Episodi de Perifèries Sonores dedicat a la música que ens fa ballar, entesa com una manera de no deixar que la vida ens passi per devora. La locutora parteix d’una sèrie sobre adolescència per reivindicar el ball com a part essencial de la vida i proposa un recorregut musical “de dins a fora”, del que li és més proper a sons diversos del món. Recupera la seva etapa de DJ en espais autogestionats i defensa la necessitat d’espais sans per ballar, més enllà de la nit alcohòlica i la música dels 40 Principales. Barreja rap de Jerez, punk clàssic, Rosalía, reggaeton i bachata, Madonna, Bruno Mars i clàssics de pel·lícules com Dirty Dancing, mostrant com gèneres molt diferents poden encendre el cos. Entre cançó i cançó, reflexiona sobre relacions amoroses, gelosia, micromasclismes i llibertat afectiva, i avança una futura entrevista amb una terapeuta per parlar a fons de cos, salut sexual i emocional. L’episodi combina festa i pensament, convidant l’oient a ballar més, jutjar menys i viure amb el cos despert.
Episodi de Copinya de Volta Verda a Ona Mediterrània dedicat a un recorregut musical per l’ska i el reggae, amb protagonisme gairebé total per a les cançons i només breus intervencions del locutor/a. S’obre amb Sly & Robbie i una breu genealogia del so jamaicà (ska, rocksteady, reggae, dub), per passar després a clàssics de l’ska amb Vin Gordon, The Jamaicans i Tony Tribe, mostrant com el ritme caribeny adapta i reversiona temes soul i pop. La segona part se centra en el revival ska britànic (Two Tone), amb Madness i The Specials, i en la tercera ona nord-americana amb The Toasters. A la recta final, el programa gira cap al reggae clàssic, amb Bob Marley i Jimmy Cliff, i destaca Toots Hibbert & The Maytals com a pioners del terme reggae. Es mencionen altres noms essencials com Desmond Dekker, Peter Tosh o Gregory Isaacs. El tancament arriba amb Eddie Grant i Living on the Frontline, resumint la dimensió de denúncia social i política pròpia del reggae.
Episodi especial de Copinya de Volta Verda a Ona Mediterrània dedicat íntegrament a la música planejadora i als sons còsmics. El/la locutor/a es dirigeix als amants de la música no mainstream, que rebutgen el que és avorrit o adotzenat, i presenta un veritable viatge sonor amb molt poques interrupcions de veu. El recorregut comença amb Nick Potter, baixista d’Underground Generator, destacant el tema “Water” del disc Dream World (1997), una peça ambivalent que pot sonar tant com a banda sonora de l’espai com d’un fons oceànic profund. El nucli de l’episodi el formen diverses peces de Tangerine Dream, definits com “els reis de la música planejadora”, que aporten el gruix del temps d’escolta i marquen el to hipnòtic del programa. Al tram final, la torxa passa a John Adrian Serri III, presentat com el principal portador actual de la fama planejadora i col·laborador de la NASA, amb una llarga trajectòria des de 1984. Els temes “Starport Indra” i “Stratos” serveixen per acomiadar el programa, tancant un episodi que proposa una immersió profunda i nocturna en l’univers de la música planejadora.
Visió general de l’episodi Episodi de Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània que combina informació d’actualitat, entrevistes de fons i reflexió cultural i política. El programa alterna notícies, música i diàleg amb convidats per abordar temes molt diversos: des del barcelonisme organitzat fins al cooperativisme balear i la lluita contra la violència masclista. 1. Portada informativa i repàs de premsa 1.1. Titulars de dBalears i VilaWeb • Fraude a les balises d’emergència V16: FACUA acusa la Direcció General de Trànsit de favorecer un frau massiu amb les noves balises obligatòries. • Violència masclista a Costitx: l’escola de la dona apunyalada condemna l’agressió i mostra suport a la companya ferida. • Projectes de bateries de liti a Santa Maria, Pollença i altres punts: entitats ecologistes alerten de riscos d’incendi difícils de gestionar i d’una implantació sense planificació energètica global. • Precarització social i política: - El Govern encarrega un estudi de 60.000 € sobre nacionalitat d’agressors sexuals, que el diari qualifica d’alineat amb discursos d’extrema dreta. - Crítiques per nepotisme en la contractació del xofer de la presidenta Prohens. - El PSIB i MÉS anuncien iniciatives per reprovar el Govern i denunciar incompliment de mandats parlamentaris. • Economia i societat: - Pèrdua de 95.000 afiliats a la Seguretat Social al novembre. - Bons de Producte Local mobilitzen gairebé 800.000 € per al sector primari. - 40 centres educatius balears participen en un programa per reforçar la competència matemàtica. • Cultura: - Presentació de l’obra poètica i articles de Llorenç Vic Sancho. - Exposició a Es Baluard sobre la relació de Jannis Kounellis amb la Mediterrània. - Vídeo Sense filtres sobre les barreres d’accés a la cultura per a persones amb discapacitat. A VilaWeb es destaquen: • L’“mea culpa de Sánchez a Puigdemont”. • La nova coalició Per Mallorca i la seva cuina política. • Casos de pesta porcina africana i gestió política del brot. • Amenaces geopolítiques: Putin adverteix que Rússia està “preparada per a una guerra”. 1.2. Diaris en castellà i premsa internacional A Última Hora i Diario de Mallorca: • El govern balear no aconsegueix aprovar el sostre de despesa i s’aboca a la pròrroga pressupostària. • Amplia cobertura del cas de la dona apunyalada a Costitx i de la mobilització social de rebuig. • Desmantellament d’una xarxa de narcotràfic a Mallorca. • Cessament del cap d’estudis de l’ESADIB per conductes reprovables amb alumnes. • Obituari emotiu d’Xisco Avellà, figura clau de l’ecologisme i del GOP. Al Mallorca Daily Bulletin (en anglès): • Creixement de la població de les Balears en contrast amb la davallada d’altres regions. • Queixes recurrents sobre burocràcia espanyola i tràmits per a residents estrangers. 2. L’univers barcelonista dels Tamarells 2.1. La penya més gran del món Entrevista en profunditat amb Sebastià Oliver, president de la penya barcelonista Els Tamarells, des de la seva seu a Felanitx. • La penya es defineix com la més gran del món en nombre de socis, amb prop de 1.370 socis de pagament (havien arribat a més de 1.500 abans de la pandèmia). • La seu, de lloguer en un edifici antic al centre de Felanitx, s’ha anat transformant durant 10 anys en un petit museu barcelonista. 2.2. Un museu blaugrana a Felanitx Sebastià Oliver repassa algunes de les peces més valuoses: • Litografia de Miquel Barceló per als 125 anys del Barça, dedicada específicament a la penya, que ha acabat convertida en nou escut de l’entitat. • Llibre dedicat per Maria del Mar Bonet (presentat per Nadal de 2024). • Dos seients del Camp Nou recuperats com a peces simbòliques d’un estadi que ja ha entrat en la història. • Samarreta dedicada per Mariona Caldentey, amb la qual va guanyar la seva tercera Champions a Bilbao contra l’Olympique de Lió. “Per a nosaltres, l’atreviment més important ha estat aconseguir que un espai públic de Felanitx dugui per primera vegada el nom d’una dona.” La penya va impulsar que el camp històric de Torrento passàs a dir-se Camp Municipal de Futbol Mariona Caldentey Oliver: • 2.300 signatures recollides en un poble d’uns 18.000 habitants. • Adhesió d’unes 80 associacions. • Aprovació per unanimitat en ple extraordinari el 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona i amb la primera final de Champions femenina del Barça amb Mariona. 2.3. Naixement i creixement en temps difícils • La penya neix el 2002, en plena època fosca del club (Gaspart, Van Gaal, Radomir Antić), quan “no hi havia res” i ningú volia fundar penyes. • Un petit grup de “quatre bojos” decideix tirar endavant el projecte en el bar Els Tamarells. • L’arribada de Laporta, Ronaldinho i la Champions de 2006 fa créixer de manera exponencial el nombre de socis. 2.4. Àrea cultural i àrea jove La penya ha creat dues àrees estructurals: • Àrea cultural: - Organitza presentacions de llibres, xerrades, col·loquis i actes musicals, més enllà dels partits i sopars. - Vol donar ús continuat a la seu com a espai de dinamització cultural. • Àrea jove: - Pensada per garantir el relleu generacional. - Cerca joves amb ganes i il·lusió perquè la penya tengui continuïtat en el temps. 2.5. Organització global de les penyes Sebastià explica l’arquitectura del moviment penyista: • Les penyes estan organitzades en zones. A les Illes Balears hi ha uns 33 penyas, majoritàriament de Mallorca, i una a cada illa menor. • A Catalunya, la xarxa es subdivideix per comarques. • Fora de l’Estat espanyol existeix l’àmbit “Món”, que agrupa les penyes internacionals. 2.6. Passió personal i sacrificis Sebastià Oliver parla de la seva biografia barcelonista: • Influència decisiva de sa mare i d’un oncle, barcelonista que viu a Madrid des de fa més de 50 anys. • Records de la infància mirant partits en blanc i negre als anys 70 i patint les derrotes. • Reconeix els sacrificis familiars i de temps que implica ser president, però també destaca el suport d’un equip de 42 directius molt coordinats. També confessa la seva altra gran passió: les curses de muntanya de llarga distància, que exigeixen molta preparació. 2.7. Figures clau del barcelonisme Sebastià tria quatre noms essencials de l’univers blaugrana: • Johan Cruyff: punt d’inflexió com a jugador i, sobretot, com a entrenador. Va canviar per sempre la manera de jugar a futbol. • Pep Guardiola: continuador i perfeccionador de la filosofia Cruyff. Ha mantingut equips a la primera línia mundial de forma sostinguda. • Leo Messi: per a Sebastià, “el millor jugador de tots els temps”, per qualitat i per continuïtat al màxim nivell. • Mariona Caldentey: referent del Barça femení i orgull de la penya. Campiona del món, quatre Champions i múltiples títols. 2.8. El Barça com a fenomen global i social Sobre l’impacte mundial del Barça: • L’expansió dels darrers 35 anys s’explica per: - Presència continuada dels millors jugadors del món (Cruyff, Maradona, Romário, Ronaldo, Rivaldo, Messi, etc.). - Un estil de joc atractiu i reconeixible. - Una samarreta amb colors únics i fàcilment identificable. • La difusió de penyes arreu del món ha consolidat aquesta presència. Sebastià denuncia, però, una manca d’“altaveus” mediàtics a l’Estat en comparació amb el Reial Madrid, cosa que considera un desavantatge estructural. Sobre el lema més que un club: • Recorda el paper històric del Barça en la catalanitat i la universalitat. • Destaca com a moment clau la decisió de portar UNICEF a la samarreta, exemple de compromís social i de projecció solidària. 2.9. La Masia i el Barça actual • La Masia continua essent una font inesgotable de talent: en alguns partits hi ha hagut set jugadors catalans al camp. • Sebastià posa com a exemple Pau Cubarsí: central de 17 anys que juga amb una tranquil·litat i solvència sorprenents, assumint grans responsabilitats a la sortida de pilota. Sobre el futur: • Considera gairebé impossible veure un altre jugador com Messi, tot i el potencial de joves com Lamine Yamal. • Admet que encara no ha visitat el nou Camp Nou i explica que la penya prepara viatges perquè grups de socis puguin assistir a partits un cop s’obri l’estadi. 3. Cooperativisme a les Illes Balears 3.1. Dia del cooperativisme i reconeixements Entrevista a Joan Manel Molet, president de la Federació de Cooperatives de les Illes Balears. La Federació agrupa: • Cooperatives agroalimentàries. • Cooperatives de treball. • Cooperatives de consum com Sant Crispín, molt potent a Menorca. El Dia del Cooperativisme oficial és el primer dissabte de juliol, però a les Illes se celebra quan és viable, per qüestions d’agenda i temporada turística. En l’edició de 2025: • L’acte té lloc a Casa Esment. • Es ret homenatge a Antonio Ortiz Baca, cuiner durant més de 30 anys al CIDE, cooperativa educativa: - Reconegut no només com a treballador, sinó per la seva implicació com a membre del consell rector. - Volen visibilitzar que dins una escola cooperativa també hi ha personal de serveis amb un paper clau en el projecte col·lectiu. • Es presenten experiències de: - Camp de Formentera: cooperativa que lluita contra la triple insularitat i altres condicionants logístics. - Sant Crispín (Menorca): cooperativa de consum amb 70 anys d’història i reptes actuals de mercat. • El president de CEPES i de Social Economy Europe, Juan Antonio Pedreño, fa una xerrada de referència sobre economia social a escala estatal i europea. 3.2. Estat de salut del cooperativisme balear Joan Manel descriu un panorama de creixement lent però sostingut: • Les cooperatives de treball augmenten progressivament. • Les agràries no creixen tant en nombre com en processos de fusió, per reforçar-se davant els reptes del mercat. Malgrat l’alta ocupació i la facilitat per trobar feina en altres sectors, el cooperativisme manté una dinàmica ascendent. 3.3. Reclam institucional: de complement a “palanca de canvi” La Federació reclama més implicació del Govern Balear, Consells i ajuntaments: • Més finançament estructural per consolidar cooperatives existents i afavorir-ne de noves. • Crear línies de finançament específiques comparables a les d’altres comunitats autònomes. Joan Manel defensa que les cooperatives poden ser palanca de canvi en reptes clau: • Habitatge: impuls de cooperatives d’habitatge com a fórmula per fer front a l’emergència residencial. • Treball precari: les cooperatives de treball són espais d’ocupació estable i digna, amb la persona per davant del benefici. • Sostenibilitat i alimentació: les cooperatives agràries són la versió més genuïna del quilòmetre zero i de l’economia rural arrelada al territori. 3.4. Difusió, educació i desconeixement Un dels grans reptes és que el model cooperatiu és poc conegut, fins i tot entre professionals de l’assessorament empresarial: • La Federació i entitats com Otaip fan xerrades a col·legis professionals i en espais de formació per explicar el model. • Reclamen introduir l’economia social i el cooperativisme com a contingut a: - Universitat (graus d’Economia i Empresa). - Formació professional. - Escola d’adults i secundària. “Molts tècnics que assessoren emprenedors no ens coneixen; hem de ser al mig del sistema, no a la perifèria.” 3.5. Ser cooperativista avui: arguments per decidir-se Joan Manel llança un missatge directe a qui té una idea de negoci: • L’emprenedoria gairebé sempre és compartida: dues persones amb bona entesa ja poden crear una microcooperativa. • Avantatges: - Constitució més ràpida que altres formes jurídiques. - Ajudes específiques a la creació i incorporació de nous socis. - Fiscalitat favorable. - Model democràtic i participat, en què el projecte és realment dels qui hi treballen. Critica el miratge dels “gurús” de les xarxes que prometen enriquiment fàcil: “De cada milió, en sortirà un. El que fa falta és posar les bases d’una empresa sòlida; i el model cooperatiu ho facilita molt més que una SL.” La Federació ofereix: • Assessorament inicial (forma jurídica, tràmits, pla de negoci). • Acompanyament durant els primers passos de la cooperativa. 3.6. Agenda política i feina actual Entre les tasques recents i en curs: • Lectura al Parlament de les Illes Balears del manifest del Dia Internacional del Cooperativisme, assumit per gairebé tots els grups parlamentaris. • Treball conjunt per incorporar una assignatura d’economia social al grau d’Economia de la UIB i per crear un curs d’especialista en economia social. • Feina quotidiana de suport a cooperatives consolidades i a nous projectes que volen néixer. 4. Violència masclista, negacionisme i mobilització 4.1. Un nou atac i la ràbia acumulada Entrevista amb Anna Rosa Abejón, de Podem, arran del brutal atac masclista a Costitx: • Un home amb ordre d’allunyament, i antecedents per intent d’assassinat d’una altra dona, apunyala la seva exparella. • A la mateixa matinada, es coneix un altre cas que apunta a feminicidi. Anna Rosa expressa: • Tristesa infinita i ràbia infinita com a dona i com a feminista. • Recorda que la llar és l’espai més perillós per a moltes dones: el 58% dels feminicidis al món es produeixen a l’àmbit íntim. 4.2. Violència masclista com a estructura La conversa insisteix en una idea clau: no són fets aïllats, sinó expressió d’una violència estructural basada en: • Control, dominació i desigualtat de poder. • Una tradició de masclisme que situa l’home al centre de la societat i resisteix perdre privilegis. El negacionisme de la violència masclista és assenyalat com un factor de risc: • Partits que neguen que hi hagi violència de gènere específica o que la banalitzen parlen de “violència domèstica” o “intrafamiliar”. • Aquest discurs deslegitima polítiques públiques específiques i desorienta la societat, que deixa de tenir clar quin és el problema real. “El primer que caldria és deixar de governar amb negacionistes.” 4.3. Què pot fallar i què falta fer Tot i l’existència d’ordres d’allunyament i protocols, el cas de Costitx mostra que no basten: Cal reforçar: • Compliment estricte i vigilat de les ordres d’allunyament. • Avaluació contínua del risc, especialment amb agressors reincidents. • Ús obligatori de dispositius telemàtics en casos d’alt risc. • Coordinació real i fluïda entre policia, jutjats, serveis socials i sanitaris. Els feminicidis “no passen, es construeixen” al llarg d’anys de violència prèvia. Per això calen protocols d’alarma precoç i intervenció immediata davant qualsevol incompliment. 4.4. Educació, cultura i nous models masculins Anna Rosa defensa que no es frenarà el masclisme només amb càstig penal: • Necessitat d’educació afectivosexual obligatòria a les escoles. • Promoció de nous models de masculinitat, allunyats del control i la violència. • Formació docent amb perspectiva de gènere. També insisteix en la importància d’evitar missatges institucionals que confonen o minimitzen: • Parlar de “violència domèstica” dilueix la dimensió patriarcal i estructural dels feminicidis. • El discurs públic ha de reconèixer i anomenar la violència masclista per poder-la combatre. 4.5. Mobilització social i canvis legislatius El programa i la convidada recorden el paper determinant de la mobilització ciutadana: • L’exemple de la sentència de La Manada a Pamplona i les protestes massives que en van derivar: - Van forçar un canvi legislatiu i social de fons. - Van consolidar una consciència col·lectiva que la violència sexual no és un fet menor ni privat. La mobilització té diversos efectes: • Pressiona les institucions a augmentar recursos i revisar protocols. • Envia un missatge contundent a les víctimes: “no esteu soles”. • Trenca el relat negacionista que intenta minimitzar o relativitzar la violència masclista. La conversa tanca amb dues cites de referència feminista: • Simone de Beauvoir: els drets de les dones poden ser qüestionats amb qualsevol crisi, per això cal vigilància constant. • Angela Davis: “No basta no ser racista, cal ser antiracista”; adaptat al context: no basta no ser masclista, cal ser antimasclista. 