Tots els episodis

7760 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

1729-1752 de 7760
  • Música coral, educació i dones compositores - episode art
    El Crepuscle
    57'

    Música coral, educació i dones compositores

    Introducció El Crepuscle emet un programa molt centrat en música coral, pedagogia musical i en la visibilització de dones músiques i compositores. El programa combina una entrevista en profunditat amb Cristina Llabrés i una secció posterior dedicada a dones de la història de la música. 1. Entrevista a Cristina Llabrés: música coral i educació (≈ 0:58–2088) Perfil de l’entrevistada • Cristina Llabrés González, de Lloseta: mestra de música, pedagoga musical, directora coral i doctora en educació per la UIB. • La seva tesi tracta de “Les Corals Infantils i Juvenils de Mallorca” i analitza el seu desenvolupament històric i pedagògic. • Professora al Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB. • Compositora, articulista i recent autora del llibre “De cor en cor. El món coral a Mallorca, segle XIII–segle XXI”, editat per Lleonard Muntaner. “És molt difícil quan fas una tesi delimitar què estudies i què deixes, però si vols avançar ho has de fer.” 1.1. Tria musical inicial: Bach i Monteverdi • Cristina tria primer Bach (suites per a violoncel) com a música d’entrada: - Li evoca calma i senzillesa, però també una calma amb tensió interna. - Admira com amb un sol instrument pot expressar més que una gran orquestra. • Més endavant tria un duet de l’òpera “L’incoronazione di Poppea” de Monteverdi: - El destaca com un dels seus compositors preferits. - Valora el diàleg molt sentit entre les veus i la capacitat de tocar directament l’emoció. - Fa servir Monteverdi com a audició habitual amb infants de primària per introduir-los al barroc vocal. 1.2. Vocació docent i musical • De petita ja era, com diu ella, una nina que “comandava”: li agradava organitzar jocs i activitats amb altres infants. • Comença a estudiar piano a primària, arrossegada per una amiga. • Des de jove té molt clara la vocació de mestra: admira les seves mestres i el contacte amb els infants. • Estudia Magisteri a la UIB, que li obre portes a la recerca, la docència universitària i el món coral. 1.3. Música a l’escola: potencial i mancances • A l’escola on treballa (educació infantil i primària) la música és un espai diferent de la resta d’assignatures: - Menys centrat en llegir, escriure i problemes matemàtics. - Més vinculat a participar en grup, escoltar, coordinar-se i expressar-se. • Remarca que la música i l’educació física comparteixen caràcters: són molt vivencials, però infrarepresentades al currículum. “Tenim molt poc temps de presència musical a dins les aules i això se reflecteix en la nostra societat.” • Critica la burocratització del sistema educatiu: - Massa temps dedicat a papers, justificacions i canvis terminològics (p.ex. situacions d’aprenentatge). - Sensació que no es confia en la paraula del mestre, i que cal tot documentat per si hi ha queixes de famílies. 1.4. Diferències entre infants, adults i cor de dones • Ha dirigit corals infantils, d’adults i cor de dones. • No considera que hi hagi un grup “més difícil” de manera absoluta: - Infants: més moguts, cal gestionar el grup i el desenvolupament evolutiu, però imiten molt ràpid; si els poses un exemple, ho reprodueixen sense massa prejudicis. - Adults: tenen vides més complicades, compromisos, cansament i més pors i prejudicis; tot s’ha d’explicar i justificar més. “Els infants són més feliços amb menys; els adults, a vegades, ho complicam.” 1.5. Tothom pot cantar? Educació de la veu • Des d’una perspectiva pedagògica, defensa que “tot se pot educar”: - Com amb l’esport: tothom pot practicar, però no tothom arriba a l’elit. - La genètica i l’experiència prèvia influeixen molt. • Adults sense una educació musical mínima o que han sentit de petits “tu per això no vals” solen presentar: - Més dificultats tècniques, - I sobretot molt més bloqueig i por d’intentar-ho. “La música és un art, i s’ha de provar i s’ha de practicar sense por.” • Considera que qualsevol persona pot arribar a cantar a nivell amateur en una coral, amb més o menys feina d’entrenament. • Amb infants és més fàcil corregir o desenvolupar la veu, però alerta que hi ha poca consciència vocal en la societat: molts infants amb problemes de veu no són portats al metge. 1.6. Per què la música ha de ser central en la formació? • La música i la cultura aporten habilitats i nodriment personal: - Obrir més camins d’expressió i gaudi. - És com provar gastronomies noves: si mai tastes un plat, no en saps el valor. • També és clau per formar espectadors de cultura: - Si no has viscut la música com a intèrpret, costa més apreciar concerts i arts escèniques. - Sense públic que valori la cultura, no es mantenen cors ni programacions. “Per tenir públic necessitam gent que valori la cultura i hi dediqui temps; si no tenim públic tampoc tindrem cors.” 1.7. Recerca sobre món coral a Mallorca • A la universitat forma part de grups de recerca en educació musical. • La seva tesi se centra en corals infantils i juvenils a Mallorca: - Fins ara hi havia poquíssims estudis previs sobre aquest àmbit. - Va fer un gran esforç de quantificació i anàlisi, tot i que és una realitat molt canviant. “Si ara me demanes quants cors infantils i juvenils hi ha a Mallorca, no te puc donar una resposta clara: és un món viu.” • Un problema estructural important: manca d’organismes institucionals que cuidin el món coral: - Antiga federació de corals desapareguda. - No hi ha registre centralitzat de corals, ni coordinació per concerts conjunts. - La informació es construeix a base de recerca individual. 1.8. Cant coral a l’escola i recurs de la flauta • Es pot fer cant coral a les classes ordinàries de primària, encara que: - No sempre hi ha una estructura de cor formal (assaigs setmanals, director fix, etc.). • Depèn molt de les habilitats musicals del mestre: - Si el docent sap dirigir, cantar i transmetre, pot fer un bon treball coral a l’aula. - Si no, sol recórrer a recursos com vídeos de YouTube, que per Cristina no són fer música si es queden en una escolta passiva. “La música ha de ser participativa; els infants han de viure la música.” • La flauta dolça: - La considera un recurs legítim i curricular, però no suficient per si sol. - Defensa combinar-la amb ukelele, xilòfons, plaques i sobretot cant col·lectiu. 1.9. Reclutar cantaires i compromís en una coral • Una de les grans dificultats és reclutar cantaires i, sobretot, que entenguin el compromís del cor: - Els seus cors (MusicArt Lloseta i cor de dones de Sant Francesc d’Inca) tenen portes obertes a nova gent. - Però cal paciència i respecte pel procés de treball. • L’assistència setmanal als assajos és imprescindible: - No es pot venir de manera esporàdica, perquè s’afebleix el conjunt. - El director acaba fent molta gestió de persones per mantenir el grup cohesionat. “Per entrenar han d’entrenar tots junts; una coral no és venir quan vols.” • Normalment, qui entra i s’hi sent bé s’hi queda, però és normal que hi hagi casos on les expectatives no coincideixen amb la realitat del grup. 1.10. Tòpics sobre corals: gent gran i església • A la societat persisteix el cliché que “coral” vol dir: - Cor d’església, - Format sobretot per gent gran que canta misses i actes litúrgics. • Cristina reconeix que històricament el binomi cor–església ha estat inseparable durant segles i hi dedica un capítol al llibre. “Cor i església és un binomi inseparable durant molts de segles, però avui hi ha moltes altres maneres de fer cant coral.” • Explica com, a partir dels segles XVII–XVIII, amb la revolució industrial, sorgeixen: - Clubs i societats corals laiques (Lieder Tafeln, grups d’homes que canten en temps d’oci). - Cant vinculat a la feina (cants de treball, espiriturals, etc.), que després originen molts arranjaments corals actuals. • Avui hi ha corals de gent gran, però també corals de totes les edats: - Als seus cors hi ha des d’adolescents (17 anys) fins a jubilats, però no són cors exclusius de gent gran. 1.11. Gènere i participació: més veus femenines • En corals infantils i juvenils hi ha més nines que nins: - També en els cors d’adults hi ha major presència femenina. - Ho relaciona amb factors socials i de gènere: les nines mostren més predisposició a cantar. • Exposa el cas de l’Escolania dels Blauets: - Tradicionalment només de nins. - A partir d’inicis del 2000 s’hi incorporen nines i, actualment, n’hi ha quasi més nines que nins. 1.12. Qualitat coral: el cas dels Messies participatius • En debatre sobre els Messies participatius (Händel), Cristina adopta una postura equilibrada: “Són una bona excusa perquè molta gent de corals de pobles pugui ajuntar-se i cantar amb orquestra, cosa que normalment no faria.” • Valora positivament: - L’oportunitat musical i social que suposen. • Però matisa que no tot s’hi val: - Ha d’haver-hi criteri musical i bona direcció. - No s’hauria d’arribar a interpretacions tan deficients que “Händel s’aixequés de la tomba a protestar”. 1.13. El llibre “De cor en cor. El món coral a Mallorca, s. XIII–XXI” • El llibre sorgeix d’una part de la tesi doctoral, adaptada per a públic més ampli. Contingut principal • Introducció conceptual: definicions, què entenem per coral, tipus de corals, etc. • Recorregut històric per Mallorca: - Primeres capelles i cors vinculats a la Seu i capelles de Palma, sovint en rivalitat. - Influència d’Europa (Anglaterra, Alemanya) i de Catalunya en la “revolució coral”. - Impacte de la Renaixença i del moviment associatiu. “Si algú vol entendre per què tenim corals avui a Mallorca i per què tenim les que tenim, aquest llibre intenta respondre d’on ve aquest món coral.” • Segle XX i inicis del XXI: - Panorama de les corals més representatives i amb trajectòries destacades. - Explica que no és una enciclopèdia exhaustiva: és impossible estudiar-les totes. • Objectiu: contextualitzar el món coral actual i, sobretot, les corals infantils i juvenils, per entendre: - De quins moviments històrics provenen. - Com s’ha arribat al mapa coral que tenim avui. • Informa de la presentació del llibre: - 29 de novembre, 19:30 h, al Teatre de Lloseta. 1.14. Consell vital i peça final: arrels i ales • Davant la petició d’un consell per viure millor, Cristina respon: “Trobar alguna activitat que mos connecti com a persones.” • Subratlla que la societat actual empeny a l’individualisme i a la desconnexió social. • Recomana cercar una activitat (no necessàriament cantar) que es faci en comunitat, que ens mogui i ens ajudi a ser millors persones. “El so de pastera” • La música de comiat de l’entrevista és “El so de pastera”, una peça tradicional mallorquina arranjada per Cristina per al cor de dones de Sant Francesc d’Inca. • Significat de la peça: - Representa l’equilibri entre “arrels i ales”: • Arrels: repertori tradicional, vinculat a la cultura pròpia. • Ales: nous arranjaments i llenguatges que obren camins. - És una cançó que han cantat durant molts anys i que han duit arreu de l’Estat en intercanvis. - L’enregistraren als estudis d’Ona a Bunyol amb en Miquel Brunet. 2. Falca sobre Ona Mediterrània i oients (≈ 2213–2257) • S’emet un missatge institucional breu recordant que Ona Mediterrània existeix gràcies al suport de les persones associades. • Es convida els oients a fer-se socis per fer créixer el projecte radiofònic. “Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda’ns tu també. Associa’t.” 3. Secció “Cometes” – Dones músiques de novembre (≈ 2257–3454) La Maria enceta la secció “Cometes” amb un monogràfic sobre dones músiques, cantants i compositores nascudes o mortes durant el mes de novembre. Prioritza figures menys conegudes i, quan pot, n’ofereix un tast musical. Idea central de la secció: rescatar i fer sentir veus femenines invisibilitzades en la història de la música clàssica. 3.1. Francesca Madriguera (pianista i compositora) • Pianista i compositora catalana, alumna predilecta del compositor Enric Granados. • Es casa en primeres núpcies amb un home d’Uruguai i s’hi trasllada. • El 1935 es casa amb el guitarrista Andrés Segovia; posteriorment se’n separa. • Va morir el 12 de novembre de 1965. • S’escolta una composició seva, una serenata per a piano. 3.2. Magni Valerie White (compositora anglesa) • Compositora britànica, morta el 2 de novembre de 1937. • Va escriure principalment música per a piano, però també una òpera anomenada “Jocelyn”. • No queda clar si l’òpera s’ha representat gaire; és una obra molt poc coneguda. • El programa n’ofereix una peça vocal: - “How do I love thee?” (posant en música el famós poema “How do I love thee? Let me count the ways”). 3.3. Alma Rosé (violinista i directora d’orquestra) • Alma Rosé neix a Viena el 3 de novembre de 1906. • Neboda del compositor Gustav Mahler; creix en un ambient altament musical. • Violinista i directora d’orquestra molt reconeguda a la seva època. Deportació i Auschwitz • D’origen jueu, és deportada a Auschwitz el 1943. • Allà organitza i dirigeix un cor i orquestra de dones presoneres: - Cantaven al matí i al vespre, a l’hora de formació i de recollida. - Tocaven quan els comandaments del camp volien “distreure’s”. “El fet que muntàs aquest cor va fer que moltes dones que hi cantassin salvassin la vida.” • Ella mor jove al camp, probablement per malaltia, però el seu treball permet salvar moltes vides de companyes. • Se sent una gravació de 1928 on toca amb el seu pare, el també músic i compositor Arnold Rosé. Tot i la qualitat tècnica limitada de l’enregistrament, es considera un document històric valuós. 3.4. Malena Ernman (cantant sueca i mare de Greta Thunberg) • Sara Magdalena “Malena” Ernman, mezzosoprano sueca nascuda el 4 de novembre de 1970. • Especialitzada en repertori clàssic i d’òpera, però també amb incursions en altres gèneres. • Representa Suècia a Eurovisió 2009 amb el tema “La voix” (que se sent a l’antena). • El programa destaca el contrast entre: - La seva carrera com a cantant clàssica, - I la seva participació a un festival popular com Eurovisió. Detall rellevant: Malena Ernman és la mare de l’activista climàtica Greta Thunberg. • Tot seguit se n’escolta una interpretació de “Ave Maria” de Schubert, que mostra el seu registre clàssic. 3.5. Jane Evrard (N’agent Herbert / James Chevalier) • La Maria es refereix a ella pel seu nom artístic: James Chevalier, tot i ser una dona; també esmenta el nom de pila Jane Evrard. • Mor a París el 4 de novembre de 1984. • El motiu de la tria: va ser la primera dona a dirigir una orquestra professional a França (cap al 1930). • S’escolta una danserie dirigida per ella. 3.6. Montserrat Torruella (mezzosoprano catalana) • Montserrat Torruella, mezzosoprano nascuda a Barcelona el 5 de novembre de 1959. • Debuta al Gran Teatre del Liceu el 1991. • La presentació inclou un element que la Maria qualifica de “morbo”: - El 1997 és escollida per cantar a les Noces de Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin. • Se n’escolta una suïte de quatre cançons, mostrant la seva tècnica però recordant que no és una cantant especialment mediàtica. 3.7. Elena Romero Barbosa (directora i compositora espanyola) • Nascuda a Madrid el 7 de novembre de 1907. • Va ser la primera dona directora d’una gran orquestra simfònica a l’Estat espanyol. - Dirigeix l’Orquestra Simfònica de Barcelona i l’Orquestra de Ràdio Nacional d’Espanya. • Dona molt compromesa amb la República, cosa que la porta a l’exili després de la Guerra Civil. • També compon i se n’escolta la seva “Fantasia española”. • La Maria lamenta que la seva música quasi no sona avui, tot i la seva qualitat. 3.8. Marcelle Taillefer / Tailleferre (compositora francesa del “Groupe des Six”) • Esmentada com Marcel·le “Taisefes / Taisefes” (probable referència a Germaine Tailleferre, única dona del Groupe des Six). • Mor el 7 de novembre de 1983. • Forma part del nucli de compositors francesos coneguts col·lectivament com a “grup dels sis”, hereus d’una estètica antiwagneriana i propera a Satie i Cocteau. • La recerca recent ha posat en relleu que va deixar molta més obra del que es pensava inicialment: se n’han catalogat més de 170 composicions. • S’escolta una “Arabesca” per a clarinet i piano. 3.9. Cantant wagneriana (Tristan und Isolde) • La Maria presenta una soprano o mezzosoprano molt associada a Wagner, de la qual tria un fragment de “Tristany i Isolda”. • Escolten el famós “Liebestod” (Mild und leise). • La identifica com una cantant especialment wagneriana, tot i que també va interpretar altres repertoris. • S’apunta que n’hi havia encara més dones al guió, però el temps de programa s’esgota. 3.10. Carlota Ferrari (compositora italiana) • La secció es tanca amb Carlota Ferrari, de la qual destaca primer el llinatge “automobilístic” com a anècdota. • Mor a Bolonya el 22 de novembre de 1907, diada de Santa Cecília, patrona de la música. • Es destaca el simbolisme de morir el dia de la patrona dels músics. • Apunta que, com moltes altres dones compositores, ha estat poc programada i mereix més atenció. 4. Eixos temàtics principals del programa 4.1. Centralitat del cant coral • Història i actualitat del món coral a Mallorca (llibre, tesi i recerca). • Pràctica coral com a activitat artística i social: - Treball col·lectiu, compromís setmanal, cohesió de grup. - Superació de tòpics (no és només cosa de gent gran ni d’església). 4.2. Música i educació • Paper de la música a l’escola: poc temps al currículum, però gran potencial formatiu. • Importància de la participació activa (cantar, tocar) davant l’escolta passiva. • Educació vocal com a dret de tothom i com a eina de salut, expressió i autoestima. 4.3. Dones i visibilitat en la música • La secció “Cometes” rescata una galeria de dones músiques invisibilitzades: pianistes, compositores, directores d’orquestra, cantants i instrumentistes. • Es mostra la seva aportació històrica (primeres directores, supervivència a Auschwitz, participació en grups d’avantguarda, etc.). • Es fa evident la manca de programació i reconeixement d’aquest repertori en la vida musical actual. 4.4. Música, comunitat i benestar • Tant a l’entrevista com a la secció final, es defensa la música com a espai de comunitat i cura emocional. • Cantar en cor, dirigir, escoltar i recuperar músiques oblidades es presenta com una forma de resistència a l’individualisme i de construcció de vincles humans. “Troba una activitat que te connecti amb altres persones i te faci millor persona: si no és cantar, que sigui una altra cosa, però que sigui en comunitat.”

