Episodi de Copinya de Volta Verda a Ona Mediterrània dedicat al jazz dels anys 60, presentat amb to autoirònic: el locutor insisteix que no són “guais ni intel·lectuals”, només posen la música perquè els agrada. L’episodi comença amb “Wild Man Moore” de Duke Ellington (del film Paris Blues) com a porta d’entrada a una dècada frenètica i renovadora.Es passa després a Eric Dolphy i John Lewis amb una versió de “Barbara Song”, mostrant l’encreuament entre tradició i experimentació. El recorregut continua amb Wayne Shorter, destacant la seva trajectòria del hard bop a la fusió, el seu pas per Miles Davis i Weather Report, i el tema “Juju” com a exemple de sofisticació i obertura estilística.La segona part introdueix el Free Jazz amb Don Cherry i “The Discovery of Bupala”, peça que apunta clarament cap a la World Music. El tram final el protagonitza Albert Ayler, descrit com a geni energètic i avantguardista marcat per una vida breu i tràgica. S’hi destaquen les peces “Heart Love”, “Sun Watcher” i “Bells”, que representen el jazz més radical i espiritual dels 60. Entre blocs, breus intervencions de “Fins demà” i “Gràcies” marquen el ritme radiofònic i deixen el protagonisme a la música.
Episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània articulat en tres grans blocs. Primer, es debat la nova prohibició d’Austràlia que veta l’ús de TikTok, Instagram, Facebook i YouTube als menors de 16 anys. Es remarca la voluntat de protegir la infància davant assetjament, sexe i violència, però també la dificultat real d’aplicar la norma, la picaresca de comptes falsos i el negoci de les dades de fons. Es parla del paper ambigu dels controls parentals, del pes de WhatsApp com a xarxa encoberta i de la incoherència d’un sistema que tolera publicitat massiva d’apostes. En segon lloc, s’analitza l’aigua: escassetat i conflictes geopolítics, però també el contrast entre aigua de l’aixeta (molt controlada sanitàriament) i aigua embotellada, més cara, sovint menys controlada i amb un fort impacte ambiental per l’ús de plàstic. Es qüestiona el mite de la “mineralització dèbil” i les aigües premium. Finalment, es presenten resultats d’un estudi amb ratolins que mostra que les tintes de tatuatge (sobretot negra i vermella) poden alterar el sistema immunitari i la resposta a vacunes, posant en dubte la seva innocuïtat. L’episodi es tanca amb un tram cultural i emotiu sobre Mar i cel, Els Miserables, la pel·lícula Nuremberg i una cançó d’amor filial a una mare.
Episodi de Cotiledonia a Ona Mediterrània centrat en tres eixos: el centenari de Josep Maria Llompart, la reivindicació d’Antoni Mus i la presentació del volum “Es mallorquinisme polític, 1936–2024”, tot plegat completat amb una agenda cultural molt extensa. Amb Antoni Mir (nova editorial Moll) es presenta l’ambiciós projecte de les obres completes de Josep Maria Llompart: set volums, els dos primers a punt de sortir, que combinen textos cívics sobre nació, llengua i cultura i estudis literaris. Mir destaca la generositat de Llompart, el seu paper d’assessor literari i la vigència actual de la seva poesia, present en música, teatre i escoles. Maria Magdalena Vives explica el cicle “Antoni Mus, llum breu, rastre etern” a Manacor: reedició de la novel·la Bobotes, concert amb versions de les cançons de Parera Fons amb lletres de Mus, una ruta literària pels espais vitals de l’autor i un circuit de microteatre basat en les seves obres. Es reivindica així un autor polifacètic (teatre, novel·la, lletres de cançó, memòria de les dones perleres) sovint oblidat. Amb l’historiador Miquel Vidal es presenta el llibre “Es mallorquinisme polític, 1936–2024”, que continua la feina de Gregori Mir recollint textos clau des del franquisme fins a les mobilitzacions de les camisetes verdes, passant pel Congrés de Cultura Catalana, el discurs de Llompart el 1977 i la normalització lingüística dels anys 80–90. El programa es completa amb una llarga agenda d’actes literaris, premis (com el nou Premi Blai Bonet), exposicions dedicades a Llompart i projectes com Biblioteques en flames, tot ressaltant la vitalitat del panorama cultural mallorquí.
Context general de l’episodi Episodi del matinal Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània amb una combinació de: • Repassos d’actualitat (Diari de Balears, VilaWeb, premsa estatal i internacional) • Entrevistes en profunditat sobre llengua, cultura i política • Música i cultura popular amb protagonisme del grup Pitjorines • Anàlisi política i econòmica amb focus especial en l’habitatge i el context internacional 1. Repassos informatius i agenda dels mitjans 1.1. Titulars de Diari de Balears i VilaWeb El programa es nodreix especialment de Diari de Balears: • Subhasta de la carta portolana més antiga del mallorquí Pere Rossell per part de Sotervís • Mort d’Antoni Bonner, lulista i expresident del GOB, amb record del perfil «Antoni Bonner, un lulista mallorquí de Nova York» de Pere Antoni Pons (Anciola Edicions) • Declaracions de Pep Suasi sobre haver «picat molta pedra» per normalitzar el panorama musical • 40 anys del llibre de Josep Guia És molt senzill, digueu-li Catalunya • Directe Aquell arre antifeixista de Fermín Muguruza • Vaga de metges i definició de serveis mínims a les Illes Balears • Presentació de joc d’escrabble mallorquí com a regal de Nadal • Debat sobre ports públics sostenibles, crítica al comandant general que afirma que «l’exèrcit espanyol és el millor del món» i crònica d’un homenatge a les víctimes del franquisme • Convocatòria del certamen L’opi de Formentor per a estudiants i esmenes de l’Obra Cultural Balear a la futura Universitat Privada de Mallorca A VilaWeb destaquen: • Informe «Quan la llengua deixa de ser útil» sobre la minorització del català a l’Hospitalet de Llobregat • Debat sobre el traspàs de Rodalies • Restriccions d’accés a l’aeroport del Prat (només amb bitllet) • Investigació europea a Google per entrenar la seva IA amb continguts de mitjans • Ocultació durant dos anys d’un informe que implica Cospedal al cas Kitchen 1.2. Altres mitjans: premsa local i internacional El programa també fa un gir per: • Mallorca Daily Bulletin (cos trobat a Es Fogueró, econòmica dels minoristes, fortunes i casos de turisme d’impagats) • Diario de Mallorca i Última Hora (conflictes urbanístics, tala d’arbres, situació del comerç, saturació turística i memòria d’Antoni Bonner) Aquest marc informatiu serveix de base per a les entrevistes i el debat posterior, especialment en temes de llengua, cultura, habitatge i model econòmic. 