5. Secció literària i cultura 5.1. Funció dels mitjans mallorquins El programa recorda que Ona Mediterrània forma part del grup Mitjans Mallorquins, junt amb: • Diari de Balears (dBalears). • Plataforma audiovisual Vida.cat. • revista Estel. • Ploma.cat. S’anima l’audiència a fer-se soci/sòcia (quota anual de 55 €) per sostenir: • Informació en català, • Anàlisi crítica, • I un altaveu per a moviments socials i cultura local. 5.2. Literatura comparada amb Marisa Cerdó Secció amb Marisa Cerdó, dedicada a un exercici de literatura comparada sobre: • “La gallina” d’Anna M. Matute (citada com a Anna Massarra d’Oreda dins el programa, en realitat un conte emmarcat en tradició de misèria urbana i barraquisme, semblant als relats de Mercè Rodoreda). • El còmic “Històries del barri” de Gabi Beltrán i Tomeu Seguí, guanyador d’un premi Ciutat de Palma. 5.2.1. Entorns hostils i conductes disruptives Tots dos textos retraten infàncies i adolescències en espais degradats: • Barraques a Montjuïc (Barcelona) als anys 60. • El centre de Palma als anys 80 (barri del Socors, voltants de la plaça Major, barri Xino), amb droga, violència i misèria urbana. Els elements comuns: • Brutícia i deixadesa: muntanyes de fems, llaunes, olors de cervesa vessada, carrers degradats. • Famílies desestructurades i manca d’afecte: pares alcohòlics, mares absents o agressives, retrets com “no sé per què te vàrem fer”. • Una sensació d’entorn hostil que empeny els joves cap a comportaments destructius. 5.2.2. Respostes dels protagonistes: agressió i fugida • En el conte de la gallina, el nin acaba tancant una gallina i un conill dins la barraca fins que es maten entre ells: una metàfora brutal de la violència que genera l’entorn. • A “Històries del barri”, el protagonista de 14 anys cau en petits actes de delinqüència, però desenvolupa una consciència crítica del seu context: - Observa l’alcoholisme i la por dels pares. - Entén que són víctimes d’un sistema que els supera. - Intueix que l’única sortida és marxar i construir una vida diferent. 5.2.3. El paper de la literatura i el còmic Marisa subratlla que: • El jove de Històries del barri troba en el dibuix i la lectura de còmics una via per imaginar altres realitats. • Aquest accés a altres mons fa possible un despertar de consciència i l’opció de fugir de la reproducció de la violència. La secció reivindica el còmic com a literatura plena, amb doble llenguatge (text + imatge) i una gran capacitat d’introspecció. “Quanta gent, a través de la literatura, ha pogut sortir d’un entorn hostil i imaginar una altra vida?” Marisa recomana explícitament: • Llegir “La gallina” dins el volum La meva Cristina i altres contes. • Llegir el còmic “Històries del barri” (i la seva segona part) com a crònica de la Palma marginal dels anys 80. 6. Música i falques publicitàries Al llarg del programa sonen diverses peces musicals que actuen com a ponts emocionals i respir entre blocs d’anàlisi i entrevista. Destaquen: • Cançons de grups mallorquins i catalans que barregen tendresa íntima i crítica social. • Temes com “Per una copa” d’Això és l’últim (referenciat a la secció de Marisa com a imatge de l’evasió alcohòlica) i cançons de caire reivindicatiu i combatiu. Es colen també falques publicitàries i de servei de la pròpia ràdio: • Anunci del mètode Slow Dentistry de la clínica Planes Mariano. • Projecte social 3 Globs d’aigua embotellada vinculat a 3 Salut Mental, que promou la inserció laboral de persones amb trastorns mentals. • Crides a fer-se soci/sòcia d’Ona Mediterrània i a conèixer la seva graella de programació i el seu model de campanya de mecenatge. 7. Fil conductor i sentit global Tot i la diversitat de temes, l’episodi té un fil comú clar: • Comunitat organitzada: penyes barcelonistes, cooperatives i moviments feministes mostren com l’acció col·lectiva pot canviar realitats (un camp amb nom de dona, cooperatives que transformen el món laboral, mobilitzacions contra la violència masclista). • Resistència en contextos hostils: des dels nins que creixen a barris degradats fins a les dones que afronten el terror masclista, passant pels pagesos amenaçats per la precarietat i les cooperatives petites davant del gran capital. • Cultura i paraula com a eines de canvi: literatura, còmic, ràdio i música serveixen per nombrar, pensar i transformar experiències col·lectives. En conjunt, el programa ofereix una mirada polièdrica però coherent sobre com s’articula la vida social, cultural i política a les Illes Balears i com les persones s’organitzen per donar-hi resposta.
Introducció i estructura del programa L’episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània combina tres grans blocs: • Una secció filosòfica-econòmica sobre capitalisme, comunisme, ecocomunisme i decreixement. • Una secció de divulgació científica i d’actualitat sanitària (grip i mascaretes, formigues invasores, molsa a l’espai). • L’inici d’una secció sobre beques per a alumnes amb altes capacitats. Entre blocs hi ha falques, indicatius i anuncis d’altres programes de l’emissora. 1. Comunisme, desigualtat i ecologia (Saito Kohei) 1.1. De la Bíblia a Marx: compartir béns i necessitats • El convidat, el senyor Pujades, proposa un "còctel" de conceptes: capitalisme, desigualtat, decreixement, comunisme/ecocomunisme i canvi climàtic, amb un pentimento final. • Parteix d’una citació dels Fets dels Apòstols (2,44-45): tots els creients vivien junts, ho posaven tot en comú i distribuïen els béns segons les necessitats. • Ho interpreta com una forma de «comunisme cristià»: una idea primitiva de comunitat de béns i repartiment segons necessitat. • Salta després a Karl Marx i a la famosa fórmula: "De cadascú segons les seves capacitats, a cadascú segons les seves necessitats." • Els presents comenten la dificultat pràctica d’aplicar aquest principi: com es mesuren capacitats i necessitats? Com s’organitza la distribució? 1.2. La Crítica del Programa de Gotha i la història del comunisme • El principi de Marx prové de la Crítica del Programa de Gotha, text escrit entorn de 1875, adreçat a un congrés d’unificació del socialisme alemany a Gotha. • Marx no el va publicar en vida; Engels el fa públic el 1891, després de la mort de Marx (1883). • Es recorda la llarga tradició de propostes per compartir béns i reduir desigualtats. • Es cita Thomas Piketty com a economista contemporani que mostra que les desigualtats econòmiques augmenten: el 1 % més ric concentra una proporció enorme de la riquesa mundial. • S’analitza la crisi d’atractiu intel·lectual del comunisme després de la caiguda del mur de Berlín i la descomposició del bloc soviètic: - Ja abans, intervencions com Budapest o la Primavera de Praga havien allunyat molts intel·lectuals europeus del marxisme. - Encara hi ha nostàlgia a parts de l’antiga RDA o de l’espai soviètic, sovint vinculada a la seguretat laboral. - Tot i que l’economia de l’Alemanya de l’Est era de les més pròsperes del bloc, restava molt lluny de l’Alemanya occidental; encara avui persisteixen desigualtats. 1.3. Saito Kohei i el «comunisme ecològic» • Pujades presenta Saito Kohei (o Saito Gouhei), jove filòsof japonès d’uns 38 anys, que proposa un comunisme ecològic. • Saito ha tingut un gran èxit editorial (centenars de milers d’exemplars) i es declara explícitament comunista. • El seu objectiu: relectura ecològica de Marx, a partir de textos poc coneguts recuperats en la nova edició completa MEGA (Marx-Engels-Gesamtausgabe). • Saito participa en aquest projecte i recupera notes, quaderns i materials inèdits de Marx i Engels, on detecta una evolució cap a una sensibilitat ecològica en els darrers anys de Marx. 1.4. Progrés, antropocè i crítica al «desenvolupament sostenible» • Tant el Manifest Comunista (1848) com El Capital comparteixen amb el capitalisme una idea forta de progrés econòmic i tecnològic: - S’assumeix que cal inventar i aplicar tecnologia de manera creixent. - No hi ha gaire reflexió sobre els impactes ecològics: ús massiu de combustibles fòssils, degradació ambiental, etc. • Saito sosté que, en els darrers anys de la seva vida, Marx comença a percebre els límits ecològics del mode de producció capitalista: - Detecta una ruptura de l’equilibri ecològic global. - Encara no es parla de canvi climàtic, però sí d’un model de producció que «es carrega» la base natural. • Saito utilitza i difon el concepte d’antropocè: - Nova era geològica iniciada per la intervenció humana massiva (tala de boscos tropicals, extinció d’espècies, contaminació d’oceans i atmosfera, ús de carbó, petroli, energia nuclear, etc.). • Critica amb contundència el concepte de «desenvolupament sostenible», que qualifica d’oxímoron: - No es pot créixer indefinidament en un planeta finit. - Parafraseja Marx: si aquest deia que «la religió és l’opi del poble», ell afirma que l’«opi de les masses» avui és el desenvolupament sostenible. 1.5. Decreixement, commons i el «pentimento» de Pujades • Un dels conceptes centrals del llibre de Saito és el decreixement: - L’edició anglesa es titula Slowdown amb el subtítol The Degrowth Manifesto («El manifest del decreixement»). - Defensa que cal frenar el creixement econòmic i reorganitzar la societat per viure amb menys consum de recursos. • Lligat al decreixement, Saito reivindica els commons: - Commons = béns comuns, espais o recursos compartits (com les comunes municipals en pobles com Bunyola). - Proposa estendre aquesta lògica comunal a gran part de l’economia, aproximant-se a una organització social basada en propietat compartida i gestió col·lectiva. • El pentimento de Pujades: - Mentre llegeix el llibre, troba la part crítica i descriptiva molt sòlida: diagnòstic de la crisi ecològica, crítica al capitalisme fòssil, etc. - Però, quan Saito passa a proposar com sortir del problema, Pujades es declara escèptic. • Considera que el comunisme ecològic de Saito és massa utòpic, pròxim a una visió de la bondat natural humana a l’estil Rousseau: - Massa confiança en una futura societat de «bons germans» que gestionen els commons en pau i harmonia. - S’assembla als antics socialistes utòpics anteriors a Marx i Engels, que ells mateixos criticaven com a irrealitzables. 1.6. Tecnologia, Varoufakis i alternatives al capitalisme • El presentador demana si Saito connecta amb tesis com les de Yanis Varoufakis sobre el tecnofeudalisme, on la tecnologia esdevé una nova forma d’explotació que enriqueix unes poques grans corporacions tecnològiques. • Pujades diu que, fins on recorda, Saito no cita Varoufakis, tot i que podria perfectament. • Saito sí que: - Repassa moviments socials concrets (experiències a Barcelona, lluites indígenes a Sud-amèrica contra la desforestació, etc.). - És crític amb el relat segons el qual el pas de la indústria pesada a una economia digital seria «més ecològic». • Es remarca que les noves tecnologies (IA, data centers, etc.) tampoc són innòcues: - Consumeixen grans quantitats d’energia i aigua. - Formen part d’un model que continua sent ambientalment molt costós. • Saito aposta per: - Reducció dràstica de combustibles fòssils. - Energies renovables. - I sobretot canviar la manera de viure i organitzar l’economia. • Pujades insisteix en què, tot i el seu escepticisme sobre les solucions, recomana el llibre per la seva capacitat d’explicar clarament la crisi ecològica i el debat sobre decreixement i ecocomunisme. 2. Publicitat, falques i indicatius d’Ona Mediterrània Entre la primera secció i la segona hi ha una sèrie d’indicatius i falques publicitàries de Ona Mediterrània: • Identificació de l’emissora, freqüència i claim («El futur és ara»). • Anuncis de programes culturals i musicals. • Recordatori del paper de les persones Soci com a suport econòmic de la ràdio i invitació a associar-s’hi. Aquests segments funcionen com a transició entre blocs de contingut i com a recordatori del caràcter comunitari de l’emissora. 3. Grip, mascaretes i salut pública 3.1. Recomanacions actuals per a la grip • Amb la nova sintonia, entra la secció de Biel Vic. • Abans de parlar de formigues i aigua, comenta una actualitat sanitària molt recent: repunt de casos de grip. • Les autoritats sanitàries: - Recomanen (encara no obliguen) portar mascareta en centres de salut, hospitals i transport públic. - Ho justifiquen perquè la taxa de creixement dels contagis de grip s’està accelerant i hi ha una nova variant més contagiosa que l’anterior. • Es recorda també la importància de la vacuna de la grip per a grups de risc: - Tot i estar formulada sobre el virus de la temporada anterior, ajuda a reforçar el sistema immunitari. - Pot fer que la malaltia cursi de manera més lleu. 3.2. Normalització de l’ús de mascareta • Els locutors comenten que, les darreres setmanes, ja havien vist més gent amb mascareta a hospitals i al carrer. • Es valora que, després de la pandèmia, s’ha perdut la vergonya d’anar amb mascareta, i que hi ha més respecte cap a qui la fa servir per prevenció. • Es recorda que abans de la Covid, l’ús habitual de mascareta al carrer es veia sobretot al Japó, mentre que ara s’ha normalitzat molt més aquí. 4. Formiga invasora «Trichomyrmex destructor» 4.1. Arribada a Palma i riscos • Biel Vic presenta una notícia sobre una espècie invasora de formiga, la Trichomyrmex destructor, coneguda com a «formiga de Singapur». • Ja s’ha detectat en un edifici de Palma; no és pròpia de les Illes, sinó una espècie asiàtica. • Investigadors de la Universitat de Barcelona n’han constatat la presència a les Balears. S’hi hauria estès probablement per via marítima. • Històricament: - Es detecta per primer cop al port de Barcelona el 2005. - 2007: s’identifica a Alacant. - 2019: es confirma el seu establiment estable a la zona. - 2020: es troba a Màlaga i Marbella. - 2024 (context de l’episodi): arribada a les Balears. 4.2. Característiques i impacte • Són formigues petites (1,8 – 3,5 mm), però amb picades molt doloroses per a les persones. • Es consideren altament perjudicials: - Afecten el medi natural, el medi agrícola i l’entorn urbà. - Ataquen aliments, teixits i fins i tot recobriments plàstics de cables elèctrics, de manera semblant a les rates. • Es recomana vigilar-ne la presència: - Si es detecten formigues amb picades anormalment doloroses, cal avisar les autoritats competents. - S’emmarca en una problemàtica més àmplia d’espècies invasores que alteren ecosistemes locals. 5. Molsa «supervivent» a l’espai i vida extraterrestre 5.1. L’experiment a l’Estació Espacial Internacional • Biel Vic passa a una notícia científica que el fascina: la capacitat de certs tipus de molsa de sobreviure a l’espai exterior. • Científics japonesos de la Universitat de Hokkaido han dut a terme un experiment amb un tipus concret de molsa (verdet / musgo): - Van enviar mostres a l’Estació Espacial Internacional (EEI). - Les van deixar a l’exterior de l’estació durant 9 mesos, exposades a: • Buit espacial (sense oxigen). • Radiació ultraviolada directa del Sol, sense protecció atmosfèrica. • Temperatures extremes, tant molt baixes com molt altes. • Microgravetat. • En tornar-les a la Terra, van comprovar que més del 80 % de les espores havien sobreviscut i podien germinar amb normalitat. 5.2. Implicacions sobre la resistència de la vida • Ja se sabia que determinades cèl·lules de la molsa, especialment els esporòfits (que contenen les espores), eren molt més resistents que les cèl·lules joves (protonemes) o les cèl·lules de brot (brotecells). • L’experiment té importància perquè, per primera vegada, combina totes les condicions extremes alhora (buit, radiació, microgravetat i temperatures extremes). • Això reforça dues idees clau: - Algunes formes de vida són extraordinàriament resistents a entorns hostils. - En el context de la cerca de vida extraterrestre o de la terraformació de planetes, la molsa podria ser una excel·lent candidata per iniciar processos d’habilitació d’un planeta: • Pot créixer en condicions que serien completament hostils per a humans. • Podria contribuir a crear condicions mínimes per a altres formes de vida (humana inclosa). 5.3. Lligam quotidià: la molsa del pessebre • La conversa deriva cap a un record quotidià: l’ús tradicional de molsa per fer el betlem. • Es recorda que ara està prohibit recollir-la, però anys enrere era una pràctica molt habitual, igual que tallar trossos de pi per als arbres de Nadal. • Es planteja el dilema ecològic actual: - Abans hi havia una depredació directa (molsa, pins). - Ara hi ha una producció massiva d’arbres i decoracions de plàstic, amb els seus propis impactes ambientals (fabricació, residus, etc.). 6. Beques per identificar altes capacitats (inici de secció) 6.1. La beca d’APSAC • S’inicia la darrera secció, amb Maria Antich a la sintonia. • Es presenta una iniciativa de l’Associació d’Altes Capacitats de Mallorca (APSAC): - Ofereixen beques per identificar alumnes amb altes capacitats. - Identificar aquí significa fer un diagnòstic psicopedagògic complet. • Es remarca que aquest diagnòstic pot tenir un cost elevat, especialment si es fa en centres privats a iniciativa de la família. • Als centres educatius, els equips psicopedagògics també poden fer proves d’identificació, però les beques d’APSAC ajuden a garantir l’accés a una detecció adequada per a més alumnes. • La secció queda oberta a desenvolupar més notícies sobre educació i adolescència, però l’àudio proporcionat s’atura en aquest punt. 7. Eixos temàtics principals de l’episodi 7.1. Pensament crític i alternatives al capitalisme • Revisió històrica i crítica del comunisme i del marxisme. • Presentació de l’ecocomunisme i el decreixement com a respostes al canvi climàtic i a la precarietat ecològica global. • Debat sobre els lí mits del progrés tecnològic i de la fe en el desenvolupament sostenible. 7.2. Ciència, medi ambient i salut • Actualització sobre salut pública (grip, recomanacions de mascareta, vacunació). • Alerta sobre una espècie invasora (Trichomyrmex destructor) que afecta tant la salut humana (picades) com ecosistemes i infraestructures. • Divulgació sobre la resiliència de la vida en condicions extremes (molsa a l’espai) i les possibles repercussions en el debat sobre vida extraterrestre i terraformació. 7.3. Educació i talent • Introducció al tema de les altes capacitats i la necessitat de diagnòstics accessibles, gràcies a beques específiques. • Relació amb la igualtat d’oportunitats educatives i el reconeixement del talent divers dins el sistema escolar. En conjunt, l’episodi barreja filosofia política, ecologia, ciència i educació en un format de ràdio proper, amb to conversacional i constants connexions amb la realitat quotidiana de les Illes Balears i del món actual.
