El Crepuscle
El Crepuscle
Programa

El Crepuscle

El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.

Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 07:00 - 08:00, 21:00 - 22:00 ·1036 episodis
RSS

episodis

253-264 de 1029
  • 47'

    Biografia de Llompart i òperes amb accent mallorquí

    Context i estructura de l’episodi Episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània amb dues parts principals: Entrevista a Pilar Arnau i Sagarra (doctora en Filologia i Filosofia) al voltant de Josep Maria Llompart, la seva biografia i el context cultural. Secció d’en Joan Roca sobre òperes relacionades amb Mallorca, entre història i anècdota. L’episodi combina biografia literària, reflexió sobre llengua i migracions, memòria cultural i recomanacions vitals. 1. Perfil de Pilar Arnau i Sagarra i trajectòria acadèmica Formació i especialitzacions • Doctorat en Filologia i Filosofia per la UIB amb una tesi sobre literatura i migració internacional a la cultura catalana del segle XXI. • Màsters en Llengua i Literatura Catalanes i en Ensenyament de Llengües Estrangeres per a adults. • Formació a la Universitat de Tolosa en Filologia i una Maitrise sobre narrativa mallorquina contemporània centrada en narrativa i turisme a Mallorca (1968–81). • Diplomada en traducció i interpretació (francès i italià) a la UAB. Idea clau: Figura acadèmica amb una veu polièdrica: investigadora, traductora, docent i editora de textos i epistolaris literaris. Recerca i publicacions • Ha treballat sobre Gabriel Alomar, Pau Faner, Josep Maria Llompart i Francesc de B. Moll (epistolaris, plecs de textos, assaigs biogràfics). • Editora de volums col·lectius com Escribir entre dues llengües. Escriptores catalanes i l’elecció de la llengua literària. • Ha ampliat estudis i docència a Trieste, Bochum, Hamburg i altres universitats europees. 2. Vocació, traducció i docència de català a Europa De la traducció a la docència • Procedent de Vinaròs (nord del País Valencià), amb parla tortosina que es va “valencianitzant” generacionalment. • Va començar estudiant traducció a Barcelona perquè li interessava la traducció escrita (no tant la interpretació). • Un cop immersa en la pràctica, constata que traduir bé és «molt, molt difícil». • Se’n va a França a estudiar i treballar: estudia literatura hispànica amb especialitat catalana i fa un màster. • Posteriorment es desplaça a Alemanya: - Hi arriba com a becària (feines de suport, fotocòpies, correccions). - Acaba sent lectora de català, fent classes de català i de francès a adults en una mena d’escola oficial d’idiomes (Volkshochschule). Punt central: Descobreix que gaudeix més ensenyant que traduint; la docència li dona contacte humà i dinamisme, mentre que la traducció li sembla una pràctica d’altíssima exigència i complexitat. Salut de la llengua i la literatura catalanes a Europa • A partir de la seva experiència a Alemanya i França, afirma que la situació no és optimista: - Disminució d’estudis humanístics en general, també en castellà i en català. - A Alemanya i França hi ha pocs alumnes en aquests àmbits. - Recorda que també a la UIB hi va haver anys de Filologia Catalana molt reduïda, tot i que ara hi ha una certa nova embranzida. • Interpreta aquestes oscil·lacions com «onades» difícils de vincular a una sola causa. 3. Recerca sobre literatura i migracions: «origen internacional» El concepte “autors d’origen internacional” • Pilar Arnau explica que s’ha inventat l’etiqueta autors d’origen internacional per descriure: - Escriptors nascuts al Marroc, França, Itàlia, etc. - Que viuen als Països Catalans i escriuen en català. • La seva tesi analitza la conceptualització d’aquests autors en els contextos francès, alemany i italià, on hi ha moltes etiquetes per sistematitzar aquesta realitat. Idea clau: Cap etiqueta existent no li feia el pes; per això proposa origen internacional com a fórmula més neutra i precisa. Crítica als termes “migrant”, “immigrant” i “nouvingut” • Rebutja usos imprecisos i estigmatitzadors: - Migrant hauria de designar un procés, no una situació permanent: algú no pot ser “migrant” 30 anys després. - Immigrant i nouvingut també tenen una caducitat lògica: no té sentit anomenar nouvingut algú que hi ha nascut. • Denuncia la racialització: - Les persones que «semblen diferents» físicament són etiquetades amb més facilitat. - En canvi, altres migrants (com els anomenats expatriats) reben etiquetes més prestigioses. • Contrasta migrants i expatriats: - Expatriats solen associar-se a classes altes, professionals benestants (metges, etc.) que viuen a Mallorca però tributen fora. Punt important: Relaciona les etiquetes amb relacions de poder, classe i racisme en el llenguatge quotidià. 4. Naixement de l’interès per Josep Maria Llompart Descobriment a Alemanya • L’interès per Josep Maria Llompart li neix a Alemanya: - Com a lectora de català li encarreguen crear una biblioteca de literatura catalana. - Disposa d’un pressupost i ha de decidir quins llibres adquirir. • En aquest procés descobreix la revista Papers de Son Armadans: - S’adona que Llompart hi signa moltes traduccions, articles, ressenyes i poemes. - A partir d’aquí comença a interessar-se per la seva figura. Primeres recerques i relació amb Papers de Son Armadans • Anys després, publica un buidatge sistemàtic dels sis anys en què Llompart col·labora a la revista: - Recull tots els articles, ressenyes i poemes (propis i traduïts). • Això la porta a estudiar la seva relació amb Camilo José Cela, director de la revista. Eix central: Papers de Son Armadans esdevé la porta d’entrada a la figura de Llompart i a la seva projecció literària i de xarxa intel·lectual. 5. Llompart i Papers de Son Armadans: Cela, xarxes i projecció Relació amb Camilo José Cela • Llompart hi treballa del 1956 al 1961: - Comença com a secretari. - Acaba exercint de sotsdirector (subdirector), sobretot quan Caballero Bonald marxa. • Descriu Cela com a egocèntric, de caràcter fort, però remarca que amb Llompart hi va haver molta bona relació i amistat duradora. Impacte de la revista en la trajectòria de Llompart • Papers de Son Armadans era una revista mensual editada des de Mallorca amb clara vocació internacional, venuda majoritàriament fora. • Li permet: - Conèixer, encara que sigui per via epistolar, escriptors espanyols i llatinoamericans. - Entrar en contacte amb figures com Joan Miró. Conclusió: La feina a la revista dota Llompart d’una xarxa literària internacional i consolida el seu paper com a intel·lectual de referència. 6. Orígens familiars, entorn social i evolució ideològica de Llompart Família franquista i entorn de classe alta • Llompart procedeix d’una família franquista i militaritzada: - Pare militar. - Branca materna procedent de la Guàrdia Civil, fins i tot amb un besavi tinent coronel. • Abans i durant la Guerra Civil: - Amic dels fills del Marquès de Zayas, entorn de classe alta. - Els pares no volen que vagi a un institut públic per por de contagiar-se d’idees republicanes; l’envien a una acadèmia privada. El paper decisiu de Miquel Lledrà • A l’Institut Ramon Llull coneix Miquel Lledrà (figura encara poc documentada): - Fill d’un ferroviari amb bona biblioteca a casa: això marca el seu accés a la lectura i cultura catalana. - Lledrà detecta que a Llompart li agrada llegir i li deixa llibres del seu pare. • En plena prohibició del català a l’escola, Llompart comença a llegir en català a l’institut. • Més tard, tots dos estudien Dret com a alumnes lliures per manca de recursos econòmics (la família Llompart s’arruïna dues vegades). • Junts van a tertúlies de Can Colom, on Llompart coneix Francesc de B. Moll i altres figures de la cultura balear. Idea central: L’evolució ideològica i nacional de Llompart s’explica per contactes clau (Lledrà, tertúlies, biblioteques familiars) que li obren un món molt diferent al de la seva família d’origen. «Ser de la saba» i identitat catalanista • S’esmenta l’expressió «ser de la saba» com a sinònim de ser catalanista, però n’hi ha dubtes sobre l’origen etimològic. • Es comenten hipòtesis humorístiques i populars (relació amb Sabadell / ceba d’ell, amb els sobrenoms locals mallorquins), però Pilar Arnau conclou que potser anem despistats amb el sentit profund del terme. • Una interpretació simbòlica: les capes de saba que es van traient i, malgrat tot, es manté el nucli d’ideals catalanistes i de defensa de la llengua i cultura. 7. Influències personals: Encarna Vinyes i el paper de les dones Encarna Vinyes: de companya d’estudis a parella • Llompart coneix Encarna Vinyes a les classes de repàs de matemàtiques (on ell “anava fluix”). • Encarna prové d’una família catalanista i culta: - El pare, catedràtic de pedagogia, havia estat depurat després de la guerra. • La seva entrada a la vida de Llompart li obre un món cultural i ideològic nou. • També coneix Cèlia Vinyes (germana d’Encarna) però la relació fonamental és amb Encarna, amb qui es casa. El treball domèstic invisible i la carrera de Llompart • Pilar Arnau subratlla amb claredat el paper essencial d’Encarna en la trajectòria de Llompart: - Quan ell arribava a casa, tenia la taula parada i la gelera plena. - Aquesta seguretat permet que pugui combinar feina de funcionari al matí amb gran dedicació intel·lectual a la tarda i vespre. Punt fort: Es denuncia la invisibilització del treball domèstic femení com a base perquè els grans intel·lectuals puguin desplegar la seva obra. 8. Llompart editor, prologuista i figura cívica Director literari de l’Editorial Moll • Durant tres dècades, Llompart és director literari de l’Editorial Moll: - Esdevé referent per a una o més generacions d’escriptors. - Escriu més d’un centenar de pròlegs. El cartell “No faig més pròlegs” • Arriba un punt que es veu desbordat: - Es conta que penja a l’estudi un cartell: «No faig més pròlegs». - Després hi afegeix: «ni presentacions ni altres herbes», ampliant la llista de peticions que rebutja. • Malgrat el cartell, continua acceptant encàrrecs: - Carta manuscrita a Pau Faner on li diu que, tot i haver anunciat que no faria més pròlegs, el seu el farà igualment (amb la ficció que ja l’havia promès abans). - De fet, mor amb un pròleg a mig fer sobre un poemari d’Antoni Arbona, que queda damunt la taula. Activisme cultural i polític • A Mallorca, Llompart és molt recordat com a orador i figura cívica: - Gran oratòria, dicció impecable, capacitat de parlar en públic. - Discursos emblemàtics com el «català, català» i nombroses intervencions públiques. • Anys 70 i 80: - Participa en múltiples moviments d’esquerra, grups i plataformes autonomistes o sobiranistes. - Soci fundador de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i president de l’entitat. - President de l’Obra Cultural Balear (OCB). • Es recorda la seva incapacitat de dir que no: - Tant a una reunió de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans com a una lectura de poemes a Campanet. Conclusió: Llompart combina treball de sistematització literària, direcció editorial i activisme cultural i polític, però la seva obra poètica sovint queda en segon terme davant la imatge pública. Reconeixement i lectura de la seva obra • Pilar Arnau considera que no se l’ha llegit prou, sobretot com a poeta. • Perceben que el 2025 se’l llegeix més que l’any 2018: - Proliferació de recitals poètics sobre Llompart. - Assenyala també que un recital és un format barat i relativament fàcil d’organitzar. • Constata que ara s’està potenciant més la vessant poètica que la política; per això proposa a Miquel Rosselló organitzar una taula rodona sobre el Llompart polític vistos des del 2025. 