El Crepuscle
El Crepuscle
Programa

El Crepuscle

El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.

Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 07:00 - 08:00, 21:00 - 22:00 ·1036 episodis
RSS

episodis

241-252 de 1029
  • 59'

    Educació a Maria (1950-1970) i memòria local

    Episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània dedicat a la història de l’educació a Maria de la Salut (1950-1970) a partir del llibre Maria i l’educació en temps difícils de Joan Carbonell Matas. L’autor explica com una infantesa escolar dura el porta a decidir-se per ser un mestre diferent, influït també pel suport d’una professora de batxillerat. A partir de la cançó El Maestro de Patxi Andión, es reivindica la memòria dels mestres depurats pel franquisme i la paralització de la innovació pedagògica republicana. Carbonell descriu la figura del mestre Madrigal, l’impuls de cooperatives i la divisió del poble entre cremellets (esquerres, classes populars) i cassits (benestant, conservador). Es tracta la Guerra Civil a Maria com un conflicte sense front però amb venjances personals, amb cinc morts i un desaparegut, i es comenta el documental “Els ossos que xerren” sobre memòria històrica. L’episodi analitza també com aquesta fractura condiciona les primeres eleccions democràtiques i com, amb l’arribada de nova població a partir dels anys 90, apareix la idea de “dues Maries”: la tradicional, marcada pel passat, i la nova, més diversa i deslligada dels antics bàndols.

  • 49'

    Memòria, guerra i escola a Maria de la Salut

    Episodi de El Crepuscle a Ona Mediterrània dedicat a la memòria històrica i educativa de Maria de la Salut a partir del llibre “Maria i l’educació en temps difícils: l’escola pública i els col·legis privats de Maria, 1950-1970” de Joan Carbonell Matas. L’autor, mestre i investigador, explica com la seva vocació docent neix de la voluntat de no repetir els models autoritaris que va patir d’infant, i com una professora i un mestre de repàs el van marcar positivament. El diàleg ressegueix la figura del mestre Madrigal, impulsor de cooperatives obreres que fracturen el poble entre cremellets (classe obrera) i casits (benestants), una divisió que es perllonga durant la Guerra Civil, el franquisme i les primeres eleccions democràtiques. Es parla de repressió, mestres depurats, morts per venjances personals, fosses comunes a Sant Joan i del documental “Els ossos que xerren” com a peça clau de la memòria històrica. Finalment, es descriu l’evolució demogràfica del poble, la piràmide invertida i l’arribada de nova població a partir dels anys 90, que genera una “nova Maria” menys lligada als antics blocs. Diverses cançons, encapçalades per “El Maestro” de Patxi Andión, acompanyen l’episodi i en reforcen el to crític, melangiós i alhora esperançat.

  • 47'

    Cent anys d’Oblates i prostitució a Mallorca

    Episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània dedicat al centenari de les Oblates a Mallorca i a la seva feina amb dones en situació de prostitució i tracta. L’entrevistada, Maria Felicidad Martínez Morán, explica la seva vocació i el carisma específic de la congregació: l’acompanyament de dones en prostitució, avui també víctimes de trata i esclavitud. Es repassa l’evolució de la seva presència a l’illa: dels asils d’“arrepentides” a la Vileta a finals del XIX, al canvi radical del 1988 amb l’arribada al barri XINÈS de Palma, on treballen des del carrer i un petit pis d’acollida. Avui atenen sobretot dones joves estrangeres, principalment llatinoamericanes, atrapades per xarxes criminals i per la irregularitat administrativa. Es descriu el projecte Oblates Casal Petit, que ofereix atenció social, formació, inserció laboral, suport psicològic, allotjament i assessorament jurídic, amb l’objectiu d’empoderar les dones perquè puguin decidir el seu futur. Maria Felicidad reivindica el suport institucional (Govern, Ajuntament, Consell) i la necessitat d’educar els homes perquè no hagin de pagar per sexe. Com a consell vital, defensa reservar espais personals de silenci per viure millor. El programa es completa amb una secció de cine dedicada a Claudia Cardinale, repassant breument la seva biografia i films emblemàtics com Rocco i els seus germans, La Pantera Rosa i Il Gattopardo.

  • 52'

    Recurs Hídrics i Canvi Climàtic amb Biel Jordà

    En aquest episodi de El Crepuscle, l'oceanògraf Biel Jordà analitza la complexa situació dels recursos hídrics a les Balears. Es discuteixen els límits de consum davant l'actual pressió turística i la viabilitat de les desaladores com a alternativa als aqüífers malmesos. El convidat destaca la funció ecològica irremplaçable de la Posidònia com a protectora natural de les nostres costes i embornal de carboni. Més enllà del tema hídric, Jordà reflexiona sobre la precarietat de la recerca científica a Espanya, la responsabilitat de les administracions en la gestió dels recursos naturals i l'auge de conductes negligents davant el canvi climàtic. Finalment, l'entrevista transiciona cap a una selecció musical inspirada en el llegat del Mediterrani, posant èmfasi en la identitat compartida dels pobles que habiten la nostra mar.

  • 48'

    Capitalisme, ecocomunisme i ciència quotidiana

    Introducció i estructura del programa L’episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània combina tres grans blocs: • Una secció filosòfica-econòmica sobre capitalisme, comunisme, ecocomunisme i decreixement. • Una secció de divulgació científica i d’actualitat sanitària (grip i mascaretes, formigues invasores, molsa a l’espai). • L’inici d’una secció sobre beques per a alumnes amb altes capacitats. Entre blocs hi ha falques, indicatius i anuncis d’altres programes de l’emissora. 1. Comunisme, desigualtat i ecologia (Saito Kohei) 1.1. De la Bíblia a Marx: compartir béns i necessitats • El convidat, el senyor Pujades, proposa un "còctel" de conceptes: capitalisme, desigualtat, decreixement, comunisme/ecocomunisme i canvi climàtic, amb un pentimento final. • Parteix d’una citació dels Fets dels Apòstols (2,44-45): tots els creients vivien junts, ho posaven tot en comú i distribuïen els béns segons les necessitats. • Ho interpreta com una forma de «comunisme cristià»: una idea primitiva de comunitat de béns i repartiment segons necessitat. • Salta després a Karl Marx i a la famosa fórmula: "De cadascú segons les seves capacitats, a cadascú segons les seves necessitats." • Els presents comenten la dificultat pràctica d’aplicar aquest principi: com es mesuren capacitats i necessitats? Com s’organitza la distribució? 1.2. La Crítica del Programa de Gotha i la història del comunisme • El principi de Marx prové de la Crítica del Programa de Gotha, text escrit entorn de 1875, adreçat a un congrés d’unificació del socialisme alemany a Gotha. • Marx no el va publicar en vida; Engels el fa públic el 1891, després de la mort de Marx (1883). • Es recorda la llarga tradició de propostes per compartir béns i reduir desigualtats. • Es cita Thomas Piketty com a economista contemporani que mostra que les desigualtats econòmiques augmenten: el 1 % més ric concentra una proporció enorme de la riquesa mundial. • S’analitza la crisi d’atractiu intel·lectual del comunisme després de la caiguda del mur de Berlín i la descomposició del bloc soviètic: - Ja abans, intervencions com Budapest o la Primavera de Praga havien allunyat molts intel·lectuals europeus del marxisme. - Encara hi ha nostàlgia a parts de l’antiga RDA o de l’espai soviètic, sovint vinculada a la seguretat laboral. - Tot i que l’economia de l’Alemanya de l’Est era de les més pròsperes del bloc, restava molt lluny de l’Alemanya occidental; encara avui persisteixen desigualtats. 1.3. Saito Kohei i el «comunisme ecològic» • Pujades presenta Saito Kohei (o Saito Gouhei), jove filòsof japonès d’uns 38 anys, que proposa un comunisme ecològic. • Saito ha tingut un gran èxit editorial (centenars de milers d’exemplars) i es declara explícitament comunista. • El seu objectiu: relectura ecològica de Marx, a partir de textos poc coneguts recuperats en la nova edició completa MEGA (Marx-Engels-Gesamtausgabe). • Saito participa en aquest projecte i recupera notes, quaderns i materials inèdits de Marx i Engels, on detecta una evolució cap a una sensibilitat ecològica en els darrers anys de Marx. 1.4. Progrés, antropocè i crítica al «desenvolupament sostenible» • Tant el Manifest Comunista (1848) com El Capital comparteixen amb el capitalisme una idea forta de progrés econòmic i tecnològic: - S’assumeix que cal inventar i aplicar tecnologia de manera creixent. - No hi ha gaire reflexió sobre els impactes ecològics: ús massiu de combustibles fòssils, degradació ambiental, etc. • Saito sosté que, en els darrers anys de la seva vida, Marx comença a percebre els límits ecològics del mode de producció capitalista: - Detecta una ruptura de l’equilibri ecològic global. - Encara no es parla de canvi climàtic, però sí d’un model de producció que «es carrega» la base natural. • Saito utilitza i difon el concepte d’antropocè: - Nova era geològica iniciada per la intervenció humana massiva (tala de boscos tropicals, extinció d’espècies, contaminació d’oceans i atmosfera, ús de carbó, petroli, energia nuclear, etc.). • Critica amb contundència el concepte de «desenvolupament sostenible», que qualifica d’oxímoron: - No es pot créixer indefinidament en un planeta finit. - Parafraseja Marx: si aquest deia que «la religió és l’opi del poble», ell afirma que l’«opi de les masses» avui és el desenvolupament sostenible. 1.5. Decreixement, commons i el «pentimento» de Pujades • Un dels conceptes centrals del llibre de Saito és el decreixement: - L’edició anglesa es titula Slowdown amb el subtítol The Degrowth Manifesto («El manifest del decreixement»). - Defensa que cal frenar el creixement econòmic i reorganitzar la societat per viure amb menys consum de recursos. • Lligat al decreixement, Saito reivindica els commons: - Commons = béns comuns, espais o recursos compartits (com les comunes municipals en pobles com Bunyola). - Proposa estendre aquesta lògica comunal a gran part de l’economia, aproximant-se a una organització social basada en propietat compartida i gestió col·lectiva. • El pentimento de Pujades: - Mentre llegeix el llibre, troba la part crítica i descriptiva molt sòlida: diagnòstic de la crisi ecològica, crítica al capitalisme fòssil, etc. - Però, quan Saito passa a proposar com sortir del problema, Pujades es declara escèptic. • Considera que el comunisme ecològic de Saito és massa utòpic, pròxim a una visió de la bondat natural humana a l’estil Rousseau: - Massa confiança en una futura societat de «bons germans» que gestionen els commons en pau i harmonia. - S’assembla als antics socialistes utòpics anteriors a Marx i Engels, que ells mateixos criticaven com a irrealitzables. 1.6. Tecnologia, Varoufakis i alternatives al capitalisme • El presentador demana si Saito connecta amb tesis com les de Yanis Varoufakis sobre el tecnofeudalisme, on la tecnologia esdevé una nova forma d’explotació que enriqueix unes poques grans corporacions tecnològiques. • Pujades diu que, fins on recorda, Saito no cita Varoufakis, tot i que podria perfectament. • Saito sí que: - Repassa moviments socials concrets (experiències a Barcelona, lluites indígenes a Sud-amèrica contra la desforestació, etc.). - És crític amb el relat segons el qual el pas de la indústria pesada a una economia digital seria «més ecològic». • Es remarca que les noves tecnologies (IA, data centers, etc.) tampoc són innòcues: - Consumeixen grans quantitats d’energia i aigua. - Formen part d’un model que continua sent ambientalment molt costós. • Saito aposta per: - Reducció dràstica de combustibles fòssils. - Energies renovables. - I sobretot canviar la manera de viure i organitzar l’economia. • Pujades insisteix en què, tot i el seu escepticisme sobre les solucions, recomana el llibre per la seva capacitat d’explicar clarament la crisi ecològica i el debat sobre decreixement i ecocomunisme. 2. Publicitat, falques i indicatius d’Ona Mediterrània Entre la primera secció i la segona hi ha una sèrie d’indicatius i falques publicitàries de Ona Mediterrània: • Identificació de l’emissora, freqüència i claim («El futur és ara»). • Anuncis de programes culturals i musicals. • Recordatori del paper de les persones Soci com a suport econòmic de la ràdio i invitació a associar-s’hi. Aquests segments funcionen com a transició entre blocs de contingut i com a recordatori del caràcter comunitari de l’emissora. 3. Grip, mascaretes i salut pública 3.1. Recomanacions actuals per a la grip • Amb la nova sintonia, entra la secció de Biel Vic. • Abans de parlar de formigues i aigua, comenta una actualitat sanitària molt recent: repunt de casos de grip. • Les autoritats sanitàries: - Recomanen (encara no obliguen) portar mascareta en centres de salut, hospitals i transport públic. - Ho justifiquen perquè la taxa de creixement dels contagis de grip s’està accelerant i hi ha una nova variant més contagiosa que l’anterior. • Es recorda també la importància de la vacuna de la grip per a grups de risc: - Tot i estar formulada sobre el virus de la temporada anterior, ajuda a reforçar el sistema immunitari. - Pot fer que la malaltia cursi de manera més lleu. 3.2. Normalització de l’ús de mascareta • Els locutors comenten que, les darreres setmanes, ja havien vist més gent amb mascareta a hospitals i al carrer. • Es valora que, després de la pandèmia, s’ha perdut la vergonya d’anar amb mascareta, i que hi ha més respecte cap a qui la fa servir per prevenció. • Es recorda que abans de la Covid, l’ús habitual de mascareta al carrer es veia sobretot al Japó, mentre que ara s’ha normalitzat molt més aquí. 4. Formiga invasora «Trichomyrmex destructor» 4.1. Arribada a Palma i riscos • Biel Vic presenta una notícia sobre una espècie invasora de formiga, la Trichomyrmex destructor, coneguda com a «formiga de Singapur». • Ja s’ha detectat en un edifici de Palma; no és pròpia de les Illes, sinó una espècie asiàtica. • Investigadors de la Universitat de Barcelona n’han constatat la presència a les Balears. S’hi hauria estès probablement per via marítima. • Històricament: - Es detecta per primer cop al port de Barcelona el 2005. - 2007: s’identifica a Alacant. - 2019: es confirma el seu establiment estable a la zona. - 2020: es troba a Màlaga i Marbella. - 2024 (context de l’episodi): arribada a les Balears. 4.2. Característiques i impacte • Són formigues petites (1,8 – 3,5 mm), però amb picades molt doloroses per a les persones. • Es consideren altament perjudicials: - Afecten el medi natural, el medi agrícola i l’entorn urbà. - Ataquen aliments, teixits i fins i tot recobriments plàstics de cables elèctrics, de manera semblant a les rates. • Es recomana vigilar-ne la presència: - Si es detecten formigues amb picades anormalment doloroses, cal avisar les autoritats competents. - S’emmarca en una problemàtica més àmplia d’espècies invasores que alteren ecosistemes locals. 5. Molsa «supervivent» a l’espai i vida extraterrestre 5.1. L’experiment a l’Estació Espacial Internacional • Biel Vic passa a una notícia científica que el fascina: la capacitat de certs tipus de molsa de sobreviure a l’espai exterior. • Científics japonesos de la Universitat de Hokkaido han dut a terme un experiment amb un tipus concret de molsa (verdet / musgo): - Van enviar mostres a l’Estació Espacial Internacional (EEI). - Les van deixar a l’exterior de l’estació durant 9 mesos, exposades a: • Buit espacial (sense oxigen). • Radiació ultraviolada directa del Sol, sense protecció atmosfèrica. • Temperatures extremes, tant molt baixes com molt altes. • Microgravetat. • En tornar-les a la Terra, van comprovar que més del 80 % de les espores havien sobreviscut i podien germinar amb normalitat. 5.2. Implicacions sobre la resistència de la vida • Ja se sabia que determinades cèl·lules de la molsa, especialment els esporòfits (que contenen les espores), eren molt més resistents que les cèl·lules joves (protonemes) o les cèl·lules de brot (brotecells). • L’experiment té importància perquè, per primera vegada, combina totes les condicions extremes alhora (buit, radiació, microgravetat i temperatures extremes). • Això reforça dues idees clau: - Algunes formes de vida són extraordinàriament resistents a entorns hostils. - En el context de la cerca de vida extraterrestre o de la terraformació de planetes, la molsa podria ser una excel·lent candidata per iniciar processos d’habilitació d’un planeta: • Pot créixer en condicions que serien completament hostils per a humans. • Podria contribuir a crear condicions mínimes per a altres formes de vida (humana inclosa). 5.3. Lligam quotidià: la molsa del pessebre • La conversa deriva cap a un record quotidià: l’ús tradicional de molsa per fer el betlem. • Es recorda que ara està prohibit recollir-la, però anys enrere era una pràctica molt habitual, igual que tallar trossos de pi per als arbres de Nadal. • Es planteja el dilema ecològic actual: - Abans hi havia una depredació directa (molsa, pins). - Ara hi ha una producció massiva d’arbres i decoracions de plàstic, amb els seus propis impactes ambientals (fabricació, residus, etc.). 6. Beques per identificar altes capacitats (inici de secció) 6.1. La beca d’APSAC • S’inicia la darrera secció, amb Maria Antich a la sintonia. • Es presenta una iniciativa de l’Associació d’Altes Capacitats de Mallorca (APSAC): - Ofereixen beques per identificar alumnes amb altes capacitats. - Identificar aquí significa fer un diagnòstic psicopedagògic complet. • Es remarca que aquest diagnòstic pot tenir un cost elevat, especialment si es fa en centres privats a iniciativa de la família. • Als centres educatius, els equips psicopedagògics també poden fer proves d’identificació, però les beques d’APSAC ajuden a garantir l’accés a una detecció adequada per a més alumnes. • La secció queda oberta a desenvolupar més notícies sobre educació i adolescència, però l’àudio proporcionat s’atura en aquest punt. 7. Eixos temàtics principals de l’episodi 7.1. Pensament crític i alternatives al capitalisme • Revisió històrica i crítica del comunisme i del marxisme. • Presentació de l’ecocomunisme i el decreixement com a respostes al canvi climàtic i a la precarietat ecològica global. • Debat sobre els lí mits del progrés tecnològic i de la fe en el desenvolupament sostenible. 7.2. Ciència, medi ambient i salut • Actualització sobre salut pública (grip, recomanacions de mascareta, vacunació). • Alerta sobre una espècie invasora (Trichomyrmex destructor) que afecta tant la salut humana (picades) com ecosistemes i infraestructures. • Divulgació sobre la resiliència de la vida en condicions extremes (molsa a l’espai) i les possibles repercussions en el debat sobre vida extraterrestre i terraformació. 7.3. Educació i talent • Introducció al tema de les altes capacitats i la necessitat de diagnòstics accessibles, gràcies a beques específiques. • Relació amb la igualtat d’oportunitats educatives i el reconeixement del talent divers dins el sistema escolar. En conjunt, l’episodi barreja filosofia política, ecologia, ciència i educació en un format de ràdio proper, amb to conversacional i constants connexions amb la realitat quotidiana de les Illes Balears i del món actual.

