació als Trident Studios, la decisió de fer-ne un disc conceptual amb cara blanca (Brian May) i cara negra (Freddie Mercury), l’ús creatiu de guitarres en lloc de sintetitzadors i la qualitat sonora limitada per la crisi del petroli. Es destaquen temes com “Father to Son”, “White Queen” —inspirada en The White Goddess de Robert Graves, lligant així Queen amb Mallorca— i “The March of the Black Queen”, vista com una proto-Bohemian Rhapsody. L’àlbum tanca amb “Seven Seas of Rhye”, que enllaça simbòlicament amb el primer disc del grup.

  • 51'

    Homenatge a Joan Baptista Picornell i anàlisi de Queen II

    En aquest episodi d'El Crepuscle a l'emissora Ona Mediterrània, el convidat Joan Maiol i Serra presenta la seva novel·la El Sediciós, una obra que recupera la fascinant vida de Joan Baptista Picornell. Aquest mallorquí, pràcticament oblidat a la seva terra, va ser un pedagog il·lustrat, mestre de la conspiració republicana a Espanya i figura clau en la independència de Veneçuela i el territori de Texas. A través de l'entrevista, s'explora tant la riquesa del personatge com la necessitat de combatre la precarietat cultural i l'oblit històric de les figures progressistes de les Illes. El programa es tanca amb una anàlisi tècnica i artística del disc Queen II, destacant-ne el format de projecte experimental i la seva divisió conceptual entre les visions de Brian May i Freddie Mercury, tot connectant l'escena musical internacional amb el context cultural propi de Mallorca i el suport dels socis a la ràdio local.

  • 1h

    IA, educació i música: riscos, sentit i futur

    Panorama i convidat Programa: El Crepuscle (Ona Mediterrània). Convidat: Rafael Jaume Ibaens — emprenedor, compositor i formador en IA aplicada a cultura i educació (fundador de CAIRAI). "La filosofia no només és necessària, és fonamental." Qui és el convidat • Professor a UPC i URL, amb formació en Negocis Digitals i màster en Filosofia • Compositor format a la Film Scoring Academy of Europe; estrena del musical The Tears of Neraquis (febrer 2026, St Andrews) IA: beneficis, riscos i el “foc prometeic” Desinformació i posveritat • Explosió de continguts falsos a xarxes: deepfakes, àudio i vídeo indistingibles • La IA esdevé estratègia política (exemple: Trump) i erosiona la confiança pública "Si dubtes, anem per bon camí. El problema és que molta gent no dubta." Beneficis reals • Salut i ciència: detecció mèdica més ràpida i precisa gràcies a milions de mostres • Automatització de tasques creatives i logístiques (distribució, conversió i fluxos de música) Marc ètic i regulació • Europa regula, mentre EUA i la Xina acceleren la carrera tecnològica • Risc de captura corporativa: el poder regulador de l’Estat es veu desplaçat per grans plataformes • Crida a la responsabilitat individual i col·lectiva: alfabetització mediàtica i criteri com a defensa "La IA és com el foc prometeic: depèn de nosaltres decidir què en fem." Educació: del “fer coses” al pensar amb guia Lliçons de la calculadora i la Viquipèdia • L’argument “la màquina ja ho fa” reapareix amb la IA • El valor educatiu es desplaça de memoritzar a raonar i discernir El rol del docent, avui • De professor-instructor a mestre-guia: acompanyar el pensament, el criteri i l’ètica • Formacions a docents: estrès inicial + descobriment d’usos útils; cal desmitificar i posar la IA al seu lloc "Tot el factual ho farà la màquina; el mestre acompanya a raonar." Feina i mercat laboral • Automatització massiva: canvis de quantitat (quantes persones) i qualitat (què fem) • Programació: auge de “prompt/vibe coding”; cal base sòlida per dissenyar i mantenir sistemes • El repte: no substituir persones, sinó redefinir tasques amb sentit Música, creativitat i intenció IA i música: tècnica vs sentit • Útil per a automatitzar processos i inspirar; però el nucli artístic és el significat • La IA genera peces versemblants barrejant dades existents: originalitat i drets en disputa "La màquina pot imitar una intenció; no en té cap." El poder de la banda sonora • La música diu el que la imatge no pot: context, emoció i subtext • Criteri de qualitat: “allò que no es nota, però sense el qual res no s’entén” Referències musicals • Peces triades: Projecte MUT — “Illa”; John Powell — How to Train Your Dragon; ELO — “Mr. Blue Sky” • Banda sonora que hauria volgut signar: Dune (Hans Zimmer) Llengua i cultura: el cas del català Oportunitat i paranys • Projecte Aina i Domini.cat: cap a una IA que entengui i respongui en català • Risc: respostes en català amb estructures angleses; no és només llengua, és cultura i manera de pensar • Oportunitat: incorporar variants dialectals del domini lingüístic i enfortir la cultura digital Idees i cites clau • IA = eina: pot cremar o cuinar; importa l’ús i el marc • Educació: passar de produir executors a formar ciutadans • Creativitat: la diferència humana és la intenció i el procés transformador • Regulació: equilibrar innovació, drets i pluralitat cultural "Tot allò que no canvia, no canvia." "No deixeu de cercar el sentit de les coses; xerrau, demanau, compartiu."