9. Els “anys Llompart” (2018 vs 2025) Any 2018: impuls des de la base • Promoció bàsicament no institucional: - Iniciativa liderada per Jaume Mateu (president de l’OCB) i Celi Iribar. - Pilar Arnau assumeix voluntàriament la coordinació d’actes (agendes, contactes amb casals i entitats) sense pressupost. • S’organitzen: - Activitats a instituts (sense materials específics). - Xerrades i recitals a delegacions de l’Obra Cultural Balear. - Taules rodones, conferències, xerrades. • Publicacions destacades: - Poesia completa de Llompart, editada per El Gall Editor. - Reedició de Vocabulari privat (originalment publicat a Columna el 1993, l’any de la mort de Llompart), amb epíleg de Pilar Arnau. Any 2025: institucionalització i saturació d’actes • Any molt més institucional: - Hi ha pressupost (poc o molt, però existent). - Es creen materials didàctics específics pel batxillerat. • Record d’un projecte del 2018: - Còmic sobre Llompart elaborat per Margarida Vinyes i Pilar Arnau, del qual l’Ajuntament no sembla voler fer reedició, malgrat l’oferta d’Arnau de cedir-ne els drets. • A partir de l’octubre del 2025 s’acumulen molts actes: - Recitals a Llucmajor, al Cercle d’Economia, i altres espais. - Avisa del risc de saturació: massa actes concentrats en poc temps comporten poca assistència. Diagnosi: El 2018 va ser un any de base, molt actiu però amb pocs recursos; el 2025 és un any institucional amb recursos però amb el perill de concentració i superficialitat. Difusió fora de Mallorca • País Valencià: quasi inexistent la celebració de Llompart. • Catalunya: alguns actes, sobretot recitals poètics organitzats per poetes catalans o mallorquins residents a Catalunya. 10. Projectes actuals i relació amb la pròpia obra La biografia “Mentre en resti un bri de l’à” • Publicada per Quid Pro Quo, amb subtítol: Josep Maria Llompart de la Panya, un home polifacètic al servei del país. • Extensió d’unes 333 pàgines. • Per a Pilar Arnau, representa tancar un deute moral amb Llompart: - Ja el 2011 havia publicat una breu biografia dins la col·lecció d’Il·lustres arran de la seva declaració com a Fill il·lustre. - Aquella biografia havia crescut de les 58 pàgines previstes fins a 70. - En aquests anys ha acumulat molt material nou que havia de donar lloc a una obra de més abast. Altres projectes de recerca • Treballa en un projecte ampli sobre Guerra Civil i literatura a les Illes Balears: - Porta escrites unes 150 pàgines i voldria arribar a unes 300. - No sap encara quan sortirà (no serà el 2025; potser 2026 o 2027). • Definició de si mateixa: - No es considera escriptora, sinó investigadora que escriu perquè creu que s’ha de fer aquesta feina. - Confessa que li costa sortir del despatx, dedicar llibres, fer entrevistes, etc. 11. Consells de vida i mirada social Recomanacions de Pilar Arnau per viure millor • Reduir el consum: - “No consumir tant”, especialment coses irrellevants. • Llegir més: - Com a forma de creixement personal i consciència crítica. • Escoltar més els altres: - No només parlar, sinó escoltar activament. - Exercir empatia amb persones en situacions vulnerables, especialment persones migrants recent arribades. Experiència amb mares migrants • Actualment imparteix classes a mares migrants que han arribat fa poc a les Illes. • Explica que es troben en situacions molt complicades i que, «crec que no en som conscients de tot això». • Remarca la importància de prendre consciència de la precarietat i dificultats que afronten aquestes persones. Cloenda musical de l’entrevista • El programa acomiada la conversa amb les Variacions Goldberg de Bach, habituals a El Crepuscle. 12. Bloc d’anuncis i recordatori d’Ona Mediterrània Després de l’entrevista, hi ha una pausa de publicitat i autopromoció de la ràdio: • Aigua 3 Globs: projecte d’emprenedoria social de 3 Salut Mental (aigua de qualitat, proximitat i inserció laboral de persones amb malaltia mental). • Clínica Dental Planes Mariano: promoció del mètode Slow Dentistry, centrant-se a dedicar temps suficient a cada pacient. • Missatge institucional d’Ona Mediterrània: - Reconeixement al suport de les persones Sòcies. - Crida a associar-se per fer créixer l’emissora. 13. Secció d’en Joan Roca: Òperes amb connexió mallorquina Després de la pausa s’obre la Secció de Joan Roca, que proposa convertir Mallorca en un escenari d’òpera. Plantejament general • Afirma que hi ha almenys deu òperes que tenen alguna relació amb Mallorca. • En el temps disponible en presenta algunes, amb un to amè, divulgatiu i ple d’anècdotes històriques. 13.1. Tosca (Puccini) i Sor Tomasseta • Tosca, de Giacomo Puccini, amb la cantant Floria Tosca com a protagonista, és la primera òpera escollida. • La trama es desenvolupa a Roma l’any 1800, en el context de: - La fi de la República romana instaurada per Napoleó. - La restauració del poder papal (Pius VII) i la repressió dels liberals. • Connexió amb Mallorca via Pius VI i Antoni Despuig i Dameto: - Pius VI fou amic d’Antoni Despuig i Dameto, mallorquí que va ser figura important al Vaticà. - La seva etapa romana coincideix amb la canonització de Sor Tomasseta (Sor Tomàs d’Aquino, vinculada a Mallorca). • Per tant, la Roma de Tosca és la mateixa Roma on es canonitza Sor Tomasseta, establint una connexió simbòlica entre l’òpera i Mallorca. 13.2. Il trovatore (Verdi) i la casa de Mallorca • Segunda òpera: Il trovatore, de Giuseppe Verdi. • Joan Roca la qualifica com una de les grans òperes del segle XIX musicalment, tot i que considera que l’argument és una “xorrada” romàntica. • Personatge central per ell: la gitana Azucena, més que no pas el trobador i Leonora. Context històric de l’argument • El llibret es basa en una obra teatral d’Antonio García Gutiérrez, estrenada el 1836 en plena Guerra Carlina. • L’òpera, però, situa l’acció poc després de la mort de Martí l’Humà, quan la Corona d’Aragó queda sense hereu. • Això desemboca en el Compromís de Casp, que facilita l’arribada de la dinastia Trastàmara (Ferran I d’Antequera) a la Corona d’Aragó. • No tothom hi estava d’acord: hi havia el pretendent Jaume d’Urgell. La connexió mallorquina • A Il trovatore: - El protagonista trobador és partidari de Jaume d’Urgell. - Els “dolents” són partidaris dels Trastàmara. • Jaume d’Urgell era avantpassat per línia materna de la casa de Mallorca: - Net d’Elisabet de Mallorca, filla de Jaume III de Mallorca. • Així, la trama de Il trovatore, amb el conflicte successori, connecta directament amb la nissaga mallorquina. Idea clau: El debat dinàstic que hi ha al darrere d’Il trovatore està entroncat amb la història dels reis de Mallorca. 13.3. El fantasma de l’òpera i Andrew Lloyd Webber a Deià • Tercera connexió: Andrew Lloyd Webber, compositor de musicals, autor d’El fantasma de l’òpera. • Va ser resident a Deià durant anys: - Primer allotjat a una residència. - Després amb casa pròpia, que més tard ven. Referències operístiques dins el musical • El fantasma de l’òpera conté referències internes a l’òpera clàssica, especialment a: - Faust, de Charles Gounod, que forma part del teixit argumental del musical. • D’aquesta manera, un compositor que ha viscut i creat des de Mallorca estableix un pont entre la Serra de Tramuntana i la tradició operística europea. 14. Temes principals tractats a l’episodi Eix 1: Biografia i llegat de Josep Maria Llompart • Figura polifacètica: poeta, assagista, crític, director literari, activista cultural i polític. • Evolució ideològica: des d’un entorn franquista i militar a una forta militància catalanista i d’esquerres. • Treball invisible que sosté la seva trajectòria (especialment el d’Encarna Vinyes). • Institucionalització de la memòria: anys Llompart 2018 vs 2025, tensions entre base social i institucions. Eix 2: Llengua, migracions i etiquetes • Creació del concepte «autors d’origen internacional». • Crítica als usos racistes o esbiaixats de «migrant», «immigrant», «nouvingut», «expatriat». • Reflexió sobre la precarietat i vulnerabilitat de les persones migrants a les Illes. Eix 3: Panorama cultural i estudis de català a Europa • Dificultat actual dels estudis humanístics (inclosa la llengua i literatura catalanes) a Alemanya i França. • Diferències metodològiques entre universitats de Catalunya, França i Alemanya. Eix 4: Òpera, història i connexió amb Mallorca • Tosca i la Roma napoleònica lligada a Sor Tomasseta. • Il trovatore i el conflicte successori amb Jaume d’Urgell i els reis de Mallorca. • El fantasma de l’òpera i la petjada d’Andrew Lloyd Webber a Deià. 15. Glossari implícit de conceptes clau Aquest apartat resumeix conceptes que apareixen o s’infereixen a l’episodi, per facilitar la comprensió global. • Llompart de la Panya • Denominació completa de Josep Maria Llompart, amb referència a la casa o nissaga familiar. • Any Llompart • Conjunt d’activitats (recitals, edicions, conferències) dedicades a commemorar el centenari o efemèrides del poeta. • Literatura d’origen internacional • Categoria per designar autors nascuts fora dels Països Catalans que escriuen en català i participen del panorama cultural català. • Papers de Son Armadans • Revista literària fundada per Camilo José Cela a Mallorca, amb gran projecció internacional durant el franquisme. 16. Possible ús del resum Aquest resum permet: • Entendre el fil complet de l’episodi, amb les dues parts diferenciades (entrevista i secció musical-històrica). • Localitzar ràpidament els temes principals: Llompart, migracions, panorama cultural, òpera i història. • Disposar d’una base clara per a recerques posteriors (sobre Llompart, la cultura balear, o les connexions entre òpera i història mallorquina).