  • 59'

    Desembre, Nadal i cultura popular mallorquina

    Context i estructura de l’episodi El Crepuscle a Ona Mediterrània dedica el primer programa de desembre a explorar el mes de desembre dins la cultura popular mallorquina, de la mà de Sebastià Roser i el presentador Pere Estelric. La segona part havia d’incloure música de la Orquestra Simfònica de Balears, però a la transcripció només hi apareix la part parlada i les falques d’emissora. L’episodi se centra sobretot en: Dites i refranys de desembre Calendari de sants i festivitats religioses Costums de Nadal a Mallorca (matines, dinars familiars, jocs, dolços…) Fires i mercats de final d’any Una mirada poètica i desitjos pel nou any 1. El mes de desembre i els primers freds Sebastià Roser presenta el desembre com el darrer mes de l’any, marcat per: Fred, primeres neus i nits llargues Temps de regals, guinaldos i bons propòsits Solidaritat i auguris per l’any següent “Any de neu, any de Déu” També recorda la realitat de la pobresa amb la dita: “Caseta de pobra, qui no hi du, no hi troba” 2. Sants i festivitats de desembre 2.1. Inici de mes: Santa Viviana i Santa Bàrbara • Dia 2 – Santa Viviana - Creença popular: “Si plou per Santa Viviana, plou 40 dies i una setmana” - Es relaciona fins i tot amb el diluvi universal. • Dia 4 – Santa Bàrbara - Patrona de Vilafranca i de l’Arma d’Artilleria. - Dita associada a la gent despreocupada o despistada: “Només se’n recorda de Santa Bàrbara quan trona” 2.2. Festes civils i marianes centrals • Dia 6 – Dia de la Constitució - Commemoració de l’aprovació de la Constitució de 1978. • Dia 8 – Immaculada Concepció - Festa de la puresa de la Mare de Déu, concebuda sense pecat original. - Tradició antiga: estrenar la roba d’hivern (abrigalls, capes, gorres…). • Dia 10 – Nostra Senyora de Loreto - Patrona de Lloret de Vistalegre i de l’aviació. 2.3. Santa Llúcia i la llum d’hivern • Dia 13 – Santa Llúcia - Patrona de sastres, modistes i oculistes. - Protectora contra les malalties de la vista. - La comunitat sueca a Mallorca hi celebra la festa de les llanternes, amb concert a la Seu i ambient de llum i esperança enmig del fred. 2.4. Mare de Déu de l’Esperança i decoració de les esglésies • Dia 18 – Mare de Déu de l’Esperança - Advocada de les dones embarassades. - Patrona de l’Arenal, Capdepera i Porreres. - Marca que falten set dies per Nadal. A partir d’aquest dia: • Les esglésies es guarneixen amb neules • Les neules decoren fins al 2 de febrer (Mare de Déu de la Candelera) 3. Tasques del camp i lluna de desembre Es detallen feines agràries i creences relacionades amb la lluna: • Lluna vella de minvant (11–19 de desembre) - Considerada la millor per tallar llenya i fusta (per fer bigues, arades, mànecs…). - Diuen que la fusta tallada amb aquesta lluna no es corca. • Feines del camp: - Netejar voreres i brots per fer fogueres i preparar el terreny. - Poda d’arbres de fulla caduca (al·lers, pereres, albercoquers, pruneres, magraners, ginjolers…). - Cura amb les oliveres, millor esperar una mica. - Cerca de bolets: picornells, blaves i quatre anys, tot i que les plogudes recents poden haver-ne fet malbé. 4. Fires de Nadal, betlems i cultura urbana 4.1. Fira de Nadal i de Reis a Palma A finals de novembre ja comença la fira de Nadal i de Reis: • Parades a Plaça Major, estació Intermodal, la Faixina, les Rambles i altres indrets. • Venda de torrons, dolços, pastorets i regals per Pare Noel i els Reis. Es comenta la pujada de preus dels torrons, especialment: • Augment del cost de la xocolata (més d’un 30%) • Aparició d’un torró verd de “xocolata de Dubai” fet amb pistatxos 4.2. Ruta de betlems a Palma Es fa un repàs dels betlems i naixements visitables: • Betlem de l’Ajuntament de Palma • Can Marquès • Convent de les Caputxines • Betlem de la Sang • Palau de Ca’n Marquès / Palau March (Fundació Bartomeu March amb betlem napolità de més de 2.000 peces del segle XVIII) • Mercat de Santa Catalina • Betlem del BBVA al carrer Sant Miquel, davant el claustre de Sant Antoniet • Betlem del Centre Cultural del Consell de Mallorca Especial atenció al Centre d’Història i Cultura Militar de Balears (carrer Sant Miquel): • Naixement de Betlem Mallorquí elaborat per l’Associació de Betlemistes • Més de 1.000 betlems de 83 països i 33 províncies • Gran mostra de rebosteria conventual (Santa Clara, Santa Magdalena, etc.) • Recomanació de visitar la farmàcia antiga, considerada un autèntic espectacle cultural 5. Jocs, quines i loteries 5.1. Quines i bingo Es recupera el costum de jugar a quines, loteria i bingo als pobles i barriades, sobretot: • A Lloseta, on hi ha una gran festa entorn de les quines. Es repassen maneres tradicionals de cantar els números: • 1 – El més jove • 4 – La cadireta • 11 – Les cames dels Montis • 13 – La va de sort • 15 – La niña bonita • 22 – Los dos patitos • 24 – Les dues dotzenes • 33 – L’edat de Cristo • 69 – Eròtic • 90 – El més vell 5.2. Solstici d’hivern • Dia 21 – Sant Tomàs - Marca el final de la tardor i el solstici d’hivern. - Cap a les 15:05 és el dia més curt i la nit més llarga de l’any. - A partir d’aquí, els dies comencen a allargar-se. Dites associades a la llum del dia: • “Per Nadal, una passa de gall” • “Per Sant Esteve, una passa de llebre” • “Per l’Any Nou, un pas de bou” • “Per Reis, una passa de vell” • “Per Sant Antoni, una passa de dimoni” 5.3. Loteria de Nadal • Dia 22 – Sorteig de la Loteria Nacional de Nadal - Dia d’il·lusió i nervis. - Es comenta la resignació de “conformar-se amb la pedrea”. 6. Nadal a Mallorca: litúrgia, costums i menjars 6.1. Nit de Nadal: Matines i missa del Gall • Dia 24 – Nit de Nadal - Celebració de les matines i la missa del Gall. - Protagonisme del Cant de la Sibil·la, declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat, un antic drama litúrgic gregorià sobre el judici final. - També s’hi fa la Calenda i la representació dels Pastorets. Es remarca que el sopar de la Nit de Nadal és un costum relativament recent a Mallorca, influït per altres cultures peninsulars. Tradicionalment es feia: • Anar a matines • Prendre xocolata amb ensaïmada a la sortida • Preparar-ho tot per al dinar fort del dia 25 6.2. Dia de Nadal: naixement de Jesús i refranys • Dia 25 – Nadal - Commemoració del naixement de Jesús. Glosa sobre el naixement: “El 25 de desembre, un vespre de fret i neu. Per ell diu, lo Fill de Déu, quedem verge per sempre.” Dites populars sobre el Nadal i el temps: • “Per Nadal, qui res estrena res val” • “La nit de Nadal, la més curta de l’any” • “Per Nadal, cada ovella al seu corral” • “Cada dia no és Nadal” • “Si Nadal fa estiu, Pasqua prop d’es caliu” • “Nadal nevat, anyada de blat” • “Nadal de lluna bona, bona fortuna” • “Nadal de lluna plena, el bon temps mana” • “Nadal sense lluna, mala fortuna” • “Nadal nevat, maig regalat” • “Nadal en divendres, el blat fa pa per a les cendres” 6.3. Menjars i cuina nadalenca El dinar de Nadal és un moment clau de reunió familiar. Menjars típics: • Sopa farcida • Carn d’indiot (farcit o rostit) • Porcella • Pollastre campero, bollet… Dolços i postres: • Torrons i torró fort • Flaons, coques de Nadal • Fruits secs: nous i ametlles • Llet d’ametlla, beguda tradicional molt estimada Es desitja que la solidaritat i els bons desitjos de Nadal s’estenguin tot l’any. 6.4. Sant Esteve i la segona festa • Dia 26 – Sant Esteve - Expressió popular: “Ha durat de Nadal a Sant Esteve” per dir que alguna cosa ha durat poc. - A les Illes es manté com a segona festa de Nadal. Origen funcional de la festa: • En una estructura social patriarcal i rural, calia un dia extra perquè els familiars que havien anat a celebrar Nadal a la casa pairal poguessin tornar a peu al seu domicili. • El dia 26 quedava així com un dia no laboral, dedicat a una segona trobada familiar, sovint amb l’altra branca de la família. 6.5. Sants Innocents i bromes • Dia 28 – Santos Inocentes - Dia típic de bromes i inocentades. - Es recomana “anar alerta” perquè no ens pengin “qualque niu” (cap broma). 7. Festa de l’Estendard i final d’any a Palma 7.1. Festa de l’Estendard Cap a final d’any es parla de la Festa de l’Estendard: • Commemoració de la conquesta de Mallorca per Jaume I (1229). • Se celebra dia 31 de desembre a Palma, tot i que es comenta la incertesa sobre el format segons la situació política de cada any. Ritual a la ciutat: • A l’Ajuntament de Palma (Cort) es treu la cimera i el pal de la bandera del rei Jaume a la plaça. • La bandera és portada pels regidors, acompanyats pel tambor de la Sala i els cavallets. • Es va en processó a la Seu, on se celebra l’ofici solemne. • Es recita el poema de “La Colcada” de Pere d’Alcàntara Penya, tradicionalment per Miquelina Lladó. Fragment citat: “Ja no sap ningú d’història del nostre bon rei en Jaume. M’és hostil ja la faula que m’ordona la victòria…” 7.2. Nit de Cap d’Any i Tòfol i Francina • Dia 31 – Nit de Cap d’Any - Nit de disbauxa, grans sopars i festa, esperant les campanades per rebre l’any nou. - Tradició infantil de veure a ciutat els personatges Tòfol i Francina, home i dona amb nassos molt llargs que representen el pas d’un any a l’altre. Es recorda que abans els infants vivien aquestes coses sense pantalles, i anaven a veure “un home i una dona que tenen tant de nassos que cada dia en perden un fins que no en queda cap”, metàfora del pas dels dies fins a Cap d’Any. 8. Desig poètic per al nou any Sebastià Roser tanca la seva secció amb una poesia de desig i justícia social: “Vull que mori la pobresa i que regni la igualtat, i vull que la llibertat estigui per tot estesa. A tota la gent estesa durarà la dificultat, i que tengueu felicitat tu i la teva família també, i que el nou any que ve tot vos surti tot ben brodat.” Hi afegeix una bateria de bons desitjos: • Salut, felicitat, alegria, prosperitat • Que la solidaritat i el bon desig de Nadal durin tot l’any • Felicitació avançada per l’any 2026, amb l’expressió mallorquina “Salut i molts d’anys” 9. Fires i mercats de final d’any i la llet d’ametlla 9.1. Fires especials de desembre Es mencionen diverses fires tradicionals que encara queden al calendari: • Montuïri – Fira de s’Perdiu (17 de desembre) • Vilafranca – Fira de Santa Bàrbara (17 de desembre) • Sóller – Fira de s’Il·lusió • Sineu – Fira de Sant Tomàs, amb mostra de les matances • Es Pla de na Tesa (Marratxí) – Fira de la llet d’ametlla Es destaca que Palma té tots els mercats oberts, i que arreu de Mallorca, de Porto Cristo a Escorca, Lluc, Cala Figuera, etc., hi ha mercats i fires de Nadal. 9.2. La fira de la llet d’ametlla i la seva recepta La llet d’ametlla és protagonista especial: • Producte present a la cuina mallorquina des del segle XIV. • Introduïda pels frares mínims a Santa Maria, que eren vegetarians i substituïren la llet animal per llet d’ametlla. Recepta tradicional explicada al programa Passos clau: • Escaldar i pelar les ametlles • Dur-les al molí (o picar-les amb màquina o Thermomix) tot afegint-hi aigua mentre es tritura • Bullir la llet resultant en una olla grossa, remenant constantment perquè no s’aferri • Deixar bullir unes dues hores, afegint aigua si cal • Mitja hora abans d’acabar, afegir sucre al gust, pell de llimona i canyella en branca • Retirar la llimona i la canyella, colar si cal, i servir com a beguda calenta per “desembafar” Roser insisteix que és una beguda exquisida i molt nostrada. 10. Cloenda del programa i falques d’emissora El bloc dedicat a desembre i Nadal es tanca amb: • Agradeïment mutu entre Pere Estelric i Sebastià Roser. • Repetició del desig de salut, bons Nadals i venturós any nou. • Expressió recurrent: “I si com ve, que mos toqui la loteria; i si no, salut tinguem.” Després s’anuncia una pausa i la música relacionada amb el programa de la Orquestra Simfònica de Balears (concert per a timbals de M. Dougherty i concert per a orquestra de Lutoslawski), tot i que la transcripció no recull aquesta part musical. Finalment s’escolten diverses falques d’Ona Mediterrània: • Indicatiu de l’emissora i eslògan: “El futur és ara”. • Anunci social del projecte 3 Globs (aigua per a oficines i llars, inserció laboral de persones amb malaltia mental). • Promoció d’un magazín sobre sardana i cobla. • Promoció de programes i podcast a Ona Mediterrània. • Crida a fer-se Soci de l’emissora. • Fórmules de comiat: “Bona nit” i “Fins demà!” repetides. 11. Temes principals tractats • Cultura popular de desembre a Mallorca • Festes religioses i civils (Constitució, Immaculada, Santa Llúcia, Mare de Déu de l’Esperança, Nadal, Sant Esteve, Santos Inocentes, Festa de l’Estendard) • Dites i refranys meteorològics i agraris • Costums nadalencs (matines, Cant de la Sibil·la, dinars familiars) • Gastronomia de Nadal (sopa farcida, indiot, porcella, torrons, llet d’ametlla) • Jocs populars (quines, loteria, bingo) • Fires i mercats de Nadal arreu de Mallorca • Patrimoni cultural i betlems a Palma i al Centre d’Història Militar • Ritual cívic de la Festa de l’Estendard • Desitjos poètics de justícia social i bon any nou 12. Possible interès per a l’oient Aquest episodi és especialment recomanable per a qui vulgui: • Conèixer com es viu desembre i el Nadal a Mallorca des de la perspectiva de la cultura popular. • Descobrir refranys, gloses i llegendes vinculats al calendari. • Tenir una guia de fires, betlems i costums per viure el desembre a l’illa. • Recuperar receptes i sabor tradicional com la llet d’ametlla.

  • 57'