  • 1h

    Corsaris vs pirates a Balears i Verdi: Il Corsaro

    Panorama de l’episodi Programa d’El Crepuscle a Ona Mediterrània amb dues parts clares: Entrevista a l’historiador Andreu Seguí sobre el corsarisme a les Illes Balears (especialment al segle XVI): definicions, patent de cors, finançament, tàctiques, defensa litoral, esclavitud i casos com Dragut i Pollença. Segona part musical amb fragments de l’òpera de Verdi, Il Corsaro, a tall de contrapunt cultural del tema. "Un corsari... és un navegant que té permís del rei per exercir una activitat violenta contra enemics polítics o religiosos." "Nosaltres no som només una regió atacada, nosaltres també atacam." Punts clau de la conversa Corsari vs pirata: el corsari actua amb patent de cors i marc legal; el pirata ho fa sense cap tutela. Comparteixen eines, però no el marc jurídic ni polític. Marc legal i garanties: la patent de cors especifica enemics i exigeix fiadors per cobrir danys i multes; s’actualitza expedició a expedició. Economia del cors: embarcacions de propietat privada fraccionada (fins a 32 o 64 parts); repartiment proporcional del botí; rebaixes o renúncies al quint reial en moments d’interès estatal (p. ex., 1523). Objectius i tàctiques: captura d’esclaus i petites preses; especialització en rutes i costes nord-africanes; emboscades, aproximació discreta i sortides ràpides; en ocasions incursions a terra. Mites i festes: moltes festes de Moros i Cristians són del segle XIX i celebren sobretot la resistència local; el cas de Pollença s’emmarca en una llarga campanya de Dragut. Dragut i Barba-rossa: Dragut, otomà i de gran perícia, ascendeix per mèrits fora del circuit formal de l’Enderun; Barba-rossa n’arriba a negociar el rescat. Defensa balear: xarxa de torres de vigilància i milícies locals amb capacitat de detecció notable per l’època; reforços urbans a Palma i, després de 1570, potència de guaita costanera. Esclavitud i integració: capturats venuts al mercat; alguns es rescaten, d’altres s’integren i es cristianitzen; papers de confiança en explotacions rurals. Cronologia llarga: corsarisme des del XIII, auge al XVI; acords per limitar el cors al XIX, amb adhesions tardanes (Espanya no completa fino a 1907). Dona i empresa del cors: paper clau com a fiadores, patrones i botineres; propietàries de parts de vaixell i gestores del botí, sobretot com a vídues. Detalls destacats i exemples Definicions i etimologia Corsari: “armada paral·lela” de petites dimensions, amb legitimació reial i enemic assenyalat. Etimologia: corsari prové de “carrera” (empresa marítima violenta), no de “cor”. Teatre d’operacions Preferència per objectius factibles: pescadors i embarcacions menors; incursions ràpides a cales i camps. Balears com a punt d’escala i confluència de rutes (Cabrera, Andratx, Formentor), no objectiu final. Casos i geografia a Mallorca Atacs més freqüents al nord per protecció muntanyosa i dificultat d’arribada de reforços; episodis a Banyalbufar, Port de Sóller, condicionants a Portocolom pel calat. El relat de Pollença s’insereix en l’estratègia de Dragut, més que en un descuit generalitzat de vigilants. Defensa i governança Torres i vigilants amb gran capacitat d’alerta; comunicació ràpida; emboscades de milícia emprant el coneixement del terreny. Alternança històrica entre fortificació urbana i guaita costanera, amb treva de 1580 i “guerra freda” posterior. Política i fiscalitat Incentius reials per estimular el cors contra enemics designats, amb flexibilitat fiscal (fins i tot renúncia al quint reial en context bèl·lic). Historiografia i fonts Reavaluació del tòpic del “malson” permanent: ara es documenten prop de 3.000 esdeveniments (molts avistaments) i una resiliència local superior a la narrada. Fonts: arxius de Mallorca (Reial, Diocesà, Capitular, municipals com Pollença), Eivissa, Maó i Ciutadella; fora, ACA (Barcelona) i Simancas. Segona part: música Selecció de fragments de l’òpera de Verdi, Il Corsaro, com a complement temàtic a l’entrevista. Emissora i crèdits Programa d’El Crepuscle a Ona Mediterrània. Crida final a fer-se Soci i espots socials/culturals entre seccions.

