Tots els episodis · 2025

2128 episodis disponibles

Filtra per programa

episodis

169-192 de 2128
  • Canvi climàtic, misogínia i cultura a Ona Mediterrània - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    2h 54min

    Canvi climàtic, misogínia i cultura a Ona Mediterrània

    Resum general de l’episodi Episodi complet del magazín matinal Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània, amb diferents blocs: Actualitat informativa a partir de dBalears i VilaWeb. Editorials contundents sobre misogínia, violència masclista i responsabilitats polítiques. Programa "Això és vida" centrat en el canvi climàtic amb l’acadèmic Pau de Vilches i una taula d’anàlisi. Seccions culturals: poesia, crítica del capitalisme consumista i recomanació de la revista Serra d’Or. Espais d’opinió feminista (Laura Ribes) i secció musical Música amb amor amb Joan Manuel Serrat. Tancament amb el programa Bon dia poesia, dedicat a la violència de gènere, la repressió política i la poesia de resistència. L’episodi articula un panorama cultural contemporani molt crític amb: • el canvi climàtic i la inacció institucional • la misogínia estructural i els micromasclismes • la fragilitat econòmica i moral del sector cultural i educatiu • la deriva consumista (Black Friday) i el capitalisme global. Alhora, reivindica la Poesia catalana, les veus singulars i la cultura crítica com a valor necessari per transformar la societat. 1. Obertura i poesia inicial 1.1. Presentació del programa • Identificació de l’emissora: Ona Mediterrània i del magazín matinal Bon Dia i Bona Vida. • Anunci general de la graella del matí (secció d’actualitat, col·laboradors, espais de poesia i música). 1.2. Poema recitat (Joan Alcover / to clàssic) • Es recita un poema clàssic en català, amb imatges d’arbre, penyals, mar, vent i llum divina. • Temes: - Força interior i resistència (“amunt, ànima forta…”). - Metàfora de l’arrelament i la capacitat de lluitar contra l’adversitat. "Amunt, ànima forta, traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals." Funciona com a obertura poètica que marca el to reflexiu i arrelat al territori. 2. Actualitat informativa: dBalears i VilaWeb 2.1. Portada de dBalears / dbalears.cat Es repassa l’actualitat cultural i política de les Illes Balears: • Obra Cultural Balear supera els 5.000 socis, en reacció als intents de PP i Vox d’“enfonsar-la”. • Proposta de dedicar un carrer de Palma a l’arquitecte del monòlit de Sa Feixina, símbol franquista. • Notícies culturals: - Gira reduïda de Figaflaues (8 concerts, un a Porreres). - Correllengua germanat: suport explícit de Josep Rull i llistat de municipis participants. • Altres titulars: - Expedients sancionadors del Departament de Turisme del Consell de Mallorca. - Reivindicacions salarials de funcionaris (via Revista Estel). - Transformació del Teatre Principal en club de jazz per un concert especial. - Llançament d’un tema musical (“Hasta la vista”) com a comiat de relacions tòxiques. - Debat a Cort sobre la llei de capitalitat i acusacions d’“urbanisme a la carta”. - Projecte de la UIB amb intel·ligència artificial per combatre la degradació del sòl. - Denúncia del PSIB al Senat pel “retrocés democràtic” impulsat per PP i Vox. - Commemoració del centenari d’Antoni Mus amb actes literaris i musicals. 2.2. Portada de VilaWeb • Entrevista a Àlex Pastor, exalcalde de Badalona, sobre l’alcoholisme i la seva “doble vida”. • Anàlisi política: Sánchez entre el cas Ábalos i la tensió amb Junts. • Peça d’Esperança Camps sobre el “fantasma d’Amazon” i un pedrer de Llorca amb carnet de Vox. • Votació interna a TV3 i Catalunya Ràdio per mantenir les marques històriques. • Notícies internacionals: mort d’un soldat en un atac prop de la Casa Blanca (Trump) i retorn (voluntari) del servei militar a Catalunya Nord. 2.3. Secció d’opinió a dBalears • Articles destacats: - La pressió del consum (Miquel Ripoll): crítica al consumisme. - Jordi Pujol (Bernat Joan i Marí): mirada crítica a l’ex-president. - El futur no franquista (Joan Vicenç Lillo): reflexió sobre memòria i democràcia. - Un cap de setmana antifeixista (Aina Tomàs). - Una entre tantes fotografies de la resistència palestina (Rafael Borràs): denúncia de la violència a Palestina. Aquest bloc construeix una Actualitat cultural i política molt atenta a: • Drets lingüístics i culturals. • Avanços i retrocessos democràtics. • Connexions entre cultura, memòria històrica i lluita antifeixista. 3. Editorial: misogínia, violència masclista i identitat 3.1. Mirar-se al mirall del “progressisme” La locutora fa un discurs editorial molt contundent sobre: • La misogínia disfressada de modernitat entre sectors que es declaren progressistes. • Crítica als discursos d’odi contra les dones, normalitzats en institucions i xarxes. "Sota la capa de vernís de la modernitat hi ha un retrat vell, malauradament massa conegut: la misogínia." 3.2. Memòria de les dones a Mallorca • Reivindicació de les pageses, militants per la llengua i pels drets laborals. • Contraposició amb el present, on s’accepta: - La por, el menyspreu i la violència contra les dones com a discurs polític admissible. 3.3. Tolerància zero amb el masclisme • Crítica frontal a qualsevol partit que no destitueixi de manera immediata representants que minimitzin la violència masclista. • Distinció entre: - Odi explícit, fàcil de rebutjar. - Micromasclismes: acudits, menyspreu subtil, Rol més estètic assignat a les dones, infravaloració de la seva veu pública. 3.4. Drets humans i identitat col·lectiva • Relació entre defensa de la cultura i la llengua i defensa dels drets de les dones. • Advertiment: quan es qüestiona el concepte de violència masclista, s’està posant-se del costat de l’agressor. "Tolerar això és el pitjor atac als drets humans que podem fer com a societat." 3.5. Crida final • Apostar per: - Educació fonamentada i amb recursos. - Consciència col·lectiva i cohesió. • Missatge de tancament: "Sigues feminista, sigues antimasclista… ens volem vives, lliures i sense por." Aquest editorial connecta directament amb el 25N i prepara els blocs feministes posteriors. 4. Canvi climàtic i responsabilitats col·lectives (Això és vida) 4.1. Presentació del programa i del convidat • S’anuncia el programa "Això és vida" (edició 82), amb dues parts: - 1a part: entrevista sobre canvi climàtic. - 2a part: taula d’anàlisi sobre universitats privades i 25N. • Convidat principal: Pau de Vilches: - Professor de Dret Internacional Públic a la UIB. - Doctor en Dret Internacional i Canvi Climàtic. - Vicerector de Relacions Internacionals, Solidaritat i Justícia Global (i Sostenibilitat). - Membre de ESLINk, laboratori interdisciplinari de canvi climàtic. 4.2. Funcions de la universitat i responsabilitat social • La universitat no pot viure deslligada del món. • Ha de: - Participar en donar resposta a la crisi ambiental profunda. - Fer transferència de coneixement a administracions, societat civil i ciutadania. - Generar conscienciació ciutadana. 4.3. Projectes concrets d’ESLINk • Refugis climàtics a escoles i instituts: - Adaptar els centres a les onades de calor. - Convertir-los en espais de connexió comunitària (infants, gent gran, barri). • Assemblea Ciutadana pel Clima a les Illes Balears: - 60 persones representatives de la societat balear (sexe, edat, ingressos, educació, municipi). - 5 mesos de treball amb científics de disciplines diverses. - Resultat: consens de més del 90% en moltes propostes. "No conec cap govern democràtic que guanyi amb el 90% dels vots." (sobre el consens ciutadà si es comparteix coneixement) 4.4. Explicació bàsica del canvi climàtic • Necessitat d’un mínim de CO₂ per possibilitar la vida, però: - L’ús massiu de combustibles fòssils ha disparat la concentració de gasos. - Escalfament global = temperatures mitjanes més altes i desajustos climàtics. 4.5. Impactes específics a les Illes Balears 1. Augment del nivell de la mar • Ritme històric: ~1 mm/any (segle XX). • Última dècada: 4,6 mm/any, accelerant. • Conseqüències: - Desaparició de platges i pèrdua de costa. - Salinització dels aqüífers → menys aigua potable. 2. Aigua dolça i cicle hídric • Pluja més irregular i concentrada (torrentades). • Més evaporació per la calor. • Menor capacitat d’emmagatzematge als aqüífers. 3. Onades de calor • Més freqüents i intenses: nits tropicals i tòrrides. • Impactes sanitaris greus: - Entre 30.000 i 40.000 morts a Europa l’any anterior per onades de calor. - Afecten sobretot infants i persones grans. Altres impactes • Plagues i malalties de cultius que abans no podien viure aquí. • Afectació a l’agricultura i a la capacitat de proveir aliments. 4.6. Turisme i límits climàtics • Risc que massa calor faci que els turistes deixin de venir: - No té sentit viatjar per estar tancat amb aire condicionat. • També s’escalfen els països emissors (Alemanya, Regne Unit...), reduint la necessitat de viatjar a llocs encara més calorosos. 4.7. Temps i responsabilitats polítiques • Per frenar (no revertir) el canvi climàtic: - Caldria reduir les emissions globals a la meitat abans del 2030. • Realitat: el 2023 emitem el doble que el 1990. "La feina que hauríem d’haver fet amb una davallada suau ara s’ha de fer molt ràpid i amb risc de dolor social sòlid." 4.8. Qui pot fer què? Administracions, empreses i ciutadania • Responsabilitat principal: administracions públiques i empreses. - Legislar, fer complir la normativa i donar exemple. - Tenir en compte que el 10% més ric acumula el 60% de la riquesa a Europa. • Propostes estructurals: - Transport públic gratuït, freqüent i de qualitat. - Transició energètica amb renovables distribuïdes i ajudes públiques per a llars amb pocs recursos. Cada dècima de grau afegeix ~100 milions de persones afectades; 1 grau = 1.000 milions. 4.9. Accions individuals i col·lectives • Exemple personal: anar a la universitat en bicicleta (menys contaminació, millor salut, estalvi). • Canvis d’hàbits: - Consumir producte de temporada i local (taronges en lloc de mangos vinguts amb avió). - Traslladar estalvis de la banca convencional a banca ètica (Caixa Colonya, Fiare, Triodos) per no finançar combustibles fòssils. • Estratègia: no voler fer-ho tot de cop → un canvi petit cada vegada. 4.10. Drets humans i retrocés global • Pau de Vilches connecta canvi climàtic i drets humans: - Aconseguir drets (treball infantil, sufragi femení, sanitat universal) sempre ha implicat lluita i risc. - Si no es defensen, es perden, perquè hi ha interessos econòmics i polítics contraris. • Crida a reivindicar i defensar aquests drets com a part del benestar col·lectiu. 5. Taula d’anàlisi: universitats privades i violència masclista Després de l’entrevista, Això és vida entra en mode debat amb Josep Palou i Enric Pozo. 5.1. Corral 1 – Universitats privades i model educatiu Tema: nova Universitat de Mallorca (vinculada a ADEMA) i desembarcament de centres privats madrilenys. 5.1.1. Crítica al model de finançament • La UIB (universitat pública) pateix un infrafinançament crònic: - Dèficit d’uns 210 professors, pagats pel Govern balear però que hauria d’assumir el Ministeri. - Necessitat de 238 professors nous sense garanties de Madrid. • Resultat: es crea espai perquè universitats privades omplin el buit, sobretot en Infermeria, Medicina, Fisioteràpia. 5.1.2. Universitats madrilenyes i colonització educativa • Tres centres destacats: - Universitat de Mallorca (ADEMA): web i oferta bilingüe espanyol-anglès; compromís de prioritzar alumnes locals, però risc de sortir professionals sense català. - Centro Universitario San Pablo (Beato Luis Belda): medicina i sanitàries, escrit a Madrid; docència previsiblement 100% en castellà. - Centro Universitario Antonio de Nebrija: infermeria, també escrit a Madrid, referent històric de la frase “la lengua compañera del imperio”. • Efecte sobre la llengua: - Risc de degradar l’ús del català en sanitat i mitjans. - Ja es detecta que surten periodistes incapaços de treballar en català. 5.1.3. Desigualtat i elitització • Enric Pozo subratlla que aquestes universitats: - Generen desigualtat social, ja que qui pot pagar té més possibilitats i accés. - Consolidaran una classe dominant encara més dominant. “Cada vegada anirem cap a una societat més injusta, no més justa.” 5.2. Corral 2 – 25N i violència contra les dones Tema: balanç crític del 25N, manifestacions i polítiques públiques. 5.2.1. Dades alarmants • Josep Palou apunta: - Augment del 40% dels casos en 10 anys. - 62.000 denúncies per violència de gènere (amb moltes més sense denunciar). 5.2.2. Factors estructurals • Josep Palou introdueix un element polèmic: relació entre immigració massiva (180.000 persones) de territoris amb menor respecte pels drets de les dones i augment de casos, i la dificultat d’educar adults que arriben ja socialitzats. • Enric Pozo hi afegeix altres factors: - Habitatge i precarietat: parelles que no es poden separar i han de conviure. - Importància de l’educació i de que els homes no mirin cap a una altra banda. 5.2.3. Institucions i negacionisme • Es denuncia la presència de negacionistes de la violència masclista a institucions (es cita explícitament Vox). • Es recorda que les institucions no haurien de servir mai per negar o justificar la violència. 5.2.4. Augment de denúncies i canvi de consciència • S’assenyala una part positiva: - Més denúncies i menys silenci. - Menys impunitat pels agressors. - Creixent consciència que no mirar és ser còmplice. 6. Secció “Rebel i consentida” (Laura Ribes) – Feminisme i cultura 6.1. 25N i recomanació de la pel·lícula Baise-moi (Fóllame) • Laura Ribes declara que li cansa haver de seguir parlant de violència masclista, però ho considera imprescindible. • Recomana la pel·lícula Follà-me (Baise-moi, 2000), dirigida per Virginie Despentes i Coralie Trinh-Thi. - Descrita com un Thelma & Louise en versió grunge, plena de sexe i violència. - Dues dones (prostituta i actriu porno) emprenen una fugida criminal i extrema. - Per Laura, representa “el que farien les dones si tornassin tota la violència acumulada”. 6.2. Xifres de feminicidis i “terrorisme masclista” • Comparació impactant: - ETA (1968–2010): 853 morts. - Violència de gènere (2003–2025): 1.333 dones assassinades. • Es conceptualitza la violència masclista com a terrorisme masclista. 6.3. Marc legal i invisibilitats • Llei orgànica espanyola 1/2004 defineix la violència de gènere: - Maltractaments d’un home a una dona quan hi ha o ha hagut relació de parella. • Problemes: - Només es comptabilitzen feminicidis per parella/exparella. - Queden fora molts casos de misogínia sense vincle sentimental. • A partir de 2022, s’amplia el registre a feminicidis fora de la parella, però encara: - No sempre es compten agressions sexuals, prostitució forçada, tràfic d’éssers humans, mutilació genital, etc., com a “violència de gènere” oficial. "Les víctimes de violència masclista són moltes més que les que figuren oficialment." 6.4. Origen del 25N • 25 de novembre de 1960: assassinat de les germanes Pàtria, Minerva i Maria Teresa Mirabal, activistes contra la dictadura de Trujillo a la República Dominicana. • 1981: feministes llatinoamericanes proposen el 25N com a dia contra la violència envers les dones. • 1993: ONU publica la Declaració sobre l’eliminació de la violència contra la dona. • 1999: l’ONU oficialitza el 25N com a Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. 6.5. Formes de commemorar el 25N • Experiències a Madrid: marxes nocturnes silencioses, gent de dol. • Crítica a alguns tons massa festivos en actes del 25N: proposa un caràcter més sobri i respectuós. • Valora performance simbòliques (sabates, cossos al terra tacats de sang fictícia). 6.6. Recomanacions culturals feministes • Audiovisuals: - El cielo con ella (late night de Nerea Albares / Nena Ràlvarez): humor i discurs feminista. • Llibres: - Toda mi violencia es tuya (Carolina Yuste / Carolina Juste): novel·la sobre violència, des d’una òptica íntima i literària. - El diari violeta de la Carlota (Gemma Lienas): eina pedagògica per adolescents per detectar masclisme quotidià, pressions socials i estereotips. • Monòlegs i discursos: - No solo duelen los golpes (Pamela Palenciano / Napa Ramela Valenciano): monòleg sobre violència masclista. 6.7. Escoltar i ocupar espai • Laura recomana: - Escoltar dones: quan canten, parlen, debaten. - Fixar-se en com ocupen l’espai, sovint condicionades per cicles corporals, traumes o pressions socials. • El presentador afegeix una crida perquè les dones perdin la por d’ocupar espais públics (mitjans, ràdio, televisió), davant el síndrome de l’impostor. "Vull que la gent tingui les eines d’anàlisi necessàries per veure el que passa al seu voltant i el que els pot estar passant a elles." 7. Secció musical “Música amb amor”: Serrat, llengua i memòria Programa conduït per Nai Namor (Aina) i Tomeu Martí, patrocinat pel bar cultural Petit País. 7.1. Joan Manuel Serrat: figura i polèmica lingüística • Es presenta Joan Manuel Serrat com a figura clau de la Nova Cançó i de la cançó d’autor. • Debat sobre la seva elecció lingüística: - Inicia carrera en català, arrelat a la lluita contra el franquisme. - Progressivament es desplaça cap al castellà, musicant poetes com Antonio Machado i Miguel Hernández. • Discussió sobre si això el converteix en “traïdor” (es cita la cançó Jennifer de Els Catarres), o si és un pont entre llengües. Es recorda l’episodi d’Eurovisió: la-la-la havia d’anar en català amb Serrat; TVE el substitueix per Massiel perquè ell es nega a cantar en castellà. 7.2. Cançons en català seleccionades Es punxen i comenten diverses cançons (sobretot primerenca discografia catalana): • Cançó de matinada (1966): evocació de l’alba i la intimitat. • Ara que tinc 20 anys: declaració de joventut i vitalitat. • Paraules d’amor: història d’amor adolescent, plena de musicalitat i ritme. - Es destaca com a cançó molt versionada i citada. - Es connecta amb Antònia Font, que n’incorpora versos en una cançó (“Paraules d’amor senzilles i tendres…”). • Cançó de bressol o de persona (amb alternança català/castellà): exemple de bilingüisme progressiu. • Per Mallorca, quan ix el sol: peça repetitiva i festiva, d’arrel popular. • Bonillot de vellut (Conillet de vellut): to juganer, lletra irònica. 7.3. Poetes musicats per Serrat Es reivindica la seva tasca com a Traductor musical i divulgador de poetes: • Antonio Machado – Cantares (Caminante no hay camino…). • Miguel Hernández – cançons com: - Para la libertad: himne de resistència. - Elegía a Ramón Sijé (“En Orihuela, su pueblo y el mío…”): una de les peces més emotives del programa. Es destaca que molts oients han descobert aquests poetes gràcies a Serrat, fet que reforça el seu valor necessari en la difusió cultural. 7.4. Crítica política a Serrat i Sabina • Tot i l’admiració artística, es critica: - La posició ambiguament contrària al referèndum del 1 d’Octubre i al dret d’autodeterminació. - La sensació que actualment són més fidels als seus interessos (gires, mercat espanyol) que a les idees que defensaven de joves. "Mala deriva, Joan Manuel." – resum crític del to. 8. Lectura crítica de Serra d’Or – Cultura i pensament Secció de recomanació cultural dedicada a la revista Serra d’Or (núm. de novembre). 8.1. Presentació de la revista • Publicació de l’abadia de Montserrat, referent central de la Poesia catalana i del pensament nacional. • Es proposa un format-experiment: “presentar un número sencer a la ràdio”. 8.2. Tema monogràfic: “Robots, cíborgs, post-humans” • Portada de Joaquim Falcó (Dona robot de llum i sang, 2025): dualitat entre tenebra i llum. • Articles monogràfics: - Vida artificial i post-humanisme a la ciència-ficció catalana (Víctor Martínez Gil). - El cos artificial femení i la seva construcció cultural (Inés MacPherson). - Reflexions sobre futur, robots i salamandres (Jaume Creus). - Crítica a la publicitat d’IA (“Ai, ai, ai gaudeix i no ploris” de Samsung) (Ares Cucurell). - Text sobre robots assistencials (A. Muner Jordà). 8.3. Altres continguts destacats • Homenatge a Josep Massot i Muntaner: “Monjo amb ploma i cor de ferro”. • Entrevista a la genetista Gemma Marfany sobre malalties rares i recerca. • Còmic Un replic del cervell (Vicenç Pagès Jordà adaptat per Xavi i David Aien). • Article sobre la pintora Lúcia Bartra, i sobre l’art tèxtil de Marga Ximénez. • Peça sobre la conservació d’obres d’art (“segona vida” de les obres). 8.4. Literatura, memòria i cinema • Articles sobre: - Joan de Sagarra i el seu periodisme. - Jesús Moncada i Maquinensa (Juli Capilla). - Miquel Mas Fiol i la seva trilogia escènica (Càndid, Werther, Els miserables). - Entrevistes a cineastes Celia Rico (La bona letra) i Jaume Claret Moixart (Estrany riu). - Text d’Ares Cucurell sobre les beceroles de la ciència-ficció catalana i referència a Joan Fuster. 8.5. Ressenyes literàries i de còmic • La balada del vell món (Oriol Canosa). • Lisa Cohen (Ada Klein Fortuny). • Plouen ocells (Jocelyne Saucier, ed. Minúscula). • Sala Augusta i Llengua materna (Sebastià Alzamora). • Incompetències bàsiques (Damià Berrera) sobre educació. • El venedor de passats (José Eduardo Agualusa, Periscopi). • Còmic No sé, tres, mai més (Ricard Efa, premi Serra d’Or de còmic juvenil). 8.6. Música i llengua • Secció de Miquel Pujador sobre discografia catalana recent. • Ressenyes de discos com Saki Guillem – Sentimental Beat, Jo Solana – Memòria i Patsy’s o Pat Sofon – Clamor. 8.7. Tancament • El presentador confessa que li hagués agradat entrar amb més detall, però el temps és limitat. • Es reafirma la revista com una eina cultural imprescindible per entendre el Panorama cultural contemporani. 9. Bon dia poesia: Black Friday, capitalisme i presos polítics Programa conduït per Pere Perelló (i col·laboradors), centrat en poesia de denúncia. 9.1. Black Friday i societat de consum • Reflexió inicial sobre el Black Friday com a símbol de: - Capitalisme desfermat. - Orgía de consumisme lligada al Nadal. - Domini del model nord-americà (“país més desigual i violent del món”). • Es denuncia la propaganda permanent que converteix la gent en consumidors endeutats. "En som víctimes i alhora còmplices." 9.2. Poemes contra el consum i el capitalisme • Jorge Guillén – “Consum” (traduït): crítica a la societat de consum i al fum “brut de negoci”. • Raimon – “Societat de consum” (lletra recitada/cantada): denúncia de la desigualtat en treball, viatges i riquesa. • Joan Brossa – “Contratall”: - Llista d’injustícies globals (Palestina, Biafra, Vietnam, Cuba, Països Catalans) i recordatori que els drets no són naturals, sinó fruit de lluita. 9.3. Rap de Pablo Hasél: “Anticapitalismo es barbarie” • S’escolta un llarg rap de Pablo Hasél contra el capitalisme, la monarquia i la guerra imperialista. • Idees clau: - El capitalisme com a genocidi diari. - Denúncia de la OTAN, del militarisme, de la repressió a Allende, Cuba, Palestina. - Crida a organitzar-se i derrocar banquers i empresaris. "Claro que soy antisistema, no voy a poner parches, esta es la raíz del problema." 9.4. Situació de Pablo Hasél • Es recorda que: - És raper i poeta català. - Empresonat des del 16 de febrer de 2021 per lletres de cançons (enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i institucions d’Estat). - Ha patit maltractaments i tortura a la presó. 9.5. Nou llibre “Prova de vida” (crowdfunding) • Ja havia publicat Arrosionant murs (també escrit a la presó). • Presentació de la campanya Verkami de l’editorial Pol·len per publicar el nou poemari Prova de vida: - 9 capítols de poemes, alguns en català. - Escrits íntegrament a la presó. - Defensa la idea que la llibertat individual depèn de la col·lectiva. • Es llegix un poema sobre el 1 d’Octubre, que reivindica la desobediència i la continuïtat de la lluita. 9.6. Presos polítics internacionals i poesia • Joseba Sarrionandia – “El pres palestí”: metàfora d’un pres palestí enganxat a la ràdio, dessedegat, que somia la seva terra. • Cançó tradicional napolitana sobre presos i desnonaments (adaptada al català): record de presons arreu del món. 9.7. Kenia Hernández i Antonio Cereso (Mèxic) • Kenia Hernández: - Defensora indígena amuzga. - Empresonada per defensar presos polítics i lluitar contra la privatització de carreteres. - Es llegeix el seu poema “La trucada”, sobre la solitud a la presó i la importància del contacte humà. • Antonio Cereso: - Activista i poeta, 7 anys a presons de màxima seguretat per suposat “terrorisme”. - Poema “Cinc pasos”: de la cel·la a la taula, del dolor a l’esperança. Es tanca amb una proclama clara: "Llibertat per a tots els presos polítics del món. No hi ha d’haver presons." 10. Temes principals i fils conductors 10.1. Canvi climàtic i justícia global • El canvi climàtic apareix com a crisi sistèmica amb forts impactes a les Illes Balears (aigua, salut, turisme). • Es defensa la participació ciutadana i el compromís amb l’experimentació (Assemblea Ciutadana pel Clima) per renovar el llenguatge polític sobre clima i construcció de respostes. 10.2. Misogínia, violència masclista i feminisme • L’episodi insisteix en: - Visibilitzar la violència masclista com a terrorisme estructural. - Denunciar els micromasclismes i la misogínia normalitzada fins i tot en sectors progressistes. - Donar eines culturals (llibres, pel·lícules, programes) per empoderar dones i joves. 10.3. Llengua, educació i colonització cultural • Es denuncia la fragilitat econòmica i política del sistema educatiu i cultural, i la colonització via universitats privades madrilenyes. • Al centre hi ha la defensa de la llengua catalana com a eix de Camí comú i de Consciència de generació. 