    Música coral, educació i dones compositores

    Introducció El Crepuscle emet un programa molt centrat en música coral, pedagogia musical i en la visibilització de dones músiques i compositores. El programa combina una entrevista en profunditat amb Cristina Llabrés i una secció posterior dedicada a dones de la història de la música. 1. Entrevista a Cristina Llabrés: música coral i educació (≈ 0:58–2088) Perfil de l’entrevistada • Cristina Llabrés González, de Lloseta: mestra de música, pedagoga musical, directora coral i doctora en educació per la UIB. • La seva tesi tracta de “Les Corals Infantils i Juvenils de Mallorca” i analitza el seu desenvolupament històric i pedagògic. • Professora al Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB. • Compositora, articulista i recent autora del llibre “De cor en cor. El món coral a Mallorca, segle XIII–segle XXI”, editat per Lleonard Muntaner. “És molt difícil quan fas una tesi delimitar què estudies i què deixes, però si vols avançar ho has de fer.” 1.1. Tria musical inicial: Bach i Monteverdi • Cristina tria primer Bach (suites per a violoncel) com a música d’entrada: - Li evoca calma i senzillesa, però també una calma amb tensió interna. - Admira com amb un sol instrument pot expressar més que una gran orquestra. • Més endavant tria un duet de l’òpera “L’incoronazione di Poppea” de Monteverdi: - El destaca com un dels seus compositors preferits. - Valora el diàleg molt sentit entre les veus i la capacitat de tocar directament l’emoció. - Fa servir Monteverdi com a audició habitual amb infants de primària per introduir-los al barroc vocal. 1.2. Vocació docent i musical • De petita ja era, com diu ella, una nina que “comandava”: li agradava organitzar jocs i activitats amb altres infants. • Comença a estudiar piano a primària, arrossegada per una amiga. • Des de jove té molt clara la vocació de mestra: admira les seves mestres i el contacte amb els infants. • Estudia Magisteri a la UIB, que li obre portes a la recerca, la docència universitària i el món coral. 1.3. Música a l’escola: potencial i mancances • A l’escola on treballa (educació infantil i primària) la música és un espai diferent de la resta d’assignatures: - Menys centrat en llegir, escriure i problemes matemàtics. - Més vinculat a participar en grup, escoltar, coordinar-se i expressar-se. • Remarca que la música i l’educació física comparteixen caràcters: són molt vivencials, però infrarepresentades al currículum. “Tenim molt poc temps de presència musical a dins les aules i això se reflecteix en la nostra societat.” • Critica la burocratització del sistema educatiu: - Massa temps dedicat a papers, justificacions i canvis terminològics (p.ex. situacions d’aprenentatge). - Sensació que no es confia en la paraula del mestre, i que cal tot documentat per si hi ha queixes de famílies. 1.4. Diferències entre infants, adults i cor de dones • Ha dirigit corals infantils, d’adults i cor de dones. • No considera que hi hagi un grup “més difícil” de manera absoluta: - Infants: més moguts, cal gestionar el grup i el desenvolupament evolutiu, però imiten molt ràpid; si els poses un exemple, ho reprodueixen sense massa prejudicis. - Adults: tenen vides més complicades, compromisos, cansament i més pors i prejudicis; tot s’ha d’explicar i justificar més. “Els infants són més feliços amb menys; els adults, a vegades, ho complicam.” 1.5. Tothom pot cantar? Educació de la veu • Des d’una perspectiva pedagògica, defensa que “tot se pot educar”: - Com amb l’esport: tothom pot practicar, però no tothom arriba a l’elit. - La genètica i l’experiència prèvia influeixen molt. • Adults sense una educació musical mínima o que han sentit de petits “tu per això no vals” solen presentar: - Més dificultats tècniques, - I sobretot molt més bloqueig i por d’intentar-ho. “La música és un art, i s’ha de provar i s’ha de practicar sense por.” • Considera que qualsevol persona pot arribar a cantar a nivell amateur en una coral, amb més o menys feina d’entrenament. • Amb infants és més fàcil corregir o desenvolupar la veu, però alerta que hi ha poca consciència vocal en la societat: molts infants amb problemes de veu no són portats al metge. 1.6. Per què la música ha de ser central en la formació? • La música i la cultura aporten habilitats i nodriment personal: - Obrir més camins d’expressió i gaudi. - És com provar gastronomies noves: si mai tastes un plat, no en saps el valor. • També és clau per formar espectadors de cultura: - Si no has viscut la música com a intèrpret, costa més apreciar concerts i arts escèniques. - Sense públic que valori la cultura, no es mantenen cors ni programacions. “Per tenir públic necessitam gent que valori la cultura i hi dediqui temps; si no tenim públic tampoc tindrem cors.” 1.7. Recerca sobre món coral a Mallorca • A la universitat forma part de grups de recerca en educació musical. • La seva tesi se centra en corals infantils i juvenils a Mallorca: - Fins ara hi havia poquíssims estudis previs sobre aquest àmbit. - Va fer un gran esforç de quantificació i anàlisi, tot i que és una realitat molt canviant. “Si ara me demanes quants cors infantils i juvenils hi ha a Mallorca, no te puc donar una resposta clara: és un món viu.” • Un problema estructural important: manca d’organismes institucionals que cuidin el món coral: - Antiga federació de corals desapareguda. - No hi ha registre centralitzat de corals, ni coordinació per concerts conjunts. - La informació es construeix a base de recerca individual. 1.8. Cant coral a l’escola i recurs de la flauta • Es pot fer cant coral a les classes ordinàries de primària, encara que: - No sempre hi ha una estructura de cor formal (assaigs setmanals, director fix, etc.). • Depèn molt de les habilitats musicals del mestre: - Si el docent sap dirigir, cantar i transmetre, pot fer un bon treball coral a l’aula. - Si no, sol recórrer a recursos com vídeos de YouTube, que per Cristina no són fer música si es queden en una escolta passiva. “La música ha de ser participativa; els infants han de viure la música.” • La flauta dolça: - La considera un recurs legítim i curricular, però no suficient per si sol. - Defensa combinar-la amb ukelele, xilòfons, plaques i sobretot cant col·lectiu. 1.9. Reclutar cantaires i compromís en una coral • Una de les grans dificultats és reclutar cantaires i, sobretot, que entenguin el compromís del cor: - Els seus cors (MusicArt Lloseta i cor de dones de Sant Francesc d’Inca) tenen portes obertes a nova gent. - Però cal paciència i respecte pel procés de treball. • L’assistència setmanal als assajos és imprescindible: - No es pot venir de manera esporàdica, perquè s’afebleix el conjunt. - El director acaba fent molta gestió de persones per mantenir el grup cohesionat. “Per entrenar han d’entrenar tots junts; una coral no és venir quan vols.” • Normalment, qui entra i s’hi sent bé s’hi queda, però és normal que hi hagi casos on les expectatives no coincideixen amb la realitat del grup. 1.10. Tòpics sobre corals: gent gran i església • A la societat persisteix el cliché que “coral” vol dir: - Cor d’església, - Format sobretot per gent gran que canta misses i actes litúrgics. • Cristina reconeix que històricament el binomi cor–església ha estat inseparable durant segles i hi dedica un capítol al llibre. “Cor i església és un binomi inseparable durant molts de segles, però avui hi ha moltes altres maneres de fer cant coral.” • Explica com, a partir dels segles XVII–XVIII, amb la revolució industrial, sorgeixen: - Clubs i societats corals laiques (Lieder Tafeln, grups d’homes que canten en temps d’oci). - Cant vinculat a la feina (cants de treball, espiriturals, etc.), que després originen molts arranjaments corals actuals. • Avui hi ha corals de gent gran, però també corals de totes les edats: - Als seus cors hi ha des d’adolescents (17 anys) fins a jubilats, però no són cors exclusius de gent gran. 1.11. Gènere i participació: més veus femenines • En corals infantils i juvenils hi ha més nines que nins: - També en els cors d’adults hi ha major presència femenina. - Ho relaciona amb factors socials i de gènere: les nines mostren més predisposició a cantar. • Exposa el cas de l’Escolania dels Blauets: - Tradicionalment només de nins. - A partir d’inicis del 2000 s’hi incorporen nines i, actualment, n’hi ha quasi més nines que nins. 1.12. Qualitat coral: el cas dels Messies participatius • En debatre sobre els Messies participatius (Händel), Cristina adopta una postura equilibrada: “Són una bona excusa perquè molta gent de corals de pobles pugui ajuntar-se i cantar amb orquestra, cosa que normalment no faria.” • Valora positivament: - L’oportunitat musical i social que suposen. • Però matisa que no tot s’hi val: - Ha d’haver-hi criteri musical i bona direcció. - No s’hauria d’arribar a interpretacions tan deficients que “Händel s’aixequés de la tomba a protestar”. 1.13. El llibre “De cor en cor. El món coral a Mallorca, s. XIII–XXI” • El llibre sorgeix d’una part de la tesi doctoral, adaptada per a públic més ampli. Contingut principal • Introducció conceptual: definicions, què entenem per coral, tipus de corals, etc. • Recorregut històric per Mallorca: - Primeres capelles i cors vinculats a la Seu i capelles de Palma, sovint en rivalitat. - Influència d’Europa (Anglaterra, Alemanya) i de Catalunya en la “revolució coral”. - Impacte de la Renaixença i del moviment associatiu. “Si algú vol entendre per què tenim corals avui a Mallorca i per què tenim les que tenim, aquest llibre intenta respondre d’on ve aquest món coral.” • Segle XX i inicis del XXI: - Panorama de les corals més representatives i amb trajectòries destacades. - Explica que no és una enciclopèdia exhaustiva: és impossible estudiar-les totes. • Objectiu: contextualitzar el món coral actual i, sobretot, les corals infantils i juvenils, per entendre: - De quins moviments històrics provenen. - Com s’ha arribat al mapa coral que tenim avui. • Informa de la presentació del llibre: - 29 de novembre, 19:30 h, al Teatre de Lloseta. 1.14. Consell vital i peça final: arrels i ales • Davant la petició d’un consell per viure millor, Cristina respon: “Trobar alguna activitat que mos connecti com a persones.” • Subratlla que la societat actual empeny a l’individualisme i a la desconnexió social. • Recomana cercar una activitat (no necessàriament cantar) que es faci en comunitat, que ens mogui i ens ajudi a ser millors persones. “El so de pastera” • La música de comiat de l’entrevista és “El so de pastera”, una peça tradicional mallorquina arranjada per Cristina per al cor de dones de Sant Francesc d’Inca. • Significat de la peça: - Representa l’equilibri entre “arrels i ales”: • Arrels: repertori tradicional, vinculat a la cultura pròpia. • Ales: nous arranjaments i llenguatges que obren camins. - És una cançó que han cantat durant molts anys i que han duit arreu de l’Estat en intercanvis. - L’enregistraren als estudis d’Ona a Bunyol amb en Miquel Brunet. 2. Falca sobre Ona Mediterrània i oients (≈ 2213–2257) • S’emet un missatge institucional breu recordant que Ona Mediterrània existeix gràcies al suport de les persones associades. • Es convida els oients a fer-se socis per fer créixer el projecte radiofònic. “Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades. Ajuda’ns tu també. Associa’t.” 3. Secció “Cometes” – Dones músiques de novembre (≈ 2257–3454) La Maria enceta la secció “Cometes” amb un monogràfic sobre dones músiques, cantants i compositores nascudes o mortes durant el mes de novembre. Prioritza figures menys conegudes i, quan pot, n’ofereix un tast musical. Idea central de la secció: rescatar i fer sentir veus femenines invisibilitzades en la història de la música clàssica. 3.1. Francesca Madriguera (pianista i compositora) • Pianista i compositora catalana, alumna predilecta del compositor Enric Granados. • Es casa en primeres núpcies amb un home d’Uruguai i s’hi trasllada. • El 1935 es casa amb el guitarrista Andrés Segovia; posteriorment se’n separa. • Va morir el 12 de novembre de 1965. • S’escolta una composició seva, una serenata per a piano. 3.2. Magni Valerie White (compositora anglesa) • Compositora britànica, morta el 2 de novembre de 1937. • Va escriure principalment música per a piano, però també una òpera anomenada “Jocelyn”. • No queda clar si l’òpera s’ha representat gaire; és una obra molt poc coneguda. • El programa n’ofereix una peça vocal: - “How do I love thee?” (posant en música el famós poema “How do I love thee? Let me count the ways”). 3.3. Alma Rosé (violinista i directora d’orquestra) • Alma Rosé neix a Viena el 3 de novembre de 1906. • Neboda del compositor Gustav Mahler; creix en un ambient altament musical. • Violinista i directora d’orquestra molt reconeguda a la seva època. Deportació i Auschwitz • D’origen jueu, és deportada a Auschwitz el 1943. • Allà organitza i dirigeix un cor i orquestra de dones presoneres: - Cantaven al matí i al vespre, a l’hora de formació i de recollida. - Tocaven quan els comandaments del camp volien “distreure’s”. “El fet que muntàs aquest cor va fer que moltes dones que hi cantassin salvassin la vida.” • Ella mor jove al camp, probablement per malaltia, però el seu treball permet salvar moltes vides de companyes. • Se sent una gravació de 1928 on toca amb el seu pare, el també músic i compositor Arnold Rosé. Tot i la qualitat tècnica limitada de l’enregistrament, es considera un document històric valuós. 3.4. Malena Ernman (cantant sueca i mare de Greta Thunberg) • Sara Magdalena “Malena” Ernman, mezzosoprano sueca nascuda el 4 de novembre de 1970. • Especialitzada en repertori clàssic i d’òpera, però també amb incursions en altres gèneres. • Representa Suècia a Eurovisió 2009 amb el tema “La voix” (que se sent a l’antena). • El programa destaca el contrast entre: - La seva carrera com a cantant clàssica, - I la seva participació a un festival popular com Eurovisió. Detall rellevant: Malena Ernman és la mare de l’activista climàtica Greta Thunberg. • Tot seguit se n’escolta una interpretació de “Ave Maria” de Schubert, que mostra el seu registre clàssic. 3.5. Jane Evrard (N’agent Herbert / James Chevalier) • La Maria es refereix a ella pel seu nom artístic: James Chevalier, tot i ser una dona; també esmenta el nom de pila Jane Evrard. • Mor a París el 4 de novembre de 1984. • El motiu de la tria: va ser la primera dona a dirigir una orquestra professional a França (cap al 1930). • S’escolta una danserie dirigida per ella. 3.6. Montserrat Torruella (mezzosoprano catalana) • Montserrat Torruella, mezzosoprano nascuda a Barcelona el 5 de novembre de 1959. • Debuta al Gran Teatre del Liceu el 1991. • La presentació inclou un element que la Maria qualifica de “morbo”: - El 1997 és escollida per cantar a les Noces de Cristina de Borbó i Iñaki Urdangarin. • Se n’escolta una suïte de quatre cançons, mostrant la seva tècnica però recordant que no és una cantant especialment mediàtica. 3.7. Elena Romero Barbosa (directora i compositora espanyola) • Nascuda a Madrid el 7 de novembre de 1907. • Va ser la primera dona directora d’una gran orquestra simfònica a l’Estat espanyol. - Dirigeix l’Orquestra Simfònica de Barcelona i l’Orquestra de Ràdio Nacional d’Espanya. • Dona molt compromesa amb la República, cosa que la porta a l’exili després de la Guerra Civil. • També compon i se n’escolta la seva “Fantasia española”. • La Maria lamenta que la seva música quasi no sona avui, tot i la seva qualitat. 3.8. Marcelle Taillefer / Tailleferre (compositora francesa del “Groupe des Six”) • Esmentada com Marcel·le “Taisefes / Taisefes” (probable referència a Germaine Tailleferre, única dona del Groupe des Six). • Mor el 7 de novembre de 1983. • Forma part del nucli de compositors francesos coneguts col·lectivament com a “grup dels sis”, hereus d’una estètica antiwagneriana i propera a Satie i Cocteau. • La recerca recent ha posat en relleu que va deixar molta més obra del que es pensava inicialment: se n’han catalogat més de 170 composicions. • S’escolta una “Arabesca” per a clarinet i piano. 3.9. Cantant wagneriana (Tristan und Isolde) • La Maria presenta una soprano o mezzosoprano molt associada a Wagner, de la qual tria un fragment de “Tristany i Isolda”. • Escolten el famós “Liebestod” (Mild und leise). • La identifica com una cantant especialment wagneriana, tot i que també va interpretar altres repertoris. • S’apunta que n’hi havia encara més dones al guió, però el temps de programa s’esgota. 3.10. Carlota Ferrari (compositora italiana) • La secció es tanca amb Carlota Ferrari, de la qual destaca primer el llinatge “automobilístic” com a anècdota. • Mor a Bolonya el 22 de novembre de 1907, diada de Santa Cecília, patrona de la música. • Es destaca el simbolisme de morir el dia de la patrona dels músics. • Apunta que, com moltes altres dones compositores, ha estat poc programada i mereix més atenció. 4. Eixos temàtics principals del programa 4.1. Centralitat del cant coral • Història i actualitat del món coral a Mallorca (llibre, tesi i recerca). • Pràctica coral com a activitat artística i social: - Treball col·lectiu, compromís setmanal, cohesió de grup. - Superació de tòpics (no és només cosa de gent gran ni d’església). 4.2. Música i educació • Paper de la música a l’escola: poc temps al currículum, però gran potencial formatiu. • Importància de la participació activa (cantar, tocar) davant l’escolta passiva. • Educació vocal com a dret de tothom i com a eina de salut, expressió i autoestima. 4.3. Dones i visibilitat en la música • La secció “Cometes” rescata una galeria de dones músiques invisibilitzades: pianistes, compositores, directores d’orquestra, cantants i instrumentistes. • Es mostra la seva aportació històrica (primeres directores, supervivència a Auschwitz, participació en grups d’avantguarda, etc.). • Es fa evident la manca de programació i reconeixement d’aquest repertori en la vida musical actual. 4.4. Música, comunitat i benestar • Tant a l’entrevista com a la secció final, es defensa la música com a espai de comunitat i cura emocional. • Cantar en cor, dirigir, escoltar i recuperar músiques oblidades es presenta com una forma de resistència a l’individualisme i de construcció de vincles humans. “Troba una activitat que te connecti amb altres persones i te faci millor persona: si no és cantar, que sigui una altra cosa, però que sigui en comunitat.”

  • 58'