  • 58'

    El Crepuscle: De Harry Potter als Pares Helicòpter

    L'episodi d'avui d'El Crepuscle a Ona Mediterrània celebra el 24è aniversari de Harry Potter i analitza el preocupant fenomen dels pares helicòpter, pares sobreprotectors que mimen en excés els fills i els impedeixen gestionar el fracàs. En la secció de ciència, es ret homenatge a l'expert en supercomputació Mateo Valero, que reflexiona sobre com les nostres dades alimenten el control algorítmic global. El programa també repassa la importància de la llibertat acadèmica davant el xantatge polític als Estats Units i commemora efemèrides clau com el naixement de la revista Nature i l'estrena de l'òpera al teatre de Sant Carles de Nàpols. Per tancar, l'espai s'omple de referències musicals que van des de la sarsuela fins a l'immortal Space Oddity de David Bowie.

  • 58'

    Cultura popular i tradicions de novembre a El Crepuscle

    En aquest episodi d'El Crepuscle a Ona Mediterrània, Pere Estalric i Sebastià Roser ens conviden a un recorregut detallat per la cultura balear i les tradicions de novembre. Analitzen la transició cap a l'hivern mitjançant les dites populars, la gastronomia de Tots Sants i la importància de les matances del porc a la Mallorca rural. El contingut destaca la rellevància socioeconòmica de l'oliva i l'oli novell, així com el dens calendari de fires que culmina amb el Dijous Bo d'Inca. Finalment, el programa s'obre a la visibilitat femenina en la música amb les cançons de Natiu Herrero i recorda figures cabdals com Ramon Llull, tot plegat emmarcat en la defensa del patrimoni cultural i la llengua catalana davant les influències externes com el Black Friday o Halloween.

  • 58'

    Rondalles, música i memòria popular

    Episodi dividit en dues grans parts: una secció musical temàtica i una entrevista de fons amb Caterina Valriu. A la primera, Maria proposa peces on el títol inclou un instrument musical: des de la Reina de la Nit de La flauta màgica de Mozart, passant per la Simfonia núm. 3 amb orgue de Saint-Saëns i una simfonia per percussió d’un compositor que havia viscut a Mallorca, fins al pop de Billy Joel amb Piano Man, la delicada Blue Guitar de membres de The Moody Blues, la difícil balada amb trompeta de Raphael i les icòniques Tubular Bells de Mike Oldfield. Entre peces, es combinen dades històriques i comentaris personals. La segona part és una conversa profunda amb Caterina Valriu, especialista en rondalles, llegendes i literatura infantil i juvenil, recentment nomenada membre numerària de l’Institut d’Estudis Catalans. Parla de Baltasar Samper i el Cançoner Popular de Catalunya, de la seva trajectòria de mestra a catedràtica, de la importància de la narració oral i la pèrdua del paper dels padrins, de la censura moral a les rondalles d’Alcover i de la singularitat del mot rondalla. Presenta els seus llibres Les rondalles de sa Pobla i Les llegendes de l’Arxiduc, fruit de 7–8 anys de recerca. Tanca amb un consell vital extret d’una rondalla: aprendre a “prendre per l’embocadura” els maldecaps, relativitzant-los i centrant-se en allò essencial.