10.4. Capitalisme, consum i repressió • El Black Friday i la societat de consum serveixen per criticar un sistema que mercantilitza la vida i reprimeix qui el qüestiona (Pablo Hasél, Kenia Hernández, Antonio Cereso). • Poesia i música són presentades com a Acte físic de resistència i com a Veus singulars imprescindibles. 10.5. Cultura com a resistència • L’episodi mostra una cultura viva: de la Poesia catalana clàssica (Serra d’Or, Moncada, Sagarra) a les noves formes (rap combatiu, televisió feminista, Música experimental i cançó d’autor). • La cultura és Camí comú que articula Amistat, memòria i lluita política. Tags • Ona Mediterrània • Bon Dia i Bona Vida • Actualitat cultural • dBalears • VilaWeb • Misogínia • Violència masclista • 25N • Feminisme • Micromasclismes • Canvi climàtic • Pau de Vilches • UIB • ESLINk • Assemblea Ciutadana pel Clima • Aigua i aqüífers • Onades de calor • Turisme Balears • Universitats privades • ADEMA • Antonio de Nebrija • Sanitat i català • Sector cultural • Serra d’Or • Robots cíborgs post-humans • Poesia catalana • Joan Manuel Serrat • Antonio Machado • Miguel Hernández • Nova Cançó • Antònia Font • Capitalisme • Black Friday • Societat de consum • Pablo Hasél • Prova de vida • Presos polítics • Kenia Hernández • Antonio Cereso • Palestina • Drets humans • Llengua catalana • Educació • Desigualtat social Seccions amb temps (en segons) 1) Obertura poètica i presentació general start_second: 0 end_second: 377 section_title: Obertura de Bon Dia i Bona Vida i poema inicial section_summary: Es presenta el magazín matinal Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània. S’obre amb la recitació d’un poema clàssic en català sobre un arbre als penyals, la força de l’ànima i l’arrelament al territori. El to és solemne i poètic, marcant l’ànima cultural del programa abans d’entrar a l’actualitat. 2) Sumari del matí i graella de continguts start_second: 377 end_second: 454 section_title: Sumari del programa i graella del matí section_summary: Es fa un repàs dels continguts de la jornada: portades de dBalears i VilaWeb, secció de Francisca Grimald, intervenció de Laura Ribes (Rebel i consentida), secció Noves i perès amb Joan Lillo, bloc Música amb amor amb Nai Namor, espai Bon dia poesia, i possibles entrevistes audiovisuals. S’anuncia que el programa començarà amb la revisió de l’actualitat. 3) Actualitat amb dBalears i VilaWeb start_second: 454 end_second: 761 section_title: Repassant l’actualitat: dBalears, VilaWeb i opinió section_summary: Es comenten els titulars principals de dBalears: creixement de l’Obra Cultural Balear davant els atacs de PP i Vox, propostes polèmiques de memòria franquista, notícies de turisme, sancions, reivindicacions sindicals, cultura i política. Després es passen als titulars de VilaWeb (cas Àlex Pastor, crisi de Sánchez, persistència de marques a TV3 i Catalunya Ràdio, notícies internacionals) i es torna a la portada de dBalears per ressenyar els articles d’opinió destacats (consumisme, antifeixisme, futur no franquista, resistència palestina). Es tanca anunciant el bloc d’anàlisi amb Francisca Grimald. 4) Falques publicitàries i suport a Ona Mediterrània start_second: 794 end_second: 913 section_title: Publicitat, projectes socials i crida a fer-se soci section_summary: S’emet publicitat de Revista Estel, d’una clínica dental amb enfocament slow dentistry i del projecte social 3 Globs (aigua de qualitat i inserció laboral per persones amb malaltia mental). Es fa una falca que agraeix el suport dels sòcis d’Ona Mediterrània i anima més gent a associar-s’hi per garantir la continuïtat de l’emissora. 5) Editorial: misogínia, violència masclista i identitat col·lectiva start_second: 943 end_second: 1339 section_title: Editorial contundent sobre misogínia i violència contra les dones section_summary: La locutora convida a “posar-se davant del mirall” del progressisme per denunciar la misogínia amarada de modernitat. Reivindica la història de les dones de Mallorca (pageses, activistes per la llengua, lluitadores laborals) i critica la normalització actual de discursos de odi masclista en institucions i xarxes. Demana destitució immediata de polítics que minimitzin la violència masclista i alerta sobre micromasclismes: acudits, menyspreu subtil, infravaloració de la veu femenina. Connecta la defensa de la cultura i la llengua amb la defensa dels drets de les dones i acaba amb una crida a ser feminista i antimasclista, exigint vides lliures de por. 6) Introducció d’“Això és vida” i presentació de Pau de Vilches start_second: 1359 end_second: 1470 section_title: Presentació d’Això és vida i del convidat sobre canvi climàtic section_summary: S’obre l’edició 82 d’Això és vida, anunciant que la primera part tractarà sobretot del canvi climàtic i la segona de l’actualitat amb propostes d’Enric Pozo i Josep Palou. Es presenta Pau de Vilches, professor de dret internacional públic de la UIB, doctor en dret internacional i canvi climàtic i vicerector de Relacions Internacionals, Solidaritat i Justícia Global. Se li demana que expliqui les seves funcions com a vicerector. 7) Universitat, responsabilitat social i projectes sobre clima start_second: 1470 end_second: 1712 section_title: Responsabilitat de la universitat i projectes de conscienciació climàtica section_summary: Pau de Vilches explica que la universitat ha d’assumir la seva responsabilitat global, en recerca i educació, enfront de les crisis socials i ambientals. Detalla la feina d’ESLINk, laboratori interdisciplinari de canvi climàtic (física, química, geografia, economia, dret, filosofia), que treballa amb administracions, societat civil i ciutadania per construir respostes compartides. Cita dos projectes recents: jornades sobre refugis climàtics a escoles (espais frescos per infants i comunitat) i l’Assemblea Ciutadana pel Clima, on 60 persones representatives de Balears han debatut durant cinc mesos amb suport científic, aconseguint un alt consens en propostes climàtiques. 8) Explicació bàsica del canvi climàtic i impactes a Balears start_second: 1712 end_second: 2016 section_title: Què és el canvi climàtic i com afecta les Illes Balears section_summary: Vilches explica en llenguatge planer el funcionament de l’efecte hivernacle: cal una certa quantitat de CO₂ per mantenir la vida, però l’ús massiu de combustibles fòssils ha desbordat aquest equilibri. Detalla els impactes locals: • Augment del nivell de la mar: d’1 mm/any al segle XX a 4,6 mm/any en la darrera dècada, amb risc de pèrdua de platges i salinització d’aqüífers. • Alteració del cicle de l’aigua: pluja més irregular, més torrentades, més evaporació. • Onades de calor: més freqüents i mortals (30.000–40.000 morts a Europa l’any anterior), afectant infants i gent gran. • Plagues i malalties de cultius nous a la regió. Es remarca que el canvi en qualsevol cas és inevitable; la qüestió és si serà ordenat i just o desordenat i dolorós. 9) Emissions, responsabilitats i canvis estructurals necessaris start_second: 2016 end_second: 2323 section_title: Emissions globals, justícia social i polítiques públiques section_summary: S’assenyala que per frenar el canvi climàtic caldria reduir a la meitat les emissions abans del 2030, però actualment el món emet el doble que el 1990. Vilches atribueix la responsabilitat principal a administracions i empreses: legislar, aplicar les normes i actuar com a models. Es proposen mesures com: • apostar per transport públic gratuït, freqüent i de qualitat en lloc de més carreteres, • impulsar la transició energètica amb renovables distribuïdes (llars generant la seva energia) amb beques i ajudes per a qui no s’ho pot permetre. Es recorda que el 10% més ric acapara el 60% de la riquesa europea, de manera que ha de contribuir molt més. Cada dècima de grau de més implica uns 100 milions de persones més afectades, cosa que situa la crisi climàtica en una escala de drets humans. 10) Canvis individuals i connexió amb drets humans start_second: 2323 end_second: 2593 section_title: Accions quotidianes, consum responsable i defensa dels drets humans section_summary: Es parla d’accions individuals: anar amb bicicleta en lloc de cotxe, consumir productes locals i de temporada (taronges en lloc de mangos arribats amb avió), canalitzar els estalvis cap a banca ètica (Caixa Colonya, Fiare, Triodos) per no finançar combustibles fòssils. Vilches recomana no pretendre fer-ho tot a la vegada, sinó començar per un canvi petit i continuar. Es fa una digressió sobre la història dels drets humans (treball infantil, sufragi femení, sanitat universal) com a conquestes fruit de lluites arriscades. S’adverteix que els drets es poden perdre si no se’n fa defensa activa, ja que hi ha actors interessats a retallar-los. El bloc es tanca amb un missatge d’esperança activa: cal continuar fent canvis graduals i defensant els drets per viure millor. 11) Introducció a la taula d’anàlisi d’Això és vida start_second: 2629 end_second: 2699 section_title: Inici de la taula d’anàlisi amb Josep Palou i Enric Pozo section_summary: Es presenta la segona part d’Això és vida: la taula d’anàlisi amb els convidats Josep Palou i Enric Pozo. Se’ls demana una primera reacció a la intervenció de Pau de Vilches sobre canvi climàtic abans d’entrar a les “corolles” o temes de debat proposats per cadascun. 12) Debat sobre canvis climàtics i institucions locals start_second: 2699 end_second: 2802 section_title: Debat inicial: responsabilitat institucional i pedagogia climàtica section_summary: Josep Palou subratlla que el canvi climàtic és principalment responsabilitat de les administracions (especialment l’espanyola) i denuncia la manca de competències a Mallorca per controlar creuers, avions i jets privats que contaminen massívament. Enric Pozo posa èmfasi en la pedagogia: considera clau que els científics surtin dels despatxos, expliquin dades (com el significat real d’“un grau més”) i ajudin la ciutadania a entendre l’abast del problema. Coincideixen que, tot i que no s’ha fet prou, hi ha passos positius en la divulgació. 13) Corol·la 1: Universitats privades i llengua catalana start_second: 2802 end_second: 3199 section_title: Universitats privades madrilenyes i impacte sobre la UIB i el català section_summary: Josep Palou presenta la seva “corolla” sobre la creació d’una nova Universitat de Mallorca vinculada a ADEMA, en un context de “desembarcament” d’universitats privades madrilenyes. Assenyala el dèficit de professors a la UIB (210 places assumides pel Govern balear que hauria de cobrir el Ministeri, i 238 més necessàries), fet que genera un buit aprofitat pels privats. Descriu els centres San Pablo i Antonio de Nebrija (infermeria, medicina, fisioteràpia) com a agents colonitzadors que operen majoritàriament en castellà i que ignoraran el català. Es mostra preocupat per la formació de professionals sanitaris i periodistes sense competència en català, cosa que agreuja la situació lingüística. Enric Pozo hi afegeix una crítica a la desigualtat: universitats privades reforcen una classe dominant que pot pagar títols, mentre la pública queda infrafinançada. 14) Corol·la 2: 25N, violència masclista i divisió del moviment feminista start_second: 3199 end_second: 3586 section_title: Debat sobre el 25N, les dades de violència masclista i el paper de les institucions section_summary: Enric Pozo aborda el 25N i denuncia la distància entre els discursos institucionals i les polítiques reals. Critica intents de redefinir feminicidis com a simples “assassinats” sense perspectiva de gènere i la reducció de recursos educatius i de prevenció. També lamenta la divisió del moviment feminista, que debilita la lluita per una societat igualitària. Josep Palou aporta dades inquietants: augment del 40% dels casos en una dècada i 62.000 denúncies registrades, amb moltes més amagades. Introduiex, de forma polèmica, el factor de l’arribada de 180.000 persones (immigració interna i externa) procedents de contextos on el respecte a les dones és menor, i la dificultat de reeducar adults. Enric matisa i destaca el paper de la precarietat d’habitatge en la persistència de situacions violentes. Coincideixen que l’educació és essencial i que els homes han de deixar de mirar cap a una altra banda. Es denuncia explícitament el negacionisme de Vox i la perversa utilització institucional del discurs contra la violència de gènere. 15) Transició musical cap a Rebel i consentida start_second: 3625 end_second: 3712 section_title: Falca musical i introducció de Rebel i consentida section_summary: S’emet una cançó de to urbà i emocional sobre relacions, autoestima i deixar enrere el drama. A continuació, es presenta l’espai Rebel i consentida amb Laura Ribes, cada divendres al Bon Dia i Bona Vida. Es prepara el terreny per a una secció centrada en el feminisme i la crítica social. 16) Rebel i consentida: pel·lícula “Follà-me” i estadística de feminicidis start_second: 3712 end_second: 3995 section_title: Feminisme radical, recomanacions i xoc de dades sobre feminicidis section_summary: Laura Ribes es declara cansada de la necessitat de seguir parlant de violència de gènere però insisteix en fer-ho. Recomana la pel·lícula “Follà-me” (Baise-moi), de Virginie Despentes i Coralie Trinh-Thi, que mostra una explosió violenta d’una ràbia femenina acumulada. Després introdueix una comparació punyent: ETA va matar 853 persones en 42 anys, mentre que des de 2003 s’han registrat 1.333 dones assassinades per violència de gènere a Espanya. Planteja la violència masclista com a forma de terrorisme, i explica les limitacions de la definició legal de violència de gènere centrada només en parella/exparella, deixant de banda altres feminicidis i formes de violència (assajament, tràfic, mutilació genital). 17) Marc legal, invisibilitats i origen del 25N start_second: 3995 end_second: 4466 section_title: Límits de la llei de violència de gènere i història del 25N section_summary: S’explica com la Llei Orgànica 1/2004 només reconeix com a violència de gènere l’agressió d’un home a una dona en context de parella, i com això invisibilitza moltes víctimes. Es comenta l’ampliació (des de 2022) als feminicidis fora de la parella si es pot demostrar motivació misògina. Laura reflexiona sobre dones de les quals ni tan sols es denuncia la desaparició, pel seu aïllament social. Seguidament, narra l’origen del 25N: assassinat de les germanes Mirabal (les Papallones) sota la dictadura de Trujillo; institucionalització del 25N com a dia internacional per l’ONU el 1999. S’elogien formes de commemoració com marxes silencioses de dol i es critica el caràcter massa festiu d’alguns actes, reclamant un to més sobri i respectuós amb les víctimes. 18) Recomanacions feministes i crida a ocupar espai start_second: 4466 end_second: 5117 section_title: Recomanacions de llibres, programes i eines educatives feministes section_summary: Laura proposa diferents recursos per treballar el feminisme: • Late night “El cielo con ella” (Nena Ràlvarez) com a alternativa a late nights masclistes. • Llibre “Toda mi violencia es tuya” (Carolina Juste) sobre violència des d’una òptica literària. • Monòleg “No solo duelen los golpes” de Pamela Palenciano. • “El diari violeta de la Carlota” (Gemma Lienas) per a adolescents, per detectar masclisme quotidià, pressió estètica i pressions socials. Anima a escoltar les dones i a observar com ocupen l’espai, ja que això pot revelar situacions de control o violència. El presentador afegeix una crida perquè les dones perdin la por de parlar als mitjans, citant el síndrome de l’impostor. Laura accepta la idea d’“adoctrinar” en el bon sentit: dotar de llenguatge i eines crítiques per identificar la violència. La secció es tanca amb agraïments i desitjant un bon cap de setmana. 19) Transicions musicals comercials start_second: 5139 end_second: 5374 section_title: Blocs musicals comercials i tornada a Ona Mediterrània section_summary: Sonen diverses cançons pop/urbano de relacions, ruptures i autoafirmació. Són temes més comercials, en castellà, que funcionen com a transició entre blocs. Després de la música, es torna a identificar l’emissora com a Ona Mediterrània i es dona pas a una nova secció cultural. 20) Presentació de Serra d’Or i experiment radiofònic start_second: 5374 end_second: 5515 section_title: Introducció a la revista Serra d’Or i objectiu del resum section_summary: Es presenta la revista Serra d’Or, històricament dirigida pel monjo mallorquí Josep Massot i Muntaner, com una de les grans publicacions de pensament i cultura en català. S’anuncia un “experiment radiofònic”: dedicar el temps de la secció a resumir i comentar el número de novembre, per mostrar la seva riquesa de continguts i temes, especialment el monogràfic sobre robots, cíborgs i post-humans. 21) Continguts destacats del número de novembre de Serra d’Or start_second: 5515 end_second: 6891 section_title: Monogràfic sobre robots i recorregut per articles, entrevistes i ressenyes section_summary: Es llegeix el sumari i es destaquen multitud de seccions: • Homenatge a Josep Massot i Muntaner, descrivint-lo com un monjo amb una energia i disciplina extraordinàries. • Articles d’opinió sota el lema “Insòlit” (sobre incendis, cooperació interautonòmica...). • Entrevista a la genetista Gemma Marfany sobre malalties rares i recerca. • Còmic Un replic del cervell (basat en Vicenç Pagès Jordà). • Dossier monogràfic “Robots, cíborgs, post-humans” amb textos sobre vida artificial, cos femení artificial, futur de robots i IA (crítica a campanyes d’IA que prometen “gaudir i no plorar”). • Articles sobre l’obra pictòrica de Joaquim Falcó. • Seccions de fe i pensament, biografies d’artistes (Lúcia Bartra, Marga Ximénez), conservació d’art. • Textos sobre Joan de Sagarra, Jesús Moncada, el jove director Miquel Mas Fiol, cineastes Celia Rico i Jaume Claret, i un recordatori del paper pioner de Joan Fuster en la ciència-ficció catalana. • Ressenyes literàries i de còmic (Oriol Canosa, Ada Klein, Saucier, Alzamora, Damià Berrera, Agualusa, Ricard Efa). • Secció musical de Miquel Pujador sobre novetats discogràfiques catalanes. Llocs finals per a mots encreuats i sudokus. El presentador subratlla que la revista és una eina cultural de gran valor necessari per entendre l’escena literària i artística actual. 22) Bon dia poesia: Black Friday i crítica al capitalisme consumista start_second: 8806 end_second: 9179 section_title: Inici de Bon dia poesia: Black Friday, consumisme i poemes de denúncia section_summary: S’obre el programa Bon dia poesia recordant que és Black Friday, i es critica aquesta festa importada dels EUA com a símbol d’una societat de consum i d’un capitalisme global dominat per una oligarquia. Es llegeixen poemes de Jorge Guillén (Consum), Raimon (Societat de consum) i Joan Brossa (Contratall), que denuncien la desigualtat, el saqueig i l’ús de la guerra i la repressió per mantenir el sistema. S’insisteix que el capitalisme crea un món desigual on uns pocs s’enriqueixen mentre milions pateixen pobresa, guerra i explotació. 23) Rap anticapitalista de Pablo Hasél i context de repressió start_second: 9179 end_second: 9439 section_title: Rap de Pablo Hasél contra el capitalisme i denúncia de la seva presó section_summary: Es punxa un llarg rap de Pablo Hasél que denuncia el capitalisme, la monarquia, les guerres imperialistes de l’OTAN i la manipulació mediàtica. El text incita a organitzar-se i a derrocar el sistema i els qui el dirigeixen (banquers, empresaris, polítics). A continuació, es recorda la situació legal de Pablo Hasél: empresonat des del 2021 per delictes d’“enaltiment del terrorisme” i “injúries a la corona” per les seves lletres i piulades. Es detalla que ha patit maltractaments i tortures sota gestió penitenciària de la Generalitat, posant en evidència la repressió política a l’Estat espanyol. 24) “Prova de vida”: nou poemari de Pablo Hasél i Verkami start_second: 9439 end_second: 9699 section_title: Presentació del llibre “Prova de vida” i crida al micromecenatge section_summary: Es presenta el nou llibre de poemes de Pablo Hasél, “Prova de vida”, que l’editorial Pol·len vol publicar mitjançant una campanya de Verkami. Es descriu el llibre com una demostració de vitalitat existencial escrita íntegrament a la presó, amb 9 capítols i poemes també en català, centrats en la lluita col·lectiva i la dignitat. Es llegeix un fragment d’un poema sobre l’1 d’Octubre, on s’afirma que la rebel·lia tornarà i s’anima a preparar-se per rebre-la. Es convida l’audiència a col·laborar amb la campanya de micromecenatge per fer possible l’edició. 25) Poesia de presos: Sarri, Kenia Hernández i Antonio Cereso start_second: 9699 end_second: 10453 section_title: Presos polítics d’arreu i poesia com a prova de vida section_summary: El programa s’obre a altres presos polítics internacionals: • Es punxa la cançó “Sarri Sarri” de Fermin Muguruza, recordant el poeta i pres basc Joseba Sarrionandia i la seva fugida en un altaveu. Es llegeix el seu poema “El pres palestí”, sobre un reclús palestí enganxat a la ràdio i dessedegat de llibertat i d’aigua. • Es canta una versió catalana d’una cançó tradicional napolitana sobre presos, mostrant com la presó és una realitat global. • Es presenta el cas de Kenia Hernández, defensora indígena amuzga empresonada a Mèxic per defensar presos polítics i protestar contra la privatització de carreteres, i es llegeix el seu poema “La trucada”, sobre la solitud a la presó i l’angoixa de no rebre la telefonada estimada. • Es menciona Antonio Cereso, activista mexicà empresonat 7 anys, i es llegeix el seu poema “Cinco pasos”, que descriu el camí minúscul entre la porta de la cel·la i la taula com a metàfora de la resistència diària. El programa acaba amb una proclamació rotunda: llibertat per a tots els presos polítics del món i crítica a l’existència mateixa de les presons com a eina del capital. 26) Música amb amor: presentació i context sobre Serrat start_second: 7039 end_second: 7399 section_title: Inici de Música amb amor: Joan Manuel Serrat i la polèmica lingüística section_summary: En el bloc Música amb amor, conduït per Nai Namor (Aina) i Tomeu Martí, es presenta Joan Manuel Serrat com a figura central de la sessió. Es debat el seu recorregut des de la Nova Cançó en català fins al predomini del castellà a la seva carrera posterior. Es recorda que Serrat va ser vinculat a la lluita per la llengua durant el franquisme però que, amb el temps, la seva major presència en castellà ha generat crítiques (fins i tot se’l titlla de “traïdor” en cançons com Jennifer dels Catarres). Es comenta l’episodi d’Eurovisió amb La, la, la, que inicialment havia de cantar en català però que finalment va interpretar Massiel en castellà, després que Serrat s’hi negués. 27) Cançons de Serrat en català i intertextualitat amb Antònia Font start_second: 7399 end_second: 7968 section_title: Paraules d’amor, joventut i versions en la cançó catalana section_summary: Es punxen diverses cançons primerenques de Serrat en català: Cançó de matinada, Ara que tinc 20 anys i sobretot Paraules d’amor, que Aina destaca com la seva preferida. Es subratlla la bellesa de la lletra, la senzillesa i la força emocional de la història d’amor adolescent. Es connecta Paraules d’amor amb una cançó d’Antònia Font que hi fa referència explícita (“Paraules d’amor senzilles i tendres”), mostrant la intertextualitat entre generacions de la cançó catalana. Es comenta la percepció que Serrat i Llach tenien més veu de joves, però més gust i matís interpretatiu de grans. 28) Serrat i poetes musicats: Machado i Miguel Hernández start_second: 7968 end_second: 8731 section_title: Serrat com a pont entre poesia i cançó: Machado i Hernández section_summary: El bloc es desplaça cap a la faceta de Serrat com a músic de poetes en castellà. Es recorda que molts oients van descobrir Antonio Machado i Miguel Hernández gràcies a les seves cançons. Es punxa Para la libertad i sobretot l’adaptació de l’“Elegía a Ramón Sijé” de Hernández (“En Orihuela, su pueblo y el mío…”), considerada una de les peces més emotives de la sessió. Es fa notar que Serrat va fer una gran contribució a la difusió d’aquests poetes, fet que compensa parcialment les crítiques per la seva tria lingüística. Tot i això, Tomeu Martí manté una crítica política a Serrat (i Sabina) per la seva posició davant el procés d’autodeterminació català, considerant que han prioritzat interessos de mercat. 29) Tancament de Música amb amor: Petit País i humor final start_second: 8731 end_second: 8806 section_title: Cloenda de Música amb amor i recordatori del Petit País section_summary: El programa musical es tanca recordant que està patrocinat pel bar cultural Petit País, “més que un bar de fa la nit”. S’anuncia l’activitat “Ocellada”, un acte poètic amb guitarra en el marc de Sant Llompart, i s’anima la gent a reservar entrada via Instagram. El to és distès i simpàtic, amb broma interna sobre no perdre el patrocini. Es remarca la funció del bar com a espai cultural i de Amistat al barri. 30) Bon dia poesia: introducció al Black Friday i consumisme (ja inclòs a la secció 22 per continuïtat de bloc) Aquestes seccions reflecteixen els moments on comencen realment els temes (no només els anuncis previs) i agrupen de forma coherent els diferents blocs d’aquest episodi complet de Bon Dia i Bona Vida i els seus espais derivats a Ona Mediterrània.