  • Al so de l'Aurora del 29/11/2025 - episode art
    Al so de l'Aurora

    Al so de l'Aurora del 29/11/2025

    Al so de l'Aurora és un programa amb intenció formativa i divulgativa presentat per Aurora, col·lectiu de joves revolucionaris, en el que se tractaran diversitat de temes de la realitat política, tant de l'illa com internacional, amb una perspectiva juvenil i revolucionària.

  • Món coral a Mallorca i dones músiques oblidades - episode art
    El Crepuscle
    58'

    Món coral a Mallorca i dones músiques oblidades

    Resum general Programa d’El Crepuscle a Ona Mediterrània dedicat sobretot al món coral a Mallorca, a la pedagogia musical i a la descoberta de dones músiques poc conegudes. El programa combina una entrevista en profunditat amb Anna Cristina Llabrés i una secció musical centrada en compositores i intèrprets nascudes o mortes al mes de novembre. 1. Presentació del programa El locutor Joan Roca obre el programa recordant l’absència del company Tomeu i situant l’emissió dins la trajectòria d’El Crepuscle a Ona Mediterrània. • Es remarca el gran nombre de programes emesos i la continuïtat del projecte. • Es presenta l’estructura del vespre: entrevista central i, després, la secció Cometes a càrrec de na Maria, dedicada avui a dones i música. 2. Entrevista a Anna Cristina Llabrés: món coral i educació musical 2.1. Perfil i trajectòria L’entrevistada és Anna Cristina Llabrés González, de Lloseta: • Mestra de música, pedagoga musical, cantaire i directora coral. • Doctora en educació per la UIB amb la tesi sobre Les corals infantils i juvenils de Mallorca. • Professora del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB. • Compositora i autora d’articles sobre cant coral i pedagogia musical. • Presenta el llibre “De cor en cor. El món coral a Mallorca, segle XIII – segle XXI”, editat per Lleonard Muntaner. "Si algú vol entendre per què tenim corals avui en dia a Mallorca i per què tenim les corals que tenim, aquest llibre intenta contestar aquesta pregunta." 2.2. Elecció musical: Bach i Monteverdi Llabrés tria dues músiques clau per obrir i acompanyar l’entrevista: • J. S. Bach (peça per a violoncel sol): - Li evoca calma i senzillesa, però amb tensió interna, com la vida. - Admiració per la capacitat d’un sol instrument de dir tant com una orquestra. • Monteverdi (L’Incoronazione di Poppea): - Descobert en els seus estudis al conservatori. - Destaquen el diàleg emotiu entre dues veus i la força expressiva. - És un referent que fins i tot fa servir com a audició a primària. 2.3. Vocació docent i entrada a la música Llabrés explica com neix la seva vocació: • De petita ja li agradava, en bon mallorquí, “comandar” i organitzar grups. • Entra a la música de forma casual, arrossegada per una amiga, estudiant piano a primària. • A secundària ja tenia clar que volia fer magisteri musical a la UIB. • Combina des de jove la passió per l’ensenyament i per la música coral. 2.4. La classe de música avui: oportunitats i limitacions Llabrés descriu el context educatiu actual: • Aules massificades i amb moltes necessitats diverses. • La música ofereix un espai diferent dins l’escola, més vivencial i col·lectiu. • S’assembla en alguns aspectes a l’educació física (participació, cos, moviment). • Crítica al poc temps de música al currículum: - Una sola hora setmanal fa impossible abordar tot allò necessari. - Això repercuteix en la societat, amb poca cultura musical i poca consciència vocal. "Estem cansats de perdre temps en burocràcies... el sistema ho complica perquè tot ha d'estar superjustificat." • Denúncia de l’excés de burocràcia i de la desconfiança cap a la paraula del mestre. • Crítica a l’ús passiu de vídeos (per ex. YouTube) com a falsa “classe de música”. 2.5. Infants, adults i pedagogia coral Llabrés compara el treball amb infants, adults i cor de dones: • Cada grup té dificultats diferents: - Infants: més moguts, cal gestió de grup, però aprèn molt ràpid i sense prejudicis. - Adults: vida més complicada, menys temps, més excuses i més pors. • Sobre si hi ha gent “negada” per cantar: - Com a pedagoga, defensa que “tot se pot educar”. - La genètica i les condicions prèvies influeixen, així com la pràctica acumulada. - El problema principal en adults és el prejudici i el “això no és per a mi”. "La música és un art, i s’ha de provar i s’ha de practicar sense por." • Diferencia entre arribar a ser professional i assolir un bon nivell amateur en una coral, que considera a l’abast de quasi tothom amb treball adequat. 2.6. Importància de la música en la formació Sobre el paper de la música en el procés formatiu (infants i adults): • La música i la cultura aporten enriquiment personal i noves habilitats. • Sense haver viscut la música com a intèrpret, és difícil apreciar-la com a públic. • Sense públic que valori la cultura, no hi haurà cors, concerts ni teatres plens. "És un peix que se mossega la coa: per tenir públic necessitam gent que valori la cultura i hi dediqui temps." 2.7. Corals a les escoles i rol del mestre Es parla de cant coral a primària i secundària: • Es pot fer cant coral dins l’aula ordinària, encara que no sigui una coral “formal”. • Depèn molt de les habilitats del mestre: - Si sap cantar, dirigir i transmetre, el cant coral és factible a classe. - Si no, tendeix a altres recursos i sovint recau en pràctiques superficials. • Sobre la flauta: - És un recurs legítim i present al currículum. - Però no ha de ser l’únic: cal combinar-la amb ukelele, percussió, xilòfons, cant... 2.8. Investigació sobre corals infantils i juvenils a Mallorca Llabrés entra en el seu camp d’investigació: • La tesi se centra en les corals infantils i juvenils de Mallorca. • Dificultat principal: delimitar l’objecte d’estudi i decidir què es deixa fora. • Constatació d’una gran manca d’estudis previs sobre el món coral a l’illa. • La realitat coral és dinàmica i viva, per tant difícil de quantificar: - Les dades publicades el 2021 ja han quedat desfasades. • Denúncia de la manca d’organismes institucionals que vetllin pel món coral: - Antiga federació de corals extingida. - Sense registre ni coordinació d’activitats conjuntes. 2.9. Reptes socials de les corals: reclutament, edats i gènere Llabrés aborda diversos reptes del món coral actual: Reclutar i fidelitzar cantaires • Manté sempre les portes obertes als seus cors (Musicart Lloseta i cor de dones de Sant Francesc d’Inca). • El repte no és només reclutar, sinó que la gent entengui i valori el que fa el cor. • El compromís d’assistència és clau: no es pot venir de manera esporàdica. • El director acaba fent molta gestió de persones i de convivència del grup. Cliché de “cor = gent major + església” • Imatge molt arrelada: coral com a cor d’església de gent gran. • Històricament, el binomi cor i església ha estat “inseparable” durant segles. • Al llibre hi ha un capítol dedicat precisament a aquest vincle històric. • Avui, però, hi ha molts altres models de coral (joves, mixtes, projectes laics, etc.). Corals juvenils i franja d’edat “buida” • Costa trobar cors juvenils: - A secundària es canta poc. - Problemes de canvi de veu (especialment en nois). - Molta competència amb altres activitats d’oci. • Sí hi ha moltes corals de gent gran, sobretot jubilats, perquè hi tenen temps. • Als cors que dirigeix, la franja és molt variada (des d’uns 17 fins a 60 i escaig anys), no són cors exclusivament de jubilats. Desigualtats de gènere en el cant • Hi ha més nines que nins a les corals infantils. • Aquest desequilibri es manté també en el món adult: més dones cantaires. • Exemples: - L’Escolania dels Blauets, històricament només de nins, des de principis de 2000 admet nines i ara n’hi ha més nines que nins. • Llabrés apunta a factors socials i culturals que predisposen més les nines al cant. 2.10. Història del cant coral: religió, treball i societat Llabrés ofereix un breu recorregut històric, que després desenvolupa al llibre: • Orígens del cant coral lligats al cristianisme i a les esglésies (capelles, seu de Mallorca, etc.). • A partir dels segles XVII–XVIII, aparició de societats corals laiques: - A Anglaterra, Alemanya, etc., associades a clubs d’homes i a la revolució industrial. - Temps lliure dedicat a l’oci i al cant en grup. • A l’àmbit rural i laboral, cants col·lectius per alleugerir la feina (collites, treball dur): - D’aquí deriven molts espirituals i repertori arranjat per cor. • S’obre la discussió de què entenem exactament per cant coral (veus, harmonies, definicions musicològiques). 2.11. Messies participatius i criteri artístic Es comenta el fenomen dels “Messies participatius” (Händel): • Gran tradició, per exemple, al Royal Albert Hall de Londres des del segle XVIII. • Aspectes positius: - Oportunitat perquè cantaires de pobles petits canten amb orquestra. - Projectes que creen comunitat coral i experiències úniques. • Condicions necessàries: - Ha d’haver-hi bon criteri musical i direcció sòlida. - Sense un bon treball previ, es pot caure en interpretacions molt pobres. "Händel no s’hauria d’aixecar de la tomba per protestar segons quines interpretacions." 2.12. El llibre “De cor en cor” Llabrés detalla el contingut del llibre que presenta: • Objectiu: oferir una immersió accessible al món coral de Mallorca del segle XIII al XXI. • Públic destinatari: - Cantaires, directors, gent amateur i professional - Qualsevol persona interessada en el cant coral i la seva història. Contingut principal • Capítol introductori amb conceptes i definicions bàsiques sobre món coral. • Recorregut històric per Mallorca: - Primeres formes de cant coral a la seu i capelles de Palma. - Rivalitats entre capelles i evolució del repertori. - Influència de la renaixença i dels moviments corals europeus (Anglaterra, Alemanya, Catalunya). - Relació entre Catalunya i Mallorca en la difusió del moviment coral. • Arribada al segle XX i XXI: - Es fa una passada per corals representatives o amb trajectòria significativa. - No es pot abastar tot el teixit coral, per limitacions d’espai i de recerca. • El llibre és, en essència, l’extensió i sistematització de la part de contextualització històrica de la seva tesi doctoral. Presentació del llibre • Presentació prevista al Teatre de Lloseta: - 29 de novembre, a les 19:30 h. 2.13. Consell final de vida i peça de comiat El programa demana a Llabrés un consell per viure millor: • Més que “cantar” estrictament, recomana trobar una activitat compartida que connecti amb altres persones. • Defensa la necessitat de combatre l’individualisme i reforçar el teixit social. "Trobar alguna activitat que mos connecti com a persones... que et mogui i que et faci ser millor persona." Com a música final, proposa “So de pastera”: • Peça tradicional mallorquina, que ella mateixa ha arranjat per al seu cor de dones de Sant Francesc d’Inca. • Explica que el cor treballa sempre entre “arrels i ales”: - Arrels: repertori tradicional de la pròpia terra. - Ales: repertori innovador que permet explorar nous camins. • Aquesta versió s’enregistrà als estudis d’Ona a Bunyol, amb el productor Miquel Brunet. • És una peça que han dut arreu de l’Estat en diferents intercanvis i que senten com a identitària del cor. 3. Secció “Cometes” de Maria Antich: dones músiques de novembre Després de la falca sobre fer-se soci d’Ona Mediterrània, arriba la secció Cometes conduïda per Maria Antich, avui dedicada a dones músiques nascudes o mortes al mes de novembre. "He triat dones tal vegada menys conegudes o que hagin sonat poc en aquest programa." 3.1. Francesca Madriguera • Pianista i compositora catalana. • Alumna predilecta d’Enric Granados. • Es casa primer amb un uruguaià i se’n va a viure a l’Uruguai. • El 1935 es casa amb el guitarrista Andrés Segovia (després se’n separen). • Mor 12 de novembre de 1965. • Al programa se n’escolta una “Serenata”. 3.2. Magni (o Maggie) Valerie White • Compositora anglesa, morta el 2 de novembre de 1937. • Escriu principalment música per a piano, però també l’òpera Jocelyn. • Les persones del programa admeten no conèixer gaire aquesta òpera ni la seva difusió. • Se n’escolta la cançó “How do I love thee?”, sobre un poema famós de Elizabeth Barrett Browning: "How do I love thee? Let me count the ways..." 3.3. Alma Rosé • Violinista i directora d’orquestra, neboda de Gustav Mahler. • Nascuda a Viena 3 de novembre de 1906. • D’origen jueu, l’any 1943 és deportada a Auschwitz. • Allà dirigeix un cor i conjunt de dones que canten: - cada matí i vespre (ritual diari del camp), - i també quan els oficials volen “distreure’s”. • El fet de dirigir aquest cor salva la vida de moltes dones integrants del grup. • Ella mor al camp, jove, per malaltia, no executada directament. • Es conserva una gravació del 1928, enregistrada amb el seu pare Arnold Rosé (també músic i compositor); el so és antic però valuós. • Al programa se l’escolta interpretant Bach (concert de violí). 3.4. Malena Ernman • Sara Magdalena “Malena” Ernman, cantant sueca (mezzo-soprano). • Nascuda 4 de novembre de 1970. • Consagrada sobretot com a cantant clàssica. • Representa Suècia a Eurovisió 2009 amb una peça de caràcter líric-pop. • El programa juga amb el contrast: - Primer posa el tall d’Eurovisió, - després una versió de l’Ave Maria per mostrar la seva faceta clàssica. • Es destaca un detall extramusical important: És mare de Greta Thunberg, activista climàtica mundialment coneguda. 3.5. Jane (o Yvonne) Chevalier / N’agent Herbert • El guió la presenta com N’agent Herbert, també coneguda com James Chevalier (hi ha certa confusió amb el nom, però s’aclareix el perfil): - Directora d’orquestra. - Mor a París el 4 de novembre de 1984. • El motiu de triar-la: l’any 1930 esdevé primera dona a dirigir una orquestra professional a França. • Al programa se n’escolta una obra pròpia: una “Danserina”. 3.6. Montserrat Torruella • Mezzo-soprano catalana, nascuda 5 de novembre de 1959 a Barcelona. • Debuta al Gran Teatre del Liceu el 1991. • El “morbo” que comenta Maria Antich: - El 1997 és escollida per cantar a les noces de Cristina i Iñaki (Urdangarin). • Al programa se’n posa una suïta de quatre cançons. 3.7. Elena Romero Barbosa • Compositora i directora d’orquestra madrilenya, nascuda 7 de novembre de 1907. • Primera dona a dirigir una gran orquestra simfònica a l’Estat espanyol: - Orquestra Simfònica de Barcelona, - Orquestra de Ràdio Nacional d’Espanya. • Dona molt compromesa amb la República, que acaba exiliada. • Compositora de peces com la “Fantasia española”, que el programa fa sonar. • Comentari crític: la seva música gairebé no ha entrat al cànon ni es programa com mereixeria. 3.8. Marcelle de Manziarly (Mal expressat com “Marcel Faise/Taisefes”) • El nom surt amb dubtes de pronunciació (“Taisefes”), però el perfil correspon a una compositora francesa vinculada al grup dels Sis. • Mor 7 de novembre de 1983. • A mesura que s’investiga la seva obra, es troben més de 170 composicions, molt més del que es pensava inicialment. • Era una autora molt productiva, encara poc programada. • Al programa se n’escolta una “Arabesque” per a clarinet i piano. 3.9. Cantant vagneriana (Tristany i Isolda) • Maria Antich presenta una altra cantant (no s’arriba a fixar clarament el nom en la transcripció), destacant que era molt vagneriana. • S’escolta un fragment de “Tristan und Isolde” (“Mild und leise”, el Liebestod d’Isolda). • Es remarca que, tot i haver interpretat altres repertoris, era especialment associada a Wagner. 3.10. Carlotta Ferrari • Compositora italiana, el nom crida l’atenció pel seu ressò automobilístic. • Mor a Bolonya el 22 de novembre de 1907, dia de Santa Cecília, patrona de la música. • Es diu que va escriure diverses òperes; es reconeix que encara caldria més recerca sobre la seva figura. • El programa la cita a tall de reivindicació de noms oblidats més que no per l’audició extensa d’obres. 4. Eixos principals del programa 4.1. Reivindicació del món coral a Mallorca • Visió històrica i pedagògica del cant coral com a eix de socialització, cultura i educació. • Denúncia de la manca de suport institucional i de la invisibilitat de moltes corals (sobretot infantils i juvenils). • Voluntat de trencar estereotips sobre qui canta (edat i gènere) i on (fora de l’església). 4.2. Defensa de la música a l’escola • Crítica a la infrarepresentació de la música dins el currículum. • Valor de la música com a experiència activa, no només d’escolta passiva. • Reivindicació de la pedagogia coral com a eina potent de creixement personal i social. 4.3. Memòria i visibilitat de dones músiques • La secció de Maria Antich aporta una galeria de noms femenins sovint absents de la història oficial: - Compositores, directores d’orquestra, cantants i instrumentistes. - Dones que han fet primícies històriques (primeres directores, etc.). - Dones que han patit persecucions (cas Alma Rosé) o exilis (Elena Romero). • Es combina context biogràfic amb l’audició de fragments musicals, mostrant la riquesa i diversitat del llegat musical femení. 5. Idees clau a retenir • El cant coral és un fenomen viu, canviant i profundament arrelat a la història, la religió, el treball i la comunitat. • A Mallorca hi ha un teixit coral ampli però poc documentat i poc articulat institucionalment. • La música a l’escola és clau per formar futurs públics i creadors culturals; cal més temps, menys burocràcia i millor formació docent. • Tothom pot educar la seva veu fins a un cert nivell; el problema principal no és la “falta de dot”, sinó els prejudicis i les pors. • El programa fa una tasca de recuperació de memòria posant llum sobre dones músiques oblidades o poc programades. • Tant l’entrevista com la secció de Cometes converteixen la música en espai de comunitat, de record i de reivindicació cultural.