2. La nova etapa de la Revista de Catalunya i «La llengua en joc» 2.1. Història i nou rumb editorial Entrevista amb Frederic Porta, director de la Revista de Catalunya: • Record de la fundació per Antoni Rovira i Virgili el 1924, amb una trajectòria marcada per interrupcions i represes lligades a la història dels Països Catalans. • Nova etapa basada en monogràfics temàtics en lloc de números dispersos: - Cada número és com un «llibre blanc» sobre un tema - Estructura: anàlisi general, dossier acadèmic indexat, perspectiva històrica, comparació internacional i secció d’acció 2.2. «La llengua en joc»: diagnòstic i receptes El primer número de la nova etapa és «La llengua en joc», dedicat al català: • Inclou: - Anàlisi històrica de la situació de la llengua catalana - Dades de l’Enquesta d’usos lingüístics - Comparacions amb Ucraïna, Flandes, Irlanda i Escòcia - Articles sobre què es pot fer avui per revitalitzar el català • Orientació clara a entrar a la polèmica actual amb màxim rigor: - Objectiu: influir en el debat polític, cultural i fins i tot existencial sobre la llengua - Vol arribar a acadèmics, però també a associacions, partits polítics i entitats lingüístiques (per ex. Plataforma per la Llengua, que participa en el número) Porta resumeix el diagnòstic així: «El diagnòstic és dur, però hi ha receptes per sortir-se’n. No som un malalt terminal.» • Hi ha dades alarmants, però també motius per a l’optimisme: - Cap territori dels Països Catalans presenta una situació «afalagadora» - Exemples positius com Andorra, amb polítiques lingüístiques actives 2.3. Distribució i projecció • Es ven per subscripció, a llibreries concretes i per internet. • Volen fer presentacions arreu del territori: Barcelona (ja feta a Ona), Perpinyà, Palma i València. • A Mallorca es preveu presentació aviat; es menciona la llibreria Quart Creixent com a possible punt de venda. • Periodicitat trimestral: tres mesos per fer circular el debat sobre cada tema i preparar el següent número. 2.4. Proper número: el franquisme 50 anys després El següent monogràfic estarà dedicat al franquisme coincidint amb els 50 anys de la fi de la dictadura: • Vol abordar qüestions poc explorades per la historiografia i el gran públic: - Trauma històric i impacte psicològic de la dictadura i la guerra en la societat catalana, inclosa la gent que no la va viure directament - Anàlisi de la cultura oficial del franquisme - Dimensió colonial del règim • Intenció: obrir nous horitzons de recerca i de debat públic. 3. Pitjorines: música popular, empoderament i precarietat 3.1. Qui són i com neix el projecte Entrevista extensa amb Rosa García i Sílvia Reixac, membres de Pitjorines, dins la secció musical «Això és vida» (episodi 86): • Grup format inicialment per diverses joves músics: - Es mencionen noms com Maria Antònia Gili, Naina Tremolles, Maria Drover, Sineid Cormican, Carmela Christos, Massey Jara, Bel Miquel i la nova incorporació Bea Torres (viola). • Tres anys de trajectòria trepidant, amb canvis orgànics a la formació. • Inici modest (primers concerts el 2023) i creixement ràpid: l’estiu següent multipliquen actuacions arran de la bona rebuda del públic. «Només podem estar agraïdes a la gent que mos escolta, que mos recolza, que ve als nostres concerts.» 3.2. Estil musical i procés creatiu Pitjorines fan música popular revisitada: • Punt de partida: cançons populars mallorquines apreses des de petites • Aporten influències diverses: - Clàssic / conservatori - Jazz - Folk i música tradicional • Els arranjaments són col·lectius, no hi ha un lideratge únic: - Cada membre aporta idees, d’aquí que les cançons no sonin totes igual - Treballen de manera gairebé assembleària tant en la música com en les decisions internes Sobre temes propis: • No tenen un pla rígid: si sorgeix una bona idea, la proven; si funciona, la graven o la fan en directe. • Són obertes a experimentar sense encotillar el projecte. 3.3. Directes, improvisació i connexió amb el públic • Els concerts són altament interactius, amb molta improvisació i adaptació al tipus de públic: - Diferències notables entre actuacions a Mallorca i a Catalunya - Busquen que cada concert tingui quelcom distint per no avorrir-se ni elles ni el públic • El directe és el seu territori natural i condiciona la manera de gravar: - Prioritzen captures tipus «so de directe» i sessions intenses de pocs dies totes plegades. 3.4. Gravacions i estratègia discogràfica • Han publicat: - Un primer disc precedit per dos singles - Un EP de Nadal, també amb lògica de single previ • No funcionen amb el model clàssic de «tancar-se un mes a l’estudi» sinó amb blocs curts molt intensius. • Plans immediats: entrar aviat a estudi per gravar cançons noves i llançar disc a mitjan 2026, lligat a gira d’estiu. 3.5. Gestió del grup, calendari i prioritzacions • Amb vuit membres és complexíssim coordinar calendaris: - Necessiten molta antelació per acceptar bolos - Totes tenen altres feines i sovint més d’un projecte musical • Tot i així, ara mateix prioritzen Pitjorines per motius tant professionals com afectius: «Pitjorines també és un grup d’amigues i al final te fa ganes tocar amb les teves amigues.» 3.6. Estètica i posada en escena • L’estètica escènica és part central de la seva identitat: - Cada membre manté el propi estil (des de looks més tradicionals fins a altres més moderns o rebusillo) - Alhora, hi ha una paleta comuna de colors i referències entre allò antic i allò modern • Treball coordinat amb Marga Salleras i Bàrbara Nicolau, que les ajuden a dissenyar la imatge sense sacrificar la comoditat ni la personalitat de cadascuna. 3.7. Escena musical mallorquina i precarietat Les dues ofereixen una radiografia matisada del món musical a Mallorca: Rosa García: • Veu un ressorgiment de l’escena mallorquina: - Cada any surten més discos i de gèneres molt diversos (música tradicional recuperada, música urbana, tecno, pop, rock…) - Destaquen la creixent presència de dones en projectes potents, que canvia el relat social. Sílvia Reixac: • Subratlla la precarietat cultural: - És fàcil gravar discs des de casa, però és molt difícil trobar concerts ben remunerats - Molts músics depenen de grups de versions o altres feines per sobreviure - Falten sales i espais per música en directe; moltes verbenes substitueixen grups per DJs «Molt sovint mos omplim la boca que tot està molt bé, però músic per músic, tots tenen moltes feines.» 3.8. Dones, micromasclismes i referents Pitjorines són presentades com a exemple d’empoderament femení en cultura i música. La conversa aborda: • Micromasclismes i situacions incòmodes: - Comentaris masclistes al backstage - Homes del públic que les sexualitzen o els exigeixen contacte físic • El pes de la quota femenina en festivals i programacions: - Temor de ser contractades «per fer quota» més que per la música - Cartells on «elles soles» omplen tota la quota de dones • Falta històrica de referents femenins en la música, sobretot en instruments com contrabaix, percussió o xeremies. Malgrat tot, veuen avenços clars en visibilitat de les dones i celebren el paper de referents que ara elles mateixes assumeixen: «És molt emocionant veure nines petites jugant a ser Pitjorines amb instruments de joguina.» 3.9. Relació amb la Rondalla Mallorquina i Blau • Col·laboren amb Blau Produccions per donar nova vida als enregistraments antics de la Rondalla Mallorquina: - Remasterització dels cassets de fa 40 anys - Aporten petites intervencions parlades en format Podcast: context històric, explicació de vocabulari, etc. • Busquen fer un pas endavant en la tradició, en la línia de la seva revisió de la música popular. 4. Habitatge i política: entrevista amb Ferran Rosa (Més per Mallorca) 4.1. Crítica al «pla de xoc» del Govern Ferran Rosa, diputat de Més per Mallorca, analitza el pla d’habitatge del Govern balear: • Considera que no és un autèntic pla de xoc perquè: - No afronta la situació d’emergència habitacional actual - Es centra en construir més a llarg termini però ignora el present • Recorda que a les Illes un 30% dels habitatges són segones residències o lloguers turístics: - Construir més, sense regular, no resol el problema estructural Critica també l’augment de l’hipoteca jove al 100%: Hipotecar-se pel 100% del valor implica quotes igualment inassumibles amb els sous actuals. 