  • Escola i memòria a Maria (1950‑1970) - episode art
    El Crepuscle
    30'

    Escola i memòria a Maria (1950‑1970)

    Context i fil conductor de l’episodi L’episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània gira entorn del llibre “Maria i l’educació en temps difícils: l’escola pública i els col·legis privats a Maria, entre 1950 i 1970”, de Joan Carbonell. A partir d’aquest estudi, el programa desplega una reflexió més ampla sobre: • La història educativa de Maria de la Salut durant el franquisme. • Les ferides de la Guerra Civil i la repressió al poble. • Les divisions socials internes (Cacics i Caramelers) i la seva persistència en democràcia. • La vocació docent i la mirada crítica d’un mestre que ha viscut la postguerra i la transició. Entre blocs de conversa hi ha diverses intervencions musicals (algunes completes), que tallen la continuïtat del diàleg, especialment a partir de la segona meitat de la gravació, fins que el programa es tanca amb la fórmula típica de comiat. Presentació del programa i del convidat El Crepuscle i el marc temporal • El programa s’emet un dijous 27 de novembre de 2025, coincidint amb el dia de Ramon Llull. • El presentador recorda el llarg recorregut d’El Crepuscle (milers de nits emeses) dins Ona Mediterrània. • Es presenta l’equip habitual de col·laboradors i es remarca que el programa d’avui estarà dedicat a educació i memòria local. Presentació de Joan Carbonell • Joan Carbonell Matas és definit com el convidat / “Salenita” del dia. • Dades principals: - Nascut a Maria de la Salut. - Diplomat en Educació General Bàsica, especialitat de Ciències i Educació Física. - Ha estat professor i director del CEIP Maria de la Salut. - Cofundador de l’Escola de Música de Maria i president (1998‑2003). • Com a investigador en història de l’educació, Carbonell és autor, entre d’altres, de: - “Escola pública i mestres depurats entre 1936 i 1938, el cas de Maria de la Salut”. - “Antoni Jalevert Mas, una vida entre la bata, el bisturí i l’àgora”. - Obres col·lectives sobre el mestre Madrigal, l’Escola de Sescadenes a la de Serenal i la formació del professorat a les Illes Balears. Idea clau: el convidat combina experiència directa com a mestre i recerca històrica, cosa que li permet una mirada molt completa sobre l’escola a Maria. El llibre: “Maria i l’educació en temps difícils” Objecte del llibre Tot i que el detall del contingut del llibre es desplega menys del que podria per la irrupció de blocs musicals, queda clar que el volum analitza: • L’evolució de l’escola pública a Maria de la Salut entre 1950 i 1970. • El paper i la presència dels col·legis privats en el mateix període. • El context de postguerra, repressió i continuïtats del franquisme, que condiciona currículums, mestres i alumnat. • La connexió amb els treballs previs de Carbonell sobre els mestres depurats del municipi. Punt fort del llibre: no es limita a dades escolars; insereix l’escola dins el teixit social i polític de Maria (classes socials, memòria de la guerra, relacions de poder locals). Homenatge als mestres depurats La tria de la cançó “El Maestro” de Patxi Andión com a obertura de la conversa amb el convidat és significativa: • La peça està dedicada a la figura del mestre republicà i fou escrita al voltant de 1974. • Carbonell l’interpreta com un homenatge als mestres depurats arran de la Guerra Civil: - Mestres afusellats. - Mestres expulsats o sancionats sense entendre les causes de la depuració. - Famílies i veïnat que patiren represàlies indirectes. • Carbonell insisteix que la depuració del magisteri va ser clau per entendre 40 anys d’“escola paralitzada”: - Iniciatives renovadores associades a la República van quedar anul·lades. - La pedagogia d’innovació va ser substituïda per una escola controlada, ideologitzada i immobilista. Idea central: el llibre s’inscriu dins una línia de treball que vol rescatar la memòria dels mestres republicans i mostrar com la repressió contra ells va marcar profundament l’educació al poble. Vocació docent i experiència personal de Joan Carbonell De la infància a la decisió de ser mestre En el tram inicial de l’entrevista, Carbonell relata de manera molt honesta com sorgeix la seva vocació: • La seva primera aspiració era ser pilot d’aviació, però problemes d’oïda li impedeixen superar les proves. • La segona via, que acaba essent la definitiva, és la de mestre. • Relaciona directament aquesta decisió amb la seva pròpia experiència dura com a alumne a la dècada dels seixanta: Parla d’uns anys en què, als infants, “se va passar malament” a l’escola. Explica que es va fer una mena de compromís íntim: “Si un dia som mestre, mai faré el que han fet amb mi.” • Aquesta frase condensa una ètica personal: convertir el patiment viscut en motor per no reproduir la violència pedagògica. Referents positius Tot i aquest inici marcat per experiències negatives, Carbonell també destaca figures docents que el van ajudar: • Una professora de matemàtiques a l’Institut d’Inca, Joana Gordillo, que li va donar suport, ànims i confiança. • Remarca que venia de l’escola pública amb un nivell baixíssim, que ell descriu amb ironia com a “0‑0”. • Aquesta professora aposta per ell i li dona l’empenta definitiva per continuar estudis i encaminar-se cap al magisteri. • Cita també un company de repàs, Enric, que havia estat el seu primer mestre particular (cap al 1974‑75), i que és present físicament durant l’emissió, com a possible participant puntual. Clau pedagògica: la trajectòria del convidat mostra com un sol docent que creu en tu pot compensar, en part, anys de mala escola i obrir-te un camí vocacional. “Maria, Cacics i Caramelers”: divisió social i memòria de la Guerra Civil El poble i les seves particularitats Carbonell explica la singularitat geogràfica i social de Maria de la Salut: • És un poble on no passa cap carretera principal: “has d’anar-hi de posta”. • Es considerava part de la “Mallorca profunda”, amb una estructura social molt marcada. Cacics i Caramelers S’introdueix la dicotomia “Cacics i Caramelers” per explicar la fractura social del poble: • Els Cacics: - Representen la classe benestant, vinculada al poder local tradicional. - Són els que veuen amenaçat el seu estatus quan apareixen moviments cooperativistes i obrers. • Els Caramelers: - Designa la massa obrera i els sectors populars. - El nom ve del “cremellet” que es donava als infants d’aquestes famílies quan hi havia festa. - S’associen al món d’esquerres i a iniciatives com les cooperatives impulsades pel mestre Madrigal. • Carbonell recorda com l’arribada d’aquest mestre va esperonar la població i va fer que es creessin 10 o 12 cooperatives, la qual cosa va molestar profundament la classe benestant. Lectura històrica: la conflictivitat política local es barreja amb interessos econòmics; el mestre és percebut com un element de transformació social que desafia l’ordre establert. Guerra Civil, repressió i violència personalitzada Sobre la Guerra Civil a Maria, Carbonell puntualitza un matís important: • No hi va haver “guerra” en el sentit de front bèl·lic (no hi hagué combats oberts ni fronts militars a la zona). • El que sí hi hagué va ser violència i repressió derivada d’enveges i rencors personals: - Es parla de cinc morts i un desaparegut al poble. - Moltes execucions responen a “rencilles personals” que s’emparen en el context ideològic de la guerra. • Es recorda el documental sobre memòria històrica “Els que xerren: els tres mariandos”, considerat un dels millors productes audiovisuals mallorquins pel que fa a memòria històrica local. • Carbonell il·lustra la brutalitat del context amb un cas concret: - Seix homes són trets per ser executats. - De camí, un d’ells pregunta per què el volen matar i li responen: “per comunista”. - El condemnat replica: “i què és un comunista?”, evidenciant que ni tan sols coneixia el significat del mot pel qual l’acusaven. - Un aconsegueix escapar, fet que permet que dos més també sobrevisquin. - Finalment, tres dels sis són assassinats. • S’esmenta un altre cas d’un detingut fet “desaparèixer”, vinculat indirectament a la família de la dona de l’apotecari i a un pou a Camp Pigafort. Conclusió dura: molts dels crims de postguerra no responen a conviccions ideològiques profundes, sinó a odios personals legitimats pel nou règim. Fosses, reconeixement i ferida oberta També es tracta la qüestió de les fosses comunes i el seu tractament memorialístic: • Es parla de les exhumacions a Sant Joan, on s’havien enterrat algunes de les víctimes de Maria. • Es remarca que les famílies sabien on eren les restes, gràcies a: - El retratatista encarregat de fer les fotografies per a les autòpsies, que va reconèixer els cossos i va informar les famílies. • Tot i aquesta informació, la ferida col·lectiva ha trigat molt a ser abordada públicament i encara no està del tot tancada. Punt clau: la memòria de la guerra i la repressió continua sent un tema sensible a Maria; la investigació històrica i les exhumacions ajuden a dignificar les víctimes, però no anul·len d’un dia per l’altre dècades de silenci. Persistència de la divisió social i transició democràtica Cacics, Caramelers i vot a la democràcia Carbonell i els companys del programa expliquen com la divisió Cacics / Caramelers es perllonga molts anys després de la dictadura: • Durant les primeres eleccions democràtiques (i fins i tot a les segones i terceres, dècades del 70 i 80): Els partits polítics feien campanya anant casa per casa al poble. Era molt clar “d’on venia” cada família (tradició d’esquerres o de dretes). • Es diu amb ironia que, en alguns llinatges, “hauries pogut presentar un tronc de figuera de cap de llista i l’haurien votat igual”: - Aquesta imatge serveix per remarcar el vot de fidelitat absoluta, més basat en el llinatge i la memòria familiar que no en propostes polítiques concretes. • Carbonell afirma que aquesta realitat va durar diverses generacions i només fa dues o tres generacions que es comença a dissoldre. Canvis recents i nova composició social Cap a la part final de la conversa, s’introdueix el tema de l’evolució demogràfica de Maria i el canvi en la seva estructura social: • L’any 1940, Maria havia arribat a tenir prop de 2.400 habitants. • Posteriorment, durant dècades, la població va disminuir fins a situar-se entorn dels 1.900 i escaig habitants, sense arribar als 2.000. • L’ajuntament es plantejava com arribar als 2.000 habitants l’any 2000, però semblava difícil revertir el descens. • El punt d’inflexió arriba amb l’arribada de població d’altres indrets (migració interna i externa): - Es parla d’una “piràmide poblacional invertida”: molts majors i pocs infants. - L’arribada de nous residents és presentada com la via per mantenir els “nostres millors” (la gent gran) i garantir la continuïtat del poble. Lectura final: el nou veïnat trenca en part les estructures rígides de Cacics i Caramelers i introdueix altres cultures polítiques i socials, alterant el mapa tradicional de fidelitats. Intervencions musicals i to del programa Tot i que una part considerable del tram final de la gravació està ocupada per música (en alguns casos sense presentació detallada de cançons o intèrprets), la seva presència ajuda a configurar el to general de l’episodi: • La primera peça destacada és “El Maestro” de Patxi Andión, triada explícitament per contextualitzar la conversa sobre mestres depurats i escola franquista. • Posteriorment, apareixen diverses cançons en català i castellà, amb registres que van de la cançó d’autor a sons més contemporanis i urbans. • Aquestes peces funcionen com a “respirs” entre blocs de conversa i, a la vegada, com a ressò emocional dels temes tractats (precarietat, desencís, supervivència, memòria, violència, fe i culpa, etc.). • El programa es tanca amb agraïments i el comiat habitual (“Fins demà!”), mantenint l’estil pròxim i de ràdio de proximitat d’Ona Mediterrània. Idees clau que sintetitzen l’episodi • Educació i memòria són inseparables: entendre l’escola de Maria (1950‑1970) implica mirar de cara la Guerra Civil, la postguerra i les ferides socials que encara condicionen el present. • La depuració dels mestres republicans va significar paralitzar durant dècades la renovació pedagògica i imposar un model d’escola obedient i controlada. • Les etiquetes de Cacics i Caramelers mostren com la lluita de classes, l’acció cooperativista i el caciquisme s’entrellacen en un poble petit. • El vot democràtic a Maria no neix en un buit: durant molt de temps, les lleialtats polítiques són quasi hereditàries, marcades per la memòria familiar de la guerra i la postguerra. • Les noves onades migratòries alteren la composició social i contribueixen a trencar patrons rígids de vot i identitat, obrint el camí a una Maria més plural. • La trajectòria de Joan Carbonell exemplifica una ètica docent fonamentada en no repetir la violència viscuda i en rescatar la dignitat dels mestres silenciats. Tags • Maria de la Salut • Educació • Escola pública • Col·legis privats • Mestres depurats • Guerra Civil • Postguerra • Franquisme • Memòria històrica • Cacics i Caramelers • Cooperativisme • Mestre Madrigal • Història local • Depuració del magisteri • Repressió • Fosses comunes • Democràcia • Eleccions • Classe benestant • Classe obrera • Divisió social • Vocació docent • Escola franquista • Exili interior • Població migrant • Demografia • Ona Mediterrània • El Crepuscle • Patxi Andión • El Maestro • Història de l’educació Seccions de l’episodi Nota: només es llisten com a seccions els trams de contingut parlat amb coherència temàtica. Els blocs llargs on només sona música es marquen com a part d’aquestes seccions quan funcionen de transició o tancament, però no es creen seccions específiques només musicals. { "start_second": 0, "end_second": 52, "section_title": "Presentació d’‘El Crepuscle’ i introducció del tema", "section_summary": "El presentador dona la benvinguda a l’audiència, situa l’edició en el calendari (27 de novembre de 2025) i anuncia que el programa estarà dedicat al llibre ‘Maria i l’educació en temps difícils’, centrat en l’escola pública i els col·legis privats a Maria de la Salut entre 1950 i 1970. S’introdueix l’autor, Joan Carbonell, i es deixa clar que es parlarà tant d’educació com de la realitat del poble." } { "start_second": 53, "end_second": 124, "section_title": "Equip del programa i marc cultural (dia de Ramon Llull)", "section_summary": "Es presenta el grup de col·laboradors habituals dels dijous i es recorda que el programa coincideix amb el dia de Ramon Llull. Es juga amb la coincidència de moltes ‘Maries’ a l’equip i s’assenyala que avui es parlarà d’una altra Maria: Maria de la Salut. També s’esmenta qui produeix i qui controla tècnicament el programa, reforçant el to proper i col·lectiu d’’El Crepuscle’." } { "start_second": 125, "end_second": 192, "section_title": "Perfil biogràfic i trajectòria de Joan Carbonell", "section_summary": "Es presenta amb detall el currículum de Joan Carbonell: naixement a Maria de la Salut, diplomatura en Educació General Bàsica amb especialitat en Ciències i Educació Física, experiència com a professor i director del CEIP Maria de la Salut, i com a cofundador i president de l’Escola de Música de Maria. S’enumeren els seus llibres i recerques sobre mestres depurats, biografies locals i formació del professorat, situant-lo com a referent en història de l’educació al municipi." } { "start_second": 193, "end_second": 261, "section_title": "Cançó ‘El Maestro’ i inici del tema dels mestres depurats", "section_summary": "S’escolta un fragment de la cançó ‘El Maestro’ de Patxi Andión, triada per obrir la conversa central. La lletra descriu un mestre marginat, considerat ateu, comunista o anarquista segons qui el mira, i que pateix precarietat i incomprensió. Aquesta peça introdueix el tema de la depuració dels mestres després de la Guerra Civil i prepara el terreny per a la reflexió històrica de Joan Carbonell." } { "start_second": 262, "end_second": 344, "section_title": "Homenatge als mestres de la República i escola paralitzada", "section_summary": "Després de la cançó, el presentador demana a Joan Carbonell per què ha triat ‘El Maestro’. Carbonell explica que Patxi Andión volia reflectir, cap al 1974, la situació dels mestres depurats de la Guerra Civil espanyola i la percepció dels mestres de la República des de diferents sectors socials. Insisteix que aquella depuració, que venia de lluny però es va intensificar amb el franquisme, va paralitzar quaranta anys d’escola: tota la innovació pedagògica republicana va quedar enterrada. Defineix la cançó com un homenatge als mestres represaliats —tant els assassinats com els expulsats— i a tota la gent que en va patir les conseqüències." } { "start_second": 345, "end_second": 490, "section_title": "Vocació docent de Joan Carbonell i experiència com a alumne", "section_summary": "El presentador demana com sorgeix la vocació de mestre i d’investigador en el cas de Joan Carbonell. Ell explica que, de jove, la seva primera opció professional era ser pilot d’aviació, però problemes d’oïda li impedeixen seguir aquest camí. La segona opció, ser mestre, es vincula directament amb la seva infantesa a l’escola dels anys seixanta, on ‘se va passar malament’. A partir d’aquesta experiència, es promet a si mateix que, si un dia és mestre, no repetirà el maltracte rebut. Tot i això, també recorda una professora de matemàtiques a l’Institut d’Inca, Joana Gordillo, que li dona suport i confiança malgrat el baix nivell amb què arribava de l’escola pública. Aquesta professora i un antic mestre de repàs, Enric (present a l’estudi), són figures clau que l’ajuden a consolidar la seva vocació." } { "start_second": 491, "end_second": 658, "section_title": "‘Maria, Cacics i Caramelers’: estructura social i conflicte", "section_summary": "S’introdueix la dicotomia ‘Cacics i Caramelers’ per explicar el teixit social de Maria de la Salut. Carbonell descriu el poble com un lloc de la ‘Mallorca profunda’, sense carretera principal, on l’arribada del mestre Madrigal va impulsar la creació de moltes cooperatives i va organitzar la massa obrera. Aquest moviment va fer mal a la classe benestant, identificada com els ‘Cacics’, mentre que els ‘Caramelers’ eren els obrers i sectors populars, anomenats així pel cremellet que rebien a les festes. S’explica com aquesta fractura entre esquerres (Caramelers) i dretes (Cacics) marca la vida del poble durant la guerra i la postguerra, generant una separació social molt profunda." } { "start_second": 659, "end_second": 813, "section_title": "Guerra Civil sense front i violències personals a Maria", "section_summary": "La conversa aprofundeix en l’impacte de la Guerra Civil a Maria. Carbonell remarca que al poble no hi va haver guerra en el sentit de combats armats —no hi hagué trets ni front obert—, però sí una onada de repressió i violència alimentada per enveges i rencors personals. Es parla de cinc morts i un desaparegut, casos que sovint responen més a conflictes privats que a autèntiques discrepàncies polítiques. Es menciona el documental ‘Els que xerren: els tres mariandos’ com un exemple excel·lent de treball sobre la memòria històrica a Mallorca. A través del cas de sis homes que són conduïts a l’execució (tres moren, un escapa i dos se salven gràcies a aquesta fugida), Carbonell il·lustra fins a quin punt la repressió es podia exercir sobre persones que ni tan sols coneixien el significat d’etiquetes com ‘comunista’. També s’alludeix al cas d’un detingut ‘desaparegut’, relacionat amb la família de l’apotecari i un pou a Camp Pigafort." } { "start_second": 814, "end_second": 891, "section_title": "Memòria present, fosses i noves maries", "section_summary": "Es pregunta com es viu avui el record d’aquells temps a la Maria actual, descrita amb ironia com a ‘Mallorca enfonsada’ però també com a Mallorca genuïna. Carbonell explica que hi ha, en certa manera, ‘dues Maries’: la tradicional i la configurada pels nous vinguts dels darrers quaranta anys. Parla de les exhumacions a la fossa de Sant Joan, on s’havien enterrat víctimes de Maria, i recorda que les famílies sabien on eren les restes gràcies al retratatista que va identificar els cossos. Malgrat aquest coneixement, la ferida de la repressió ha tardat molt a ser formalment reconeguda i encara no és del tot tancada." } { "start_second": 892, "end_second": 1045, "section_title": "Canvi demogràfic i límit de població a Maria", "section_summary": "Carbonell descriu l’evolució demogràfica de Maria de la Salut. A principis del segle XX, el poble havia arribat als gairebé 2.400 habitants. Però durant dècades, especialment fins a finals dels noranta, la població baixa fins als 1.900 i escaig, sense arribar als 2.000. L’ajuntament es planteja com superar aquest sostre l’any 2000, i finalment el canvi ve no d’una política concreta, sinó de l’arribada de població d’altres llocs. Es parla d’una piràmide poblacional invertida i de la necessitat de nova gent per cuidar i sostenir ‘els nostres millors’, és a dir, la gent gran del poble. Aquest fenomen introdueix una nova realitat social i contribueix a diluir les divisions tan estrictes entre famílies de Cacics i de Caramelers." } { "start_second": 1046, "end_second": 1698, "section_title": "Bloc musical i tancament del programa", "section_summary": "Després del tram de conversa sobre demografia i noves onades de població, el programa entra en un llarg bloc musical amb diverses cançons en català i castellà, que toquen temes com la precarietat vital, la frustració, la culposa relació amb la família i l’intent de tirar endavant. Aquest bloc actua com a transició emocional i com a manera de recuperar el to radiofònic d’’El Crepuscle’, alternant paraula i música. Cap al final de l’àudio, se senten agraïments i el comiat típic ‘Fins demà!’, amb què es dona per acabat l’episodi. No hi ha una represa extensa de la conversa amb Joan Carbonell després d’aquest segment musical, de manera que el nucli de la seva intervenció queda concentrat en els blocs previs." }

  • Música i reflexió: conversa a Entre Notes i Mones - episode art
    Entre Notes i Mones
    38'

    Música i reflexió: conversa a Entre Notes i Mones

    En aquest episodi d'Entre Notes i Mones a Ona Mediterrània, es reflexiona sobre el paper transformador de la música en un context social marcat per l'individualisme i les xarxes socials. A través de la participació d'artistes locals, s'analitza la precarietat cultural a les Illes i els obstacles burocràtics per a l'actuació en directe. La conversa transita des de la crítica a la gestió del turisme, que sovint relega el músic a un paper d'adorno, fins a la reivindicació de la música com a llenguatge universal i eina de cohesió. L'episodi inclou interpretacions musicals que reforcen el missatge de valorar el sector musical més enllà del consum ràpid digital, convidant a la dinamització cultural directa i al suport institucional i privat als creadors.

  • Ona Attac - L'acolliment dels menors immigrants del 27/11/2025 - episode art
    Ona Attac
    58'

    Ona Attac - L'acolliment dels menors immigrants del 27/11/2025

    En aquest episodi d'Ona Attac a la ràdio Ona Mediterrània, l'espai se centra en les vivències humanes de la migració a través dels testimonis de Mohamed Abdi i Babacar. Mohamed ens conta la seva dura travessia des de Somàlia, passant per presons a Líbia, fins a trobar una nova llar amb una família d'acollida a Mallorca on ara exerceix de fontanero. Per la seva banda, Babacar explica el seu exili polític des del Senegal, la seva etapa com a docent a Mauritània i l'arribada a les Illes Canàries en pastera després de diversos intents fallits. Ambdós casos posen de manifest la complexitat de la precarietat cultural i social que viuen els migrants, però també la importància del suport institucional i civil en el procés d'arribada. L'episodi és una crida a l'empatia i a la comprensió de la realitat dels qui arriben als pobles de les Illes cercant un futur millor, tancant amb una cançó que simbolitza el batec d'aquestes noves identitats mallorquines.

  • Homenatge a Arcari Oliveres: Economia Social i Pacifisme - episode art
    Es Jai de sa Barraqueta
    58'

    Homenatge a Arcari Oliveres: Economia Social i Pacifisme

    En aquest episodi especial d'Es Jai de sa Barraqueta a Ona Mediterrània, es ret homenatge al pensador i activista Arcadi Oliveres. Acompanyats per experts en economia social i activistes culturals, els interlocutors exploren el llegat d'un home que va dedicar la seva vida a demostrar que una altra economia és possible. Des del seu paper fonamental en l'impuls de les finances ètiques i la denúncia de la Banca Armada, fins a la seva participació en moviments com el 15M o les acampades pel 0,7%, Arcadi esdevé un referent de coherència personal i pacifisme. El programa també posa el focus en les alternatives actuals als pobles de les Illes i a Palma, com el Mercat Social i la xarxa d'Ateneus Populars com la Fonera, que treballen per una economia solidària i autogestionada. Finalment, es convida a la reflexió sobre el consum conscient davant la pressió capitalista del Black Friday i es tanca amb un missatge d'esperança i solidaritat cap al poble palestí.

  • Transitant del 27/11/2025 - episode art
    Transitant

    Transitant del 27/11/2025

    Transitant cap a un món millor! Programa d'anàlisi de la realitat per transitar amb propostes concretes cap a un món millor, més just, solidari i sostenible, que vol donar veu a persones i entitats que hi estan treballant. És important escoltar, conèixer el que es fa i el que es pot fer. Transita amb noltros i escolta'ns cada dijous d'11h a 12h a la 88.8FM. Amb Guillem Ramis i Margalida Rosselló.