  • 58'

    Josep Maria Llompart, biografia i llegat

    Introducció del programa El Crepuscle dedica aquest episodi a la figura de Josep Maria Llompart de la Panya, a partir del llibre de Pilar Arnau i Sagarra Mentre en resti un bri d’ala, i el complementa amb una secció final sobre òpera i Mallorca a càrrec de Joan Roca. "Mentre en resti un bri d’ala. Josep Maria Llompart de la Panya, un home polifacètic al servei del país." L’episodi combina biografia intel·lectual, panorama cultural de les Illes Balears al segle XX i XXI i connexions sorprenents entre òpera, història i Mallorca. 1. Perfil de Pilar Arnau i Sagarra i la seva trajectòria acadèmica 1.1. Formació i especialització • Pilar Arnau i Sagarra és doctora en Filologia i Filosofia per la UIB, amb menció internacional, amb una tesi sobre literatura i migració internacional a la cultura catalana del segle XXI. • Formació principal: - Estudis de traducció i interpretació (francès i italià) a la UAB. - Estudis i màster a França (Universitat de Tolosa) sobre narrativa mallorquina contemporània, amb el treball Narrativa i turisme a Mallorca 1968–81. - Estades i recerca a Alemanya (Bochum, Hamburg) i Trieste. • És especialista en literatura catalana contemporània, especialment en: - traducció literària - literatura i migracions - escriptors d’origen internacional que escriuen en català. 1.2. De la traducció a l’ensenyament i la recerca • Arnau explica que va començar fascinada per la traducció, però que va descobrir com és de difícil fer una bona traducció i com l’ensenyament li resultava més natural i satisfactori. • A Alemanya va començar fent fotocòpies com a becària, i va acabar com a lectora de català i professora en una escola d’idiomes per a adults. • Ha treballat en diversos epistolaris i estudis biogràfics: - Sobre Josep Maria Llompart - Aina Moll i Marquès - Correspondència de Gabriel Alomar, Pau Faner, Francesc de Borja Moll, entre d’altres. 2. L’estudi de la llengua i literatura catalana a Europa 2.1. Reculada de les humanitats • En parlar de la situació a Europa, Arnau és molt clara: "Està baixant molt tot el que és humanístic en general, però castellà i català està baixant moltíssim." • A Alemanya i França detecta una forta davallada d’estudiants d’idiomes i filologies, tant en català com en castellà. • Assenyala que també als Països Catalans hi ha hagut onades de baixada i pujada de matrícula en Filologia Catalana (a la UIB, ara amb una nova embranzida). 2.2. Investigació sobre “autors d’origen internacional” • Arnau introdueix el seu propi concepte, que defineix així: "M’ho he inventat un poc, això... literatura d’origen internacional." • Autors d’origen internacional són escriptors: - Nasquuts al Marroc, França, Itàlia o altres països, - Que viuen als Països Catalans i - Escriuen en català. • Rebutja etiquetes com immigrant o nouvingut quan fa dècades que viuen aquí: - migrant només és algú en procés de migració, no de per vida. - nouvingut té «data de caducitat». • Subratlla els biaixos racistes de moltes etiquetes: "Les persones que físicament semblen diferents les etiquetem i les altres no tant." • Distingix també entre migrants i expatriats, denunciant la càrrega de classe social del segon terme. 3. Com neix l’interès per Josep Maria Llompart 3.1. Descobriment als “Papeles de Son Armadans” • L’interès per Josep Maria Llompart neix a Alemanya, quan Arnau ha de crear una biblioteca de literatura catalana a la universitat. • Revisant revistes, descobreix els Papeles de Son Armadans i hi veu un tal Llompart que: - signa moltes traduccions, - escriu articles, ressenyes i poemes. • Any més tard publicarà un buidatge complet dels sis anys de col·laboració de Llompart a la revista. 3.2. Relació amb Camilo José Cela i el món literari espanyol • Papeles de Son Armadans (1956–61, període de Llompart) era una revista mensual amb vocació internacional, feta des de Mallorca i venuda sobretot a fora. • Llompart hi comença com a secretari i acaba fent de sotsdirector, fent pràcticament de tot. • Malgrat el caràcter egocèntric de Camilo José Cela, Arnau afirma que: "Crec que van ser molt bons amics i va ser una amistat que va continuar." • Gràcies a aquesta feina, Llompart entra en contacte epistolar amb escriptors espanyols i llatinoamericans i amb artistes com Joan Miró, cosa decisiva per la seva formació. 4. Orígens, formació i evolució ideològica de Llompart 4.1. Família franquista i entorn de classe alta • Llompart neix en una família franquista i militar: - Pare militar, - Família materna vinculada a la Guàrdia Civil, - Avi o besavi amb rang de coronel. • Abans de la Guerra Civil, és amic dels fills del Marquès de Zayas, cosa que situa bé el seu entorn social. • Els pares eviten enviar-lo a institut públic per por al contagi d’idees republicanes i el fan anar a acadèmies privades. 4.2. El paper de Miquel Llodrà i les primeres lectures • El punt de gir arriba a l’Institut Ramon Llull amb Miquel Llodrà: - Fill d’un ferroviari amb una bona biblioteca a casa. - Persona empàtica, espavilada i molt lectora. • Llodrà detecta l’afició lectora de Llompart i li presta llibres, molts en català, en un moment en què aquesta llengua estava prohibida als estudis formals. • Tots dos estudien dret com a alumnes lliures, per manca de recursos familiars, i comparteixen tertúlies a Can Colom, on Llompart coneix personatges com Francesc de Borja Moll. 4.3. Entorn cultural i relació amb Villalonga • Parlant de l’escriptor Llorenç Villalonga, Arnau recorda una frase de Llompart: "Estimàvem i odiàvem en Villalonga." • La generació de Llompart el respecta literàriament, però rebutja el seu posicionament ideològic durant la Guerra Civil. • Malgrat tot, Villalonga és un referent literari per a autors com Guillem Frontera o Baltasar Porcel; Llompart, en canvi, no fa novel·la, sinó sobretot assaig, crítica i sistematització literària. 5. Encarna Viñas i el treball invisible domèstic 5.1. Una influència decisiva • Llompart coneix Encarna Viñas en classes de repàs de matemàtiques: tots dos hi anaven perquè eren fluixos en aquesta matèria. • Encarna provenia d’una família catalanista i culta, amb un pare catedràtic de pedagogia depurat després de la Guerra Civil. • Arnau afirma que Encarna és la segona gran influència en la vida de Llompart, després de Miquel Llodrà. 5.2. La càrrega domèstica i la creació • Arnau fa una reflexió molt clara sobre el treball domèstic invisible i la creació intel·lectual: "Llompart va ser qui va ser gràcies a Encarna, també." • Encarna assumeix tota la gestió domèstica (taula parada, gelera plena), fet que permet a Llompart: - Treballar de funcionari als matins - Tenir les tardes i nits per a la seva obra intel·lectual i cívica. • Arnau subratlla que, sense aquest suport domèstic femení, moltes carreres intel·lectuals masculines no haurien estat possibles, i reivindica la injustícia d’aquest repartiment. 6. Editor, prologuista i activista cívic 6.1. Director literari de l’editorial Moll • Llompart passa tres dècades com a director literari de l’editorial Moll. • Això el converteix en referent per a diverses generacions d’escriptors, especialment pels més joves, als quals orienta i acompanya. 6.2. La saturació de pròlegs • Llompart escriu més d’un centenar de pròlegs, presentacions i textos semblants, per llibres de Moll i d’altres editorials. • Arriba un moment en què ha de col·locar a casa seva un cartell amb el missatge: "No faig més pròlegs, ni presentacions ni altres herbes." • Tot i això, continua fent excepcions. Arnau cita una carta a Pau Faner on Llompart confessa que aquest pròleg l’ha de fer, i li demana que digui que ja l’havien acordat abans del cartell (cosa que no era certa). • Fins i tot mor amb un pròleg a mig escriure damunt la taula, per un poemari d’Antònia Arbona. 6.3. Compromís associatiu i polític • Llompart és recordat sobretot com un intel·lectual cívic: - Soci fundador de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i president de l’entitat. - President de l’Obra Cultural Balear. • Participa en molts moviments d’esquerres a la fi del franquisme i a la Transició: grups autonomistes i sobiranistes, diverses plataformes unitàries i manifestos. • És famós per la seva oratòria, els discursos i la dicció impecable, especialment en actes públics on defensa la llengua i la cultura. • Arnau lamenta que, al centenari de 2025, es posi més l’accent en la part poètica i simbòlica que en la seva dimensió política. 7. Llompart poeta: recepció i actes del centenari 7.1. Ha estat prou llegit com a poeta? • A Mallorca, Llompart és més conegut per: - Els discursos, - El paper cívic i associatiu, - La presència a manifestacions (la famosa escena del crit “Català, català”). • Arnau sosté que la seva obra poètica no ha estat llegida tan a fons com mereixia, tot i que ara observa un repunt d’interès. 7.2. L’Any Llompart 2018 vs 2025 Any 2018 • Va ser un any poc institucional, impulsat sobretot per l’Obra Cultural Balear i la societat civil. • Arnau, a proposta de Jaume Mateu i Cèlia Riba, n’assumeix la coordinació voluntària sense pressupost: - Activitats a instituts i delegacions de l’OCB. - Taules rodones, conferències, recitals. • Publicacions destacades: - Poesia completa de Llompart (El Gall Editor). - Reedició de Vocabulari privat, amb epíleg de Pilar Arnau. - Un còmic divulgatiu sobre Llompart (amb Margarida Vinci), ara difícil de reeditar per manca de voluntat institucional. Any 2025 • Caràcter més institucional, amb pressupost: - Producció de materials didàctics per al batxillerat. - Molts recitals poètics i actes concentrats sobretot a partir de la tardor. • Pros i contres: - Pros: més recursos, més diversitat d’activitats. - Contres: massificació de l’agenda i actes amb poca assistència. • Arnau proposa recuperar la dimensió política amb una taula rodona sobre el Llompart militant, vista des de 2025; hi ha intenció de dur-la endavant. 7.3. Presència al País Valencià i a Catalunya • País Valencià: pràcticament invisible, no hi consten gairebé actes del centenari. • Catalunya: es fan alguns recitals i presentacions, sovint impulsats per poetes catalans o mallorquins residents a Catalunya, però Llompart continua sent-hi poc conegut fora de cercles especialitzats. 8. Projectes actuals de Pilar Arnau i reflexió final 8.1. La biografia “Mentre en resti un bri d’ala” • El llibre de 333 pàgines neix d’un deute moral amb Llompart, després d’una primera biografia breu per a la col·lecció Els il·lustres (uns 70 pàgines). • Ara ha pogut aprofitar tot el material acumulat durant anys de recerca i correspondències. 8.2. Nou projecte: Guerra Civil i literatura a les Illes Balears • Arnau treballa en un nou estudi extens sobre: "Guerra civil i literatura a les Illes Balears." • Té ja unes 150 pàgines i voldria arribar a unes 300, de manera que la publicació probablement serà a mitjà termini (2026–2027). • Es defineix com a investigadora, no com a escriptora d’ofici, i diu que escriu sobretot perquè considera que “s’ha de fer” aquesta feina. 8.3. Consell vital als oients En el tram final, el programa demana a Arnau un consell per viure millor. Ella hi respon amb tres idees clau: • Reduir el consum: - Baixar el nivell de consum de coses irrellevants. • Llegir més: - Donar prioritat a la lectura com a eina de formació i benestar. • Escoltar i tenir empatia: - Escoltar més els altres. - Desenvolupar empatia especialment cap a persones que arriben a les Illes Balears en situació vulnerable. "Hi ha situacions molt complicades i crec que no en som conscients de tot això." • Explica que actualment fa classes a mares migrants recent arribades i constata la duresa de moltes d’aquestes realitats. 9. Secció “Cometes”: òpera i Mallorca amb Joan Roca En la segona part del programa, Joan Roca converteix Mallorca en un escenari d’òpera, establint connexions creatives entre títols operístics, història, personatges mallorquins i actualitat futbolística. 9.1. Òperes vinculades a Mallorca (llistat comentat) Roca proposa almenys deu òperes amb relació, directa o simbòlica, amb Mallorca: Tosca (Puccini) Ambientada a la Roma de 1800, en plena repressió dels liberals després de les guerres napoleòniques. Relació amb Mallorca a través de Pius VI i la canonització de Sor Tomasseta (Antònia Maria de la Concepció Tomàs), amb la qual comparteix context històric. Il trovatore (Verdi) Basada en l’obra d’Antonio García Gutiérrez. Ambientada després de la mort de Martí l’Humà, en el context del Compromís de Casp i les disputes successòries. Roca recorda que Jaume d’Urgell, rival dels Trastàmara, era descendent de Jaume III de Mallorca (per línia d’Elisabet de Mallorca), establint així una connexió dinàstica entre l’òpera i Mallorca. Personatge destacat: Azucena, la gitana, protagonista real de l’òpera. El fantasma de l’òpera (Andrew Lloyd Webber) Lloyd Webber fou resident il·lustre a Deià durant anys. Dins el musical hi ha una presència important del Faust de Charles Gounod, que Roca fa sonar. Faust (Gounod) S’hi destaca l’ària de Mefistòfil. Serveix per ironitzar sobre la idea que els mallorquins “han venut l’ànima al diable”, en referència a la pèrdua de dignitat col·lectiva i al model turístic. Linda di Chamounix (Donizetti) Òpera on debuta el baix mallorquí Francesc Mateu al Teatre Principal de Palma (1869). Roca repassa breument la història del Teatre Principal: teatre de la Princesa, del Príncipe, l’incendi de 1858 i la posterior denominació com a Principal. Macbeth (Verdi) Òpera maleïda també en versió teatral. El Teatre de la Princesa (antic nom del Principal) es crema la nit de l’11 al 12 de juny de 1858 després d’una representació de Macbeth. Se’n fa sonar el cor de les bruixes, un dels grans moments del repertori verdià. Il pirata (Bellini) Vinculada de manera humorística a Vedat Muriqi, anomenat el pirata de Mallorca en l’àmbit futbolístic. Roca n’ofereix un fragment de l’obertura, destacant el belcantisme de Bellini. Das Rheingold / Der Ring des Nibelungen (Wagner) Roca parla més genèricament del Loderring (l’Anell del Nibelung) per associar-lo al mercat immobiliari mallorquí. Compara el déu Wotan, endeutat per poder pagar el Valhalla, amb qualsevol intent d’aconseguir habitatge a Mallorca avui dia. L’Arxiduc (Pere Xerxa / Emparera Fons – producció mallorquina) Òpera contemporània basada en la figura de l’arxiduc Lluís Salvador i el seu món. Roca demana que es reprogrami aquesta òpera, elogiant-ne la riquesa musical i l’interès documental. Esmenta el personatge de Vladislav Wiborni, un dels companys/amants de l’Arxiduc, a qui també es dedica un passatge musical. Salome (Richard Strauss) Enllaçada de manera lúdica amb el hotel Formentor / Hotel La Bella Vista / hotels de luxe i el turisme de distinció. Strauss és autor d’una òpera monumental, Salome, que tanca el recorregut musical del programa. 10. Tancament i música final • El programa es tanca amb: - Les Variacions Goldberg de Bach, suggerides com a música ideal per al benestar personal. - Anuncis i falques d’Ona Mediterrània i de patrocinadors. - La secció de Joan Roca amb els últims fragments operístics (L’Arxiduc i Salome). • El to final és de reconeixement a la feina silenciosa de investigadores com Pilar Arnau i Sagarra, i de reivindicació cultural: llegir Llompart, repensar la seva faceta política i redescobrir el diàleg entre òpera, història i Mallorca. Glossari contextual (implícit al programa) Sense ser una secció explícita, el programa ajuda a entendre alguns conceptes i figures: • Josep Maria Llompart de la Panya: poeta, assagista, editor, activista cultural i polític, figura clau del catalanisme i de la cultura mallorquina del segle XX. • Papeles de Son Armadans: revista literària dirigida per Camilo José Cela, amb seu a Mallorca i forta projecció internacional. • Obra Cultural Balear: entitat cívica per a la defensa de la llengua i cultura catalanes a les Illes Balears. • Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC): associació professional d’escriptors catalans, de la qual Llompart fou cofundador i president. • Any Llompart: denominació dels diferents programes d’actes (2018, 2025) dedicats al seu record i estudi. Conclusió Aquest episodi d’El Crepuscle és, alhora: • Un retratat profund de Josep Maria Llompart com a poeta, editor, activista i figura cívica. • Una reflexió sobre la precarietat de les humanitats, la terminologia sobre migracions i la necessitat d’empatia social. • Un joc erudit i alhora accessible que relaciona òpera i història mallorquina, mostrant com la cultura global es pot llegir des de la perspectiva local de les Illes Balears.