  • 1h

    Rondalles, IEC i Baltasar Samper amb C. Valriu

    Panorama general Programa d’El Crepuscle a Ona Mediterrània dedicat a les rondalles, llegendes i tradicions populars amb la convidada Caterina Valriu Llinàs. El primer tram inclou la secció musical "cometes" amb peces que duen instruments al títol. La segona part és una entrevista en profunditat sobre el llegat de Baltasar Samper, la recerca en rondallística, la literatura infantil i juvenil, el paper de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i l’estat de la narració oral avui. Cometes musicals: instruments al títol • Mozart — La flauta màgica: ària de la Reina de la Nit. • Saint-Saëns — Simfonia núm. 3 "amb orgue": celebració de l’orgue simfònic. • Simfonia per percussió (André/Andrew Bourgeois): curiositat sobre un compositor que visqué a Mallorca (2002–2008). • Billy Joel — Piano Man (1973): peça clau que li relança la carrera. • 10cc — Blue Guitar (1976): pop melòdic amb connexió Moody Blues. • Raphael — Balada triste de trompeta (film "Sin un adiós", 1969/70): molt exigent vocalment. • Mike Oldfield — Tubular Bells (1973): icònic projecte primerenc; inventari d’instruments (grand piano, reed and pipe organ, etc.). "Secció eclèctica i didàctica, posant en valor instruments menys habituals (percussió, orgue) i clàssics del pop." Entrevista a Caterina Valriu Llinàs Homenatge a Baltasar Samper i el Cançoner • Reivindicació de Baltasar Samper com a figura clau de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (missions a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera als anys 20–30). • Presentació recent del llibre de recerca sobre Samper (premi Rafel Patxot de l’IEC) i anunci de recital al Teatre Principal. • Context històric: exili i persecució política; Samper morí a Mèxic; Rafel Patxot a Suïssa. Trajectòria i docència • De Magisteri a la UIB: nou anys de mestra de primària i professora universitària (catedràtica des de 2018). • Valor del contacte amb infants per a un estil docent clar i entenedor. Literatura infantil i juvenil (LIJ) • La LIJ existeix com a ecosistema ric (autors, il·lustradors, editorials) i els bons llibres són intergeneracionals. • Tesi inicial: diàleg entre rondallística i LIJ contemporània. • Traduccions: experiència amb edicions en coreà i altres llengües; títols com El peix Nicolau o L’amic de paper. L’IEC: funció, figures i paritat • L’IEC no és només diccionari: la convidada s’integra a la Secció Històrico-Arqueològica (història, música, literatura, arqueologia). • Record d’Antoni Riera i Melis (vicepresident de l’IEC, medievalista) i continuïtat mallorquina: Pare Massot, Damià Pons, Joan Mas. • Nova normativa de paritat: equilibri progressiu amb més dones en franges d’edat més joves. L’ofici de contacontes avui • Trencament de la transmissió oral familiar: famílies més petites, ritmes de vida, llibres que substitueixen el relat oral. • A l’escola, es conta massa aviat i massa poc tard: les rondalles meravelloses encaixen millor a partir dels 6–7 anys. • Biblioteques municipals: millora notable amb espais infantils, contacontes i activitats. Censura, temes i definició de la rondalla • Alcover i altres col·lectors "purgaren" moralment però no tergiversaren les trames. • Les rondalles inclouen temes adults (violència, incests, transgressions); eren relats per a tothom, no exclusivament infantils. • Etimologia i especificitat catalana de rondalla respecte de conte literari. Recerca i projectes recents • Treball en xarxes interdisciplinàries: Grup d’Estudis Etnopoètics (trobada a Formentera), col·laboracions amb Tarragona, Santiago i València. • Projectes: posada en llum del corpus de l’Arxiduc Lluís Salvador (169 rondalles). • Llibres 2025: Les Rondalles de Sa Pobla i Les Llegendes de l’Arxiduc; premis recents. Consell final "Els de ser prendre l’embocadura" dels maldecats: relativitzar les preocupacions, llevar importància al que no en té i centrar-se en allò essencial, amb calma i perseverança.