  • Des dels Marges del 28/11/2025 - episode art
    Des dels Marges

    Des dels Marges del 28/11/2025

    A cada programa viatjarem per estils molt diferents — des de la salsa fins a la cúmbia, passant pel rock, el jazz, o els ritmes negres i andalusos — perquè la música no té fronteres, però sí memòria i conflicte. Parlam de música com a arma i com a empoderament, com a espai de resistència, com a acte de rebel·lia i també d’alegria col·lectiva. I a més de música, tendrem col·laboracions que miraran l’actualitat des d’una mirada anticapitalista i mallorquina, des dels carrers, els camps i les perifèries d’aquest món que ens vol muts però ens trobarà cantant.

  • Canvi climàtic, misogínia i cultura a Ona Mediterrània - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    2h 54min

    Canvi climàtic, misogínia i cultura a Ona Mediterrània

    Resum general de l’episodi Episodi complet del magazín matinal Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània, amb diferents blocs: Actualitat informativa a partir de dBalears i VilaWeb. Editorials contundents sobre misogínia, violència masclista i responsabilitats polítiques. Programa "Això és vida" centrat en el canvi climàtic amb l’acadèmic Pau de Vilches i una taula d’anàlisi. Seccions culturals: poesia, crítica del capitalisme consumista i recomanació de la revista Serra d’Or. Espais d’opinió feminista (Laura Ribes) i secció musical Música amb amor amb Joan Manuel Serrat. Tancament amb el programa Bon dia poesia, dedicat a la violència de gènere, la repressió política i la poesia de resistència. L’episodi articula un panorama cultural contemporani molt crític amb: • el canvi climàtic i la inacció institucional • la misogínia estructural i els micromasclismes • la fragilitat econòmica i moral del sector cultural i educatiu • la deriva consumista (Black Friday) i el capitalisme global. Alhora, reivindica la Poesia catalana, les veus singulars i la cultura crítica com a valor necessari per transformar la societat. 1. Obertura i poesia inicial 1.1. Presentació del programa • Identificació de l’emissora: Ona Mediterrània i del magazín matinal Bon Dia i Bona Vida. • Anunci general de la graella del matí (secció d’actualitat, col·laboradors, espais de poesia i música). 1.2. Poema recitat (Joan Alcover / to clàssic) • Es recita un poema clàssic en català, amb imatges d’arbre, penyals, mar, vent i llum divina. • Temes: - Força interior i resistència (“amunt, ànima forta…”). - Metàfora de l’arrelament i la capacitat de lluitar contra l’adversitat. "Amunt, ànima forta, traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals." Funciona com a obertura poètica que marca el to reflexiu i arrelat al territori. 2. Actualitat informativa: dBalears i VilaWeb 2.1. Portada de dBalears / dbalears.cat Es repassa l’actualitat cultural i política de les Illes Balears: • Obra Cultural Balear supera els 5.000 socis, en reacció als intents de PP i Vox d’“enfonsar-la”. • Proposta de dedicar un carrer de Palma a l’arquitecte del monòlit de Sa Feixina, símbol franquista. • Notícies culturals: - Gira reduïda de Figaflaues (8 concerts, un a Porreres). - Correllengua germanat: suport explícit de Josep Rull i llistat de municipis participants. • Altres titulars: - Expedients sancionadors del Departament de Turisme del Consell de Mallorca. - Reivindicacions salarials de funcionaris (via Revista Estel). - Transformació del Teatre Principal en club de jazz per un concert especial. - Llançament d’un tema musical (“Hasta la vista”) com a comiat de relacions tòxiques. - Debat a Cort sobre la llei de capitalitat i acusacions d’“urbanisme a la carta”. - Projecte de la UIB amb intel·ligència artificial per combatre la degradació del sòl. - Denúncia del PSIB al Senat pel “retrocés democràtic” impulsat per PP i Vox. - Commemoració del centenari d’Antoni Mus amb actes literaris i musicals. 2.2. Portada de VilaWeb • Entrevista a Àlex Pastor, exalcalde de Badalona, sobre l’alcoholisme i la seva “doble vida”. • Anàlisi política: Sánchez entre el cas Ábalos i la tensió amb Junts. • Peça d’Esperança Camps sobre el “fantasma d’Amazon” i un pedrer de Llorca amb carnet de Vox. • Votació interna a TV3 i Catalunya Ràdio per mantenir les marques històriques. • Notícies internacionals: mort d’un soldat en un atac prop de la Casa Blanca (Trump) i retorn (voluntari) del servei militar a Catalunya Nord. 2.3. Secció d’opinió a dBalears • Articles destacats: - La pressió del consum (Miquel Ripoll): crítica al consumisme. - Jordi Pujol (Bernat Joan i Marí): mirada crítica a l’ex-president. - El futur no franquista (Joan Vicenç Lillo): reflexió sobre memòria i democràcia. - Un cap de setmana antifeixista (Aina Tomàs). - Una entre tantes fotografies de la resistència palestina (Rafael Borràs): denúncia de la violència a Palestina. Aquest bloc construeix una Actualitat cultural i política molt atenta a: • Drets lingüístics i culturals. • Avanços i retrocessos democràtics. • Connexions entre cultura, memòria històrica i lluita antifeixista. 3. Editorial: misogínia, violència masclista i identitat 3.1. Mirar-se al mirall del “progressisme” La locutora fa un discurs editorial molt contundent sobre: • La misogínia disfressada de modernitat entre sectors que es declaren progressistes. • Crítica als discursos d’odi contra les dones, normalitzats en institucions i xarxes. "Sota la capa de vernís de la modernitat hi ha un retrat vell, malauradament massa conegut: la misogínia." 3.2. Memòria de les dones a Mallorca • Reivindicació de les pageses, militants per la llengua i pels drets laborals. • Contraposició amb el present, on s’accepta: - La por, el menyspreu i la violència contra les dones com a discurs polític admissible. 3.3. Tolerància zero amb el masclisme • Crítica frontal a qualsevol partit que no destitueixi de manera immediata representants que minimitzin la violència masclista. • Distinció entre: - Odi explícit, fàcil de rebutjar. - Micromasclismes: acudits, menyspreu subtil, Rol més estètic assignat a les dones, infravaloració de la seva veu pública. 3.4. Drets humans i identitat col·lectiva • Relació entre defensa de la cultura i la llengua i defensa dels drets de les dones. • Advertiment: quan es qüestiona el concepte de violència masclista, s’està posant-se del costat de l’agressor. "Tolerar això és el pitjor atac als drets humans que podem fer com a societat." 3.5. Crida final • Apostar per: - Educació fonamentada i amb recursos. - Consciència col·lectiva i cohesió. • Missatge de tancament: "Sigues feminista, sigues antimasclista… ens volem vives, lliures i sense por." Aquest editorial connecta directament amb el 25N i prepara els blocs feministes posteriors. 4. Canvi climàtic i responsabilitats col·lectives (Això és vida) 4.1. Presentació del programa i del convidat • S’anuncia el programa "Això és vida" (edició 82), amb dues parts: - 1a part: entrevista sobre canvi climàtic. - 2a part: taula d’anàlisi sobre universitats privades i 25N. • Convidat principal: Pau de Vilches: - Professor de Dret Internacional Públic a la UIB. - Doctor en Dret Internacional i Canvi Climàtic. - Vicerector de Relacions Internacionals, Solidaritat i Justícia Global (i Sostenibilitat). - Membre de ESLINk, laboratori interdisciplinari de canvi climàtic. 4.2. Funcions de la universitat i responsabilitat social • La universitat no pot viure deslligada del món. • Ha de: - Participar en donar resposta a la crisi ambiental profunda. - Fer transferència de coneixement a administracions, societat civil i ciutadania. - Generar conscienciació ciutadana. 4.3. Projectes concrets d’ESLINk • Refugis climàtics a escoles i instituts: - Adaptar els centres a les onades de calor. - Convertir-los en espais de connexió comunitària (infants, gent gran, barri). • Assemblea Ciutadana pel Clima a les Illes Balears: - 60 persones representatives de la societat balear (sexe, edat, ingressos, educació, municipi). - 5 mesos de treball amb científics de disciplines diverses. - Resultat: consens de més del 90% en moltes propostes. "No conec cap govern democràtic que guanyi amb el 90% dels vots." (sobre el consens ciutadà si es comparteix coneixement) 4.4. Explicació bàsica del canvi climàtic • Necessitat d’un mínim de CO₂ per possibilitar la vida, però: - L’ús massiu de combustibles fòssils ha disparat la concentració de gasos. - Escalfament global = temperatures mitjanes més altes i desajustos climàtics. 4.5. Impactes específics a les Illes Balears 1. Augment del nivell de la mar • Ritme històric: ~1 mm/any (segle XX). • Última dècada: 4,6 mm/any, accelerant. • Conseqüències: - Desaparició de platges i pèrdua de costa. - Salinització dels aqüífers → menys aigua potable. 2. Aigua dolça i cicle hídric • Pluja més irregular i concentrada (torrentades). • Més evaporació per la calor. • Menor capacitat d’emmagatzematge als aqüífers. 3. Onades de calor • Més freqüents i intenses: nits tropicals i tòrrides. • Impactes sanitaris greus: - Entre 30.000 i 40.000 morts a Europa l’any anterior per onades de calor. - Afecten sobretot infants i persones grans. Altres impactes • Plagues i malalties de cultius que abans no podien viure aquí. • Afectació a l’agricultura i a la capacitat de proveir aliments. 4.6. Turisme i límits climàtics • Risc que massa calor faci que els turistes deixin de venir: - No té sentit viatjar per estar tancat amb aire condicionat. • També s’escalfen els països emissors (Alemanya, Regne Unit...), reduint la necessitat de viatjar a llocs encara més calorosos. 4.7. Temps i responsabilitats polítiques • Per frenar (no revertir) el canvi climàtic: - Caldria reduir les emissions globals a la meitat abans del 2030. • Realitat: el 2023 emitem el doble que el 1990. "La feina que hauríem d’haver fet amb una davallada suau ara s’ha de fer molt ràpid i amb risc de dolor social sòlid." 4.8. Qui pot fer què? Administracions, empreses i ciutadania • Responsabilitat principal: administracions públiques i empreses. - Legislar, fer complir la normativa i donar exemple. - Tenir en compte que el 10% més ric acumula el 60% de la riquesa a Europa. • Propostes estructurals: - Transport públic gratuït, freqüent i de qualitat. - Transició energètica amb renovables distribuïdes i ajudes públiques per a llars amb pocs recursos. Cada dècima de grau afegeix ~100 milions de persones afectades; 1 grau = 1.000 milions. 4.9. Accions individuals i col·lectives • Exemple personal: anar a la universitat en bicicleta (menys contaminació, millor salut, estalvi). • Canvis d’hàbits: - Consumir producte de temporada i local (taronges en lloc de mangos vinguts amb avió). - Traslladar estalvis de la banca convencional a banca ètica (Caixa Colonya, Fiare, Triodos) per no finançar combustibles fòssils. • Estratègia: no voler fer-ho tot de cop → un canvi petit cada vegada. 4.10. Drets humans i retrocés global • Pau de Vilches connecta canvi climàtic i drets humans: - Aconseguir drets (treball infantil, sufragi femení, sanitat universal) sempre ha implicat lluita i risc. - Si no es defensen, es perden, perquè hi ha interessos econòmics i polítics contraris. • Crida a reivindicar i defensar aquests drets com a part del benestar col·lectiu. 5. Taula d’anàlisi: universitats privades i violència masclista Després de l’entrevista, Això és vida entra en mode debat amb Josep Palou i Enric Pozo. 5.1. Corral 1 – Universitats privades i model educatiu Tema: nova Universitat de Mallorca (vinculada a ADEMA) i desembarcament de centres privats madrilenys. 5.1.1. Crítica al model de finançament • La UIB (universitat pública) pateix un infrafinançament crònic: - Dèficit d’uns 210 professors, pagats pel Govern balear però que hauria d’assumir el Ministeri. - Necessitat de 238 professors nous sense garanties de Madrid. • Resultat: es crea espai perquè universitats privades omplin el buit, sobretot en Infermeria, Medicina, Fisioteràpia. 5.1.2. Universitats madrilenyes i colonització educativa • Tres centres destacats: - Universitat de Mallorca (ADEMA): web i oferta bilingüe espanyol-anglès; compromís de prioritzar alumnes locals, però risc de sortir professionals sense català. - Centro Universitario San Pablo (Beato Luis Belda): medicina i sanitàries, escrit a Madrid; docència previsiblement 100% en castellà. - Centro Universitario Antonio de Nebrija: infermeria, també escrit a Madrid, referent històric de la frase “la lengua compañera del imperio”. • Efecte sobre la llengua: - Risc de degradar l’ús del català en sanitat i mitjans. - Ja es detecta que surten periodistes incapaços de treballar en català. 5.1.3. Desigualtat i elitització • Enric Pozo subratlla que aquestes universitats: - Generen desigualtat social, ja que qui pot pagar té més possibilitats i accés. - Consolidaran una classe dominant encara més dominant. “Cada vegada anirem cap a una societat més injusta, no més justa.” 5.2. Corral 2 – 25N i violència contra les dones Tema: balanç crític del 25N, manifestacions i polítiques públiques. 5.2.1. Dades alarmants • Josep Palou apunta: - Augment del 40% dels casos en 10 anys. - 62.000 denúncies per violència de gènere (amb moltes més sense denunciar). 5.2.2. Factors estructurals • Josep Palou introdueix un element polèmic: relació entre immigració massiva (180.000 persones) de territoris amb menor respecte pels drets de les dones i augment de casos, i la dificultat d’educar adults que arriben ja socialitzats. • Enric Pozo hi afegeix altres factors: - Habitatge i precarietat: parelles que no es poden separar i han de conviure. - Importància de l’educació i de que els homes no mirin cap a una altra banda. 5.2.3. Institucions i negacionisme • Es denuncia la presència de negacionistes de la violència masclista a institucions (es cita explícitament Vox). • Es recorda que les institucions no haurien de servir mai per negar o justificar la violència. 5.2.4. Augment de denúncies i canvi de consciència • S’assenyala una part positiva: - Més denúncies i menys silenci. - Menys impunitat pels agressors. - Creixent consciència que no mirar és ser còmplice. 6. Secció “Rebel i consentida” (Laura Ribes) – Feminisme i cultura 6.1. 25N i recomanació de la pel·lícula Baise-moi (Fóllame) • Laura Ribes declara que li cansa haver de seguir parlant de violència masclista, però ho considera imprescindible. • Recomana la pel·lícula Follà-me (Baise-moi, 2000), dirigida per Virginie Despentes i Coralie Trinh-Thi. - Descrita com un Thelma & Louise en versió grunge, plena de sexe i violència. - Dues dones (prostituta i actriu porno) emprenen una fugida criminal i extrema. - Per Laura, representa “el que farien les dones si tornassin tota la violència acumulada”. 6.2. Xifres de feminicidis i “terrorisme masclista” • Comparació impactant: - ETA (1968–2010): 853 morts. - Violència de gènere (2003–2025): 1.333 dones assassinades. • Es conceptualitza la violència masclista com a terrorisme masclista. 6.3. Marc legal i invisibilitats • Llei orgànica espanyola 1/2004 defineix la violència de gènere: - Maltractaments d’un home a una dona quan hi ha o ha hagut relació de parella. • Problemes: - Només es comptabilitzen feminicidis per parella/exparella. - Queden fora molts casos de misogínia sense vincle sentimental. • A partir de 2022, s’amplia el registre a feminicidis fora de la parella, però encara: - No sempre es compten agressions sexuals, prostitució forçada, tràfic d’éssers humans, mutilació genital, etc., com a “violència de gènere” oficial. "Les víctimes de violència masclista són moltes més que les que figuren oficialment." 6.4. Origen del 25N • 25 de novembre de 1960: assassinat de les germanes Pàtria, Minerva i Maria Teresa Mirabal, activistes contra la dictadura de Trujillo a la República Dominicana. • 1981: feministes llatinoamericanes proposen el 25N com a dia contra la violència envers les dones. • 1993: ONU publica la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona. • 1999: l’ONU oficialitza el 25N com a Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. 6.5. Formes de commemorar el 25N • Experiències a Madrid: marxes nocturnes silencioses, gent de dol. • Crítica a alguns tons massa festivos en actes del 25N: proposa un caràcter més sobri i respectuós. • Valora performance simbòliques (sabates, cossos al terra tacats de sang fictícia). 6.6. Recomanacions culturals feministes • Audiovisuals: - El cielo con ella (late night de Nerea Albares / Nena Ràlvarez): humor i discurs feminista. • Llibres: - Toda mi violencia es tuya (Carolina Yuste / Carolina Juste): novel·la sobre violència, des d’una òptica íntima i literària. - El diari violeta de la Carlota (Gemma Lienas): eina pedagògica per adolescents per detectar masclisme quotidià, pressions socials i estereotips. • Monòlegs i discursos: - No solo duelen los golpes (Pamela Palenciano / Napa Ramela Valenciano): monòleg sobre violència masclista. 6.7. Escoltar i ocupar espai • Laura recomana: - Escoltar dones: quan canten, parlen, debaten. - Fixar-se en com ocupen l’espai, sovint condicionades per cicles corporals, traumes o pressions socials. • El presentador afegeix una crida perquè les dones perdin la por d’ocupar espais públics (mitjans, ràdio, televisió), davant el síndrome de l’impostor. "Vull que la gent tingui les eines d’anàlisi necessàries per veure el que passa al seu voltant i el que els pot estar passant a elles." 