  • 58'

    Corals, dones i història musical

    Panorama general de l’episodi Ona Mediterrània emet un nou capítol d’El Crepuscle estructurat en dues grans parts: Entrevista a Anna Cristina Llabrés González (mestra de música, directora coral i doctora en educació) arran del llibre De co en co. El món coral a Mallorca, segle XIII–XXI. Secció «Cometes» de la Maria dedicada a dones músiques i compositores nascudes o mortes al novembre, amb escolta de peces poc habituals. L’episodi és molt coral en tots els sentits: parla del cant coral com a pràctica educativa, social i històrica, i alhora reivindica la presència de les dones en la música clàssica i en la direcció d’orquestra. 1. Entrevista a Anna Cristina Llabrés: vocació i educació musical 1.1. Presentació de la convidada i peça inicial • Anna Cristina Llabrés és mestra de música, pedagoga musical, cantaire, directora coral i doctora en educació per la UIB. • La seva tesi tracta de les corals infantils i juvenils de Mallorca, amb una aproximació històrica i pedagògica. • Actualment és professora del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB. • Presenta el llibre De co en co. El món coral a Mallorca, segle XIII–XXI (Lleonard Muntaner editor), que es presentarà al Teatre de Lloseta. «Bach, amb un instrument, diu més que potser una orquestra de 80 músics.» La convidada tria una suit per a violoncel de Bach per obrir l’entrevista, perquè li transmet calma, senzillesa i tensió alhora, i exemplifica com, amb una sola veu instrumental, es pot fer un discurs musical riquíssim. 1.2. Orígens de la vocació docent i musical • De petita ja li agradava «comandar», organitzar grups i fer coses en conjunt. • Comença música per casualitat, arrossegada per una amiga, i estudia piano a primària. • A secundària ja té clar que vol fer magisteri musical a la UIB, combinant la seva passió per la música i per la docència. La seva trajectòria mostra una vocació docent precoç, lligada a la idea de treball col·lectiu i de comunitat, que després trasllada al cant coral. 1.3. La classe de música avui: entusiasme i limitacions • No sempre la música és la «classe de diversió»; depèn molt del context, del grup i del mestre. • Les aules estan massificades i la realitat educativa és complexa, amb moltes necessitats diverses. • A l’aula de música, però, els infants viuen una experiència diferent de les assignatures «troncals» (llengua, matemàtiques, medi): - Es treballa en grup de manera activa. - Hi ha afinitats amb educació física (cos, moviment, cooperació). • Crítica central: la música (i l’educació física) tenen molt poca presència horària al currículum, fet que repercuteix en el panorama cultural contemporani: menys públic, menys valoració social de la música. «La música ha de ser participativa, els infants han de viure la música.» També denuncia la burocratització de la feina docent: • Mestres cansats de paperassa, canvis terminològics i exigències administratives. • Necessitat de justificar-ho tot per escrit davant possibles queixes, amb la sensació que la paraula del mestre val poc. 1.4. Infants, adults i pedagogia del cant coral Infants vs adults en un cor • Cada grup (infants, adults, dones) té les seves pròpies dificultats pedagògiques: - Infants: més moguts, cal gestió de grup, però imiten molt ràpid i tenen menys prejudicis. - Adults: la vida és més complexa, hi ha cansament, horaris, responsabilitats; tot s’ha d’explicar i justificar molt més. Es pot educar qualsevol veu? «Tot se pot educar… però no tothom serà cantant professional.» • Com a pedagoga, defensa que tothom pot educar la veu, igual que tothom pot fer esport. • Condicionants: - Genètica i condicions prèvies. - Experiència musical prèvia: qui no ha cantat mai o ha rebut missatges com «tu no vals per això» arrossega por i prejudicis. • Objectiu realista: nivell amateur digne, per cantar en una coral; no tothom arribarà a nivell professional. • Detecta manca de consciència vocal: infants amb problemes de veu que no es deriven al metge. 1.5. Per què la música és essencial en la formació? La convidada defensa un paper central de la música en el procés formatiu de qualsevol persona: • Desenvolupa habilitats diverses (atenció, escolta, coordinació, memòria, treball en equip). • Aporta enriquiment personal i plaer estètic, com provar una cuina nova. • Fomenta que, de grans, siguem consumidors de cultura (concerts, teatre): - Sense haver viscut música com a intèrpret, és difícil apreciar-la com a espectador. - Sense públic que valori la cultura, els projectes (cors, concerts) tenen poc recorregut. Es dibuixa un cercle virtuós o viciós: • Més música a l’escola → més públic i més valora­ció cultural → més activitat coral i musical. • Menys música → menys públic → fragilitat econòmica i menys vitalitat del món coral. 1.6. Investigació universitària sobre música i món coral • Al món universitari hi ha grups d’investigació dedicats a l’educació musical i al cant coral, però no és un camp central. • La seva tesi se centra en corals infantils i juvenils de Mallorca i posa de manifest: - Manca d’estudis previs sobre el món coral illenc. - Dificultat per quantificar les corals, perquè és una realitat viva i canviant. «No hi ha organismes institucionals que vetllin pel món coral.» • Ja no existeix la federació de corals que hi havia antigament. • Falta una infraestructura institucional que: - Censi i coordinin les corals. - Faciliti concerts conjunts i projectes. - Doni suport institucional estable al món coral. Aquesta precarietat obliga els investigadors a fer treball de camp individual per saber quants cors hi ha i com funcionen. 1.7. Cant coral a l’escola: flautes, YouTube i alternatives Es planteja si a les escoles es treballa prou el cant coral o si es redueix l’educació musical a la flauta dolça. • Diferència entre: - Coral «formal»: grup estable, assaig setmanal, director fix. - Cant coral dins l’aula: tot el grup classe canta plegat com a activitat ordinària. Factors clau: • Habilitats del mestre: si sap cantar, dirigir i transmetre, farà cant coral; si no, es refugiarà en altres recursos. • Crítica a l’ús passiu de la tecnologia: - Posar un vídeo de YouTube i que els infants només escoltin no és fer música. - La música ha de ser experiència viva i participativa. • La flauta no és un mal recurs (està al currículum), però no hauria de monopolitzar l’assignatura. • Amb només una hora setmanal és molt difícil combinar: - Instruments (flauta, ukelele, xilòfon…) - Cant coral - Escolta activa i context cultural. 1.8. Reclutar i mantenir cantaires: compromís i socialització «No se pot venir de manera esporàdica a una coral.» Reclutament: • Cristina dirigeix el cor Music Art Lloseta i el cor de dones de Sant Francesc d’Inca i manté portes obertes a nous cantaires. • La dificultat no és només reclutar gent, sinó que entengui i valori el que significa formar part d’un cor: - Paciència per entrar a la dinàmica. - Acceptar el compromís d’assajar cada setmana. Continuïtat: • Molta feina de gestió de persones: cal que el grup s’hi trobi a gust també fora de l’estricta activitat musical. • Quan l’ambient és bo, la gent s’hi queda; quan no encaixa amb expectatives o ritmes de vida, alguns cantaires acaben marxant. El cant coral es presenta així com una activitat artística i social alhora, amb un fort component de comunitat. 1.9. Tòpics i realitat: corals, església i edats Existeixen dos tòpics molt arrelats que la convidada matisa: «Cor és cosa d’església» • Històricament, el binomi cor–església és inseparable durant segles. • A Mallorca, les primeres grans estructures corals estan vinculades a: - La Seu i les seves capelles. - Altres capelles de Palma que rivalitzaven amb la Seu. • A partir dels segles XVII–XVIII, amb la Revolució Industrial: - Apareixen clubs de cant (Lieder Tafeln, societats obreres) a Anglaterra i Alemanya. - El cant coral surt de la litúrgia i es converteix també en oci laic i associatiu. Encara avui, però, la imatge social dominant continua sent «cor d’església de gent gran». «Cor és cosa de gent major» • És cert que hi ha moltes corals de jubilats, perquè: - Cantar és una activitat fàcil d’encaixar a la tercera edat. - Hi ha temps lliure per assajar. • Però també hi ha corals amb franges d’edat molt variades: - A Inca, hi ha cantaires des dels 17 anys fins a edats avançades. - A Lloseta, una coral d’adults amb mitjanes d’edat més joves de l’estereotip. Gènere i cant coral • En corals infantils no hi ha paritat real: hi ha més nines que nins. • A l’edat adulta passa igual: més dones cantaires. • Exemple emblemàtic: l’Escolania dels Blauets de Lluc: - Originalment només de nins. - A partir de principis dels 2000, s’hi incorporen nines. - Actualment hi ha més nines que nins o, com a mínim, un equilibri invertit respecte a l’origen. Això apunta a factors de socialització de gènere: les nines estan més predisposades socialment a cantar, mentre que els nins hi arriben amb més reserves. 1.10. Definicions de «cant coral» i arrels populars Hi ha un debat més tècnic sobre què és exactament «cant coral»: • Molt del cant col·lectiu neix de cants espontanis de treball: - Camps, collites, plantacions, cants espirituals. • Alguns musicòlegs discuteixen si això és o no «cor» en sentit estricte: - Cal polifonia (diverses veus diferenciades)? - O n’hi ha prou amb la uníson col·lectiva? Sigui com sigui, aquests cants d’origen popular i laboral han alimentat gran part del repertori coral posterior, especialment els espirituals negres i moltes cançons arranjades per cor mixt. 1.11. Messies participatius: oportunitat o sacrilegi? Es planteja el cas del Messies participatiu de Händel, molt popular en formats massius (Royal Albert Hall, etc.). «És una bona excusa perquè molta gent de corals de poble pugui ajuntar-se i fer un treball amb orquestra.» Punts clau: • Valor positiu: - Permet que cors petits s’uneixin i cantin grans obres amb orquestra. - Genera experiència coral i social molt rica. • Condicions necessàries: - Ha d’haver-hi una direcció musical sòlida. - Cal criteri i treball seriós per no banalitzar l’obra. Sense aquests requisits, es corre el risc que Händel «s’aixequi de la tomba» a protestar. 