Introducció L’episodi reuneix diverses píndoles culturals emeses a Ona Mediterrània, amb entrevistes breus, homenatges literaris i una agenda d’activitats. El nucli se centra en dos grans autors vinculats a Mallorca: Joan Alcover i Robert Graves, i es tanca amb commemoracions institucionals i propostes culturals. 1. Joan Alcover i la nova edició crítica 1.1. La importància d’una edició crítica • El filòleg i editor Ignasi Moreta presenta Joan Alcover, Poesies. Edició completa (Edicions 62), una edició crítica i comentada de la poesia en català de Joan Alcover. • Remarca la necessitat de llegir els clàssics amb textos establerts filològicament: • comparació de totes les versions publicades, • datació acurada, • criteris d’edició explícits, • aparat crític exhaustiu i comentaris interpretatius. • L’objectiu és llegir Alcover “tal com ell volia ser llegit”, sense perdre cap variant significativa. "Com a lectors, el que volem és poder llegir els clàssics amb edicions filològicament acurades." 1.2. Gènesi del projecte d’Ignasi Moreta • El projecte neix de la docència universitària: un any, Cap al tard esdevé lectura obligatòria i Moreta descobreix un Alcover molt més ric que els quatre poemes canònics. • Constata que hi ha poca bibliografia i pocs comentaris previs, i que s’ha de construir les classes a partir de la seva pròpia lectura. • D’aquí la decisió de fer una edició crítica i comentada, que proporcioni eines hermenèutiques als estudiants i als investigadors. 1.3. Corpus, llengües i qualitat poètica • Alcover no es professionalitza com a escriptor: és magistrat a l’Audiència de Palma i escriu en el temps lliure, amb una obra globalment no gaire extensa. • Escriu més poesia en castellà que en català, però Moreta defensa que la millor poesia és la catalana: • la poesia castellana se centra més en l’enginy formal, • la catalana té una connexió més sincera amb la subjectivitat i un moment estètic més madur. • La crítica és gairebé unànime a considerar superior la producció catalana, encara que Moreta matisa que també cal reivindicar la poesia en castellà. 1.4. La tria d’Alcover i la forma definitiva de l’obra • Alcover publica dos llibres de poesia en català: • Cap al tard (1909), • Poemes bíblics (1918). • El 1921 els reagrupa en el volum Poesies, amb una tercera part titulada Petites cassoles de sastre. • Amb l’ajut de Miquel Ferrà, Alcover fixa el corpus que vol que perduri: • tanca la seva obra poètica catalana, • deixa fora poemes que considera menors. • Moreta subratlla que els poemes exclosos són, en general, de qualitat molt inferior, i que el corpus triat per l’autor és el que realment té interès literari. 1.5. Dolor biogràfic i transcendència poètica • La crítica tradicional ha llegit Alcover sobretot a partir de la seva biografia tràgica: • mort de la primera esposa, • mort d’una filla, d’un fill i, anys després, dos fills més el mateix dia (un a Barcelona i un altre a Palma). • Aquest dolor es canalitza en elegies i poemes sobre la mort dels fills i dels éssers estimats. • Moreta proposa superar la lectura purament biogràfica: • Alcover no cau en el sentimentalisme ni en l’autocompassió, • fa una poesia continguda, que converteix l’experiència privada en reflexió universal sobre el dolor. • Els lectors que no han viscut una tragèdia equivalent s’hi poden reconèixer en parlar de les ferides de la vida i de la mort dels estimats. • Això és, per Moreta, el que l’acredita com a gran poeta: convertir un drama extremadament personal en una veu que parla de l’ànima humana més enllà de la circumstància. 1.6. Tancament de la conversa • L’entrevista es fa des de la Casa Museu de Joan Alcover a Palma, reforçant el vincle entre espai físic i lectura. • Es menciona que l’any següent serà Any Alcover (cent anys de la mort del poeta). • Moreta expressa el desig de venir a Mallorca durant el centenari per presentar el llibre i dialogar amb altres lectors i estudiosos. 2. Falques publicitàries i patrocini Entre les entrevistes s’intercalen diverses falques publicitàries i missatges institucionals a Ona Mediterrània: • 3 Globs – Projecte d’emprenedoria social de 3 Salut Mental vinculat a l’aigua de qualitat i a la inserció laboral de persones amb malaltia mental. • Clínica Dental Planes Mariano – Presenta el concepte Slow Dentistry, que defensa dedicar més temps a cada pacient per garantir resultats segurs i de qualitat. • Recordatoris de la importància de ser Soci d’Ona Mediterrània per mantenir l’emissora. Aquestes falques mostren el model de finançament mixt (patrocinis socials i comercials) i la connexió de la ràdio amb projectes locals i de salut comunitària. 3. Robert Graves: el poeta britànic més mallorquí 3.1. Context de l’homenatge • El filòleg i traductor Eduard Mollà conversa amb el locutor per commemorar els 40 anys de la mort de Robert Graves (va morir el 7 de desembre de 1985). • Mollà ha treballat extensament l’obra de Graves i n’ha traduït Cristal Rost. Poemes de muntanya per a Nova Editorial Moll. • L’entrevista vol ser un petit homenatge al poeta que va convertir Deià en el seu lloc al món. 3.2. El paradís mediterrani després de la guerra • Graves, veterà de la Primera Guerra Mundial i autor de Goodbye to All That (Adeu a tot això), talla amb la seva vida anterior i cerca un nou començament. • Rep el consell famós de Gertrude Stein: "Si pots suportar el paradís, ves a Mallorca." • Quan arriba a l’illa el 1929, hi troba un paradís perifèric respecte a una Europa: • devastada per la guerra, • en decadència econòmica i moral, • immersa en la crisi del 1929 i en un model tecnològic i econòmic esgotat. • Graves aspira a «tornar a les arrels» d’una civilització que ell veu a les illes de la Mediterrània, espai marginal però carregat de tradició. 3.3. L’arribada a Deià i la percepció local • Graves arriba a Deià amb la poeta Laura Riding. • Els habitants de la Serra de Tramuntana (Deià, Vall d’Amos, Llucalcari…) ja tenien experiència amb viatgers il·lustres (romàntics com George Sand i Chopin, o l’arxiduc Lluís Salvador). • Tot i així, la parella Graves–Riding és percebuda com particularment estrafolària: • estil de vestir, • maneres, • relació de parella poc convencional. • A l’inici, molts veïns pensen que Graves és el servent de Laura Riding; posteriorment descobreixen que aquell home discret és “Don Roberto”, l’escriptor prestigiós. • Encara que no era ric, el simple fet de ser foraster i de venir de lluny li atorga un cert prestigi social entre els veïns. 3.4. Guerra civil, exili i retorn • El 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil, la família Graves ha de abandonar Mallorca, com molts altres residents estrangers. • El darrer que veu al port de Palma és el seu amic Joan Marroig Gelabert, que havia estat batle socialista i li promet: que la casa quedarà tal com l’ha deixada i que l’esperarà. • Durant deu anys d’absència, Graves se sent en exili: • no té casa al Regne Unit, • viu una vida nòmada de lloguers i estades temporals, • insisteix a les cartes que “casa seva és Mallorca”. • El 1946 torna finalment a Can Alluny, que troba conservada i neta gràcies a la cura de Joan Marroig. • Amb Beryl, la seva segona esposa, i cinc fills, s’hi estableix de manera quasi definitiva: només surt per breus viatges professionals (conferències als EUA, cursos a Oxford). 3.5. Vida quotidiana i mètode de treball • A Deià, Graves porta una vida rutinària i domèstica: • baixa cada dia a nedar a la cala, • torna a casa a escriure, • cuida el jardí i cuina sovint. • Considera que moltes de les seves millors idees poètiques li arriben enmig d’aquest trull domèstic. • La casa és plena de nins i vida familiar, i alhora manté una disciplina de treball molt sòlida, pròpia d’un professional de l’escriptura. 3.6. Centre d’atracció per a escriptors • Tot i que Mallorca ja rebia artistes abans, la presència de Graves converteix Deià en un pol d’atracció literari internacional. • Hi passen escriptors com Alan Sillitoe, Kingsley Amis, Anthony Burgess, entre d’altres. • Molts joves autors hi acudeixen cercant orientació creativa. • L’anècdota d’Alan Sillitoe és reveladora: • no trobava la seva veu, • Graves li recomana: “escriu allò que coneixes”, • Sillitoe acaba escrivint sobre la seva pròpia experiència proletària al nord d’Anglaterra i assoleix el reconeixement literari. 3.7. Estada a Palma i relació amb el franquisme • Durant un temps, la família es trasllada a Palma perquè els fills grans han d’anar a escola. • Tot i això, ni Graves ni la família s’hi troben especialment bé: continuen considerant Deià com la vertadera casa. • En cartes, Graves es refereix als seus fills com a “nins de muntanya”, poc adaptats a la vida urbana. • Pel que fa al context polític, Graves: • ha vist de primera mà els escamots falangistes a Deià, • ha contemplat la persecució i desaparició de gent com el mateix Joan Marroig, • identifica la Guerra Civil com un preludi de la Segona Guerra Mundial. • Durant l’exili, escriu que només tornarà quan s’acabi el feixisme a Espanya, però finalment decideix tornar malgrat la persistència del règim i evitar la implicació directa en política. • En comptes d’escriure obertament a Espanya, fa servir contes i articles publicats a revistes internacionals (com The New Yorker) per descriure, sovint en clau literària, la realitat repressiva de l’època. • La censura franquista no té abast internacional suficient ni recursos de traducció per controlar aquestes publicacions. 3.8. Estratègia i influència institucional • Tot i la seva crítica al règim, Graves demostra astúcia política: • es relaciona amb figures com Camilo José Cela i Manuel Fraga, • aprofita el seu prestigi internacional per demanar protecció per al paisatge. • Un exemple clau: escriu a les autoritats espanyoles per proposar que Deià sigui declarada “monumento nacional”, amb la intenció de frenar la construcció d’hotels i preservar el poble i l’entorn. • D’aquesta manera, utilitza el seu nom com a palanca de conservació del patrimoni natural i cultural mallorquí. 4. Aniversari d’Edicions UIB (Universitat de les Illes Balears) 4.1. Quaranta anys d’editorial universitària • Es commemora el 40è aniversari d’Edicions UIB, el segell editorial de la Universitat de les Illes Balears. • L’acte central se celebra a l’aula de graus de l’edifici Margalí (Comas i Camps) al campus universitari. • Es repassa l’evolució institucional: • 1985: naix com a Secretariat de Publicacions i Intercanvi Científic. • Posteriorment es coneix com a Servei de Publicacions. • Des de 2017 adopta el nom actual Edicions UIB. 4.2. Línies editorials i impacte • En aquests quaranta anys, Edicions UIB ha publicat: • recerca especialitzada, • obres de divulgació científica, • col·laboracions amb altres editorials públiques i privades. • El programa felicita l’editorial pels quatre decennis de treball en la difusió del coneixement científic i acadèmic des de les Illes. 5. Centenari d’Antoni Mus i cicle a Manacor 5.1. Record d’un escriptor manacorí • Es commemoren els 100 anys del naixement d’Antoni Mus, escriptor nascut a Felanitx (1925) i mort a Manacor (1982). • L’Ajuntament de Manacor, a través de l’Escola Municipal de Mallorquí, organitza el cicle “Antoni Mus, d’un breu rastre tard”. 5.2. Activitats del cicle • Divendres 12 (tarda, Escola Municipal de Mallorquí): • Presentació de la reedició de la novel·la Bogotes. • Concert “Vens Versinant. Mus i Perejaume Fons” amb Rota Pistola i Carme Vives. • Dissabte 13 (matí i horabaixa): • Itinerari “rastre tard” per descobrir el Manacor d’Antoni Mus. • Representació a la plaça de la Constitució de “Llubreu”, peces de microteatre inspirades en textos de Mus. • Es remarca que la informació detallada es pot consultar al web manacor.org. 6. Agenda cultural i presentacions de llibres La part final del programa ofereix una agenda cultural amb diverses activitats literàries i de pensament: 6.1. Activitats de diàleg i lectura • Xerrada sobre la solitud no desitjada guiada per Maria Mesquida, organitzada per Siracusa Cultural. • Activitat gratuïta amb inscripció prèvia per correu electrònic. 6.2. Presentacions de llibres • Biblioteca de Babel (Palma): • Presentació d’Afinando el alba de Thomas Graves (fill de Robert Graves), amb la participació de Toni Rigo i l’autor. • Llibreria Drac Màgic (Palma): • Presentació de quatre obres clàssiques de pensament filosòfic de la col·lecció Magna de Publicacions de la Universitat de Barcelona (Hobbes, Husserl, Kant…). • Aba Art (Palma): • Presentació de L’imant i les coses, de Mateu Coll, amb Joana Maria Montaner, Sebastià Perelló, Joan Maria del Moral i l’autor. • Ajuntament de Lloseta: • Presentació de Les llellans (Damia Roger), guanyador del Premi Vila de Lloseta, i Un abisme d’impossibles (Aina Coll), menció especial; amb Javier González i Tomeu Canyelles (Nova Editorial Moll). • Biblioteca de Babel (segona sessió): • Presentació de Sevilla, d’Antonio Ramírez. • Escola Municipal de Mallorquí (Manacor): • Presentació del llibre Cant i treball a Mallorca, de Bàrbara Duran, amb intervenció de Caterina Valriu i l’autora. • Llibreria Ínsula Literària (Palma): • Presentació d’España racista i Hija de inmigrantes, amb Sílvia Adam, Guillem Balboa Buika i Kine Diagne. • Espai Passatemps (Santa Maria del Camí): • Presentació de La cultura de la droga a les Illes Balears, de Tomeu Canyelles (Lleonard Muntaner), amb Toni Rigo i l’autor. 6.3. Funció de l’agenda • L’agenda mostra la riquesa i diversitat de la vida cultural a Mallorca: poesia, narrativa, filosofia, assaig social i memòria històrica. • Es reforça el paper d’Ona Mediterrània com a altaveu de la cultura balear, connectant creadors, institucions i públic. 7. Eixos temàtics transversals de l’episodi • Memòria i commemoració: centenaris (Joan Alcover, Antoni Mus), 40 anys de la mort de Robert Graves, 40 anys d’Edicions UIB. • Relació entre biografia i obra: tant Alcover com Graves converteixen experiències extremes (dol, guerra, exili) en creació literària amb abast universal. • Mallorca com a espai literari: l’illa com a paradís complex, refugi creatiu i també escenari de conflictes polítics i transformacions socials. • Institucions i cultura: universitat, ajuntaments, editorials i llibreries com a teixit que sosté la producció i difusió cultural. • Precarietat implícita del món literari: la necessitat de falques, patrocinis i suport de les persones associades a la ràdio apunta al fons a la fragilitat de l’ecosistema cultural.