  • 1h

    Picornell, El Sediciós i Queen II: història i rock

    El programa El Crepuscle a Ona Mediterrània reuneix Tomeu Orell amb Joan Mallol i Serra per explorar la novel·la històrica El Sediciós (sobre Joan Baptista Picornell) i, a la segona part, una immersió musical en el disc Queen II amb en Bielvic. Punts clau de l’episodi • Picornell, revolucionari mallorquí: de la conspiració de Sant Blai contra l’absolutisme borbònic a Madrid, a l’exili a La Guaira i el seu paper com a precursor de la independència de Veneçuela, amb estada final a Cuba. • Joan Mallol i Serra, naturalista i gestor públic: trajectòria a la UIB, impulsor de la Llei d’Espais Naturals i del Parc Nacional de Cabrera, i vincle actual amb la DO Oli de Mallorca com a olivicultor i president del Consell Regulador. • Ficció documentada: la novel·la combina fets provats (Fouché, Floridablanca, Gual i España) amb llicències narratives (trobades imaginades, connexions simbòliques) i una llengua viva amb sabor mallorquí. • Debats contemporanis: paral·lelismes entre el segle XVIII i avui (p. ex., Turisme de masses a Ciutat amb els creuers), política i servei públic, i memòria històrica sovint oblidada a Mallorca. • Queen II amb Bielvic: disc conceptual dividit en cara blanca (Brian May) i cara negra (Freddie Mercury), enregistrat a Trident Studios, sense sintetitzadors, amb capes de guitarres i connexions estilístiques amb Pink Floyd i la iconografia de Mick Rock; referències literàries a Robert Graves a Mallorca. "Tenir corolles." Consell vital de Joan Mallol: cultivar diverses passions per viure millor. Entrevista a Joan Mallol sobre “El Sediciós” Qui és Joan Mallol i Serra • Naturalista i divulgador (obres sobre ocells, rèptils, biodiversitat). • Trajectòria pública: diputat (PSM), Conseller d’Agricultura, primer director de S’Albufera; docent a la UIB. • Producte local: olivicultor des de 2007 i president del Consell Regulador de Oli de Mallorca. Qui era Joan Baptista Picornell • Pedagog il·lustrat a Salamanca: famós pel seu mètode amb un nin de 3 anys sotmès a examen públic (ressò a la Gaceta de Madrid, citat per Jovellanos). • Revolucionari: conspiració de Sant Blai; condemna per sedició; deportació a Veneçuela; col·laboració amb independentistes; càrrecs al primer govern venezuelà; condemna l’esclavitud. • Ciència i salut pública: estudis de medicina a París; primer manual de farmacopèia publicat als EUA (Nova Orleans, febre groga). • Etapa final: demana perdó durant la Constitució de Cadis; autoritzat a viure a ultramar; viu i mor a Cuba com a regidor, metge i docent; el seu fill redacta al primer diari de Palma. • Llegat: fonts a Veneçuela i EUA (episodi texà); a Mallorca, cap carrer ni làpida en el seu record; l’autor reclama memòria. • Dedicatòria del llibre a Aurora Picornell (llinatge, pàtria i idees compartides). Metodologia i ficció vs realitat • Mallol combina documentació rigorosa (tesis d’Ana Carmen Michelena, arxius de la Societat d’Amics del País, hemeroteques) amb imaginació per articular escenes i enllaços simbòlics (p. ex., Maceo). • Personatges històrics: Fouché (vincle acreditat), Floridablanca (encàrrecs pedagògics), Goya via Godoy (context artístic i cortesà), Gual i España (companys d’armes). • Llengua del relat: català de Mallorca, ric i planer, amb comparacions actuals (p. ex., Turisme de masses de creueristes a Palma). Debats i context actual • Política i servei públic: Mallol defensa que “no tots els polítics són iguals” i reivindica el compliment de programes (Llei d’Espais Naturals va superar el mapa proposat). • Identitat i memòria: de l’auto-ignorància mallorquina a la necessitat d’homenatjar figures locals universals com Picornell. • Consell vital: “Tenir corolles” (passions) per créixer i contribuir. Secció musical: Queen II amb Bielvic Claus del disc • Conceptual: Cara blanca (Brian May) i cara negra (Freddie Mercury); portada i fotografia icòniques de Mick Rock. • Sons i tècnica: enregistrat a Trident; producció de Roy Thomas Baker; sense sintetitzadors, capes de guitarres de May; desitjaven David Bowie com a productor. • Temes destacats: Father to Son; White Queen (inspirada a The White Goddess de Robert Graves a Mallorca); Nevermore; The March of the Black Queen (preludi de Bohemian Rhapsody); Seven Seas of Rhye (single i clàssic en directe). • Connexions: ecos de Pink Floyd (overtures i textures), enllaços culturals amb Lou Reed i la fotografia de l’època. Apunts de ràdio i servei públic • Indicatiu i Falca publicitària: espots del Museu Marítim de Mallorca i del Consell de Mallorca. • Crida a Fer-se soci d’Ona Mediterrània per sostenir la graella de programació i el periodisme local.