  • Converses amb Nobels i el llibre «Planeta Nobel» - episode art
    El Crepuscle
    59'

    Converses amb Nobels i el llibre «Planeta Nobel»

    Resum general Episodi d'El Crepuscle centrat en el periodista Xavi Ayén i el seu llibre Planeta Nobel, on recull 30 converses amb Premis Nobel de Literatura. El programa combina reflexió sobre el periodisme literari, anècdotes amb grans escriptors i recomanacions de lectura i música. A la primera part, s’ofereix una entrevista extensa amb Xavi Ayén, periodista de La Vanguardia, que ha entrevistat més Nobel de Literatura que ningú al món. Es parla del procés de preparació, de les formes d’accedir als autors, del format de les converses i de com aquestes experiències transformen la lectura de les seves obres. A la segona part, tal com anuncia el conductor, es tanca l’entrevista amb una recomanació musical de Mozart com a banda sonora ideal d’aquest “viatge al voltant del món” a través dels Nobels. El podcast es completa amb falques de promoció d’Ona Mediterrània i anuncis diversos. Contingut principal de l’entrevista Naturalesa del llibre «Planeta Nobel» • Planeta Nobel recull 30 converses amb Premi Nobel de Literatura fetes al llarg de 20 anys de feina. • Xavi Ayén insisteix que no són simples entrevistes de promoció, sinó converses en profunditat: - Entrant a casa dels autors, en el seu entorn quotidià. - Compartint viatges, dinars, trajectes i passejos. - Abordant no només l’últim llibre, sinó tota la trajectòria, la vida i el dia a dia. “És més encertat dir que són converses… recrear l’atmosfera on ells estan.” • El llibre està ordenat cronològicament invers: - Des del Nobel més recent (Han Kang) fins al més antic. - Aquest ordre respon a la idea que és un llibre actual, pensat perquè el lector pugui entrar pels autors més recents. • No és un llibre per llegir d’una tirada: - Es convida els lectors a triar capítols segons els autors que coneixen o que els fan curiositat. Metodologia i disciplina de lectura • Xavi Ayén explica la disciplina de lectura necessària per fer aquestes converses: - Llegir tota l’obra o els títols centrals de cada autor. - Evitar ser “esclau” de l’última novetat editorial. - S’imposa una rutina: “dues hores de Premis Nobel al dia”, com “anar al gimnàs”. • Els viatges transoceànics (Japó amb Kenzaburō Ōe, Mèxic amb García Márquez, Sud-àfrica amb Nadine Gordimer) li proporcionen hores d’aeroports i hotels ideals per llegir i preparar-se. Diversitat de formats: entrevista vs reportatge • El llibre combina formats diferents: - Pregunta-resposta (amb preguntes destacades en un color i respostes en negreta). - Crònica / reportatge narratiu quan el context i els escenaris són rellevants. • Criteri de format: - Quan hi ha molt de moviment, espais significatius i itineraris (p. ex. presó de Mandela amb Nadine Gordimer), el text demana format de reportatge narratiu. - Quan el més rellevant és una llarga conversa asseguts, s’imposa el format pregunta-resposta. • Aquesta alternança fa el llibre més llegidor, evitant la monotonia de 30 entrevistes totes iguals. Com s’aconsegueix parlar amb 30 Premis Nobel • El contacte amb els Premi Nobel es fa per totes les vies possibles: - Editorials i agents literaris. - Amics, traductors i contactes personals. - Veïns: amb Peter Handke hi arriba a través de veïns del poble on també viuen els seus sogres. - Via directa i quasi temerària: - Doris Lessing: aconsegueix l’adreça, truca el timbre i ella obre amb bata. - García Márquez: hi va amb una maleta de regals d’amics barcelonins i acaba convencent-lo. • Cada cas és diferent, i al llibre hi ha “totes les varietats” de com s’arriba a cadascun. • Frustració notable: - Bob Dylan és “l’espina clavada”: tot i arribar a estar al backstage del Liceu, no aconsegueix ni veure’l per una mena de passadís cobert que protegeix la seva intimitat. Idiomes, traductors i importància de la traducció • Idiomes utilitzats a les converses: - Castellà només amb García Márquez i Vargas Llosa. - Anglès en la majoria de casos. - Francès amb alguns autors (Patrick Modiano, entre d’altres). • Quan l’autor exigeix el seu idioma original (hongarès, alemany, coreà, japonès), Ayén recorre a intèrprets professionals que facin traducció simultània, per no duplicar el temps de l’entrevista. • Ayén destaca la importància dels intèrprets i traductors: - Sovint en cita el nom. - Recorda que la literatura que rebem ens arriba a través de les traduccions: “En el fons estem llegint els traductors.” Temps, lògica de les trobades i continuïtat del projecte • Normalment, quan es negocia via editorials o agents, la durada està limitada (una hora o dues com a màxim). • Estratègia de l’equip: - Viatjar amb un dia de marge. - Si la connexió amb l’autor ho permet, demanar una segona trobada l’endemà. • Exemples: - Vargas Llosa a Nova York: el primer dia encara no era Nobel; l’endemà al matí li donen el Premi. Ayén, que ja havia quedat amb ell “per si sonava la flauta”, es converteix en l’únic periodista dins de casa seva quan rep la notícia. - En el llibre, l’entrevista amb Vargas Llosa se centra sobretot en aquest dia del Nobel, encara que Ayén l’hagi entrevistat més de deu vegades. • El projecte és viu i continuable: - Ayén ja té prevista una nova entrevista al gener. - Dels 30 autors del llibre, més de la meitat ja són morts. - En teoria, si continua sumant el Nobel de cada any, cap altre periodista el podrà igualar fàcilment. • Malgrat aquesta “marca”, remarca que no és una competició: “Els Premis Nobel són grans escriptors, però no són millors que altres grans escriptors sense el Nobel… Això no és una competició esportiva.” Anècdotes i primícies destacades L’última entrevista a García Márquez • Ayén aconsegueix l’última entrevista que García Márquez concedeix en els seus últims 20 anys de vida: - García Márquez havia deixat de concedir entrevistes. - L’entrevista neix d’una situació semi-improvisada a casa seva, gràcies a la confiança de la seva agent i la seva dona. • En aquesta conversa, se li “escapa” una confessió clau: - Diu que ja no escriurà mai més. - No pronuncia la paraula Alzheimer, però deixa clar que ja no pot escriure. • L’entrevista té repercussió mundial (New York Times, CNN, Al Jazeera, Le Monde...), perquè confirma el final de la seva producció literària. Naipaul i la seva vida privada • Interessant contrast amb V. S. Naipaul, famós pel seu mal humor i el tracte dur amb la premsa. • Malgrat això, no s’autocensura i explica detalls íntims: - El seu nivell de castellà, que demostra improvisadament parlant amb el fotògraf. - El fet que havia traduït al Lazarillo de Tormes. - La seva relació sentimental amb una nòvia argentina durant 25 anys. • Alguns d’aquests elements ja constaven en biografies, però no solien sortir a les entrevistes periodístiques. Coetzee, Handke i altres caràcters forts • Peter Handke: barreja de caràcter difícil (atacs d’ira) i gran humanitat quotidiana: - Passeja pel seu poble, parla amb el sense sostre local amb el mateix respecte que a un filòsof. • J. M. Coetzee: - Ayén el segueix fins a Xile pensant en una convivència rica en converses. - L’autor exigeix que l’entrevista sigui només per escrit, controlant fins a l’última coma. • Aquests contrastos mostren la diversitat de relació amb la premsa i les diferents maneres de protegir o exposar la intimitat. Periodisme i literatura: fronteres i reconeixement • Es planteja si el periodisme pot ser o no literatura. • Ayén respon recolzant-se en el Nobel a Svetlana Aleksievitx: - L’Acadèmia Sueca reconeix que grans obres de periodisme narratiu poden ser “la millor literatura del món”. - Aleksievitx escriu només no-ficció, grans reportatges basats en entrevistes i muntatge de veus. “La mateixa Acadèmia Sueca… ha consagrat el periodisme.” • També recorda que molts novel·listes han estat a la vegada periodistes, difuminant encara més la frontera. L’impacte de conèixer els autors en la lectura • Ayén afirma que llegir un autor canvia radicalment després d’haver-lo conegut: - Descobrir claus biogràfiques permet entendre millor obres amb components autobiogràfics. - Les lectures es fan més riques i estimulants. • Un dels objectius de Planeta Nobel és precisament compartir aquestes claus íntimes amb els lectors, perquè puguin rellegir o descobrir els autors des d’una nova perspectiva. De Nobels a “novells”: la feina quotidiana del crític • El conductor li demana si, després de tractar Nobel, canvia la manera de fer ressenyes de llibres d’editorials petites. • Ayén defensa que tots els llibres es mereixen el mateix rigor: - Hi ha Nobels amb llibres fluixos o repetitius. - En canvi, llibres de autors novells poden ser molt més estimulants i frescos. • Principi bàsic del periodisme literari, independentment del prestigi de l’autor: “Norma número 1: llegir-se el llibre, marcar-lo, subratllar, apuntar coses.” Públic destinatari i funció d’orientació lectora • Planeta Nobel està pensat per a lectors que estimen la lectura però veuen els Nobel com una cosa llunyana o inaccessible. • Cada capítol inclou una fitxa inicial: - Una foto de l’autor. - Lloc i dates de les trobades. - Una selecció de quatre títols essencials de cada Premi Nobel: - Alguns són les grans obres canòniques. - Almenys un és pensat com a bona porta d’entrada a l’univers de l’autor. • L’objectiu és reduir l’angoixa lectora davant autors amb 30 o més llibres i orientar sobre per on començar. • El llibre també humanitza els escriptors, mostrant-los com a persones que riuen, mengen, s’enfaden i viuen al dia a dia. Tècnica, gravacions i la doctrina García Márquez • Ayén grava sempre les entrevistes, menys en un cas: García Márquez. • Motiu: García Márquez tenia una doctrina periodística pròpia, amb un decàleg on defensava que no s’han de gravar les entrevistes: - Segons ell, el llenguatge oral és imperfecte i ple de repeticions i errors sintàctics. - Si el periodista pren notes i després reconstrueix les respostes, el text final pot ser més literari i de millor qualitat. “El producte literàriament és millor si no ets esclau de l’oralitat.” • En el cas de García Márquez: - Ayén escriu l’entrevista basada en notes. - L’hi envia per fax perquè la revisi. - Rep el fax de tornada amb la paraula “OK” manuscrita: un document que guarda encara que el paper es va esborrant amb el temps. • Cap Nobel no li demana les preguntes per endavant, ni tan sols els més recelosos amb la premsa. Ayén subratlla que, paradoxalment, autors menys importants són els que sovint exigeixen qüestionaris previs. Recomanacions finals de l’entrevistat A la part final de l’entrevista, el programa té tres preguntes fixes: Una recomanació per viure millor • Xavi Ayén respon: “Treballar menys.” Dos llibres recomanats • La vegetariana, de Han Kang. • El coronel no tiene quien le escriba, de Gabriel García Márquez, per a qui no l’hagi llegit encara. Una música per acompanyar la conversa • Proposa Mozart, perquè aquest “viatge al voltant del món” a través dels Nobels té dinamisme i alegria. Segona part: falques, ràdio i tancament Després de l’entrevista principal, el podcast inclou: Promocions i informació d’Ona Mediterrània • Identificació de l’emissora Ona Mediterrània i de la freqüència. • Falques comercials i institucionals diverses: - Anunci d’una botiga local (“La Palma s’ha anat”). - Publicitat d’una clínica dental i el seu enfocament “slow”. - Campanya del Consell de Mallorca sobre inversió en carreteres i seguretat viària. • Promoció d’altres programes de la graella: - Espais dedicats a rock and roll, pop, folk, country, punk, música experimental i altres gèneres. - Programa “Jaida i la Barraqueta”, dirigit a jubilats per Mallorca. • Crida a fer-se soci d’Ona Mediterrània i donar suport econòmic a l’emissora. Tancaments i fórmules de comiat • A partir d’un cert punt del minutatge, la transcripció recull sobretot fragments repetits de “Bona nit” i “Fins demà”. • Aquests trossos corresponen a tancaments, falques i possiblement fragments musicals o d’identificació d’emissora, no a contingut conversacional nou. Temes principals tractats 1. Periodisme literari i treball amb grans autors • Diferència entre entrevista de promoció i conversa profunda. • Disciplina lectora del periodista literari. • Relació entre periodisme i literatura, amb el cas paradigmàtic de Svetlana Aleksievitx. 2. El món dels Premis Nobel de Literatura • Humanització dels Nobel: rutines quotidianes, caràcters difícils, moments de vulnerabilitat. • Procés d’accés als autors: agents, amics, veïns, insistència personal. • Primícies i exclusives: última entrevista de García Márquez, revelacions de Naipaul. 3. Traducció, idiomes i intermediaris • Ús de intèrprets i traductors com a figures clau. • Reflexió implícita sobre com la traducció modela la recepció literària. 4. Lectura i orientació de lectors • Com conèixer els autors canvia la lectura de les seves obres. • Planeta Nobel com a guia d’entrada a escriptors que poden semblar llunyans o exigents. 5. Ètica i tècnica de l’entrevista • Gravació vs presa de notes, amb el model García Márquez. • Control de les respostes, autocensura i relació de poder entre autor i periodista. 6. Vida, feina i benestar • Mirada irònica però seriosa sobre l’excés de feina: recomanació vital “treballar menys”. • La música (Mozart) com a companya natural del viatge literari. Tags • Xavi Ayén • Planeta Nobel • Premis Nobel de Literatura • periodisme literari • entrevistes en profunditat • La Vanguardia • Gabriel García Márquez • Mario Vargas Llosa • V. S. Naipaul • Peter Handke • J. M. Coetzee • Han Kang • Svetlana Aleksievitx • traducció literària • intèrprets • crònica periodística • reportatge narratiu • procés creatiu • lectures essencials • orientació lectora • Ona Mediterrània • El Crepuscle • ràdio cultural • Mozart

  • L’Illa Sense Calma - Aina Miralles (Vándalas) del 26/11/2025 - episode art
    L’Illa Sense Calma
    55'

    L’Illa Sense Calma - Aina Miralles (Vándalas) del 26/11/2025

    L'episodi de L'Illa Sense Calma d'avui explora el fenomen de Vàndales, una associació mallorquina que lluita contra la solitud no desitjada de les dones mitjançant la creació de xarxes de sororitat i oci actiu. La convidada Aina Miralles explica com aquest col·lectiu ha passat de ser un grup d'amigues a una comunitat de centenars de dones que s'organitzen per fer excursions, jugar a futbol i, sobretot, cuidar-se mútuament en espais públics. El programa també dona veu a diversos creadors locals que analitzen el panorama cultural de les Illes Balears, reivindicant més suport a la música en català i la recuperació de sales de proximitat per combatre la precarietat cultural. Finalment, es reflexiona sobre la importància de l'apoderament femení intergeneracional i la necessitat de polítiques socials que garanteixin drets bàsics com l'habitatge, fonamental per a la seguretat i l'autonomia de les dones en situació de vulnerabilitat.

  • Futbol, Mallorca i el xoc Lliga-Premier - episode art
    FutbolXat
    52'

    Futbol, Mallorca i el xoc Lliga-Premier

    Resum general FutbolXat a Ona Mediterrània centra aquest episodi en quatre eixos: • Anàlisi del RCD Mallorca: la derrota a Vila-real, el debat sobre jugadors clau (Raillo, Muriqi, Darder) i la prèvia d’un partit decisiu contra Osasuna a Son Moix. • Reflexió sobre el nivell de la Lliga espanyola: comparació directa amb la Premier League, resultats recents a Champions i evidència d’una decadència competitiva i de producte de la Lliga. • Debat sobre el futur del futbol europeu: la possible Superlliga, la globalització del negoci, el pes dels drets televisius i l’impacte sobre les lligues domèstiques i els clubs petits. • Apunt final sobre el futbol sud-americà: introducció a la final de la Copa Libertadores entre Palmeiras i Flamengo. El to del programa és íntim i còmplice: els dos locutors xerren sense filtre, barregen anècdotes personals amb anàlisi tàctica i econòmica del futbol, i projecten una mirada crítica però apassionada sobre el present i el futur del joc. 1. Introducció al programa i sumari del dia Presentació i to de retorn • El programa arrenca recordant que tornen després d’una setmana d’aturada per motius laborals. • Reafirmen el caràcter del programa: sense filtre, conversa molt lliure i amb complicitat entre presentador i col·laborador. • Esmenten una conversa prèvia “amb una cervesa” que ja apuntava al to distès de l’episodi. Avanç de futurs continguts • Anuncien que la setmana següent convidaran Xavi Ginestà, professor de la Universitat de Vic i expert en futbol i màrqueting futbolístic, per parlar a fons de Superlliga i del futbol com a negoci. "El futbol va cap a una banda de negoci que tal vegada no mos agradi tant però és inevitable." • Deixen clar que ells dos tenen sensacions (no dades) que el futbol canvia de model, i esperen que Ginestà hi posi “llum a la foscor”. El llibre “Operación Victoria” i la figura de Beltrán • Presenten el llibre “Operación Victoria” del periodista Miquel Alçamora, que tracta de l’època del RCD Mallorca dels anys 90 amb Beltrán a la presidència executiva. • Recorden un reportatge sobre el primer partit oficial entre Mallorca i Real Madrid (20‑11‑1960, 1–1) i com l’autor els va obsequiar el llibre. • Destaquen aquella etapa com una de les millors de la història del Mallorca, amb comparacions amb les èpoques de Rosselló i Contestí. • Analitzen la figura de Beltrán com “l’amo” de la possessió: - El “senyor” és el propietari, - l’amo és qui exerceix el poder executiu. "En Beltrán tenia poder executiu damunt el Mallorca sense ser es propietari." Crítica al poc reconeixement a Beltrán • Un dels moments més emotius: el locutor es lamenta i s’emociona perquè, quan va morir Beltrán, l’actual propietat només li dedicà un mig minut o un minut de silenci, que considera “imperdonable”. • Això es contrasta amb altres figures del mallorquinisme (com Àngel Bolao) que tampoc no varen tenir el reconeixement que mereixien. • Aquest record serveix de pont per entrar al present del Mallorca i al partit recent a Vila-real. 2. Mallorca: derrota a Vila-real i estat de l’equip 2.1. La derrota “dolça” a Vila-real • Obren el tram esportiu amb la cançó i el relat de la derrota 2–1 a Vila-real, sovint qualificada com a “derrota dolça”. • Tot i rebutjar l’expressió (“per jo no hi ha mai cap derrota dolça”), reconeixen que: - El Villarreal és un equip top (només havia perdut amb Madrid i Atlètic). - El Mallorca va jugar molt bé, possiblement el millor partit de la temporada. - L’equip va resistir fins al tram final, quan el Villarreal va imposar la seva empenta. 2.2. Claus tàctiques positives • Canvi de sistema: recorden que l’any passat jugar amb 5 defenses a Vila-real va sortir malament, però aquesta vegada va funcionar. • Mascarell + Samu: - Mascarell s’assenyala com a peça clau d’equilibri i seguretat perquè Samu pugui rendir. • Antonio Sánchez: - Tasca defensiva sobre Pedraza, ajudant a controlar les incorporacions per banda. - Sacrifici defensiu i capacitat ofensiva per arribar a l’àrea. - Reconegut com a molt bon partit, malgrat crítiques prèvies. • Els joves: - Destaquen Mateo Joseph, Pablo Torre i especialment Virgili, tots amb gran esperit de sacrifici. - Comparen l’esforç defensiu d’aquests joves amb el que ofereix Muriqi, insinuant que l’albanès no recuperaria posicions igual. "Aquests futbolistes joves tenen un esperit de sacrifici que, per exemple, en Morici no hagués tingut." 2.3. El problema Raillo • Entren en un debat delicat sobre el capità Raillo: - Subratllen que la velocitat és una qualitat regressiva: amb l’edat es perd. - Raillo “tira d’experiència” i col·locació, però quan ha de córrer cap enrere, pateix molt. - Comparen el seu cas amb Nunes quan ni l’experiència bastava. • Problema de planificació esportiva: - Raillo podria ser útil, però no per jugar tots els minuts de tots els partits. - Falta un central de garanties i el mercat d’hivern ha de ser prioritari. "Raillo ha estat un heroi, però el futbol és rendiment. Qualque dia haurà de sortir." • El locutor preveu reaccions negatives de l’afició, atesa l’estima pel jugador, però insisteix en la necessitat de mirar el mig i llarg termini. 2.4. Muriqi i Darder: rendiment i encaix • Destaquen la decisió valenta d’Arrasate a Vila-real: - Muriqi a la banqueta per l’esforç amb la selecció. - Darder també suplent, malgrat no haver tingut compromisos internacionals. • Quan entren al partit, consideren que empitjoren l’equip: - Darder: obsessionat amb la “passada definitiva”, condueix massa, tanca línies i perd pilotes en zones perilloses. - Recomanen que jugui més senzill, menys tocs, menys protagonisme de “carter”. • Sobre Muriqi: - Diferencien entre la seva història personal (guerra, superació), que els desperta simpatia, i el seu perfil futbolístic, que un d’ells diu que “no l’ha comprès mai”. - Reconeixen que té rentabilitat golejadora (uns 40 gols) i que ha fet més gols que altres davanters passats (Dani Güiza, etc.), però el consideren jugador limitat tècnicament. - El comparen amb “el Tronquito”, un golejador també limitat però efectiu. "El que no sé és com un futbolista tan limitat com ell ha fet tants de gols." • Fan un repàs d’altres davanters històrics del Mallorca (Tristán, Luque, Aduriz, etc.) que consideren de més qualitat que Muriqi, encara que alguns fessin menys gols oficials. 3. Prèvia del Mallorca – Osasuna 3.1. Context del partit • Mallorca – Osasuna, dissabte a les 14.00h a Son Moix. • Situació classificatòria: - Mallorca: 12 punts. - Osasuna: 11 punts, en mala dinàmica. • Osasuna ve de: - Derrota 1–3 contra la Real Societat (es va avançar al marcador). - Un sol triomf als darrers 5–6 partits. - Problemes ofensius i defensius acumulats. • Destacat: Budimir no hi serà, baixa important per a Osasuna. 3.2. Debilitat clau d’Osasuna: el contraatac • Aporten dades concretes: • Osasuna és el segon equip de la Lliga que més gols encaixa de contraatac (9 gols; només el Sevilla, amb 10, és pitjor). • Als últims 5 partits: - Només 3 gols a favor: dos de còrner i un de penal. - Cap gol de jugada elaborada. - 4 gols encaixats de contraatac: quasi 1 per partit. "En cinc partits han fet dos de corna i un de penalt. Res de jugada. I han queixat quatre de contraatac." • Conclusió: equip que s’obre molt, arrisca molt amb molta gent atacant i queda molt exposat a les transicions. 3.3. Possibles plantejaments d’Arrasate • El perfil de partit pot afavorir jugadors ràpids del Mallorca: - Virgili i Mateo Joseph: velocitat per explotar els espais. - Pablo Torre: bona capacitat per filtrar passades en profunditat. • Hipòtesi de XI inicial: - Defensa de 4 i porter Lucas. - Mig: Mascarell + Samu com a doble pivot. - Torre com a mitjapunta. - Extrems: Joseph i Virgili. - Muriqi a dalt com a referència. • D’aquest encaix se’n dedueix: - Antonio Sánchez, malgrat el bon partit a Vila-real, podria ser sacrificat. - Darder podria continuar a la banqueta. 3.4. Fortaleses d’Osasuna a pilota aturada • Alerten del perill d’Osasuna a còrners i faltes laterals: - Destaquen Catena (tres gols de córner). - Altres jugadors amb bona rematada de cap. - Bon llançament de córners (esmenten “en Borja”, probable centrador). • Possibles onze d’Osasuna segons els comentaristes: - Davant: Raúl García. - Bandes: Aimar i Víctor (Casal). - Mig: Torró i Moi Gómez. - Laterals/pressions alts: Abel Bretones i Moncayola. - Porter: Sergio Herrera. • Consideren que no són jugadors dolents, però l’equip està necessitat i fràgil. 3.5. Pressió sobre Jagoba Arrasate i pronòstics • Veuen el partit com molt important per al Mallorca: calen tres punts, no basten “bones sensacions”. • A Osasuna, consideren que Lissi (Arrasate) està qüestionat: - Molts partits sense guanyar. - Pocs gols a favor, molts de contraatac en contra. • Pronòstics dels locutors: - Un aposta per 2–0 a favor del Mallorca, i apunta que pot implicar problemes seriosos per a l’entrenador rival. - L’altre pronostica un 2–1, i s’aventura a dir que els dos gols els farà Muriqi, tot i les seves reticències futbolístiques cap al davanter. 4. Champions, Premier i la decadència de la Lliga 4.1. Cara a cara estadístic: equips espanyols vs britànics • Fan un balanç contundent dels enfrontaments recents entre equips espanyols i britànics a Champions/competicions europees: • 8 partits jugats → només 1 victòria espanyola (Newcastle – Barça). • Repasen alguns casos: - El Barça surt “ben arreglat” de Stamford Bridge: el Chelsea és clarament superior, fins i tot abans de l’expulsió d’Araujo. - El Madrid va perdre a Anfield contra un Liverpool “agafat amb pinces”, però superior. - El City va perdre amb el Liverpool, amb matisos (alemanys sempre competitius, i Guardiola fa una “guardiolada” rotant massa). "Amb onze ja era millor el Chelsea. Hauria guanyat igualment." 4.2. La Premier com a millor lliga i “pluja fina” de talent • Insisteixen que la Premier League és la millor lliga del món, i que això es reflecteix també a Europa. • Pluja fina: any rere any, els millors jugadors i entrenadors se’n van a Anglaterra. • Citen declaracions de jugadors com Robert Sánchez (Chelsea) sobre la duresa de la Premier: - “Tothom és bo fins que ve a jugar un partit a la Premier”. • assenyalen que a tall global: - Als Estats Units, Canadà, nord d’Europa, Àsia, la gent encén la tele per veure Premier, no “Mallorca – Osasuna”. - Només Barça i Madrid mantenen un interès universal dins la Lliga. "En el món no se mira la Lliga, se mira el partit del Barça i del Madrid. La resta, la gent mira la Premier." 4.3. La Lliga espanyola, un producte cada cop més pobre • Fan una crítica molt directa a: - Javier Tebas i el relat que ven sobre la Lliga. - El repartiment desigual dels drets televisius, que genera una competició pobra i poc competitiva. • Posen exemples recents: - Villarreal: equip que competeix molt bé a la Lliga però fa el ridícul a Europa (derrota 4–0 a Dortmund, pobre paper a la fase de grups). - Athletic Club: no pot guanyar a un dels equips més febles (Slavia de Praga) a Europa. • Denuncien una decadència clara del nivell general de la Lliga, més enllà de Madrid i Barça. 4.4. El paper de Guardiola i Klopp • Critiquen episodis recents: - Guardiola: demana disculpes per un comportament agressiu/ intimidatori envers un càmera a la derrota contra el Newcastle. Consideren que va ser “una vergonya”. - Klopp (que anomenen Eslot per confusió, però el context és Liverpool): BBC els ha criticat per mals resultats i mala gestió. • Sobre Guardiola a Champions: - Va fer 10 canvis a l’onze titular en un partit, pensant en la bona classificació i en la rotació de plantilla. - Creuen que això no és viable a Europa contra grans rivals: pot servir a la Lliga, però no contra equips potents a Champions. 5. Superlliga, globalització i futur de les lligues domèstiques 5.1. La Superlliga com a producte inevitable • Partint de les diferències entre Lliga i Premier, arriben a una conclusió incòmoda: "La Superlliga és un producte que tard o d’hora arribarà, en un format o un altre." • Argument principal: - L’aficionat actual és global, no local. - El que volen veure són xocs constants entre grans clubs europeus: Barça–Chelsea, Madrid–Liverpool, Juventus–Bayern... no un Barça–Mallorca setmanal. 5.2. Reunió Florentino – Apple i l’“estadi infinit” • Expliquen que Florentino Pérez s’ha reunit amb directius d’Apple sobre: - L’ús de ulleres de realitat virtual per viure un partit al Bernabéu des de qualsevol lloc del món, “com si fossis dins el camp”. • Això forma part d’una visió de futbol globalitzat, amb ingressos que arriben de l’espectador global més que de l’aficionat local. 5.3. Impacte sobre els clubs petits i les lligues nacionals • Preveuen que: - Les lligues domèstiques (sobretot l’espanyola) quedaran en un segon nivell. - Clubs petits i mitjans tindran cada cop més dificultats econòmiques i esportives. • Comparen el model ideal amb: - NBA: repartiment de diners molt més equitatiu. - Premier: repartir drets TV perquè els equips de baix puguin guanyar als grans, mantenint l’interès competitiu. "És important que els equips de baix te puguin guanyar. Si no, la competició no és interessant." • Critiquen que a la Lliga espanyola és massa fàcil endevinar el campió a principi de temporada, a diferència de la Premier. 5.4. Consum personal de futbol i prioritats • Els propis locutors reconeixen canviar els seus hàbits de consum: - Un diu que no mirarà el Madrid ni el Liverpool–PSG, sinó un partit decisiu de la Premier (Arsenal–Chelsea o similars) per veure si l’Arsenal està realment preparat per ser campió. - El partit del Mallorca el veurà perquè és el seu equip, però la resta de la jornada de Lliga el seguirà només pels gols i estadístiques. • Això exemplifica el que denuncien: fins i tot aficionats molt implicats amb el futbol local troben més atractiva la Premier. 6. Tancament: Libertadores i apunt final 6.1. Final de la Copa Libertadores • Cap al tram final, introdueixen la final de la Copa Libertadores: - Palmeiras – Flamengo, dos gegants brasilers. - Horari local i europeu (referència a les 21.30h d’aquí, 17.30h a Lima, aproximadament). • No entren encara en anàlisi tàctica o històrica: es presenta com tema per al darrer bloc del programa. 6.2. Música i ambient del Brasil • El programa es tanca amb música brasilera, evocant l’ambient futbolístic de Sud-amèrica. • Remarquen que el tècnic de so “els du a Brasil” amb la selecció musical, enllaçant així el to radiofònic relaxat amb la passió pel futbol internacional. 7. Idees clau que queden del programa • Mallorca en transició: bons símptomes futbolístics, joves que demanen lloc, però cal afrontar decisions difícils amb veterans (Raillo, la jerarquia de Muriqi i Darder) i reforçar la defensa. • Partit clau contra Osasuna: rival vulnerable al contraatac, fort a pilota aturada, entrenador qüestionat. El Mallorca ha d’aprofitar la velocitat i el bon moment de Torre, Joseph i Virgili. • La Lliga espanyola perd pes: tant en resultats europeus com en percepció global. La Premier es consolida com el referent competitiu i de negoci. • Superlliga i globalització: més que una idea abstracta, es presenta com una conseqüència gairebé inevitable del mercat, la tecnologia i els hàbits de consum dels aficionats. • Mirada crítica però apassionada: els locutors es mouen entre la nostàlgia del futbol local (Lluís Sitjar, Mallorca – Sant Andreu) i la consciència lúcida que el negoci i l’audiència mundial empenyen el futbol cap a un altre model.