7. Secció musical “Música amb amor”: Serrat, llengua i memòria Programa conduït per Nai Namor (Aina) i Tomeu Martí, patrocinat pel bar cultural Petit País. 7.1. Joan Manuel Serrat: figura i polèmica lingüística • Es presenta Joan Manuel Serrat com a figura clau de la Nova Cançó i de la cançó d’autor. • Debat sobre la seva elecció lingüística: - Inicia carrera en català, arrelat a la lluita contra el franquisme. - Progressivament es desplaça cap al castellà, musicant poetes com Antonio Machado i Miguel Hernández. • Discussió sobre si això el converteix en “traïdor” (es cita la cançó Jennifer de Els Catarres), o si és un pont entre llengües. Es recorda l’episodi d’Eurovisió: la-la-la havia d’anar en català amb Serrat; TVE el substitueix per Massiel perquè ell es nega a cantar en castellà. 7.2. Cançons en català seleccionades Es punxen i comenten diverses cançons (sobretot primerenca discografia catalana): • Cançó de matinada (1966): evocació de l’alba i la intimitat. • Ara que tinc 20 anys: declaració de joventut i vitalitat. • Paraules d’amor: història d’amor adolescent, plena de musicalitat i ritme. - Es destaca com a cançó molt versionada i citada. - Es connecta amb Antònia Font, que n’incorpora versos en una cançó (“Paraules d’amor senzilles i tendres…”). • Cançó de bressol o de persona (amb alternança català/castellà): exemple de bilingüisme progressiu. • Per Mallorca, quan ix el sol: peça repetitiva i festiva, d’arrel popular. • Bonillot de vellut (Conillet de vellut): to juganer, lletra irònica. 7.3. Poetes musicats per Serrat Es reivindica la seva tasca com a Traductor musical i divulgador de poetes: • Antonio Machado – Cantares (Caminante no hay camino…). • Miguel Hernández – cançons com: - Para la libertad: himne de resistència. - Elegía a Ramón Sijé (“En Orihuela, su pueblo y el mío…”): una de les peces més emotives del programa. Es destaca que molts oients han descobert aquests poetes gràcies a Serrat, fet que reforça el seu valor necessari en la difusió cultural. 7.4. Crítica política a Serrat i Sabina • Tot i l’admiració artística, es critica: - La posició ambiguament contrària al referèndum del 1 d’Octubre i al dret d’autodeterminació. - La sensació que actualment són més fidels als seus interessos (gires, mercat espanyol) que a les idees que defensaven de joves. "Mala deriva, Joan Manuel." – resum crític del to. 8. Lectura crítica de Serra d’Or – Cultura i pensament Secció de recomanació cultural dedicada a la revista Serra d’Or (núm. de novembre). 8.1. Presentació de la revista • Publicació de l’abadia de Montserrat, referent central de la Poesia catalana i del pensament nacional. • Es proposa un format-experiment: “presentar un número sencer a la ràdio”. 8.2. Tema monogràfic: “Robots, cíborgs, post-humans” • Portada de Joaquim Falcó (Dona robot de llum i sang, 2025): dualitat entre tenebra i llum. • Articles monogràfics: - Vida artificial i post-humanisme a la ciència-ficció catalana (Víctor Martínez Gil). - El cos artificial femení i la seva construcció cultural (Inés MacPherson). - Reflexions sobre futur, robots i salamandres (Jaume Creus). - Crítica a la publicitat d’IA (“Ai, ai, ai gaudeix i no ploris” de Samsung) (Ares Cucurell). - Text sobre robots assistencials (A. Muner Jordà). 8.3. Altres continguts destacats • Homenatge a Josep Massot i Muntaner: “Monjo amb ploma i cor de ferro”. • Entrevista a la genetista Gemma Marfany sobre malalties rares i recerca. • Còmic Un replic del cervell (Vicenç Pagès Jordà adaptat per Xavi i David Aien). • Article sobre la pintora Lúcia Bartra, i sobre l’art tèxtil de Marga Ximénez. • Peça sobre la conservació d’obres d’art (“segona vida” de les obres). 8.4. Literatura, memòria i cinema • Articles sobre: - Joan de Sagarra i el seu periodisme. - Jesús Moncada i Maquinensa (Juli Capilla). - Miquel Mas Fiol i la seva trilogia escènica (Càndid, Werther, Els miserables). - Entrevistes a cineastes Celia Rico (La bona letra) i Jaume Claret Moixart (Estrany riu). - Text d’Ares Cucurell sobre les beceroles de la ciència-ficció catalana i referència a Joan Fuster. 8.5. Ressenyes literàries i de còmic • La balada del vell món (Oriol Canosa). • Lisa Cohen (Ada Klein Fortuny). • Plouen ocells (Jocelyne Saucier, ed. Minúscula). • Sala Augusta i Llengua materna (Sebastià Alzamora). • Incompetències bàsiques (Damià Berrera) sobre educació. • El venedor de passats (José Eduardo Agualusa, Periscopi). • Còmic No sé, tres, mai més (Ricard Efa, premi Serra d’Or de còmic juvenil). 8.6. Música i llengua • Secció de Miquel Pujador sobre discografia catalana recent. • Ressenyes de discos com Saki Guillem – Sentimental Beat, Jo Solana – Memòria i Patsy’s o Pat Sofon – Clamor. 8.7. Tancament • El presentador confessa que li hagués agradat entrar amb més detall, però el temps és limitat. • Es reafirma la revista com una eina cultural imprescindible per entendre el Panorama cultural contemporani. 9. Bon dia poesia: Black Friday, capitalisme i presos polítics Programa conduït per Pere Perelló (i col·laboradors), centrat en poesia de denúncia. 9.1. Black Friday i societat de consum • Reflexió inicial sobre el Black Friday com a símbol de: - Capitalisme desfermat. - Orgía de consumisme lligada al Nadal. - Domini del model nord-americà (“país més desigual i violent del món”). • Es denuncia la propaganda permanent que converteix la gent en consumidors endeutats. "En som víctimes i alhora còmplices." 9.2. Poemes contra el consum i el capitalisme • Jorge Guillén – “Consum” (traduït): crítica a la societat de consum i al fum “brut de negoci”. • Raimon – “Societat de consum” (lletra recitada/cantada): denúncia de la desigualtat en treball, viatges i riquesa. • Joan Brossa – “Contratall”: - Llista d’injustícies globals (Palestina, Biafra, Vietnam, Cuba, Països Catalans) i recordatori que els drets no són naturals, sinó fruit de lluita. 9.3. Rap de Pablo Hasél: “Anticapitalismo es barbarie” • S’escolta un llarg rap de Pablo Hasél contra el capitalisme, la monarquia i la guerra imperialista. • Idees clau: - El capitalisme com a genocidi diari. - Denúncia de la OTAN, del militarisme, de la repressió a Allende, Cuba, Palestina. - Crida a organitzar-se i derrocar banquers i empresaris. "Claro que soy antisistema, no voy a poner parches, esta es la raíz del problema." 9.4. Situació de Pablo Hasél • Es recorda que: - És raper i poeta català. - Empresonat des del 16 de febrer de 2021 per lletres de cançons (enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i institucions d’Estat). - Ha patit maltractaments i tortura a la presó. 9.5. Nou llibre “Prova de vida” (crowdfunding) • Ja havia publicat Arrosionant murs (també escrit a la presó). • Presentació de la campanya Verkami de l’editorial Pol·len per publicar el nou poemari Prova de vida: - 9 capítols de poemes, alguns en català. - Escrits íntegrament a la presó. - Defensa la idea que la llibertat individual depèn de la col·lectiva. • Es llegix un poema sobre el 1 d’Octubre, que reivindica la desobediència i la continuïtat de la lluita. 9.6. Presos polítics internacionals i poesia • Joseba Sarrionandia – “El pres palestí”: metàfora d’un pres palestí enganxat a la ràdio, dessedegat, que somia la seva terra. • Cançó tradicional napolitana sobre presos i desnonaments (adaptada al català): record de presons arreu del món. 9.7. Kenia Hernández i Antonio Cereso (Mèxic) • Kenia Hernández: - Defensora indígena amuzga. - Empresonada per defensar presos polítics i lluitar contra la privatització de carreteres. - Es llegeix el seu poema “La trucada”, sobre la solitud a la presó i la importància del contacte humà. • Antonio Cereso: - Activista i poeta, 7 anys a presons de màxima seguretat per suposat “terrorisme”. - Poema “Cinc pasos”: de la cel·la a la taula, del dolor a l’esperança. Es tanca amb una proclama clara: "Llibertat per a tots els presos polítics del món. No hi ha d’haver presons." 10. Temes principals i fils conductors 10.1. Canvi climàtic i justícia global • El canvi climàtic apareix com a crisi sistèmica amb forts impactes a les Illes Balears (aigua, salut, turisme). • Es defensa la participació ciutadana i el compromís amb l’experimentació (Assemblea Ciutadana pel Clima) per renovar el llenguatge polític sobre clima i construcció de respostes. 10.2. Misogínia, violència masclista i feminisme • L’episodi insisteix en: - Visibilitzar la violència masclista com a terrorisme estructural. - Denunciar els micromasclismes i la misogínia normalitzada fins i tot en sectors progressistes. - Donar eines culturals (llibres, pel·lícules, programes) per empoderar dones i joves. 10.3. Llengua, educació i colonització cultural • Es denuncia la fragilitat econòmica i política del sistema educatiu i cultural, i la colonització via universitats privades madrilenyes. • Al centre hi ha la defensa de la llengua catalana com a eix de Camí comú i de Consciència de generació. 10.4. Capitalisme, consum i repressió • El Black Friday i la societat de consum serveixen per criticar un sistema que mercantilitza la vida i reprimeix qui el qüestiona (Pablo Hasél, Kenia Hernández, Antonio Cereso). • Poesia i música són presentades com a Acte físic de resistència i com a Veus singulars imprescindibles. 10.5. Cultura com a resistència • L’episodi mostra una cultura viva: de la Poesia catalana clàssica (Serra d’Or, Moncada, Sagarra) a les noves formes (rap combatiu, televisió feminista, Música experimental i cançó d’autor). • La cultura és Camí comú que articula Amistat, memòria i lluita política. Tags • Ona Mediterrània • Bon Dia i Bona Vida • Actualitat cultural • dBalears • VilaWeb • Misogínia • Violència masclista • 25N • Feminisme • Micromasclismes • Canvi climàtic • Pau de Vilches • UIB • ESLINk • Assemblea Ciutadana pel Clima • Aigua i aqüífers • Onades de calor • Turisme Balears • Universitats privades • ADEMA • Antonio de Nebrija • Sanitat i català • Sector cultural • Serra d’Or • Robots cíborgs post-humans • Poesia catalana • Joan Manuel Serrat • Antonio Machado • Miguel Hernández • Nova Cançó • Antònia Font • Capitalisme • Black Friday • Societat de consum • Pablo Hasél • Prova de vida • Presos polítics • Kenia Hernández • Antonio Cereso • Palestina • Drets humans • Llengua catalana • Educació • Desigualtat social Seccions amb temps (en segons) 1) Obertura poètica i presentació general start_second: 0 end_second: 377 section_title: Obertura de Bon Dia i Bona Vida i poema inicial section_summary: Es presenta el magazín matinal Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània. S’obre amb la recitació d’un poema clàssic en català sobre un arbre als penyals, la força de l’ànima i l’arrelament al territori. El to és solemne i poètic, marcant l’ànima cultural del programa abans d’entrar a l’actualitat. 2) Sumari del matí i graella de continguts start_second: 377 end_second: 454 section_title: Sumari del programa i graella del matí section_summary: Es fa un repàs dels continguts de la jornada: portades de dBalears i VilaWeb, secció de Francisca Grimald, intervenció de Laura Ribes (Rebel i consentida), secció Noves i perès amb Joan Lillo, bloc Música amb amor amb Nai Namor, espai Bon dia poesia, i possibles entrevistes audiovisuals. S’anuncia que el programa començarà amb la revisió de l’actualitat. 3) Actualitat amb dBalears i VilaWeb start_second: 454 end_second: 761 section_title: Repassant l’actualitat: dBalears, VilaWeb i opinió section_summary: Es comenten els titulars principals de dBalears: creixement de l’Obra Cultural Balear davant els atacs de PP i Vox, propostes polèmiques de memòria franquista, notícies de turisme, sancions, reivindicacions sindicals, cultura i política. Després es passen als titulars de VilaWeb (cas Àlex Pastor, crisi de Sánchez, persistència de marques a TV3 i Catalunya Ràdio, notícies internacionals) i es torna a la portada de dBalears per ressenyar els articles d’opinió destacats (consumisme, antifeixisme, futur no franquista, resistència palestina). Es tanca anunciant el bloc d’anàlisi amb Francisca Grimald. 4) Falques publicitàries i suport a Ona Mediterrània start_second: 794 end_second: 913 section_title: Publicitat, projectes socials i crida a fer-se soci section_summary: S’emet publicitat de Revista Estel, d’una clínica dental amb enfocament slow dentistry i del projecte social 3 Globs (aigua de qualitat i inserció laboral per persones amb malaltia mental). Es fa una falca que agraeix el suport dels sòcis d’Ona Mediterrània i anima més gent a associar-s’hi per garantir la continuïtat de l’emissora. 5) Editorial: misogínia, violència masclista i identitat col·lectiva start_second: 943 end_second: 1339 section_title: Editorial contundent sobre misogínia i violència contra les dones section_summary: La locutora convida a “posar-se davant del mirall” del progressisme per denunciar la misogínia amarada de modernitat. Reivindica la història de les dones de Mallorca (pageses, activistes per la llengua, lluitadores laborals) i critica la normalització actual de discursos de odi masclista en institucions i xarxes. Demana destitució immediata de polítics que minimitzin la violència masclista i alerta sobre micromasclismes: acudits, menyspreu subtil, infravaloració de la veu femenina. Connecta la defensa de la cultura i la llengua amb la defensa dels drets de les dones i acaba amb una crida a ser feminista i antimasclista, exigint vides lliures de por. 6) Introducció d’“Això és vida” i presentació de Pau de Vilches start_second: 1359 end_second: 1470 section_title: Presentació d’Això és vida i del convidat sobre canvi climàtic section_summary: S’obre l’edició 82 d’Això és vida, anunciant que la primera part tractarà sobretot del canvi climàtic i la segona de l’actualitat amb propostes d’Enric Pozo i Josep Palou. Es presenta Pau de Vilches, professor de dret internacional públic de la UIB, doctor en dret internacional i canvi climàtic i vicerector de Relacions Internacionals, Solidaritat i Justícia Global. Se li demana que expliqui les seves funcions com a vicerector. 7) Universitat, responsabilitat social i projectes sobre clima start_second: 1470 end_second: 1712 section_title: Responsabilitat de la universitat i projectes de conscienciació climàtica section_summary: Pau de Vilches explica que la universitat ha d’assumir la seva responsabilitat global, en recerca i educació, enfront de les crisis socials i ambientals. Detalla la feina d’ESLINk, laboratori interdisciplinari de canvi climàtic (física, química, geografia, economia, dret, filosofia), que treballa amb administracions, societat civil i ciutadania per construir respostes compartides. Cita dos projectes recents: jornades sobre refugis climàtics a escoles (espais frescos per infants i comunitat) i l’Assemblea Ciutadana pel Clima, on 60 persones representatives de Balears han debatut durant cinc mesos amb suport científic, aconseguint un alt consens en propostes climàtiques. 8) Explicació bàsica del canvi climàtic i impactes a Balears start_second: 1712 end_second: 2016 section_title: Què és el canvi climàtic i com afecta les Illes Balears section_summary: Vilches explica en llenguatge planer el funcionament de l’efecte hivernacle: cal una certa quantitat de CO₂ per mantenir la vida, però l’ús massiu de combustibles fòssils ha desbordat aquest equilibri. Detalla els impactes locals: • Augment del nivell de la mar: d’1 mm/any al segle XX a 4,6 mm/any en la darrera dècada, amb risc de pèrdua de platges i salinització d’aqüífers. • Alteració del cicle de l’aigua: pluja més irregular, més torrentades, més evaporació. • Onades de calor: més freqüents i mortals (30.000–40.000 morts a Europa l’any anterior), afectant infants i gent gran. • Plagues i malalties de cultius nous a la regió. Es remarca que el canvi en qualsevol cas és inevitable; la qüestió és si serà ordenat i just o desordenat i dolorós. 9) Emissions, responsabilitats i canvis estructurals necessaris start_second: 2016 end_second: 2323 section_title: Emissions globals, justícia social i polítiques públiques section_summary: S’assenyala que per frenar el canvi climàtic caldria reduir a la meitat les emissions abans del 2030, però actualment el món emet el doble que el 1990. Vilches atribueix la responsabilitat principal a administracions i empreses: legislar, aplicar les normes i actuar com a models. Es proposen mesures com: • apostar per transport públic gratuït, freqüent i de qualitat en lloc de més carreteres, • impulsar la transició energètica amb renovables distribuïdes (llars generant la seva energia) amb beques i ajudes per a qui no s’ho pot permetre. Es recorda que el 10% més ric acapara el 60% de la riquesa europea, de manera que ha de contribuir molt més. Cada dècima de grau de més implica uns 100 milions de persones més afectades, cosa que situa la crisi climàtica en una escala de drets humans. 