    Món coral a Mallorca i dones músiques oblidades

    Resum general Programa d’El Crepuscle a Ona Mediterrània dedicat sobretot al món coral a Mallorca, a la pedagogia musical i a la descoberta de dones músiques poc conegudes. El programa combina una entrevista en profunditat amb Anna Cristina Llabrés i una secció musical centrada en compositores i intèrprets nascudes o mortes al mes de novembre. 1. Presentació del programa El locutor Joan Roca obre el programa recordant l’absència del company Tomeu i situant l’emissió dins la trajectòria d’El Crepuscle a Ona Mediterrània. • Es remarca el gran nombre de programes emesos i la continuïtat del projecte. • Es presenta l’estructura del vespre: entrevista central i, després, la secció Cometes a càrrec de na Maria, dedicada avui a dones i música. 2. Entrevista a Anna Cristina Llabrés: món coral i educació musical 2.1. Perfil i trajectòria L’entrevistada és Anna Cristina Llabrés González, de Lloseta: • Mestra de música, pedagoga musical, cantaire i directora coral. • Doctora en educació per la UIB amb la tesi sobre Les corals infantils i juvenils de Mallorca. • Professora del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB. • Compositora i autora d’articles sobre cant coral i pedagogia musical. • Presenta el llibre “De cor en cor. El món coral a Mallorca, segle XIII – segle XXI”, editat per Lleonard Muntaner. "Si algú vol entendre per què tenim corals avui en dia a Mallorca i per què tenim les corals que tenim, aquest llibre intenta contestar aquesta pregunta." 2.2. Elecció musical: Bach i Monteverdi Llabrés tria dues músiques clau per obrir i acompanyar l’entrevista: • J. S. Bach (peça per a violoncel sol): - Li evoca calma i senzillesa, però amb tensió interna, com la vida. - Admiració per la capacitat d’un sol instrument de dir tant com una orquestra. • Monteverdi (L’Incoronazione di Poppea): - Descobert en els seus estudis al conservatori. - Destaquen el diàleg emotiu entre dues veus i la força expressiva. - És un referent que fins i tot fa servir com a audició a primària. 2.3. Vocació docent i entrada a la música Llabrés explica com neix la seva vocació: • De petita ja li agradava, en bon mallorquí, “comandar” i organitzar grups. • Entra a la música de forma casual, arrossegada per una amiga, estudiant piano a primària. • A secundària ja tenia clar que volia fer magisteri musical a la UIB. • Combina des de jove la passió per l’ensenyament i per la música coral. 2.4. La classe de música avui: oportunitats i limitacions Llabrés descriu el context educatiu actual: • Aules massificades i amb moltes necessitats diverses. • La música ofereix un espai diferent dins l’escola, més vivencial i col·lectiu. • S’assembla en alguns aspectes a l’educació física (participació, cos, moviment). • Crítica al poc temps de música al currículum: - Una sola hora setmanal fa impossible abordar tot allò necessari. - Això repercuteix en la societat, amb poca cultura musical i poca consciència vocal. "Estem cansats de perdre temps en burocràcies... el sistema ho complica perquè tot ha d'estar superjustificat." • Denúncia de l’excés de burocràcia i de la desconfiança cap a la paraula del mestre. • Crítica a l’ús passiu de vídeos (per ex. YouTube) com a falsa “classe de música”. 2.5. Infants, adults i pedagogia coral Llabrés compara el treball amb infants, adults i cor de dones: • Cada grup té dificultats diferents: - Infants: més moguts, cal gestió de grup, però aprèn molt ràpid i sense prejudicis. - Adults: vida més complicada, menys temps, més excuses i més pors. • Sobre si hi ha gent “negada” per cantar: - Com a pedagoga, defensa que “tot se pot educar”. - La genètica i les condicions prèvies influeixen, així com la pràctica acumulada. - El problema principal en adults és el prejudici i el “això no és per a mi”. "La música és un art, i s’ha de provar i s’ha de practicar sense por." • Diferencia entre arribar a ser professional i assolir un bon nivell amateur en una coral, que considera a l’abast de quasi tothom amb treball adequat. 2.6. Importància de la música en la formació Sobre el paper de la música en el procés formatiu (infants i adults): • La música i la cultura aporten enriquiment personal i noves habilitats. • Sense haver viscut la música com a intèrpret, és difícil apreciar-la com a públic. • Sense públic que valori la cultura, no hi haurà cors, concerts ni teatres plens. "És un peix que se mossega la coa: per tenir públic necessitam gent que valori la cultura i hi dediqui temps." 2.7. Corals a les escoles i rol del mestre Es parla de cant coral a primària i secundària: • Es pot fer cant coral dins l’aula ordinària, encara que no sigui una coral “formal”. • Depèn molt de les habilitats del mestre: - Si sap cantar, dirigir i transmetre, el cant coral és factible a classe. - Si no, tendeix a altres recursos i sovint recau en pràctiques superficials. • Sobre la flauta: - És un recurs legítim i present al currículum. - Però no ha de ser l’únic: cal combinar-la amb ukelele, percussió, xilòfons, cant... 2.8. Investigació sobre corals infantils i juvenils a Mallorca Llabrés entra en el seu camp d’investigació: • La tesi se centra en les corals infantils i juvenils de Mallorca. • Dificultat principal: delimitar l’objecte d’estudi i decidir què es deixa fora. • Constatació d’una gran manca d’estudis previs sobre el món coral a l’illa. • La realitat coral és dinàmica i viva, per tant difícil de quantificar: - Les dades publicades el 2021 ja han quedat desfasades. • Denúncia de la manca d’organismes institucionals que vetllin pel món coral: - Antiga federació de corals extingida. - Sense registre ni coordinació d’activitats conjuntes. 2.9. Reptes socials de les corals: reclutament, edats i gènere Llabrés aborda diversos reptes del món coral actual: Reclutar i fidelitzar cantaires • Manté sempre les portes obertes als seus cors (Musicart Lloseta i cor de dones de Sant Francesc d’Inca). • El repte no és només reclutar, sinó que la gent entengui i valori el que fa el cor. • El compromís d’assistència és clau: no es pot venir de manera esporàdica. • El director acaba fent molta gestió de persones i de convivència del grup. Cliché de “cor = gent major + església” • Imatge molt arrelada: coral com a cor d’església de gent gran. • Històricament, el binomi cor i església ha estat “inseparable” durant segles. • Al llibre hi ha un capítol dedicat precisament a aquest vincle històric. • Avui, però, hi ha molts altres models de coral (joves, mixtes, projectes laics, etc.). Corals juvenils i franja d’edat “buida” • Costa trobar cors juvenils: - A secundària es canta poc. - Problemes de canvi de veu (especialment en nois). - Molta competència amb altres activitats d’oci. • Sí hi ha moltes corals de gent gran, sobretot jubilats, perquè hi tenen temps. • Als cors que dirigeix, la franja és molt variada (des d’uns 17 fins a 60 i escaig anys), no són cors exclusivament de jubilats. Desigualtats de gènere en el cant • Hi ha més nines que nins a les corals infantils. • Aquest desequilibri es manté també en el món adult: més dones cantaires. • Exemples: - L’Escolania dels Blauets, històricament només de nins, des de principis de 2000 admet nines i ara n’hi ha més nines que nins. • Llabrés apunta a factors socials i culturals que predisposen més les nines al cant. 2.10. Història del cant coral: religió, treball i societat Llabrés ofereix un breu recorregut històric, que després desenvolupa al llibre: • Orígens del cant coral lligats al cristianisme i a les esglésies (capelles, seu de Mallorca, etc.). • A partir dels segles XVII–XVIII, aparició de societats corals laiques: - A Anglaterra, Alemanya, etc., associades a clubs d’homes i a la revolució industrial. - Temps lliure dedicat a l’oci i al cant en grup. • A l’àmbit rural i laboral, cants col·lectius per alleugerir la feina (collites, treball dur): - D’aquí deriven molts espirituals i repertori arranjat per cor. • S’obre la discussió de què entenem exactament per cant coral (veus, harmonies, definicions musicològiques). 2.11. Messies participatius i criteri artístic Es comenta el fenomen dels “Messies participatius” (Händel): • Gran tradició, per exemple, al Royal Albert Hall de Londres des del segle XVIII. • Aspectes positius: - Oportunitat perquè cantaires de pobles petits canten amb orquestra. - Projectes que creen comunitat coral i experiències úniques. • Condicions necessàries: - Ha d’haver-hi bon criteri musical i direcció sòlida. - Sense un bon treball previ, es pot caure en interpretacions molt pobres. "Händel no s’hauria d’aixecar de la tomba per protestar segons quines interpretacions." 2.12. El llibre “De cor en cor” Llabrés detalla el contingut del llibre que presenta: • Objectiu: oferir una immersió accessible al món coral de Mallorca del segle XIII al XXI. • Públic destinatari: - Cantaires, directors, gent amateur i professional - Qualsevol persona interessada en el cant coral i la seva història. Contingut principal • Capítol introductori amb conceptes i definicions bàsiques sobre món coral. • Recorregut històric per Mallorca: - Primeres formes de cant coral a la seu i capelles de Palma. - Rivalitats entre capelles i evolució del repertori. - Influència de la renaixença i dels moviments corals europeus (Anglaterra, Alemanya, Catalunya). - Relació entre Catalunya i Mallorca en la difusió del moviment coral. • Arribada al segle XX i XXI: - Es fa una passada per corals representatives o amb trajectòria significativa. - No es pot abastar tot el teixit coral, per limitacions d’espai i de recerca. • El llibre és, en essència, l’extensió i sistematització de la part de contextualització històrica de la seva tesi doctoral. Presentació del llibre • Presentació prevista al Teatre de Lloseta: - 29 de novembre, a les 19:30 h. 2.13. Consell final de vida i peça de comiat El programa demana a Llabrés un consell per viure millor: • Més que “cantar” estrictament, recomana trobar una activitat compartida que connecti amb altres persones. • Defensa la necessitat de combatre l’individualisme i reforçar el teixit social. "Trobar alguna activitat que mos connecti com a persones... que et mogui i que et faci ser millor persona." Com a música final, proposa “So de pastera”: • Peça tradicional mallorquina, que ella mateixa ha arranjat per al seu cor de dones de Sant Francesc d’Inca. • Explica que el cor treballa sempre entre “arrels i ales”: - Arrels: repertori tradicional de la pròpia terra. - Ales: repertori innovador que permet explorar nous camins. • Aquesta versió s’enregistrà als estudis d’Ona a Bunyol, amb el productor Miquel Brunet. • És una peça que han dut arreu de l’Estat en diferents intercanvis i que senten com a identitària del cor. 3. Secció “Cometes” de Maria Antich: dones músiques de novembre Després de la falca sobre fer-se soci d’Ona Mediterrània, arriba la secció Cometes conduïda per Maria Antich, avui dedicada a dones músiques nascudes o mortes al mes de novembre. "He triat dones tal vegada menys conegudes o que hagin sonat poc en aquest programa." 3.1. Francesca Madriguera • Pianista i compositora catalana. • Alumna predilecta d’Enric Granados. • Es casa primer amb un uruguaià i se’n va a viure a l’Uruguai. • El 1935 es casa amb el guitarrista Andrés Segovia (després se’n separen). • Mor 12 de novembre de 1965. • Al programa se n’escolta una “Serenata”. 3.2. Magni (o Maggie) Valerie White • Compositora anglesa, morta el 2 de novembre de 1937. • Escriu principalment música per a piano, però també l’òpera Jocelyn. • Les persones del programa admeten no conèixer gaire aquesta òpera ni la seva difusió. • Se n’escolta la cançó “How do I love thee?”, sobre un poema famós de Elizabeth Barrett Browning: "How do I love thee? Let me count the ways..." 3.3. Alma Rosé • Violinista i directora d’orquestra, neboda de Gustav Mahler. • Nascuda a Viena 3 de novembre de 1906. • D’origen jueu, l’any 1943 és deportada a Auschwitz. • Allà dirigeix un cor i conjunt de dones que canten: - cada matí i vespre (ritual diari del camp), - i també quan els oficials volen “distreure’s”. • El fet de dirigir aquest cor salva la vida de moltes dones integrants del grup. • Ella mor al camp, jove, per malaltia, no executada directament. • Es conserva una gravació del 1928, enregistrada amb el seu pare Arnold Rosé (també músic i compositor); el so és antic però valuós. • Al programa se l’escolta interpretant Bach (concert de violí). 3.4. Malena Ernman • Sara Magdalena “Malena” Ernman, cantant sueca (mezzo-soprano). • Nascuda 4 de novembre de 1970. • Consagrada sobretot com a cantant clàssica. • Representa Suècia a Eurovisió 2009 amb una peça de caràcter líric-pop. • El programa juga amb el contrast: - Primer posa el tall d’Eurovisió, - després una versió de l’Ave Maria per mostrar la seva faceta clàssica. • Es destaca un detall extramusical important: És mare de Greta Thunberg, activista climàtica mundialment coneguda. 3.5. Jane (o Yvonne) Chevalier / N’agent Herbert • El guió la presenta com N’agent Herbert, també coneguda com James Chevalier (hi ha certa confusió amb el nom, però s’aclareix el perfil): - Directora d’orquestra. - Mor a París el 4 de novembre de 1984. • El motiu de triar-la: l’any 1930 esdevé primera dona a dirigir una orquestra professional a França. • Al programa se n’escolta una obra pròpia: una “Danserina”. 3.6. Montserrat Torruella • Mezzo-soprano catalana, nascuda 5 de novembre de 1959 a Barcelona. • Debuta al Gran Teatre del Liceu el 1991. • El “morbo” que comenta Maria Antich: - El 1997 és escollida per cantar a les noces de Cristina i Iñaki (Urdangarin). • Al programa se’n posa una suïta de quatre cançons. 3.7. Elena Romero Barbosa • Compositora i directora d’orquestra madrilenya, nascuda 7 de novembre de 1907. • Primera dona a dirigir una gran orquestra simfònica a l’Estat espanyol: - Orquestra Simfònica de Barcelona, - Orquestra de Ràdio Nacional d’Espanya. • Dona molt compromesa amb la República, que acaba exiliada. • Compositora de peces com la “Fantasia española”, que el programa fa sonar. • Comentari crític: la seva música gairebé no ha entrat al cànon ni es programa com mereixeria. 3.8. Marcelle de Manziarly (Mal expressat com “Marcel Faise/Taisefes”) • El nom surt amb dubtes de pronunciació (“Taisefes”), però el perfil correspon a una compositora francesa vinculada al grup dels Sis. • Mor 7 de novembre de 1983. • A mesura que s’investiga la seva obra, es troben més de 170 composicions, molt més del que es pensava inicialment. • Era una autora molt productiva, encara poc programada. • Al programa se n’escolta una “Arabesque” per a clarinet i piano. 3.9. Cantant vagneriana (Tristany i Isolda) • Maria Antich presenta una altra cantant (no s’arriba a fixar clarament el nom en la transcripció), destacant que era molt vagneriana. • S’escolta un fragment de “Tristan und Isolde” (“Mild und leise”, el Liebestod d’Isolda). • Es remarca que, tot i haver interpretat altres repertoris, era especialment associada a Wagner. 3.10. Carlotta Ferrari • Compositora italiana, el nom crida l’atenció pel seu ressò automobilístic. • Mor a Bolonya el 22 de novembre de 1907, dia de Santa Cecília, patrona de la música. • Es diu que va escriure diverses òperes; es reconeix que encara caldria més recerca sobre la seva figura. • El programa la cita a tall de reivindicació de noms oblidats més que no per l’audició extensa d’obres. 4. Eixos principals del programa 4.1. Reivindicació del món coral a Mallorca • Visió històrica i pedagògica del cant coral com a eix de socialització, cultura i educació. • Denúncia de la manca de suport institucional i de la invisibilitat de moltes corals (sobretot infantils i juvenils). • Voluntat de trencar estereotips sobre qui canta (edat i gènere) i on (fora de l’església). 4.2. Defensa de la música a l’escola • Crítica a la infrarepresentació de la música dins el currículum. • Valor de la música com a experiència activa, no només d’escolta passiva. • Reivindicació de la pedagogia coral com a eina potent de creixement personal i social. 4.3. Memòria i visibilitat de dones músiques • La secció de Maria Antich aporta una galeria de noms femenins sovint absents de la història oficial: - Compositores, directores d’orquestra, cantants i instrumentistes. - Dones que han fet primícies històriques (primeres directores, etc.). - Dones que han patit persecucions (cas Alma Rosé) o exilis (Elena Romero). • Es combina context biogràfic amb l’audició de fragments musicals, mostrant la riquesa i diversitat del llegat musical femení. 5. Idees clau a retenir • El cant coral és un fenomen viu, canviant i profundament arrelat a la història, la religió, el treball i la comunitat. • A Mallorca hi ha un teixit coral ampli però poc documentat i poc articulat institucionalment. • La música a l’escola és clau per formar futurs públics i creadors culturals; cal més temps, menys burocràcia i millor formació docent. • Tothom pot educar la seva veu fins a un cert nivell; el problema principal no és la “falta de dot”, sinó els prejudicis i les pors. • El programa fa una tasca de recuperació de memòria posant llum sobre dones músiques oblidades o poc programades. • Tant l’entrevista com la secció de Cometes converteixen la música en espai de comunitat, de record i de reivindicació cultural.

  • 30'

    Escola i memòria a Maria (1950‑1970)