  • 59'

    Divulgació matemàtica, escola, vocació i futur

    Context i format del programa Programa d’Ona Mediterrània, El Crepuscle (magazín d’entrevista i música). Conduït per Pere Estelric. Primera part: entrevista a Nicolás Atanes (22 anys), estudiant i divulgador de matemàtiques convidat per la UIB. Segona part: bloc musical i tancament amb indicatius i falques publicitàries. S’anuncia un fragment del Rèquiem de Fauré per Tots Sants, si bé a l’enregistrament s’hi escolta sobretot The Nights (Avicii) i diversos indicatius. • Indicatius i presentació inicial amb el sumari del dia • Entrevista extensa sobre divulgació, educació matemàtica i vocació • Bloc musical i falques publicitàries (Consell de Mallorca, Museu Marítim de Mallorca) Temes principals de l’entrevista Vocació primerenca i missió divulgativa: començà amb 15 anys per contagiar interès per les matemàtiques. Què sedueix de les matemàtiques: creativitat, objectivitat i veracitat. Educació i currículum: crítica a la mecanització i a la memorització; cal pensament crític, comprensió i aplicacions. Prova i error: reivindicació de la frustració útil i el procés de raonar. Mates fora de l’aula: portar-les al carrer, a la música, a l’esport i al patrimoni, per respondre “per a què serveixen”. Olimpíades i Prova Cangur: valor del procés i la comunitat més enllà del resultat. Vocació professional: entre teoria de nombres i docència/divulgació. Exemples quotidians: croquetes i paquets de patates per introduir equacions diofàntiques. Filosofia: matemàtiques que es “descobreixen” després d’uns axiomes “inventats” (metàfora dels escacs). Neurodiversitat: l’espectre autista com a focus i perseverança. Xarxes i IA: ajuden a divulgar, però “sense matemàtiques, no s’entén res”. “Per mi les matemàtiques tenen un món sencer de jugar… amb creativitat, objectivitat i veracitat.” “La clau és ser feliç i fer matemàtiques cada dia.” Desenvolupament de la conversa Vocació i inici • Comença a divulgar als 15 per revertir el rebuig a les mates entre companys. Què són per a ell les matemàtiques • Un espai per crear, jugar i trobar respostes inesperades. A l’aula: professors, currículum i exàmens • Falta de temps i desmotivació a l’aula; cal fer atractiu “el perquè” i no 200.000 repeticions. • Currículum massa mecànic; s’ha d’ensenyar a pensar i a recordar el sentit del que s’aprèn. • Exàmens com a “cursa atlètica”: la sort compta menys si hi ha preparació real. Fora de l’aula: carrer, “soc de lletres”, Olimpíades • Treure les mates al carrer per visibilitzar-ne l’ús (música, esports, monuments) i trencar la imatge d’aula. • “Soc de lletres” sovint és una excusa; tothom pot fer matemàtiques. • Olimpíades/Prova Cangur: aprendre a frustrar-se i a créixer en comunitat. Carrera i recerca: teoria de nombres i exemples • Interès per nombres primers i teoria de nombres, sense deixar la docència/divulgació. • Exemples quotidians: repartir 7 croquetes, o paquets de 5/7/15 patates; modelar-ho amb equacions diofàntiques. Filosofia: invent o descobriment • Metàfora dels escacs: inventam peces i regles, però després descobrim posicions/teoremes. Neurodiversitat i aprenentatge • Es defineix dins l’espectre autista; el focus l’ha ajudat a perseverar i a promoure les matemàtiques. Recursos i consells • Llibres: A Mathematician’s Apology (G.H. Hardy) i Què són les matemàtiques? (Courant). • Consell vital: fer matemàtiques cada dia. Música suggerida: The Nights (Avicii). Xarxes i IA • Xarxes i mitjans amplifiquen la divulgació. La IA facilitarà, però sense base matemàtica és difícil comprendre-la. Segona part: música i tancament • Bloc musical amb fragments de The Nights i múltiples indicatius d’Ona Mediterrània (88.8 FM). • Falques publicitàries destacades: Museu Marítim de Mallorca (Consell de Mallorca), “La Palmesana”, “El futur és ara”. • Cloenda amb repeticions de “Fins demà!” i música/curtinetes de tancament.