10) Canvis individuals i connexió amb drets humans start_second: 2323 end_second: 2593 section_title: Accions quotidianes, consum responsable i defensa dels drets humans section_summary: Es parla d’accions individuals: anar amb bicicleta en lloc de cotxe, consumir productes locals i de temporada (taronges en lloc de mangos arribats amb avió), canalitzar els estalvis cap a banca ètica (Caixa Colonya, Fiare, Triodos) per no finançar combustibles fòssils. Vilches recomana no pretendre fer-ho tot a la vegada, sinó començar per un canvi petit i continuar. Es fa una digressió sobre la història dels drets humans (treball infantil, sufragi femení, sanitat universal) com a conquestes fruit de lluites arriscades. S’adverteix que els drets es poden perdre si no se’n fa defensa activa, ja que hi ha actors interessats a retallar-los. El bloc es tanca amb un missatge d’esperança activa: cal continuar fent canvis graduals i defensant els drets per viure millor. 11) Introducció a la taula d’anàlisi d’Això és vida start_second: 2629 end_second: 2699 section_title: Inici de la taula d’anàlisi amb Josep Palou i Enric Pozo section_summary: Es presenta la segona part d’Això és vida: la taula d’anàlisi amb els convidats Josep Palou i Enric Pozo. Se’ls demana una primera reacció a la intervenció de Pau de Vilches sobre canvi climàtic abans d’entrar a les “corolles” o temes de debat proposats per cadascun. 12) Debat sobre canvis climàtics i institucions locals start_second: 2699 end_second: 2802 section_title: Debat inicial: responsabilitat institucional i pedagogia climàtica section_summary: Josep Palou subratlla que el canvi climàtic és principalment responsabilitat de les administracions (especialment l’espanyola) i denuncia la manca de competències a Mallorca per controlar creuers, avions i jets privats que contaminen massívament. Enric Pozo posa èmfasi en la pedagogia: considera clau que els científics surtin dels despatxos, expliquin dades (com el significat real d’“un grau més”) i ajudin la ciutadania a entendre l’abast del problema. Coincideixen que, tot i que no s’ha fet prou, hi ha passos positius en la divulgació. 13) Corol·la 1: Universitats privades i llengua catalana start_second: 2802 end_second: 3199 section_title: Universitats privades madrilenyes i impacte sobre la UIB i el català section_summary: Josep Palou presenta la seva “corolla” sobre la creació d’una nova Universitat de Mallorca vinculada a ADEMA, en un context de “desembarcament” d’universitats privades madrilenyes. Assenyala el dèficit de professors a la UIB (210 places assumides pel Govern balear que hauria de cobrir el Ministeri, i 238 més necessàries), fet que genera un buit aprofitat pels privats. Descriu els centres San Pablo i Antonio de Nebrija (infermeria, medicina, fisioteràpia) com a agents colonitzadors que operen majoritàriament en castellà i que ignoraran el català. Es mostra preocupat per la formació de professionals sanitaris i periodistes sense competència en català, cosa que agreuja la situació lingüística. Enric Pozo hi afegeix una crítica a la desigualtat: universitats privades reforcen una classe dominant que pot pagar títols, mentre la pública queda infrafinançada. 14) Corol·la 2: 25N, violència masclista i divisió del moviment feminista start_second: 3199 end_second: 3586 section_title: Debat sobre el 25N, les dades de violència masclista i el paper de les institucions section_summary: Enric Pozo aborda el 25N i denuncia la distància entre els discursos institucionals i les polítiques reals. Critica intents de redefinir feminicidis com a simples “assassinats” sense perspectiva de gènere i la reducció de recursos educatius i de prevenció. També lamenta la divisió del moviment feminista, que debilita la lluita per una societat igualitària. Josep Palou aporta dades inquietants: augment del 40% dels casos en una dècada i 62.000 denúncies registrades, amb moltes més amagades. Introduiex, de forma polèmica, el factor de l’arribada de 180.000 persones (immigració interna i externa) procedents de contextos on el respecte a les dones és menor, i la dificultat de reeducar adults. Enric matisa i destaca el paper de la precarietat d’habitatge en la persistència de situacions violentes. Coincideixen que l’educació és essencial i que els homes han de deixar de mirar cap a una altra banda. Es denuncia explícitament el negacionisme de Vox i la perversa utilització institucional del discurs contra la violència de gènere. 15) Transició musical cap a Rebel i consentida start_second: 3625 end_second: 3712 section_title: Falca musical i introducció de Rebel i consentida section_summary: S’emet una cançó de to urbà i emocional sobre relacions, autoestima i deixar enrere el drama. A continuació, es presenta l’espai Rebel i consentida amb Laura Ribes, cada divendres al Bon Dia i Bona Vida. Es prepara el terreny per a una secció centrada en el feminisme i la crítica social. 16) Rebel i consentida: pel·lícula “Follà-me” i estadística de feminicidis start_second: 3712 end_second: 3995 section_title: Feminisme radical, recomanacions i xoc de dades sobre feminicidis section_summary: Laura Ribes es declara cansada de la necessitat de seguir parlant de violència de gènere però insisteix en fer-ho. Recomana la pel·lícula “Follà-me” (Baise-moi), de Virginie Despentes i Coralie Trinh-Thi, que mostra una explosió violenta d’una ràbia femenina acumulada. Després introdueix una comparació punyent: ETA va matar 853 persones en 42 anys, mentre que des de 2003 s’han registrat 1.333 dones assassinades per violència de gènere a Espanya. Planteja la violència masclista com a forma de terrorisme, i explica les limitacions de la definició legal de violència de gènere centrada només en parella/exparella, deixant de banda altres feminicidis i formes de violència (assajament, tràfic, mutilació genital). 17) Marc legal, invisibilitats i origen del 25N start_second: 3995 end_second: 4466 section_title: Límits de la llei de violència de gènere i història del 25N section_summary: S’explica com la Llei Orgànica 1/2004 només reconeix com a violència de gènere l’agressió d’un home a una dona en context de parella, i com això invisibilitza moltes víctimes. Es comenta l’ampliació (des de 2022) als feminicidis fora de la parella si es pot demostrar motivació misògina. Laura reflexiona sobre dones de les quals ni tan sols es denuncia la desaparició, pel seu aïllament social. Seguidament, narra l’origen del 25N: assassinat de les germanes Mirabal (les Papallones) sota la dictadura de Trujillo; institucionalització del 25N com a dia internacional per l’ONU el 1999. S’elogien formes de commemoració com marxes silencioses de dol i es critica el caràcter massa festiu d’alguns actes, reclamant un to més sobri i respectuós amb les víctimes. 18) Recomanacions feministes i crida a ocupar espai start_second: 4466 end_second: 5117 section_title: Recomanacions de llibres, programes i eines educatives feministes section_summary: Laura proposa diferents recursos per treballar el feminisme: • Late night “El cielo con ella” (Nena Ràlvarez) com a alternativa a late nights masclistes. • Llibre “Toda mi violencia es tuya” (Carolina Juste) sobre violència des d’una òptica literària. • Monòleg “No solo duelen los golpes” de Pamela Palenciano. • “El diari violeta de la Carlota” (Gemma Lienas) per a adolescents, per detectar masclisme quotidià, pressió estètica i pressions socials. Anima a escoltar les dones i a observar com ocupen l’espai, ja que això pot revelar situacions de control o violència. El presentador afegeix una crida perquè les dones perdin la por de parlar als mitjans, citant el síndrome de l’impostor. Laura accepta la idea d’“adoctrinar” en el bon sentit: dotar de llenguatge i eines crítiques per identificar la violència. La secció es tanca amb agraïments i desitjant un bon cap de setmana. 19) Transicions musicals comercials start_second: 5139 end_second: 5374 section_title: Blocs musicals comercials i tornada a Ona Mediterrània section_summary: Sonen diverses cançons pop/urbano de relacions, ruptures i autoafirmació. Són temes més comercials, en castellà, que funcionen com a transició entre blocs. Després de la música, es torna a identificar l’emissora com a Ona Mediterrània i es dona pas a una nova secció cultural. 20) Presentació de Serra d’Or i experiment radiofònic start_second: 5374 end_second: 5515 section_title: Introducció a la revista Serra d’Or i objectiu del resum section_summary: Es presenta la revista Serra d’Or, històricament dirigida pel monjo mallorquí Josep Massot i Muntaner, com una de les grans publicacions de pensament i cultura en català. S’anuncia un “experiment radiofònic”: dedicar el temps de la secció a resumir i comentar el número de novembre, per mostrar la seva riquesa de continguts i temes, especialment el monogràfic sobre robots, cíborgs i post-humans. 21) Continguts destacats del número de novembre de Serra d’Or start_second: 5515 end_second: 6891 section_title: Monogràfic sobre robots i recorregut per articles, entrevistes i ressenyes section_summary: Es llegeix el sumari i es destaquen multitud de seccions: • Homenatge a Josep Massot i Muntaner, descrivint-lo com un monjo amb una energia i disciplina extraordinàries. • Articles d’opinió sota el lema “Insòlit” (sobre incendis, cooperació interautonòmica...). • Entrevista a la genetista Gemma Marfany sobre malalties rares i recerca. • Còmic Un replic del cervell (basat en Vicenç Pagès Jordà). • Dossier monogràfic “Robots, cíborgs, post-humans” amb textos sobre vida artificial, cos femení artificial, futur de robots i IA (crítica a campanyes d’IA que prometen “gaudir i no plorar”). • Articles sobre l’obra pictòrica de Joaquim Falcó. • Seccions de fe i pensament, biografies d’artistes (Lúcia Bartra, Marga Ximénez), conservació d’art. • Textos sobre Joan de Sagarra, Jesús Moncada, el jove director Miquel Mas Fiol, cineastes Celia Rico i Jaume Claret, i un recordatori del paper pioner de Joan Fuster en la ciència-ficció catalana. • Ressenyes literàries i de còmic (Oriol Canosa, Ada Klein, Saucier, Alzamora, Damià Berrera, Agualusa, Ricard Efa). • Secció musical de Miquel Pujador sobre novetats discogràfiques catalanes. Llocs finals per a mots encreuats i sudokus. El presentador subratlla que la revista és una eina cultural de gran valor necessari per entendre l’escena literària i artística actual. 22) Bon dia poesia: Black Friday i crítica al capitalisme consumista start_second: 8806 end_second: 9179 section_title: Inici de Bon dia poesia: Black Friday, consumisme i poemes de denúncia section_summary: S’obre el programa Bon dia poesia recordant que és Black Friday, i es critica aquesta festa importada dels EUA com a símbol d’una societat de consum i d’un capitalisme global dominat per una oligarquia. Es llegeixen poemes de Jorge Guillén (Consum), Raimon (Societat de consum) i Joan Brossa (Contratall), que denuncien la desigualtat, el saqueig i l’ús de la guerra i la repressió per mantenir el sistema. S’insisteix que el capitalisme crea un món desigual on uns pocs s’enriqueixen mentre milions pateixen pobresa, guerra i explotació. 23) Rap anticapitalista de Pablo Hasél i context de repressió start_second: 9179 end_second: 9439 section_title: Rap de Pablo Hasél contra el capitalisme i denúncia de la seva presó section_summary: Es punxa un llarg rap de Pablo Hasél que denuncia el capitalisme, la monarquia, les guerres imperialistes de l’OTAN i la manipulació mediàtica. El text incita a organitzar-se i a derrocar el sistema i els qui el dirigeixen (banquers, empresaris, polítics). A continuació, es recorda la situació legal de Pablo Hasél: empresonat des del 2021 per delictes d’“enaltiment del terrorisme” i “injúries a la corona” per les seves lletres i piulades. Es detalla que ha patit maltractaments i tortures sota gestió penitenciària de la Generalitat, posant en evidència la repressió política a l’Estat espanyol. 24) “Prova de vida”: nou poemari de Pablo Hasél i Verkami start_second: 9439 end_second: 9699 section_title: Presentació del llibre “Prova de vida” i crida al micromecenatge section_summary: Es presenta el nou llibre de poemes de Pablo Hasél, “Prova de vida”, que l’editorial Pol·len vol publicar mitjançant una campanya de Verkami. Es descriu el llibre com una demostració de vitalitat existencial escrita íntegrament a la presó, amb 9 capítols i poemes també en català, centrats en la lluita col·lectiva i la dignitat. Es llegeix un fragment d’un poema sobre l’1 d’Octubre, on s’afirma que la rebel·lia tornarà i s’anima a preparar-se per rebre-la. Es convida l’audiència a col·laborar amb la campanya de micromecenatge per fer possible l’edició. 25) Poesia de presos: Sarri, Kenia Hernández i Antonio Cereso start_second: 9699 end_second: 10453 section_title: Presos polítics d’arreu i poesia com a prova de vida section_summary: El programa s’obre a altres presos polítics internacionals: • Es punxa la cançó “Sarri Sarri” de Fermin Muguruza, recordant el poeta i pres basc Joseba Sarrionandia i la seva fugida en un altaveu. Es llegeix el seu poema “El pres palestí”, sobre un reclús palestí enganxat a la ràdio i dessedegat de llibertat i d’aigua. • Es canta una versió catalana d’una cançó tradicional napolitana sobre presos, mostrant com la presó és una realitat global. • Es presenta el cas de Kenia Hernández, defensora indígena amuzga empresonada a Mèxic per defensar presos polítics i protestar contra la privatització de carreteres, i es llegeix el seu poema “La trucada”, sobre la solitud a la presó i l’angoixa de no rebre la telefonada estimada. • Es menciona Antonio Cereso, activista mexicà empresonat 7 anys, i es llegeix el seu poema “Cinco pasos”, que descriu el camí minúscul entre la porta de la cel·la i la taula com a metàfora de la resistència diària. El programa acaba amb una proclamació rotunda: llibertat per a tots els presos polítics del món i crítica a l’existència mateixa de les presons com a eina del capital. 26) Música amb amor: presentació i context sobre Serrat start_second: 7039 end_second: 7399 section_title: Inici de Música amb amor: Joan Manuel Serrat i la polèmica lingüística section_summary: En el bloc Música amb amor, conduït per Nai Namor (Aina) i Tomeu Martí, es presenta Joan Manuel Serrat com a figura central de la sessió. Es debat el seu recorregut des de la Nova Cançó en català fins al predomini del castellà a la seva carrera posterior. Es recorda que Serrat va ser vinculat a la lluita per la llengua durant el franquisme però que, amb el temps, la seva major presència en castellà ha generat crítiques (fins i tot se’l titlla de “traïdor” en cançons com Jennifer dels Catarres). Es comenta l’episodi d’Eurovisió amb La, la, la, que inicialment havia de cantar en català però que finalment va interpretar Massiel en castellà, després que Serrat s’hi negués. 27) Cançons de Serrat en català i intertextualitat amb Antònia Font start_second: 7399 end_second: 7968 section_title: Paraules d’amor, joventut i versions en la cançó catalana section_summary: Es punxen diverses cançons primerenques de Serrat en català: Cançó de matinada, Ara que tinc 20 anys i sobretot Paraules d’amor, que Aina destaca com la seva preferida. Es subratlla la bellesa de la lletra, la senzillesa i la força emocional de la història d’amor adolescent. Es connecta Paraules d’amor amb una cançó d’Antònia Font que hi fa referència explícita (“Paraules d’amor senzilles i tendres”), mostrant la intertextualitat entre generacions de la cançó catalana. Es comenta la percepció que Serrat i Llach tenien més veu de joves, però més gust i matís interpretatiu de grans. 28) Serrat i poetes musicats: Machado i Miguel Hernández start_second: 7968 end_second: 8731 section_title: Serrat com a pont entre poesia i cançó: Machado i Hernández section_summary: El bloc es desplaça cap a la faceta de Serrat com a músic de poetes en castellà. Es recorda que molts oients van descobrir Antonio Machado i Miguel Hernández gràcies a les seves cançons. Es punxa Para la libertad i sobretot l’adaptació de l’“Elegía a Ramón Sijé” de Hernández (“En Orihuela, su pueblo y el mío…”), considerada una de les peces més emotives de la sessió. Es fa notar que Serrat va fer una gran contribució a la difusió d’aquests poetes, fet que compensa parcialment les crítiques per la seva tria lingüística. Tot i això, Tomeu Martí manté una crítica política a Serrat (i Sabina) per la seva posició davant el procés d’autodeterminació català, considerant que han prioritzat interessos de mercat. 29) Tancament de Música amb amor: Petit País i humor final start_second: 8731 end_second: 8806 section_title: Cloenda de Música amb amor i recordatori del Petit País section_summary: El programa musical es tanca recordant que està patrocinat pel bar cultural Petit País, “més que un bar de fa la nit”. S’anuncia l’activitat “Ocellada”, un acte poètic amb guitarra en el marc de Sant Llompart, i s’anima la gent a reservar entrada via Instagram. El to és distès i simpàtic, amb broma interna sobre no perdre el patrocini. Es remarca la funció del bar com a espai cultural i de Amistat al barri. 30) Bon dia poesia: introducció al Black Friday i consumisme (ja inclòs a la secció 22 per continuïtat de bloc) Aquestes seccions reflecteixen els moments on comencen realment els temes (no només els anuncis previs) i agrupen de forma coherent els diferents blocs d’aquest episodi complet de Bon Dia i Bona Vida i els seus espais derivats a Ona Mediterrània.