4.2. Propostes fiscals i regulació del mercat Rosa defensa un paquet de mesures, inspirades en altres països europeus: • Fiscalitat diferenciada: - Menys impostos si t’empadrones a l’habitatge que compres (ús com a residència habitual) - Més impostos si compres per llogar o revendre en pocs anys - Models semblants ja existeixen als Països Baixos o Bèlgica • Desgravacions fiscals en lloc d’ajudes directes al lloguer: - Les ajudes actuals tributen a l’IRPF i arriben tard - Una desgravació seria automàtica i universal per a qui compleixi requisits • Prestació per a persones en llista del parc públic: - Hi ha unes 10.000 persones que esperen un pis de Sibavi i compleixen requisits - Proposa una prestació econòmica equivalent al lloguer social, seguint l’exemple de les places de residència d’avis 4.3. Topall de preus i paper dels ajuntaments Sobre la limitació de preus del lloguer: • La veu com una mesura temporal però necessària mentre es despleguen altres reformes: - Retirar lloguer turístic del mercat residencial - Reconvertir segones residències infrautilitzades • Critica que el govern no vulgui aplicar topalls a tot Balears ni permeti que els ajuntaments decideixin fer-ho en el seu municipi. • Cita l’exemple de Galícia, on el PP permet que ciutats com la Corunya limitin els lloguers. Per Rosa, és inacceptable que es puguin treure pisos del mercat només per maximitzar rendiments en un context d’emergència habitacional: «Si hem declarat emergència habitacional, no és legítim retirar habitatges del mercat només per guanyar-hi més.» 4.4. Crítica global al model i al drenatge social • Insisteix que l’habitatge no pot ser un actiu financer segur i sempre creixent a costa de la resta de la societat. • Els salaris destinats a lloguer i hipoteques empobreixen el conjunt i dificulten que professionals vulguin venir o quedar-se a Balears. • Reivindica un canvi de model on l’habitatge sigui sobretot dret i ús residencial, no camp d’especulació. 5. Periodisme, dones i política: conversa amb Empar Bosch 5.1. Trajectòria híbrida: periodisme i recerca Entrevista amb Empar Bosch, periodista, investigadora i escriptora: • Explica el seu pas de magisteri al periodisme (diari Última Hora amb 18 anys) i finalment a la investigació històrica contemporània. • Reivindica la continuïtat entre fer periodisme i fer recerca en història contemporània: «Fer recerca històrica contemporània s’assembla moltíssim a fer periodisme.» • Forma part d’un grup d’investigació a la universitat, amb projecció nacional i internacional. 5.2. Les primeres dones periodistes a Mallorca Bosch reconeix el deute amb les pioneres del periodisme mallorquí: • A Diari de Mallorca: Maria Victòria de Llà • A Última Hora: Gina Garcías Aquestes dones: • Van obrir camí en unes redaccions fortament masculinitzades • Van introduir temes socials i quotidians als mitjans: - Incorporació de les dones al mercat laboral - Mancança d’escoles bressol - Xoc entre feines de cura i feina remunerada Abans, els diaris estaven centrats en política i esports, pensats per a un públic masculí. 5.3. Dones als mitjans avui: avanços i sostres de vidre Bosch constata avenços, però també grans asimetries: • Creixement de la presència de dones a les plantilles des dels anys 90 (més del 50% en alguns casos) • Però molt poca presència en càrrecs de direcció i presa de decisions Exemple: a la radiotelevisió pública IB3: • Tots els càrrecs principals (ràdio, TV, digitials, direcció general) són homes. «No em fareu creure que no hi ha cap dona amb les mateixes competències que aquests homes.» També descriu el biaix estètic: • A televisió, s’avaluava (i sovint encara) l’aspecte físic de les dones • A ràdio, el valor era la veu 5.4. Per què costa trobar dones tertulianes i opinadores? Bosch apunta dos grans factors: Càrrega de cures i planificació domèstica que recau sobretot en dones: Per anar a una tertúlia, moltes han d’organitzar prèviament qui recull criatures, qui cuina, qui cuida avis… Por a l’exposició pública per una socialització que les ha encoratjat a callar més en l’espai públic: Les dones són més criticades per l’aspecte, la veu, la roba o el to 5.5. Primeres dones diputades a les Illes Balears Com a investigadora, Bosch treballa amb el grup de recerca de dones (amb Elisabeth Ripoll i Marina Castillo, beca Clara Hammer) estudiant les primeres diputades del Parlament balear: • A la primera legislatura només hi ha tres dones: - Cati Canyelles (Tansey) - Maria Antònia Munar - Una tercera diputada del PSOE que Bosch no recorda al moment (posa de manifest també la manca de documentació accessible) Dificultats: • Poquíssima presència en llibres i estudis • Cal recórrer sovint a hemeroteques per reconstruir les seves trajectòries 5.6. Participació política de les dones: paritat i estil Bosch defensa que les quotes i llistes cremalleres han estat útils: • Sense mesures obligatòries, les dones continuaven infrarepresentades als espais de decisió • Remarca el canvi: de la foto inicial del Parlament amb tres dones a presidentes com Francina Armengol i Marga Prohens, a més de moltes batlesses. Sobre si les dones «fan una política diferent»: • Creu que és més una qüestió individual que no de gènere, • Tot i això, observa que sovint les dones són més dialogants i orientades a temes socials, i menys inclinades a la violència verbal. 5.7. Literatura, periodisme i projectes futurs Recomanacions literàries de Bosch: • Autores mallorquines actuals: Maria Escalas i Anna Maria Muñoz Dora (relats vius, bon català, temàtiques variades) • Autores internacionals: Rachel Cusk i Deborah Levy, que escriuen sobre qüestions generacionals i de gènere. Projecte de recerca en marxa: Nova tesi doctoral en Filologia sobre dones periodistes escriptores i com la realitat que tracten als mitjans es trasllada a la seva ficció literària. 6. Anàlisi econòmica i geopolítica amb Joan Mir 6.1. Comerç local, grans superfícies i turisme Joan Mir aporta una visió econòmica sobre: • Proliferació de grans superfícies comercials a Mallorca: - Atribueix la seva força a estratègies agressives de preus (venda a pèrdues puntual, promocions, etc.) - Aquestes pràctiques atreuen clients que després fan compres molt més grosses • Recorda que la desaparició del petit comerç va començar molt abans en països com França, i que Mallorca ha viscut aquest procés més tard però de manera similar. 6.2. Cost de la vida, salaris i drenatge fiscal Mir respon a la pregunta de «qui guanya» amb l’encariment generalitzat: • Una part dels beneficis va a propietaris (lloguers, rendes immobiliàries) • Una altra part molt important es perd en el drenatge fiscal cap a l’Estat: - El PIB balear creix, però el nivell de vida no l’acompanya - La clau és la renda disponible després d’impostos i dèficit fiscal Compara amb Suïssa: • Allà els preus són més alts, però també ho són els sous (3.000–4.000€), de manera que no hi ha la mateixa sensació de crisi. 