Visió general de l’episodi Aquest episodi de Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània combina actualitat informativa, cultura popular mallorquina, anàlisi política i sobiranista i reflexió filosòfica. Al llarg del programa es repassen portades de diaris, s’entrevista persones vinculades a la cultura i a la política local i es debat sobre el finançament autonòmic, el paper dels partits mallorquinistes i el futur del sobiranisme. 1. Repàs de premsa i actualitat 1.1. Titulars de Diari de Balears i VilaWeb • Seguretat i extrema dreta: detenen a Castelló tres membres d’una cèl·lula neonazi preparada per atemptar. • Tecnologia i llengua: la IA de WhatsApp ja és capaç de parlar català, fet destacat com a pas rellevant per a la normalització digital. • Espionatge polític: el CNI reconeix haver espiat, amb autorització del Tribunal Suprem, els expresidents de l’ANC, Elisenda Paluzie i Jordi Sànchez. • Memòria històrica a Inca: anunci d’un acte de reparació de la memòria de Pablo Ferrer Madariaga, militar republicà nascut a Inca i executat a Ceuta. • Cultura i cooperativisme: - 20 anys de L’Estel a Manacor. - Visita de l’ambaixadora d’Israel. - Celebració del Dia del Cooperativisme per part de la Federació de Cooperatives de les Balears. - El Gengop atorga el premi Formigó a Margalida Prohens. - Concerts didàctics del programa Viu la Cultura amb més de 2.500 alumnes participants. • Gestió pública i territori: - 32 incompliments detectats en la gestió de fons públics dels ajuntaments de Pollença i Andratx. - La finca del Fangar surt a la venda a un preu sis vegades superior al de fa 25 anys. A VilaWeb destaquen: • Pesta porcina africana: caiguda del preu del porc a Mercolleida i mesures de Xina restringint importacions només a la demarcació de Barcelona. • Política al País Valencià: anàlisi de Juanfran Pérez Llorca, nou president de la Generalitat Valenciana, a càrrec d’Esperança Camps. • Procés i repressió: el Tribunal Constitucional manté la inhabilitació de Junqueras, Romeva, Bassa i Turull, i es preveu una resolució imminent sobre l’amnistia a quatre manifestants. • Política lingüística: Andorra aprova el primer pla d’acció nacional per reforçar el català amb 22 mesures fins al 2028. "Andorra aprova el primer pla d’acció nacional per a reforçar el català amb 22 mesures fins al 2028." 1.2. Premsa en anglès i castellà Al Mallorca Daily Bulletin (en anglès): • Promesa del Govern balear de 1.200 habitatges públics nous. • Caiguda de la delinqüència als municipis turístics, amb el mercat britànic com a principal origen de turistes. • Noves regles per a la vida nocturna a Magaluf, amb discoteques que obriran a partir de les 18 h. • Previsió de nits fredes i possible neu per fronts atlàntics. Als diaris en castellà (Diario de Mallorca i Última Hora): • Habitatge públic i pla de xoc: promesa d’iniciar obres de més de 1.000 pisos públics el 2026 i pla de xoc per 1.213 pisos per a residents. • Turisme i patrimoni: - Venda de l’hotel Es Molí de Deià a Pelayo Cortina Koplovich per 50 milions. - L’artista Jaume Plensa és reconegut com a "ambaixador" de Palma. • Conflictes i salut: - Grip porcina amenaçant els preus de Nadal. - Expropiacions de l’autopista de sa Pobla que passen factura 21 anys després. - Vaga de metges contra l’Estatut Marc. • Successos: casos greus de violència masclista amb múltiples punyalades a víctimes. 2. Entrevista a Biel Frontera: 50 anys de l’Escola de Música i Dansa de Mallorca 2.1. Reviscolada del ball de bot i del folklore El president i director de l’Escola de Música i Dansa de Mallorca, Biel Frontera, explica la gran reviscolada del ball de bot: • Places plenes a molts pobles de Mallorca amb 200, 300 o 400 persones ballant, de 6–7 anys fins a 80 anys. • L’Escola se sent "el bessó" que ha fet reviscolar el ball a Mallorca. "Som conscients que som el bessó que ha fet reviscolar tot el que és el ball a Mallorca." 2.2. Història i fundació de l’Escola (1975) • L’origen es troba en don Bartomeu, creador del grup Els dansadors de la Vall d’Or (Sóller) als anys 1952–53. • En aquell temps, els pocs grups de ball feien ball coreografiat que no coincidia amb el que la gent major recordava de les ballades tradicionals. • Don Bartomeu inicia una recerca etnogràfica arreu de Mallorca: - Va poble per poble preguntant a balladors i gent gran "què fèieu vosaltres?" - Recull passes de ball, punts i maneres de ballar de festes de matances i trobades familiars. • El 1975, amb Antoni Marí i a proposta de l’Ajuntament, funda l’Escola de Música i Dansa de Mallorca per recuperar, ensenyar i difondre aquest patrimoni per tota l’illa. 2.3. La sistematització del ball Un dels punts clau és la sistematització del ball que fa don Bartomeu: • Estableix una estructura numèrica per a la jota i el bolero: - "Un, dos, tres" → cada número equival a un peu en terra. • Assigna números a tots els punts recollits sobre el terreny. • Això permet ensenyar de manera ordenada i crear un mètode comú que avui s’ensenya a quasi tots els pobles de Mallorca (només en quedarien fora uns pocs). 2.4. Reconeixements institucionals i reivindicació de la cultura popular L’Escola celebra 50 anys amb múltiples reconeixements: • Premi Ramon Llull del Govern balear (màxima distinció, només per sota de la Medalla d’Or). • Siurell de Plata del Grup Serra. • Premi Bartomeu Oliver de l’Obra Cultural Balear (OCB). Biel Frontera remarca: • La cultura popular és sovint "la germana pobra" de la cultura. "La cultura popular és la germana pobra de la cultura. Sempre rebem les miques de tot." • Les institucions prioritzen carreteres i grans produccions (òpera, grans ballets) enfront de la cultura popular. • Reivindica escriure "cultura popular" amb lletres majúscules arran del reconeixement de l’OCB. 2.5. Trajectòria personal de Biel Frontera • És d’Ariany, on encara va viure les ballades tradicionals. • Família balladora: pare i mare balladors; aprèn de les "burgues", un grup de dones del poble que sempre acabaven les festes en ball. • A 12 anys comença a ballar amb la rondalla d’Es Pla. • El 1975, un amic li parla de l’Escola; entrar-hi ho defineix com la decisió més important de la seva vida. • Coneix don Bartomeu, que es converteix en un segon pare. D’aquest n’extreu una màxima fundacional de l’Escola: "Aquí no se xerra ni de política, ni de religió, ni d’estat social, aquí se ve a ballar." • A mesura que aprèn, passa a ensenyar a altres pobles (Santa Margalida, Vilafranca, Sant Joan, Calvià, Palma, etc.), generant una xarxa de mestres de ball tradicional. 2.6. Organització actual i funcionament • L’Escola és avui una associació cultural amb una junta de 9 persones, amb Biel Frontera com a president i director. • Uns 150 alumnes al dia passen per l’escola per aprendre a ballar i a tocar. • Més de 60 balladors i 13–14 músics (guitarra, guitarró, xeremia, violí, etc.) formen el grup estable. • Biel destaca la importància del bon equip humà: mai no ha hagut de dir que no a cap actuació, sigui ballada oberta o mostra escènica. 2.7. Tradició vs escenari: autenticitat i adaptació • Biel diferencia entre: - Folklore tradicional: ballades a plaça, espontànies, on hi ha 200 persones ballant; ell hi veu l’autenticitat màxima. - Folklore adaptat: quan es puja a un escenari per fer una mostra contractada d’una hora. • Davant crítiques que els acusen de perdre essència, respon que: "Quan voleu veure l’autenticitat, anau a les places; això ho hem creat nosaltres, perquè sense nosaltres allà no hi seria." • A l’escenari treballen amb coreografies basades en els punts recollits per don Bartomeu, però adaptats al llenguatge escènic actual, sense fer "coses rares". • Això ha convertit l’Escola en grup capdavanter a Mallorca i molt valorat a l’exterior. 2.8. Sortides internacionals i finançament • Reben invitacions per actuar a Nepal, Filipines, Guam (Oceania), Corea (Cheonan), Equador, Perú i altres països. • El finançament és bàsicament autogestionat: - Les actuacions generen ingressos que es dipositen en un fons comú. - Quan surt un viatge (p. ex. 300 € per persona) i el fons cobreix 200 €, els participants hi posen la resta. 2.9. Perfil d’alumnat i funció integradora • Rang d’edats amplíssim: de 5 anys fins a una alumna de 88 anys que hi va cada dia. • Hi ha gent jove, però també molta gent adulta. • Aspecte clau: la força integradora del ball. • Moltes persones nascudes fora (incloses persones nord-americanes) trien aprendre ball de bot per integrar-se i estimar la cultura local. "Per estimar una cultura l’han d’aprendre. Si no coneixes una cultura no l’estimes." • Biel té una cura especial amb aquests alumnes de fora, fins i tot assignant-los algú que els faci seguiment personalitzat. 2.10. Futur del ball i cultura viva • Biel confia plenament en el relleu generacional: - Hi ha un bon llevat de joves molt preparats, que fins i tot donen lliçons als veterans. • Defensa que el folklore i la cultura popular no són una cosa rància, sinó una cultura viva: "Si fos una cosa rància, s’hauria mort. El ball de bot és una cultura viva. No s’ha quedat anclada en el passat." • Els passos recollits per don Bartomeu (7 o 8 inicialment) s’han multiplicat fins a més de 100 gràcies a l’evolució creativa. 3. Miquel Àngel Contreras (Més per Palma): arbrat urbà i adopció d’animals 3.1. Arbrat i canvi climàtic a Palma El regidor Miquel Àngel Contreras (Més per Palma) denuncia la necessitat de: • Gestionar bé l’arbrat i augmentar la massa arbòria per combatre l’efecte d’illa de calor a la ciutat. • Implementar una norma 3x1: per cada arbre talat, replantar com a mínim tres arbres al mateix barri o zona. 3.2. Polèmica de les velles ombres • Fa un any i mig el PP va talar velles ombres a la plaça Llorenç Villalonga (zona dalt murada), generant una forta oposició veïnal i de moviments ecologistes. • El PP es va comprometre a no talar cap exemplar més i a conservar els set restants. • Ara, però, l’equip de govern ha anunciat que els talarà tots, al·legant mal estat i patologies. • Més per Palma denuncia manca de transparència i engany a la ciutadania. 3.3. Campanya d’adopció d’animals per Nadal • El govern municipal ha llançat una campanya de Nadal per fomentar l’adopció d’animals. • Més per Palma avisa que això afavoreix adopcions impulsives, convertint els animals en regals nadalencs i augmentant els abandons posteriors. • Proposta alternativa: campanyes permanents durant tot l’any, jornades de portes obertes a Son Reus i foment de l’adopció responsable (no comprar animals com si fossin joguines). 3.4. Relleu generacional dins Més per Palma • Neus Truyol i Miquel Àngel Contreras anuncien que aquesta serà la seva darrera legislatura. • Contreras acumularà 12 anys i Neus Truyol 14 anys a l’Ajuntament: consideren que tanquen un cicle i volen facilitar l’entrada de novs lideratges i una nova etapa per a Més per Palma. 4. Joan Pere Le Bihan: llengua, escola i civisme 4.1. Orígens i identitat El pedagog i activista Joan Pere Le Bihan relata el seu recorregut vital i militant: • Neix a Marsella perquè la seva mare, sollerica, va haver de fugir de la Guerra Civil i la repressió franquista. • Tot i néixer a França, mai no s’hi ha sentit francès; va arribar a Sóller amb un any i sempre s’ha sentit mallorquí. • Descriu Marsella com una ciutat marcada per màfies, barreja de migrants (armenis, marroquins, italians, espanyols...), i una França que per ell era sobretot una maquinària administrativa (mestres, polítics...), però no un sentiment d’adscripció. 4.2. Activisme a França: migrants tunisians i presos bascos • Participa en moviments d’esquerra i campanyes pro-migrants a la zona de La Ciotat. • Situació dels treballadors tunisians: - Treballaven a obres i drassanes sense papers ni declaració. - Si a l’amo no li agradava un treballador, telefonava a la policia, que el deportava. - Explotació laboral i absoluta dependència. • A través de vagues de fam i mobilitzacions (de La Ciotat a Marsella, Lió, Bordeus i París), aconsegueixen que l’Estat s’hagi de veure forçat a regularitzar milers de tunisians. "Un dia el comissari telefona i diu: 'Voldríem la llista de les persones a qui han de donar papers.' Victòria." • També participa en campanyes de solidaritat amb militants bascos i catalans empresonats il·legalment (sense decisions judicials clares), organitzant recitals amb cantants bretons i altres artistes. 4.3. Arribada a Catalunya Nord i la Bressola • El 1977–78 marxa cap a Perpinyà (Catalunya Nord). • S’interessa de seguida per la Bressola, primera escola moderna en català de Catalunya Nord, i s’hi implica com a mestre. • Explica el context històric de persecució del català a França: - Recorda l’edicte de Lluís XIV del 2 d’abril de 1700, que diu que l’ús del català "repugna" i és contrari a l’honor de la nació francesa. - Prohibició progressiva de la llengua als sermons, a l’escola, etc. • Assenyala la contradicció de l’Estat francès: - La Constitució reconeix les llengües regionals com a "patrimoni de la República" (article 75), però en la pràctica les prohibeix. - Encara avui hi ha batles de Catalunya Nord encausats per haver deliberat en català als plens municipals. 4.4. Immersió lingüística i habituació de l’ús Joan Pere defensa que no n’hi ha prou amb la immersió, cal una autèntica "habituació" de l’ús del català: • Distingir entre: - Lluita política per la llengua (manifestacions, reivindicacions... necessàries però insuficients). - Construcció d’hàbits d’ús quotidians, especialment a l’escola. • Avisa del risc que el català es "llatinitzi" (com li va dir Carme Laura Gil): una llengua sabuda per alguns però no parlada, com el llatí. "Hem de passar de la defensa simbòlica de la llengua a una veritable habituació del seu ús o el català es llatinitzarà." 4.5. El model de la Bressola: verticalitat i responsabilitat cívica Punts clau del model pedagògic que defensa: • Verticalitat: a l’aula hi ha dues o tres edats barrejades. • Això genera: - Responsabilitat dels grans envers els petits (en llengua, comportament, hàbits cívics). - Una comunitat d’aprenentatge on els alumnes no depenen només del discurs del mestre, sinó que imiten i transmeten hàbits. • El model apunta un doble resultat: - El català esdevé llengua dominant del pati en alguns centres, tot i que el 99 % de l’alumnat és francòfon a casa. - El director d’un institut francès de Prada observa que els alumnes de la Bressola tenen més sentit cívic que la mitjana. • Joan Pere anomena aquest sistema "mètode de sa i oli": - No es pot posar tot l’oli de cop (no funciona), sinó anar fent la maionesa a poc a poc, creant un nucli que es va estenent. • El bateja també com a "mètode Liseta Casas": una alumna que, en quedar un any més a la Bressola, espontàniament dirigeix els petits al pati fent de mestra; això li revela el potencial de responsabilització dels infants. 4.6. Reflexió sobre Mallorca actual • Ha anat venint a Mallorca cada any; això li permet percebre clarament el canvi: La Palma de la seva infantesa era majoritàriament mallorquinoparlant. Avui, diu, sovint el que no se sent és el mallorquí. • Expressa preocupació per la pèrdua lingüística i cultural i la massificació: Considera que a Mallorca ja no hi cap més gent; no és racisme, sinó un problema d’espai i sostenibilitat. Alhora, defensa que la gent que es queda ha de poder integrar-se plenament a la ciutadania mallorquina. "Si el meu pis està ple de gent i jo no puc anar al meu dit, tenc un problema. No és un problema de racisme, és un problema d’espai." • Defensa que els nouvinguts han de poder adquirir la ciutadania vital mallorquina: llengua, costums, capacitat de dir "bon vespre" al veïnat i sentir-se part del lloc. 4.7. Llibre Estat nou, escola nova • El 2014 publica "Estat nou, Escola nova. Propostes per salvar i estendre l’ús del català". • Hi sistematitza: - Una primera part sobre model educatiu i civisme (verticalitat, responsabilitat, escola com a espai de cohesió). - Una segona part centrada en immersió lingüística i estratègies per evitar la "llatinització" del català. 