  • Ruta 66 del 26/11/2025 - episode art
    Ruta 66

    Ruta 66 del 26/11/2025

    Ona Mediterrània és una ràdio lliure i associativa de Mallorca. Sintonitza'ns al 88.8 FM, i també a onamediterrania.cat

  • Actualitat, feminisme i cultura a Ona Mediterrània - episode art
    Bon Dia i Bona Vida
    2h 55min

    Actualitat, feminisme i cultura a Ona Mediterrània

    Panorama general de l’episodi Aquest episodi de Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània combina actualitat política, anàlisi feminista i cultura (cinema, literatura i memòria històrica), amb diverses entrevistes i seccions especialitzades. Al llarg del programa es: Repassa la premsa del dia i les principals notícies de les Illes Balears i dels Països Catalans. Aborda amb profunditat el 25N i la violència masclista, tant des del punt de vista jurídic, polític i mediàtic com des del moviment feminista. Analitza el franquisme encara present en l’Estat espanyol i el cas del fiscal general de l’Estat condemnat, amb una mirada jurídica molt crítica. Presenta una llarga entrevista amb Toni Vives sobre política catalana, Barcelona, geopolítica (Índia, Aràbia Saudita, projecte Neom) i el futur del moviment per la República Catalana. Dóna espai a la cultura local: cinema (projecte Cinema Lliure i Cinema Lliure Talks), literatura comparada i memòria de Neus Català, així com la situació de la creació audiovisual balear. Tanca amb una secció de focus internacional sobre Ucraïna, Venezuela, Israel-Líban, Taiwan-Xina-Japó i el paper desestabilitzador de Donald Trump. Principals blocs temàtics 1. Actualitat informativa i 25N Eixos clau: • Violència masclista: - Dades estremidores a Balears: 62.000 denúncies en 10 anys, un augment del 40% i més de 4.000 dones sota vigilància policial. - Es remarca que aquestes xifres només recullen els casos denunciats, per tant la realitat és encara més greu. - Es parla de violència vicària: 65 menors assassinats a l’Estat des de 2013, 2 el 2025. • Cobertura mediàtica i institucions: - Repassada a titulars de Diari de Balears, VilaWeb, Última Hora, Diario de Mallorca i Mallorca Daily Bulletin. - Gran presència del 25N: manifestacions, respostes institucionals, crítiques a programes "de mínims" o insuficients. - Notícies de fons: turisme massiu de creuers, universitat privada a Mallorca, política lingüística i drets lingüístics, corrupció i casos judicials. "Les dades no són opinables, perquè parlen per elles mateixes." — Anna Rosa Abejón 2. Conversa política amb Toni Bannassa Temes principals: • 50 anys de la mort de Franco i continuïtat del franquisme - S’explica que l’Estat ha preferit commemorar la restauració monàrquica i no la fi de la dictadura. - Es defensa que el règim del 78 és hereu directe de la voluntat del dictador, especialment en la figura del rei i en l’estructura de poder. • Fundació Francisco Franco i doble vara de mesurar - Toni Bannassa es declara, en principi, contrari a il·legalitzar partits i fundacions, però denuncia la hipocresia: - S’han il·legalitzat desenes d’organitzacions de l’esquerra abertzale. - En canvi, s’ha permès organitzacions que legitimen o glorifiquen la dictadura i les seves idees genocides. - Reivindica aplicar les mateixes lleis a totes les ideologies que legitimin la violència. • 25N i divisió del moviment feminista - Dona suport total a la lluita feminista, però es mostra preocupat per l’existència de dues manifestacions confrontades des de fa anys. - Ho veu com una expressió del "caïnisme" dels moviments de minories. • Masclisme social i xarxes - Analitza comentaris masclistes a xarxes contra jutgesses especialitzades en violència de gènere. - Parla de reviscolament del patriarcat i la misogínia i d’una reculada de segles en determinats sectors socials. • Escàndol del fiscal general de l’Estat - Denúncia jurídica contundent per la filtració del sentit de la sentència del Tribunal Suprem abans que estigui redactada i notificada. - Ho qualifica d’"autèntica vergonya democràtica i jurídica" i d’indefensió flagrant. - Creu que el fiscal general té moltes possibilitats de guanyar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. - Veu un missatge de fons: "això no se toca; si ho toques, aniran per tu", generant por i descrèdit de les institucions judicials. 3. Entrevista extensa a Toni Vives: política, Barcelona, món Perfil de l’entrevistat: Toni Vives, procedent del catalanisme polític, ex-regidor de Barcelona, escriptor i consultor urbà internacional (Índia, Neom a Aràbia Saudita). 3.1. Balanç de la política catalana i del procés • Defensa amb orgull la seva etapa en política institucional com a vocació de servei públic. • Reivindica que l’independentisme, marginal als 16-17 anys, ha esdevingut eix central del debat polític. • Reconèixer errors: - Massa resistencialisme i poc ús professional de les eines de poder, al nivell que ho fa l’adversari. - Manca d’actualització d’eines i lideratges després del 2017. • Sobre el pessimisme actual: - Creu que és comprensible però no es pot caure en la ingenuïtat ni en la resignació. - Cal autocrítica profunda i replantejament estratègic. - Reclama escoltar molt més el jovent (15-25 anys), clau per al futur del moviment. "Això no va d’un empat. Aquí no empatarem mai. Algú guanya, i jo vull que guanyem nosaltres." 3.2. Barcelona, capital catalana i global • Afirmació rotunda: - Si Barcelona renuncia a ser capital dels Països Catalans, queda condemnada a la irrellevància mundial. - Sense ambició de ser capital global, Barcelona tampoc té sentit. • Autocrítica sobre el turisme massiu i la "turistificació": - Admet que la seva generació va ser massa tova i va infravalorar els efectes del model turístic. 3.3. Carrera d’escriptor • Ha publicat novel·la i teatre; ho viu com un ofici d’"artesà" més que no d’artista. • L’escriptura li serveix com a extensió del seu compromís artístic i polític. 3.4. Experiència internacional: Índia i projecte Neom • Va treballar a l’Índia en la transformació urbana de Pune (uns 5 milions d’habitants). • Posteriorment entra al projecte Neom a l’Aràbia Saudita: - Regió especial de la mida de Bèlgica, impulsada pel príncep hereu Mohamed bin Salman. - Té vocació de zona econòmica especial altament tecnificada, amb: - Una ciutat projectada per a 10 milions d’habitants el 2050. - Gran port logístic i industrial. - Resorts turístics, incloent-hi pistes d’esquí i desenvolupament de la costa del Golf d’Aqaba. - Objectiu: diversificar l’economia post-petroli i esdevenir aparador del món àrab. • Sobre l’Aràbia Saudita: - Jove, amb mitjana d’edat <30 anys i alt nombre de titulats universitaris formats als EUA. - Reconeix l’absència total de democràcia i deixa clar que ni ell ni el règim pretenen blanquejar-ho. - Però detecta un procés de liberalització social que irradia al món àrab, en un context on la legitimitat de les no-democràcies (Xina, etc.) ha crescut. 3.5. Mirada global sobre el cas català • Entre elits internacionals, la qüestió catalana era molt coneguda i generava perplexitat: - Un conflicte profund en un estat que es ven com a democràcia consolidada. - Sobretot perquè Catalunya i el conjunt dels Països Catalans són una de les parts més desenvolupades de l’Estat, fet poc habitual en conflictes nacionals. • Considera que el cas català ha servit d’exemple internacional de reivindicació de la identitat i de la nació dins el cor del món occidental. 3.6. Crítica a certa esquerra i auge de l’extrema dreta • Cita Joan Crexell: "El perill de la dreta és el cinisme; el perill de l’esquerra és la utopia o la quimera." • Actualitza la idea: ara també hi ha una esquerra molt cínica: - Partits que es proclamen molt d’esquerres però que no han aportat solucions reals. - Discurs "messiànic" i humanista, però gestió sectària i buida. - Això ha alimentat directament la ultradreta en barris populars (cas Badalona com a exemple claríssim). 3.7. Mallorca com a base i futur • Valora Mallorca com un lloc estratègic (aeroport, connexions, qualitat de vida) i com una oportunitat per construir una capital cultural i política global lligada a la seva cultura pròpia. • Afirma que posa el seu bagatge internacional al servei de la llibertat nacional i que encara li queden "uns quants anys per donar guerra". 4. Feminisme i 25N amb Anna Rosa Abejón (Podem) Eixos de l’entrevista: • Valoració del 25N - Bona participació tot i el fred. - Interès més gran per parlar de dades i estructures que de polèmica interna. • Dues manifestacions feministes - Negar que el més important sigui la "divisió" mediàtica. - Aclara la posició: - Un feminisme que exclou les dones trans no és feminista, sinó transfòbic. - Les dones trans pateixen violències específiques (tortures, exclusió laboral), però provenen del mateix sistema patriarcal. • Dades de violència masclista (Balears i Estat) - Repàs de xifres ja destacades (62.000 denúncies, 43 dones assassinades des de 2020 a Balears, 1.330 dones assassinades a l’Estat des de 2013, etc.). - Subratlla la violència estructural i global. - Analitza també qui pateix més: dones migrants, dones amb discapacitat, dones trans, dones racialitzades. • Negacionisme i jovent - Preocupació per l’augment de discursos negacionistes i antifeministes, especialment entre joves homes. - Explica la lògica del populisme: oferir solucions fàcils a problemes complexos i convertir els homes en "víctimes" d’un suposat feminisme radical. "El populisme ofereix solucions fàcils a problemes molt complexos." • Crítica a les institucions actuals - Considera que no fan suficient i, pitjor encara, governen amb partits que negaven la violència de gènere. - Cita l’exemple de Feijóo i el seu rebuig a lleis com la del "només sí és sí". • Tasques de Podem - Defensa de les lleis feministes aprovades (llei del només sí és sí, llei trans, etc.). - Voluntat de seguir fent pedagogia i denunciant el retrocés de drets i la ola reaccionària. 5. Cinema Lliure i Cinema Lliure Talks Entrevista amb Àlex Serra i Paula Lavasull sobre el projecte Cinema Lliure i el cicle Cinema Lliure Talks. 5.1. Què és Cinema Lliure? • Mostra de cinema independent i d’autor, d’accés lliure i gratuït, que es projecta: - A platges i espais oberts de Catalunya i Mallorca. - Amb 14 edicions acumulades; a Mallorca, la 5a edició serà l’any vinent. • Posada en valor del cinema d’autor català, estatal i europeu, amb gran pantalla i entorn privilegiat. 5.2. Cinema Lliure Talks (3a edició, 1a presencial) Objectiu: crear un pont entre públic, estudiants i professionals del cinema a través de projeccions i col·loquis. Sessions a Mallorca: 2 de desembre – Edifici de la Riera (UIB, Palma) – 18:15 Projecció de L’edat imminent (pel·lícula col·lectiva sorgida de la Pompeu Fabra). Col·loqui virtual amb membres del col·lectiu Vigília: Laura Serra (productora executiva), Ariadna Molins (coguionista) i Miquel Mas (protagonista). Moderació de Laia Codina. 3 de desembre – Biblioteca Can Sales (Palma) – 18:15 Sessió dedicada a curtmetratges balears: La Parça de Guillem Miró. Guaret de Josep Alorda. Catalina i Magalú de Maria Pujalte. Col·loqui amb els directors, moderat per Marta Hierro. 4 de desembre – Biblioteca Can Torró (Alcúdia) – 18:00 Projecció de Salve Maria de Mar Coll. Col·loqui amb Aina Calleja, muntadora del film, sobre el paper del muntatge en la construcció de la narrativa. 5.3. Públic objectiu i implicació institucional • Activitats obertes a tothom, però especialment orientades a: - Estudiants de cinema i de comunicació audiovisual. - Aficionats al cinema que vulguin entendre el procés creatiu i productiu. • Reconeixen el suport de l’IEB, el Consell de Mallorca, la Diputació de Barcelona, l’ICUB, etc., tot i que sempre es necessita més suport institucional i cobertura mediàtica. • Consideren clau reforçar l’indústria audiovisual balear com a alternativa (o complement) al model turístic, i valoren molt positivament el talent emergent a Mallorca i la seva connexió amb Catalunya. 6. Literatura comparada i memòria: Neus Català i La pell freda Secció amb Marisa Cerdó dedicada a la literatura comparada, aquesta vegada centrada en el tema de la resiliència. 6.1. Obres analitzades • La pell freda, d’Albert Sánchez Piñol (2002) - Novel·la que esdevé best-seller, traduïda a nombroses llengües. - Adaptada al cinema (2017, direcció de Xavier Gens, rodatge a Lanzarote). - Trama: un home sense nom arriba a una illa aparentment deserta, on només hi ha un enigmàtic habitant (Batiscafó). Cada nit, l’illa és atacada per criatures marines (una mena de "granotots"), i han de resistir. - Gènere barreja aventura, terror i reflexió antropòlica. - Marisa destaca la capacitat narrativa i la cinematograficitat de Sánchez Piñol, així com la seva teoria sobre com escriure una novel·la comercial (conflicte a la pàgina 20, pregunta/resposta a cada capítol, etc.). • Un cel de plom, de Carme Martí (2013) - Biografia novel·lada de Neus Català (1915–2019), supervivent dels camps nazis. - També adaptada al cinema (2023, direcció de Miquel Romans, amb Nausicaa Bonnín com a Neus Català) i al teatre (monòleg de Mercè Arànega). - Segueix la trajectòria de Neus: guerra civil, pas de frontera amb 30 infants, resistència francesa, deportació a Ravensbrück, retorn i llarga vida a l’exili. 6.2. Tema central: la resiliència • Neus Català com a paradigma de resiliència i coherència: - Va sobreviure a l’horror del camp, però els moments més durs arriben després, a l’hora de refer la vida amb el trauma al cap. - Se sent "presa de les pròpies emocions" en ser alliberada. - Dificultat afegida: ningú vol escoltar el seu relat; hi ha negacionisme o incomoditat. - Només quan coneix Montserrat Roig (autora de Els catalans als camps nazis) pot començar a verbalitzar el que ha viscut. "Era lliure, però tenia el cor tan oprimit que no me sentia lliure, sinó presonera de les pròpies emocions." — Neus Català, segons Carme Martí • Escena colpidora: veient un documental sobre camps de concentració a la televisió, el seu fill li diu: "Mama, és per això que tu crides els vespres?" Ella ni tan sols sabia que cridava de nit. • Carme Martí combina testimoni oral (hores d’enregistraments) amb una escriptura literària que fa d’"artesana" del relat, respectant al màxim la veu de Neus. • La pell freda també tracta la resiliència, però des d’un angle de ficció fantàstica: - El protagonista (anomenat College per Batiscafó) s’enfronta repetidament als atacs de les criatures marines. - Al final, descobreix elements d’humanitat en l’"enemic", trencant la frontera radical entre "ells" i "nosaltres". - Hi ha una reflexió antropològica sobre la deshumanització de l’altre. • Marisa proposa llegir ambdues obres com a exercicis complementaris sobre com afrontar l’horror: - Una des de la memòria històrica real. - L’altra des de la metàfora fantàstica. • Tanca la secció amb la cançó "Els elefants" d’Oques Grasses, subratllant el vers: "He après a caure cap amunt." Com a síntesi poètica de la resiliència. 7. Focus internacional amb Joan Manuel López Nadal Secció de geopolítica on es repassen diversos conflictes internacionals i el paper desestabilitzador de Donald Trump. 7.1. Pla Trump–Putin per a Ucraïna • Existiria (segons fonts comentades) un pla de 28 punts dissenyat per un assessor de Trump (Viktor Bitcoff) i un assessor oligarca de Putin. • El pla equival a una capitulació d’Ucraïna: - Cessió d’una gran part del territori. - Oblit dels crims de guerra russos i del segrest de milers de nins ucraïnesos. • Zelenski i Ucraïna el rebutgen, i també la Unió Europea, que hi veu un segon Múnic (1938): - Comparació amb la cessió de Txecoslovàquia a Hitler. - Es tem que donar la victòria a l’agressor encoratjaria noves agressions (Polònia, repúbliques bàltiques...). • Europa entén que ha de donar suport a Ucraïna no només per solidaritat, sinó per interès propi. 7.2. Venezuela i amenaça d’intervenció • Trump justifica una presència militar al Carib amb la lluita contra els càrtels de la droga. • Joan Manuel denuncia execucions extrajudicials (bombardejar embarcacions sense garanties ni proves) i un encerclament militar de Venezuela. • Tot i no tenir simpaties per Nicolás Maduro, sosté que: - L’amenaça exterior reforça el tancament patriòtic al voltant del règim. - La doctrina "Amèrica pels nord-americans" reedita la doctrina Monroe i els intervencionismes històrics a Amèrica Llatina (Xile 73, Guatemala, Nicaragua...). 7.3. Israel, Líban i genocidi • Es condemna el bombardeig indiscriminat d’Israel al sud del Líban amb el pretext de combatre Hezbollah. • Es qualifica l’Estat d’Israel amb el govern Netanyahu com a estat genocida i terrorista que no respecta el dret internacional. • Esmenta una campanya per expulsar Israel de l’ONU, que ell mateix ha signat, diferenciant clarament entre estat i poble jueu (per evitar l’acusació d’antisemitisme). 7.4. Tensions al Pacífic: Taiwan, Xina i Japó • Declaracions de la primera ministra japonesa sobre la necessitat de defensar Taiwan en cas d’agressió de la Xina. • La reacció de Xina és desmesurada, amb sancions i escalada de tensió. • Joan Manuel alerta que un conflicte a l’Indo-Pacífic, sumat als altres, pot tenir un impacte global enorme. 7.5. Trump com a factor global de risc • El conductor i Joan Manuel coincideixen a descriure Trump com a imprevisible (mercurial), que: - Canvia de posicions sobtadament (guerres comercials, relació amb la Xina, Índia, Brasil...). - Utilitza aranzels i sancions de forma capritxosa, sovint per venjances personals. • Es pregunta fins a quin punt Europa pot refiar-se dels EUA mentre Trump sigui president. 8. Tancament del programa • El programa es tanca recordant la continuïtat de la graella d’Ona Mediterrània i la importància de seguir informats a través de dBalears i la pròpia ràdio. • Es destaca l’ambient de tempesta meteorològica i política, i l’èmfasi constant del programa en els drets humans, la llibertat d’expressió, la lluita feminista i el compromís artístic i polític. Interlocutors Tomeu Martí (conductor de Bon Dia i Bona Vida) Toni Bannassa (analista polític i jurista) Toni Vives (ex-polític, escriptor, consultor urbà) Anna Rosa Abejón (responsable de feminismes a Podem Illes Balears) Àlex Serra (Cinema Lliure) Paula Lavasull (Cinema Lliure) Marisa Cerdó (crítica i mediadora literària) Joan Manuel López Nadal (diplomàtic, analista internacional) (També apareixen breus intervencions d’altres veus en falques, seccions informatives i peces musicals.) Tags Ona Mediterrània Bon Dia i Bona Vida 25N violència masclista violència vicària feminisme dones trans Podem política catalana independència República Catalana franquisme monarquia espanyola Tribunal Suprem fiscal general de l’Estat drets humans Ucraïna Rússia Donald Trump Unió Europea Venezuela doctrina Monroe Israel Gaza Líban Hezbollah Taiwan Xina Japó Aràbia Saudita Neom Índia Barcelona turisme turisme massiu turisme i llengua Països Catalans cinema Cinema Lliure Cinema Lliure Talks curtmetratges balears indústria audiovisual literatura comparada Neus Català camps nazis Ravensbrück Un cel de plom La pell freda Albert Sánchez Piñol Carme Martí resiliència memòria històrica Oques Grasses dBalears Sections [Nota: Els temps són aproximats i es basen en els "--second: X--" de la transcripció.] 1. Presentació del programa i avanç de continguts start_second: 0 end_second: 172 section_title: Inici de Bon Dia i Bona Vida i sumari del dia section_summary: El conductor presenta el programa matinal Bon Dia i Bona Vida d’Ona Mediterrània, recorda que emet des de Can Alcover, Espai de Cultura, i avança la programació del matí: repàs de premsa (Diari de Balears, VilaWeb), connexió amb Toni Bannassa, emissió d’una entrevista de la plataforma audiovisual Vida.cat, conversa amb Cinema Lliure Talks, secció de literatura comparada amb Marisa Cerdó i focus internacional amb Joan Manuel López Nadal. 2. Peça musical i microrecomanació cultural start_second: 172 end_second: 411 section_title: Recomanació musical "Bugambílies" i introducció amable section_summary: S’emet una peça vinculada a la cançó "Bugambílies" de Pau Vallvé (comentada per Maria Nadal). El text descriu la cançó com una peça tendre, lúcida i revolucionària en la seva discreció, que es fixa en "preguntes petites que contenen tot" i en la veritat dita amb elegància. Es convida l’audiència a escoltar-la com una "bona companyia sonora". 3. Sumari periodístic del matí i agenda del programa start_second: 411 end_second: 469 section_title: Repassada de temes i agenda del dia section_summary: Es concreta el dia (26 de novembre de 2025) i es detallen les seccions del programa: Titulars de Diari de Balears i VilaWeb. Emissió d’un programa de la plataforma Vida.cat. Entrevista política amb Anna Rosa Abejón (Podem). Conversa sobre cinema amb Cinema Lliure Talks. Secció de literatura comparada amb Marisa Cerdó. Focus internacional amb Joan Manuel López Nadal. 4. Repassada de premsa: Diari de Balears i VilaWeb (1a tongada) start_second: 469 end_second: 953 section_title: Titulars informatius: violència masclista, turisme i llengua section_summary: El programa llegeix i comenta els principals titulars de Diari de Balears i VilaWeb: Manifestacions massives contra la violència masclista pel 25N. Programa d’intercanvis lingüístics amb Alemanya i França per a centres educatius públics. Dades de turisme de creuers: més de 2,4 milions de creueristes fins a l’octubre. Denúncies de treballadors d’IB3 contra el seu director general per amenaces i coaccions arran de mobilitzacions. Reflexions sobre turisme com a font de minorització del català i necessitat de reforçar l’autoestima lingüística. Informació sobre el 25N al Parlament i a municipis com Manacor. A VilaWeb, seguiment crític de la gestió de la DANA al País Valencià (llibre 20-11 de Lucas Marco) i altres temes: auge de la extrema dreta entre joves europeus, feminisme al carrer, litigi per les pintures de Sixena. 5. Opinió i previsió meteorològica start_second: 817 end_second: 953 section_title: Articles d’opinió i el temps section_summary: Es repassa la secció d’opinió de Diari de Balears amb articles sobre futur no franquista, antifeixisme, resistència palestina i corrupció política a Espanya. Després, una locució meteorològica descriu les conseqüències de les tempestes de calamarsa de la nit anterior i anuncia un temps encara fred i ventós, amb temporal marítim que s’anirà relaxant els dies següents. 