6.3. Insularitat, mercats petits i agricultura Mir subratlla condicions específiques de les Illes: • Costos de transport elevats (camions, vaixells, doble trajecte) que encarien totes les mercaderies • Mercat petit i encara més reduït a illes com Eivissa, on la falta de competència dóna monopolis de facto • Progressiva desaparició de pagesos i minva de l’agricultura en el PIB i en la població activa Planteja que, quan el mercat no dona solucions, és legítim recórrer a la planificació pública: • Subvencionar la producció local perquè pugui oferir preus assumibles • Considerar-ho més com una mesura social que no com una distorsió inacceptable del mercat 6.4. Geopolítica: Europa, Trump i la guerra d’Ucraïna Mir analitza un document estratègic dels EUA sota l’òrbita de Donald Trump: • Trump veu el risc que Europa «desaparegui civilitzacionalment» en 20–40 anys: - Entén Europa com una civilització de blancs cristians i imperialistes - Culpa d’aquesta suposada desaparició sobretot la immigració • Defensa una Europa fragmentada en estats nacionals forts, en comptes d’una Unió Europea integrada: - Això li facilitaria tractar bilateralment amb cadascun segons interessos i aliances - Anima directament a donar suport a partits secessionistes i d’extrema dreta que volen destruir la UE Segons Mir: • Això hauria de ser un toc d’alerta perquè Europa acceleri la seva integració política i militar. • Però hi ha dificultats: manca de voluntat per cedir sobirania i desmantellament del poder militar europeu des de la fi de la Guerra Freda. Sobre Ucraïna: • Considera que la seva defensa és clau per al futur d’Europa: - Si Ucraïna cau, Rússia estarà a les fronteres directes de la UE • Europa ha de reforçar-se en àrees com: - Armada pròpia - Sistemes de satèl·lits i intel·ligència (avui depèn massa dels EUA i de xarxes com les d’Elon Musk) - Capacitat de fabricació de drons i tecnologies de guerra moderna També observa com alguns partits d’extrema dreta moderen el discurs quan toquen poder (cas Meloni a Itàlia), però mantenint posicions molt dures en immigració i altres camps. 6.5. França i l’ascens de l’extrema dreta Mir comenta el cas francès: • Enquestes que donen al Rassemblement National (Marine Le Pen) resultats de 35–37% en primera volta • La dreta clàssica (LR) abandona la idea de línies vermelles i està disposada a pactar amb Le Pen en determinats escenaris • El món empresarial i mediàtic comença a normalitzar l’extrema dreta Malgrat tot, Mir espera que un cop al poder es vegin obligats a governar dins dels límits democràtics, com en el cas Meloni, tot i advertir dels perills estructurals que això comporta. 7. Suport als mitjans en català i cloenda L’episodi reforça constantment la idea de suport als mitjans independents en català: • Crida a associar-se a Ona Mediterrània (convertir-se en soci) • Recordatori del paper de Diari de Balears i altres mitjans com a espais d’informació lliure i independent La jornada es tanca amb: • Recordatoris de la graella de la ràdio (Crepuscle a VIDA, Bon Dia i Bona Vida l’endemà) • Música final, inclosa una peça amb barreja de rap, crítica social i català, i cançons de Pitjorines. Idees clau de l’episodi Llengua i cultura • Revista de Catalunya inicia una etapa de monogràfics rigorosos sobre grans temes (llengua, franquisme) amb voluntat d’incidir en el debat polític i social. • El català es troba en una situació greu però no terminal; hi ha receptes i exemples internacionals per revertir la minorització. Música i gènere • Pitjorines exemplifiquen: - La força de la música popular revisitada - L’autoorganització col·lectiva i assembleària - La combinació de visibilitat de les dones i denúncia de la precarietat cultural Habitatge i model econòmic • L’habitatge a Balears és una emergència social amb arrels en: - Especulació immobiliària - Segones residències i lloguer turístic massiu - Drenatge fiscal i salaris baixos • Es proposen mesures fiscals, reguladores i socials que van més enllà de construir més pisos. Dones i poder • Les dones han estat clau en renovar tant el periodisme com la política, però encara hi ha sostres de vidre evidents en direccions de mitjans i estructures institucionals. Geopolítica • Europa es juga molt en la guerra d’Ucraïna i en l’auge de l’extrema dreta interna i externa. • Caldria una resposta europea més unida i assertiva davant els projectes de fragmentació i reimperialització impulsats des de fora (Trump, Rússia) i des de dins (partits d’extrema dreta).
En aquesta reflexiva entrevista, l'antropòleg Manuel Delgado dissecciona les dinàmiques socials i polítiques actuals a través d'una mirada crítica. S'explora com la cultura, la religió i fins i tot la política secular funcionen sovint com a sistemes de creences que prometen salvacions inexistents. Delgado argumenta que la nostra societat està atrapada en una retòrica apocalíptica i messiànica, on constantment s'espera l'arribada d'una figura o esdeveniment que resolgui els conflictes. Un tema central és la desconstrucció del concepte d'espai públic, el qual l'autor qualifica de fantasia utilitzada per legitimar l'exclusió social en nom de la civilitat. L'episodi, conduït per Ona Mediterrània al programa El Crepuscle, convida l'oient a mirar la realitat sense filtres metafísics, posant en valor l'experiència física i social del present per sobre d'ideologies que només serveixen per mantenir el control social i econòmic.
Panorama general de l’episodi Aquest episodi de Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània combina actualitat informativa, reflexió sociopolítica, lluita per la llengua i el territori, i denúncia de les violències patriarcals i colonials, amb seccions especialitzades i música. 1. Inici, poesia i repàs de titulars (0–935) 1.1. Presentació del programa • Presentació del programa especial festiu, que reutilitza continguts del divendres anterior. • Recordatori de la producció (Ana Maria Moreno), la conducció (Tomeu Martí) i la missió del programa: actualitat, anàlisi i compromís amb el país. 1.2. Lectura poètica inicial • Lectors reciten un poema clàssic en català amb imatges d’arbre, mar, vent i muntanya, com a metàfora de força, arrelament i resistència espiritual. • El poema obre un to simbòlic: arrelament al lloc, lluita contra les ventades i recerca d’alçada moral. 1.3. Titulars de premsa en clau balear i internacional Diari de Balears • Lluites per l’educació i la universitat privada a Mallorca: - Crítiques de l’Obra Cultural Balear al projecte de universitat privada Mallorca i a la seva tramitació accelerada. - Peticions d’anul·lar la tramitació defectuosa de la llei i debat sobre el nom i el model d’universitat. • Homenatge a Josep Maria Llompart: presentació del segon volum d’obres completes (Escrits sobre literatura), amb el record del poeta com a intel·lectual de combat. • Drets humans i mobilització cívica: - Convocatòria d’Amnistia Internacional per al Dia dels Drets Humans (10 de desembre) a Palma. - Crida de Poble Lliure a construir una nova hegemonia independentista d’esquerres. • Altres titulars: conferència sobre Llompart a París, decisió del Suprem dels EUA sobre ciutadania per naixement, debat sobre el model d’estat i la repressió. VilaWeb • Perfil de Maria Elósegui, jutgessa espanyola al TEDH, com a figura clau per frenar el procés independentista. • Peça sobre enllumenat de Nadal com a aparador electoral. • Entrevista a l’actor Miki Esparbé sobre la por a la simpatia juvenil pel franquisme. • Crisi política i de corrupció: cessament d’Alberto Herrera (mà dreta de Salazar), denúncies a Vox per desviament de fons de la gota freda. • Eleccions a Hong Kong amb participació molt baixa. Opinió a dBalears • Articles que aborden: - Cultura i turistificació vs cultura pel procomú ecosocial. - Injustícies globals, recessió econòmica i panorames polítics (Coalició per Mallorca, mobilització per anar a votar, pressió del consum, trobades internacionals). Mallorca Daily Bulletin, Última Hora, Diario de Mallorca • Transició energètica: tancament de la darrera central tèrmica de carbó de Mallorca el 2026. • Crònica de successos, boires i clima, conflictes judicials greus i crònica esportiva local. • Denúncia de fires i festivals taurins i impacte de la grip aviària en fires tradicionals. • Alertes mediambientals: planta invasora amenaçant l’aigua del Gorg Blau, demandes de centenars d’anys de presó per extorsions a través de webs de sexe i destrucció del patrimoni històric. 