  • 1h

    Magisteri a 5 anys, moscars a Islàndia i Sostakovitx

    Panorama general de l’episodi El Crepuscle a Ona Mediterrània combina actualitat educativa, ciència i música clàssica, amb un inici marcat per l’obituari de Bjorn Andresen (el Tadzio de “Mort a Venècia”). L’episodi desplega tres blocs principals: la reforma de la formació docent, novetats científiques (moscars a Islàndia, caiguda d’AWS i nuclears per alimentar centres de dades), i una tria musical guiada per Joan Roca (Sostakovitx, Dvořák, Ratatouille/Escoffier i Mahler). "És molt més important per la formació d’un nin, la feina d’un mestre o mestra de tercer de primària, que la feina d’altre de segon de batxillerat." Inici i obituari: “Mort a Venècia” i el pes de la polèmica Record a Bjorn Andresen (Tadzio a “Mort a Venècia”, de Visconti), i debat sobre la sexualització i la pressió mediàtica en el cinema clàssic. Es posa context sobre Thomas Mann, la novel·la i les adaptacions (paral·lel amb “Lolita” de Kubrick i l’edat de l’actriu). Idees clau: Ètica a la indústria: promoció de la pel·lícula en fòrums gais i impacte en la vida de l’actor. El límit entre art i explotació torna a l’actualitat amb el seu traspàs. Vida intel·ligent amb Maria Antic: cap a un magisteri més exigent 1) Proves d’accés específiques i informe TALIS L’informe TALIS assenyala formació universitària fluixa del professorat a l’Estat. Proves d’accés pròpies per a Magisteri (ja a Balears i Catalunya), amb nivell bàsic de matemàtiques i llengua i una presentació en vídeo. Punts forts/debat: Filtre necessari, però massa “superable” si es vol elevar el nivell d’entrada. 2) Magisteri de 4 a 5 anys: especialització real Proposta d’allargar Magisteri a 5 anys: 4 anys generalistes + 1 any d’especialització (música, educació física, suport, etc.). Pràctiques més llargues i millor estructurades (model “rotatori”, conèixer diversos centres i tot un curs escolar). Risc: desincentivar vocacions en un context de falta de professorat si s’allarga la durada sense millorar condicions i atractiu. 3) Secundària: màster habilitant de 1 a 2 anys Convertir el màster de professorat en un programa de 2 anys: més teoria i pràctiques d’un curs complet (veure l’evolució d’octubre a juny). Necessitat de més places públiques per evitar la fugida a privades (preus de 6.000–10.000 €/any), especialment quan el màster és habilitant. 4) Alfabetització mediàtica (UNESCO) Setmana Mundial de l’UNESCO sobre alfabetització mediàtica i desinformació (24–31 d’octubre). Recomanació: fonts fiables, ús responsable de xarxes i pensament crític. Ciència amb Biel Vic: moscars al nord, núvols caiguts i nuclears en marxa 1) Islàndia registra els seus primers moscars Detectada per primer cop a Islàndia l’espècie de mosquit Culiseta annulata. Explicació plausible: canvi climàtic (temporada d’aigua líquida més llarga i desplaçament d’insectes cap al nord). Implicació: possibles malalties vectorials africanes més a prop si altres espècies s’estenen cap a Europa. 2) Caiguda d’AWS (20 d’octubre): el taló d’Aquil·les del DNS Fallada massiva de serveis bancaris, TPV i e-commerce per un error al sistema DNS d’AWS (xoc de subsistemes, “instrucció en blanc”). Rerefons: substitució d’equips humans per algoritmes de vigilància 24/7, amb riscos quan falla l’automatització. 3) GAFAM i l’aposta per centrals nuclears per a centres de dades Amazon, Microsoft, Meta i Alphabet preparen inversions en nuclears (incloent SMRs – petits reactors modulars) per abastir data centers i serveis d’IA. Raons: Demanda elèctrica creixent (IA i núvol). Requisit de fiabilitat 24/7 que les renovables, soles, no garanteixen amb la tecnologia actual i la dependència d’aigua per refrigeració. Debat públic: impacte hídric i local dels centres de dades (p. ex. casos polèmics a Saragossa). Música amb Joan Roca: quartets que passen equinoccis 1) Sostakovitx – Quartet núm. 8 (1960) Composat a Dresden en dos dies, dedicat a les víctimes del feixisme i la guerra. Música d’dol, perplexitat i ràbia; retrat d’una odissea vital en un segle convuls. 2) Dvořák – Quartet núm. 12 “Americà” Escrit a Spillville (Iowa), en contacte amb la comunitat txeca; eco del seu enyor i del “Nou Món”. Metàfora: el quartet de corda com una “pel·lícula en blanc i negre” d’una profunditat insuperable. 3) Ratatouille i Auguste Escoffier La música del film serveix per recordar Escoffier (pare de l’alta cuina francesa), nascut un 28 d’octubre. 4) Comiat amb Mahler Tancament amb Mahler (l’eco de “Mort a Venècia”) per lligar el cercle amb l’obituari inicial. Notes de producció i antena Producció: Maria Moreno. Control tècnic: Maria Oliver. Emès a Ona Mediterrània dins el programa El Crepuscle. Durant la pausa, autopromo d’associació i anuncis locals.