    Context i fil conductor de l’episodi L’episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània gira entorn del llibre “Maria i l’educació en temps difícils: l’escola pública i els col·legis privats a Maria, entre 1950 i 1970”, de Joan Carbonell. A partir d’aquest estudi, el programa desplega una reflexió més ampla sobre: • La història educativa de Maria de la Salut durant el franquisme. • Les ferides de la Guerra Civil i la repressió al poble. • Les divisions socials internes (Cacics i Caramelers) i la seva persistència en democràcia. • La vocació docent i la mirada crítica d’un mestre que ha viscut la postguerra i la transició. Entre blocs de conversa hi ha diverses intervencions musicals (algunes completes), que tallen la continuïtat del diàleg, especialment a partir de la segona meitat de la gravació, fins que el programa es tanca amb la fórmula típica de comiat. Presentació del programa i del convidat El Crepuscle i el marc temporal • El programa s’emet un dijous 27 de novembre de 2025, coincidint amb el dia de Ramon Llull. • El presentador recorda el llarg recorregut d’El Crepuscle (milers de nits emeses) dins Ona Mediterrània. • Es presenta l’equip habitual de col·laboradors i es remarca que el programa d’avui estarà dedicat a educació i memòria local. Presentació de Joan Carbonell • Joan Carbonell Matas és definit com el convidat / “Salenita” del dia. • Dades principals: - Nascut a Maria de la Salut. - Diplomat en Educació General Bàsica, especialitat de Ciències i Educació Física. - Ha estat professor i director del CEIP Maria de la Salut. - Cofundador de l’Escola de Música de Maria i president (1998‑2003). • Com a investigador en història de l’educació, Carbonell és autor, entre d’altres, de: - “Escola pública i mestres depurats entre 1936 i 1938, el cas de Maria de la Salut”. - “Antoni Jalevert Mas, una vida entre la bata, el bisturí i l’àgora”. - Obres col·lectives sobre el mestre Madrigal, l’Escola de Sescadenes a la de Serenal i la formació del professorat a les Illes Balears. Idea clau: el convidat combina experiència directa com a mestre i recerca històrica, cosa que li permet una mirada molt completa sobre l’escola a Maria. El llibre: “Maria i l’educació en temps difícils” Objecte del llibre Tot i que el detall del contingut del llibre es desplega menys del que podria per la irrupció de blocs musicals, queda clar que el volum analitza: • L’evolució de l’escola pública a Maria de la Salut entre 1950 i 1970. • El paper i la presència dels col·legis privats en el mateix període. • El context de postguerra, repressió i continuïtats del franquisme, que condiciona currículums, mestres i alumnat. • La connexió amb els treballs previs de Carbonell sobre els mestres depurats del municipi. Punt fort del llibre: no es limita a dades escolars; insereix l’escola dins el teixit social i polític de Maria (classes socials, memòria de la guerra, relacions de poder locals). Homenatge als mestres depurats La tria de la cançó “El Maestro” de Patxi Andión com a obertura de la conversa amb el convidat és significativa: • La peça està dedicada a la figura del mestre republicà i fou escrita al voltant de 1974. • Carbonell l’interpreta com un homenatge als mestres depurats arran de la Guerra Civil: - Mestres afusellats. - Mestres expulsats o sancionats sense entendre les causes de la depuració. - Famílies i veïnat que patiren represàlies indirectes. • Carbonell insisteix que la depuració del magisteri va ser clau per entendre 40 anys d’“escola paralitzada”: - Iniciatives renovadores associades a la República van quedar anul·lades. - La pedagogia d’innovació va ser substituïda per una escola controlada, ideologitzada i immobilista. Idea central: el llibre s’inscriu dins una línia de treball que vol rescatar la memòria dels mestres republicans i mostrar com la repressió contra ells va marcar profundament l’educació al poble. Vocació docent i experiència personal de Joan Carbonell De la infància a la decisió de ser mestre En el tram inicial de l’entrevista, Carbonell relata de manera molt honesta com sorgeix la seva vocació: • La seva primera aspiració era ser pilot d’aviació, però problemes d’oïda li impedeixen superar les proves. • La segona via, que acaba essent la definitiva, és la de mestre. • Relaciona directament aquesta decisió amb la seva pròpia experiència dura com a alumne a la dècada dels seixanta: Parla d’uns anys en què, als infants, “se va passar malament” a l’escola. Explica que es va fer una mena de compromís íntim: “Si un dia som mestre, mai faré el que han fet amb mi.” • Aquesta frase condensa una ètica personal: convertir el patiment viscut en motor per no reproduir la violència pedagògica. Referents positius Tot i aquest inici marcat per experiències negatives, Carbonell també destaca figures docents que el van ajudar: • Una professora de matemàtiques a l’Institut d’Inca, Joana Gordillo, que li va donar suport, ànims i confiança. • Remarca que venia de l’escola pública amb un nivell baixíssim, que ell descriu amb ironia com a “0‑0”. • Aquesta professora aposta per ell i li dona l’empenta definitiva per continuar estudis i encaminar-se cap al magisteri. • Cita també un company de repàs, Enric, que havia estat el seu primer mestre particular (cap al 1974‑75), i que és present físicament durant l’emissió, com a possible participant puntual. Clau pedagògica: la trajectòria del convidat mostra com un sol docent que creu en tu pot compensar, en part, anys de mala escola i obrir-te un camí vocacional. “Maria, Cacics i Caramelers”: divisió social i memòria de la Guerra Civil El poble i les seves particularitats Carbonell explica la singularitat geogràfica i social de Maria de la Salut: • És un poble on no passa cap carretera principal: “has d’anar-hi de posta”. • Es considerava part de la “Mallorca profunda”, amb una estructura social molt marcada. Cacics i Caramelers S’introdueix la dicotomia “Cacics i Caramelers” per explicar la fractura social del poble: • Els Cacics: - Representen la classe benestant, vinculada al poder local tradicional. - Són els que veuen amenaçat el seu estatus quan apareixen moviments cooperativistes i obrers. • Els Caramelers: - Designa la massa obrera i els sectors populars. - El nom ve del “cremellet” que es donava als infants d’aquestes famílies quan hi havia festa. - S’associen al món d’esquerres i a iniciatives com les cooperatives impulsades pel mestre Madrigal. • Carbonell recorda com l’arribada d’aquest mestre va esperonar la població i va fer que es creessin 10 o 12 cooperatives, la qual cosa va molestar profundament la classe benestant. Lectura històrica: la conflictivitat política local es barreja amb interessos econòmics; el mestre és percebut com un element de transformació social que desafia l’ordre establert. Guerra Civil, repressió i violència personalitzada Sobre la Guerra Civil a Maria, Carbonell puntualitza un matís important: • No hi va haver “guerra” en el sentit de front bèl·lic (no hi hagué combats oberts ni fronts militars a la zona). • El que sí hi hagué va ser violència i repressió derivada d’enveges i rencors personals: - Es parla de cinc morts i un desaparegut al poble. - Moltes execucions responen a “rencilles personals” que s’emparen en el context ideològic de la guerra. • Es recorda el documental sobre memòria històrica “Els que xerren: els tres mariandos”, considerat un dels millors productes audiovisuals mallorquins pel que fa a memòria històrica local. • Carbonell il·lustra la brutalitat del context amb un cas concret: - Seix homes són trets per ser executats. - De camí, un d’ells pregunta per què el volen matar i li responen: “per comunista”. - El condemnat replica: “i què és un comunista?”, evidenciant que ni tan sols coneixia el significat del mot pel qual l’acusaven. - Un aconsegueix escapar, fet que permet que dos més també sobrevisquin. - Finalment, tres dels sis són assassinats. • S’esmenta un altre cas d’un detingut fet “desaparèixer”, vinculat indirectament a la família de la dona de l’apotecari i a un pou a Camp Pigafort. Conclusió dura: molts dels crims de postguerra no responen a conviccions ideològiques profundes, sinó a odios personals legitimats pel nou règim. Fosses, reconeixement i ferida oberta També es tracta la qüestió de les fosses comunes i el seu tractament memorialístic: • Es parla de les exhumacions a Sant Joan, on s’havien enterrat algunes de les víctimes de Maria. • Es remarca que les famílies sabien on eren les restes, gràcies a: - El retratatista encarregat de fer les fotografies per a les autòpsies, que va reconèixer els cossos i va informar les famílies. • Tot i aquesta informació, la ferida col·lectiva ha trigat molt a ser abordada públicament i encara no està del tot tancada. Punt clau: la memòria de la guerra i la repressió continua sent un tema sensible a Maria; la investigació històrica i les exhumacions ajuden a dignificar les víctimes, però no anul·len d’un dia per l’altre dècades de silenci. Persistència de la divisió social i transició democràtica Cacics, Caramelers i vot a la democràcia Carbonell i els companys del programa expliquen com la divisió Cacics / Caramelers es perllonga molts anys després de la dictadura: • Durant les primeres eleccions democràtiques (i fins i tot a les segones i terceres, dècades del 70 i 80): Els partits polítics feien campanya anant casa per casa al poble. Era molt clar “d’on venia” cada família (tradició d’esquerres o de dretes). • Es diu amb ironia que, en alguns llinatges, “hauries pogut presentar un tronc de figuera de cap de llista i l’haurien votat igual”: - Aquesta imatge serveix per remarcar el vot de fidelitat absoluta, més basat en el llinatge i la memòria familiar que no en propostes polítiques concretes. • Carbonell afirma que aquesta realitat va durar diverses generacions i només fa dues o tres generacions que es comença a dissoldre. Canvis recents i nova composició social Cap a la part final de la conversa, s’introdueix el tema de l’evolució demogràfica de Maria i el canvi en la seva estructura social: • L’any 1940, Maria havia arribat a tenir prop de 2.400 habitants. • Posteriorment, durant dècades, la població va disminuir fins a situar-se entorn dels 1.900 i escaig habitants, sense arribar als 2.000. • L’ajuntament es plantejava com arribar als 2.000 habitants l’any 2000, però semblava difícil revertir el descens. • El punt d’inflexió arriba amb l’arribada de població d’altres indrets (migració interna i externa): - Es parla d’una “piràmide poblacional invertida”: molts majors i pocs infants. - L’arribada de nous residents és presentada com la via per mantenir els “nostres millors” (la gent gran) i garantir la continuïtat del poble. Lectura final: el nou veïnat trenca en part les estructures rígides de Cacics i Caramelers i introdueix altres cultures polítiques i socials, alterant el mapa tradicional de fidelitats. Intervencions musicals i to del programa Tot i que una part considerable del tram final de la gravació està ocupada per música (en alguns casos sense presentació detallada de cançons o intèrprets), la seva presència ajuda a configurar el to general de l’episodi: • La primera peça destacada és “El Maestro” de Patxi Andión, triada explícitament per contextualitzar la conversa sobre mestres depurats i escola franquista. • Posteriorment, apareixen diverses cançons en català i castellà, amb registres que van de la cançó d’autor a sons més contemporanis i urbans. • Aquestes peces funcionen com a “respirs” entre blocs de conversa i, a la vegada, com a ressò emocional dels temes tractats (precarietat, desencís, supervivència, memòria, violència, fe i culpa, etc.). • El programa es tanca amb agraïments i el comiat habitual (“Fins demà!”), mantenint l’estil pròxim i de ràdio de proximitat d’Ona Mediterrània. Idees clau que sintetitzen l’episodi • Educació i memòria són inseparables: entendre l’escola de Maria (1950‑1970) implica mirar de cara la Guerra Civil, la postguerra i les ferides socials que encara condicionen el present. • La depuració dels mestres republicans va significar paralitzar durant dècades la renovació pedagògica i imposar un model d’escola obedient i controlada. • Les etiquetes de Cacics i Caramelers mostren com la lluita de classes, l’acció cooperativista i el caciquisme s’entrellacen en un poble petit. • El vot democràtic a Maria no neix en un buit: durant molt de temps, les lleialtats polítiques són quasi hereditàries, marcades per la memòria familiar de la guerra i la postguerra. • Les noves onades migratòries alteren la composició social i contribueixen a trencar patrons rígids de vot i identitat, obrint el camí a una Maria més plural. • La trajectòria de Joan Carbonell exemplifica una ètica docent fonamentada en no repetir la violència viscuda i en rescatar la dignitat dels mestres silenciats. Tags • Maria de la Salut • Educació • Escola pública • Col·legis privats • Mestres depurats • Guerra Civil • Postguerra • Franquisme • Memòria històrica • Cacics i Caramelers • Cooperativisme • Mestre Madrigal • Història local • Depuració del magisteri • Repressió • Fosses comunes • Democràcia • Eleccions • Classe benestant • Classe obrera • Divisió social • Vocació docent • Escola franquista • Exili interior • Població migrant • Demografia • Ona Mediterrània • El Crepuscle • Patxi Andión • El Maestro • Història de l’educació Seccions de l’episodi Nota: només es llisten com a seccions els trams de contingut parlat amb coherència temàtica. Els blocs llargs on només sona música es marquen com a part d’aquestes seccions quan funcionen de transició o tancament, però no es creen seccions específiques només musicals. { "start_second": 0, "end_second": 52, "section_title": "Presentació d’‘El Crepuscle’ i introducció del tema", "section_summary": "El presentador dona la benvinguda a l’audiència, situa l’edició en el calendari (27 de novembre de 2025) i anuncia que el programa estarà dedicat al llibre ‘Maria i l’educació en temps difícils’, centrat en l’escola pública i els col·legis privats a Maria de la Salut entre 1950 i 1970. S’introdueix l’autor, Joan Carbonell, i es deixa clar que es parlarà tant d’educació com de la realitat del poble." } { "start_second": 53, "end_second": 124, "section_title": "Equip del programa i marc cultural (dia de Ramon Llull)", "section_summary": "Es presenta el grup de col·laboradors habituals dels dijous i es recorda que el programa coincideix amb el dia de Ramon Llull. Es juga amb la coincidència de moltes ‘Maries’ a l’equip i s’assenyala que avui es parlarà d’una altra Maria: Maria de la Salut. També s’esmenta qui produeix i qui controla tècnicament el programa, reforçant el to proper i col·lectiu d’’El Crepuscle’." } { "start_second": 125, "end_second": 192, "section_title": "Perfil biogràfic i trajectòria de Joan Carbonell", "section_summary": "Es presenta amb detall el currículum de Joan Carbonell: naixement a Maria de la Salut, diplomatura en Educació General Bàsica amb especialitat en Ciències i Educació Física, experiència com a professor i director del CEIP Maria de la Salut, i com a cofundador i president de l’Escola de Música de Maria. S’enumeren els seus llibres i recerques sobre mestres depurats, biografies locals i formació del professorat, situant-lo com a referent en història de l’educació al municipi." } { "start_second": 193, "end_second": 261, "section_title": "Cançó ‘El Maestro’ i inici del tema dels mestres depurats", "section_summary": "S’escolta un fragment de la cançó ‘El Maestro’ de Patxi Andión, triada per obrir la conversa central. La lletra descriu un mestre marginat, considerat ateu, comunista o anarquista segons qui el mira, i que pateix precarietat i incomprensió. Aquesta peça introdueix el tema de la depuració dels mestres després de la Guerra Civil i prepara el terreny per a la reflexió històrica de Joan Carbonell." } { "start_second": 262, "end_second": 344, "section_title": "Homenatge als mestres de la República i escola paralitzada", "section_summary": "Després de la cançó, el presentador demana a Joan Carbonell per què ha triat ‘El Maestro’. Carbonell explica que Patxi Andión volia reflectir, cap al 1974, la situació dels mestres depurats de la Guerra Civil espanyola i la percepció dels mestres de la República des de diferents sectors socials. Insisteix que aquella depuració, que venia de lluny però es va intensificar amb el franquisme, va paralitzar quaranta anys d’escola: tota la innovació pedagògica republicana va quedar enterrada. Defineix la cançó com un homenatge als mestres represaliats —tant els assassinats com els expulsats— i a tota la gent que en va patir les conseqüències." } { "start_second": 345, "end_second": 490, "section_title": "Vocació docent de Joan Carbonell i experiència com a alumne", "section_summary": "El presentador demana com sorgeix la vocació de mestre i d’investigador en el cas de Joan Carbonell. Ell explica que, de jove, la seva primera opció professional era ser pilot d’aviació, però problemes d’oïda li impedeixen seguir aquest camí. La segona opció, ser mestre, es vincula directament amb la seva infantesa a l’escola dels anys seixanta, on ‘se va passar malament’. A partir d’aquesta experiència, es promet a si mateix que, si un dia és mestre, no repetirà el maltracte rebut. Tot i això, també recorda una professora de matemàtiques a l’Institut d’Inca, Joana Gordillo, que li dona suport i confiança malgrat el baix nivell amb què arribava de l’escola pública. Aquesta professora i un antic mestre de repàs, Enric (present a l’estudi), són figures clau que l’ajuden a consolidar la seva vocació." } { "start_second": 491, "end_second": 658, "section_title": "‘Maria, Cacics i Caramelers’: estructura social i conflicte", "section_summary": "S’introdueix la dicotomia ‘Cacics i Caramelers’ per explicar el teixit social de Maria de la Salut. Carbonell descriu el poble com un lloc de la ‘Mallorca profunda’, sense carretera principal, on l’arribada del mestre Madrigal va impulsar la creació de moltes cooperatives i va organitzar la massa obrera. Aquest moviment va fer mal a la classe benestant, identificada com els ‘Cacics’, mentre que els ‘Caramelers’ eren els obrers i sectors populars, anomenats així pel cremellet que rebien a les festes. S’explica com aquesta fractura entre esquerres (Caramelers) i dretes (Cacics) marca la vida del poble durant la guerra i la postguerra, generant una separació social molt profunda." } { "start_second": 659, "end_second": 813, "section_title": "Guerra Civil sense front i violències personals a Maria", "section_summary": "La conversa aprofundeix en l’impacte de la Guerra Civil a Maria. Carbonell remarca que al poble no hi va haver guerra en el sentit de combats armats —no hi hagué trets ni front obert—, però sí una onada de repressió i violència alimentada per enveges i rencors personals. Es parla de cinc morts i un desaparegut, casos que sovint responen més a conflictes privats que a autèntiques discrepàncies polítiques. Es menciona el documental ‘Els que xerren: els tres mariandos’ com un exemple excel·lent de treball sobre la memòria històrica a Mallorca. A través del cas de sis homes que són conduïts a l’execució (tres moren, un escapa i dos se salven gràcies a aquesta fugida), Carbonell il·lustra fins a quin punt la repressió es podia exercir sobre persones que ni tan sols coneixien el significat d’etiquetes com ‘comunista’. També s’alludeix al cas d’un detingut ‘desaparegut’, relacionat amb la família de l’apotecari i un pou a Camp Pigafort." } { "start_second": 814, "end_second": 891, "section_title": "Memòria present, fosses i noves maries", "section_summary": "Es pregunta com es viu avui el record d’aquells temps a la Maria actual, descrita amb ironia com a ‘Mallorca enfonsada’ però també com a Mallorca genuïna. Carbonell explica que hi ha, en certa manera, ‘dues Maries’: la tradicional i la configurada pels nous vinguts dels darrers quaranta anys. Parla de les exhumacions a la fossa de Sant Joan, on s’havien enterrat víctimes de Maria, i recorda que les famílies sabien on eren les restes gràcies al retratatista que va identificar els cossos. Malgrat aquest coneixement, la ferida de la repressió ha tardat molt a ser formalment reconeguda i encara no és del tot tancada." } { "start_second": 892, "end_second": 1045, "section_title": "Canvi demogràfic i límit de població a Maria", "section_summary": "Carbonell descriu l’evolució demogràfica de Maria de la Salut. A principis del segle XX, el poble havia arribat als gairebé 2.400 habitants. Però durant dècades, especialment fins a finals dels noranta, la població baixa fins als 1.900 i escaig, sense arribar als 2.000. L’ajuntament es planteja com superar aquest sostre l’any 2000, i finalment el canvi ve no d’una política concreta, sinó de l’arribada de població d’altres llocs. Es parla d’una piràmide poblacional invertida i de la necessitat de nova gent per cuidar i sostenir ‘els nostres millors’, és a dir, la gent gran del poble. Aquest fenomen introdueix una nova realitat social i contribueix a diluir les divisions tan estrictes entre famílies de Cacics i de Caramelers." } { "start_second": 1046, "end_second": 1698, "section_title": "Bloc musical i tancament del programa", "section_summary": "Després del tram de conversa sobre demografia i noves onades de població, el programa entra en un llarg bloc musical amb diverses cançons en català i castellà, que toquen temes com la precarietat vital, la frustració, la culposa relació amb la família i l’intent de tirar endavant. Aquest bloc actua com a transició emocional i com a manera de recuperar el to radiofònic d’’El Crepuscle’, alternant paraula i música. Cap al final de l’àudio, se senten agraïments i el comiat típic ‘Fins demà!’, amb què es dona per acabat l’episodi. No hi ha una represa extensa de la conversa amb Joan Carbonell després d’aquest segment musical, de manera que el nucli de la seva intervenció queda concentrat en els blocs previs." }

  • 59'

    Converses amb Nobels i el llibre «Planeta Nobel»