5. Joan Mir: política mallorquina, espoli i geopolítica El col·laborador Joan Mir intervé per analitzar l’actualitat política, centrant-se en tres blocs: coalició per Mallorca, finançament i habitatge, i context internacional. 5.1. Coalició per Mallorca (El Pi + Som Mallorca) • El Pi esdevé extraparlamentari i necessita reaccionar per evitar la desaparició; d’aquí sorgeix la coalició amb Som Mallorca. • Mir interpreta la maniobra com un clàssic polític: - El partit històric (Pi) obre portes a una nova formació (Som Mallorca) i a independents. - Això permet que nous dirigents entrin com a coalició, no com a simples militants que fan cua a la guixeta. • Cita un precedent: Jordi Solé Tura i el seu grup entrant al PSC com a bloc, després de sortir del PSUC. • Funció simbòlica: el Pi pot donar imatge d’obertura, i Som Mallorca entra amb pes negociador (aspirant a diputats, conselleries, etc.). • Mir es mostra escèptic sobre l’efecte electoral: - Recorda que l’espai autoctonista (del regionalisme a l’independentisme) ha passat de un 15 % del vot fa 10–15 anys a un 8 % actualment. - Creu que no basta una maniobra organitzativa per revertir aquesta tendència de fons. "Això no s’arregla amb una maniobra ni amb la creació d’un partit nou; hi ha una davallada real de l’espai autoctonista." 5.2. Dilema estratègic: rebaixar el discurs o motivar la base Debat amb el conductor sobre dues vies per créixer: • Rebaixar el discurs per eixamplar base pot fer perdre els propis militants i simpatitzants. • Mir defensa la importància de tenir els teus molt motivats: - Un militant molt mobilitzat pot aconseguir 3, 4 o més vots addicionals. - Recorda que en el millor moment de Més (al voltant de 2015) el context era marcat per l’atac d’en Bauzá a la llengua, la qual cosa va polaritzar i disparar el vot catalanista. • També subratlla que les coalicions (PSM-Esquerra, PSM amb comunistes, etc.) sempre tenen tensions entre coherència ideològica i voluntat d’eixamplar. 5.3. Jaume Plensa i la percepció de l’art • Mir coneix Jaume Plensa de fa 30 anys, quan feia instal·lacions conceptuals (cabines telefòniques amb cortines metàl·liques, etc.). • Remarca com l’escala i la il·luminació transformen una obra: - Una escultura mediocre ben il·luminada pot semblar bona. - Una peça petita ampliada a escala monumental no és només una foto augmentada; cal repensar textures, volums, empremtes. • Explica dificultats tècniques d’ampliar escultures (les ditades originals es converteixen en protuberàncies sense sentit). • Valora positivament l’elecció de Plensa com a ambaixador de Palma, en tant que és un bon escultor i no una figura purament política. 5.4. Habitatge públic i especulació • Sobre els plans de construir més de 1.000 habitatges públics, Mir es mostra escèptic: - Diu que és "la penitència" per no haver-los fet quan tocava. - Considera que el volum és molt insuficient en relació a la necessitat real. • A l’altre extrem, la venda de la finca del Fangar (Serra de Tramuntana) a un preu 6 cops superior al de fa 25 anys: - Simbolitza el procés d’acumulació de grans finques en mans foranes. - Mostra un model basat en patrimoni emblemàtic convertit en actiu financer. 5.5. Política estatal: eleccions, Vox i corrupció • Mir creu probable que hi hagi eleccions relativament aviat, però el conductor posa l’accent en la dificultat de construir una alternativa PP–Vox estable. • Mir dubta de les enquestes que situen Vox com a segona força estatal: - Recorda que per tenir escons cal implantació territorial, batles, xarxa militant. - Circumscripcions petites de 3 diputats tendeixen a un duopoli PP–PSOE. • Alerten, però, de la plantilla d’extrema dreta que ja funciona a Itàlia, França i altres països, amb discurs simplista però efectiu. • Sobre corrupció i CNI, Mir és molt crític amb el PSOE: "No pot ser que facis els ulls grossos amb l’espionatge i la corrupció judicial contra catalans i, quan és un altre tipus de delinqüència, llavors t’escandalitzis." • Considera que la corrupció actual (espionatge polític, infiltracions, guerra bruta) és fins i tot pitjor que la clàssica de finançament il·legal de partits. 5.6. Geopolítica: Ucraïna, Veneçuela i l’ONU • Ucraïna: - Mir creu que Zelenski veu venir pressions per negociar i que s’obre una finestra amb el canvi de figures clau als EUA (com Marco Rubio). - Possibilitat que Ucraïna perdi territori però esdevingui una Finlàndia moderna: país lliure, pròsper, malgrat haver cedit part del territori. • Veneçuela i el Carib: - S’assenyalen moviments de tropes i possibles escenaris d’invasió, amb EUA tolerants o actius. - Recorden la doctrina Monroe i la contradicció entre el paper dels EUA com a creadors d’organismes internacionals i la seva pràctica actual. • ONU: - Una companya explica a Joan Mir que l’ONU està en crisi financera: haurien acomiadat milers de treballadors. - Mir ho vincula a la retirada de finançament dels EUA a múltiples agències (FAO, UNESCO, etc.), mentre incrementa despeses militars. 6. Miquel Ripoll: cafè amb filosofia – Hannah Arendt i la llibertat política La secció "Cafè amb filosofia" amb Miquel Ripoll aborda l’obra de Hannah Arendt des de la clau de la llibertat política. 6.1. Qui és Hannah Arendt? • Nascuda a Alemanya el 1906 en una família jueva assimilada. • Estudia filosofia amb Martin Heidegger i Karl Jaspers. - Manté fins i tot una relació sentimental amb Heidegger, nazi declarat, fet que ha generat molta literatura crítica. • El 1933, amb l’arribada de Hitler, ha de fugir: - Primer a París, centre d’exiliats intel·lectuals alemanys. - El 1941 marxa als Estats Units, on viu com a apàtrida fins al 1951, quan obté la nacionalitat nord-americana. • Treballa a universitats com Berkeley, Columbia i Chicago. • Arendt rebutja l’etiqueta de "filòsofa"; se l’acostuma a descriure com una pensadora política, més interessada en la naturalesa de l’espai públic que en dissenyar sistemes polítics ideals. 6.2. Política com a espai de llibertat i pluralitat • Per Arendt, la política no és tant la gestió del poder com l’espai comú on la pluralitat pot aparèixer i actuar. • Les dictadures i totalitarismes (nazisme, estalinisme...) no són un "excés de política", sinó la destrucció de la política: - Quan tot es polititza i es controla (vida privada, cultura, economia) i desapareix l’espai de discussió lliure, s’anihila el polític. • La llibertat política implica: - No només tenir drets reconeguts, sinó poder exercir-los realment en un espai de participació. - Exemples senzills: una comunitat de veïnats reunida per decidir assumptes comuns és ja un espai polític arendtià. 6.3. La banalitat del mal • Arendt és enviada com a cronista al judici d’Adolf Eichmann a Jerusalem. • El llibre "Eichmann a Jerusalem. La banalitat del mal" (no encara traduït al català) mostra que Eichmann no era un monstre demoníac, sinó un home ordinari que complia ordres sense pensar. • Banalitat del mal significa: - El mal extrem pot ser comès per persones vulgars, sense odi especial, que renuncien a pensar sobre les conseqüències dels seus actes. - El problema no és només la maldat conscient, sinó la irresponsabilitat massiva. • Ripoll hi veu paral·lelismes amb el present: - Funcionaris, policies, agents que apliquen ordres injustes sense qüestionar-les (per exemple, en el tracte a migrants). "La banalitat del mal és quan qualcú no pensa el que hi ha darrere de les ordres." 6.4. Natalitat i nou començament • Arendt contraposa la centralitat filosòfica de la mort (Heidegger i l’"ésser per a la mort") a la categoria de la natalitat: • Natalitat vol dir: - Cada naixement introdueix algú nou al món, en un context ja estructurat per institucions i tradicions. - Aquest algú nou té la capacitat de començar coses noves, d’iniciar accions inesperades. • És una categoria profundament política perquè: - Funda la possibilitat de revolucions i transformacions. - Exemples: Revolució Francesa (1789), Soviets del 1917, Revolució hongaresa del 1956. • Encara que el segle XX mostri horrors totalitaris, la natalitat és font d’esperança: sempre pot aparèixer una nova generació capaç de reformular el món. 6.5. Lectures recomanades en català • "La llibertat de ser lliures" (Edicions Eumo, Universitat de Vic): - Traducció de Laia Font. - Pròleg de Fina Virulés. - Recull de tres conferències breus, molt adequades per entrar al pensament d’Arendt. • "Responsabilitat personal sota la dictadura" (Lleonard Muntaner): - Breu conferència que reflexiona sobre la responsabilitat individual en règims on l’espai polític ha estat anul·lat. • Ripoll recomana començar per "La llibertat de ser lliures" com a porta d’entrada a Arendt, i destaca un article de Miquel Àngel Ballester a l’ARA que repassa les traduccions catalanes disponibles. "És una autora que avui és una lectura urgent per entendre què passa quan s’ensorra l’espai polític." 7. Joan Planes i l’Assemblea Sobiranista de Mallorca La darrera part del programa connecta amb Joan Planes, portaveu de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca (ASM), per tractar finançament autonòmic, espoli fiscal i estratègia sobiranista. 7.1. Finançament autonòmic i espoli fiscal • Segons les dades presentades per la ministra María Jesús Montero al Consell de Política Fiscal i Financera: Les Illes Balears rebran el 2026 uns 4.206 milions d’euros, provinents d’entregues a compte i liquidacions. Això suposa un increment d’un 4,6 % respecte a l’exercici anterior. • Tot i això, les Illes continuaran aportant més de 400 milions d’euros nets a la resta de comunitats autònomes. • Planes recorda l’estructura del sistema: - 50 % de l’IRPF i 50 % de l’IVA es distribueixen parcialment entre les comunitats. - L’altre 50 % de cada impost se’n va directament a Madrid. - L’impost de societats es recapta íntegrament des de la capital. • Denuncia la combinació de: Espoli fiscal persistent. Preus elevadíssims (habitatge, cost de la vida). Pressió turística i creixement demogràfic. "Cada cop som més els que aportam i cada vegada som més maltractats per aquest estat centralista i extractiu." • Apunta que el govern espanyol compara els seus set anys amb els de Rajoy, però no descompta la inflació ni el creixement dels preus; en termes reals, el guany és molt menor. • L’ASM calcula que: En els 7 darrers anys de governs del PSOE, l’espoli acumulat sobre el PIB balear és d’uns 30.574 milions d’euros. En els 7 anys previs de governs del PP, uns 28.523 milions. En total, en 14 anys, més de 60.000 milions d’euros d’espoli. 7.2. Crítica al sistema i escepticisme sobre la reforma • Planes és molt crític amb el "nou model de finançament" anunciat: - Creu que no s’arribarà a aprovar en el termini anunciat. - Si es fa, no inclourà un veritable finançament singular per a Catalunya, ni concert econòmic ni principi d’ordinalitat. • Interpreta el debat com una estratègia electoral del PSOE (especialment a Andalusia) i un intent de contentar parcialment Catalunya sense tocar fons. 7.3. Població, turisme i model de creixement • Planes coincideix amb la idea que a Mallorca "ja no hi cap ningú més": - El turisme massiu i el creixement demogràfic tensionen serveis públics (sanitat, educació) i infraestructures. - Es fa servir l’excusa de l’habitatge car per justificar noves construccions, especialment a la corona de Palma i grans pobles. • Ho vincula a un model de colònia espoliada: - Mallorca com a territori productiu i disciplinat, que aporta més del que rep i protesta poc. 7.4. Mirada sobre la coalició per Mallorca • L’ASM valora la coalició Pi + Som Mallorca com un fet relativament positiu: És millor unificar esforços que dividir l’electorat autoctonista. Es veu amb bons ulls que posin l’accent en sostre poblacional i centralitat de Mallorca. • No obstant, Planes expressa decepció perquè esperava un pas més clar cap al sobiranisme: Considera que el Pi i Som Mallorca continuen en un terreny més aviat autonomista/ regionalista. Des de l’ASM voldrien que assumissin explícitament la idea que l’Estat espanyol és un estat enemic pel que fa a llengua, cultura i finançament. 7.5. Quatre punts per a un mallorquinisme polític sobiranista Planes proposa quatre idees força que, al seu entendre, hauria d’assumir el mallorquinisme polític si vol fer un salt sobiranista: Reconèixer l’Estat espanyol com a estat enemic quant a: Extermini de llengües diferents de la castellana. Sometiment polític de pobles que no accepten el model d’estat-nació únic. Desenvolupar una actitud d’autodefensa: Fomentar la desafecció envers l’Estat espanyol. Fer entendre a la ciutadania que cal defensar-se d’aquest maltractament. Mantenir una crítica i denúncia permanents: Sobre els 300 anys d’història d’opressió (des de 1715). Sobre la situació actual de minorització lingüística i espoli econòmic. Construir un mallorquinisme transversal, inclusiu, cívic i nacional: Transversal: superar l’eix esquerra–dreta quan bloqueja la defensa de la nació. Inclusiu: integrar la immigració que ja viu a les Illes, evitant fractura social. Cívic i nacional: reforçar la identitat com a poble i nació dins els Països Catalans. "Si no ho feim així, no assolirem mai l’objectiu; cada dia anirem de malament a pitjor." 7.6. Assemblea Sobiranista de Mallorca: present i futur • L’ASM es troba en procés de renovació de la direcció: - S’acaba el segon mandat de l’actual secretariat. - S’han convocat eleccions internes; fins al 10 de desembre es poden presentar candidatures individuals. • El nou secretariat triarà després presidència, vicepresidència, tresoreria i secretaria. • Planes, que culmina el seu segon mandat, anima socis i simpatitzants a fer una passa endavant: "Aquesta lluita és una feina compartida; cal posar el nostre gra d’arena al servei de la col·lectivitat." 7.7. Internacionalització del cas català • L’ASM organitza un sopar-col·loqui amb representants del Consell per la República i del Pacte Nacional. • Objectiu: coordinar esforços per internacionalitzar la causa catalana i la denúncia de la repressió espanyola. • Volen treballar per arribar a Nacions Unides i aconseguir una resolució que reconegui el colonialisme que pateix la nació catalana i el dret d’autodeterminació. 8. Cloenda i reforç del projecte comunicatiu El programa es tanca amb una crida explícita a donar suport a Ona Mediterrània: • Es presenta l’emissora com un projecte comunicatiu lliure que ha de sobreviure a les pressions de "totes les màfies" que operen en el sistema mediàtic. • S’insisteix que l’única manera de resistir és fer pinya i que la gent es faci Soci de l’emissora. "L’única manera de resistir és ser molts i fer pinya. Vos convidam a que vos associeu a Ona Mediterrània." En conjunt, l’episodi ofereix una visió integral de la realitat mallorquina: des del ball de bot fins a Hannah Arendt, passant pel finançament autonòmic, el sobiranisme, la pedagogia catalana i la política internacional, sempre amb un fil conductor clar: la defensa de la llengua, la cultura i la dignitat del país.