  • Escola i memòria a Maria (1950‑1970) - episode art
    El Crepuscle
    30'

    Escola i memòria a Maria (1950‑1970)

    Context i fil conductor de l’episodi L’episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània gira entorn del llibre “Maria i l’educació en temps difícils: l’escola pública i els col·legis privats a Maria, entre 1950 i 1970”, de Joan Carbonell. A partir d’aquest estudi, el programa desplega una reflexió més ampla sobre: • La història educativa de Maria de la Salut durant el franquisme. • Les ferides de la Guerra Civil i la repressió al poble. • Les divisions socials internes (Cacics i Caramelers) i la seva persistència en democràcia. • La vocació docent i la mirada crítica d’un mestre que ha viscut la postguerra i la transició. Entre blocs de conversa hi ha diverses intervencions musicals (algunes completes), que tallen la continuïtat del diàleg, especialment a partir de la segona meitat de la gravació, fins que el programa es tanca amb la fórmula típica de comiat. Presentació del programa i del convidat El Crepuscle i el marc temporal • El programa s’emet un dijous 27 de novembre de 2025, coincidint amb el dia de Ramon Llull. • El presentador recorda el llarg recorregut d’El Crepuscle (milers de nits emeses) dins Ona Mediterrània. • Es presenta l’equip habitual de col·laboradors i es remarca que el programa d’avui estarà dedicat a educació i memòria local. Presentació de Joan Carbonell • Joan Carbonell Matas és definit com el convidat / “Salenita” del dia. • Dades principals: - Nascut a Maria de la Salut. - Diplomat en Educació General Bàsica, especialitat de Ciències i Educació Física. - Ha estat professor i director del CEIP Maria de la Salut. - Cofundador de l’Escola de Música de Maria i president (1998‑2003). • Com a investigador en història de l’educació, Carbonell és autor, entre d’altres, de: - “Escola pública i mestres depurats entre 1936 i 1938, el cas de Maria de la Salut”. - “Antoni Jalevert Mas, una vida entre la bata, el bisturí i l’àgora”. - Obres col·lectives sobre el mestre Madrigal, l’Escola de Sescadenes a la de Serenal i la formació del professorat a les Illes Balears. Idea clau: el convidat combina experiència directa com a mestre i recerca històrica, cosa que li permet una mirada molt completa sobre l’escola a Maria. El llibre: “Maria i l’educació en temps difícils” Objecte del llibre Tot i que el detall del contingut del llibre es desplega menys del que podria per la irrupció de blocs musicals, queda clar que el volum analitza: • L’evolució de l’escola pública a Maria de la Salut entre 1950 i 1970. • El paper i la presència dels col·legis privats en el mateix període. • El context de postguerra, repressió i continuïtats del franquisme, que condiciona currículums, mestres i alumnat. • La connexió amb els treballs previs de Carbonell sobre els mestres depurats del municipi. Punt fort del llibre: no es limita a dades escolars; insereix l’escola dins el teixit social i polític de Maria (classes socials, memòria de la guerra, relacions de poder locals). Homenatge als mestres depurats La tria de la cançó “El Maestro” de Patxi Andión com a obertura de la conversa amb el convidat és significativa: • La peça està dedicada a la figura del mestre republicà i fou escrita al voltant de 1974. • Carbonell l’interpreta com un homenatge als mestres depurats arran de la Guerra Civil: - Mestres afusellats. - Mestres expulsats o sancionats sense entendre les causes de la depuració. - Famílies i veïnat que patiren represàlies indirectes. • Carbonell insisteix que la depuració del magisteri va ser clau per entendre 40 anys d’“escola paralitzada”: - Iniciatives renovadores associades a la República van quedar anul·lades. - La pedagogia d’innovació va ser substituïda per una escola controlada, ideologitzada i immobilista. Idea central: el llibre s’inscriu dins una línia de treball que vol rescatar la memòria dels mestres republicans i mostrar com la repressió contra ells va marcar profundament l’educació al poble. Vocació docent i experiència personal de Joan Carbonell De la infància a la decisió de ser mestre En el tram inicial de l’entrevista, Carbonell relata de manera molt honesta com sorgeix la seva vocació: • La seva primera aspiració era ser pilot d’aviació, però problemes d’oïda li impedeixen superar les proves. • La segona via, que acaba essent la definitiva, és la de mestre. • Relaciona directament aquesta decisió amb la seva pròpia experiència dura com a alumne a la dècada dels seixanta: Parla d’uns anys en què, als infants, “se va passar malament” a l’escola. Explica que es va fer una mena de compromís íntim: “Si un dia som mestre, mai faré el que han fet amb mi.” • Aquesta frase condensa una ètica personal: convertir el patiment viscut en motor per no reproduir la violència pedagògica. Referents positius Tot i aquest inici marcat per experiències negatives, Carbonell també destaca figures docents que el van ajudar: • Una professora de matemàtiques a l’Institut d’Inca, Joana Gordillo, que li va donar suport, ànims i confiança. • Remarca que venia de l’escola pública amb un nivell baixíssim, que ell descriu amb ironia com a “0‑0”. • Aquesta professora aposta per ell i li dona l’empenta definitiva per continuar estudis i encaminar-se cap al magisteri. • Cita també un company de repàs, Enric, que havia estat el seu primer mestre particular (cap al 1974‑75), i que és present físicament durant l’emissió, com a possible participant puntual. Clau pedagògica: la trajectòria del convidat mostra com un sol docent que creu en tu pot compensar, en part, anys de mala escola i obrir-te un camí vocacional. “Maria, Cacics i Caramelers”: divisió social i memòria de la Guerra Civil El poble i les seves particularitats Carbonell explica la singularitat geogràfica i social de Maria de la Salut: • És un poble on no passa cap carretera principal: “has d’anar-hi de posta”. • Es considerava part de la “Mallorca profunda”, amb una estructura social molt marcada. Cacics i Caramelers S’introdueix la dicotomia “Cacics i Caramelers” per explicar la fractura social del poble: • Els Cacics: - Representen la classe benestant, vinculada al poder local tradicional. - Són els que veuen amenaçat el seu estatus quan apareixen moviments cooperativistes i obrers. • Els Caramelers: - Designa la massa obrera i els sectors populars. - El nom ve del “cremellet” que es donava als infants d’aquestes famílies quan hi havia festa. - S’associen al món d’esquerres i a iniciatives com les cooperatives impulsades pel mestre Madrigal. • Carbonell recorda com l’arribada d’aquest mestre va esperonar la població i va fer que es creessin 10 o 12 cooperatives, la qual cosa va molestar profundament la classe benestant. Lectura històrica: la conflictivitat política local es barreja amb interessos econòmics; el mestre és percebut com un element de transformació social que desafia l’ordre establert. Guerra Civil, repressió i violència personalitzada Sobre la Guerra Civil a Maria, Carbonell puntualitza un matís important: • No hi va haver “guerra” en el sentit de front bèl·lic (no hi hagué combats oberts ni fronts militars a la zona). • El que sí hi hagué va ser violència i repressió derivada d’enveges i rencors personals: - Es parla de cinc morts i un desaparegut al poble. - Moltes execucions responen a “rencilles personals” que s’emparen en el context ideològic de la guerra. • Es recorda el documental sobre memòria històrica “Els que xerren: els tres mariandos”, considerat un dels millors productes audiovisuals mallorquins pel que fa a memòria històrica local. • Carbonell il·lustra la brutalitat del context amb un cas concret: - Seix homes són trets per ser executats. - De camí, un d’ells pregunta per què el volen matar i li responen: “per comunista”. - El condemnat replica: “i què és un comunista?”, evidenciant que ni tan sols coneixia el significat del mot pel qual l’acusaven. - Un aconsegueix escapar, fet que permet que dos més també sobrevisquin. - Finalment, tres dels sis són assassinats. • S’esmenta un altre cas d’un detingut fet “desaparèixer”, vinculat indirectament a la família de la dona de l’apotecari i a un pou a Camp Pigafort. Conclusió dura: molts dels crims de postguerra no responen a conviccions ideològiques profundes, sinó a odios personals legitimats pel nou règim. Fosses, reconeixement i ferida oberta També es tracta la qüestió de les fosses comunes i el seu tractament memorialístic: • Es parla de les exhumacions a Sant Joan, on s’havien enterrat algunes de les víctimes de Maria. • Es remarca que les famílies sabien on eren les restes, gràcies a: - El retratatista encarregat de fer les fotografies per a les autòpsies, que va reconèixer els cossos i va informar les famílies. • Tot i aquesta informació, la ferida col·lectiva ha trigat molt a ser abordada públicament i encara no està del tot tancada. Punt clau: la memòria de la guerra i la repressió continua sent un tema sensible a Maria; la investigació històrica i les exhumacions ajuden a dignificar les víctimes, però no anul·len d’un dia per l’altre dècades de silenci. Persistència de la divisió social i transició democràtica Cacics, Caramelers i vot a la democràcia Carbonell i els companys del programa expliquen com la divisió Cacics / Caramelers es perllonga molts anys després de la dictadura: • Durant les primeres eleccions democràtiques (i fins i tot a les segones i terceres, dècades del 70 i 80): Els partits polítics feien campanya anant casa per casa al poble. Era molt clar “d’on venia” cada família (tradició d’esquerres o de dretes). • Es diu amb ironia que, en alguns llinatges, “hauries pogut presentar un tronc de figuera de cap de llista i l’haurien votat igual”: - Aquesta imatge serveix per remarcar el vot de fidelitat absoluta, més basat en el llinatge i la memòria familiar que no en propostes polítiques concretes. • Carbonell afirma que aquesta realitat va durar diverses generacions i només fa dues o tres generacions que es comença a dissoldre. Canvis recents i nova composició social Cap a la part final de la conversa, s’introdueix el tema de l’evolució demogràfica de Maria i el canvi en la seva estructura social: • L’any 1940, Maria havia arribat a tenir prop de 2.400 habitants. • Posteriorment, durant dècades, la població va disminuir fins a situar-se entorn dels 1.900 i escaig habitants, sense arribar als 2.000. • L’ajuntament es plantejava com arribar als 2.000 habitants l’any 2000, però semblava difícil revertir el descens. • El punt d’inflexió arriba amb l’arribada de població d’altres indrets (migració interna i externa): - Es parla d’una “piràmide poblacional invertida”: molts majors i pocs infants. - L’arribada de nous residents és presentada com la via per mantenir els “nostres millors” (la gent gran) i garantir la continuïtat del poble. Lectura final: el nou veïnat trenca en part les estructures rígides de Cacics i Caramelers i introdueix altres cultures polítiques i socials, alterant el mapa tradicional de fidelitats. Intervencions musicals i to del programa Tot i que una part considerable del tram final de la gravació està ocupada per música (en alguns casos sense presentació detallada de cançons o intèrprets), la seva presència ajuda a configurar el to general de l’episodi: • La primera peça destacada és “El Maestro” de Patxi Andión, triada explícitament per contextualitzar la conversa sobre mestres depurats i escola franquista. • Posteriorment, apareixen diverses cançons en català i castellà, amb registres que van de la cançó d’autor a sons més contemporanis i urbans. • Aquestes peces funcionen com a “respirs” entre blocs de conversa i, a la vegada, com a ressò emocional dels temes tractats (precarietat, desencís, supervivència, memòria, violència, fe i culpa, etc.). • El programa es tanca amb agraïments i el comiat habitual (“Fins demà!”), mantenint l’estil pròxim i de ràdio de proximitat d’Ona Mediterrània. Idees clau que sintetitzen l’episodi • Educació i memòria són inseparables: entendre l’escola de Maria (1950‑1970) implica mirar de cara la Guerra Civil, la postguerra i les ferides socials que encara condicionen el present. • La depuració dels mestres republicans va significar paralitzar durant dècades la renovació pedagògica i imposar un model d’escola obedient i controlada. • Les etiquetes de Cacics i Caramelers mostren com la lluita de classes, l’acció cooperativista i el caciquisme s’entrellacen en un poble petit. • El vot democràtic a Maria no neix en un buit: durant molt de temps, les lleialtats polítiques són quasi hereditàries, marcades per la memòria familiar de la guerra i la postguerra. • Les noves onades migratòries alteren la composició social i contribueixen a trencar patrons rígids de vot i identitat, obrint el camí a una Maria més plural. • La trajectòria de Joan Carbonell exemplifica una ètica docent fonamentada en no repetir la violència viscuda i en rescatar la dignitat dels mestres silenciats. Tags • Maria de la Salut • Educació • Escola pública • Col·legis privats • Mestres depurats • Guerra Civil • Postguerra • Franquisme • Memòria històrica • Cacics i Caramelers • Cooperativisme • Mestre Madrigal • Història local • Depuració del magisteri • Repressió • Fosses comunes • Democràcia • Eleccions • Classe benestant • Classe obrera • Divisió social • Vocació docent • Escola franquista • Exili interior • Població migrant • Demografia • Ona Mediterrània • El Crepuscle • Patxi Andión • El Maestro • Història de l’educació Seccions de l’episodi Nota: només es llisten com a seccions els trams de contingut parlat amb coherència temàtica. Els blocs llargs on només sona música es marquen com a part d’aquestes seccions quan funcionen de transició o tancament, però no es creen seccions específiques només musicals. { "start_second": 0, "end_second": 52, "section_title": "Presentació d’‘El Crepuscle’ i introducció del tema", "section_summary": "El presentador dona la benvinguda a l’audiència, situa l’edició en el calendari (27 de novembre de 2025) i anuncia que el programa estarà dedicat al llibre ‘Maria i l’educació en temps difícils’, centrat en l’escola pública i els col·legis privats a Maria de la Salut entre 1950 i 1970. S’introdueix l’autor, Joan Carbonell, i es deixa clar que es parlarà tant d’educació com de la realitat del poble." } { "start_second": 53, "end_second": 124, "section_title": "Equip del programa i marc cultural (dia de Ramon Llull)", "section_summary": "Es presenta el grup de col·laboradors habituals dels dijous i es recorda que el programa coincideix amb el dia de Ramon Llull. Es juga amb la coincidència de moltes ‘Maries’ a l’equip i s’assenyala que avui es parlarà d’una altra Maria: Maria de la Salut. També s’esmenta qui produeix i qui controla tècnicament el programa, reforçant el to proper i col·lectiu d’’El Crepuscle’." } { "start_second": 125, "end_second": 192, "section_title": "Perfil biogràfic i trajectòria de Joan Carbonell", "section_summary": "Es presenta amb detall el currículum de Joan Carbonell: naixement a Maria de la Salut, diplomatura en Educació General Bàsica amb especialitat en Ciències i Educació Física, experiència com a professor i director del CEIP Maria de la Salut, i com a cofundador i president de l’Escola de Música de Maria. S’enumeren els seus llibres i recerques sobre mestres depurats, biografies locals i formació del professorat, situant-lo com a referent en història de l’educació al municipi." } { "start_second": 193, "end_second": 261, "section_title": "Cançó ‘El Maestro’ i inici del tema dels mestres depurats", "section_summary": "S’escolta un fragment de la cançó ‘El Maestro’ de Patxi Andión, triada per obrir la conversa central. La lletra descriu un mestre marginat, considerat ateu, comunista o anarquista segons qui el mira, i que pateix precarietat i incomprensió. Aquesta peça introdueix el tema de la depuració dels mestres després de la Guerra Civil i prepara el terreny per a la reflexió històrica de Joan Carbonell." } { "start_second": 262, "end_second": 344, "section_title": "Homenatge als mestres de la República i escola paralitzada", "section_summary": "Després de la cançó, el presentador demana a Joan Carbonell per què ha triat ‘El Maestro’. Carbonell explica que Patxi Andión volia reflectir, cap al 1974, la situació dels mestres depurats de la Guerra Civil espanyola i la percepció dels mestres de la República des de diferents sectors socials. Insisteix que aquella depuració, que venia de lluny però es va intensificar amb el franquisme, va paralitzar quaranta anys d’escola: tota la innovació pedagògica republicana va quedar enterrada. Defineix la cançó com un homenatge als mestres represaliats —tant els assassinats com els expulsats— i a tota la gent que en va patir les conseqüències." } { "start_second": 345, "end_second": 490, "section_title": "Vocació docent de Joan Carbonell i experiència com a alumne", "section_summary": "El presentador demana com sorgeix la vocació de mestre i d’investigador en el cas de Joan Carbonell. Ell explica que, de jove, la seva primera opció professional era ser pilot d’aviació, però problemes d’oïda li impedeixen seguir aquest camí. La segona opció, ser mestre, es vincula directament amb la seva infantesa a l’escola dels anys seixanta, on ‘se va passar malament’. A partir d’aquesta experiència, es promet a si mateix que, si un dia és mestre, no repetirà el maltracte rebut. Tot i això, també recorda una professora de matemàtiques a l’Institut d’Inca, Joana Gordillo, que li dona suport i confiança malgrat el baix nivell amb què arribava de l’escola pública. Aquesta professora i un antic mestre de repàs, Enric (present a l’estudi), són figures clau que l’ajuden a consolidar la seva vocació." } { "start_second": 491, "end_second": 658, "section_title": "‘Maria, Cacics i Caramelers’: estructura social i conflicte", "section_summary": "S’introdueix la dicotomia ‘Cacics i Caramelers’ per explicar el teixit social de Maria de la Salut. Carbonell descriu el poble com un lloc de la ‘Mallorca profunda’, sense carretera principal, on l’arribada del mestre Madrigal va impulsar la creació de moltes cooperatives i va organitzar la massa obrera. Aquest moviment va fer mal a la classe benestant, identificada com els ‘Cacics’, mentre que els ‘Caramelers’ eren els obrers i sectors populars, anomenats així pel cremellet que rebien a les festes. S’explica com aquesta fractura entre esquerres (Caramelers) i dretes (Cacics) marca la vida del poble durant la guerra i la postguerra, generant una separació social molt profunda." } { "start_second": 659, "end_second": 813, "section_title": "Guerra Civil sense front i violències personals a Maria", "section_summary": "La conversa aprofundeix en l’impacte de la Guerra Civil a Maria. Carbonell remarca que al poble no hi va haver guerra en el sentit de combats armats —no hi hagué trets ni front obert—, però sí una onada de repressió i violència alimentada per enveges i rencors personals. Es parla de cinc morts i un desaparegut, casos que sovint responen més a conflictes privats que a autèntiques discrepàncies polítiques. Es menciona el documental ‘Els que xerren: els tres mariandos’ com un exemple excel·lent de treball sobre la memòria històrica a Mallorca. A través del cas de sis homes que són conduïts a l’execució (tres moren, un escapa i dos se salven gràcies a aquesta fugida), Carbonell il·lustra fins a quin punt la repressió es podia exercir sobre persones que ni tan sols coneixien el significat d’etiquetes com ‘comunista’. També s’alludeix al cas d’un detingut ‘desaparegut’, relacionat amb la família de l’apotecari i un pou a Camp Pigafort." } { "start_second": 814, "end_second": 891, "section_title": "Memòria present, fosses i noves maries", "section_summary": "Es pregunta com es viu avui el record d’aquells temps a la Maria actual, descrita amb ironia com a ‘Mallorca enfonsada’ però també com a Mallorca genuïna. Carbonell explica que hi ha, en certa manera, ‘dues Maries’: la tradicional i la configurada pels nous vinguts dels darrers quaranta anys. Parla de les exhumacions a la fossa de Sant Joan, on s’havien enterrat víctimes de Maria, i recorda que les famílies sabien on eren les restes gràcies al retratatista que va identificar els cossos. Malgrat aquest coneixement, la ferida de la repressió ha tardat molt a ser formalment reconeguda i encara no és del tot tancada." } { "start_second": 892, "end_second": 1045, "section_title": "Canvi demogràfic i límit de població a Maria", "section_summary": "Carbonell descriu l’evolució demogràfica de Maria de la Salut. A principis del segle XX, el poble havia arribat als gairebé 2.400 habitants. Però durant dècades, especialment fins a finals dels noranta, la població baixa fins als 1.900 i escaig, sense arribar als 2.000. L’ajuntament es planteja com superar aquest sostre l’any 2000, i finalment el canvi ve no d’una política concreta, sinó de l’arribada de població d’altres llocs. Es parla d’una piràmide poblacional invertida i de la necessitat de nova gent per cuidar i sostenir ‘els nostres millors’, és a dir, la gent gran del poble. Aquest fenomen introdueix una nova realitat social i contribueix a diluir les divisions tan estrictes entre famílies de Cacics i de Caramelers." } { "start_second": 1046, "end_second": 1698, "section_title": "Bloc musical i tancament del programa", "section_summary": "Després del tram de conversa sobre demografia i noves onades de població, el programa entra en un llarg bloc musical amb diverses cançons en català i castellà, que toquen temes com la precarietat vital, la frustració, la culposa relació amb la família i l’intent de tirar endavant. Aquest bloc actua com a transició emocional i com a manera de recuperar el to radiofònic d’’El Crepuscle’, alternant paraula i música. Cap al final de l’àudio, se senten agraïments i el comiat típic ‘Fins demà!’, amb què es dona per acabat l’episodi. No hi ha una represa extensa de la conversa amb Joan Carbonell després d’aquest segment musical, de manera que el nucli de la seva intervenció queda concentrat en els blocs previs." }

  • Música i reflexió: conversa a Entre Notes i Mones - episode art
    Entre Notes i Mones
    38'

    Música i reflexió: conversa a Entre Notes i Mones

    En aquest episodi d'Entre Notes i Mones a Ona Mediterrània, es reflexiona sobre el paper transformador de la música en un context social marcat per l'individualisme i les xarxes socials. A través de la participació d'artistes locals, s'analitza la precarietat cultural a les Illes i els obstacles burocràtics per a l'actuació en directe. La conversa transita des de la crítica a la gestió del turisme, que sovint relega el músic a un paper d'adorno, fins a la reivindicació de la música com a llenguatge universal i eina de cohesió. L'episodi inclou interpretacions musicals que reforcen el missatge de valorar el sector musical més enllà del consum ràpid digital, convidant a la dinamització cultural directa i al suport institucional i privat als creadors.