2. Bloc d’entrevistes i continguts principals 2.1. Entrevista amb Joan Pere Le Bihan: llengua, escola i civisme (1206–2744) 2.1.1. Orígens i identitat • Joan Pere Le Bihan explica la seva biografia transnacional: - Fill de mare sollerica exiliada per la Guerra Civil, nascut a Marsella i retornat de ben petit. - Percepció de França com a mera administració més que com a comunitat cultural pròpia. • Descripció de Marsella multietnica de postguerra (armenis, magribins, refugiats espanyols i italians) i de les màfies actuals. • Identitat clara: tot i néixer a fora, ell sempre s’ha sentit mallorquí i català. 2.1.2. Militància social a França • Participació en moviments d’esquerres a Marsella. • Organització de lluites per la regularització de treballadors tunisians i marroquins: - Context d’explotació extrema sense papers. - Vagues de fam i mobilitzacions que escalen de ciutat a ciutat fins arribar a París. - Resultat: el comissari demana la llista de persones a regularitzar → victòria política i humana. • Solidaritat amb militants bascos i catalans empresonats il·legalment a Sillas: - Recitals solidaris amb cantants bretons, el germà de Paco Ibáñez i el mateix Joan Pere. - Alliberament d’alguns presos, denunciant la manca de garanties judicials. 2.1.3. La Bressola: escola d’immersió i reconstrucció lingüística • Arribada a Perpinyà (1977–78) i implicació en La Bressola, primer projecte d’escola catalana moderna a Catalunya Nord. • Context històric: - Record de l’edicte de Lluís XIV (1700) que afirma que “l’ús del català repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa”. - Tres segles de prohibició i persecució lingüística (sermons, escola, administració). - Situació actual: batles encausats per haver deliberat en català. - Paradoxa de l’article 75 de la Constitució francesa: les llengües regionals són patrimoni de la República, però se’n prohibeix l’ús. 2.1.4. Crítica a la simple “lluita política” i aposta per l’ús real • Reflexió sobre l’estat de la llengua catalana: - Les enquestes mostren retrocediment tant a les Illes com a Barcelona. - La consellera Carme Laura Gil li diu que el català “s’està llatinitzant”: molta gent el coneix, poca el parla. • Joan Pere defensa que, sense habituació real d’ús quotidià, la lluita política per la llengua és insuficient. • Proposa un model basat en: - Immersió lingüística forta. - Creació d’espais on el català és llengua de pati, de joc i de relació espontània. 2.1.5. El “sistema de sa i oli” i la verticalitat • Metàfora del “sistema de sa i oli”: - Si s’intenta fer tot l’“allioli” de cop, se talla. - Cal crear petits nuclis sòlids, fer-los créixer gota a gota, i no deixar que es rompi el procés. • Observa escoles on abans els infants jugaven en català i ara han passat al castellà: sa i oli tallat. • A La Bressola, el català esdevé llengua dominant del pati, fins i tot amb alumnat majoritàriament francòfon. • Clau organitzativa: classes verticals (dues o tres edats barrejades): - Generen responsabilitat dels grans envers els petits, tant lingüística com en hàbits i civisme. - El director d’un institut francès de Prada li reconeix que els exalumnes de La Bressola tenen més sentit cívic. 2.1.6. Escola, civisme i crisi del món contemporani • Diagnosi preocupant del món actual: - Creix incivisme global, pèrdua de respecte a les cultures autòctones i normalització de discursos agressius (referència implícita a Trump i al lema MAGA). - Desplaçaments forçats i migracions desarrelen famílies i trenquen tradicions de transmissió de valors. • Proposta: - Recuperar una escola que recreï comunitats educatives fortes, on el sentit de responsabilitat es transmeti entre infants. - Entendre que la llengua és també eina d’arrelament per a les persones que arriben. 2.1.7. Llibre “Estat nou, Escola nova” i propostes pedagògiques • El 2014 publica Estat nou, Escola nova. Propostes per salvar i estendre l’ús del català. • El llibre combina: - Una primera part sobre civisme, convivència i comunitat educativa. - Una segona part sobre immersió i metodologia lingüística. • Joan Pere defensa que cal unir la defensa del català amb la preocupació general pels infants: - Tothom vol que els fills creixin en pau, amb amistat i civisme. - L’escola ha de sedimentar hàbits positius al llarg d’anys de convivència vertical. 2.1.8. Mirada sobre la Mallorca actual • Descripció del canvi accelerat de Palma i Mallorca: - De petit, podia travessar Palma sense sentir castellà; ara, sovint, no se sent mallorquí. - Parla d’una davallada cultural i lingüística que “fa por”. • Relaciona la situació mallorquina amb una tendència global d’homogeneïtzació i pèrdua de respecte als pobles. • Defensa que no és racisme assenyalar que “ja no hi cap més gent” a l’illa; és una qüestió d’espai i sostenibilitat. • Reclama integrar els qui es queden, oferint-los la possibilitat d’adquirir una ciutadania vital mallorquina, que inclou llengua i hàbits de convivència. 2.1.9. Motivadors per a famílies francòfones i “arrels catalanes” • Relata com moltes famílies franceses matriculaven els infants a La Bressola perquè ells no tenien arrels, i volien que els fills en tinguessin. • El català apareix com a font d’arrelament i sentit de comunitat enfront d’un estat francès percebut com a massa abstracte. 2.1.10. El “mètode Liseta Casas” • Explica l’anècdota de Liseta Casas, alumna que, en quedar-se un any més a infantil, feia de mestra dels petits durant el pati. • A partir d’això conceptualitza el “mètode Liseta Casas”: confiar en la capacitat dels infants grans per fer d’educadors i models. • Conclusió: el protagonisme dels nins en la transmissió d’hàbits i llengua és clau per consolidar la comunitat escolar. 3. Editorials i comentaris socials 3.1. Retallades al català i empoderament popular (3006–3419) • Una editorial contundent denuncia la decisió del Consell de Mallorca d’eliminar les subvencions directes a l’Obra Cultural Balear i a Joves per la Llengua: - El pretext oficial és la lliure concurrència. - L’autor qualifica l’Obra Cultural Balear com el “pulmó cívic” del país. • Crítica als partits que governen (PP i Vox): - Es presenta Vox com la “dominatrix” i el PP com el subordinat. - Es denuncia una estratègia de debilitar la cultura pròpia retirant finançament. • Efecte inesperat: - Increment de nous socis de l’Obra Cultural Balear. - Revifada de Joves per la Llengua i èxit del Correllengua esgermanat arreu dels Països Catalans. • Reflexió política: - El català “no es regeix per les lleis del mercat espanyol, sinó per les lleis de la història i l’empoderament popular”. - L’independentisme i el sobiranisme es descriuen com a resposta lògica a la repressió. • Crítica a la polarització xenòfoba i a les cortines de fum que posen el focus en la nacionalitat dels delinqüents. • Crida final: - Fer-se soci de les entitats culturals. - Sortir al carrer per Sant Silvestre (31 de desembre), diada nacional mallorquina, per demostrar orgull de llengua, història i identitat. 