  • 1h

    Efemèrides musicals: de Morales a Cole Porter

    Resum general Programa d’El Crepuscle a Ona Mediterrània que obre la cinquena temporada d’“Efemèrides Clàssiques”. Pere Estalric i Manel Garcia proposen 8 peces en ordre cronològic, combinant anècdotes, context històric i escolta musical, des del Renaixement ibèric fins al musical nord-americà del segle XX. "És un absolut miracle." — sobre com és d’indistinguible l’aportació de Süssmayr al Rèquiem de Mozart. Temes principals Cristóbal de Morales i l’Officium • Figura clau del Renaixement hispànic; vocal i sacre a capella. • Escolta del “Parce mihi Domine” en la versió híbrida del Hilliard Ensemble amb el saxo de Jan Garbarek (àlbum Officium). Fusió arriscada però respectuosa que potencia la càrrega emocional del motet. Franz Xaver Süssmayr i el Rèquiem de Mozart • Més que un “aprenent”: va completar més de la meitat del Rèquiem; les darreres seccions són íntegrament seves. • “Lacrimosa”: només la introducció i pocs compassos inicials són de Mozart; la resta és de Süssmayr. Versió de la Filharmònica de Viena amb Herbert von Karajan. Jacques Offenbach: vals i sàtira parisenca • No sols opereta: també valsos molt populars en contraposició als vienesos de Johann Strauss fill. • Escolta del vals de “La Périchole” en l’arranjament de Manuel Rosenthal per al ballet Gaîté Parisienne. Julius Fučík i l’“Entry of the Gladiators” • Publicada com “Gran Marxa Cromàtica” (1899); després rebatejada. • Esdevé himne circense (entrada de pallassos) arran de la seva difusió als EUA. Jaume Teixidor i “Amparito Roca” (1925) • Estrena a Carlet amb la banda La Primitiva; dedicada a una alumna de 13 anys, Amparito Roca. • Un pasdoble de concert que s’ha fet universal; centenari celebrat amb honors locals. Vince Guaraldi i el món de Charlie Brown • El seu trio marca la sonoritat icònica de Peanuts des de 1965 (“A Charlie Brown Christmas”). • “Linus and Lucy”: tema-estàndard indeleble; Guaraldi mor sobtadament després de musicar el 15è episodi. Sergei Prokófiev: Romeo i Julieta (1935) • Composició en ple clima estalinista; estrena ajornada; suites prèvies per evitar la censura. • “Dansa dels cavallers”: potència orquestral i metalls baixos. “L’inici del heavy metal”, comenta irònicament un col·lega de Manel. Cole Porter i “Begin the Beguine” (1935) • Del musical “Jubilee” (èxit mitjà) sorgeix una de les grans cançons del segle XX. • Explicació del beguine: ball d’origen antillà (rumba lenta) popularitzat globalment per aquesta peça. Música escoltada (versions citades) Cristóbal de Morales — “Parce mihi Domine” (Hilliard Ensemble & Jan Garbarek, Officium) W. A. Mozart/Franz X. Süssmayr — “Lacrimosa” (VPO, H. v. Karajan) Jacques Offenbach — Vals de “La Périchole” (arr. Rosenthal: Gaîté Parisienne) Julius Fučík — “Entry of the Gladiators” (Marxa dels Gladiadors) Jaume Teixidor — “Amparito Roca” (Banda Sinfónica Municipal de Madrid) Vince Guaraldi Trio — “Linus and Lucy” Sergei Prokófiev — “Dansa dels cavallers” (Romeu i Julieta) Cole Porter — “Begin the Beguine” (Thomas Hampson, London Symphony Orchestra) Crèdits i notes Conducció: Pere Estalric. Col·laborador: Manel Garcia (felicitat pel Premi Enderrock de divulgació musical). Producció: Ana Maria Moreno. Control tècnic: Ana Maria Oliver. Emès a Ona Mediterrània. Pausa publicitària amb espots del Museu Marítim de Mallorca (Palma) i crida a donar suport a l’emissora.