    Resum general Episodi d'El Crepuscle centrat en el periodista Xavi Ayén i el seu llibre Planeta Nobel, on recull 30 converses amb Premis Nobel de Literatura. El programa combina reflexió sobre el periodisme literari, anècdotes amb grans escriptors i recomanacions de lectura i música. A la primera part, s’ofereix una entrevista extensa amb Xavi Ayén, periodista de La Vanguardia, que ha entrevistat més Nobel de Literatura que ningú al món. Es parla del procés de preparació, de les formes d’accedir als autors, del format de les converses i de com aquestes experiències transformen la lectura de les seves obres. A la segona part, tal com anuncia el conductor, es tanca l’entrevista amb una recomanació musical de Mozart com a banda sonora ideal d’aquest “viatge al voltant del món” a través dels Nobels. El podcast es completa amb falques de promoció d’Ona Mediterrània i anuncis diversos. Contingut principal de l’entrevista Naturalesa del llibre «Planeta Nobel» • Planeta Nobel recull 30 converses amb Premi Nobel de Literatura fetes al llarg de 20 anys de feina. • Xavi Ayén insisteix que no són simples entrevistes de promoció, sinó converses en profunditat: - Entrant a casa dels autors, en el seu entorn quotidià. - Compartint viatges, dinars, trajectes i passejos. - Abordant no només l’últim llibre, sinó tota la trajectòria, la vida i el dia a dia. “És més encertat dir que són converses… recrear l’atmosfera on ells estan.” • El llibre està ordenat cronològicament invers: - Des del Nobel més recent (Han Kang) fins al més antic. - Aquest ordre respon a la idea que és un llibre actual, pensat perquè el lector pugui entrar pels autors més recents. • No és un llibre per llegir d’una tirada: - Es convida els lectors a triar capítols segons els autors que coneixen o que els fan curiositat. Metodologia i disciplina de lectura • Xavi Ayén explica la disciplina de lectura necessària per fer aquestes converses: - Llegir tota l’obra o els títols centrals de cada autor. - Evitar ser “esclau” de l’última novetat editorial. - S’imposa una rutina: “dues hores de Premis Nobel al dia”, com “anar al gimnàs”. • Els viatges transoceànics (Japó amb Kenzaburō Ōe, Mèxic amb García Márquez, Sud-àfrica amb Nadine Gordimer) li proporcionen hores d’aeroports i hotels ideals per llegir i preparar-se. Diversitat de formats: entrevista vs reportatge • El llibre combina formats diferents: - Pregunta-resposta (amb preguntes destacades en un color i respostes en negreta). - Crònica / reportatge narratiu quan el context i els escenaris són rellevants. • Criteri de format: - Quan hi ha molt de moviment, espais significatius i itineraris (p. ex. presó de Mandela amb Nadine Gordimer), el text demana format de reportatge narratiu. - Quan el més rellevant és una llarga conversa asseguts, s’imposa el format pregunta-resposta. • Aquesta alternança fa el llibre més llegidor, evitant la monotonia de 30 entrevistes totes iguals. Com s’aconsegueix parlar amb 30 Premis Nobel • El contacte amb els Premi Nobel es fa per totes les vies possibles: - Editorials i agents literaris. - Amics, traductors i contactes personals. - Veïns: amb Peter Handke hi arriba a través de veïns del poble on també viuen els seus sogres. - Via directa i quasi temerària: - Doris Lessing: aconsegueix l’adreça, truca el timbre i ella obre amb bata. - García Márquez: hi va amb una maleta de regals d’amics barcelonins i acaba convencent-lo. • Cada cas és diferent, i al llibre hi ha “totes les varietats” de com s’arriba a cadascun. • Frustració notable: - Bob Dylan és “l’espina clavada”: tot i arribar a estar al backstage del Liceu, no aconsegueix ni veure’l per una mena de passadís cobert que protegeix la seva intimitat. Idiomes, traductors i importància de la traducció • Idiomes utilitzats a les converses: - Castellà només amb García Márquez i Vargas Llosa. - Anglès en la majoria de casos. - Francès amb alguns autors (Patrick Modiano, entre d’altres). • Quan l’autor exigeix el seu idioma original (hongarès, alemany, coreà, japonès), Ayén recorre a intèrprets professionals que facin traducció simultània, per no duplicar el temps de l’entrevista. • Ayén destaca la importància dels intèrprets i traductors: - Sovint en cita el nom. - Recorda que la literatura que rebem ens arriba a través de les traduccions: “En el fons estem llegint els traductors.” Temps, lògica de les trobades i continuïtat del projecte • Normalment, quan es negocia via editorials o agents, la durada està limitada (una hora o dues com a màxim). • Estratègia de l’equip: - Viatjar amb un dia de marge. - Si la connexió amb l’autor ho permet, demanar una segona trobada l’endemà. • Exemples: - Vargas Llosa a Nova York: el primer dia encara no era Nobel; l’endemà al matí li donen el Premi. Ayén, que ja havia quedat amb ell “per si sonava la flauta”, es converteix en l’únic periodista dins de casa seva quan rep la notícia. - En el llibre, l’entrevista amb Vargas Llosa se centra sobretot en aquest dia del Nobel, encara que Ayén l’hagi entrevistat més de deu vegades. • El projecte és viu i continuable: - Ayén ja té prevista una nova entrevista al gener. - Dels 30 autors del llibre, més de la meitat ja són morts. - En teoria, si continua sumant el Nobel de cada any, cap altre periodista el podrà igualar fàcilment. • Malgrat aquesta “marca”, remarca que no és una competició: “Els Premis Nobel són grans escriptors, però no són millors que altres grans escriptors sense el Nobel… Això no és una competició esportiva.” Anècdotes i primícies destacades L’última entrevista a García Márquez • Ayén aconsegueix l’última entrevista que García Márquez concedeix en els seus últims 20 anys de vida: - García Márquez havia deixat de concedir entrevistes. - L’entrevista neix d’una situació semi-improvisada a casa seva, gràcies a la confiança de la seva agent i la seva dona. • En aquesta conversa, se li “escapa” una confessió clau: - Diu que ja no escriurà mai més. - No pronuncia la paraula Alzheimer, però deixa clar que ja no pot escriure. • L’entrevista té repercussió mundial (New York Times, CNN, Al Jazeera, Le Monde...), perquè confirma el final de la seva producció literària. Naipaul i la seva vida privada • Interessant contrast amb V. S. Naipaul, famós pel seu mal humor i el tracte dur amb la premsa. • Malgrat això, no s’autocensura i explica detalls íntims: - El seu nivell de castellà, que demostra improvisadament parlant amb el fotògraf. - El fet que havia traduït al Lazarillo de Tormes. - La seva relació sentimental amb una nòvia argentina durant 25 anys. • Alguns d’aquests elements ja constaven en biografies, però no solien sortir a les entrevistes periodístiques. Coetzee, Handke i altres caràcters forts • Peter Handke: barreja de caràcter difícil (atacs d’ira) i gran humanitat quotidiana: - Passeja pel seu poble, parla amb el sense sostre local amb el mateix respecte que a un filòsof. • J. M. Coetzee: - Ayén el segueix fins a Xile pensant en una convivència rica en converses. - L’autor exigeix que l’entrevista sigui només per escrit, controlant fins a l’última coma. • Aquests contrastos mostren la diversitat de relació amb la premsa i les diferents maneres de protegir o exposar la intimitat. Periodisme i literatura: fronteres i reconeixement • Es planteja si el periodisme pot ser o no literatura. • Ayén respon recolzant-se en el Nobel a Svetlana Aleksievitx: - L’Acadèmia Sueca reconeix que grans obres de periodisme narratiu poden ser “la millor literatura del món”. - Aleksievitx escriu només no-ficció, grans reportatges basats en entrevistes i muntatge de veus. “La mateixa Acadèmia Sueca… ha consagrat el periodisme.” • També recorda que molts novel·listes han estat a la vegada periodistes, difuminant encara més la frontera. L’impacte de conèixer els autors en la lectura • Ayén afirma que llegir un autor canvia radicalment després d’haver-lo conegut: - Descobrir claus biogràfiques permet entendre millor obres amb components autobiogràfics. - Les lectures es fan més riques i estimulants. • Un dels objectius de Planeta Nobel és precisament compartir aquestes claus íntimes amb els lectors, perquè puguin rellegir o descobrir els autors des d’una nova perspectiva. De Nobels a “novells”: la feina quotidiana del crític • El conductor li demana si, després de tractar Nobel, canvia la manera de fer ressenyes de llibres d’editorials petites. • Ayén defensa que tots els llibres es mereixen el mateix rigor: - Hi ha Nobels amb llibres fluixos o repetitius. - En canvi, llibres de autors novells poden ser molt més estimulants i frescos. • Principi bàsic del periodisme literari, independentment del prestigi de l’autor: “Norma número 1: llegir-se el llibre, marcar-lo, subratllar, apuntar coses.” Públic destinatari i funció d’orientació lectora • Planeta Nobel està pensat per a lectors que estimen la lectura però veuen els Nobel com una cosa llunyana o inaccessible. • Cada capítol inclou una fitxa inicial: - Una foto de l’autor. - Lloc i dates de les trobades. - Una selecció de quatre títols essencials de cada Premi Nobel: - Alguns són les grans obres canòniques. - Almenys un és pensat com a bona porta d’entrada a l’univers de l’autor. • L’objectiu és reduir l’angoixa lectora davant autors amb 30 o més llibres i orientar sobre per on començar. • El llibre també humanitza els escriptors, mostrant-los com a persones que riuen, mengen, s’enfaden i viuen al dia a dia. Tècnica, gravacions i la doctrina García Márquez • Ayén grava sempre les entrevistes, menys en un cas: García Márquez. • Motiu: García Márquez tenia una doctrina periodística pròpia, amb un decàleg on defensava que no s’han de gravar les entrevistes: - Segons ell, el llenguatge oral és imperfecte i ple de repeticions i errors sintàctics. - Si el periodista pren notes i després reconstrueix les respostes, el text final pot ser més literari i de millor qualitat. “El producte literàriament és millor si no ets esclau de l’oralitat.” • En el cas de García Márquez: - Ayén escriu l’entrevista basada en notes. - L’hi envia per fax perquè la revisi. - Rep el fax de tornada amb la paraula “OK” manuscrita: un document que guarda encara que el paper es va esborrant amb el temps. • Cap Nobel no li demana les preguntes per endavant, ni tan sols els més recelosos amb la premsa. Ayén subratlla que, paradoxalment, autors menys importants són els que sovint exigeixen qüestionaris previs. Recomanacions finals de l’entrevistat A la part final de l’entrevista, el programa té tres preguntes fixes: Una recomanació per viure millor • Xavi Ayén respon: “Treballar menys.” Dos llibres recomanats • La vegetariana, de Han Kang. • El coronel no tiene quien le escriba, de Gabriel García Márquez, per a qui no l’hagi llegit encara. Una música per acompanyar la conversa • Proposa Mozart, perquè aquest “viatge al voltant del món” a través dels Nobels té dinamisme i alegria. Segona part: falques, ràdio i tancament Després de l’entrevista principal, el podcast inclou: Promocions i informació d’Ona Mediterrània • Identificació de l’emissora Ona Mediterrània i de la freqüència. • Falques comercials i institucionals diverses: - Anunci d’una botiga local (“La Palma s’ha anat”). - Publicitat d’una clínica dental i el seu enfocament “slow”. - Campanya del Consell de Mallorca sobre inversió en carreteres i seguretat viària. • Promoció d’altres programes de la graella: - Espais dedicats a rock and roll, pop, folk, country, punk, música experimental i altres gèneres. - Programa “Jaida i la Barraqueta”, dirigit a jubilats per Mallorca. • Crida a fer-se soci d’Ona Mediterrània i donar suport econòmic a l’emissora. Tancaments i fórmules de comiat • A partir d’un cert punt del minutatge, la transcripció recull sobretot fragments repetits de “Bona nit” i “Fins demà”. • Aquests trossos corresponen a tancaments, falques i possiblement fragments musicals o d’identificació d’emissora, no a contingut conversacional nou. Temes principals tractats 1. Periodisme literari i treball amb grans autors • Diferència entre entrevista de promoció i conversa profunda. • Disciplina lectora del periodista literari. • Relació entre periodisme i literatura, amb el cas paradigmàtic de Svetlana Aleksievitx. 2. El món dels Premis Nobel de Literatura • Humanització dels Nobel: rutines quotidianes, caràcters difícils, moments de vulnerabilitat. • Procés d’accés als autors: agents, amics, veïns, insistència personal. • Primícies i exclusives: última entrevista de García Márquez, revelacions de Naipaul. 3. Traducció, idiomes i intermediaris • Ús de intèrprets i traductors com a figures clau. • Reflexió implícita sobre com la traducció modela la recepció literària. 4. Lectura i orientació de lectors • Com conèixer els autors canvia la lectura de les seves obres. • Planeta Nobel com a guia d’entrada a escriptors que poden semblar llunyans o exigents. 5. Ètica i tècnica de l’entrevista • Gravació vs presa de notes, amb el model García Márquez. • Control de les respostes, autocensura i relació de poder entre autor i periodista. 6. Vida, feina i benestar • Mirada irònica però seriosa sobre l’excés de feina: recomanació vital “treballar menys”. • La música (Mozart) com a companya natural del viatge literari. Tags • Xavi Ayén • Planeta Nobel • Premis Nobel de Literatura • periodisme literari • entrevistes en profunditat • La Vanguardia • Gabriel García Márquez • Mario Vargas Llosa • V. S. Naipaul • Peter Handke • J. M. Coetzee • Han Kang • Svetlana Aleksievitx • traducció literària • intèrprets • crònica periodística • reportatge narratiu • procés creatiu • lectures essencials • orientació lectora • Ona Mediterrània • El Crepuscle • ràdio cultural • Mozart

  • 49'