6. Connexió publicitària i entradeta a l’entrevista de Vida.cat start_second: 1016 end_second: 1155 section_title: Anuncis i transició a continguts d’entrevista section_summary: Es recorda que s’emetrà una entrevista produïda per la plataforma Vida.cat i, abans, una connexió amb Toni Bannassa. S’insereixen falques publicitàries (revista L’Estel, clínica dental Planes Mariano i recordatori de la 88.8 FM). S’anuncia que la conversa amb Bannassa abordarà tres temes d’actualitat. 7. Conversa amb Toni Bannassa (I): franquisme i monarquia start_second: 1183 end_second: 1333 section_title: 50 anys de Franco i continuïtat del règim del 78 section_summary: Es debat sobre la commemoració dels 50 anys de la mort de Franco. Toni Bannassa denuncia que les institucions espanyoles han preferit celebrar els 50 anys de la restauració borbònica, una decisió directa del dictador. Argumenta que el règim del 1978 és hereu de la dictadura, sobretot pel que fa a la jefatura de l’Estat i el nucli ideològic. Recorda la famosa frase "està tot atado y bien atado" i sosté que molts elements clau del franquisme perduren intactes. 8. Toni Bannassa (II): il·legalització i doble vara de mesurar start_second: 1309 end_second: 1432 section_title: Llei de partits, esquerra abertzale i Fundació Francisco Franco section_summary: Bannassa explica que, per principi, és contrari a la il·legalització d’ideologies, partits o fundacions, i defensa la màxima llibertat ideològica possible. Però denuncia la incoherència d’haver il·legalitzat desenes d’organitzacions de l’esquerra independentista basca mentre es permet l’existència d’entitats que glorifiquen el franquisme i legitimen una dictadura responsable de centenars de milers de morts. Reclama aplicar la llei de forma igual a qualsevol estructura que legitimi la violència política, recordant que la dictadura franquista va ser una de les formes de violència més extremes del segle XX a l’Estat. 9. Toni Bannassa (III): 25N, masclisme i sentència al fiscal general start_second: 1432 end_second: 2062 section_title: Feminisme, reviscolament masclista i escàndol judicial section_summary: En aquesta part s’aborden tres qüestions: 25N i moviment feminista: es reconeix la força de la lluita feminista i es lamenta la divisió en dues manifestacions. Veu en aquesta ruptura una dinàmica destructiva comuna a molts moviments reivindicatius de minories. Masclisme social: comenta l’entrevista a jutgesses de violència de gènere a Diario de Mallorca i la quantitat de comentaris masclistes rebuts a xarxes, interpretant-ho com un retorn agressiu del patriarcat. Fiscal general de l’Estat: analitza des del dret la filtració del sentit de la sentència del Tribunal Suprem abans de redactar-la i notificar-la. La qualifica d’anomalía processal gravíssima que vulnera el dret fonamental a la tutela judicial efectiva. Considera molt probable que un recurs d’empara al Constitucional prosperi. Interpreta la maniobra com un avís a qui s’atreveixi a desafiar determinats poders de l’Estat, alimentant la por i el descrèdit de la judicatura. 10. Introducció a l’entrevista amb Toni Vives (Vida.cat) start_second: 2086 end_second: 2132 section_title: Presentació de Toni Vives section_summary: Es presenta Toni Vives com una persona que "ha viscut moltes vides en una sola" i que ja és percebut com "mig mallorquí". S’explica que l’entrevista recull una primera part del seu recorregut vital i polític. 11. Toni Vives (I): compromís polític i balanç del catalanisme start_second: 2132 end_second: 2413 section_title: Vocació de servei, procés independentista i errors del catalanisme section_summary: Vives reivindica la seva etapa com a regidor a Barcelona i militant independentista com un exercici de vocació de servei públic. Explica que quan ell i altres joves militaven per la independència eren una minoria molt petita, i que avui qualsevol debat polític passa inevitablement per l’horitzó independentista. Reconeix, però, que el catalanisme ha pecat d’excés de resistencialisme i d’una certa ingenuïtat sobre com es guanya el poder i s’exerceix. Reclama aprendre de l’adversari pel que fa a ús d’eines i estratègies. 12. Toni Vives (II): Barcelona, capital catalana i global start_second: 2413 end_second: 2548 section_title: Barcelona entre la catalanitat i el món section_summary: Vives defensa que Barcelona ha de ser alhora capital dels Països Catalans i ciutat global. Si renuncia a la seva funció nacional, es condemna a la irrellevància; si renuncia a mirar el món, perd sentit com a ciutat líder. Fa autocrítica sobre la gestió del turisme, reconeixent que no es van veure a temps els efectes devastadors de la "turistificació". 13. Toni Vives (III): trajectòria literària start_second: 2548 end_second: 2635 section_title: Escritor artesà i crida interior section_summary: Vives parla de la seva activitat com a escriptor de novel·la i teatre. Es defineix com un "artesà" de l’escriptura sense ínfules d’artista. Entén escriure com una forma de vocació de servei però també com una necessitat personal de donar sortida a una "crida interior". 14. Toni Vives (IV): consultoria urbana a l’Índia i entrada a Neom start_second: 2635 end_second: 2807 section_title: De Pune (Índia) a Neom (Aràbia Saudita) section_summary: Després de sortir de la política institucional, Vives rep encàrrecs a diversos llocs del món, especialment a l’Índia, on treballa en la transformació urbana de Pune. A partir d’aquesta experiència, és cridat al projecte Neom a l’Aràbia Saudita, on exerceix com a responsable de desenvolupament urbà. Descriu la regió de Neom (mida de Bèlgica) al nord-oest d’Aràbia Saudita, fronterera amb Jordània, Israel i Egipte, i parla del simbolisme d’un punt on quatre països haurien de poder conviure en pau. 15. Toni Vives (V): què és Neom i quin model proposa start_second: 2807 end_second: 2933 section_title: Neom com a zona econòmica especial i aparador del món àrab section_summary: Vives defineix Neom com una zona econòmica especial que vol ser aparador del futur del món àrab. Té legislació pròpia i vol atraure talent global i universitats de prestigi, sota un discurs de sostenibilitat. Explica que s’hi projecta una gran ciutat per a 10 milions d’habitants i diversos nuclis logístics, industrials i turístics, incloent-hi ports i resorts en el Golf d’Aqaba. 16. Toni Vives (VI): democràcia, món àrab i legitimitat de les no-democràcies start_second: 2933 end_second: 3151 section_title: Entre la liberalització saudita i la defensa de la democràcia liberal section_summary: Vives rebutja clarament qualsevol blanqueig del règim saudita: l’Aràbia Saudita no és una democràcia ni pretén ser-ho, ni tampoc hi ha una demanda social massiva en aquest sentit. Distingir això d’un procés de liberalització social que podria tenir impacte al món àrab. Situa el debat dins un context global on potències com la Xina han legitimat models no democràtics. Defensa, però, que malgrat tots els problemes, els països que mantenen llibertat d’expressió, separació de poders i drets fonamentals tenen un bé irrenunciable que cal preservar. 17. Toni Vives (VII): mirada internacional sobre el cas català start_second: 3151 end_second: 3265 section_title: Com es veu la qüestió catalana al món section_summary: Vives explica que en els cercles internacionals on s’ha mogut, la situació catalana era molt coneguda, generant perplexitat en veure la profunditat del conflicte dins un estat que es presenta com a democràcia consolidada. Destaca que Catalunya i els Països Catalans són una de les zones més desenvolupades de l’Estat espanyol, cosa que trenca l’esquema habitual de conflictes nacionals en regions empobrides. Creu que el moviment català ha estat exemple per a altres nacions i civilitzacions que veuen com, fins i tot al cor d’Occident, la identitat nacional és central per prosperar. 18. Toni Vives (VIII): diagnòstic del moviment independentista i crítica a certa esquerra start_second: 3265 end_second: 3557 section_title: Pessimisme justificat, ingenuïtat i auge de l’extrema dreta section_summary: Vives reconeix que el pessimisme després del 2017 és comprensible, però reclama autocrítica severa i un replantejament d’eines i lideratges. Subratlla la necessitat d’incorporar el jovent i d’abandonar la ingenuïtat tant sobre les pròpies forces com sobre l’adversari. A partir d’una cita de Joan Crexell, sosté que avui també hi ha una esquerra cínica que fa grans proclames humanistes, però actua amb interès sectari, sense aportar solucions reals. Això ha alimentat l’ultradreta, com s’ha vist a Badalona, on el vot de protesta acaba abraçant opcions reaccionàries després d’haver "provats tots els altres". 19. Toni Vives (IX): Mallorca, projecció global i servei a la llibertat start_second: 3609 end_second: 3732 section_title: Mallorca com a plataforma i recàrrega de bateries section_summary: Vives parla de Mallorca com un lloc des d’on "vius a qualsevol banda" gràcies a les connexions aèries, però també com una societat amb capacitat i necessitat d’autoestima cultural. Proposa convertir Palma i l’illa en una capital mundial en aquells àmbits on són competitivament forts, començant per la seva cultura diversa. Assegura que tota la seva experiència acumulada la posa al servei de la llibertat nacional i que la seva estada a Mallorca li serveix per recarregar bateries i continuar donant guerra. 20. Transició musical i retorn a l’actualitat start_second: 3762 end_second: 3994 section_title: Música i reentrada informativa section_summary: S’emet una cançó (ambient de plaça, vida quotidiana de barri) i es torna a la línia habitual del programa. Es recorda que es repassarà de nou l’actualitat i s’introdueix el bloc següent d’entrevista política. 21. Repassada de premsa (2a tongada) i context per a l’entrevista amb Anna Rosa Abejón start_second: 3994 end_second: 4512 section_title: Més titulars: educació, universitat, economia i cultura section_summary: Es continuen repassant titulars de Diari de Balears, Mallorca Daily Bulletin, Última Hora i Diario de Mallorca: Augment de vendes comercials. Salaris de polítics de les Illes (entre els pitjor pagats de l’Estat segons alguns mitjans). Projecte de Universitat de Mallorca i universitat privada impulsada per PP i Vox. Casos judicials de corrupció. Presentació del nou disc de Joan Bibiloni. Dades de turisme d’habitatges i preus. Nadal, futbol, i altres curiositats. Aquest bloc serveix de pont cap a l’entrevista amb Anna Rosa Abejón centrada en el 25N. 22. Entrevista amb Anna Rosa Abejón (I): balanç del 25N start_second: 4587 end_second: 4730 section_title: Mobilitzacions del 25N i "divisió" del moviment feminista section_summary: Anna Rosa Abejón valora positivament la participació en les mobilitzacions del 25N, malgrat el fred. Rebutja centrar el debat en el titular de la "divisió" del feminisme per l’existència de dues manifestacions: afirma que l’important és que totes són dones al carrer. Aclareix, però, que per ella i per Podem, un feminisme que exclou les dones trans no és feminisme sinó transfòbia. 23. Anna Rosa Abejón (II): dades i violència estructural start_second: 4730 end_second: 5013 section_title: Xifres de la violència masclista i col·lectius més vulnerables section_summary: Abejón repassa les dades de violència masclista a les Illes i a l’Estat: augment de denúncies, dones assassinades, violència vicària, violacions diàries, etc. Subratlla que hi ha una violència estructural i global que colpeja totes les dones, però especialment les migrants, les dones amb discapacitat (més del 40% han patit violència), les dones trans i les dones racialitzades. Considera que negar qui està més en risc també és una forma de violència. 24. Anna Rosa Abejón (III): negacionisme, joves i tasca de Podem start_second: 5013 end_second: 5516 section_title: Populisme antifeminista i resposta política section_summary: Abejón analitza com el populisme de dretes i ultradretes ofereix solucions fàcils a problemes complexos i converteix homes (sobretot joves) en suposades víctimes del feminisme. Denuncia que aquesta narrativa està "calant" també en altres sectors socials. Critica que institucions governades per coalicions amb partits negacionistes de la violència de gènere envien missatges devastadors, com l’amenaça de derogar lleis com la del només sí és sí. Explica que des de Podem treballen per defensar aquestes lleis, fer pedagogia feminista i denunciar el retrocés de drets. 25. Pont musical cap al bloc de cinema start_second: 5543 end_second: 5931 section_title: Música i pausa abans de parlar de cinema section_summary: Es dona pas a cançons (incloent-hi un estàndard tipus "It’s Oh So Quiet") que funcionen com a transició sonora abans d’entrar en el bloc dedicat al cinema i les xerrades de Cinema Lliure Talks. 26. Cinema Lliure Talks (I): presentació del projecte start_second: 5931 end_second: 6062 section_title: Què és Cinema Lliure i com ha anat l’edició d’estiu section_summary: Tomeu Martí entrevista Àlex Serra i Paula Lavasull. Expliquen que Cinema Lliure és una mostra de cinema independent que es fa a Catalunya i Mallorca, a l’aire lliure, amb projeccions gratuïtes a la platja. Destaquen l’èxit creixent a Mallorca (Palma, Alcúdia, Pollença, Manacor) i la consolidació d’un públic fidel amb ganes de cinema d’autor. 27. Cinema Lliure Talks (II): programa de sessions a Mallorca start_second: 6062 end_second: 6273 section_title: Detall de les Cinema Lliure Talks del 2, 3 i 4 de desembre section_summary: Serra i Lavasull detallen el programa de Cinema Lliure Talks: 2 de desembre – UIB (Edifici de la Riera, Palma): projecció de L’edat imminent i col·loqui virtual amb membres del col·lectiu Vigília i l’actor Miquel Mas. 3 de desembre – Biblioteca Can Sales: projecció de tres curts mallorquins (La Parça, Guaret, Catalina i Magalú) i col·loqui amb els seus creadors, moderat per Marta Hierro. 4 de desembre – Biblioteca Can Torró (Alcúdia): projecció de Salve Maria de Mar Coll i col·loqui amb la muntadora Aina Calleja. Es remarca el caràcter obert i gratuït de les activitats i el seu valor per a estudiants i persones interessades en la creació audiovisual. 28. Cinema Lliure Talks (III): indústria audiovisual balear i suport institucional start_second: 6273 end_second: 6922 section_title: Talent local, xarxa Catalunya–Balears i rols de les televisions públiques section_summary: Es parla del talent audiovisual mallorquí, de festivals com Atlàntida i de la necessitat d’enfortir la xarxa entre Mallorca i Catalunya. L’equip de Cinema Lliure destaca el suport d’institucions com l’IEB, el Consell de Mallorca i altres, però admet que cal més suport estructural i de mitjans públics com TV3/3CAT, IB3 i À Punt per consolidar un ecosistema audiovisual sòlid. Defensen el cinema com una alternativa estratègica a la dependència del turisme. 29. Literatura comparada amb Marisa Cerdó (I): Neus Català i La pell freda start_second: 7065 end_second: 7452 section_title: Introducció als llibres i al tema de la resiliència section_summary: Marisa Cerdó proposa comparar La pell freda d’Albert Sánchez Piñol i Un cel de plom de Carme Martí (biografia de Neus Català). Explica que totes dues obres tenen adaptacions cinematogràfiques recents i que el tema central de la secció serà la resiliència, entesa com la capacitat de superar grans adversitats. 30. Literatura comparada (II): vida i trauma de Neus Català start_second: 7452 end_second: 7978 section_title: De la guerra civil a Ravensbrück i el pes del silenci section_summary: Cerdó repassa la vida de Neus Català: pas de frontera amb 30 infants durant la guerra civil, col·laboració amb la resistència francesa, deportació al camp de Ravensbrück i llarga vida a l’exili. Subratlla que els obstacles més durs arriben després del camp, quan ha de viure amb el recorm permanent del trauma. Explica com la societat de postguerra no volia escoltar els testimonis de l’Holocaust, i com Neus no pot verbalitzar el que ha viscut fins que es troba amb Montserrat Roig. Destaca episodis com el sabotatge a la fàbrica de bales dins el camp i la necessitat d’usar l’humor i la solidaritat com a mecanismes de supervivència. 31. Literatura comparada (III): La pell freda i la humanitat de l’enemic start_second: 7978 end_second: 8325 section_title: Monstres, por i descoberta de l’altre section_summary: Cerdó entra al detall de La pell freda: l’arribada del protagonista a l’illa, la presència enigmàtica de Batiscafó, els atacs nocturns de les criatures marines i la lluita per la supervivència. Subratlla la manera com Sánchez Piñol descriu les escenes amb gran força visual i ritme narratiu. En el tram final, el protagonista descobreix que els suposats "monstres" tenen trets humans i que l’enemic no és tan diferent, un gir que permet una lectura antropològica sobre la deshumanització de l’altre. Es remarca la diferència de reacció davant l’adversitat entre Neus Català (solidaritat, coherència) i els personatges masculins de La pell freda (més egoistes i individualistes). 32. Literatura comparada (IV): procés de Carme Martí i tancament amb Oques Grasses start_second: 8325 end_second: 8637 section_title: Com s’escriu Un cel de plom i el lema "caure cap amunt" section_summary: Marisa Cerdó explica que Carme Martí va escriure Un cel de plom a partir de moltes hores d’enregistraments amb Neus Català a la residència de Guiamets. La gran qüestió era fins a quin punt intervenir literàriament o limitar-se a una transcripció fidel. Martí opta per una biografia literària que respecta la veu de Neus però articula un relat coherent, diferent de l’enfoc més històric i documental d’autors com Mateu Morro. La secció es tanca amb la cançó "Els elefants" d’Oques Grasses, destacant el vers "He après a caure cap amunt" com a síntesi poètica de la resiliència. 33. Focus internacional amb Joan Manuel López Nadal (I): pla Trump–Putin i Ucraïna start_second: 8893 end_second: 9431 section_title: Capitulació d’Ucraïna i el fantasma de Múnic section_summary: Joan Manuel López Nadal analitza el suposat pla Trump–Putin per "acabar" la guerra d’Ucraïna, que equivaldria a una capitulació d’Ucraïna i una victòria total de Rússia. Ho compara amb el Pacte de Múnic (1938), quan França i el Regne Unit varen cedir Txecoslovàquia a Hitler, cosa que no va evitar la guerra sinó que la va afavorir. Sosté que una derrota d’Ucraïna suposaria un perill directe per a Europa, ja que animaria Rússia a continuar agressions cap a Polònia i les repúbliques bàltiques. Afirma que Europa fa bé donant suport a Ucraïna tant per solidaritat com per interès propi. 34. Focus internacional (II): execucions extrajudicials al Carib i Venezuela start_second: 9431 end_second: 9809 section_title: Narcotràfic, Carib i doctrina Monroe rediviva section_summary: López Nadal explica que, sota el pretext de combatre els càrtels de la droga, Trump ha autoritzat accions militars al Carib que inclouen l’enfonsament d’embarcacions sense garanties, que qualifica d’"execucions extrajudicials". Al·lega que la construcció d’un dispositiu aeronaval a la zona és un encerclament de Venezuela. Encara que considera Nicolás Maduro un president de legitimitat molt qüestionable, remarca que aquesta amenaça exterior reforça el règim i desperta velles pors a Amèrica Llatina sobre els intervencionismes nord-americans, des de Guatemala a Xile. 35. Focus internacional (III): Israel, Líban i genocidi start_second: 9809 end_second: 10131 section_title: Bombardejos indiscriminats i demanda d’expulsió d’Israel de l’ONU section_summary: El diplomàtic critica els bombardejos indiscriminats d’Israel al sud del Líban, justificats en la lluita contra Hezbollah, però que acaben colpejant durament la població civil. Qualifica el govern de Benjamin Netanyahu de genocida i terrorista, i recorda que hi ha una campanya perquè Israel sigui expulsat de les Nacions Unides, que ell mateix ha signat, sense confondre l’Estat amb el poble jueu. Argumenta que si es tolera que potències com Rússia i Israel actuïn al marge del dret internacional, el resultat és substituir la "força de la llei" per la "llei de la força". 36. Focus internacional (IV): tensió Taiwan–Xina–Japó i inestabilitat global start_second: 10131 end_second: 10359 section_title: Declaracions japoneses, reacció xinesa i risc d’escalada section_summary: López Nadal comenta les declaracions de la primera ministra japonesa sobre la defensa de Taiwan en cas d’atac xinès. La reacció de la Xina és molt dura, amb sancions i una escalada verbal que preocupa. Esmenta que Trump ha parlat amb Xi Jinping i convida a seguir de prop aquestes evolucions. Considera que un conflicte a l’Indo-Pacífic s’afegiria a altres focus de tensió (Ucraïna, Orient Mitjà, Carib) i multiplicaria la inestabilitat mundial. 37. Focus internacional (V): conclusió crítica i mirada sobre la justícia espanyola start_second: 10359 end_second: 10449 section_title: Trump com a factor de risc i jutges sota sospita section_summary: Per tancar, López Nadal torna a assenyalar Trump com un factor desestabilitzador imprevisible, capaç de passar d’una amenaça a un gest de distensió en pocs dies, ja sigui amb la Xina, l’Índia o altres països. Relaciona aquesta imprevisibilitat amb una pèrdua de confiança europea en el suport nord-americà. Afegeix una pinzellada final sobre la justícia espanyola: tres magistrats que han condemnat el fiscal general haurien cobrat per impartir un curs pagat per una de les parts acusadores, fet que posa en dubte la seva imparcialitat i afegeix més ombres sobre l’Estat de dret. 38. Cloenda del programa start_second: 10449 end_second: 10497 section_title: Comiat i recordatori de la programació section_summary: El conductor s’acomiada agraint l’audiència, recomanant seguir connectats a dBalears i Ona Mediterrània, i recordant la graella de l’endemà: el programa Crepuscle d’estels i una nova edició de Bon Dia i Bona Vida a partir de les 8 del matí. Es tanca així un programa dens, on s’entrecreuen actualitat, feminisme, memòria històrica, cultura i geopolítica amb un fort accent crític i compromès.