  • Ona Attac - L'acolliment dels menors immigrants del 27/11/2025 - episode art
    Ona Attac
    58'

    Ona Attac - L'acolliment dels menors immigrants del 27/11/2025

    En aquest episodi d'Ona Attac a la ràdio Ona Mediterrània, l'espai se centra en les vivències humanes de la migració a través dels testimonis de Mohamed Abdi i Babacar. Mohamed ens conta la seva dura travessia des de Somàlia, passant per presons a Líbia, fins a trobar una nova llar amb una família d'acollida a Mallorca on ara exerceix de fontanero. Per la seva banda, Babacar explica el seu exili polític des del Senegal, la seva etapa com a docent a Mauritània i l'arribada a les Illes Canàries en pastera després de diversos intents fallits. Ambdós casos posen de manifest la complexitat de la precarietat cultural i social que viuen els migrants, però també la importància del suport institucional i civil en el procés d'arribada. L'episodi és una crida a l'empatia i a la comprensió de la realitat dels qui arriben als pobles de les Illes cercant un futur millor, tancant amb una cançó que simbolitza el batec d'aquestes noves identitats mallorquines.

  • Homenatge a Arcari Oliveres: Economia Social i Pacifisme - episode art
    Es Jai de sa Barraqueta
    58'

    Homenatge a Arcari Oliveres: Economia Social i Pacifisme

    En aquest episodi especial d'Es Jai de sa Barraqueta a Ona Mediterrània, es ret homenatge al pensador i activista Arcadi Oliveres. Acompanyats per experts en economia social i activistes culturals, els interlocutors exploren el llegat d'un home que va dedicar la seva vida a demostrar que una altra economia és possible. Des del seu paper fonamental en l'impuls de les finances ètiques i la denúncia de la Banca Armada, fins a la seva participació en moviments com el 15M o les acampades pel 0,7%, Arcadi esdevé un referent de coherència personal i pacifisme. El programa també posa el focus en les alternatives actuals als pobles de les Illes i a Palma, com el Mercat Social i la xarxa d'Ateneus Populars com la Fonera, que treballen per una economia solidària i autogestionada. Finalment, es convida a la reflexió sobre el consum conscient davant la pressió capitalista del Black Friday i es tanca amb un missatge d'esperança i solidaritat cap al poble palestí.

  • Transitant del 27/11/2025 - episode art
    Transitant

    Transitant del 27/11/2025

    Transitant cap a un món millor! Programa d'anàlisi de la realitat per transitar amb propostes concretes cap a un món millor, més just, solidari i sostenible, que vol donar veu a persones i entitats que hi estan treballant. És important escoltar, conèixer el que es fa i el que es pot fer. Transita amb noltros i escolta'ns cada dijous d'11h a 12h a la 88.8FM. Amb Guillem Ramis i Margalida Rosselló.

  • Converses amb Nobels i el llibre «Planeta Nobel» - episode art
    El Crepuscle
    59'

    Converses amb Nobels i el llibre «Planeta Nobel»

    Resum general Episodi d'El Crepuscle centrat en el periodista Xavi Ayén i el seu llibre Planeta Nobel, on recull 30 converses amb Premis Nobel de Literatura. El programa combina reflexió sobre el periodisme literari, anècdotes amb grans escriptors i recomanacions de lectura i música. A la primera part, s’ofereix una entrevista extensa amb Xavi Ayén, periodista de La Vanguardia, que ha entrevistat més Nobel de Literatura que ningú al món. Es parla del procés de preparació, de les formes d’accedir als autors, del format de les converses i de com aquestes experiències transformen la lectura de les seves obres. A la segona part, tal com anuncia el conductor, es tanca l’entrevista amb una recomanació musical de Mozart com a banda sonora ideal d’aquest “viatge al voltant del món” a través dels Nobels. El podcast es completa amb falques de promoció d’Ona Mediterrània i anuncis diversos. Contingut principal de l’entrevista Naturalesa del llibre «Planeta Nobel» • Planeta Nobel recull 30 converses amb Premi Nobel de Literatura fetes al llarg de 20 anys de feina. • Xavi Ayén insisteix que no són simples entrevistes de promoció, sinó converses en profunditat: - Entrant a casa dels autors, en el seu entorn quotidià. - Compartint viatges, dinars, trajectes i passejos. - Abordant no només l’últim llibre, sinó tota la trajectòria, la vida i el dia a dia. “És més encertat dir que són converses… recrear l’atmosfera on ells estan.” • El llibre està ordenat cronològicament invers: - Des del Nobel més recent (Han Kang) fins al més antic. - Aquest ordre respon a la idea que és un llibre actual, pensat perquè el lector pugui entrar pels autors més recents. • No és un llibre per llegir d’una tirada: - Es convida els lectors a triar capítols segons els autors que coneixen o que els fan curiositat. Metodologia i disciplina de lectura • Xavi Ayén explica la disciplina de lectura necessària per fer aquestes converses: - Llegir tota l’obra o els títols centrals de cada autor. - Evitar ser “esclau” de l’última novetat editorial. - S’imposa una rutina: “dues hores de Premis Nobel al dia”, com “anar al gimnàs”. • Els viatges transoceànics (Japó amb Kenzaburō Ōe, Mèxic amb García Márquez, Sud-àfrica amb Nadine Gordimer) li proporcionen hores d’aeroports i hotels ideals per llegir i preparar-se. Diversitat de formats: entrevista vs reportatge • El llibre combina formats diferents: - Pregunta-resposta (amb preguntes destacades en un color i respostes en negreta). - Crònica / reportatge narratiu quan el context i els escenaris són rellevants. • Criteri de format: - Quan hi ha molt de moviment, espais significatius i itineraris (p. ex. presó de Mandela amb Nadine Gordimer), el text demana format de reportatge narratiu. - Quan el més rellevant és una llarga conversa asseguts, s’imposa el format pregunta-resposta. • Aquesta alternança fa el llibre més llegidor, evitant la monotonia de 30 entrevistes totes iguals. Com s’aconsegueix parlar amb 30 Premis Nobel • El contacte amb els Premi Nobel es fa per totes les vies possibles: - Editorials i agents literaris. - Amics, traductors i contactes personals. - Veïns: amb Peter Handke hi arriba a través de veïns del poble on també viuen els seus sogres. - Via directa i quasi temerària: - Doris Lessing: aconsegueix l’adreça, truca el timbre i ella obre amb bata. - García Márquez: hi va amb una maleta de regals d’amics barcelonins i acaba convencent-lo. • Cada cas és diferent, i al llibre hi ha “totes les varietats” de com s’arriba a cadascun. • Frustració notable: - Bob Dylan és “l’espina clavada”: tot i arribar a estar al backstage del Liceu, no aconsegueix ni veure’l per una mena de passadís cobert que protegeix la seva intimitat. Idiomes, traductors i importància de la traducció • Idiomes utilitzats a les converses: - Castellà només amb García Márquez i Vargas Llosa. - Anglès en la majoria de casos. - Francès amb alguns autors (Patrick Modiano, entre d’altres). • Quan l’autor exigeix el seu idioma original (hongarès, alemany, coreà, japonès), Ayén recorre a intèrprets professionals que facin traducció simultània, per no duplicar el temps de l’entrevista. • Ayén destaca la importància dels intèrprets i traductors: - Sovint en cita el nom. - Recorda que la literatura que rebem ens arriba a través de les traduccions: “En el fons estem llegint els traductors.” Temps, lògica de les trobades i continuïtat del projecte • Normalment, quan es negocia via editorials o agents, la durada està limitada (una hora o dues com a màxim). • Estratègia de l’equip: - Viatjar amb un dia de marge. - Si la connexió amb l’autor ho permet, demanar una segona trobada l’endemà. • Exemples: - Vargas Llosa a Nova York: el primer dia encara no era Nobel; l’endemà al matí li donen el Premi. Ayén, que ja havia quedat amb ell “per si sonava la flauta”, es converteix en l’únic periodista dins de casa seva quan rep la notícia. - En el llibre, l’entrevista amb Vargas Llosa se centra sobretot en aquest dia del Nobel, encara que Ayén l’hagi entrevistat més de deu vegades. • El projecte és viu i continuable: - Ayén ja té prevista una nova entrevista al gener. - Dels 30 autors del llibre, més de la meitat ja són morts. - En teoria, si continua sumant el Nobel de cada any, cap altre periodista el podrà igualar fàcilment. • Malgrat aquesta “marca”, remarca que no és una competició: “Els Premis Nobel són grans escriptors, però no són millors que altres grans escriptors sense el Nobel… Això no és una competició esportiva.” Anècdotes i primícies destacades L’última entrevista a García Márquez • Ayén aconsegueix l’última entrevista que García Márquez concedeix en els seus últims 20 anys de vida: - García Márquez havia deixat de concedir entrevistes. - L’entrevista neix d’una situació semi-improvisada a casa seva, gràcies a la confiança de la seva agent i la seva dona. • En aquesta conversa, se li “escapa” una confessió clau: - Diu que ja no escriurà mai més. - No pronuncia la paraula Alzheimer, però deixa clar que ja no pot escriure. • L’entrevista té repercussió mundial (New York Times, CNN, Al Jazeera, Le Monde...), perquè confirma el final de la seva producció literària. Naipaul i la seva vida privada • Interessant contrast amb V. S. Naipaul, famós pel seu mal humor i el tracte dur amb la premsa. • Malgrat això, no s’autocensura i explica detalls íntims: - El seu nivell de castellà, que demostra improvisadament parlant amb el fotògraf. - El fet que havia traduït al Lazarillo de Tormes. - La seva relació sentimental amb una nòvia argentina durant 25 anys. • Alguns d’aquests elements ja constaven en biografies, però no solien sortir a les entrevistes periodístiques. Coetzee, Handke i altres caràcters forts • Peter Handke: barreja de caràcter difícil (atacs d’ira) i gran humanitat quotidiana: - Passeja pel seu poble, parla amb el sense sostre local amb el mateix respecte que a un filòsof. • J. M. Coetzee: - Ayén el segueix fins a Xile pensant en una convivència rica en converses. - L’autor exigeix que l’entrevista sigui només per escrit, controlant fins a l’última coma. • Aquests contrastos mostren la diversitat de relació amb la premsa i les diferents maneres de protegir o exposar la intimitat. Periodisme i literatura: fronteres i reconeixement • Es planteja si el periodisme pot ser o no literatura. • Ayén respon recolzant-se en el Nobel a Svetlana Aleksievitx: - L’Acadèmia Sueca reconeix que grans obres de periodisme narratiu poden ser “la millor literatura del món”. - Aleksievitx escriu només no-ficció, grans reportatges basats en entrevistes i muntatge de veus. “La mateixa Acadèmia Sueca… ha consagrat el periodisme.” • També recorda que molts novel·listes han estat a la vegada periodistes, difuminant encara més la frontera. L’impacte de conèixer els autors en la lectura • Ayén afirma que llegir un autor canvia radicalment després d’haver-lo conegut: - Descobrir claus biogràfiques permet entendre millor obres amb components autobiogràfics. - Les lectures es fan més riques i estimulants. • Un dels objectius de Planeta Nobel és precisament compartir aquestes claus íntimes amb els lectors, perquè puguin rellegir o descobrir els autors des d’una nova perspectiva. De Nobels a “novells”: la feina quotidiana del crític • El conductor li demana si, després de tractar Nobel, canvia la manera de fer ressenyes de llibres d’editorials petites. • Ayén defensa que tots els llibres es mereixen el mateix rigor: - Hi ha Nobels amb llibres fluixos o repetitius. - En canvi, llibres de autors novells poden ser molt més estimulants i frescos. • Principi bàsic del periodisme literari, independentment del prestigi de l’autor: “Norma número 1: llegir-se el llibre, marcar-lo, subratllar, apuntar coses.” Públic destinatari i funció d’orientació lectora • Planeta Nobel està pensat per a lectors que estimen la lectura però veuen els Nobel com una cosa llunyana o inaccessible. • Cada capítol inclou una fitxa inicial: - Una foto de l’autor. - Lloc i dates de les trobades. - Una selecció de quatre títols essencials de cada Premi Nobel: - Alguns són les grans obres canòniques. - Almenys un és pensat com a bona porta d’entrada a l’univers de l’autor. • L’objectiu és reduir l’angoixa lectora davant autors amb 30 o més llibres i orientar sobre per on començar. • El llibre també humanitza els escriptors, mostrant-los com a persones que riuen, mengen, s’enfaden i viuen al dia a dia. Tècnica, gravacions i la doctrina García Márquez • Ayén grava sempre les entrevistes, menys en un cas: García Márquez. • Motiu: García Márquez tenia una doctrina periodística pròpia, amb un decàleg on defensava que no s’han de gravar les entrevistes: - Segons ell, el llenguatge oral és imperfecte i ple de repeticions i errors sintàctics. - Si el periodista pren notes i després reconstrueix les respostes, el text final pot ser més literari i de millor qualitat. “El producte literàriament és millor si no ets esclau de l’oralitat.” • En el cas de García Márquez: - Ayén escriu l’entrevista basada en notes. - L’hi envia per fax perquè la revisi. - Rep el fax de tornada amb la paraula “OK” manuscrita: un document que guarda encara que el paper es va esborrant amb el temps. • Cap Nobel no li demana les preguntes per endavant, ni tan sols els més recelosos amb la premsa. Ayén subratlla que, paradoxalment, autors menys importants són els que sovint exigeixen qüestionaris previs. Recomanacions finals de l’entrevistat A la part final de l’entrevista, el programa té tres preguntes fixes: Una recomanació per viure millor • Xavi Ayén respon: “Treballar menys.” Dos llibres recomanats • La vegetariana, de Han Kang. • El coronel no tiene quien le escriba, de Gabriel García Márquez, per a qui no l’hagi llegit encara. Una música per acompanyar la conversa • Proposa Mozart, perquè aquest “viatge al voltant del món” a través dels Nobels té dinamisme i alegria. Segona part: falques, ràdio i tancament Després de l’entrevista principal, el podcast inclou: Promocions i informació d’Ona Mediterrània • Identificació de l’emissora Ona Mediterrània i de la freqüència. • Falques comercials i institucionals diverses: - Anunci d’una botiga local (“La Palma s’ha anat”). - Publicitat d’una clínica dental i el seu enfocament “slow”. - Campanya del Consell de Mallorca sobre inversió en carreteres i seguretat viària. • Promoció d’altres programes de la graella: - Espais dedicats a rock and roll, pop, folk, country, punk, música experimental i altres gèneres. - Programa “Jaida i la Barraqueta”, dirigit a jubilats per Mallorca. • Crida a fer-se soci d’Ona Mediterrània i donar suport econòmic a l’emissora. Tancaments i fórmules de comiat • A partir d’un cert punt del minutatge, la transcripció recull sobretot fragments repetits de “Bona nit” i “Fins demà”. • Aquests trossos corresponen a tancaments, falques i possiblement fragments musicals o d’identificació d’emissora, no a contingut conversacional nou. Temes principals tractats 1. Periodisme literari i treball amb grans autors • Diferència entre entrevista de promoció i conversa profunda. • Disciplina lectora del periodista literari. • Relació entre periodisme i literatura, amb el cas paradigmàtic de Svetlana Aleksievitx. 2. El món dels Premis Nobel de Literatura • Humanització dels Nobel: rutines quotidianes, caràcters difícils, moments de vulnerabilitat. • Procés d’accés als autors: agents, amics, veïns, insistència personal. • Primícies i exclusives: última entrevista de García Márquez, revelacions de Naipaul. 3. Traducció, idiomes i intermediaris • Ús de intèrprets i traductors com a figures clau. • Reflexió implícita sobre com la traducció modela la recepció literària. 4. Lectura i orientació de lectors • Com conèixer els autors canvia la lectura de les seves obres. • Planeta Nobel com a guia d’entrada a escriptors que poden semblar llunyans o exigents. 5. Ètica i tècnica de l’entrevista • Gravació vs presa de notes, amb el model García Márquez. • Control de les respostes, autocensura i relació de poder entre autor i periodista. 6. Vida, feina i benestar • Mirada irònica però seriosa sobre l’excés de feina: recomanació vital “treballar menys”. • La música (Mozart) com a companya natural del viatge literari. Tags • Xavi Ayén • Planeta Nobel • Premis Nobel de Literatura • periodisme literari • entrevistes en profunditat • La Vanguardia • Gabriel García Márquez • Mario Vargas Llosa • V. S. Naipaul • Peter Handke • J. M. Coetzee • Han Kang • Svetlana Aleksievitx • traducció literària • intèrprets • crònica periodística • reportatge narratiu • procés creatiu • lectures essencials • orientació lectora • Ona Mediterrània • El Crepuscle • ràdio cultural • Mozart

  • L’Illa Sense Calma - Aina Miralles (Vándalas) del 26/11/2025 - episode art
    L’Illa Sense Calma
    55'

    L’Illa Sense Calma - Aina Miralles (Vándalas) del 26/11/2025

    L'episodi de L'Illa Sense Calma d'avui explora el fenomen de Vàndales, una associació mallorquina que lluita contra la solitud no desitjada de les dones mitjançant la creació de xarxes de sororitat i oci actiu. La convidada Aina Miralles explica com aquest col·lectiu ha passat de ser un grup d'amigues a una comunitat de centenars de dones que s'organitzen per fer excursions, jugar a futbol i, sobretot, cuidar-se mútuament en espais públics. El programa també dona veu a diversos creadors locals que analitzen el panorama cultural de les Illes Balears, reivindicant més suport a la música en català i la recuperació de sales de proximitat per combatre la precarietat cultural. Finalment, es reflexiona sobre la importància de l'apoderament femení intergeneracional i la necessitat de polítiques socials que garanteixin drets bàsics com l'habitatge, fonamental per a la seguretat i l'autonomia de les dones en situació de vulnerabilitat.