Context i estructura de l’episodi El Crepuscle a Ona Mediterrània dedica el primer programa de desembre a explorar el mes de desembre dins la cultura popular mallorquina, de la mà de Sebastià Roser i el presentador Pere Estelric. La segona part havia d’incloure música de la Orquestra Simfònica de Balears, però a la transcripció només hi apareix la part parlada i les falques d’emissora. L’episodi se centra sobretot en: Dites i refranys de desembre Calendari de sants i festivitats religioses Costums de Nadal a Mallorca (matines, dinars familiars, jocs, dolços…) Fires i mercats de final d’any Una mirada poètica i desitjos pel nou any 1. El mes de desembre i els primers freds Sebastià Roser presenta el desembre com el darrer mes de l’any, marcat per: Fred, primeres neus i nits llargues Temps de regals, guinaldos i bons propòsits Solidaritat i auguris per l’any següent “Any de neu, any de Déu” També recorda la realitat de la pobresa amb la dita: “Caseta de pobra, qui no hi du, no hi troba” 2. Sants i festivitats de desembre 2.1. Inici de mes: Santa Viviana i Santa Bàrbara • Dia 2 – Santa Viviana - Creença popular: “Si plou per Santa Viviana, plou 40 dies i una setmana” - Es relaciona fins i tot amb el diluvi universal. • Dia 4 – Santa Bàrbara - Patrona de Vilafranca i de l’Arma d’Artilleria. - Dita associada a la gent despreocupada o despistada: “Només se’n recorda de Santa Bàrbara quan trona” 2.2. Festes civils i marianes centrals • Dia 6 – Dia de la Constitució - Commemoració de l’aprovació de la Constitució de 1978. • Dia 8 – Immaculada Concepció - Festa de la puresa de la Mare de Déu, concebuda sense pecat original. - Tradició antiga: estrenar la roba d’hivern (abrigalls, capes, gorres…). • Dia 10 – Nostra Senyora de Loreto - Patrona de Lloret de Vistalegre i de l’aviació. 2.3. Santa Llúcia i la llum d’hivern • Dia 13 – Santa Llúcia - Patrona de sastres, modistes i oculistes. - Protectora contra les malalties de la vista. - La comunitat sueca a Mallorca hi celebra la festa de les llanternes, amb concert a la Seu i ambient de llum i esperança enmig del fred. 2.4. Mare de Déu de l’Esperança i decoració de les esglésies • Dia 18 – Mare de Déu de l’Esperança - Advocada de les dones embarassades. - Patrona de l’Arenal, Capdepera i Porreres. - Marca que falten set dies per Nadal. A partir d’aquest dia: • Les esglésies es guarneixen amb neules • Les neules decoren fins al 2 de febrer (Mare de Déu de la Candelera) 3. Tasques del camp i lluna de desembre Es detallen feines agràries i creences relacionades amb la lluna: • Lluna vella de minvant (11–19 de desembre) - Considerada la millor per tallar llenya i fusta (per fer bigues, arades, mànecs…). - Diuen que la fusta tallada amb aquesta lluna no es corca. • Feines del camp: - Netejar voreres i brots per fer fogueres i preparar el terreny. - Poda d’arbres de fulla caduca (al·lers, pereres, albercoquers, pruneres, magraners, ginjolers…). - Cura amb les oliveres, millor esperar una mica. - Cerca de bolets: picornells, blaves i quatre anys, tot i que les plogudes recents poden haver-ne fet malbé. 4. Fires de Nadal, betlems i cultura urbana 4.1. Fira de Nadal i de Reis a Palma A finals de novembre ja comença la fira de Nadal i de Reis: • Parades a Plaça Major, estació Intermodal, la Faixina, les Rambles i altres indrets. • Venda de torrons, dolços, pastorets i regals per Pare Noel i els Reis. Es comenta la pujada de preus dels torrons, especialment: • Augment del cost de la xocolata (més d’un 30%) • Aparició d’un torró verd de “xocolata de Dubai” fet amb pistatxos 4.2. Ruta de betlems a Palma Es fa un repàs dels betlems i naixements visitables: • Betlem de l’Ajuntament de Palma • Can Marquès • Convent de les Caputxines • Betlem de la Sang • Palau de Ca’n Marquès / Palau March (Fundació Bartomeu March amb betlem napolità de més de 2.000 peces del segle XVIII) • Mercat de Santa Catalina • Betlem del BBVA al carrer Sant Miquel, davant el claustre de Sant Antoniet • Betlem del Centre Cultural del Consell de Mallorca Especial atenció al Centre d’Història i Cultura Militar de Balears (carrer Sant Miquel): • Naixement de Betlem Mallorquí elaborat per l’Associació de Betlemistes • Més de 1.000 betlems de 83 països i 33 províncies • Gran mostra de rebosteria conventual (Santa Clara, Santa Magdalena, etc.) • Recomanació de visitar la farmàcia antiga, considerada un autèntic espectacle cultural 5. Jocs, quines i loteries 5.1. Quines i bingo Es recupera el costum de jugar a quines, loteria i bingo als pobles i barriades, sobretot: • A Lloseta, on hi ha una gran festa entorn de les quines. Es repassen maneres tradicionals de cantar els números: • 1 – El més jove • 4 – La cadireta • 11 – Les cames dels Montis • 13 – La va de sort • 15 – La niña bonita • 22 – Los dos patitos • 24 – Les dues dotzenes • 33 – L’edat de Cristo • 69 – Eròtic • 90 – El més vell 5.2. Solstici d’hivern • Dia 21 – Sant Tomàs - Marca el final de la tardor i el solstici d’hivern. - Cap a les 15:05 és el dia més curt i la nit més llarga de l’any. - A partir d’aquí, els dies comencen a allargar-se. Dites associades a la llum del dia: • “Per Nadal, una passa de gall” • “Per Sant Esteve, una passa de llebre” • “Per l’Any Nou, un pas de bou” • “Per Reis, una passa de vell” • “Per Sant Antoni, una passa de dimoni” 5.3. Loteria de Nadal • Dia 22 – Sorteig de la Loteria Nacional de Nadal - Dia d’il·lusió i nervis. - Es comenta la resignació de “conformar-se amb la pedrea”. 6. Nadal a Mallorca: litúrgia, costums i menjars 6.1. Nit de Nadal: Matines i missa del Gall • Dia 24 – Nit de Nadal - Celebració de les matines i la missa del Gall. - Protagonisme del Cant de la Sibil·la, declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat, un antic drama litúrgic gregorià sobre el judici final. - També s’hi fa la Calenda i la representació dels Pastorets. Es remarca que el sopar de la Nit de Nadal és un costum relativament recent a Mallorca, influït per altres cultures peninsulars. Tradicionalment es feia: • Anar a matines • Prendre xocolata amb ensaïmada a la sortida • Preparar-ho tot per al dinar fort del dia 25 6.2. Dia de Nadal: naixement de Jesús i refranys • Dia 25 – Nadal - Commemoració del naixement de Jesús. Glosa sobre el naixement: “El 25 de desembre, un vespre de fret i neu. Per ell diu, lo Fill de Déu, quedem verge per sempre.” Dites populars sobre el Nadal i el temps: • “Per Nadal, qui res estrena res val” • “La nit de Nadal, la més curta de l’any” • “Per Nadal, cada ovella al seu corral” • “Cada dia no és Nadal” • “Si Nadal fa estiu, Pasqua prop d’es caliu” • “Nadal nevat, anyada de blat” • “Nadal de lluna bona, bona fortuna” • “Nadal de lluna plena, el bon temps mana” • “Nadal sense lluna, mala fortuna” • “Nadal nevat, maig regalat” • “Nadal en divendres, el blat fa pa per a les cendres” 6.3. Menjars i cuina nadalenca El dinar de Nadal és un moment clau de reunió familiar. Menjars típics: • Sopa farcida • Carn d’indiot (farcit o rostit) • Porcella • Pollastre campero, bollet… Dolços i postres: • Torrons i torró fort • Flaons, coques de Nadal • Fruits secs: nous i ametlles • Llet d’ametlla, beguda tradicional molt estimada Es desitja que la solidaritat i els bons desitjos de Nadal s’estenguin tot l’any. 6.4. Sant Esteve i la segona festa • Dia 26 – Sant Esteve - Expressió popular: “Ha durat de Nadal a Sant Esteve” per dir que alguna cosa ha durat poc. - A les Illes es manté com a segona festa de Nadal. Origen funcional de la festa: • En una estructura social patriarcal i rural, calia un dia extra perquè els familiars que havien anat a celebrar Nadal a la casa pairal poguessin tornar a peu al seu domicili. • El dia 26 quedava així com un dia no laboral, dedicat a una segona trobada familiar, sovint amb l’altra branca de la família. 6.5. Sants Innocents i bromes • Dia 28 – Santos Inocentes - Dia típic de bromes i inocentades. - Es recomana “anar alerta” perquè no ens pengin “qualque niu” (cap broma). 7. Festa de l’Estendard i final d’any a Palma 7.1. Festa de l’Estendard Cap a final d’any es parla de la Festa de l’Estendard: • Commemoració de la conquesta de Mallorca per Jaume I (1229). • Se celebra dia 31 de desembre a Palma, tot i que es comenta la incertesa sobre el format segons la situació política de cada any. Ritual a la ciutat: • A l’Ajuntament de Palma (Cort) es treu la cimera i el pal de la bandera del rei Jaume a la plaça. • La bandera és portada pels regidors, acompanyats pel tambor de la Sala i els cavallets. • Es va en processó a la Seu, on se celebra l’ofici solemne. • Es recita el poema de “La Colcada” de Pere d’Alcàntara Penya, tradicionalment per Miquelina Lladó. Fragment citat: “Ja no sap ningú d’història del nostre bon rei en Jaume. M’és hostil ja la faula que m’ordona la victòria…” 7.2. Nit de Cap d’Any i Tòfol i Francina • Dia 31 – Nit de Cap d’Any - Nit de disbauxa, grans sopars i festa, esperant les campanades per rebre l’any nou. - Tradició infantil de veure a ciutat els personatges Tòfol i Francina, home i dona amb nassos molt llargs que representen el pas d’un any a l’altre. Es recorda que abans els infants vivien aquestes coses sense pantalles, i anaven a veure “un home i una dona que tenen tant de nassos que cada dia en perden un fins que no en queda cap”, metàfora del pas dels dies fins a Cap d’Any. 8. Desig poètic per al nou any Sebastià Roser tanca la seva secció amb una poesia de desig i justícia social: “Vull que mori la pobresa i que regni la igualtat, i vull que la llibertat estigui per tot estesa. A tota la gent estesa durarà la dificultat, i que tengueu felicitat tu i la teva família també, i que el nou any que ve tot vos surti tot ben brodat.” Hi afegeix una bateria de bons desitjos: • Salut, felicitat, alegria, prosperitat • Que la solidaritat i el bon desig de Nadal durin tot l’any • Felicitació avançada per l’any 2026, amb l’expressió mallorquina “Salut i molts d’anys” 9. Fires i mercats de final d’any i la llet d’ametlla 9.1. Fires especials de desembre Es mencionen diverses fires tradicionals que encara queden al calendari: • Montuïri – Fira de s’Perdiu (17 de desembre) • Vilafranca – Fira de Santa Bàrbara (17 de desembre) • Sóller – Fira de s’Il·lusió • Sineu – Fira de Sant Tomàs, amb mostra de les matances • Es Pla de na Tesa (Marratxí) – Fira de la llet d’ametlla Es destaca que Palma té tots els mercats oberts, i que arreu de Mallorca, de Porto Cristo a Escorca, Lluc, Cala Figuera, etc., hi ha mercats i fires de Nadal. 9.2. La fira de la llet d’ametlla i la seva recepta La llet d’ametlla és protagonista especial: • Producte present a la cuina mallorquina des del segle XIV. • Introduïda pels frares mínims a Santa Maria, que eren vegetarians i substituïren la llet animal per llet d’ametlla. Recepta tradicional explicada al programa Passos clau: • Escaldar i pelar les ametlles • Dur-les al molí (o picar-les amb màquina o Thermomix) tot afegint-hi aigua mentre es tritura • Bullir la llet resultant en una olla grossa, remenant constantment perquè no s’aferri • Deixar bullir unes dues hores, afegint aigua si cal • Mitja hora abans d’acabar, afegir sucre al gust, pell de llimona i canyella en branca • Retirar la llimona i la canyella, colar si cal, i servir com a beguda calenta per “desembafar” Roser insisteix que és una beguda exquisida i molt nostrada. 10. Cloenda del programa i falques d’emissora El bloc dedicat a desembre i Nadal es tanca amb: • Agradeïment mutu entre Pere Estelric i Sebastià Roser. • Repetició del desig de salut, bons Nadals i venturós any nou. • Expressió recurrent: “I si com ve, que mos toqui la loteria; i si no, salut tinguem.” Després s’anuncia una pausa i la música relacionada amb el programa de la Orquestra Simfònica de Balears (concert per a timbals de M. Dougherty i concert per a orquestra de Lutoslawski), tot i que la transcripció no recull aquesta part musical. Finalment s’escolten diverses falques d’Ona Mediterrània: • Indicatiu de l’emissora i eslògan: “El futur és ara”. • Anunci social del projecte 3 Globs (aigua per a oficines i llars, inserció laboral de persones amb malaltia mental). • Promoció d’un magazín sobre sardana i cobla. • Promoció de programes i podcast a Ona Mediterrània. • Crida a fer-se Soci de l’emissora. • Fórmules de comiat: “Bona nit” i “Fins demà!” repetides. 11. Temes principals tractats • Cultura popular de desembre a Mallorca • Festes religioses i civils (Constitució, Immaculada, Santa Llúcia, Mare de Déu de l’Esperança, Nadal, Sant Esteve, Santos Inocentes, Festa de l’Estendard) • Dites i refranys meteorològics i agraris • Costums nadalencs (matines, Cant de la Sibil·la, dinars familiars) • Gastronomia de Nadal (sopa farcida, indiot, porcella, torrons, llet d’ametlla) • Jocs populars (quines, loteria, bingo) • Fires i mercats de Nadal arreu de Mallorca • Patrimoni cultural i betlems a Palma i al Centre d’Història Militar • Ritual cívic de la Festa de l’Estendard • Desitjos poètics de justícia social i bon any nou 12. Possible interès per a l’oient Aquest episodi és especialment recomanable per a qui vulgui: • Conèixer com es viu desembre i el Nadal a Mallorca des de la perspectiva de la cultura popular. • Descobrir refranys, gloses i llegendes vinculats al calendari. • Tenir una guia de fires, betlems i costums per viure el desembre a l’illa. • Recuperar receptes i sabor tradicional com la llet d’ametlla.