1.12. El llibre De co en co: història coral de Mallorca El llibre, extret en part de la seva tesi, vol respondre a la pregunta: «D’on ve el món coral que tenim avui a Mallorca i com hem arribat fins aquí?» Continguts principals: • Capítol introductori amb definicions i conceptes bàsics sobre cant coral. • Recorregut històric cronològic: - Primeres manifestacions de cant coral a la Seu. - Altres capelles de Palma que competien amb la catedral. - Arribada de la «revolució coral» europea (Anglaterra, Alemanya, Catalunya) i connexió amb la Renaixença. • Segles XX i XXI: - Repàs de les corals més representatives i amb trajectòria significativa. - No és un catàleg exhaustiu (seria impossible), sinó un mapa orientatiu. El llibre ofereix una contextualització històrica necessària per entendre la situació actual de les corals infantils i juvenils, que són el focus principal de la tesi. 1.13. Consell vital i peça final: arrels i ales Al tram final, la convidada ofereix un consell per viure millor: «Trobar alguna activitat que ens connecti com a persones.» Idees clau: • La societat tendeix a l’individualisme i a la desconnexió. • És vital cercar activitats en companyia (corals, clubs, associacions…) que ens ajudin a: - Relacionar-nos. - Millorar com a persones. Com a peça de comiat, escolten «So de pastera», cançó tradicional mallorquina que Cristina ha arranjat per al cor de dones de Sant Francesc d’Inca. • Combina arrels i innovació: - Repertori de les nostres arrels. - Amb elements nous que donen ales al cor. • Aquesta versió s’ha dut arreu de l’Estat en intercanvis corals i s’ha enregistrat als estudis d’Ona a Bunyola amb Miquel Brunet. La peça resumeix la seva visió: la tradició coral com a base, però oberta a noves formes i contextos. 2. Secció «Cometes»: dones músiques i compositores Després de la falca institucional d’Ona Mediterrània sobre fer-se soci i donar suport a la ràdio, la Maria enceta la secció «Cometes», amb veu solista i un tema monogràfic: Dones pianistes, cantants, compositores i directores relacionades amb el mes de novembre. El fil conductor és la visibilitat de les dones en la història de la música clàssica, sovint relegades o poc programades. 2.1. Criteris i enfocament de la secció • Les dones triades han nascut o mort al novembre. • Són músiques clàssiques (pianistes, compositores, directores, cantants líriques). • Es prioritzen noms poc coneguts o poc sonats al programa, en lloc de les grans figures habituals. La Maria combina dades biogràfiques bàsiques (anys, llocs, lligams familiars, fets rellevants) amb breus fragments d’audició, tot oferint un panorama variat i heterogeni. 2.2. Francesca Madriguera (pianista i compositora) • Pianista i compositora catalana, alumna predilecta d’Enric Granados. • Es casa primer amb un home d’Uruguai i se’n va a viure allà. • El 1935 es casa amb el gran guitarrista Andrés Segovia; posteriorment se’n separa. • Mor el 12 de novembre de 1965. • S’escolta una «Serenata» seva, que mostra la seva faceta de compositora, sovint eclipsada per les figures masculines del seu entorn. 2.3. Magni (o Magní) Valerie White (compositora anglesa) • Compositora anglesa, morta el 2 de novembre de 1937. • Va escriure bàsicament música per a piano, però també una òpera anomenada Jocelyn. • La secció inclou una peça vocal: «How do I love thee…» (probablement sobre el poema de Elizabeth Barrett Browning), que mostra una escriptura lírica i refinada. Aquest fragment evidencia l’existència d’un repertori anglès de cambra compost per dones que gairebé no es programa. 2.4. Alma Rosé (violinista i directora de cor a Auschwitz) • Neix a Viena el 3 de novembre de 1906; neboda de Gustav Mahler, en una família profundament musical. • Violinista i directora d’orquestra. • D’origen jueu, el 1943 és deportada a Auschwitz. • Allà crea i dirigeix un cor i orquestra de dones que: - Canten al matí i al vespre (llevar-se i dormir). - Són obligades a tocar quan els oficials es volen «divertir». El fet d’organitzar aquest cor salva la vida de moltes dones. • Alma Rosé mor jove al camp, a causa d’una malaltia, no executada directament, però dins el sistema concentracionari. • La secció recupera una gravació de 1928 d’obres de Bach, enregistrada amb el seu pare Arnold Rosé. Tot i la qualitat tècnica limitada de l’època, permet sentir la seva musicalitat i la línia violinística. Aquesta història il·lustra com el cant coral i la música poden ser instrument de supervivència literal en contextos extremadament adversos. 2.5. Malena Ernman (mezzosoprano sueca i Eurovisió) • Nom complet: Sara Magdalena «Malena» Ernman, nascuda el 4 de novembre de 1970. • Mezzosoprano sueca de formació clàssica. • Representa Suècia a Eurovisió 2009 amb una cançó pop–operística; la Maria en fa sonar un fragment. • És, a més, mare de Greta Thunberg, la coneguda activista climàtica. • Per contrast, se n’escolta també l’«Ave Maria», on mostra el seu registre clàssic líric, molt diferent del to eurovisiu. El cas exemplifica la permeabilitat entre món clàssic i mediàtic i com una cantant d’òpera pot passar per formats massius sense abandonar la seva carrera seriosa. 2.6. Jane Evrard / Jane Chevalier (directora d’orquestra) • Nascuda Jane Evrard, coneguda artísticament com a Jane Chevalier. • Mor a París el 4 de novembre de 1984. • El 1930 esdevé la primera dona a dirigir una orquestra professional a França. • A la secció se n’escolta una «danserie», que reflecteix el seu interès per repertoris dansables i probablement neoclàssics. És un altre exemple de dona pionera en la direcció orquestral, en un camp llargament monopolit­zat per homes. 2.7. Montserrat Torruella (mezzosoprano, «morbo reial») • Mezzosoprano barcelonina, nascuda el 5 de novembre de 1951. • Debuta al Gran Teatre del Liceu el 1991. • El «morbo» que destaca la Maria: el 1997 és escollida per cantar a les noces de la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin. • Se n’escolta un fragment de quatre cançons (una suïta), que posen de manifest la seva solidesa vocal malgrat no ser una figura molt mediàtica. La menció serveix per visibilitzar cantants locals de bona trajectòria que no han assolit gran fama internacional però han mantingut carreres sòlides. 2.8. Elena Romero Barbosa (directora i compositora republicana) • Nascuda a Madrid el 7 de novembre de 1907. • Primera dona a dirigir una gran orquestra simfònica a Espanya: - Orquestra Simfònica de Barcelona. - Orquestra de Ràdio Nacional d’Espanya. • Compromesa políticament amb la República, es veu obligada a exiliar-se. • Compositora de diverses obres, entre les quals una «Fantasia espanyola» que se sent al programa. La secció denuncia que, malgrat la seva importància, les seves obres gairebé no han entrat al repertori habitual, i caldria recuperar-les. 2.9. Marcelle de Manziarly (compositora francesa del «Grup dels Sis») • Anomenada pel presentador com «Marcel(le) Taifez»; en realitat probablement es refereix a Marcelle de Manziarly (o altra compositora del cercle del Groupe des Six francès), morta el 7 de novembre de 1983. • Va formar part o va estar molt vinculada al «grup dels sis» (Cocteau, Milhaud, Poulenc, Honegger, etc.) o al seu entorn estètic. • Durant temps es pensava que havia deixat poc repertori, però la recerca ha anat descobrint més de 170 composicions. • S’escolta una «Arabesque» per a clarinet i piano, d’estil proper al romanticisme tardà–primer modernisme, amb influència wagneriana. Aquest cas mostra com la recerca musicològica actual està recuperant un corpus extens d’obres de dones compositores que havien quedat invisibilitzades. 2.10. Cantant wagneriana (Tristany i Isolda) La Maria introdueix una altra cantant, fortament associada al repertori wagnerià: • No se n’explicita clarament el nom, però és una soprano o mezzosoprano especialitzada en Wagner. • Se n’escolta un fragment de Tristan und Isolde, on la pregunta irònica és si interpreta Tristany o Isolda. L’objectiu és mostrar la força vocal i dramàtica de les grans veus femenines en un repertori exigent com el de Wagner. 2.11. Carlotta Ferrari (última parada automobilística–lírica) • La secció es tanca amb Carlotta Ferrari, compositora italiana. • Mor a Bolonya un 22 de novembre (dia de Santa Cecília, patrona de la música) de 1907. • El cognom Ferrari dona peu al joc «automobilístic», però la Maria remarca que també hi va haver una Ferrari música. • Va escriure diverses òperes i obres vocals, si bé la secció no entra en gran detall analític. La menció final reforça la idea de corregir el cànon incorporant noms femenins que han aportat repertori operístic rellevant. 3. Idees clau que travessen tot l’episodi 3.1. Música com a experiència col·lectiva i humanitzadora Tant l’entrevista com «Cometes» convergeixen en una idea central: La música, i especialment el cant coral, és una pràctica col·lectiva que estructura comunitats, educa i, en situacions extremes, pot arribar a salvar vides. • A l’aula: ensenya cooperació, escolta i respecte. • Als cors: crea xarxes socials i amistat més enllà de la música. • A la història: ha servit com a espai d’oci, de lluita, de resistència i de litúrgia. 3.2. Invisibilització i reivindicació de les dones músiques La secció de la Maria posa el focus en la visibilitat de les dones en la música clàssica: • Pioneres en direcció d’orquestra (Elena Romero, Jane Chevalier). • Compositores amb catàlegs extensos però poc programats (Francesca Madriguera, Carlotta Ferrari, Marcelle de Manziarly). • Intèrprets que desafien fronteres entre clàssic i popular (Malena Ernman). • Històries de resistència i tragèdia (Alma Rosé a Auschwitz). L’episodi contribueix a renovar el llenguatge i el relat canònic de la història de la música, incorporant-hi aquestes figures. 3.3. Necessitat de suport institucional i social Tant en el cas de les corals de Mallorca com en la recuperació del repertori compost per dones, apareix la idea de: • Necessitat de suport institucional (federacions, censos, programes, finançament, recerca). • Necessitat de públic i consum cultural actiu. • Importància de mitjans com Ona Mediterrània, sostinguts per sòcies i socis, que donen espai a aquestes veus i continguts. En conjunt, l’episodi funciona com una defensa militant del valor de la música coral i de la presència de les dones en la història musical, des del nivell més local (cors de poble, escoles de Mallorca) fins al panorama internacional (Eurovisió, Wagner, Auschwitz).