3.2. “Noves i Parès” – Justícia ambiental, violència masclista i geopolítica (6383–7307) 3.2.1. Front jurídic per a la defensa ambiental de Menorca • El GOB Menorca i la xarxa d’advocats RADA impulsen un front jurídic comú per defensar el territori. • Context polític: governs de dretes (PP i Vox) a la CAIB i consells insulars, que impulsen: - Llei agrària que facilita usos urbanístics en sòl rústic (amnistia urbanística). - Eliminació de la Comissió de Medi Ambient. - Silenci administratiu positiu per a noves construccions. - Amenaces de retallar el Pla Territorial Insular. • Objectius del front: - Proporcionar eines jurídiques rigoroses a la ciutadania organitzada. - Enfortir una cultura de legalitat ambiental. - Disposar d’equips d’advocats i voluntaris per intervenir en ordenació territorial, aigua, ports, impacte ambiental i accés a la informació. • Crida a col·laborar econòmicament en un fons específic per cobrir despeses legals. 3.2.2. Violència masclista a Alemanya • Alemanya registra el 2024 266.000 víctimes de violència masclista, un rècord històric. • Dades clau: - Augment del 3,8% respecte a 2023, i del 17,8% en 5 anys. - Les violències intrafamiliars pugen un 7,3%; la violència conjugal, un 1,9%. - El 70% de víctimes de violència domèstica són dones. - Es calcula que només es denuncia un 5% dels casos. • Causes i respostes: - Possibles factors: crisi econòmica, desocupació, manca d’habitatge. - També, major conscienciació i denúncia. - El govern alemany impulsa un projecte de llei per generalitzar la polsera electrònica per als agressors, seguint l’exemple de l’estat espanyol. 3.2.3. COP30 a Belém: acord insuficient sobre la crisi climàtica • La COP30 es tanca amb un acord considerat inútil i descafeïnat per afrontar l’escalfament global. • Punts principals: - Els grans productors de petroli bloquegen qualsevol referència clara a eliminar combustibles fòssils. - El text final no inclou un full de ruta per sortir del petroli, gas i carbó. - Això passa just l’any en què el planeta supera per primer cop (i possiblement de forma permanent) els 1,5 °C sobre nivells preindustrials. • Reaccions: - Lula da Silva intenta presentar l’acord com continuïtat del camí més que rendició. - Escenes insòlites a les negociacions (diplomàtics russos acusant altres països de comportar-se com nins, queixes pel llenguatge inclusiu, etc.). - ONG com Greenpeace, Ecologistes en Acció, Amigues de la Terra i Aliança Verda qualifiquen el resultat de desastre, oportunitat perduda i submissió al lobby fòssil. 3.2.4. Futbol, Palestina i pressions polítiques • L’Associació de Futbol Irlandès (IFA) vota demanar a la UEFA la suspensió de clubs israelians de competicions europees: - Motiu: inacció davant el racisme, partits jugats en assentaments il·legals a Cisjordània sense consentiment de l’Associació de Futbol Palestina. - Referències legals als estatuts de UEFA i FIFA. • Paper del Bohemians FC de Dublín: - Club gestionat pels socis, amb tradició de compromís social. - Va acollir un partit de la selecció femenina palestina a Europa. - Exigeix criteris transparents de suspensió i exclusió a la UEFA. • Reacció dels EUA: - El senador Lindsey Graham amenaça amb represàlies econòmiques contra qui “marginin Israel”. 3.2.5. Nova Caledònia i referèndum sense independència • França proposa un referèndum a Nova Caledònia sobre l’Acord de Bougival, que no contempla la independència. • El text preveu: - Reconèixer un estat de Nova Caledònia dins la Constitució francesa. - Crear una nacionalitat caledoniana subordinada. • El principal moviment independentista, FLNKS, rebutja l’acord però manté el diàleg. • La ministra d’Ultramar, Naïma Moutchou, insisteix que el procés de descolonització continua formalment vigent, mentre el referèndum limitarà les opcions reals. 4. Seccions temàtiques 4.1. Rebel i Consentida – 25N i violència masclista (4410–5813) La secció de Laura Ribes aborda el 25 de Novembre (25N), Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, amb una mirada crítica, política i cultural. 4.1.1. Recomanacions culturals per pensar la violència • Pel·lícula “Baise-moi” (Fóllame) (2000), de Virginie Despentes i Coralie Trinh Thi: - Road movie extrema sobre dues dones (prostituta i actriu porno) que encadenen violència, sexe i crim arran d’una agressió. - Laura l’interpreta com una fantasia de revenja col·lectiva davant tota la violència rebuda històricament per les dones. 4.1.2. Comparació entre terrorisme d’ETA i terrorisme masclista • Dades d’ETA (1968–2010): 853 morts. • Dades oficials de violència de gènere a l’estat espanyol (des de 2003): 1.333 dones assassinades per parella o exparella. • Conclusió: la violència masclista supera en víctimes el terrorisme d’ETA, però no rep el mateix tractament polític i mediàtic. 4.1.3. Conceptes legals: violència de gènere, feminicidi i llacunes • La llei espanyola de 2004 defineix la violència de gènere com la que exerceix un home sobre una dona amb qui té o ha tingut relació de parella. • Problemes: - Només s’inclouen assassinats per parella/exparella. - Feminicidis fora de la parella (agressors desconeguts, familiars, etc.) sovint queden fora o són registrats parcialment. - Delictes com agressions sexuals, prostitució forçada, tràfic de persones, mutilació genital o matrimonis forçats no sempre entren al registre oficial de violència de gènere. • Des de 2013 es compten víctimes menors (fills i filles) en context de violència contra la mare (violència vicària). • Laura assenyala que moltes dones assassinades no arriben ni a ser denunciades com a desaparegudes si no tenen xarxa social o familiar. 4.1.4. Origen i significat del 25N • Record de les germanes Pàtria, Minerva i Maria Teresa Mirabal, activistes dominicanes assassinades el 25/11/1960 pel règim de Trujillo. • Cronologia d’internacionalització: - 1981: Primer Encuentro Feminista Latinoamericano y del Caribe → proposta del 25N. - 1993: Declaració de l’ONU sobre l’eliminació de la violència contra la dona. - 1999: L’ONU oficialitza el 25N com a dia internacional. 4.1.5. Crítica i propostes sobre les commemoracions • Valora positivament: - Creixent visibilització del 25N. - Implicació de les escoles amb activitats respectuoses i pedagògiques. - Accions simbòliques com performances de dones esteses amb simulació de sang, sabates buides, etc. • Matisa: - Creu que el 25N hauria de mantenir un to més sobri i de dol que no tan festiu. - Critica l’ús d’expressions com “mor una dona a mans de…”: prefereix parlar d’assassinats, no de morts passives. 4.1.6. Recomanacions feministes per transformar • Late night “El cielo con ella” (Nena Álvarez) com a alternativa a models masculins i masclistes de televisió nocturna. • Llibre “Toda mi violencia es tuya”, de Carolina Yuste, com a novel·la que explora violències des d’una mirada personal. • Escoltar i llegir dones en general: observar com ocupen l’espai, com parlen, com es mouen, per detectar pressions socials i patriarcals. • Monòleg “No se lo digas a nadie / No se llaman los golpes” d’Ana Pacheco o Ana Pamela Valenciano (s’esmenta com a peça clau de conscienciació). • Llibre juvenil “El diari violeta de la Carlota”, de Gemma Lienas: - Eina perquè adolescents (i famílies) identifiquin micromasclismes, desigualtats i estereotips. - Laura el recomana com a instrument d’alfabetització feminista primerenca. 