→ RAPÉS1PEIX MEETS MANIFIESTO PT2 · Aquesta nit el nostre fundador @blacktrack___ té el plaer de poder tornar a col·laborar amb el nostre amic i col·laborador Jimi Jazz de @rapes1peix a la segona part de RAPÉS1PEIX MEETS MANIFESTO. Junts repassaran clàssics del hip-hop boom bap, rap local km 0 i presentaran l'àlbum debut de Blacktrack "ETERN4L". Una hora de rialles, anecdotes i bona música. Gràcies Jaume per tornar a obrir-nos les portes del teu estudi per donar el colofó final a aquest any tan especial per a nosaltres. 5 anys junts i esperem que molts més! Palma State Of Mind Tracklist: Gangstarr - Deep Concentration Snoh Alegra - Nothing Burns Like The Cold ft. Vince Staples Westside Gunn - George Bondo (feat. Conway the Machine Benny The Butcher) Ojerime - Give It Up 2 Me Tyler, The Creator - Ring Ring Ring Little One - Telefon Romput BLACKTRACK - S4FE H4VEN (feat. Str) RAPÉS1PEIX MEETS MANIFIESTO PT2 01.12.2025 → 20:00H - 21:00H 88.9 FM & onameditarrania.cat Curated by @rapes1peix & @blacktrack___ Concept & design by @kipstudio.es Broadcast by @onamediterrania Supported by → @blacktonerradio @la_naranja_bionica @diskettedanceformat @punxarnofamal @6tm_magazine @digital_archive bye bye #decimatemporada #thesoundoftomorrowthemusicoftoday #hiphop #streetculture #hiphopdontstop #news #boombaphiphop #rapkm0 #2025 #radioprogram #graphicdesign #palmastateofmind #fromcoast2coast #theendofmanifiesto #KIPSTUDIO2025
Les indòmites: Una hora de ràdio eclèctica per gent de ment elèctrica amb na Mistress Perenque, en Roc Negre, la Senyora Licé, en Satan i en Joan CiberSheep. Moixa Mental presenta el programa del col·lectiu d'acció creativa en el qual posam música que ens toca i xerram de temes dispersos i ens feim preguntes absurdes. Ens podeu escoltar en directe dilluns a les 18 (i en redifusió divendres a les 11 i diumenge a les 16), a ONA MEDITERRÀNIA, a la 88.8 de l'FM. Més info: moixamental.cat/radio
Introducció El Crepuscle emet un programa molt centrat en música coral, pedagogia musical i en la visibilització de dones músiques i compositores. El programa combina una entrevista en profunditat amb Cristina Llabrés i una secció posterior dedicada a dones de la història de la música. 1. Entrevista a Cristina Llabrés: música coral i educació (≈ 0:58–2088) Perfil de l’entrevistada • Cristina Llabrés González, de Lloseta: mestra de música, pedagoga musical, directora coral i doctora en educació per la UIB. • La seva tesi tracta de “Les Corals Infantils i Juvenils de Mallorca” i analitza el seu desenvolupament històric i pedagògic. • Professora al Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB. • Compositora, articulista i recent autora del llibre “De cor en cor. El món coral a Mallorca, segle XIII–segle XXI”, editat per Lleonard Muntaner. “És molt difícil quan fas una tesi delimitar què estudies i què deixes, però si vols avançar ho has de fer.” 1.1. Tria musical inicial: Bach i Monteverdi • Cristina tria primer Bach (suites per a violoncel) com a música d’entrada: - Li evoca calma i senzillesa, però també una calma amb tensió interna. - Admira com amb un sol instrument pot expressar més que una gran orquestra. • Més endavant tria un duet de l’òpera “L’incoronazione di Poppea” de Monteverdi: - El destaca com un dels seus compositors preferits. - Valora el diàleg molt sentit entre les veus i la capacitat de tocar directament l’emoció. - Fa servir Monteverdi com a audició habitual amb infants de primària per introduir-los al barroc vocal. 1.2. Vocació docent i musical • De petita ja era, com diu ella, una nina que “comandava”: li agradava organitzar jocs i activitats amb altres infants. • Comença a estudiar piano a primària, arrossegada per una amiga. • Des de jove té molt clara la vocació de mestra: admira les seves mestres i el contacte amb els infants. • Estudia Magisteri a la UIB, que li obre portes a la recerca, la docència universitària i el món coral. 1.3. Música a l’escola: potencial i mancances • A l’escola on treballa (educació infantil i primària) la música és un espai diferent de la resta d’assignatures: - Menys centrat en llegir, escriure i problemes matemàtics. - Més vinculat a participar en grup, escoltar, coordinar-se i expressar-se. • Remarca que la música i l’educació física comparteixen caràcters: són molt vivencials, però infrarepresentades al currículum. “Tenim molt poc temps de presència musical a dins les aules i això se reflecteix en la nostra societat.” • Critica la burocratització del sistema educatiu: - Massa temps dedicat a papers, justificacions i canvis terminològics (p.ex. situacions d’aprenentatge). - Sensació que no es confia en la paraula del mestre, i que cal tot documentat per si hi ha queixes de famílies. 1.4. Diferències entre infants, adults i cor de dones • Ha dirigit corals infantils, d’adults i cor de dones. • No considera que hi hagi un grup “més difícil” de manera absoluta: - Infants: més moguts, cal gestionar el grup i el desenvolupament evolutiu, però imiten molt ràpid; si els poses un exemple, ho reprodueixen sense massa prejudicis. - Adults: tenen vides més complicades, compromisos, cansament i més pors i prejudicis; tot s’ha d’explicar i justificar més. “Els infants són més feliços amb menys; els adults, a vegades, ho complicam.” 1.5. Tothom pot cantar? Educació de la veu • Des d’una perspectiva pedagògica, defensa que “tot se pot educar”: - Com amb l’esport: tothom pot practicar, però no tothom arriba a l’elit. - La genètica i l’experiència prèvia influeixen molt. • Adults sense una educació musical mínima o que han sentit de petits “tu per això no vals” solen presentar: - Més dificultats tècniques, - I sobretot molt més bloqueig i por d’intentar-ho. “La música és un art, i s’ha de provar i s’ha de practicar sense por.” • Considera que qualsevol persona pot arribar a cantar a nivell amateur en una coral, amb més o menys feina d’entrenament. • Amb infants és més fàcil corregir o desenvolupar la veu, però alerta que hi ha poca consciència vocal en la societat: molts infants amb problemes de veu no són portats al metge. 1.6. Per què la música ha de ser central en la formació? • La música i la cultura aporten habilitats i nodriment personal: - Obrir més camins d’expressió i gaudi. - És com provar gastronomies noves: si mai tastes un plat, no en saps el valor. • També és clau per formar espectadors de cultura: - Si no has viscut la música com a intèrpret, costa més apreciar concerts i arts escèniques. - Sense públic que valori la cultura, no es mantenen cors ni programacions. “Per tenir públic necessitam gent que valori la cultura i hi dediqui temps; si no tenim públic tampoc tindrem cors.” 1.7. Recerca sobre món coral a Mallorca • A la universitat forma part de grups de recerca en educació musical. • La seva tesi se centra en corals infantils i juvenils a Mallorca: - Fins ara hi havia poquíssims estudis previs sobre aquest àmbit. - Va fer un gran esforç de quantificació i anàlisi, tot i que és una realitat molt canviant. “Si ara me demanes quants cors infantils i juvenils hi ha a Mallorca, no te puc donar una resposta clara: és un món viu.” • Un problema estructural important: manca d’organismes institucionals que cuidin el món coral: - Antiga federació de corals desapareguda. - No hi ha registre centralitzat de corals, ni coordinació per concerts conjunts. - La informació es construeix a base de recerca individual. 1.8. Cant coral a l’escola i recurs de la flauta • Es pot fer cant coral a les classes ordinàries de primària, encara que: - No sempre hi ha una estructura de cor formal (assaigs setmanals, director fix, etc.). • Depèn molt de les habilitats musicals del mestre: - Si el docent sap dirigir, cantar i transmetre, pot fer un bon treball coral a l’aula. - Si no, sol recórrer a recursos com vídeos de YouTube, que per Cristina no són fer música si es queden en una escolta passiva. “La música ha de ser participativa; els infants han de viure la música.” • La flauta dolça: - La considera un recurs legítim i curricular, però no suficient per si sol. - Defensa combinar-la amb ukelele, xilòfons, plaques i sobretot cant col·lectiu. 1.9. Reclutar cantaires i compromís en una coral • Una de les grans dificultats és reclutar cantaires i, sobretot, que entenguin el compromís del cor: - Els seus cors (MusicArt Lloseta i cor de dones de Sant Francesc d’Inca) tenen portes obertes a nova gent. - Però cal paciència i respecte pel procés de treball. • L’assistència setmanal als assajos és imprescindible: - No es pot venir de manera esporàdica, perquè s’afebleix el conjunt. - El director acaba fent molta gestió de persones per mantenir el grup cohesionat. “Per entrenar han d’entrenar tots junts; una coral no és venir quan vols.” • Normalment, qui entra i s’hi sent bé s’hi queda, però és normal que hi hagi casos on les expectatives no coincideixen amb la realitat del grup. 1.10. Tòpics sobre corals: gent gran i església • A la societat persisteix el cliché que “coral” vol dir: - Cor d’església, - Format sobretot per gent gran que canta misses i actes litúrgics. • Cristina reconeix que històricament el binomi cor–església ha estat inseparable durant segles i hi dedica un capítol al llibre. “Cor i església és un binomi inseparable durant molts de segles, però avui hi ha moltes altres maneres de fer cant coral.” • Explica com, a partir dels segles XVII–XVIII, amb la revolució industrial, sorgeixen: - Clubs i societats corals laiques (Lieder Tafeln, grups d’homes que canten en temps d’oci). - Cant vinculat a la feina (cants de treball, espiriturals, etc.), que després originen molts arranjaments corals actuals. • Avui hi ha corals de gent gran, però també corals de totes les edats: - Als seus cors hi ha des d’adolescents (17 anys) fins a jubilats, però no són cors exclusius de gent gran. 1.11. Gènere i participació: més veus femenines • En corals infantils i juvenils hi ha més nines que nins: - També en els cors d’adults hi ha major presència femenina. - Ho relaciona amb factors socials i de gènere: les nines mostren més predisposició a cantar. • Exposa el cas de l’Escolania dels Blauets: - Tradicionalment només de nins. - A partir d’inicis del 2000 s’hi incorporen nines i, actualment, n’hi ha quasi més nines que nins. 1.12. Qualitat coral: el cas dels Messies participatius • En debatre sobre els Messies participatius (Händel), Cristina adopta una postura equilibrada: “Són una bona excusa perquè molta gent de corals de pobles pugui ajuntar-se i cantar amb orquestra, cosa que normalment no faria.” • Valora positivament: - L’oportunitat musical i social que suposen. • Però matisa que no tot s’hi val: - Ha d’haver-hi criteri musical i bona direcció. - No s’hauria d’arribar a interpretacions tan deficients que “Händel s’aixequés de la tomba a protestar”. 1.13. El llibre “De cor en cor. El món coral a Mallorca, s. XIII–XXI” • El llibre sorgeix d’una part de la tesi doctoral, adaptada per a públic més ampli. Contingut principal • Introducció conceptual: definicions, què entenem per coral, tipus de corals, etc. • Recorregut històric per Mallorca: - Primeres capelles i cors vinculats a la Seu i capelles de Palma, sovint en rivalitat. - Influència d’Europa (Anglaterra, Alemanya) i de Catalunya en la “revolució coral”. - Impacte de la Renaixença i del moviment associatiu. “Si algú vol entendre per què tenim corals avui a Mallorca i per què tenim les que tenim, aquest llibre intenta respondre d’on ve aquest món coral.” • Segle XX i inicis del XXI: - Panorama de les corals més representatives i amb trajectòries destacades. - Explica que no és una enciclopèdia exhaustiva: és impossible estudiar-les totes. • Objectiu: contextualitzar el món coral actual i, sobretot, les corals infantils i juvenils, per entendre: - De quins moviments històrics provenen. - Com s’ha arribat al mapa coral que tenim avui. • Informa de la presentació del llibre: - 29 de novembre, 19:30 h, al Teatre de Lloseta. 1.14. Consell vital i peça final: arrels i ales • Davant la petició d’un consell per viure millor, Cristina respon: “Trobar alguna activitat que mos connecti com a persones.” • Subratlla que la societat actual empeny a l’individualisme i a la desconnexió social. • Recomana cercar una activitat (no necessàriament cantar) que es faci en comunitat, que ens mogui i ens ajudi a ser millors persones. “El so de pastera” • La música de comiat de l’entrevista és “El so de pastera”, una peça tradicional mallorquina arranjada per Cristina per al cor de dones de Sant Francesc d’Inca. • Significat de la peça: - Representa l’equilibri entre “arrels i ales”: • Arrels: repertori tradicional, vinculat a la cultura pròpia. • Ales: nous arranjaments i llenguatges que obren camins. - És una cançó que han cantat durant molts anys i que han duit arreu de l’Estat en intercanvis. - L’enregistraren als estudis d’Ona a Bunyol amb en Miquel Brunet. 2. Falca sobre Ona Mediterrània i oients (≈ 2213–2257) • S’emet un missatge institucional breu recordant que Ona Mediterrània existeix gràcies al suport de les persones associades. • Es convida els oients a fer-se socis per fer créixer el projecte radiofònic. “Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda’ns tu també. Associa’t.” 3. Secció “Cometes” – Dones músiques de novembre (≈ 2257–3454) La Maria enceta la secció “Cometes” amb un monogràfic sobre dones músiques, cantants i compositores nascudes o mortes durant el mes de novembre. Prioritza figures menys conegudes i, quan pot, n’ofereix un tast musical. Idea central de la secció: rescatar i fer sentir veus femenines invisibilitzades en la història de la música clàssica. 3.1. Francesca Madriguera (pianista i compositora) • Pianista i compositora catalana, alumna predilecta del compositor Enric Granados. • Es casa en primeres núpcies amb un home d’Uruguai i s’hi trasllada. • El 1935 es casa amb el guitarrista Andrés Segovia; posteriorment se’n separa. • Va morir el 12 de novembre de 1965. • S’escolta una composició seva, una serenata per a piano. 3.2. Magni Valerie White (compositora anglesa) • Compositora britànica, morta el 2 de novembre de 1937. • Va escriure principalment música per a piano, però també una òpera anomenada “Jocelyn”. • No queda clar si l’òpera s’ha representat gaire; és una obra molt poc coneguda. • El programa n’ofereix una peça vocal: - “How do I love thee?” (posant en música el famós poema “How do I love thee? Let me count the ways”). 3.3. Alma Rosé (violinista i directora d’orquestra) • Alma Rosé neix a Viena el 3 de novembre de 1906. • Neboda del compositor Gustav Mahler; creix en un ambient altament musical. • Violinista i directora d’orquestra molt reconeguda a la seva època. Deportació i Auschwitz • D’origen jueu, és deportada a Auschwitz el 1943. • Allà organitza i dirigeix un cor i orquestra de dones presoneres: - Cantaven al matí i al vespre, a l’hora de formació i de recollida. - Tocaven quan els comandaments del camp volien “distreure’s”. “El fet que muntàs aquest cor va fer que moltes dones que hi cantassin salvassin la vida.” • Ella mor jove al camp, probablement per malaltia, però el seu treball permet salvar moltes vides de companyes. • Se sent una gravació de 1928 on toca amb el seu pare, el també músic i compositor Arnold Rosé. Tot i la qualitat tècnica limitada de l’enregistrament, es considera un document històric valuós. 3.4. Malena Ernman (cantant sueca i mare de Greta Thunberg) • Sara Magdalena “Malena” Ernman, mezzosoprano sueca nascuda el 4 de novembre de 1970. • Especialitzada en repertori clàssic i d’òpera, però també amb incursions en altres gèneres. • Representa Suècia a Eurovisió 2009 amb el tema “La voix” (que se sent a l’antena). • El programa destaca el contrast entre: - La seva carrera com a cantant clàssica, - I la seva participació a un festival popular com Eurovisió. Detall rellevant: Malena Ernman és la mare de l’activista climàtica Greta Thunberg. • Tot seguit se n’escolta una interpretació de “Ave Maria” de Schubert, que mostra el seu registre clàssic. 3.5. Jane Evrard (N’agent Herbert / James Chevalier) • La Maria es refereix a ella pel seu nom artístic: James Chevalier, tot i ser una dona; també esmenta el nom de pila Jane Evrard. • Mor a París el 4 de novembre de 1984. • El motiu de la tria: va ser la primera dona a dirigir una orquestra professional a França (cap al 1930). • S’escolta una danserie dirigida per ella. 3.6. Montserrat Torruella (mezzosoprano catalana) • Montserrat Torruella, mezzosoprano nascuda a Barcelona el 5 de novembre de 1959. • Debuta al Gran Teatre del Liceu el 1991. • La presentació inclou un element que la Maria qualifica de “morbo”: - El 1997 és escollida per cantar a les Noces de Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin. • Se n’escolta una suïte de quatre cançons, mostrant la seva tècnica però recordant que no és una cantant especialment mediàtica. 3.7. Elena Romero Barbosa (directora i compositora espanyola) • Nascuda a Madrid el 7 de novembre de 1907. • Va ser la primera dona directora d’una gran orquestra simfònica a l’Estat espanyol. - Dirigeix l’Orquestra Simfònica de Barcelona i l’Orquestra de Ràdio Nacional d’Espanya. • Dona molt compromesa amb la República, cosa que la porta a l’exili després de la Guerra Civil. • També compon i se n’escolta la seva “Fantasia española”. • La Maria lamenta que la seva música quasi no sona avui, tot i la seva qualitat. 3.8. Marcelle Taillefer / Tailleferre (compositora francesa del “Groupe des Six”) • Esmentada com Marcel·le “Taisefes / Taisefes” (probable referència a Germaine Tailleferre, única dona del Groupe des Six). • Mor el 7 de novembre de 1983. • Forma part del nucli de compositors francesos coneguts col·lectivament com a “grup dels sis”, hereus d’una estètica antiwagneriana i propera a Satie i Cocteau. • La recerca recent ha posat en relleu que va deixar molta més obra del que es pensava inicialment: se n’han catalogat més de 170 composicions. • S’escolta una “Arabesca” per a clarinet i piano. 3.9. Cantant wagneriana (Tristan und Isolde) • La Maria presenta una soprano o mezzosoprano molt associada a Wagner, de la qual tria un fragment de “Tristany i Isolda”. • Escolten el famós “Liebestod” (Mild und leise). • La identifica com una cantant especialment wagneriana, tot i que també va interpretar altres repertoris. • S’apunta que n’hi havia encara més dones al guió, però el temps de programa s’esgota. 3.10. Carlota Ferrari (compositora italiana) • La secció es tanca amb Carlota Ferrari, de la qual destaca primer el llinatge “automobilístic” com a anècdota. • Mor a Bolonya el 22 de novembre de 1907, diada de Santa Cecília, patrona de la música. • Es destaca el simbolisme de morir el dia de la patrona dels músics. • Apunta que, com moltes altres dones compositores, ha estat poc programada i mereix més atenció. 4. Eixos temàtics principals del programa 4.1. Centralitat del cant coral • Història i actualitat del món coral a Mallorca (llibre, tesi i recerca). • Pràctica coral com a activitat artística i social: - Treball col·lectiu, compromís setmanal, cohesió de grup. - Superació de tòpics (no és només cosa de gent gran ni d’església). 4.2. Música i educació • Paper de la música a l’escola: poc temps al currículum, però gran potencial formatiu. • Importància de la participació activa (cantar, tocar) davant l’escolta passiva. • Educació vocal com a dret de tothom i com a eina de salut, expressió i autoestima. 4.3. Dones i visibilitat en la música • La secció “Cometes” rescata una galeria de dones músiques invisibilitzades: pianistes, compositores, directores d’orquestra, cantants i instrumentistes. • Es mostra la seva aportació històrica (primeres directores, supervivència a Auschwitz, participació en grups d’avantguarda, etc.). • Es fa evident la manca de programació i reconeixement d’aquest repertori en la vida musical actual. 4.4. Música, comunitat i benestar • Tant a l’entrevista com a la secció final, es defensa la música com a espai de comunitat i cura emocional. • Cantar en cor, dirigir, escoltar i recuperar músiques oblidades es presenta com una forma de resistència a l’individualisme i de construcció de vincles humans. “Troba una activitat que te connecti amb altres persones i te faci millor persona: si no és cantar, que sigui una altra cosa, però que sigui en comunitat.”
Al so de l'Aurora és un programa amb intenció formativa i divulgativa presentat per Aurora, col·lectiu de joves revolucionaris, en el que se tractaran diversitat de temes de la realitat política, tant de l'illa com internacional, amb una perspectiva juvenil i revolucionària.