  • 55'

    Música contemporània, cultura i atenció

    Resum general de l’episodi Episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània centrat en una conversa amb el compositor català Benet Casablancas sobre el sentit de la música contemporània, la seva relació amb la paraula i amb altres arts, i el paper de la cultura en la societat actual. L’episodi té dues parts, tot i que a l’àudio facilitat només sentim la presentació i l’entrevista; la música de Casablancas anunciada per a la segona part no apareix al fragment transcrit. 1. Introducció del programa i del convidat • Es presenta el programa El Crepuscle i s’anuncia que l’episodi d’avui és una entrevista enregistrada prèviament amb el compositor català Benet Casablancas. • El locutor destaca que: - Casablancas ha vingut sovint a Mallorca i té vincles amb l’illa. - Els Encontres de Compositors li han dedicat monogràfics. - A la segona part del programa (no inclosa a la transcripció) s’escoltarà música seva. "Per tant, amics, primera part, entrevista, i segona part, la música." 2. Música, text i òpera 2.1. Relació entre compositor i autor teatral • El periodista demana a Casablancas com entén la simbiosi entre teatre i música, en el context de l’òpera i de la relació amb autors com Shakespeare. • Casablancas respon que, des de Monteverdi, l’òpera es construeix sobre dos pilars bàsics: - el text / poesia - la música "La música es posava al servei de la poesia, però per crear una entitat nova, una entitat que és més que la suma de les parts." • Aquesta fusió dona lloc a una forma artística pròpia, l’òpera, que ha anat canviant d’estil i de llenguatge al llarg dels segles. 2.2. Música i paraula més enllà de l’òpera • Casablancas amplia el focus i recorda que la relació música-text és constant en molts gèneres: - la cançó (lied) - la música coral (amb bons exemples a Mallorca) • Explica que és amic del director Joan Company, amb qui ha compartit “moltes aventures”, cosa que evidencia el seu vincle amb la vida coral mallorquina. 3. Diàleg de la música amb altres arts 3.1. Pintura, cinema i arquitectura • Casablancas defensa que la música no viu aïllada, sinó que dialoga amb: - la pintura - el cinema - fins i tot l’arquitectura • Considera que la música pot formar part de concepcions artístiques globals on diverses arts s’interrelacionen i ofereixen experiències més riques tant per als creadors com per al públic. "La música pot ser un element més d’unes concepcions artístiques que s’interrelacionen... obre unes perspectives engrescadores." 3.2. Els artistes i la recerca comuna • Casablancas insisteix que totes les arts comparteixen una mateixa recerca profunda, encara que utilitzin llenguatges diferents: - pintura - literatura (poesia, novel·la, teatre) - música • Explica que ell mateix havia pintat de jove, i que té molts amics poetes i pintors, la qual cosa reforça la seva visió no compartimentada de les disciplines. "Penso que finalment els artistes tots busquem... quelcom que no podem definir." 4. Música contemporània, festivals i cultura 4.1. Els Encontres de Compositors i la figura d’Antoni Caimari • El periodista li pregunta per la seva relació amb els Encontres de Compositors de Mallorca (organitzats per l’ACA) i pel lloc que hi té la música contemporània. • Casablancas lamenta no poder assistir-hi aquest any per un compromís previ a Aranjuez. • Recorda els seus inicis al festival i la relació amb Antoni Caimari, a qui descriu com un exemple de dedicació: - Caimari abandona el món dels negocis i hi destina els recursos a una fundació per la música del nostre temps. - Els Encontres són avui un dels festivals de música contemporània amb més trajectòria a Espanya i amb projecció europea. "Ho poso tot en una fundació al servei de la música del nostre temps... un dels festivals de música del nostre temps de més llarga història a tot Espanya i fins i tot a Europa." 4.2. La música com a part central de la cultura • Casablancas respon a la pregunta sobre si la música contemporània ha d’estar integrada al cànon o si ha de tenir concerts específics. • La seva postura és clara: - tota la música, inclosa la contemporània, hauria d’estar més integrada dins la cultura i les humanitats. - La cultura és, en un món cada cop més fosc, el que pot donar llum i sentit a la vida. "La cultura ens salva." • Afegeix que la música té una força especial dins les arts perquè: - ens afecta d’una manera física (ens fa esborronar) - quan s’uneix a la paraula, la seva potència encara augmenta 5. Funció humanista de la música 5.1. Felicitat i il·lustració (Haydn) • Casablancas cita Joseph Haydn com a model d’ideals de la Il·lustració. • Resumeix la seva idea: si el públic que ve a un concert és feliç durant aquella estona, el compositor ja es pot donar per ben pagat. "Si tenim la gent que va a un concert nostre i mentre l’estona que dura el concert, allò els fa feliç, doncs jo ja em sentiré ben pagat." • Destaca que la música de Haydn segueix fent feliç el públic 200 o 300 anys després, cosa que considera “increïble”. 5.2. Ofrena al poble (Manuel de Falla) • També cita Manuel de Falla, molt vinculat a Mallorca, i un text breu que utilitza sovint a classe amb joves compositors. • Falla critica l’egoisme del compositor centrat només en la tècnica (contrapunt, harmonia) i recorda que la música ha de ser una ofrena al poble. "Hem de ser una mica més generosos i pensar que el que fem és com una ofrena que fem al poble." 5.3. “La música amansa les feres” i experiència estètica • A partir de l’expressió “la música amansa les feres”, Casablancas matisa que la música: - abasta un gran ventall d’experiències humanes (no només calmants) - representa “tots els costats de la nostra condició” • Destaca el seu component màgic: - ens fa emocionar (literalment, ens mou) - ens transporta a una altra dimensió d’experiència "Aquesta música ens transporta... ens situa per un moment en una altra estadi d’experiència, diferent del de l’experiència ordinària." • Per a ell, les grans obres d’art tenen sempre un punt d’utopia: fan pensar que és possible una altra realitat i eixamplen la riquesa de les nostres vides. 6. Com escoltar la música contemporània 6.1. “La música no s’ha d’entendre” • Davant la queixa recurrent del públic (“aquesta música no l’entenem”), Casablancas respon amb rotunditat: "La música no s’ha d’entendre. No hi ha un manual per entendre-ho." • Recomana sobretot: - obrir l’oïda - tenir curiositat per descobrir noves sensacions estètiques • Cita un lema dels compositors contemporanis finlandesos: “obrir la oïda”. 6.2. Afegir experiències al bagatge de l’oient • Explica que, si el públic ja gaudeix de Beethoven o Bartók, el que es proposa no és substituir res, sinó sumar més experiències. • Defensa la figura de l’aficionat actiu, que busca música igual que un bon lector busca llibres. • Perquè això sigui possible, cal: - que les institucions i programadors posin la música contemporània a l’abast del públic - polítiques culturals, programacions valentes i música a l’escola 7. Coneixement, llibertat i política cultural 7.1. Conèixer per poder triar • Casablancas subratlla una idea clau: "La persona que coneix sí que pot triar en llibertat. La persona que no coneix o que coneix menys no pot ser lliure de preferir allò que no coneix." • Per això dona a la qüestió de l’accés a la cultura una dimensió política en majúscules. 7.2. Cultura, educació i populisme • Adverteix que vivim en una època de populisme que també es manifesta en el camp artístic. • Critica la reducció de la cultura a simple espectacle: - la cultura pot tenir component d’espectacle - però és molt més: té profunditat, complexitat i demana formació "Creiem en la cultura de veritat, sí o no? La cultura no és espectacle. Té un element d’espectacle. És molt més que un espectacle." • Defensa una escala d’educació que permeti al públic gaudir tant de l’art més planer com de les obres més exigents (per exemple, els últims quartets de Beethoven). 8. Música vs pintura i el problema de l’atenció 8.1. Per què hi ha cues per Picasso i no per Pierrot Lunaire? • El periodista li planteja la comparació: per una exposició de Picasso hi hauria cues, però per una interpretació del Pierrot Lunaire, no. • Casablancas explica que la diferència rau en la naturalesa del llenguatge: - la pintura és un objecte físic estable: es pot veure d’un cop d’ull, hi ha textura, forma, presència material - la música no “existeix” com a objecte: - la Cinquena de Beethoven només existeix quan s’interpreta - són impulsos sonors que neixen i moren "La Cinquena sinfonia de Beethoven només existeix d’aquell dia que es toca... són impulsos que es produeixen i moren." 8.2. Memòria i temps en l’escolta musical • Per percebre una obra musical com un tot amb sentit, cal: - atenció interioritzada - memòria activa que vagi integrant el que es va escoltant • Obres com una sinfonia de Bruckner o el Pierrot Lunaire reclamen 45 minuts d’atenció continuada, sovint amb un llenguatge menys familiar per l’oient que Beethoven. 8.3. Soroll, pressa i dispersió contemporània • Casablancas relaciona aquesta exigència de temps i concentració amb els problemes del nostre temps: - excés de soroll - pressa, precipitació - hàbits de zàping i canvi constant de canal • Això fa que la capacitat de prestar atenció sigui cada cop més reduïda. "Hi ha molts factors que actuen perquè la capacitat de prestar atenció... sigui cada vegada més petita i més escanyolida." 8.4. Lectura profunda vs informació fragmentària • Extén el diagnòstic al camp de la informació i la lectura: - molta gent s’informa a través del mòbil, amb titulars breus - es perden la lectura pausada d’un diari, articles de reflexió, textos llargs • Considera que això alimenta el populisme: - es busquen respostes senzilles a problemes complexos - falta temps, silenci i capacitat de raonar i pair la informació • Recorda el valor històric de l’acte de llegir en solitud (des de monestirs fins als humanistes), sovint representat en la pintura (com a Vermeer). 9. Defensa activa dels grans valors culturals 9.1. No ser apocalíptic, però sí proactiu • Casablancas diu que no és apocalíptic, però veu senyals d’alerta greus. • Vol ser proactiu en la defensa dels grans valors culturals com a: - font de satisfacció humana profunda - protecció immunològica contra discursos de la barbàrie "Només hi ha un fre, que és que la persona sigui lliure per actuar a partir del coneixement i dels valors de la nostra tradició cultural occidental." 9.2. Actualitat dels valors de la tradició • Considera que els valors de la tradició cultural occidental són avui més actuals que mai i imprescindibles per fer front al context polític i social. 10. La ponència de Casablancas: nou, original i bo 10.1. Eixos de la seva intervenció • En la part final, el periodista li demana quina serà la tesi de la ponència que impartirà l’endemà en el marc de les converses / encontres. • Casablancas explica que es basarà en un llibre d’Arnold Schoenberg i en destacarà dos assajos principals: Sobre el que és nou i el que és original Distingeix entre novetat i originalitat. Adverteix dels mals entesos que ha generat aquesta confusió en la música contemporània. “L’afinitat amb el text” Tracta la dificultat de precisar la relació entre paraula i música. Connecta directament amb el que ja s’ha comentat a l’entrevista sobre òpera i música vocal. 10.2. Crítica al circuit operístic • Casablancas vol mostrar com aquestes confusions –entre nou, bo i original– es reflecteixen al món de l’òpera i al circuit operístic actual. • Parla de “disfuncions molt clares” en aquest àmbit, que voldrà exposar de manera concisiva però argumentada. 10.3. Format de la ponència • La seva intervenció serà breu (15 minuts) i vol que hi hagi espai per al diàleg posterior. • Estan previstos 3 o 4 minuts de projecció d’un fragment de la seva òpera, aprofitant que els organitzadors ja disposen del material. 