  • Vacuna Covid, càncer i kiwis; pedagogues i cinema - episode art
    El Crepuscle
    49'

    Vacuna Covid, càncer i kiwis; pedagogues i cinema

    Resum general del programa Programa d’El Crepuscle a Ona Mediterrània amb tres blocs principals: • Una secció històrico-cultural inicial sobre Santa Caterina i Hipàtia, amb to distès. • La secció Vida intel·ligent, centrada en mestres, pedagogues i pensadores que han marcat la història de l’educació i en una revista infantil en català. • La secció de ciència amb en Bial Vic, dedicada a: - Vacunes de Covid i càncer (efectes inesperats sobre la supervivència). - Kiwis i salut intestinal, i com funciona la regulació publicitària europea sobre aliments funcionals. • Com a darrer bloc, el “Sentit de la vida”, on en Joan reflexiona sobre el panorama del cinema hispànic actual i comenta la pel·lícula O corno (títol internacional RAPITO / RAVE segons el context del programa), amb èmfasi en la seva experiència visual i la seva possible carrera als Goya i als Òscars. 1. Introducció i conversa sobre Santa Caterina i Hipàtia Santa Caterina com a figura “antihipàtica” • Es juga amb el mot “antihipàtica” (contra Hipàtia) i no “antipàtica”, per parlar de Santa Caterina d’Alexandria en relació a la filòsofa Hipàtia. • Es remarca que no és segur que Santa Caterina arribàs a existir, ja que: - El seu martiri se situa a l’inici del segle IV. - No apareix cap citació fins uns 140 anys després de la suposada mort. • S’explica una hipòtesi: Santa Caterina hauria estat una creació posterior, pensada com a contrapes a Hipàtia: - Hipàtia, filòsofa neoplatònica d’Alexandria, va existir realment. - Fou assassinada i lapidada per una turba d’integristes cristians. - Davant les crítiques al cristianisme per aquest crim, es crea una figura “mirall”: Caterina, una dona sàvia, màrtir, però víctima d’integristes pagans. «Vaia xorrada... per justificar la mort de qualcú s’argumenti la mort d’un altre.» Perfil de Caterina vs. Hipàtia i referència a Àgora • Encara que no fos matemàtica, Santa Caterina és presentada com a pensadora experta en coneixements antics. • Es fa una salutació afectuosa a totes les Catalines i Caterines, jugant amb el nom propi molt present a Mallorca. • Es menciona la pel·lícula Àgora (sobre Hipàtia) i la seva banda sonora de Dario Marianelli, que el programa té intenció de posar al final com a petit gest de compensació cap a Hipàtia. 2. “Vida intel·ligent”: pedagogues, mestres i una revista infantil La secció Vida intel·ligent (a càrrec de Maria Antic) es dedica avui a dones que han marcat la història de l’educació i a una efemèride editorial. 2.1. Maria Magdalena Petrazzi (Petrazzini) • Professora d’anatomia i metgessa nascuda a Florència el 12 de novembre de 1750. • Estudia Medicina a la Universitat de Florència i a la de Ferrara. • Posteriorment és professora d’anatomia a Ferrara. • Treballa conjuntament amb la seva filla Sofía Peretti i el seu marit, també metge. • És una pionera i escriu llibres sobre: - Cura dels infants. - Salut de les dones durant el part. Reconeixement a una dona que obre camí en la medicina i l’ensenyament en un context molt masculinitzat. 2.2. Margalida Comas (biòloga i pedagoga) «La coeducació és premissa essencial per al desenvolupament científic de la personalitat humana completa.» • Nascuda a Lleó el 25 de novembre de 1892. • Biòloga, mestra i pedagoga innovadora, vinculada a la Institució Lliure d’Ensenyança. • Eixos de la seva tasca: - Defensa de la coeducació (nins i nines junts) com a mètode natural. - Didàctica de les ciències i innovació pedagògica. - Homologació acadèmica d’homes i dones. • Estudis i feina: - Estudia a París i Londres. - Professora a l’Escola Normal de Tarragona (futur Magisteri) i a l’Escola Normal de la Generalitat. • Exili: - Durant la Guerra Civil s’ha d’exiliar a Anglaterra. - Fa de professora a Devon i continua la seva recerca científica fins a la mort. • Obra destacada: “La coeducació dels sexes”, encara considerada molt actual davant els dubtes contemporanis sobre coeducació. 2.3. Célia Ortiz Arigós de Montoya «Una doble actitud s’exigeix a tot educador: una mirada al passat i una visió del porvenir.» • Nascuda el 27 de novembre de 1885 a Argentina. • Estudia Pedagogia i Filosofia i esdevé la primera dona argentina doctora en Ciència de l’Educació. • Activitat professional: - Professora a diverses universitats argentines. - Introdueix experiències innovadores d’educació integral i activa. - Importa influències del moviment de renovació pedagògica europeu de principis del segle XX. 2.4. Maria Rubies i Garrofé • Nascuda el 21 de novembre de 1932 a Camarasa (Catalunya). • Llicenciada en Ciències Exactes (Matemàtiques) a la Universitat de Barcelona (1957), en una època amb molt poques dones matemàtiques. • Professora en: - Diversos instituts de secundària. - L’Escola Normal de la Universitat Autònoma de Barcelona. • Es considera pionera en l’ensenyament de la matemàtica moderna. • Compromís cívic i cultural: - Membre d’Òmnium Cultural, Creu Roja i l’Associació de Mestres Rosa Sensat. • Compromís polític: - Senadora per Lleida (Entesa Catalana) a les eleccions de 1977: primera senadora d’origen català. - El 1979 obté escó al Congrés per Convergència Democràtica de Catalunya. - Participa activament, especialment als anys 80, en els debat sobre una nova llei d’educació, que desembocarà una dècada després en la LOGSE. Figura clau de la intersecció entre matemàtiques, pedagogia i política educativa. 2.5. Teresa Mañé Miravet (Soledad Gustavo) «Les escoles laiques no són viver de fanàtics catòlics ni de fanàtics antireligiosos. El mestre ensenya. I ensenyar i despertar la intel·ligència dels nins és la seva missió.» • Nascuda el 29 de novembre de 1865. • Mestra, editora i activista laica. • Treball pedagògic i ideològic: - Funda una escola laica a Vilanova i la Geltrú. - Posteriorment, en funda una altra a Reus. - Coneguda pel pseudònim Soledad Gustavo. • Repressió i exili: - Després del procés de Montjuïc (1896), és desterrada a Londres amb el seu marit Joan Montseny. - A Londres continuen la feina intel·lectual; més tard retornen a Madrid i finalment a Catalunya. • Relacions i llegat: - Amiga de Ferrer i Guàrdia. - Considerada la primera mestra laica d’Espanya. - Mare de Federica Montseny. 2.6. Phumzile Mlambo-Ngcuka • Nascuda el 3 de novembre de 1953 a Sud-àfrica. • Comença com a mestra i posteriorment es dedica a la política i la defensa dels drets humans. • A l’ONU: - Ha estat directora executiva (fins al 2021) d’una agència centrada en la igualtat entre homes i dones i els drets de les dones. «Educa una dona i eduques una nació.» — Frase que resumeix la seva visió sobre l’impacte de l’educació de les dones en tota la societat. 2.7. Efemèride editorial: La Nuri La secció es tanca amb una efemèride que connecta educació, llengua i cultura infantil en català. • La Nuri era un setmanari infantil de cernines (nenes), editat completament en català. • Editada per l’artista Lola Anglada. • Dades essencials: - Apareix el 26 de novembre de 1925. - Dura fins al març de 1926. - Publica 100 números en poc menys d’un any. • Preus i context: - Els primers exemplars costaven 15 cèntims, un preu que probablement no era baix per a l’època. - Després el preu va anar augmentant una mica. • Seccions del setmanari (reflecteixen el rol de gènere del moment): - La taula, la casa i la cuina. - Figurins (moda, dibuixos de roba). - A flors de llavis (confidències, possiblement relats curts o secció íntima). - Del fum de la pipa (secció misteriosa per a un setmanari de nenes, potser contes o reflexions d’adults). • També incloïa: - Secció de viatges. - Biografies de personatges importants. - Narracions, petites novel·les i peces teatrals. Exemple primerenc de premsa infantil en català, amb una combinació de reforç dels rols de gènere i voluntat cultural i educativa. 3. Bloc “Les Indòmites” i autopromoció de l’emissora Entre seccions, apareix una falca del programa Les Indòmites, produït per Moixa Mental a Ona Mediterrània, definit com una mescla de: • Música • Pensament • Paraula de la setmana A més, es recorda que Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades, i s’anima l’oient a fer-se soci per fer créixer l’emissora. Es reforça el model de ràdio comunitària i de proximitat, amb continguts a la carta (podcasts) i dependència del suport dels socis. 4. Secció de ciència amb Bial Vic: vacunes Covid, càncer i kiwis 4.1. Context: 5 anys de pandèmia i 4 de vacunes • Es recorda que ja han passat 5 anys des de l’inici de la pandèmia i 4 anys des de l’arribada de les vacunes de Covid. • Característiques de les vacunes de Covid: - Han estat les vacunes desenvolupades més ràpidament de la història. - Elaborades majoritàriament pel sector privat, però amb fort finançament públic (precompres, ajudes, inversió massiva de governs davant la falta d’alternatives). • Es destaquen les empreses nord-americanes com a protagonistes del desenvolupament i l’èxit d’eficàcia de les seves vacunes, en contrast amb: - Vacunes russes i xineses (menys eficaces). - Països que, per motius econòmics o ideològics, optaren principalment per aquestes. • Es recorda la gran desigualtat global en l’accés a les vacunes, amb bona part del món sense cap dosi durant mesos. 4.2. Tecnologia ARNm i origen científic • Les vacunes es basen en tecnologia d’ARNm (àcid ribonucleic missatger). • Mecanisme bàsic: - La vacuna “entrena” el sistema immunitari: fa que el cos aprengui a reconèixer i atacar el virus en cas de contagi. - No introdueix virus vius, sinó instruccions genètiques perquè el cos generi una proteïna viral i hi prepari resposta. • Es remarca que bona part de la recerca fonamental darrere aquestes vacunes venia de treballs previs contra el càncer, que es van accelerar i finançar massivament durant la pandèmia. • Es recorda que la clau tecnològica la devim, en gran mesura, a dos científics emigrants europeus als EUA, posteriorment premiats amb el Nobel per aquesta tecnologia. 4.3. Vacunes Covid i càncer: un efecte secundari inesperat Titular: «Un efecte secundari inesperat de la vacuna de Covid: si pateixes un càncer, vius més temps si estàs vacunat que si no ho estàs.» 4.3.1. En què consisteix l’efecte? • S’ha observat que pacients amb càncer vacunats de Covid: - Sobreviuen més temps que els no vacunats. - L’efecte es veu en càncer de pulmó i melanoma (càncer de pell). • La vacuna no substitueix cap tractament (quimioteràpia, radioteràpia, teràpies gèniques, etc.), sinó que s’hi afegeix com un reforç indirecte gràcies a l’estimulació del sistema immunitari. 4.3.2. Mecanisme proposat • El càncer s’ha combatut tradicionalment amb: - Quimioteràpia i radioteràpia (tractaments molt agressius i poc personalitzats). - Més recentment, teràpies gèniques i immunoteràpies, que busquen: - Ensenyar al sistema immunitari a distingir cèl·lules sanes vs. cèl·lules canceroses. - Fer que sigui el mateix cos qui ataqui el tumor. • La vacuna de Covid, en ser una forta estimuladora del sistema immunitari, sembla tenir un efecte sinèrgic: - L’“entrenament” que fa per combatre el virus també millora la capacitat del sistema immunitari per combatre cèl·lules canceroses. - És un entrenament genèric (no específic d’un tumor concret) però que millora l’estat de forma del sistema defensiu. 4.3.3. L’estudi del Centre Anderson (Houston) • Investigació realitzada al Centre Anderson de Houston. • Metodologia: - S’analitza l’historial mèdic de més de 1.000 pacients. - Dos grups: càncer de pulmó i melanoma. - Es comparen vacunats vs. no vacunats de Covid. • Resultats en càncer de pulmó: - No vacunats: supervivència mitjana d’uns 21 mesos. - Vacunats: supervivència mitjana d’uns 37 mesos. - És a dir, aproximadament un 50 % més de temps de supervivència. • Resultats en melanoma: - La dada és encara més cridanera: en el moment de l’estudi, tots els pacients vacunats continuaven vius, - Per tant, no es pot fixar encara una mitjana de supervivència extra: l’estudi queda obert. Bona notícia: l’efecte no només no és negatiu, sinó que apunta a una millora clara de la supervivència. 4.3.4. El factor temps: quan convé vacunar-se? • L’efecte positiu és més intens en aquelles persones que: - S’han vacunat més recentment. - Han rebut una dosi de vacuna relativament propera a l’inici o al curs del tractament oncològic. • Recomanació inferida per l’estudi: - L’ideal seria rebre la vacuna de Covid aproximadament 30 dies abans d’iniciar els altres tractaments contra el càncer. • Matís important: - La vacuna no allarga necessàriament una fase terminal en males condicions, sinó que, globalment, retarda l’evolució de la malaltia i allarga el temps de vida activa. Es reforça així l’esperança en les vacunes personalitzades contra diferents tipus de càncer, basades en la mateixa tecnologia ARNm. 4.4. Kiwis i salut intestinal: què hi ha de veritat? Després del bloc sobre vacunes i càncer, la secció gira cap a un tema aparentment més lleuger però molt quotidià: els kiwis i el trànsit intestinal. 4.4.1. Hàbits personals i mites sobre la fruita al vespre • Conversa informal on el locutor explica que darrerament: - S’ha aficionat a menjar kiwis al vespre, sovint com a sopar lleuger. - Ho fa, entre altres coses, perquè li havien recomanat menjar més fruita i volia variar (plàtan, pera, pruna, poma...). • Apareix el mite: “no s’ha de menjar fruita al vespre”. Bial Vic afirma clarament que això és una “grandíssima xuminada”: no hi ha base científica sòlida que impedeixi menjar fruita a la nit. 4.4.2. Confirmació científica: el kiwi ajuda a “anar al bany” Ara ja és oficial: menjar kiwis ajuda a anar al bany cada dia. • Es confirma científicament que els kiwis milloren la regularitat intestinal. • Això no és nou com a creença popular, però ara hi ha evidència prou sòlida per permetre usar-ho en publicitat. 4.4.3. Regulació europea de la publicitat alimentària • Fa uns 15 anys, la Comissió Europea va decidir regular estrictament les afirmacions publicitàries sobre salut en aliments. • Objectius: - Evitar que es venguin aliments amb promeses de salut sense base científica. - Protegir el consumidor de l’engany. • Abans de la regulació, s’anunciaven productes que suposadament: - Curaven l’osteoporosi, - Reforçaven el sistema immunitari, - Milloraven la memòria, - etc., sense evidència sòlida. • Avui: - Només es poden utilitzar reclams validats per la Comissió Europea. - S’aplica tant a “aliments funcionals” (llets, iogurts, cereals enriquits...) com a qualsevol aliment. • Exemples de matisos importants: - No es pot dir que “una llet enriquida en calci prevé l’osteoporosi” si no hi ha evidència clara. - No es pot afirmar que “un iogurt reforça el sistema immunitari” si no es demostra realment. - En canvi, es poden fer afirmacions molt precises com: - “La vitamina C contribueix al funcionament normal del sistema immunitari”. Això NO vol dir que més vitamina C = sistema immunitari millor del normal, sinó que és necessària per al seu funcionament habitual, sense “superpoders”. • Cas similar amb el fòsfor i les pastilles per a exàmens: - Es pot dir que el fòsfor contribueix al funcionament normal del cervell i la memòria. - Però no es pot prometre “més memòria” per prendre’n més. 4.4.4. El cas específic dels kiwis Zespri • L’empresa Zespri (kiwis de Nova Zelanda) volia poder utilitzar legalment el reclam “ajuda a anar al bany”. • L’any 2018, demana a la Comissió Europea autorització per a aquest argument publicitari. • Procediment: - Zespri aporta nous estudis científics: 9 articles, dels quals diversos són assaigs d’intervenció. - Aporta una revisió sistemàtica d’un conjunt ampli d’articles sobre kiwi i trànsit intestinal. - S’ha de demostrar no només correlació, sinó relació de causa-efecte: - És a dir, que menjar més kiwi implica realment anar més sovint o amb més facilitat al bany, independentment d’altres variables dietètiques o d’estil de vida. • Després de 7 anys de revisió, la Comissió Europa accepta l’afirmació: Menjar uns 200 grams de kiwi al dia (equivalent a 2 kiwis pelats) millora la regularitat intestinal. 4.4.5. Comparació amb altres fonts de fibra • El kiwi no és l’única via per millorar el trànsit intestinal; l’efecte principal prové de la seva fibra. • Alternatives amb efecte similar: - Cereals rics en fibra. - Llegums. - Prunes (especialment prunes seques), que la mare del locutor considera quasi miraculoses. - Altres fruites i verdures amb molta fibra. • Sobre els kiwis verds, grocs i vermells: - Els grocs són descrits com més dolços i menys àcids, molt gustosos però més cars. - Els verds solen tenir més fibra, per tant més potents per a la funció intestinal. - Els vermells s’esmenten com una novetat a tastar. Conclusió pràctica: menjar dos kiwis al dia (sobretot verds, si es busca fibra) és una bona eina per a la regularitat intestinal, però no és imprescindible si s’aconsegueix una bona aportació de fibra per altres vies. 5. “El sentit de la vida”: cinema hispànic i la pel·lícula Rave / O corno La darrera secció del fragment és “El sentit de la vida”, on en Joan parla de cinema i, en concret, de l’altíssim nivell del cinema hispànic de l’any. 5.1. Els Goya 28 de febrer i un any de nivell excepcional • El 28 de febrer de l’any que ve, a Barcelona, se celebrarà la gala de lliurament dels Premis Goya. • En Joan comenta que: - Fa temps que està pendent de les nominacions (encara no anunciades en el moment de la conversa). - Considera que enguany hi ha “brou”: un nivell mitjà molt alt. - Parla d’un repòquer de pel·lícules favorites (5 pel·lícules destacades) dins un conjunt d’unes 10 pel·lícules molt bones del cinema en castellà i català. • Segons ell: - No recorda un any amb un conjunt tan ric i divers de pel·lícules. - Moltes tenen bona resposta de públic, no sols d’èxit fàcil tipus “Torrente”, sinó pel·lícules de boca-orella que creixen amb el temps. - Hi ha propostes molt diverses i, en alguns casos, arriscades. 5.2. Rave / O corno (Oliver Laxe): experiència visual i missatge vital La primera pel·lícula del seu “repòquer” és una obra radical, més experiència que relat convencional. • En Joan es refereix a una pel·lícula de Oliver Laxe (cineasta gallec que treballa entre Espanya i França). • Característiques generals: - És una proposta radical, arriscada, visceral i hipnòtica. - Es defineix com una “experiència immersiva”, més que no una simple pel·lícula. - Es recomana veure-la en pantalla gran, amb so i imatge òptims; no en televisió ni, molt menys, en un mòbil. • Títol i entorn: - El títol que es maneja en la conversa (sonorament associat a “Rave”) remet a un entorn rave/festa i a un lloc remot del desert del Marroc. - El protagonista, interpretat per Sergi López, és un pare que viatja amb el seu fill a un indret perdut a la recerca d’una filla “descarriada”, comparada irònicament amb una traviata. • Però l’argument és un McGuffin: - La trama de “pare que cerca la filla” no és el centre real. - El que importa és el viatge interior, l’experiència sensorial i emocional. • Interpretació personal d’en Joan sobre el missatge: Quan et passa una cosa molt grossa i terrible a la vida, tens dues opcions: • Llevar-te del mig. • O tirar endavant sense mirar massa cap enrere. • Així, per ell la pel·lícula és una al·legoria del trànsit de l’infern al paradís, del dolor al camí de redreç, un “camí de rectitud o de virtut”. • També es comenta: - La pel·lícula va guanyar a Cannes, cosa que li dona pes a la seva possible cursa als Òscars (fins i tot per a millor pel·lícula, no només internacional). - Es destaca el poder de la imatge i el so, per damunt del diàleg o la narrativa clàssica. Per a en Joan, és una de les millors pel·lícules de l’any i indispensable de veure en cinema. 6. Idees clau que travessen el programa 6.1. Educació, dones i transformació social • Les biografies de Petrazzini, Comas, Ortiz, Rubies, Mañé i Mlambo-Ngcuka posen en relleu: - La importància de la visibilitat de les dones en el món acadèmic, polític i educatiu. - La defensa de la coeducació i de l’escola laica com a eines per formar ciutadans crítics. - El vincle entre educació i drets humans. 6.2. Ciència i salut: de la pandèmia a la vida quotidiana • Les reflexions sobre la vacuna de Covid mostren com una tecnologia pensada per a una emergència pot tenir derivades positives inesperades (lluita contra el càncer). • El cas dels kiwis mostra: - Com els hàbits alimentaris del dia a dia poden incidir en la salut. - Com la ciència i la regulació pública intenten posar ordre al soroll publicitari. 6.3. Cultura audiovisual: cinema com a experiència • La secció final recorda que el cinema no és només entreteniment, sinó també: - Experiència sensorial. - Reflexió existencial sobre el dolor, el duel i la capacitat de seguir endavant. El fil conductor del programa és la idea que coneixement, art i ciència són formes diferents però complementàries de fer més habitable la vida. Interlocutors principals • Tomeu Orell – Locutor i conductor d’El Crepuscle. • Joan – Col·laborador a la tertúlia inicial i a la secció de cinema (“El sentit de la vida”). • Bial Vic – Responsable de la secció de ciència. • Maria Antic – Responsable de la secció Vida intel·ligent sobre pedagogia. (Altres noms com Maria Moreno o Maria Oliver apareixen com a producció i control tècnic.) Tags • Ona Mediterrània • El Crepuscle • vacuna Covid • ARNm • càncer • immunoteràpia • càncer de pulmó • melanoma • supervivència • kiwis • fibra alimentària • trànsit intestinal • Comissió Europea • publicitat alimentària • aliments funcionals • pedagogia • coeducació • escola laica • drets de les dones • Margalida Comas • Maria Rubies • Teresa Mañé • Phumzile Mlambo-Ngcuka • Lola Anglada • La Nuri • cinema hispànic • Premis Goya • Oliver Laxe • experiència visual Seccions amb temps 1. Introducció al programa i conversa sobre Santa Caterina i Hipàtia • Inici: 0 s • Final: 200 s (aprox.) • Títol: Santa Caterina “antihipàtica” i la figura d’Hipàtia • Resum: El programa arrenca amb to distès parlant de Santa Caterina d’Alexandria i d’Hipàtia. Es discuteix la possible invenció tardana de Santa Caterina com a mirall “antihipàtic” d’Hipàtia, assassinada per cristians, i es denuncia la lògica de justificar una mort amb una altra. Es comenta el film Àgora i es fa una broma/compensació musical amb la seva banda sonora. 2. Presentació del programa i temes del dia • Inici: 200 s • Final: 321 s • Títol: Presentació de temes: vacunes Covid, kiwis i Vida intel·ligent • Resum: El locutor presenta el menú del programa: es parlarà de vacunes de Covid, de kiwis, i s’anuncia la participació de Maria Antic parlant d’educació dins la secció Vida intel·ligent. Es recorda l’equip de producció i tècnica (Maria Moreno i Maria Oliver). 3. “Vida intel·ligent”: pedagogues i mestres de novembre • Inici: 321 s • Final: 885 s • Títol: Vida intel·ligent: dones mestres, pedagogues i coeducació • Resum: Maria Antic dedica la secció a diverses dones mestres, pedagogues i activistes nascudes al novembre: - Maria Magdalena Petrazzini, metgessa i professora d’anatomia a Ferrara, pionera en llibres sobre la cura d’infants i dones. - Margalida Comas, biòloga i pedagoga, defensora de la coeducació i la igualtat acadèmica entre sexes, exiliada a Anglaterra. - Célia Ortiz Arigós de Montoya, primera doctora argentina en Ciència de l’Educació, promotora d’una educació integral activa i inspirada en la renovació pedagògica europea. - Maria Rubies i Garrofé, matemàtica i senadora, pionera en matemàtica moderna i protagonista en el debat de la LOGSE. - Teresa Mañé (Soledad Gustavo), primera mestra laica d’Espanya, fundadora d’escoles laiques i amiga de Ferrer i Guàrdia, exiliada arran del procés de Montjuïc. - Phumzile Mlambo-Ngcuka, mestra, política sud-africana i defensora dels drets humans i la igualtat de gènere a l’ONU. 4. Efemèride: el setmanari infantil La Nuri • Inici: 885 s • Final: 1005 s • Títol: Efemèride cultural: La Nuri, setmanari infantil en català • Resum: Es recorda el centenari de la publicació del setmanari infantil La Nuri, editat per Lola Anglada i adreçat a nenes. Publicat íntegrament en català entre novembre de 1925 i març de 1926, arribà a 100 números. Es comenten el preu (15 cèntims), la seva probable importància econòmica per a l’època, i seccions com “La taula, la casa i la cuina”, “Figurins”, “A flors de llavis” i “Del fum de la pipa”, a més de viatges, biografies i narracions, reflectint així el context cultural i de gènere del moment. 5. Falca d’Ona Mediterrània i programa “Les Indòmites” • Inici: 1032 s • Final: 1093 s • Títol: Promoció d’Ona Mediterrània i presentació de Les Indòmites • Resum: Petita falca on s’escolta la sintonia de Les Indòmites, programa produït per Moixa Mental, definit com una combinació de música, pensament i paraula. Paral·lelament, Ona Mediterrània recorda que es pot escoltar a la 88.8 FM i convida l’oient a fer-se soci per sostenir l’emissora. 6. Introducció a la secció de ciència amb Bial Vic • Inici: 1148 s • Final: 1202 s • Títol: Arrenca la secció de ciència: balanç de la pandèmia i les vacunes • Resum: Es dona una mica més d’espai a la sintonia de la secció de ciència amb Bial Vic. S’introdueix el tema central: 5 anys des de la pandèmia i 4 des de les vacunes, recordant la velocitat històrica del seu desenvolupament i el rol clau del finançament públic a empreses privades. 7. Vacunes de Covid: context tecnològic i geopolític • Inici: 1202 s • Final: 1343 s • Títol: Vacunes ARNm de Covid: finançament, països i eficàcia • Resum: Bial Vic repassa: - El desenvolupament accelerat de les vacunes de Covid. - La forta inversió pública en empreses (bàsicament) nord-americanes. - La decisió de molts governs de fer precompres massives com a aposta sense alternatives. - Els casos de països que optaren per vacunes russes o xineses per motius econòmics o ideològics, amb menor eficàcia. - El record que molts països pobres no tingueren accés a cap vacuna durant un període llarg. - Es menciona que la tecnologia ARNm ja s’investigava contra el càncer abans de la pandèmia i que dues persones emigrades d’Europa als EUA, clau en el desenvolupament, han rebut el Premi Nobel. 8. Vacuna Covid i càncer: l’efecte sobre la supervivència • Inici: 1343 s • Final: 1783 s • Títol: Vacunar-se de Covid pot allargar la vida en pacients amb càncer • Resum: Es presenta l’estudi del Centre Anderson de Houston sobre pacients amb càncer de pulmó i melanomes: - Es constata que els vacunats de Covid viuen més temps que els no vacunats. - En càncer de pulmó, la supervivència mitjana passa de 21 a 37 mesos (aprox. +50%). - En melanomes, cap dels vacunats havia mort en el moment de tancar l’estudi. - S’explica el mecanisme plausible: la vacuna estimula el sistema immunitari, que queda més ben entrenat per reconèixer i combatre cèl·lules canceroses, encaixant amb la filosofia de les immunoteràpies. - Es puntualitza que la vacuna no substitueix quimioteràpia ni radioteràpia, sinó que s’hi suma. - Es destaca que l’efecte és més fort com més recent és la vacunació, i que idealment caldria vacunar-se uns 30 dies abans d’iniciar tractaments oncològics. - Es discuteix la diferència entre allargar la fase terminal (que podria ser un “mal negoci” en termes de qualitat de vida) i retardar l’arribada de la fase terminal, que seria el cas aquí observat. 9. Kiwis, trànsit intestinal i regulació publicitària • Inici: 1813 s • Final: 2471 s • Títol: Kiwis, fibra i la ciència darrere les promeses publicitàries • Resum: En un bloc més distès però ple de contingut científic i normatiu, Bial Vic i el locutor comenten: - Els hàbits personals de menjar kiwis al vespre i el mite que “no es pot menjar fruita a la nit”, que es qualifica de fals. - L’afirmació, ara científicament validada, que menjar kiwis ajuda a anar al bany. - L’entrada en escena de la Comissió Europea i la seva regulació sobre aliments funcionals i publicitat de salut, que exigeix evidència científica sòlida. - Com la marca Zespri ha aportat estudis (assaigs d’intervenció i revisió sistemàtica) per demostrar que uns 200 g de kiwi al dia (2 kiwis pelats) milloren el trànsit intestinal. - La necessitat de demostrar relació causa-efecte, no només correlació. - La diferència entre reclams com “contribueix al funcionament normal del sistema immunitari” (cert però modest) i promeses exagerades (“cura, reforça, augmenta la memòria...”), no permeses sense proves. - La comparació amb altres fonts de fibra (cereals, llegums, prunes seques) i la discussió sobre kiwis verds vs. grocs vs. vermells, amb els verds com a opció més rica en fibra i els grocs com a més gustosos però més cars. 10. Transició al “Sentit de la vida” i cinema • Inici: 2471 s • Final: 2546 s • Títol: De la ciència al cinema: obrint el “Sentit de la vida” • Resum: Després de parlar de kiwis i fibra, el programa tanca la secció de ciència i obre la secció “El sentit de la vida”, amb una música més contemplativa. Es prepara el terreny per parlar de cinema i de l’actual panorama del cinema hispànic. 11. Premis Goya i un any d’or per al cinema hispànic • Inici: 2546 s • Final: 2655 s • Títol: Goya 2025: un any excepcional per al cinema en castellà i català • Resum: En Joan anuncia que el 28 de febrer de l’any vinent la gala dels Premis Goya tindrà lloc a Barcelona. Assegura que enguany el nivell és extraordinàriament alt, tant pel nombre com per la qualitat de les pel·lícules. Parla d’un “repòquer” de cinc pel·lícules extraordinàries dins d’un total d’unes deu molt bones. Es destaca la bona assistència de públic al cinema i el paper del boca-orella, amb pel·lícules diverses i, en alguns casos, arriscades. 12. Comentari de la pel·lícula d’Oliver Laxe (Rave / O corno) • Inici: 2655 s • Final: 2942 s (fragment final disponible) • Títol: Una experiència immersiva: el film radical d’Oliver Laxe • Resum: En Joan centra el focus en una pel·lícula del director Oliver Laxe. Defineix el film com una experiència immersiva, radical, visceral i hipnòtica, més que com una narrativa clàssica. La història aparent —un pare (Sergi López) que viatja amb el fill al desert del Marroc, a un indret remot, per cercar una filla “descarriada”, comparada amb una traviata— es presenta com un McGuffin: el veritable nucli del film és el viatge interior i el trànsit vital del protagonista. En Joan interpreta el missatge com la disjuntiva que afrontam davant una tragèdia greu: llevar-nos del mig o tirar endavant sense mirar enrere. Recomana encoratjadament veure la pel·lícula en pantalla gran i recorda que va guanyar a Cannes, cosa que li pot obrir camí cap als Òscars. Aquest resum cobreix el fragment proporcionat del programa, amb els temes principals, la seva organització temporal i les idees clau de cada secció.