    Vacuna Covid, càncer i kiwis; pedagogues i cinema

    Resum general del programa Programa d’El Crepuscle a Ona Mediterrània amb tres blocs principals: • Una secció històrico-cultural inicial sobre Santa Caterina i Hipàtia, amb to distès. • La secció Vida intel·ligent, centrada en mestres, pedagogues i pensadores que han marcat la història de l’educació i en una revista infantil en català. • La secció de ciència amb en Bial Vic, dedicada a: - Vacunes de Covid i càncer (efectes inesperats sobre la supervivència). - Kiwis i salut intestinal, i com funciona la regulació publicitària europea sobre aliments funcionals. • Com a darrer bloc, el “Sentit de la vida”, on en Joan reflexiona sobre el panorama del cinema hispànic actual i comenta la pel·lícula O corno (títol internacional RAPITO / RAVE segons el context del programa), amb èmfasi en la seva experiència visual i la seva possible carrera als Goya i als Òscars. 1. Introducció i conversa sobre Santa Caterina i Hipàtia Santa Caterina com a figura “antihipàtica” • Es juga amb el mot “antihipàtica” (contra Hipàtia) i no “antipàtica”, per parlar de Santa Caterina d’Alexandria en relació a la filòsofa Hipàtia. • Es remarca que no és segur que Santa Caterina arribàs a existir, ja que: - El seu martiri se situa a l’inici del segle IV. - No apareix cap citació fins uns 140 anys després de la suposada mort. • S’explica una hipòtesi: Santa Caterina hauria estat una creació posterior, pensada com a contrapes a Hipàtia: - Hipàtia, filòsofa neoplatònica d’Alexandria, va existir realment. - Fou assassinada i lapidada per una turba d’integristes cristians. - Davant les crítiques al cristianisme per aquest crim, es crea una figura “mirall”: Caterina, una dona sàvia, màrtir, però víctima d’integristes pagans. «Vaia xorrada... per justificar la mort de qualcú s’argumenti la mort d’un altre.» Perfil de Caterina vs. Hipàtia i referència a Àgora • Encara que no fos matemàtica, Santa Caterina és presentada com a pensadora experta en coneixements antics. • Es fa una salutació afectuosa a totes les Catalines i Caterines, jugant amb el nom propi molt present a Mallorca. • Es menciona la pel·lícula Àgora (sobre Hipàtia) i la seva banda sonora de Dario Marianelli, que el programa té intenció de posar al final com a petit gest de compensació cap a Hipàtia. 2. “Vida intel·ligent”: pedagogues, mestres i una revista infantil La secció Vida intel·ligent (a càrrec de Maria Antic) es dedica avui a dones que han marcat la història de l’educació i a una efemèride editorial. 2.1. Maria Magdalena Petrazzi (Petrazzini) • Professora d’anatomia i metgessa nascuda a Florència el 12 de novembre de 1750. • Estudia Medicina a la Universitat de Florència i a la de Ferrara. • Posteriorment és professora d’anatomia a Ferrara. • Treballa conjuntament amb la seva filla Sofía Peretti i el seu marit, també metge. • És una pionera i escriu llibres sobre: - Cura dels infants. - Salut de les dones durant el part. Reconeixement a una dona que obre camí en la medicina i l’ensenyament en un context molt masculinitzat. 2.2. Margalida Comas (biòloga i pedagoga) «La coeducació és premissa essencial per al desenvolupament científic de la personalitat humana completa.» • Nascuda a Lleó el 25 de novembre de 1892. • Biòloga, mestra i pedagoga innovadora, vinculada a la Institució Lliure d’Ensenyança. • Eixos de la seva tasca: - Defensa de la coeducació (nins i nines junts) com a mètode natural. - Didàctica de les ciències i innovació pedagògica. - Homologació acadèmica d’homes i dones. • Estudis i feina: - Estudia a París i Londres. - Professora a l’Escola Normal de Tarragona (futur Magisteri) i a l’Escola Normal de la Generalitat. • Exili: - Durant la Guerra Civil s’ha d’exiliar a Anglaterra. - Fa de professora a Devon i continua la seva recerca científica fins a la mort. • Obra destacada: “La coeducació dels sexes”, encara considerada molt actual davant els dubtes contemporanis sobre coeducació. 2.3. Célia Ortiz Arigós de Montoya «Una doble actitud s’exigeix a tot educador: una mirada al passat i una visió del porvenir.» • Nascuda el 27 de novembre de 1885 a Argentina. • Estudia Pedagogia i Filosofia i esdevé la primera dona argentina doctora en Ciència de l’Educació. • Activitat professional: - Professora a diverses universitats argentines. - Introdueix experiències innovadores d’educació integral i activa. - Importa influències del moviment de renovació pedagògica europeu de principis del segle XX. 2.4. Maria Rubies i Garrofé • Nascuda el 21 de novembre de 1932 a Camarasa (Catalunya). • Llicenciada en Ciències Exactes (Matemàtiques) a la Universitat de Barcelona (1957), en una època amb molt poques dones matemàtiques. • Professora en: - Diversos instituts de secundària. - L’Escola Normal de la Universitat Autònoma de Barcelona. • Es considera pionera en l’ensenyament de la matemàtica moderna. • Compromís cívic i cultural: - Membre d’Òmnium Cultural, Creu Roja i l’Associació de Mestres Rosa Sensat. • Compromís polític: - Senadora per Lleida (Entesa Catalana) a les eleccions de 1977: primera senadora d’origen català. - El 1979 obté escó al Congrés per Convergència Democràtica de Catalunya. - Participa activament, especialment als anys 80, en els debat sobre una nova llei d’educació, que desembocarà una dècada després en la LOGSE. Figura clau de la intersecció entre matemàtiques, pedagogia i política educativa. 2.5. Teresa Mañé Miravet (Soledad Gustavo) «Les escoles laiques no són viver de fanàtics catòlics ni de fanàtics antireligiosos. El mestre ensenya. I ensenyar i despertar la intel·ligència dels nins és la seva missió.» • Nascuda el 29 de novembre de 1865. • Mestra, editora i activista laica. • Treball pedagògic i ideològic: - Funda una escola laica a Vilanova i la Geltrú. - Posteriorment, en funda una altra a Reus. - Coneguda pel pseudònim Soledad Gustavo. • Repressió i exili: - Després del procés de Montjuïc (1896), és desterrada a Londres amb el seu marit Joan Montseny. - A Londres continuen la feina intel·lectual; més tard retornen a Madrid i finalment a Catalunya. • Relacions i llegat: - Amiga de Ferrer i Guàrdia. - Considerada la primera mestra laica d’Espanya. - Mare de Federica Montseny. 2.6. Phumzile Mlambo-Ngcuka • Nascuda el 3 de novembre de 1953 a Sud-àfrica. • Comença com a mestra i posteriorment es dedica a la política i la defensa dels drets humans. • A l’ONU: - Ha estat directora executiva (fins al 2021) d’una agència centrada en la igualtat entre homes i dones i els drets de les dones. «Educa una dona i eduques una nació.» — Frase que resumeix la seva visió sobre l’impacte de l’educació de les dones en tota la societat. 2.7. Efemèride editorial: La Nuri La secció es tanca amb una efemèride que connecta educació, llengua i cultura infantil en català. • La Nuri era un setmanari infantil de cernines (nenes), editat completament en català. • Editada per l’artista Lola Anglada. • Dades essencials: - Apareix el 26 de novembre de 1925. - Dura fins al març de 1926. - Publica 100 números en poc menys d’un any. • Preus i context: - Els primers exemplars costaven 15 cèntims, un preu que probablement no era baix per a l’època. - Després el preu va anar augmentant una mica. • Seccions del setmanari (reflecteixen el rol de gènere del moment): - La taula, la casa i la cuina. - Figurins (moda, dibuixos de roba). - A flors de llavis (confidències, possiblement relats curts o secció íntima). - Del fum de la pipa (secció misteriosa per a un setmanari de nenes, potser contes o reflexions d’adults). • També incloïa: - Secció de viatges. - Biografies de personatges importants. - Narracions, petites novel·les i peces teatrals. Exemple primerenc de premsa infantil en català, amb una combinació de reforç dels rols de gènere i voluntat cultural i educativa. 3. Bloc “Les Indòmites” i autopromoció de l’emissora Entre seccions, apareix una falca del programa Les Indòmites, produït per Moixa Mental a Ona Mediterrània, definit com una mescla de: • Música • Pensament • Paraula de la setmana A més, es recorda que Escoltes Ona Mediterrània gràcies al suport de les persones associades, i s’anima l’oient a fer-se soci per fer créixer l’emissora. Es reforça el model de ràdio comunitària i de proximitat, amb continguts a la carta (podcasts) i dependència del suport dels socis. 4. Secció de ciència amb Bial Vic: vacunes Covid, càncer i kiwis 4.1. Context: 5 anys de pandèmia i 4 de vacunes • Es recorda que ja han passat 5 anys des de l’inici de la pandèmia i 4 anys des de l’arribada de les vacunes de Covid. • Característiques de les vacunes de Covid: - Han estat les vacunes desenvolupades més ràpidament de la història. - Elaborades majoritàriament pel sector privat, però amb fort finançament públic (precompres, ajudes, inversió massiva de governs davant la falta d’alternatives). • Es destaquen les empreses nord-americanes com a protagonistes del desenvolupament i l’èxit d’eficàcia de les seves vacunes, en contrast amb: - Vacunes russes i xineses (menys eficaces). - Països que, per motius econòmics o ideològics, optaren principalment per aquestes. • Es recorda la gran desigualtat global en l’accés a les vacunes, amb bona part del món sense cap dosi durant mesos. 4.2. Tecnologia ARNm i origen científic • Les vacunes es basen en tecnologia d’ARNm (àcid ribonucleic missatger). • Mecanisme bàsic: - La vacuna “entrena” el sistema immunitari: fa que el cos aprengui a reconèixer i atacar el virus en cas de contagi. - No introdueix virus vius, sinó instruccions genètiques perquè el cos generi una proteïna viral i hi prepari resposta. • Es remarca que bona part de la recerca fonamental darrere aquestes vacunes venia de treballs previs contra el càncer, que es van accelerar i finançar massivament durant la pandèmia. • Es recorda que la clau tecnològica la devim, en gran mesura, a dos científics emigrants europeus als EUA, posteriorment premiats amb el Nobel per aquesta tecnologia. 4.3. Vacunes Covid i càncer: un efecte secundari inesperat Titular: «Un efecte secundari inesperat de la vacuna de Covid: si pateixes un càncer, vius més temps si estàs vacunat que si no ho estàs.» 4.3.1. En què consisteix l’efecte? • S’ha observat que pacients amb càncer vacunats de Covid: - Sobreviuen més temps que els no vacunats. - L’efecte es veu en càncer de pulmó i melanoma (càncer de pell). • La vacuna no substitueix cap tractament (quimioteràpia, radioteràpia, teràpies gèniques, etc.), sinó que s’hi afegeix com un reforç indirecte gràcies a l’estimulació del sistema immunitari. 4.3.2. Mecanisme proposat • El càncer s’ha combatut tradicionalment amb: - Quimioteràpia i radioteràpia (tractaments molt agressius i poc personalitzats). - Més recentment, teràpies gèniques i immunoteràpies, que busquen: - Ensenyar al sistema immunitari a distingir cèl·lules sanes vs. cèl·lules canceroses. - Fer que sigui el mateix cos qui ataqui el tumor. • La vacuna de Covid, en ser una forta estimuladora del sistema immunitari, sembla tenir un efecte sinèrgic: - L’“entrenament” que fa per combatre el virus també millora la capacitat del sistema immunitari per combatre cèl·lules canceroses. - És un entrenament genèric (no específic d’un tumor concret) però que millora l’estat de forma del sistema defensiu. 4.3.3. L’estudi del Centre Anderson (Houston) • Investigació realitzada al Centre Anderson de Houston. • Metodologia: - S’analitza l’historial mèdic de més de 1.000 pacients. - Dos grups: càncer de pulmó i melanoma. - Es comparen vacunats vs. no vacunats de Covid. • Resultats en càncer de pulmó: - No vacunats: supervivència mitjana d’uns 21 mesos. - Vacunats: supervivència mitjana d’uns 37 mesos. - És a dir, aproximadament un 50 % més de temps de supervivència. • Resultats en melanoma: - La dada és encara més cridanera: en el moment de l’estudi, tots els pacients vacunats continuaven vius, - Per tant, no es pot fixar encara una mitjana de supervivència extra: l’estudi queda obert. Bona notícia: l’efecte no només no és negatiu, sinó que apunta a una millora clara de la supervivència. 4.3.4. El factor temps: quan convé vacunar-se? • L’efecte positiu és més intens en aquelles persones que: - S’han vacunat més recentment. - Han rebut una dosi de vacuna relativament propera a l’inici o al curs del tractament oncològic. • Recomanació inferida per l’estudi: - L’ideal seria rebre la vacuna de Covid aproximadament 30 dies abans d’iniciar els altres tractaments contra el càncer. • Matís important: - La vacuna no allarga necessàriament una fase terminal en males condicions, sinó que, globalment, retarda l’evolució de la malaltia i allarga el temps de vida activa. Es reforça així l’esperança en les vacunes personalitzades contra diferents tipus de càncer, basades en la mateixa tecnologia ARNm. 4.4. Kiwis i salut intestinal: què hi ha de veritat? Després del bloc sobre vacunes i càncer, la secció gira cap a un tema aparentment més lleuger però molt quotidià: els kiwis i el trànsit intestinal. 4.4.1. Hàbits personals i mites sobre la fruita al vespre • Conversa informal on el locutor explica que darrerament: - S’ha aficionat a menjar kiwis al vespre, sovint com a sopar lleuger. - Ho fa, entre altres coses, perquè li havien recomanat menjar més fruita i volia variar (plàtan, pera, pruna, poma...). • Apareix el mite: “no s’ha de menjar fruita al vespre”. Bial Vic afirma clarament que això és una “grandíssima xuminada”: no hi ha base científica sòlida que impedeixi menjar fruita a la nit. 4.4.2. Confirmació científica: el kiwi ajuda a “anar al bany” Ara ja és oficial: menjar kiwis ajuda a anar al bany cada dia. • Es confirma científicament que els kiwis milloren la regularitat intestinal. • Això no és nou com a creença popular, però ara hi ha evidència prou sòlida per permetre usar-ho en publicitat. 4.4.3. Regulació europea de la publicitat alimentària • Fa uns 15 anys, la Comissió Europea va decidir regular estrictament les afirmacions publicitàries sobre salut en aliments. • Objectius: - Evitar que es venguin aliments amb promeses de salut sense base científica. - Protegir el consumidor de l’engany. • Abans de la regulació, s’anunciaven productes que suposadament: - Curaven l’osteoporosi, - Reforçaven el sistema immunitari, - Milloraven la memòria, - etc., sense evidència sòlida. • Avui: - Només es poden utilitzar reclams validats per la Comissió Europea. - S’aplica tant a “aliments funcionals” (llets, iogurts, cereals enriquits...) com a qualsevol aliment. • Exemples de matisos importants: - No es pot dir que “una llet enriquida en calci prevé l’osteoporosi” si no hi ha evidència clara. - No es pot afirmar que “un iogurt reforça el sistema immunitari” si no es demostra realment. - En canvi, es poden fer afirmacions molt precises com: - “La vitamina C contribueix al funcionament normal del sistema immunitari”. Això NO vol dir que més vitamina C = sistema immunitari millor del normal, sinó que és necessària per al seu funcionament habitual, sense “superpoders”. • Cas similar amb el fòsfor i les pastilles per a exàmens: - Es pot dir que el fòsfor contribueix al funcionament normal del cervell i la memòria. - Però no es pot prometre “més memòria” per prendre’n més. 4.4.4. El cas específic dels kiwis Zespri • L’empresa Zespri (kiwis de Nova Zelanda) volia poder utilitzar legalment el reclam “ajuda a anar al bany”. • L’any 2018, demana a la Comissió Europea autorització per a aquest argument publicitari. • Procediment: - Zespri aporta nous estudis científics: 9 articles, dels quals diversos són assaigs d’intervenció. - Aporta una revisió sistemàtica d’un conjunt ampli d’articles sobre kiwi i trànsit intestinal. - S’ha de demostrar no només correlació, sinó relació de causa-efecte: - És a dir, que menjar més kiwi implica realment anar més sovint o amb més facilitat al bany, independentment d’altres variables dietètiques o d’estil de vida. • Després de 7 anys de revisió, la Comissió Europa accepta l’afirmació: Menjar uns 200 grams de kiwi al dia (equivalent a 2 kiwis pelats) millora la regularitat intestinal. 4.4.5. Comparació amb altres fonts de fibra • El kiwi no és l’única via per millorar el trànsit intestinal; l’efecte principal prové de la seva fibra. • Alternatives amb efecte similar: - Cereals rics en fibra. - Llegums. - Prunes (especialment prunes seques), que la mare del locutor considera quasi miraculoses. - Altres fruites i verdures amb molta fibra. • Sobre els kiwis verds, grocs i vermells: - Els grocs són descrits com més dolços i menys àcids, molt gustosos però més cars. - Els verds solen tenir més fibra, per tant més potents per a la funció intestinal. - Els vermells s’esmenten com una novetat a tastar. Conclusió pràctica: menjar dos kiwis al dia (sobretot verds, si es busca fibra) és una bona eina per a la regularitat intestinal, però no és imprescindible si s’aconsegueix una bona aportació de fibra per altres vies. 5. “El sentit de la vida”: cinema hispànic i la pel·lícula Rave / O corno La darrera secció del fragment és “El sentit de la vida”, on en Joan parla de cinema i, en concret, de l’altíssim nivell del cinema hispànic de l’any. 5.1. Els Goya 28 de febrer i un any de nivell excepcional • El 28 de febrer de l’any que ve, a Barcelona, se celebrarà la gala de lliurament dels Premis Goya. • En Joan comenta que: - Fa temps que està pendent de les nominacions (encara no anunciades en el moment de la conversa). - Considera que enguany hi ha “brou”: un nivell mitjà molt alt. - Parla d’un repòquer de pel·lícules favorites (5 pel·lícules destacades) dins un conjunt d’unes 10 pel·lícules molt bones del cinema en castellà i català. • Segons ell: - No recorda un any amb un conjunt tan ric i divers de pel·lícules. - Moltes tenen bona resposta de públic, no sols d’èxit fàcil tipus “Torrente”, sinó pel·lícules de boca-orella que creixen amb el temps. - Hi ha propostes molt diverses i, en alguns casos, arriscades. 5.2. Rave / O corno (Oliver Laxe): experiència visual i missatge vital La primera pel·lícula del seu “repòquer” és una obra radical, més experiència que relat convencional. • En Joan es refereix a una pel·lícula de Oliver Laxe (cineasta gallec que treballa entre Espanya i França). • Característiques generals: - És una proposta radical, arriscada, visceral i hipnòtica. - Es defineix com una “experiència immersiva”, més que no una simple pel·lícula. - Es recomana veure-la en pantalla gran, amb so i imatge òptims; no en televisió ni, molt menys, en un mòbil. • Títol i entorn: - El títol que es maneja en la conversa (sonorament associat a “Rave”) remet a un entorn rave/festa i a un lloc remot del desert del Marroc. - El protagonista, interpretat per Sergi López, és un pare que viatja amb el seu fill a un indret perdut a la recerca d’una filla “descarriada”, comparada irònicament amb una traviata. • Però l’argument és un McGuffin: - La trama de “pare que cerca la filla” no és el centre real. - El que importa és el viatge interior, l’experiència sensorial i emocional. • Interpretació personal d’en Joan sobre el missatge: Quan et passa una cosa molt grossa i terrible a la vida, tens dues opcions: • Llevar-te del mig. • O tirar endavant sense mirar massa cap enrere. • Així, per ell la pel·lícula és una al·legoria del trànsit de l’infern al paradís, del dolor al camí de redreç, un “camí de rectitud o de virtut”. • També es comenta: - La pel·lícula va guanyar a Cannes, cosa que li dona pes a la seva possible cursa als Òscars (fins i tot per a millor pel·lícula, no només internacional). - Es destaca el poder de la imatge i el so, per damunt del diàleg o la narrativa clàssica. Per a en Joan, és una de les millors pel·lícules de l’any i indispensable de veure en cinema. 6. Idees clau que travessen el programa 6.1. Educació, dones i transformació social • Les biografies de Petrazzini, Comas, Ortiz, Rubies, Mañé i Mlambo-Ngcuka posen en relleu: - La importància de la visibilitat de les dones en el món acadèmic, polític i educatiu. - La defensa de la coeducació i de l’escola laica com a eines per formar ciutadans crítics. - El vincle entre educació i drets humans. 6.2. Ciència i salut: de la pandèmia a la vida quotidiana • Les reflexions sobre la vacuna de Covid mostren com una tecnologia pensada per a una emergència pot tenir derivades positives inesperades (lluita contra el càncer). • El cas dels kiwis mostra: - Com els hàbits alimentaris del dia a dia poden incidir en la salut. - Com la ciència i la regulació pública intenten posar ordre al soroll publicitari. 6.3. Cultura audiovisual: cinema com a experiència • La secció final recorda que el cinema no és només entreteniment, sinó també: - Experiència sensorial. - Reflexió existencial sobre el dolor, el duel i la capacitat de seguir endavant. El fil conductor del programa és la idea que coneixement, art i ciència són formes diferents però complementàries de fer més habitable la vida. Interlocutors principals • Tomeu Orell – Locutor i conductor d’El Crepuscle. • Joan – Col·laborador a la tertúlia inicial i a la secció de cinema (“El sentit de la vida”). • Bial Vic – Responsable de la secció de ciència. • Maria Antic – Responsable de la secció Vida intel·ligent sobre pedagogia. (Altres noms com Maria Moreno o Maria Oliver apareixen com a producció i control tècnic.) Tags • Ona Mediterrània • El Crepuscle • vacuna Covid • ARNm • càncer • immunoteràpia • càncer de pulmó • melanoma • supervivència • kiwis • fibra alimentària • trànsit intestinal • Comissió Europea • publicitat alimentària • aliments funcionals • pedagogia • coeducació • escola laica • drets de les dones • Margalida Comas • Maria Rubies • Teresa Mañé • Phumzile Mlambo-Ngcuka • Lola Anglada • La Nuri • cinema hispànic • Premis Goya • Oliver Laxe • experiència visual Seccions amb temps 1. Introducció al programa i conversa sobre Santa Caterina i Hipàtia • Inici: 0 s • Final: 200 s (aprox.) • Títol: Santa Caterina “antihipàtica” i la figura d’Hipàtia • Resum: El programa arrenca amb to distès parlant de Santa Caterina d’Alexandria i d’Hipàtia. Es discuteix la possible invenció tardana de Santa Caterina com a mirall “antihipàtic” d’Hipàtia, assassinada per cristians, i es denuncia la lògica de justificar una mort amb una altra. Es comenta el film Àgora i es fa una broma/compensació musical amb la seva banda sonora. 2. Presentació del programa i temes del dia • Inici: 200 s • Final: 321 s • Títol: Presentació de temes: vacunes Covid, kiwis i Vida intel·ligent • Resum: El locutor presenta el menú del programa: es parlarà de vacunes de Covid, de kiwis, i s’anuncia la participació de Maria Antic parlant d’educació dins la secció Vida intel·ligent. Es recorda l’equip de producció i tècnica (Maria Moreno i Maria Oliver). 3. “Vida intel·ligent”: pedagogues i mestres de novembre • Inici: 321 s • Final: 885 s • Títol: Vida intel·ligent: dones mestres, pedagogues i coeducació • Resum: Maria Antic dedica la secció a diverses dones mestres, pedagogues i activistes nascudes al novembre: - Maria Magdalena Petrazzini, metgessa i professora d’anatomia a Ferrara, pionera en llibres sobre la cura d’infants i dones. - Margalida Comas, biòloga i pedagoga, defensora de la coeducació i la igualtat acadèmica entre sexes, exiliada a Anglaterra. - Célia Ortiz Arigós de Montoya, primera doctora argentina en Ciència de l’Educació, promotora d’una educació integral activa i inspirada en la renovació pedagògica europea. - Maria Rubies i Garrofé, matemàtica i senadora, pionera en matemàtica moderna i protagonista en el debat de la LOGSE. - Teresa Mañé (Soledad Gustavo), primera mestra laica d’Espanya, fundadora d’escoles laiques i amiga de Ferrer i Guàrdia, exiliada arran del procés de Montjuïc. - Phumzile Mlambo-Ngcuka, mestra, política sud-africana i defensora dels drets humans i la igualtat de gènere a l’ONU. 4. Efemèride: el setmanari infantil La Nuri • Inici: 885 s • Final: 1005 s • Títol: Efemèride cultural: La Nuri, setmanari infantil en català • Resum: Es recorda el centenari de la publicació del setmanari infantil La Nuri, editat per Lola Anglada i adreçat a nenes. Publicat íntegrament en català entre novembre de 1925 i març de 1926, arribà a 100 números. Es comenten el preu (15 cèntims), la seva probable importància econòmica per a l’època, i seccions com “La taula, la casa i la cuina”, “Figurins”, “A flors de llavis” i “Del fum de la pipa”, a més de viatges, biografies i narracions, reflectint així el context cultural i de gènere del moment. 5. Falca d’Ona Mediterrània i programa “Les Indòmites” • Inici: 1032 s • Final: 1093 s • Títol: Promoció d’Ona Mediterrània i presentació de Les Indòmites • Resum: Petita falca on s’escolta la sintonia de Les Indòmites, programa produït per Moixa Mental, definit com una combinació de música, pensament i paraula. Paral·lelament, Ona Mediterrània recorda que es pot escoltar a la 88.8 FM i convida l’oient a fer-se soci per sostenir l’emissora. 6. Introducció a la secció de ciència amb Bial Vic • Inici: 1148 s • Final: 1202 s • Títol: Arrenca la secció de ciència: balanç de la pandèmia i les vacunes • Resum: Es dona una mica més d’espai a la sintonia de la secció de ciència amb Bial Vic. S’introdueix el tema central: 5 anys des de la pandèmia i 4 des de les vacunes, recordant la velocitat històrica del seu desenvolupament i el rol clau del finançament públic a empreses privades. 7. Vacunes de Covid: context tecnològic i geopolític • Inici: 1202 s • Final: 1343 s • Títol: Vacunes ARNm de Covid: finançament, països i eficàcia • Resum: Bial Vic repassa: - El desenvolupament accelerat de les vacunes de Covid. - La forta inversió pública en empreses (bàsicament) nord-americanes. - La decisió de molts governs de fer precompres massives com a aposta sense alternatives. - Els casos de països que optaren per vacunes russes o xineses per motius econòmics o ideològics, amb menor eficàcia. - El record que molts països pobres no tingueren accés a cap vacuna durant un període llarg. - Es menciona que la tecnologia ARNm ja s’investigava contra el càncer abans de la pandèmia i que dues persones emigrades d’Europa als EUA, clau en el desenvolupament, han rebut el Premi Nobel. 8. Vacuna Covid i càncer: l’efecte sobre la supervivència • Inici: 1343 s • Final: 1783 s • Títol: Vacunar-se de Covid pot allargar la vida en pacients amb càncer • Resum: Es presenta l’estudi del Centre Anderson de Houston sobre pacients amb càncer de pulmó i melanomes: - Es constata que els vacunats de Covid viuen més temps que els no vacunats. - En càncer de pulmó, la supervivència mitjana passa de 21 a 37 mesos (aprox. +50%). - En melanomes, cap dels vacunats havia mort en el moment de tancar l’estudi. - S’explica el mecanisme plausible: la vacuna estimula el sistema immunitari, que queda més ben entrenat per reconèixer i combatre cèl·lules canceroses, encaixant amb la filosofia de les immunoteràpies. - Es puntualitza que la vacuna no substitueix quimioteràpia ni radioteràpia, sinó que s’hi suma. - Es destaca que l’efecte és més fort com més recent és la vacunació, i que idealment caldria vacunar-se uns 30 dies abans d’iniciar tractaments oncològics. - Es discuteix la diferència entre allargar la fase terminal (que podria ser un “mal negoci” en termes de qualitat de vida) i retardar l’arribada de la fase terminal, que seria el cas aquí observat. 9. Kiwis, trànsit intestinal i regulació publicitària • Inici: 1813 s • Final: 2471 s • Títol: Kiwis, fibra i la ciència darrere les promeses publicitàries • Resum: En un bloc més distès però ple de contingut científic i normatiu, Bial Vic i el locutor comenten: - Els hàbits personals de menjar kiwis al vespre i el mite que “no es pot menjar fruita a la nit”, que es qualifica de fals. - L’afirmació, ara científicament validada, que menjar kiwis ajuda a anar al bany. - L’entrada en escena de la Comissió Europea i la seva regulació sobre aliments funcionals i publicitat de salut, que exigeix evidència científica sòlida. - Com la marca Zespri ha aportat estudis (assaigs d’intervenció i revisió sistemàtica) per demostrar que uns 200 g de kiwi al dia (2 kiwis pelats) milloren el trànsit intestinal. - La necessitat de demostrar relació causa-efecte, no només correlació. - La diferència entre reclams com “contribueix al funcionament normal del sistema immunitari” (cert però modest) i promeses exagerades (“cura, reforça, augmenta la memòria...”), no permeses sense proves. - La comparació amb altres fonts de fibra (cereals, llegums, prunes seques) i la discussió sobre kiwis verds vs. grocs vs. vermells, amb els verds com a opció més rica en fibra i els grocs com a més gustosos però més cars. 10. Transició al “Sentit de la vida” i cinema • Inici: 2471 s • Final: 2546 s • Títol: De la ciència al cinema: obrint el “Sentit de la vida” • Resum: Després de parlar de kiwis i fibra, el programa tanca la secció de ciència i obre la secció “El sentit de la vida”, amb una música més contemplativa. Es prepara el terreny per parlar de cinema i de l’actual panorama del cinema hispànic. 11. Premis Goya i un any d’or per al cinema hispànic • Inici: 2546 s • Final: 2655 s • Títol: Goya 2025: un any excepcional per al cinema en castellà i català • Resum: En Joan anuncia que el 28 de febrer de l’any vinent la gala dels Premis Goya tindrà lloc a Barcelona. Assegura que enguany el nivell és extraordinàriament alt, tant pel nombre com per la qualitat de les pel·lícules. Parla d’un “repòquer” de cinc pel·lícules extraordinàries dins d’un total d’unes deu molt bones. Es destaca la bona assistència de públic al cinema i el paper del boca-orella, amb pel·lícules diverses i, en alguns casos, arriscades. 12. Comentari de la pel·lícula d’Oliver Laxe (Rave / O corno) • Inici: 2655 s • Final: 2942 s (fragment final disponible) • Títol: Una experiència immersiva: el film radical d’Oliver Laxe • Resum: En Joan centra el focus en una pel·lícula del director Oliver Laxe. Defineix el film com una experiència immersiva, radical, visceral i hipnòtica, més que com una narrativa clàssica. La història aparent —un pare (Sergi López) que viatja amb el fill al desert del Marroc, a un indret remot, per cercar una filla “descarriada”, comparada amb una traviata— es presenta com un McGuffin: el veritable nucli del film és el viatge interior i el trànsit vital del protagonista. En Joan interpreta el missatge com la disjuntiva que afrontam davant una tragèdia greu: llevar-nos del mig o tirar endavant sense mirar enrere. Recomana encoratjadament veure la pel·lícula en pantalla gran i recorda que va guanyar a Cannes, cosa que li pot obrir camí cap als Òscars. Aquest resum cobreix el fragment proporcionat del programa, amb els temes principals, la seva organització temporal i les idees clau de cada secció.