11. Tancament de l’entrevista i falques publicitàries • El locutor acomiada Casablancas definint-lo com un “pou de saviesa” i li agraeix la conversa. • Casablancas respon que per ell també ha estat un plaer. • A continuació, sona la identificació d’Ona Mediterrània i diverses falques publicitàries i institucionals: - Campanya del Consell de Mallorca sobre inversió en carreteres. - Anunci d’“Aplec de relats d’en Amant Nolem”, recull de relats de ciència-ficció mallorquina. - Anunci d’Aigua 3 Globs, projecte d’emprenedoria social de 3 Salut Mental. - Anunci de “La palmesana”, joieria local. - Missatge per animar a fer-se soci i donar suport a Ona Mediterrània. • El fragment acaba amb una sèrie de tancaments, agraïments i “fins demà”, que semblen formar part de talls o restes d’altres emissions o comiat del bloc radiofònic. 12. Idees clau de l’episodi • Música i paraula: l’òpera i la música vocal com a síntesi d’arts, on la música ja no només “serveix” el text, sinó que crea una entitat nova. • Música i altres arts: la música dialoga amb la pintura, el cinema i l’arquitectura, i forma part d’una constel·lació artística compartida. • Funció de la cultura: en un món “cada vegada més fosc”, la cultura i especialment la música són necessàries per viure, no un luxe. • Música contemporània: cal integrar-la en la vida cultural habitual, no relegar-la a una bombolla minoritària. El públic ha de ser actiu i curiós. • Experiència d’escolta: la música requereix memòria, temps i atenció profunda, cosa que entra en tensió amb els hàbits de consum ràpid actuals. • Educació i llibertat: només qui coneix pot triar en llibertat; per tant, l’accés a la cultura i a la música actual és una qüestió política i educativa. • Tradició i modernitat: citar Haydn, Beethoven, Falla o Schoenberg no és nostàlgia, sinó una manera de defensar que la tradició és viva i il·lumina el present. • Utopia de l’art: les grans obres d’art tenen un component d’utopia realitzada, que eixampla l’experiència humana i suggerix que és possible un món millor. Tags • música contemporània • òpera • música i paraula • Benet Casablancas • Encontres de Compositors • Antoni Caimari • cultura i humanitats • escolta activa • memòria musical • educació musical • polítiques culturals • populisme i cultura • tradició musical • Haydn • Manuel de Falla • Schoenberg • Pierrot Lunaire • Beethoven • Bruckner • pintura i música • lectura profunda • Ona Mediterrània • El Crepuscle • Mallorca • festivals de música • experiència estètica • utopia en l’art Seccions de l’episodi Cada secció inclou el minutatge aproximat en segons de la transcripció facilitada. Presentació del programa i del convidat Inici: 0 Final: 93 Títol: Presentació d’El Crepuscle i de Benet Casablancas Resum: El locutor dóna la benvinguda, presenta el programa i anuncia que l’episodi d’avui consisteix en una entrevista amb el compositor català Benet Casablancas, seguida a la segona part (no inclosa) per una selecció de la seva música. Introducció a l’entrevista: context de la visita i primera pregunta Inici: 94 Final: 129 Títol: Arrencada de la conversa i connexió amb la literatura Resum: El locutor contextualitza la presència de Casablancas a Mallorca i a les converses de Formentor, i li formula la primera pregunta sobre la seva relació amb la literatura i el teatre, i la simbiosi entre autor teatral i compositor. Música, text i naixement de l’òpera Inici: 130 Final: 192 Títol: La relació fonamental entre música i paraula Resum: Casablancas explica com, des de Monteverdi, la música es posa al servei de la poesia per crear l’òpera com a gènere nou. Amplia la reflexió a la cançó, la música coral i altres formes on música i text tenen una relació central. Diàleg amb altres arts i experiència artística global Inici: 193 Final: 213 Títol: Música, pintura, cinema i arquitectura Resum: El compositor defensa la interrelació de la música amb altres arts, com la pintura, el cinema i l’arquitectura, i com això enriqueix l’experiència artística tant per als creadors com per al públic. Encontres de Compositors i figura d’Antoni Caimari Inici: 214 Final: 307 Títol: Festivals de música contemporània i compromís personal Resum: A partir d’una pregunta sobre si la música contemporània ha d’estar integrada en el cànon, Casablancas parla de la seva relació amb els Encontres de Compositors de l’ACA, lamenta no poder-hi assistir aquell any i elogia Antoni Caimari per haver dedicat els seus recursos a crear un festival de referència per a la música del nostre temps. Cultura, música i necessitat vital Inici: 307 Final: 385 Títol: La cultura com a llum en un món fosc Resum: Casablancas sosté que la música i les humanitats són l’única cosa que pot donar llum en un món cada cop més fosc. Defensa que la cultura és necessària per viure i que la música, per la seva intensitat física i emocional, ocupa un lloc central en l’experiència estètica. Unitat de les arts i recerca compartida Inici: 386 Final: 453 Títol: Totes les arts busquen el mateix Resum: El compositor explica que pintors, escriptors i músics comparteixen una mateixa recerca inefable, malgrat fer servir llenguatges diferents. Fa referència a Haydn com a figura clau i posa la seva obra a l’altura de Mozart i Beethoven. Haydn, felicitat del públic i ideals il·lustrats Inici: 453 Final: 498 Títol: Fer feliç el públic com a missió del compositor Resum: Casablancas cita Haydn i la seva idea que, si la gent surt feliç d’un concert, el compositor ja es pot donar per satisfet. Subratlla com la música de Haydn segueix fent feliç el públic segles després, i vincula això als ideals de la Il·lustració. Manuel de Falla i la música com a ofrena al poble Inici: 498 Final: 565 Títol: Generositat del compositor i compromís social Resum: Prenent com a exemple un text de Manuel de Falla, Casablancas critica l’egoisme tècnic del compositor i defensa la idea que l’obra ha de ser una ofrena al poble. El periodista ho relaciona amb la idea que “la música amansa les feres”. Gamma d’experiències musicals i component màgic de la música Inici: 566 Final: 644 Títol: Emoció, transport i utopia en la música Resum: Casablancas destaca que la música abasta moltes experiències humanes i que té un element màgic: emociona, transporta, ens mou a una altra dimensió. Defensa que les grans obres d’art tenen un component d’utopia realitzada que enriqueix les nostres vides. Difusió de la música contemporània i oient actiu Inici: 673 Final: 804 Títol: Obrir l’oïda: com acostar el públic a la música nova Resum: El compositor respon a les reticències envers la música contemporània afirmant que la música “no s’ha d’entendre”, sinó escoltar amb curiositat. Convida el públic a obrir l’oïda i sumar noves experiències a les que ja coneixen, i reclama programacions, polítiques culturals i educació musical que hi donin suport. Coneixement, llibertat i dimensió política de la cultura Inici: 804 Final: 835 Títol: Conèixer per triar en llibertat Resum: Casablancas afirma que només qui coneix pot triar en llibertat, mentre que qui ignora no pot preferir allò que no coneix. Dóna a aquesta qüestió una dimensió política i assenyala la presència del populisme també en el terreny artístic. Cultura, espectacle i educació estètica Inici: 835 Final: 895 Títol: Entre art massiu i art minoritari: el paper de l’educació Resum: El compositor diferencia entre manifesta­cions culturals més massives i altres de més minoritàries, rebutjant l’acusació d’elitisme. Defensa que hi ha molts nivells d’experiència cultural i que l’educació és la clau perquè més gent gaudeixi tant de les formes més senzilles com de les més complexes. Realitat, gestió cultural i responsabilitat compartida Inici: 895 Final: 957 Títol: Utopia possible i tasca de institucions i individus Resum: Casablancas sosté que no és utòpic ampliar l’accés a l’art més exigent: depèn de decisions de gestió i de les persones adequades en el moment oportú. Elogia Antoni Caimari com a exemple i anima tant institucions com públic a tenir “el cuc” de descobrir noves obres. Música vs pintura: presència física i naturalesa del llenguatge Inici: 957 Final: 1022 Títol: Per què hi ha cues per Picasso i no per Pierrot Lunaire? Resum: A partir de la comparació entre Picasso i Pierrot Lunaire, Casablancas explica que la pintura té presència física i immediata, mentre que la música no existeix com a objecte; només existeix quan sona, cosa que complica la seva recepció. Temps, memòria i dificultat de l’escolta musical Inici: 1022 Final: 1122 Títol: La música com a art del temps i de la memòria Resum: S’endinsa en com la música demana un exercici actiu de memòria i atenció al llarg del temps per ser percebuda com un tot coherent. Obres de Bruckner o de Schoenberg exigeixen 45 minuts d’escolta concentrada, sovint amb un llenguatge menys familiar que el del repertori clàssic. Soroll, zàping i crisi de l’atenció Inici: 1122 Final: 1197 Títol: El nostre temps invadit pel soroll i la pressa Resum: Casablancas relaciona la dificultat d’escoltar música amb l’estil de vida actual: soroll constant, pressa, canvi de canal permanent. Denuncia que la capacitat d’atenció es veu reduïda i connecta això amb l’ús del mòbil per informar-se només mitjançant titulars. Lectura, informació i populisme Inici: 1197 Final: 1267 Títol: De la lectura profunda a la informació-eslògan Resum: El compositor contrasta la lectura ràpida i fragmentària al mòbil amb l’experiència de llegir un diari o assaigs amb calma. Explica com aquesta simplificació afavoreix l’ascens del populisme i defensa el llegir com a gran conquesta cultural, il·lustrada en pintures com les de Vermeer. Senyal d’alerta, barbàrie i defensa dels valors Inici: 1267 Final: 1333 Títol: Valors culturals com a antídot contra la barbàrie Resum: Sense voler ser apocalíptic, Casablancas veu senyals que haurien d’alertar-nos i proposa defensar activament els grans valors culturals com a protecció contra discursos de la barbàrie. Reivindica l’actualitat dels valors de la tradició cultural occidental. Avanç de la ponència: Schoenberg, nou i original Inici: 1333 Final: 1409 Títol: Schoenberg, novetat i originalitat en música Resum: En resposta a la pregunta final, Casablancas explica que la seva ponència se centrarà en dos assajos de Schoenberg: un sobre la distinció entre allò nou i allò original, i un altre sobre l’afinitat amb el text, tema lligat a la relació entre paraula i música. Crítica al circuit operístic i format de la intervenció Inici: 1409 Final: 1454 Títol: Disfuncions de l’òpera actual i mostra d’obra pròpia Resum: Casablancas comenta que vol mostrar com les confusions entre nou, bo i original afecten plenament el món de l’òpera i el seu circuit. Explica que disposa només de 15 minuts per exposar-se i que es projectarà un fragment (3–4 minuts) de la seva òpera per completar la ponència. Acomiadament de l’entrevista Inici: 1454 Final: 1486 Títol: Comiat i agraïments Resum: El locutor acomiada Benet Casablancas amb elogis (“un pou de saviesa”) i li agraeix la seva disponibilitat. El compositor correspon agraint l’oportunitat de la conversa. S’identifica també l’emissora Ona Mediterrània. Falques institucionals i publicitat Inici: 1487 Final: 1602 Títol: Anuncis i crida al suport a Ona Mediterrània Resum: S’emeten successivament falques: campanya del Consell de Mallorca sobre millora de carreteres, promoció del llibre “Aplec de relats d’en Amant Nolem”, anunci d’Aigua 3 Globs, publicitat de la joieria “La palmesana” i una crida a fer-se soci i donar suport a Ona Mediterrània. Talls dispersos de comiats i agraïments Inici: 1657 Final: 3241 Títol: Fragments residuals de comiat Resum: A partir d’aquest punt es repeteixen fragments aïllats de “Fins demà”, “Gràcies” i “Bona nit”, que semblen trossos descontextualitzats d’altres programes o del mateix, sense contingut temàtic nou. No hi ha desenvolupament discursiu rellevant en relació a l’entrevista o a la música.