4.1.7. Síndrome de la impostora i espai públic • Tancament amb una reflexió compartida amb el presentador: - Les dones sovint refusen participar en debats, mitjans o espais d’opinió per la síndrome de la impostora. - En canvi, molts homes apareixen en públic amb igual o menys preparació sense qüestionar-se. • Crida clara: - Les dones han de perdre la por d’ocupar espais públics. - Cal conscienciar-se que, amb la formació que ja tenen, no ho faran pitjor que molts homes que ja hi són. 4.2. Geopolítica dels genocidis silenciats: el cas del Sudan (3500–4026) La secció de Maria de Lluc Muñoz Canyelles inicia una sèrie sobre genocidis i conflictes poc visibles. 4.2.1. De Palestina al Sudan: ampliar la mirada • Parteix d’un lema vist a xarxes: “Llibertat per Palestina, però també per Sudan, Congo, Kayiaki i Papua de l’Est”. • Pren consciència de la seva ignorància relativa sobre aquests altres conflictes i decideix documentar-se i compartir-ho. 4.2.2. Geografia i diversitat del Sudan • Estat de ~50 milions d’habitants, amb una de les civilitzacions contínues més antigues (des del 3.000 aC). • Situat al nord-est d’Àfrica, travessat pel Nil, i amb grans diferències religioses i ètniques: - Nord majoritàriament àrab i musulmà. - Sud principalment cristià i animista. • Riquesa en petroli i altres recursos naturals, factor clau de conflicte. 4.2.3. Història recent: colonització i guerres civils • 1820–1880: domini egipci; després, revolta del Mahdi i estat independent fins al 1898. • 1898–1956: domini conjunt anglo-egipci, amb control real britànic. • 1956: independència del Sudan. • Primera guerra civil (1955–1972): tensions entre nord i sud. • Segona guerra civil (1983–2005): - Cop d’estat d’Omar al-Baixir (1989), instauració d’una teocràcia islàmica. - Presència d’Osama Bin Laden i consideració del Sudan com a estat promotor del terrorisme per part dels EUA. • 2005: Acord de pau que estableix autonomia real al sud. • 2011: referèndum i independència de Sudan del Sud (98,83% de suport). 4.2.4. Darfur: neteja ètnica i genocidi • Regió històricament marginada, amb conflictes entre grups àrabs i africans. • 2003: milícies àrabs recolzades pel govern duen a terme una neteja ètnica contra comunitats no àrabs. • El Tribunal Penal Internacional acusa el règim de crims de guerra, contra la humanitat i genocidi. 4.2.5. Revolució de 2019 i nova guerra (2023–…) • 2019: protestes massives derroquen al-Baixir; s’estableix un govern de transició compartit entre civils, Forces Armades Sudaneses (SAF) i Forces de Suport Ràpid (RSF). • 2021: nou cop d’estat de Abdel Fattah al-Burhan (cap de les SAF), dissolució de l’òrgan de transició, detenció del primer ministre Abdallah Hamdok i crisi econòmica severa. • 2023: esclata una guerra oberta entre SAF i RSF (liderades per Mohamed Hamdan Dagalo, “Hemedti”): - Bombardejos, combats urbans i violència sistemàtica. - Més de 20.000 morts i 12 milions de desplaçats, la major crisi de desplaçament del món segons l’ONU. - 755.000 persones en risc imminent de fam extrema. • El govern sudanès obstaculitza l’ajuda humanitària, especialment en zones que no controla. 4.2.6. Conquesta del-Fasher i país partit en dos • Final de 2025: les RSF capturen El-Fasher, bastió clau de les SAF a Darfur. • Resultat: - RSF controlen gairebé tot el sudan occidental. - SAF mantenen la resta del país. - El Sudan queda dividit en dos blocs en guerra, cap dels quals pot derrotar l’altre. • Les RSF reprenen la massacre sistemàtica contra poblacions africanes a Darfur, reobrint el trauma del genocidi. • Les potències occidentals no mostren voluntat d’intervenir amb força ni de pressionar actors com els Emirats Àrabs. 4.2.7. Silenci internacional i responsabilitat col·lectiva • La crisi del Sudan es defineix com “la major crisi humanitària del nostre temps” i, alhora, una de les més silenciades. • Maria de Lluc remarca: - Si no en parlam, contribuïm al silenci que l’envolta. - Cal mirar el conflicte de cara i trencar la indiferència mediàtica i política. 4.3. Música amb Amor – Green Day i cultura popular (7435–8324) La secció Música amb Amor, amb Naina Amor, tanca el programa amb un to més lleuger però igualment reflexiu. 4.3.1. Green Day: punk-rock i generació • Naina dedica el programa a Green Day, banda de punk-rock / pop-punk californià amb més de 30 anys de trajectòria. • Es recorda que: - Encara estan actius i de gira. - Han estat influents per a generacions d’adolescents i joves. • Conversa distesa amb Tomeu Martí sobre: - Diferència entre grunge (Nirvana, Pearl Jam) i el punk-pop de Green Day. - El paper de la música com a banda sonora de l’adolescència. 4.3.2. Cançons i temàtiques • Esment de diverses peces emblemàtiques: - “Basket Case”: energia punk, ritmes ràpids i bateria poderosa. - “Wake Me Up When September Ends”: balada autobiogràfica sobre la mort del pare de Billie Joe Armstrong, molt emocional. - “When It’s Time”: cançó romàntica sobre el moment de dir t’estim. - “American Idiot”: crítica directa a la societat i la política dels EUA post 11-S. • Reflexió sobre com les bandes “dures” sovint tenen balades molt emotives que connecten amb el públic. 4.3.3. Cultura local: El Petit País • Recordatori del patrocini de El Petit País, bar cultural que: - Ofereix producte local i sopars de divendres a diumenge. - Organitza actes culturals (concerts, recitals, etc.). • Naina recomana seguir-los a xarxes per estar al dia de la programació. 5. Fils comuns de l’episodi 5.1. Llengua com a arrel i eina de llibertat • Des de Joan Pere Le Bihan fins a l’editorial sobre l’Obra Cultural Balear, la llengua catalana apareix com a eix central: - És identitat, arrelament i comunitat. - És també resistència política davant estats que volen uniformitzar. 5.2. Territori i medi ambient com a camps de batalla • El front jurídic a Menorca i la crítica a la COP30 mostren una mateixa tensió: - Desregulació, especulació i lobbies fòssils versus - defensa del territori, justícia climàtica i sobirania popular. 5.3. Violència estructural: de la llar al genocidi • La violència masclista, a Espanya i Alemanya, i el genocidi al Sudan, es llegeixen com a cares d’una mateixa lògica: - Sistema patriarcal i colonial que naturalitza la violència sobre cossos (dones, infants, pobles sencers). - Necessitat de nombrar-la, comptar-la i combatre-la amb lleis, mobilització i cultura. 5.4. Cultura i música com a espai de resistència i cura • La poesia inicial, la música que acompanya el programa, les recomanacions culturals feministes i el focus en Green Day mostren que la cultura popular pot ser: - Espai de denúncia (rock crític, cinema radical). - Espai de cura i comunitat (llibres per adolescents, late nights alternatius, bars culturals). 6. Conclusió L’episodi de Bon Dia i Bona Vida ofereix un mosaic molt complet on es creuen llengua, educació, feminisme, ecologisme, geopolítica i música. Des de la Bressola fins al Sudan, des de la COP30 fins a Menorca, des de les germanes Mirabal fins a les dones assassinades avui, el fil conductor és clar: només l’organització popular, la cultura crítica i l’escola compromesa poden fer front a les múltiples formes de violència i desarrelament del nostre temps.
Episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània dedicat a la història de l’educació a Maria de la Salut (1950-1970) a partir del llibre Maria i l’educació en temps difícils de Joan Carbonell Matas. L’autor explica com una infantesa escolar dura el porta a decidir-se per ser un mestre diferent, influït també pel suport d’una professora de batxillerat. A partir de la cançó El Maestro de Patxi Andión, es reivindica la memòria dels mestres depurats pel franquisme i la paralització de la innovació pedagògica republicana. Carbonell descriu la figura del mestre Madrigal, l’impuls de cooperatives i la divisió del poble entre cremellets (esquerres, classes populars) i cassits (benestant, conservador). Es tracta la Guerra Civil a Maria com un conflicte sense front però amb venjances personals, amb cinc morts i un desaparegut, i es comenta el documental “Els ossos que xerren” sobre memòria històrica. L’episodi analitza també com aquesta fractura condiciona les primeres eleccions democràtiques i com, amb l’arribada de nova població a partir dels anys 90, apareix la idea de “dues Maries”: la tradicional, marcada pel passat, i la nova, més diversa i deslligada dels antics bàndols.
Al so de l'Aurora és un programa amb intenció formativa i divulgativa presentat per Aurora, col·lectiu de joves revolucionaris, en el que se tractaran diversitat de temes de la realitat política, tant de l'illa com internacional, amb una perspectiva juvenil i revolucionària.
Episodi de El Crepuscle a Ona Mediterrània dedicat a la memòria històrica i educativa de Maria de la Salut a partir del llibre “Maria i l’educació en temps difícils: l’escola pública i els col·legis privats de Maria, 1950-1970” de Joan Carbonell Matas. L’autor, mestre i investigador, explica com la seva vocació docent neix de la voluntat de no repetir els models autoritaris que va patir d’infant, i com una professora i un mestre de repàs el van marcar positivament. El diàleg ressegueix la figura del mestre Madrigal, impulsor de cooperatives obreres que fracturen el poble entre cremellets (classe obrera) i casits (benestants), una divisió que es perllonga durant la Guerra Civil, el franquisme i les primeres eleccions democràtiques. Es parla de repressió, mestres depurats, morts per venjances personals, fosses comunes a Sant Joan i del documental “Els ossos que xerren” com a peça clau de la memòria històrica. Finalment, es descriu l’evolució demogràfica del poble, la piràmide invertida i l’arribada de nova població a partir dels anys 90, que genera una “nova Maria” menys lligada als antics blocs. Diverses cançons, encapçalades per “El Maestro” de Patxi Andión, acompanyen l’episodi i en reforcen el to crític, melangiós i alhora esperançat.
En aquest episodi de Des dels Marges a Ona Mediterrània, s'entrevista Laia Malo, destacada poeta i música integrant de Jansky. A través d'una conversa profunda i actuacions en directe, s'explora el concepte de electrovers, la fusió de poesia i música experimental. Malo reflexiona sobre la seva tasca de traducció del rus, la importància de la musicalitat i la seva visió de la poesia física. L'episodi també aborda la realitat del panorama cultural a les Illes, denunciant la precarietat cultural i els micromasclismes en el sector, mentre reivindica la importància del suport institucional i el foment de la llengua catalana.
Episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània dedicat al centenari de les Oblates a Mallorca i a la seva feina amb dones en situació de prostitució i tracta. L’entrevistada, Maria Felicidad Martínez Morán, explica la seva vocació i el carisma específic de la congregació: l’acompanyament de dones en prostitució, avui també víctimes de trata i esclavitud. Es repassa l’evolució de la seva presència a l’illa: dels asils d’“arrepentides” a la Vileta a finals del XIX, al canvi radical del 1988 amb l’arribada al barri XINÈS de Palma, on treballen des del carrer i un petit pis d’acollida. Avui atenen sobretot dones joves estrangeres, principalment llatinoamericanes, atrapades per xarxes criminals i per la irregularitat administrativa. Es descriu el projecte Oblates Casal Petit, que ofereix atenció social, formació, inserció laboral, suport psicològic, allotjament i assessorament jurídic, amb l’objectiu d’empoderar les dones perquè puguin decidir el seu futur. Maria Felicidad reivindica el suport institucional (Govern, Ajuntament, Consell) i la necessitat d’educar els homes perquè no hagin de pagar per sexe. Com a consell vital, defensa reservar espais personals de silenci per viure millor. El programa es completa amb una secció de cine dedicada a Claudia Cardinale, repassant breument la seva biografia i films emblemàtics com Rocco i els seus germans, La Pantera Rosa i Il Gattopardo.
En aquest episodi d'Entre Notes i Mones a Ona Mediterrània, els amfitrions Santi Mongeau i Toni Ramis conversen amb els integrants del Projecte Jansky, Jaume Reus i Laia Malo, a més del guitarrista Àlex. L'episodi destaca per una forta crítica als pressupostos institucionals que afecten la identitat balear i la cultura local, denunciant la precarietat cultural i el poc reconeixement de les dones creadores. Els artistes interpreten temes en directe, explorant la fusió entre ritme i vers, mentre debaten sobre la dificultat de tocar en hotels i espais públics sense convertir l'art en un simple objecte decoratiu. Es reivindica la música com a eina de cohesió social més enllà de la polarització política actual, fent una crida a la participació activa dels oients per donar suport a l'escena local i la música experimental.
L’episodi gira al voltant de l’edatisme com a discriminació per raó d’edat, especialment envers les persones majors però també adults de més de 50 anys. Es descriu com un conjunt d’estereotips, actituds i pràctiques que consideren la gent gran una càrrega social i la redueixen a un col·lectiu homogeni. Es denuncia l’edatisme institucional en sanitat, banca i administració, la bretxa digital, la soledat no desitjada i l’expulsió prematura del mercat laboral. Les persones convidades, jubilades però molt actives, reivindiquen el talent desaprofitat de la gent gran i el seu paper clau en el voluntariat i les cures, alhora que expliquen experiències personal de menyspreu, tracte paternalista i invisibilització. Es subratlla la doble discriminació de les dones majors, sotmeses alhora a masclisme i edatisme, i es contraposa amb la crisi d’identitat de molts homes quan perden el rol de “cap” en jubilar-se. Conceptes com les quatre edats (cronològica, biològica, mental i social) i la resiliència serveixen per proposar una vellesa activa, present i reivindicativa. En la segona part, Pep Traverso presenta tres llibres d’Enzo Traverso: un assaig recent sobre Gaza i Israel, Dialèctica de l’irracionalisme –introducció al clàssic de Lukács La destrucció de la raó– i Melancolia d’esquerra, sobre la tradició revolucionària i la memòria dels vençuts. El programa tanca anunciant que el proper episodi tractarà el paper de les organitzacions internacionals i inclourà una nova píndola científica.
En aquest episodi de Es Jai de sa Barraqueta a l'emissora Ona Mediterrània, es debat profundament sobre la situació d'inestabilitat i la fragilitat econòmica dels pensionistes a les Illes Balears. Els convidats presenten una ambiciosa Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que busca establir un complement autonòmic perquè cap pensió estigui per sota del salari mínim. Durant l'entrevista cultural i social, s'analitza com la precarietat cultural i laboral del model turístic ha generat un pou de pobresa que afecta especialment les dones, amb un 65% de representació en les prestacions més baixes. El programa inclou el testimoni de l'activista basca Anna Mezo, qui comparteix l'experiència de lluita a Euskal Herria. Finalment, es fa una crida a la mobilització ciutadana per garantir una vellesa digna, denunciant que la manca de recursos és una qüestió de voluntat política i no de disponibilitat pressupostària a l'arxipèlag.