  • Futbol, Mallorca i el xoc Lliga-Premier - episode art
    FutbolXat
    52'

    Futbol, Mallorca i el xoc Lliga-Premier

    Resum general FutbolXat a Ona Mediterrània centra aquest episodi en quatre eixos: • Anàlisi del RCD Mallorca: la derrota a Vila-real, el debat sobre jugadors clau (Raillo, Muriqi, Darder) i la prèvia d’un partit decisiu contra Osasuna a Son Moix. • Reflexió sobre el nivell de la Lliga espanyola: comparació directa amb la Premier League, resultats recents a Champions i evidència d’una decadència competitiva i de producte de la Lliga. • Debat sobre el futur del futbol europeu: la possible Superlliga, la globalització del negoci, el pes dels drets televisius i l’impacte sobre les lligues domèstiques i els clubs petits. • Apunt final sobre el futbol sud-americà: introducció a la final de la Copa Libertadores entre Palmeiras i Flamengo. El to del programa és íntim i còmplice: els dos locutors xerren sense filtre, barregen anècdotes personals amb anàlisi tàctica i econòmica del futbol, i projecten una mirada crítica però apassionada sobre el present i el futur del joc. 1. Introducció al programa i sumari del dia Presentació i to de retorn • El programa arrenca recordant que tornen després d’una setmana d’aturada per motius laborals. • Reafirmen el caràcter del programa: sense filtre, conversa molt lliure i amb complicitat entre presentador i col·laborador. • Esmenten una conversa prèvia “amb una cervesa” que ja apuntava al to distès de l’episodi. Avanç de futurs continguts • Anuncien que la setmana següent convidaran Xavi Ginestà, professor de la Universitat de Vic i expert en futbol i màrqueting futbolístic, per parlar a fons de Superlliga i del futbol com a negoci. "El futbol va cap a una banda de negoci que tal vegada no mos agradi tant però és inevitable." • Deixen clar que ells dos tenen sensacions (no dades) que el futbol canvia de model, i esperen que Ginestà hi posi “llum a la foscor”. El llibre “Operación Victoria” i la figura de Beltrán • Presenten el llibre “Operación Victoria” del periodista Miquel Alçamora, que tracta de l’època del RCD Mallorca dels anys 90 amb Beltrán a la presidència executiva. • Recorden un reportatge sobre el primer partit oficial entre Mallorca i Real Madrid (20‑11‑1960, 1–1) i com l’autor els va obsequiar el llibre. • Destaquen aquella etapa com una de les millors de la història del Mallorca, amb comparacions amb les èpoques de Rosselló i Contestí. • Analitzen la figura de Beltrán com “l’amo” de la possessió: - El “senyor” és el propietari, - l’amo és qui exerceix el poder executiu. "En Beltrán tenia poder executiu damunt el Mallorca sense ser es propietari." Crítica al poc reconeixement a Beltrán • Un dels moments més emotius: el locutor es lamenta i s’emociona perquè, quan va morir Beltrán, l’actual propietat només li dedicà un mig minut o un minut de silenci, que considera “imperdonable”. • Això es contrasta amb altres figures del mallorquinisme (com Àngel Bolao) que tampoc no varen tenir el reconeixement que mereixien. • Aquest record serveix de pont per entrar al present del Mallorca i al partit recent a Vila-real. 2. Mallorca: derrota a Vila-real i estat de l’equip 2.1. La derrota “dolça” a Vila-real • Obren el tram esportiu amb la cançó i el relat de la derrota 2–1 a Vila-real, sovint qualificada com a “derrota dolça”. • Tot i rebutjar l’expressió (“per jo no hi ha mai cap derrota dolça”), reconeixen que: - El Villarreal és un equip top (només havia perdut amb Madrid i Atlètic). - El Mallorca va jugar molt bé, possiblement el millor partit de la temporada. - L’equip va resistir fins al tram final, quan el Villarreal va imposar la seva empenta. 2.2. Claus tàctiques positives • Canvi de sistema: recorden que l’any passat jugar amb 5 defenses a Vila-real va sortir malament, però aquesta vegada va funcionar. • Mascarell + Samu: - Mascarell s’assenyala com a peça clau d’equilibri i seguretat perquè Samu pugui rendir. • Antonio Sánchez: - Tasca defensiva sobre Pedraza, ajudant a controlar les incorporacions per banda. - Sacrifici defensiu i capacitat ofensiva per arribar a l’àrea. - Reconegut com a molt bon partit, malgrat crítiques prèvies. • Els joves: - Destaquen Mateo Joseph, Pablo Torre i especialment Virgili, tots amb gran esperit de sacrifici. - Comparen l’esforç defensiu d’aquests joves amb el que ofereix Muriqi, insinuant que l’albanès no recuperaria posicions igual. "Aquests futbolistes joves tenen un esperit de sacrifici que, per exemple, en Morici no hagués tingut." 2.3. El problema Raillo • Entren en un debat delicat sobre el capità Raillo: - Subratllen que la velocitat és una qualitat regressiva: amb l’edat es perd. - Raillo “tira d’experiència” i col·locació, però quan ha de córrer cap enrere, pateix molt. - Comparen el seu cas amb Nunes quan ni l’experiència bastava. • Problema de planificació esportiva: - Raillo podria ser útil, però no per jugar tots els minuts de tots els partits. - Falta un central de garanties i el mercat d’hivern ha de ser prioritari. "Raillo ha estat un heroi, però el futbol és rendiment. Qualque dia haurà de sortir." • El locutor preveu reaccions negatives de l’afició, atesa l’estima pel jugador, però insisteix en la necessitat de mirar el mig i llarg termini. 2.4. Muriqi i Darder: rendiment i encaix • Destaquen la decisió valenta d’Arrasate a Vila-real: - Muriqi a la banqueta per l’esforç amb la selecció. - Darder també suplent, malgrat no haver tingut compromisos internacionals. • Quan entren al partit, consideren que empitjoren l’equip: - Darder: obsessionat amb la “passada definitiva”, condueix massa, tanca línies i perd pilotes en zones perilloses. - Recomanen que jugui més senzill, menys tocs, menys protagonisme de “carter”. • Sobre Muriqi: - Diferencien entre la seva història personal (guerra, superació), que els desperta simpatia, i el seu perfil futbolístic, que un d’ells diu que “no l’ha comprès mai”. - Reconeixen que té rentabilitat golejadora (uns 40 gols) i que ha fet més gols que altres davanters passats (Dani Güiza, etc.), però el consideren jugador limitat tècnicament. - El comparen amb “el Tronquito”, un golejador també limitat però efectiu. "El que no sé és com un futbolista tan limitat com ell ha fet tants de gols." • Fan un repàs d’altres davanters històrics del Mallorca (Tristán, Luque, Aduriz, etc.) que consideren de més qualitat que Muriqi, encara que alguns fessin menys gols oficials. 3. Prèvia del Mallorca – Osasuna 3.1. Context del partit • Mallorca – Osasuna, dissabte a les 14.00h a Son Moix. • Situació classificatòria: - Mallorca: 12 punts. - Osasuna: 11 punts, en mala dinàmica. • Osasuna ve de: - Derrota 1–3 contra la Real Societat (es va avançar al marcador). - Un sol triomf als darrers 5–6 partits. - Problemes ofensius i defensius acumulats. • Destacat: Budimir no hi serà, baixa important per a Osasuna. 3.2. Debilitat clau d’Osasuna: el contraatac • Aporten dades concretes: • Osasuna és el segon equip de la Lliga que més gols encaixa de contraatac (9 gols; només el Sevilla, amb 10, és pitjor). • Als últims 5 partits: - Només 3 gols a favor: dos de còrner i un de penal. - Cap gol de jugada elaborada. - 4 gols encaixats de contraatac: quasi 1 per partit. "En cinc partits han fet dos de corna i un de penalt. Res de jugada. I han queixat quatre de contraatac." • Conclusió: equip que s’obre molt, arrisca molt amb molta gent atacant i queda molt exposat a les transicions. 3.3. Possibles plantejaments d’Arrasate • El perfil de partit pot afavorir jugadors ràpids del Mallorca: - Virgili i Mateo Joseph: velocitat per explotar els espais. - Pablo Torre: bona capacitat per filtrar passades en profunditat. • Hipòtesi de XI inicial: - Defensa de 4 i porter Lucas. - Mig: Mascarell + Samu com a doble pivot. - Torre com a mitjapunta. - Extrems: Joseph i Virgili. - Muriqi a dalt com a referència. • D’aquest encaix se’n dedueix: - Antonio Sánchez, malgrat el bon partit a Vila-real, podria ser sacrificat. - Darder podria continuar a la banqueta. 3.4. Fortaleses d’Osasuna a pilota aturada • Alerten del perill d’Osasuna a còrners i faltes laterals: - Destaquen Catena (tres gols de córner). - Altres jugadors amb bona rematada de cap. - Bon llançament de córners (esmenten “en Borja”, probable centrador). • Possibles onze d’Osasuna segons els comentaristes: - Davant: Raúl García. - Bandes: Aimar i Víctor (Casal). - Mig: Torró i Moi Gómez. - Laterals/pressions alts: Abel Bretones i Moncayola. - Porter: Sergio Herrera. • Consideren que no són jugadors dolents, però l’equip està necessitat i fràgil. 3.5. Pressió sobre Jagoba Arrasate i pronòstics • Veuen el partit com molt important per al Mallorca: calen tres punts, no basten “bones sensacions”. • A Osasuna, consideren que Lissi (Arrasate) està qüestionat: - Molts partits sense guanyar. - Pocs gols a favor, molts de contraatac en contra. • Pronòstics dels locutors: - Un aposta per 2–0 a favor del Mallorca, i apunta que pot implicar problemes seriosos per a l’entrenador rival. - L’altre pronostica un 2–1, i s’aventura a dir que els dos gols els farà Muriqi, tot i les seves reticències futbolístiques cap al davanter. 4. Champions, Premier i la decadència de la Lliga 4.1. Cara a cara estadístic: equips espanyols vs britànics • Fan un balanç contundent dels enfrontaments recents entre equips espanyols i britànics a Champions/competicions europees: • 8 partits jugats → només 1 victòria espanyola (Newcastle – Barça). • Repasen alguns casos: - El Barça surt “ben arreglat” de Stamford Bridge: el Chelsea és clarament superior, fins i tot abans de l’expulsió d’Araujo. - El Madrid va perdre a Anfield contra un Liverpool “agafat amb pinces”, però superior. - El City va perdre amb el Liverpool, amb matisos (alemanys sempre competitius, i Guardiola fa una “guardiolada” rotant massa). "Amb onze ja era millor el Chelsea. Hauria guanyat igualment." 4.2. La Premier com a millor lliga i “pluja fina” de talent • Insisteixen que la Premier League és la millor lliga del món, i que això es reflecteix també a Europa. • Pluja fina: any rere any, els millors jugadors i entrenadors se’n van a Anglaterra. • Citen declaracions de jugadors com Robert Sánchez (Chelsea) sobre la duresa de la Premier: - “Tothom és bo fins que ve a jugar un partit a la Premier”. • assenyalen que a tall global: - Als Estats Units, Canadà, nord d’Europa, Àsia, la gent encén la tele per veure Premier, no “Mallorca – Osasuna”. - Només Barça i Madrid mantenen un interès universal dins la Lliga. "En el món no se mira la Lliga, se mira el partit del Barça i del Madrid. La resta, la gent mira la Premier." 4.3. La Lliga espanyola, un producte cada cop més pobre • Fan una crítica molt directa a: - Javier Tebas i el relat que ven sobre la Lliga. - El repartiment desigual dels drets televisius, que genera una competició pobra i poc competitiva. • Posen exemples recents: - Villarreal: equip que competeix molt bé a la Lliga però fa el ridícul a Europa (derrota 4–0 a Dortmund, pobre paper a la fase de grups). - Athletic Club: no pot guanyar a un dels equips més febles (Slavia de Praga) a Europa. • Denuncien una decadència clara del nivell general de la Lliga, més enllà de Madrid i Barça. 4.4. El paper de Guardiola i Klopp • Critiquen episodis recents: - Guardiola: demana disculpes per un comportament agressiu/ intimidatori envers un càmera a la derrota contra el Newcastle. Consideren que va ser “una vergonya”. - Klopp (que anomenen Eslot per confusió, però el context és Liverpool): BBC els ha criticat per mals resultats i mala gestió. • Sobre Guardiola a Champions: - Va fer 10 canvis a l’onze titular en un partit, pensant en la bona classificació i en la rotació de plantilla. - Creuen que això no és viable a Europa contra grans rivals: pot servir a la Lliga, però no contra equips potents a Champions. 5. Superlliga, globalització i futur de les lligues domèstiques 5.1. La Superlliga com a producte inevitable • Partint de les diferències entre Lliga i Premier, arriben a una conclusió incòmoda: "La Superlliga és un producte que tard o d’hora arribarà, en un format o un altre." • Argument principal: - L’aficionat actual és global, no local. - El que volen veure són xocs constants entre grans clubs europeus: Barça–Chelsea, Madrid–Liverpool, Juventus–Bayern... no un Barça–Mallorca setmanal. 5.2. Reunió Florentino – Apple i l’“estadi infinit” • Expliquen que Florentino Pérez s’ha reunit amb directius d’Apple sobre: - L’ús de ulleres de realitat virtual per viure un partit al Bernabéu des de qualsevol lloc del món, “com si fossis dins el camp”. • Això forma part d’una visió de futbol globalitzat, amb ingressos que arriben de l’espectador global més que de l’aficionat local. 5.3. Impacte sobre els clubs petits i les lligues nacionals • Preveuen que: - Les lligues domèstiques (sobretot l’espanyola) quedaran en un segon nivell. - Clubs petits i mitjans tindran cada cop més dificultats econòmiques i esportives. • Comparen el model ideal amb: - NBA: repartiment de diners molt més equitatiu. - Premier: repartir drets TV perquè els equips de baix puguin guanyar als grans, mantenint l’interès competitiu. "És important que els equips de baix te puguin guanyar. Si no, la competició no és interessant." • Critiquen que a la Lliga espanyola és massa fàcil endevinar el campió a principi de temporada, a diferència de la Premier. 5.4. Consum personal de futbol i prioritats • Els propis locutors reconeixen canviar els seus hàbits de consum: - Un diu que no mirarà el Madrid ni el Liverpool–PSG, sinó un partit decisiu de la Premier (Arsenal–Chelsea o similars) per veure si l’Arsenal està realment preparat per ser campió. - El partit del Mallorca el veurà perquè és el seu equip, però la resta de la jornada de Lliga el seguirà només pels gols i estadístiques. • Això exemplifica el que denuncien: fins i tot aficionats molt implicats amb el futbol local troben més atractiva la Premier. 6. Tancament: Libertadores i apunt final 6.1. Final de la Copa Libertadores • Cap al tram final, introdueixen la final de la Copa Libertadores: - Palmeiras – Flamengo, dos gegants brasilers. - Horari local i europeu (referència a les 21.30h d’aquí, 17.30h a Lima, aproximadament). • No entren encara en anàlisi tàctica o històrica: es presenta com tema per al darrer bloc del programa. 6.2. Música i ambient del Brasil • El programa es tanca amb música brasilera, evocant l’ambient futbolístic de Sud-amèrica. • Remarquen que el tècnic de so “els du a Brasil” amb la selecció musical, enllaçant així el to radiofònic relaxat amb la passió pel futbol internacional. 7. Idees clau que queden del programa • Mallorca en transició: bons símptomes futbolístics, joves que demanen lloc, però cal afrontar decisions difícils amb veterans (Raillo, la jerarquia de Muriqi i Darder) i reforçar la defensa. • Partit clau contra Osasuna: rival vulnerable al contraatac, fort a pilota aturada, entrenador qüestionat. El Mallorca ha d’aprofitar la velocitat i el bon moment de Torre, Joseph i Virgili. • La Lliga espanyola perd pes: tant en resultats europeus com en percepció global. La Premier es consolida com el referent competitiu i de negoci. • Superlliga i globalització: més que una idea abstracta, es presenta com una conseqüència gairebé inevitable del mercat, la tecnologia i els hàbits de consum dels aficionats. • Mirada crítica però apassionada: els locutors es mouen entre la nostàlgia del futbol local (Lluís Sitjar, Mallorca – Sant Andreu) i la consciència lúcida que el negoci i l’audiència mundial empenyen el futbol cap a un altre model.

  • Ruta 66 del 26/11/2025 - episode art
    Ruta 66

    Ruta 66 del 26/11/2025

    Ona Mediterrània és una ràdio lliure i associativa de Mallorca. Sintonitza'ns al 88.8 FM, i també a onamediterrania.cat