  • 47'

    Espiritualitat i ciència: emocions, cervell i religió

    Context del programa El Crepuscle dedica aquest episodi a la segona part d’una conversa sobre espiritualitat, a partir del llibre d’un psiquiatre de Harvard, George Vaillant. El convidat habitual, el psicòleg Sebastià Fortesa, analitza com es pot entendre l’espiritualitat des de la psicologia i la neurociència, i en quina mesura es pot distingir de la religió. 1. Punt de partida: l’estudi de Harvard i les emocions positives L’estudi de seguiment d’adults de Harvard • Es comenta el famós estudi longitudinal de Harvard (més de 50 anys de seguiment de persones de diferents classes socials). • A partir d’aquest estudi, George Vaillant extreu factors clau de longevitat i felicitat. • En la seva etapa final, Vaillant posa el focus en espiritualitat, amor i emocions positives. «Les emocions han estat poc tractades, s’ha treballat molt més la part racional i tècnica de la persona» Reivindicació científica de les emocions • La ciència clàssica ha privilegiat la racionalitat, deixant de banda les emocions i, encara més, l’espiritualitat. • Vaillant defensa que l’espiritualitat és una emoció positiva susceptible d’estudi científic, no només un afer religiós. 2. XatGPT, escola humanista i inspiracions diverses L’ús de xatGPT en la preparació del programa • Sebastià reconeix que ha demanat a xatGPT que li prepari material per al programa. • Valora que l’eina li ha aportat idees noves, com la connexió amb la psicologia humanista. «He de reconèixer que xatGPT ho ha fet molt bé i m’ha donat visions que jo no havia tingut» Psicologia humanista i espiritualitat • Esmenta figures com Maslow, Carl Rogers i Viktor Frankl com a introductors o ponts cap al concepte modern d’espiritualitat. • Destaca Rogers: - Acceptació incondicional de la persona. - Relació terapèutica positiva i profunda. - Biografia espiritual: va voler ser religiós abans de dedicar-se a la psicologia. Crítica parcial a xatGPT • Considera que xatGPT passa massa per damunt en la distinció entre espiritualitat i religiositat. • Troba més clara i matisada la separació que fa Vaillant entre aquests dos conceptes. Aportacions d’un altre referent: Fernando Espín • Sebastià comenta un podcast de Fernando Espín, psiquiatre espanyol de Harvard, amb un programa d’orientació humanista. • Espín subratlla que: - Als Estats Units, espiritualitat i religió estan molt lligades. - A Europa, predomina una espiritualitat més laica, menys vinculada a institucions religioses. - A molts llocs dels EUA és habitual que un psiquiatre aconselli anar a missa; a Europa això seria vist amb molta suspicàcia. 3. Espiritualitat i religió en context cultural Diferències entre context europeu i nord-americà • Als EUA, la religió està socialment integrada en la vida quotidiana i en serveis com la discapacitat i la dependència. • Exemple citat: - Projecte de la Universitat de West Virginia sobre discapacitat, valors i qualitat de vida. - En els plans d’activitats recomanades (nedar, visitar amics, etc.) hi apareixia explícitament “anar a missa” un cop per setmana. • S’explica també el component social de moltes comunitats religioses (trobades, pastissos, conversa amb el capellà, xarxa de suport). Anècdotes personals que il·lustren la dimensió social Missa gospel a Nova York • La família del locutor assisteix espontàniament a una missa gospel a Nova York. • Són convidats a presentar-se, els dediquen les cançons i els conviden al vermut amb la comunitat. • Fins i tot els recomanen un restaurant “negre” tradicional per tastar el menjar típic dels antics esclaus el dia de Pasqua. «Va ser una cosa impellable» (experiència inoblidable, carregada de calidesa i acollida). Església evangelista • Sebastià explica que, dècades enrere, va visitar una església evangelista i va notar: - Familiaritat i tracte directe. - Crides i salutacions al visitant nou. - Un estil més informal i participatiu que el culte catòlic tradicional. Espiritualitat com a sociabilitat • Tant xatGPT com Fernando Espín destaquen que l’espiritualitat té un component de sociabilitat: - Cobreix un buit existencial compartit. - Genera normes i vincles comunitaris. - Dona lloc a una espiritualitat col·lectiva, especialment quan es canalitza a través de religions o comunitats. 4. Vaillant: cap a una espiritualitat científica La dicotomia ciència–espiritualitat • Sebastià comparteix una anècdota domèstica: quan parla de temes espirituals, la seva dona li diu que “li surt la part científica”. • Això il·lustra la tensió entre una mirada espiritual i una mirada científica. • Vaillant intenta trencar aquesta dicotomia: vol parlar d’espiritualitat amb llenguatge científic, sense negar-ne l’experiència subjectiva. Canvi de paradigma cultural • Recorda com, a l’antiguitat, es veia la Terra com plana i sostinguda, fins que algú va dir que era rodona i ho van considerar una bogeria. • Analogament, fa pocs decennis hauria estat “impensable” estudiar l’espiritualitat científicament, fora del marc religiós. • Ara es comença a considerar que l’espiritualitat pot ser una emoció més, amb una base neurològica. 5. Espiritualitat com a emoció: cervell, hormones i models Emoció i racionalitat inseparables • Avui es considera absurd separar radicalment emoció i raó: - Tota decisió implica elements genètics, culturals, emocionals i racionals. - La divisió por/raó només és útil amb finalitats pedagògiques, però no reflecteix la realitat del cervell. Sistema límbic i emocions • Didàcticament, es situa l’emoció al sistema límbic (centre del cervell) i s’explica que: - Les emocions generen respostes fisiològiques (adrenalina, canvis físics, etc.). - La por és l’emoció més estudiada, especialment en animals de laboratori (rates). Espiritualitat i neurotransmissors • Vaillant proposa que l’espiritualitat es pot entendre com una emoció positiva que activa: - Dopamina - Serotonina • Es recorda la moda del Prozac, vinculat mediàticament a la «hormona de la felicitat» (serotonina), tot i que avui es veu de manera més matisada. • La hipòtesi: les emocions positives (com l’espiritualitat) incrementen aquests neurotransmissors positius. Emocions poc estudiades • Moltes emocions segueixen poc explorades científicament: - Enveja: gairebé no estudiada, tot i ser universal. - Vergonya i culpabilitat: una mica més ateses en teràpia, però encara amb llacunes. • Sebastià suggereix que fins i tot l’enveja pot tenir un component adaptatiu (copiar qui fa millor les coses per millorar la pròpia situació), sempre que no desemboqui en violència o destrucció. Universalitat de la vivència espiritual • De la mateixa manera que tothom ha sentit por o vergonya, es postula que tothom ha viscut algun moment d’espiritualitat. • Exemples de moments espirituals: - Entrar en una església i sentir l’orgue o el cant gregorià. - Contemplar un paisatge immens (mar, muntanyes). - Davant d’una obra d’art que commou profundament. • Es reconeix el pes del component cultural (no tots els contextos produeixen la mateixa resposta en totes les cultures), però es manté la hipòtesi d’un nucli emocional universal. 6. Evidències indirectes: epilèpsia, deliris i experiències de quasi mort Epilèpsia del lòbul temporal i misticisme • Hi ha una forma d’epilèpsia del lòbul temporal que no genera convulsions clàssiques, sinó fenòmens cognitius i conductuals. • Algunes persones amb aquest tipus d’epilèpsia: - Desenvolupen un interès especial per la filosofia, el misticisme i els temes espirituals. - Poden interpretar les seves experiències com a visions o revelacions. • Esmenta hipòtesis clàssiques (com la de l’apòstol Pau) segons les quals certs episodis místics podrien tenir base epilèptica. • Aquesta associació suggereix l’existència de neurones o circuits específicament implicats en la transcendència. Deliris amb contingut espiritual • Certs deliris (en trastorns psíquics greus) també presenten fort contingut religiós o místic. • Això reforça la idea que hi podria haver zones cerebrals dedicades al pensament de tipus espiritual o transcendent, igual que n’hi ha per a l’olfacte o la visió. Experiències de quasi mort (EQM) Estudis mèdics • Dos metges han estudiat sistemàticament persones ressuscitades després d’estar a punt de morir: - Bruce Greyson (psi­quiatre). - Pim van Lommel (cardiòleg). • Mostres: - Greyson: seguiment de 344 persones durant 30 anys. - Van Lommel: troba que un 56% dels pacients recuperats informen de vivències especials en el límit de la mort. - Al voltant d’un 7% descriuen experiències altament espirituals de pau i transcendència. Característiques de l’experiència • Dificultat extrema per posar en paraules allò viscut. • Són recordades com a veritats absolutes, profundament gravades. • S’hi experimenta una sensació de sortir fora de l’espai i el temps. • Són viscuts com a episodis molt ràpids, intensos i lluminosos (tòpics de “veure la llum”, repàs de la vida, etc.). Interpretació científica • Aquests treballs apunten que una manca d’oxigen al cervell podria desencadenar aquests estats, activant circuits concrets. • Des d’una perspectiva no religiosa, es considera que el cervell genera aquestes experiències espirituals, que són tan reals per al subjecte com la por o la vergonya, però tenen una base neuroquímica. 7. Drogues, ritus i estats alterats com a via espiritual Drogues i receptors cerebrals • La majoria de drogues actuen perquè el cervell disposa de receptors per a substàncies similars produïdes de forma natural. • Exemple d’opiàcis: - El cos genera substàncies endògenes (endorfines, etc.) amb funció analgèsica i d’adaptació a l’estrès. - Quan s’ingereixen opiàcis externs, simplement s’estimulen aquests receptors naturals. • El col s’esmenta com una droga “problemàtica” perquè: - No té receptors específics. - Travessa fàcilment totes les barreres, inclosa la barrera hematoencefàlica. Cultures, ritus i drogues • Totes les cultures conegudes han utilitzat substàncies psicoactives o rituals per alterar la consciència: - Xamanisme: ingestió de plantes o preparats per provocar visions i estats místico-espirituals. - Balls repetitius, ritmes de percussió i cants que indueixen a estats de transe o possessió. • Aquests estats sovint es descriuen com d’elevació espiritual, connexió amb el sagrat o amb altres dimensions. Drogues com a prova indirecta • El fet que determinades substàncies o pràctiques provoquin de manera sistemàtica vivències espirituals suggereix que: - El cervell està preparat per entrar en aquests estats. - Les drogues i ritus serien formes d’exagerar o forçar un estat que ja forma part del repertori natural de l’ésser humà. 8. Meditació budista, hormones i espai-temps Estudis de neuroimatge en meditadors • El radiòleg Andrew Newberg ha estudiat el cervell de budistes en estat de meditació profunda (nirvana). • Resultats principals: - Increment notable de dopamina i serotonina durant aquests estats. - Activació molt marcada de les zones que processen espai i temps. Transcendència i sensació de “levitar” • Newberg interpreta que la forta activació de les neurones de l’espai-temps fa que els meditadors percebin: - Una sensació d’elevació, com si el cos surés o es separés del món físic. - Una vivència de transcendir les coordenades habituals de l’existència. • Aquest resultat dona suport a la idea que l’espiritualitat és un estat mental real, autoinduit, amb correlats cerebrals mesurables. Entrenament del cervell • Sebastià ho compara amb entrenar un múscul: - A través de la meditació, aquests practicants han après a “muscular” el seu cervell, produint estats interns molt particulars sense necessitat de drogues. 9. Astronautes i espiritualitat al trepitjar la Lluna Dades sobre astronautes • S’han estudiat les experiències dels 12 astronautes que han trepitjat la Lluna. • Aproximadament la meitat reporten una vivència espiritual molt intensa: - Sentiment de petitesa i meravella davant la immensitat. - Forta elevació espiritual, canvi profund de perspectiva vital. • Alguns d’ells, en tornar a la Terra: - Es tornen molt més espirituals. - Fins i tot abracen rols religiosos actius (per exemple, pastors). Possible explicació • Es menciona que factors com la manca de gravetat, la solitud extrema i la consciència de la distància radical respecte de la Terra podrien desencadenar aquesta resposta. • En tot cas, s’interpreta com una altra situació límit que pot activar circuits d’espiritualitat i transcendència. 10. Diferenciant religió i espiritualitat (segons Vaillant) En el tram final, Sebastià sintetitza els cinc punts clau amb què George Vaillant diferencia religió i espiritualitat des d’una perspectiva científica. 1. Institució vs experiència personal • Religió: - És una institució (Església, comunitat organizada, jerarquia). - Converteix la vivència espiritual en un fet interpersonal (relació capellà–feligresos, xaman–grup, etc.). • Espiritualitat (científica): - És un sentiment intrapersonal, una experiència psicològica interna. - Pot compartir-se, però no necessita d’una institució. 2. Cultural vs neurològic • Religió: - És bàsicament un fenomen cultural. - S’aprèn a través de l’educació, normes, tradicions i rituals. • Espiritualitat: - Es considera un fet neurològic, una capacitat pròpia del cervell humà. - Les religions podrien ser maneres culturals de canalitzar aquesta disposició interna. 3. Explicació racional vs vivència • Religió: - Cerca explicacions racionals i dogmàtiques sobre l’origen del món, l’existència de Déu, etc. - Articula creences i doctrina. • Espiritualitat: - No necessita justificació intel·lectual; és una manera d’estar, un estat emocional. - Prioritza l’experiència viscuda per damunt de l’explicació. 4. Tendència a la intolerància vs tolerància • Religió: - Sovint tendeix a la intolerància: pretén convèncer o captar nous fidels. - Pot imposar creences i pràctiques. • Espiritualitat: - No es pot imposar; o es sent o no es sent. - En principi, hauria de ser tolerant, perquè es tracta d’un fenomen intern, no d’un sistema de poder. 5. Jerarquia vs horitzontalitat • Religió: - Crea jerarquies (caps, autoritats, estructures de poder). - Pot utilitzar la necessitat humana de transcendència per construir institucions piramidals. • Espiritualitat: - No té per què implicar jerarquies. - És una experiència igualitària, accessible a qualsevol persona en qualsevol lloc. 11. Conclusió general del programa • L’episodi defensa que l’espiritualitat es pot entendre com una emoció humana universal, amb bases neurològiques i biològiques, que pot aparèixer: - En contextos religiosos i no religiosos. - En situacions límit (quasi mort, viatges espacials, malalties neurològiques). - Mitjançant drogues, ritus, meditació o experiències estètiques i naturals. • Alhora, es reivindica la importància de: - Distingir clarament entre la vivència espiritual individual i les institucions religioses. - Reconèixer que la ciència pot estudiar l’espiritualitat sense negar-ne el valor subjectiu. «La religió pot convertir una necessitat humana com la transcendència en una institució i jerarquia; l’espiritualitat, en canvi, és una experiència íntima, sense necessitat de poder ni imposició.»