  • Cotiledonia del 25/11/2025 - episode art
    Cotiledonia
    59'

    Cotiledonia del 25/11/2025

    Resum general del podcast Programa Cotiledonia a Ona Mediterrània, amb un fil conductor clarament literari i cultural. L’emissió combina: Entrevistes literàries i musicals (poesia filosòfica, heavy metal, traducció i Josep Maria Llompart). Reivindicació social: record constant del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones. Una extensa agenda cultural de les Illes Balears i de l’àmbit catalanoparlant. 1. Entrevista a Bartomeu Crespí: un poemari filosòfic 1.1. Trayectoria i relació amb els premis • El locutor presenta Bartomeu Crespí, graduat en Filosofia i Llengua i Literatura Catalanes, professor de secundària i poeta. • Parlen del seu llibre de poesia “Mai no ho podràs saber”, publicat a Joana Montaner dins la col·lecció La Fosca, i guardonat amb el Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom 2025. Idees clau: • Crespí relativitza la importància del premi: per ell, el veritable aval és que l’autor pugui defensar el llibre al llarg del temps (ara, d’aquí 5 o 10 anys). • Insisteix que un llibre ha d’expressar “la millor versió de tu”; si no, queda com una empremta que pot perseguir l’autor. “El més important no és l’aval d’un jurat, sinó que te l’avalis tu mateix.” 1.2. “Primer” llibre… que no és un primer llibre • El locutor recorda que ja havia publicat al volum col·lectiu “Tetragón d’exilis”, però Crespí confessa que sempre n’ha renegat, definint-lo com un “pecat de joventut”. • En contraposició, explica que abans d’aquest llibre actual ha escrit i “enterrat” diversos manuscrits: - Escrivia un llibre. - Deixava passar 1–2 anys. - Veia que “no s’aguantava” i el descartava. • Amb “Mai no ho podràs saber”, escrit entre 2021 i 2022, després de tres anys encara el considera sòlid i defensable. “És el primer llibre que public, però no és el primer llibre que escric.” 1.3. Límits del coneixement i del llenguatge El cor del poemari és profundament filosòfic: • El llibre es planteja com un “desafiament a les veritats salvatges” (o veritats absolutes), explorant: - El límit del coneixement humà. - El límit del llenguatge: què pot ser conegut i què pot ser dit. • Més enllà del que podem conèixer o dir, hi ha “les coses en tot el seu ésser i esplendor”. • L’espècie humana ha après a conèixer, manipular i fins i tot transgredir la natura, però continua subordinada a una força superior d’allò que roman inconegut i indescriptible. “De tot això que desconeixem, de tot aquest misteri, veu aquest llibre.” • Crespí defensa que és precisament aquest desconegut el que fa que la vida no sigui avorrida: si ho sabéssim tot, “no valdria la pena viure-la”. 1.4. El “jo” i el “tu” poètics • El locutor detecta un “tu poètic” recurrent als poemes (les hores sense tu, el teu cos, etc.) i li demana si es refereix a una persona concreta. • Crespí respon que no hi ha un tu concret, sinó un tu col·lectiu, que en realitat és una prolongació del jo: - El jo és el subjecte que ja ha acceptat que no tot pot ser conegut ni dit. - El tu és un altre humà, encara en procés d’acceptar aquest límit. • Remarca la il·lusió contemporània de domini total (tecnologia, coneixement total) i la pèrdua del contacte amb el misteri primigeni. 1.5. El poeta com a intermediari Un vers destacat diu: “He vist un altre lloc on els significats callen i driblen el nostre enteniment”. El locutor parla del poeta com a vident o mèdium. Crespí matisa: • No es considera ell aquest poeta visionari, sinó que juga amb la figura poètica d’un jo més elevat que s’adreça a un tu més humà. • Defineix el poeta (i l’artista en general) com un intermediari / codificador entre els estímuls del món i el seu llenguatge artístic: - Poeta → codifica en llenguatge poètic i paraula. - Músic → codifica en so i música. - Pintor → codifica en imatge i color. “Un poeta és un intermediari entre els estímuls del món i el paper.” • En el poemari, aquest jo avançat diu al tu: “he vist que la veritat menteix i he vist que tot el que coneixem és impossible”, insistint en el caràcter paradoxal de la realitat. 2. Iron Maiden i el heavy metal explicats des de la història 2.1. Un llibre per entendre la bèstia • El segon convidat és Gabriel Vives, historiador que actualment estudia vidres trencats de fa 1.500 anys i coautor amb Tomau Canyelles del llibre “Iron Maiden, l’ADN de la bèstia” (Silex). • Presentació del llibre: dijous 27, 19.00 h, llibreria Rata Corner (Palma) amb la periodista Mònica Borràs. • Els autors adverteixen al prefaci que “aquest no és el llibre d’Iron Maiden que esperaves”: - No és una simple biografia cronològica ni un catàleg de concerts i discos. - S’interessa per darreres capes: relació amb el futbol, dinàmiques econòmiques, ètica de feina, orígens de classe, etc. 2.2. Objectiu: fans i no-fans • El locutor destaca que és un llibre entretingut, ple de dades curioses i molt agradable de llegir, fins al punt que a ell, que es va quedar en els Beatles, li han vengut ganes de sentir Iron Maiden. • Vives confirma que el propòsit era: - Escriure un llibre rigorós però llegidor, que agradàs tant a fans com a lectors aliens al heavy metal. - Obrir una porta de curiositat: que qui no conegui la banda vulgui escoltar-la després de llegir-lo. 2.3. Steve Harris: un baix per governar-los a tots • Es remarca la figura de Steve Harris, baixista i líder inqüestionable de la banda, presentat en un capítol com “un baix per a governar-los a tots”, clara referència a El Senyor dels Anells. Idees principals sobre el lideratge: • Iron Maiden neix com el projecte de Steve Harris: - Tenia molt clar què volia fer, com ho volia fer i sovint també amb qui. - El lideratge ha estat constant i molt marcat durant 50 anys de carrera. • Al seu costat hi ha el mànager Rod Smallwood, descrit com un geni de la gestió musical, clau en l’estratègia i consolidació internacional de la banda. Vives suggereix que Iron Maiden i Steve Harris són gairebé indissociables: costa saber on acaba una cosa i comença l’altra. 2.4. Normalitat, coherència i orígens obrers • En contrast amb altres icones del rock i del heavy metal (Ozzy Osbourne, Lemmy, etc.), Iron Maiden es presenten com una banda de gent relativament “normal”: • Característiques destacades: - Han sabut separar molt bé la vida privada de la vida pública. - Eviten convertir-se en “personatges esperpèntics” malgrat la fama i els milions. - Mantenen un tracte de proximitat amb els fans, sense aires de superioritat. • Els seus orígens de classe obrera han marcat fortament la seva ètica i decisions econòmiques: “Són gent que aparentment són gent normal, que no diries que tenen milions de lliures al compte.” • Exemple molt clar: - Rebuig de les zones VIP a pista en els concerts. - No creen sectors més cars davant l’escenari; tothom paga igual a pista. - Si vols ser a primera fila, hi vas abans; no és una qüestió de diners. Aquestes decisions reforcen una imatge de coherència i justícia envers el públic, en sintonia amb els seus valors obrers d’origen. 2.5. Satanisme, simbologia i malentesos • El llibre també tracta episodis de polèmica moral al voltant del heavy metal, el joc de rol i altres aficions minoritàries sovint etiquetades de “coses de gent rara”. • Iron Maiden fa servir simbologia associada al satanisme (estrelles de cinc puntes, títols com “The Number of the Beast”, imatges del dimoni), però Vives subratlla: Es tracta sobretot d’atracció estètica i de provocació lúdica. No hi ha pràctica ni doctrina satànica real al darrere. Molts atacs provenen de sectors conservadors que confonen imatge i realitat. “És més una voluntat de fer rabiar els més conservadors que cap altra cosa.” 3. Gabriel de la S. T. Sant Pol i el Llompart traductor 3.1. Llompart i el pont gallec-portuguès • El tercer convidat és Gabriel de la Santíssima Trinitat Sant Pol, poeta, traductor i estudiós de la literatura, especialista en literatura portuguesa. • Ha tingut cura d’edicions de poesies completes de Miquel Costa i Llobera i Blai Bonet (amb Nicolau Dols), així com de traduccions al català de Fernando Pessoa, José Saramago i altres autors de llengua portuguesa. • Motiu de la seva intervenció: la conferència amb què tanca el cicle d’homenatge a Josep Maria Llompart en el centenari del seu naixement, organitzat per la Universitat de les Illes Balears amb altres entitats (incloent-hi l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) i la Fundació Mallorca Literària). • Títol de la sessió: “Les traduccions i edicions portugueses de Josep Maria Llompart”, - Dia: dilluns 1 (matí). - Hora: a partir de les 10.00. - Lloc: Aula 23, edifici Ramon Llull, campus de la UIB. 3.2. Arrels gallegues i inici en la traducció • Llompart té un vincle biogràfic i afectiu amb Galícia: - Son pare, militar, hi és destinat. - Llompart hi passa part de la infància i entra en contacte amb cultura i llengua gallegues. - A la seva poesia apareixen referències folclòriques i literàries gallegues. • La traducció literària arriba més tard: - Un estiu, avorrit, s’inicia traduint poetes gallecs que coneixia. - D’aquí neix el volum “Onze Poetes Gallecs” (Editorial Moll). 3.3. Antologies clau de poesia galaico-portuguesa Llompart esdevé una figura central en la difusió de la poesia gallega i portuguesa en català, especialment gràcies a tres grans projectes: “Onze Poetes Gallecs” (Editorial Moll). “Poesia galaico-portuguesa” (edicions 62). “Poesia gallega, portuguesa i brasilera” (edicions 62). • Aquestes antologies, publicades a la col·lecció de Les millors obres de la literatura universal d’edicions 62, són considerades per Sant Pol com un “gran monument” de traducció poètica al català. • La comanda d’aquestes antologies ve de Josep Maria Castellet i Pere Gimferrer, que li demanen una gran antologia de poesia portuguesa i galaico-portuguesa fins al segle XIX. • Llompart, que inicialment es declara poc segur en aquest camp, accepta gràcies a: - L’ajuda de Basílio Lozada (Barcelona) i Imperfecto Quadrado (Mallorca), que li faciliten llibres i orientació. - El treball sostingut en plena era preinternet (primers anys 80), quan aconseguir bibliografia era molt més difícil. Dues antologies d’unes 500 pàgines cadascuna: una fita “capdalt” de la traducció poètica catalana. 3.4. Mètode i opció traductològica Sant Pol subratlla l’opció clara de Llompart a l’hora de traduir poesia clàssica: • Traduir en vers, no en prosa. • Reproduir rima i mètrica quan aquestes són presents a l’original. • És a dir, crear una nova poesia en català que mantingui la musicalitat i ritme originals, en lloc d’una versió només literal. “Ell va voler fer una altra poesia per traduir aquella primera poesia.” • Aquesta opció està en sintonia amb altres traductors de la mateixa col·lecció, com Narcís Comadira per a la poesia italiana. • Sant Pol preveu mostrar a la conferència exemples pràctics: - Provar que els alumnes tradueixin alguns versos. - Comparar solucions i veure com es pot preservar el ritme, la rima i el sentit. 3.5. Recepció i importància acadèmica • Dins de l’àmbit catalanoparlant, aquestes traduccions són molt valorades entre lusitanistes i estudiosos de poesia. • Sant Pol destaca que, de les tres grans aportacions catalanes a la poesia portuguesa: - Dues són obra de mallorquins: les antologies de Llompart i “Lusíades” (Colom i Dols). - La tercera són els quatre volums de Fernando Pessoa traduïts per Antoni Sala-Sanahuja. • A l’àmbit portuguès, les traduccions es van coneixent a poc a poc: - Sant Pol mateix les ha presentades en congressos a Porto, comparant-les amb altres versions. 3.6. El centenari de Llompart i per on començar • Parlen breument del balanç del centenari de Josep Maria Llompart: - S’han fet moltes activitats a Mallorca i Barcelona (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Acadèmia de Bones Lletres, etc.). - Sant Pol lamenta alguns entrebancs editors (com la no-presentació a temps d’un volum d’obres completes) però considera que el desplegament ha estat notable. “La millor manera d’homenatjar un autor és llegir la seva obra.” • Per a qui no hagi llegit mai Llompart, recomana començar per obres més assequibles: - “La capella d’ossos”. - Els poemes de Mondragó. I només més endavant abordar títols més complexos com “Mandràgola”. També suggereix llegir una bona antologia com a porta d’entrada. 4. Dia contra la violència envers les dones i cultura 4.1. Context i sensibilització • Al llarg del programa es recorda diverses vegades que el 25 de novembre és el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones. • El locutor insisteix que la millor notícia serà quan aquest dia ja no calgui, perquè la violència hagi desaparegut. Aquest marc serveix per: • Triar una banda sonora vinculada a la temàtica: - Tema “Immigrant Song” en la versió de Karen O, de la banda sonora de “Els homes que no estimaven les dones” (film de David Fincher sobre la novel·la de Stieg Larsson). • Donar visibilitat a actes literaris i xerrades sobre violència de gènere o narracions que la qüestionen. 4.2. Activitats específiques lligades al 25N Algunes de les activitats destacades relacionades amb la data i la literatura: • Sineu, claustre – Dimecres 26, 19.00 h: - Lectura de poemes i música en viu amb Miquela Lladó (Miquela de Gaià). • Manacor, Institució Pública Antoni Maria Alcover – Dimecres 26, 19.00 h: - Xerrada “La metanarració: un instrument per comprendre com els relats ens construeixen”, a càrrec de Justi Soriano. • Sa Pobla, Biblioteca el Rafal – Dijous 27, 19.00 h: - Xerrada d’Eusebia Rayó, escriptora destacada, també en el marc del 25N. Aquestes activitats vinculen reflexió literària i perspectiva de gènere, mirant com els relats socials i culturals construeixen rols i violències. 5. Agenda cultural: llibres, rutes i congressos La darrera part del programa és una agenda cultural molt densa, centrada en les Illes Balears però amb obertura al conjunt de la cultura catalana. 5.1. Presentacions de llibres i activitats locals Alguns dels actes més destacats (entre molts): • Can Sales (Palma) – Dimecres 26, 18.30 h: - Presentació de “El tramvia de mules de Palma” d’Antonio Sanchís Florit (Documenta Balear). • Can Alcover (Palma) – Dimecres 26, 19.00 h: - Presentació de “Mallorca filmada. La transformació del territori a través del cinema”, de Maria Magdalena Brutons i Maria Sebastián (Joana Montaner), amb Sebastià Alzamora. • Teatre Principal de Santanyí – Dimecres 26, des de les 19.00 h: - Presentació de la biografia de Llompart “Mentre em resti un bri d’ala”, de Pilar Arnau (Kit Book). - Espectacle “Josep Maria Llompart: una vida, una herència” de la companyia La Fornal. • Rata Corner (Palma) – Dijous 27, 19.00 h: - Presentació d’“Iron Maiden, l’ADN de la bèstia” (Tomau Canyelles i Gabriel Vives). - Divendres 28, 19.00 h: presentació de “A través de mis latidos” d’El Barregueiro. • Espai Serra Manliew (Sa Pobla) – Divendres 28, 19.00 h: - Presentació de “Cavalcar l’abisme. La cultura de la droga a les Illes Balears”, de Tomau Canyelles (Joana Montaner). • Teatre de Lloseta – Dissabte 29, 19.30 h: - Presentació de “De cor en cor. El món coral a Mallorca”, de Cristina Llabrés (Joana Montaner), amb actuació del cor Musicart. A més, hi ha nombroses presentacions de novel·la, poesia i assaig a biblioteques i espais culturals de Portocolom, Maria de la Salut, Inca, Falanitx, Campos, Pollença, Sa Pobla, etc. 5.2. Fundació Mallorca Literària i rutes sobre Llompart La Fundació Mallorca Literària té un paper central en la difusió del llegat de Llompart: • Ruta literària a Raixa – Dissabte 29, de 12.00 a 14.00 h: - Ruta als Jardins de Raixa amb textos de Tomàs Vibot. • Exposició “Josep Maria Llompart. No habitaràs la nit” – Fins al 31 de gener: - A la Casa Blai Bonet – Centre de Poesia de Santanyí. 5.3. Congrés sobre literatura catalana de la postmodernitat • A Barcelona, a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona, se celebra del 2 al 5 de desembre el II Congrés Internacional Literatura Catalana de la Postmodernitat, amb el lema “Modernitat versus Postmodernitat”. • Organitzat pels departaments de Filologia Catalana i Lingüística General de la UB i de la UAB, amb la col·laboració del PEN Català i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. • Objectiu del congrés: - Analitzar diferències i continuïtats entre literatura moderna i postmoderna. - Entendre la postmodernitat com una època literària situada en un context diferent de la societat industrial. • Participen estudiosos com Maria Dasca, Jordi Julià, Francesc Ordóñez, Teresa Iribarren, Pere Ballart, entre d’altres, amb cloenda a càrrec de Bran Nicol (Universitat de Surrey). 5.4. Exposicions i altres iniciatives de la UIB • Exposició “Avui, que aquesta tarda esdevindrà un incendi. Josep Maria Llompart” – Fins al 3 de desembre, al vestíbul de l’edifici Jovellanos (campus UIB). • “Biblioteques en flames” – Fins al 22 de desembre, a diverses biblioteques de Palma (Molinar, Joan Alcover, Ramon Llull). A més, la UIB organitza: • Presentació de “L’Espanya espiada. Redes de inteligencia en la Segunda Guerra Mundial”. • Un seminari sobre “El càstig sense venjança” (drama clàssic) a l’edifici Ramon Llull. 6. Publicitat, ràdio i tancament musical 6.1. Publicitat i suport a Ona Mediterrània Al llarg del programa s’intercalen falques publicitàries i avisos interns que dibuixen el model de finançament i valors de la ràdio: • Aigua 3 Globs – Projecte d’emprenedoria social de 3 Salut Mental, que ven aigua de qualitat i facilita la inserció laboral de persones amb malaltia mental. • Clínica Dental Planes Mariano – Presenta el mètode Slow Dentistry, que defensa dedicar temps de qualitat a cada pacient. • La Palmesana – Marca de joieria local, anunciada amb to humorístic (no confondre’s amb el formatge). • Crides a associar-se com a soci i a fer PUBLI AMIC a Ona Mediterrània, reforçant el paper del soci i de la presidència o suport institucional en la supervivència de la ràdio. Tot plegat mostra una emissora compromesa amb: • Economia social i local. • Panorama cultural de proximitat. • Una graella amb continguts a la carta via podcast Ona Mediterrània i emissió en directe. 6.2. Tancament amb Ramon Llull i Verdaguer Per tancar el programa, el locutor recorda que el dilluns següent és la festa del Beat Ramon Llull i proposa una peça musical especial: • Cançó “Digues, amic” de Maria del Mar Bonet. • És una adaptació musicada de Jacint Verdaguer, que al seu torn adapta versicles de Ramon Llull. L’últim tram del programa és una llarga emissió de la cançó, que combina devoció lul·liana, tradició poètica catalana i música popular. El programa es clou amb: • Recordatori dels responsables (locutor, tècnica, documentació). • Record de la freqüència d’Ona Mediterrània (88.8 FM) i la web. • Salutació final: “Bon vespre i bones lectures”. Principals temes tractats • Poesia filosòfica contemporània: límits del coneixement, llenguatge i joc entre jo/tu poètics. • Funció del poeta i de l’artista com a intermediari entre món i llenguatge. • Història cultural del heavy metal a través d’Iron Maiden, la figura de Steve Harris i la relació entre ètica obrera, fama i mercat musical. • Josep Maria Llompart com a poeta, però sobretot com a traductor clau de poesia galaico-portuguesa, i el paper de la traducció literària en la circulació de la poesia. • Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones i relació entre relats, metanarració i construcció de la subjectivitat. • Panorama cultural balear i català actual: presentacions de llibres, rutes literàries, festivals de poesia i congressos acadèmics. • El rol d’Ona Mediterrània com a emissora arrelada al món cultural de les Illes, sostinguda per socis, PUBLI AMIC i suport institucional.