  • 56'

    El Crepuscle: L'arquitecte Ferragut i els drets dels infants

    En aquest episodi d'El Crepuscle, l'equip d'Ona Mediterrània commemora el 49è aniversari de la reforma política que va iniciar el desmantellament del franquisme, tot analitzant la figura d'Adolfo Suárez. Es dedica un espai profund als Drets dels Infants, contrastant la sobreprotecció local amb la cruesa de les faveles de Rio o els nins soldats. En l'àmbit científic, es presenten experiments que demostren la capacitat de raciocini dels ximpanzés i s'aplaudeix la inversió en recerca biomèdica a les Illes. El nucli cultural se centra en la tràgica mort de l'arquitecte Josep Ferragut, el seu llegat espiritual i la lluita contra la corrupció urbanística dels anys 60, vinculant-ho amb la producció teatral contemporània i el documental de Miguel Eek. L'episodi finalitza amb una ferma defensa de la memòria històrica i un homenatge a les víctimes del feixisme.

  • 55'

    Efemèrides Musicals al Crepuscle: De Schubert a Broadway

    En aquest episodi d'El Crepuscle a Ona Mediterrània, Pere Estalric i Manel García repassen les efemèrides musicals més rellevants de novembre. El recorregut comença amb la sonata per a arpeggione de Frank Schubert i la innovació instrumental del segle XIX. També s'explora el nacionalisme musical amb la rapsòdia Espanya de Manuel Chabrier i les arrels finlandeses de Jan Sibelius a través de la suite Carelia. L'episodi viatja fins als Estats Units per analitzar la figura d'Aaron Copland i la seva influència en la música moderna americana, així com l'origen rítmic del Charleston amb James Price Johnson. En l'àmbit més proper, es destaca la trajectòria de Josep Maria Terrides, autor del cèlebre pas doble Isles Canàries, i el virtuosisme de Narciso Yepes amb la seva guitarra de deu cordes. Finalment, es tanca amb l'impacte cultural i cinematogràfic de El violinista a la teulada, subratllant el primer Òscar de John Williams i la interpretació d'Isaac Stern.

  • 57'

    Intel·ligència artificial, educació i música

    Episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània amb el convidat Rafael Jaume Ibaens, emprenedor, compositor i docent especialitzat en la intersecció entre filosofia, música i intel·ligència artificial. L’entrevista explora com la IA està transformant la música, l’educació, el treball i la política, i planteja la necessitat urgent d’una mirada ètica i reflexiva. Rafael defensa que la música és molt més que expressió: és autoreflexió i viatge interior, i que la IA pot ajudar en tasques tècniques però no pot substituir el significat i la intenció humanes. En educació, proposa redimensionar el paper del docent: menys transmissió de continguts i més mestre-guia que ensenyi a pensar, raonar i viure. També aborda la por a la pèrdua de feines, el poder de les corporacions tecnològiques i la necessitat de regular la IA sense renunciar al progrés. L’episodi tracta igualment la situació del català en l’ecosistema d’IA, les oportunitats per reforçar la cultura pròpia i els riscos d’absorbir estructures lingüístiques foranes. Rafael presenta el seu musical The Tears of Neraquis, reflexiona sobre bandes sonores mítiques i clou amb un missatge d’esperança: cal cercar el sentit de les coses, dialogar i no quedar-se en l’aparença.

  • 57'

    Música, filosofia i reptes de la intel·ligència artificial

    En aquest episodi d'El Crepuscle a Ona Mediterrània, el compositor i filòsof Rafel Jaume Ibaens ens convida a reflexionar sobre l'avenç de la intel·ligència artificial des d'una perspectiva humanista. Durant la conversa, s'analitzen els riscos i beneficis d'aquesta tecnologia en la música, l'educació i la creació artística, subratllant que, malgrat l'automatització, l'essència humana i la recerca de significat romanen irreemplaçables. L'autor també comparteix detalls sobre la seva trajectòria en la composició de bandes sonores i l'estrena del seu musical a Escòcia, mentre reivindica el paper de la filosofia i el pensament crític per no esdevenir súbdits de les grans corporacions tecnològiques en un context de posveritat.

  • 58'

    Josep Maria Llompart i l'òpera a Mallorca

    En aquest nou programa d'El Crepuscle a l'emissora Ona Mediterrània, es ret homenatge a la figura de Josep Maria Llompart. L'experta Pilar Arnau i Sagarra ens descobreix la vessant més humana i intel·lectual d'un home que va ser clau per a la literatura catalana i l'activisme cultural a les Illes Balears. El diàleg repassa el seu pas per Papeles de Son Armadans i la seva influència com a guia literari de tota una generació. D'altra banda, l'espai musical ens sorprèn amb un recorregut per la història de l'òpera i els seus lligams amb Mallorca, des de la canonització de Santa Catalina Tomàs fins a la trajectòria del cèlebre baix Uetam. L'episodi acaba amb una crida a la reflexió sobre la situació dels creadors actuals, la fragilitat econòmica del sector i el valor fonamental de l'escolta i l'empatia social en els temps que corren.

  • 58'

    Propietat intel·lectual, ètica i IA al programa El Crepuscle

    En aquest episodi d'El Crepuscle a Ona Mediterrània, l'expert Javier Gutiérrez analitza els reptes actuals de la propietat intel·lectual. La conversa aprofundeix en la distinció entre els drets materials i els drets morals, subratllant la relació indissociable entre l’autor i la seva obra. S'il·lustra amb exemples d'artistes com Joan Miró i s'aborda la problemàtica del plagi en l'era digital. Un punt clau és la crítica a la inteligència artificial, advertint sobre el risc que les grans tecnològiques utilitzin obres preexistents per generar continguts buits de l’element espiritual exclusiu de l’ésser humà. L'entrevista clou amb una reflexió sobre la base filosòfica del dret, defensant que la legislació ha de néixer de l'ètica i no només dels interessos econòmics, reivindicant la lectura de clàssics i la música de Bach com a pilars per a una vida plena.

  • 49'

    Assetjament, Alzheimer i Morbo: El Crepuscle

    En aquest episodi d'El Crepuscle d'Ona Mediterrània, s'analitzen en profunditat les dinàmiques de l'assetjament escolar, subratllant la importància de la comunicació familiar i el paper crític de l'espectador en la prevenció. En l'àmbit científic, es destaca un avenç revolucionari: una col·laboració entre investigadors catalans i xinesos que ha aconseguit revertir l'Alzheimer en ratolins mitjançant l'ús de nanopartícules. D'altra banda, s'explora el futur tecnològic amb Google i la seva possible expansió de centres de dades a l'espai per fer front a la crisi energètica de la IA. Finalment, el programa reflexiona sobre la naturalesa humana i el concepte de morbo, vinculant la curiositat col·lectiva amb la cultura popular i el cinema clàssic d'Alfred Hitchcock.

  • 56'

    La Quarta Sinfonia de Bruckner a El Crepuscle

    En aquest episodi d'El Crepuscle a Ona Mediterrània, Pere Estelric presenta un monogràfic especial sobre la Quarta Sinfonia d'Anton Bruckner, coneguda com la Romàntica. El programa analitza la figura del compositor austríac, destacant la seva profunda religiositat i la seva connexió amb la natura. Es descriu detalladament l'estructura de l'obra, des de l'inici que evoca la sortida del sol fins al seu cèlebre adagio. Aquest espai serveix per promocionar el proper concert a Palma, oferint als oients una audició comentada d'una de les peces més emblemàtiques del segle XIX, tot sota la producció de l'equip habitual de l'emissora.