Resum general Programa d’El Crepuscle a Ona Mediterrània dedicat sobretot al món coral a Mallorca, a la pedagogia musical i a la descoberta de dones músiques poc conegudes. El programa combina una entrevista en profunditat amb Anna Cristina Llabrés i una secció musical centrada en compositores i intèrprets nascudes o mortes al mes de novembre. 1. Presentació del programa El locutor Joan Roca obre el programa recordant l’absència del company Tomeu i situant l’emissió dins la trajectòria d’El Crepuscle a Ona Mediterrània. • Es remarca el gran nombre de programes emesos i la continuïtat del projecte. • Es presenta l’estructura del vespre: entrevista central i, després, la secció Cometes a càrrec de na Maria, dedicada avui a dones i música. 2. Entrevista a Anna Cristina Llabrés: món coral i educació musical 2.1. Perfil i trajectòria L’entrevistada és Anna Cristina Llabrés González, de Lloseta: • Mestra de música, pedagoga musical, cantaire i directora coral. • Doctora en educació per la UIB amb la tesi sobre Les corals infantils i juvenils de Mallorca. • Professora del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB. • Compositora i autora d’articles sobre cant coral i pedagogia musical. • Presenta el llibre “De cor en cor. El món coral a Mallorca, segle XIII – segle XXI”, editat per Lleonard Muntaner. "Si algú vol entendre per què tenim corals avui en dia a Mallorca i per què tenim les corals que tenim, aquest llibre intenta contestar aquesta pregunta." 2.2. Elecció musical: Bach i Monteverdi Llabrés tria dues músiques clau per obrir i acompanyar l’entrevista: • J. S. Bach (peça per a violoncel sol): - Li evoca calma i senzillesa, però amb tensió interna, com la vida. - Admiració per la capacitat d’un sol instrument de dir tant com una orquestra. • Monteverdi (L’Incoronazione di Poppea): - Descobert en els seus estudis al conservatori. - Destaquen el diàleg emotiu entre dues veus i la força expressiva. - És un referent que fins i tot fa servir com a audició a primària. 2.3. Vocació docent i entrada a la música Llabrés explica com neix la seva vocació: • De petita ja li agradava, en bon mallorquí, “comandar” i organitzar grups. • Entra a la música de forma casual, arrossegada per una amiga, estudiant piano a primària. • A secundària ja tenia clar que volia fer magisteri musical a la UIB. • Combina des de jove la passió per l’ensenyament i per la música coral. 2.4. La classe de música avui: oportunitats i limitacions Llabrés descriu el context educatiu actual: • Aules massificades i amb moltes necessitats diverses. • La música ofereix un espai diferent dins l’escola, més vivencial i col·lectiu. • S’assembla en alguns aspectes a l’educació física (participació, cos, moviment). • Crítica al poc temps de música al currículum: - Una sola hora setmanal fa impossible abordar tot allò necessari. - Això repercuteix en la societat, amb poca cultura musical i poca consciència vocal. "Estem cansats de perdre temps en burocràcies... el sistema ho complica perquè tot ha d'estar superjustificat." • Denúncia de l’excés de burocràcia i de la desconfiança cap a la paraula del mestre. • Crítica a l’ús passiu de vídeos (per ex. YouTube) com a falsa “classe de música”. 2.5. Infants, adults i pedagogia coral Llabrés compara el treball amb infants, adults i cor de dones: • Cada grup té dificultats diferents: - Infants: més moguts, cal gestió de grup, però aprèn molt ràpid i sense prejudicis. - Adults: vida més complicada, menys temps, més excuses i més pors. • Sobre si hi ha gent “negada” per cantar: - Com a pedagoga, defensa que “tot se pot educar”. - La genètica i les condicions prèvies influeixen, així com la pràctica acumulada. - El problema principal en adults és el prejudici i el “això no és per a mi”. "La música és un art, i s’ha de provar i s’ha de practicar sense por." • Diferencia entre arribar a ser professional i assolir un bon nivell amateur en una coral, que considera a l’abast de quasi tothom amb treball adequat. 2.6. Importància de la música en la formació Sobre el paper de la música en el procés formatiu (infants i adults): • La música i la cultura aporten enriquiment personal i noves habilitats. • Sense haver viscut la música com a intèrpret, és difícil apreciar-la com a públic. • Sense públic que valori la cultura, no hi haurà cors, concerts ni teatres plens. "És un peix que se mossega la coa: per tenir públic necessitam gent que valori la cultura i hi dediqui temps." 2.7. Corals a les escoles i rol del mestre Es parla de cant coral a primària i secundària: • Es pot fer cant coral dins l’aula ordinària, encara que no sigui una coral “formal”. • Depèn molt de les habilitats del mestre: - Si sap cantar, dirigir i transmetre, el cant coral és factible a classe. - Si no, tendeix a altres recursos i sovint recau en pràctiques superficials. • Sobre la flauta: - És un recurs legítim i present al currículum. - Però no ha de ser l’únic: cal combinar-la amb ukelele, percussió, xilòfons, cant... 2.8. Investigació sobre corals infantils i juvenils a Mallorca Llabrés entra en el seu camp d’investigació: • La tesi se centra en les corals infantils i juvenils de Mallorca. • Dificultat principal: delimitar l’objecte d’estudi i decidir què es deixa fora. • Constatació d’una gran manca d’estudis previs sobre el món coral a l’illa. • La realitat coral és dinàmica i viva, per tant difícil de quantificar: - Les dades publicades el 2021 ja han quedat desfasades. • Denúncia de la manca d’organismes institucionals que vetllin pel món coral: - Antiga federació de corals extingida. - Sense registre ni coordinació d’activitats conjuntes. 2.9. Reptes socials de les corals: reclutament, edats i gènere Llabrés aborda diversos reptes del món coral actual: Reclutar i fidelitzar cantaires • Manté sempre les portes obertes als seus cors (Musicart Lloseta i cor de dones de Sant Francesc d’Inca). • El repte no és només reclutar, sinó que la gent entengui i valori el que fa el cor. • El compromís d’assistència és clau: no es pot venir de manera esporàdica. • El director acaba fent molta gestió de persones i de convivència del grup. Cliché de “cor = gent major + església” • Imatge molt arrelada: coral com a cor d’església de gent gran. • Històricament, el binomi cor i església ha estat “inseparable” durant segles. • Al llibre hi ha un capítol dedicat precisament a aquest vincle històric. • Avui, però, hi ha molts altres models de coral (joves, mixtes, projectes laics, etc.). Corals juvenils i franja d’edat “buida” • Costa trobar cors juvenils: - A secundària es canta poc. - Problemes de canvi de veu (especialment en nois). - Molta competència amb altres activitats d’oci. • Sí hi ha moltes corals de gent gran, sobretot jubilats, perquè hi tenen temps. • Als cors que dirigeix, la franja és molt variada (des d’uns 17 fins a 60 i escaig anys), no són cors exclusivament de jubilats. Desigualtats de gènere en el cant • Hi ha més nines que nins a les corals infantils. • Aquest desequilibri es manté també en el món adult: més dones cantaires. • Exemples: - L’Escolania dels Blauets, històricament només de nins, des de principis de 2000 admet nines i ara n’hi ha més nines que nins. • Llabrés apunta a factors socials i culturals que predisposen més les nines al cant. 2.10. Història del cant coral: religió, treball i societat Llabrés ofereix un breu recorregut històric, que després desenvolupa al llibre: • Orígens del cant coral lligats al cristianisme i a les esglésies (capelles, seu de Mallorca, etc.). • A partir dels segles XVII–XVIII, aparició de societats corals laiques: - A Anglaterra, Alemanya, etc., associades a clubs d’homes i a la revolució industrial. - Temps lliure dedicat a l’oci i al cant en grup. • A l’àmbit rural i laboral, cants col·lectius per alleugerir la feina (collites, treball dur): - D’aquí deriven molts espirituals i repertori arranjat per cor. • S’obre la discussió de què entenem exactament per cant coral (veus, harmonies, definicions musicològiques). 2.11. Messies participatius i criteri artístic Es comenta el fenomen dels “Messies participatius” (Händel): • Gran tradició, per exemple, al Royal Albert Hall de Londres des del segle XVIII. • Aspectes positius: - Oportunitat perquè cantaires de pobles petits canten amb orquestra. - Projectes que creen comunitat coral i experiències úniques. • Condicions necessàries: - Ha d’haver-hi bon criteri musical i direcció sòlida. - Sense un bon treball previ, es pot caure en interpretacions molt pobres. "Händel no s’hauria d’aixecar de la tomba per protestar segons quines interpretacions." 2.12. El llibre “De cor en cor” Llabrés detalla el contingut del llibre que presenta: • Objectiu: oferir una immersió accessible al món coral de Mallorca del segle XIII al XXI. • Públic destinatari: - Cantaires, directors, gent amateur i professional - Qualsevol persona interessada en el cant coral i la seva història. Contingut principal • Capítol introductori amb conceptes i definicions bàsiques sobre món coral. • Recorregut històric per Mallorca: - Primeres formes de cant coral a la seu i capelles de Palma. - Rivalitats entre capelles i evolució del repertori. - Influència de la renaixença i dels moviments corals europeus (Anglaterra, Alemanya, Catalunya). - Relació entre Catalunya i Mallorca en la difusió del moviment coral. • Arribada al segle XX i XXI: - Es fa una passada per corals representatives o amb trajectòria significativa. - No es pot abastar tot el teixit coral, per limitacions d’espai i de recerca. • El llibre és, en essència, l’extensió i sistematització de la part de contextualització històrica de la seva tesi doctoral. Presentació del llibre • Presentació prevista al Teatre de Lloseta: - 29 de novembre, a les 19:30 h. 2.13. Consell final de vida i peça de comiat El programa demana a Llabrés un consell per viure millor: • Més que “cantar” estrictament, recomana trobar una activitat compartida que connecti amb altres persones. • Defensa la necessitat de combatre l’individualisme i reforçar el teixit social. "Trobar alguna activitat que mos connecti com a persones... que et mogui i que et faci ser millor persona." Com a música final, proposa “So de pastera”: • Peça tradicional mallorquina, que ella mateixa ha arranjat per al seu cor de dones de Sant Francesc d’Inca. • Explica que el cor treballa sempre entre “arrels i ales”: - Arrels: repertori tradicional de la pròpia terra. - Ales: repertori innovador que permet explorar nous camins. • Aquesta versió s’enregistrà als estudis d’Ona a Bunyol, amb el productor Miquel Brunet. • És una peça que han dut arreu de l’Estat en diferents intercanvis i que senten com a identitària del cor. 3. Secció “Cometes” de Maria Antich: dones músiques de novembre Després de la falca sobre fer-se soci d’Ona Mediterrània, arriba la secció Cometes conduïda per Maria Antich, avui dedicada a dones músiques nascudes o mortes al mes de novembre. "He triat dones tal vegada menys conegudes o que hagin sonat poc en aquest programa." 3.1. Francesca Madriguera • Pianista i compositora catalana. • Alumna predilecta d’Enric Granados. • Es casa primer amb un uruguaià i se’n va a viure a l’Uruguai. • El 1935 es casa amb el guitarrista Andrés Segovia (després se’n separen). • Mor 12 de novembre de 1965. • Al programa se n’escolta una “Serenata”. 3.2. Magni (o Maggie) Valerie White • Compositora anglesa, morta el 2 de novembre de 1937. • Escriu principalment música per a piano, però també l’òpera Jocelyn. • Les persones del programa admeten no conèixer gaire aquesta òpera ni la seva difusió. • Se n’escolta la cançó “How do I love thee?”, sobre un poema famós de Elizabeth Barrett Browning: "How do I love thee? Let me count the ways..." 3.3. Alma Rosé • Violinista i directora d’orquestra, neboda de Gustav Mahler. • Nascuda a Viena 3 de novembre de 1906. • D’origen jueu, l’any 1943 és deportada a Auschwitz. • Allà dirigeix un cor i conjunt de dones que canten: - cada matí i vespre (ritual diari del camp), - i també quan els oficials volen “distreure’s”. • El fet de dirigir aquest cor salva la vida de moltes dones integrants del grup. • Ella mor al camp, jove, per malaltia, no executada directament. • Es conserva una gravació del 1928, enregistrada amb el seu pare Arnold Rosé (també músic i compositor); el so és antic però valuós. • Al programa se l’escolta interpretant Bach (concert de violí). 3.4. Malena Ernman • Sara Magdalena “Malena” Ernman, cantant sueca (mezzo-soprano). • Nascuda 4 de novembre de 1970. • Consagrada sobretot com a cantant clàssica. • Representa Suècia a Eurovisió 2009 amb una peça de caràcter líric-pop. • El programa juga amb el contrast: - Primer posa el tall d’Eurovisió, - després una versió de l’Ave Maria per mostrar la seva faceta clàssica. • Es destaca un detall extramusical important: És mare de Greta Thunberg, activista climàtica mundialment coneguda. 3.5. Jane (o Yvonne) Chevalier / N’agent Herbert • El guió la presenta com N’agent Herbert, també coneguda com James Chevalier (hi ha certa confusió amb el nom, però s’aclareix el perfil): - Directora d’orquestra. - Mor a París el 4 de novembre de 1984. • El motiu de triar-la: l’any 1930 esdevé primera dona a dirigir una orquestra professional a França. • Al programa se n’escolta una obra pròpia: una “Danserina”. 3.6. Montserrat Torruella • Mezzo-soprano catalana, nascuda 5 de novembre de 1959 a Barcelona. • Debuta al Gran Teatre del Liceu el 1991. • El “morbo” que comenta Maria Antich: - El 1997 és escollida per cantar a les noces de Cristina i Iñaki (Urdangarin). • Al programa se’n posa una suïta de quatre cançons. 3.7. Elena Romero Barbosa • Compositora i directora d’orquestra madrilenya, nascuda 7 de novembre de 1907. • Primera dona a dirigir una gran orquestra simfònica a l’Estat espanyol: - Orquestra Simfònica de Barcelona, - Orquestra de Ràdio Nacional d’Espanya. • Dona molt compromesa amb la República, que acaba exiliada. • Compositora de peces com la “Fantasia española”, que el programa fa sonar. • Comentari crític: la seva música gairebé no ha entrat al cànon ni es programa com mereixeria. 3.8. Marcelle de Manziarly (Mal expressat com “Marcel Faise/Taisefes”) • El nom surt amb dubtes de pronunciació (“Taisefes”), però el perfil correspon a una compositora francesa vinculada al grup dels Sis. • Mor 7 de novembre de 1983. • A mesura que s’investiga la seva obra, es troben més de 170 composicions, molt més del que es pensava inicialment. • Era una autora molt productiva, encara poc programada. • Al programa se n’escolta una “Arabesque” per a clarinet i piano. 3.9. Cantant vagneriana (Tristany i Isolda) • Maria Antich presenta una altra cantant (no s’arriba a fixar clarament el nom en la transcripció), destacant que era molt vagneriana. • S’escolta un fragment de “Tristan und Isolde” (“Mild und leise”, el Liebestod d’Isolda). • Es remarca que, tot i haver interpretat altres repertoris, era especialment associada a Wagner. 3.10. Carlotta Ferrari • Compositora italiana, el nom crida l’atenció pel seu ressò automobilístic. • Mor a Bolonya el 22 de novembre de 1907, dia de Santa Cecília, patrona de la música. • Es diu que va escriure diverses òperes; es reconeix que encara caldria més recerca sobre la seva figura. • El programa la cita a tall de reivindicació de noms oblidats més que no per l’audició extensa d’obres. 4. Eixos principals del programa 4.1. Reivindicació del món coral a Mallorca • Visió històrica i pedagògica del cant coral com a eix de socialització, cultura i educació. • Denúncia de la manca de suport institucional i de la invisibilitat de moltes corals (sobretot infantils i juvenils). • Voluntat de trencar estereotips sobre qui canta (edat i gènere) i on (fora de l’església). 4.2. Defensa de la música a l’escola • Crítica a la infrarepresentació de la música dins el currículum. • Valor de la música com a experiència activa, no només d’escolta passiva. • Reivindicació de la pedagogia coral com a eina potent de creixement personal i social. 4.3. Memòria i visibilitat de dones músiques • La secció de Maria Antich aporta una galeria de noms femenins sovint absents de la història oficial: - Compositores, directores d’orquestra, cantants i instrumentistes. - Dones que han fet primícies històriques (primeres directores, etc.). - Dones que han patit persecucions (cas Alma Rosé) o exilis (Elena Romero). • Es combina context biogràfic amb l’audició de fragments musicals, mostrant la riquesa i diversitat del llegat musical femení. 5. Idees clau a retenir • El cant coral és un fenomen viu, canviant i profundament arrelat a la història, la religió, el treball i la comunitat. • A Mallorca hi ha un teixit coral ampli però poc documentat i poc articulat institucionalment. • La música a l’escola és clau per formar futurs públics i creadors culturals; cal més temps, menys burocràcia i millor formació docent. • Tothom pot educar la seva veu fins a un cert nivell; el problema principal no és la “falta de dot”, sinó els prejudicis i les pors. • El programa fa una tasca de recuperació de memòria posant llum sobre dones músiques oblidades o poc programades. • Tant l’entrevista com la secció de Cometes converteixen la música en espai de comunitat, de record i de reivindicació cultural.
A cada programa viatjarem per estils molt diferents — des de la salsa fins a la cúmbia, passant pel rock, el jazz, o els ritmes negres i andalusos — perquè la música no té fronteres, però sí memòria i conflicte. Parlam de música com a arma i com a empoderament, com a espai de resistència, com a acte de rebel·lia i també d’alegria col·lectiva. I a més de música, tendrem col·laboracions que miraran l’actualitat des d’una mirada anticapitalista i mallorquina, des dels carrers, els camps i les perifèries d’aquest món que ens vol muts però ens trobarà cantant.
