El Crepuscle
El Crepuscle
Programa

El Crepuscle

El programa radiofònic més premiat de les Illes Balears torna a les ones. En Pere Estelrich i els seus col·laboradors (Tomeu Orell, Maria Antich, Joan Roca, Biel Vich i Maria Moreno) tornen a encendre els estels cada vespre, de 21:00 a 22:00 hores, a Ona Mediterrània.

Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres · 07:00 - 08:00, 21:00 - 22:00 ·1036 episodis
RSS

episodis

229-240 de 1029
  • 58'

    Educació, protecció de menors i infància a Balears

    A l’episodi d’El Crepuscle (a Ona Mediterrània) s’entrevista Pere Lluís Oliver, professor de la UIB i expert en pedagogia social, serveis socials i protecció de menors. Repasa com neix la seva vocació i com, als anys 80 i 90, es van haver de construir molts dispositius socials amb pocs referents, sovint lluitant amb burocràcia i manca de recursos. El nucli de la conversa se centra en la protecció d’infants i adolescents: l’evolució dels perfils, l’impacte de la precarietat familiar, l’arribada de joves migrats i, sobretot, l’estrès de l’emancipació als 18 anys. Defensa la necessitat de planificar el futur dels joves tutelats, reforçar pisos i ajudes i combatre l’aïllament. També aborda el paper d’UNICEF (finançament, sensibilització i incidència política), la dificultat de divulgar la recerca social i una diagnosi del sistema educatiu balear: abandonament escolar, concentració de vulnerabilitat, falta de recursos, desorientació familiar amb les pantalles i una economia que incentiva deixar els estudis. Tanca amb un consell: pensar bé els “sí” i saber dir “no” quan cal.

  • 57'

    Protecció de menors, emancipació i educació

    A El Crepuscle (a Ona Mediterrània), Pet Lluís Oliver (doctor en Ciències de l’Educació i professor a la UIB) repassa la seva trajectòria en serveis socials i protecció de menors, i defensa que l’educació i la pedagogia social han canviat persones i societats. Analitza l’evolució del sistema de protecció: dificultats de gestió i burocràcia, canvis en el perfil d’infants tutelats, i el repte afegit de l’arribada de joves estrangers no acompanyats. El nucli més intens és la sortida dels centres als 18: la necessitat de planificació, l’impacte emocional i la manca de pisos d’emancipació, tot i les millores de suport econòmic fins als 25 arran de la reforma del 2015. També explica el paper d’UNICEF a les Illes (sensibilització i incidència política) i alerta sobre la pobresa infantil i les famílies amb feina que no arriben. Finalment, ofereix una diagnosi crítica del sistema educatiu balear: abandonament escolar, falta de recursos, tensió escola-família i efecte del model turístic sobre la demanda de qualificació. Tanca amb un consell: pensar bé abans de dir sí o no, i saber dir que no.

  • 59'

    Economia, estat del benestar i crisi: Manera

    Conversa a El Crepuscle (Ona Mediterrània) amb Carles Manera, que combina mirada d’historiador econòmic i experiència política per analitzar els grans debats actuals. Defensa que la història econòmica aporta profunditat per entendre el present i remarca el contrast entre una macroeconomia que pot anar bé i una ciutadania que sovint percep dificultats al dia a dia. El nucli del programa gira entorn de l’estat del benestar (educació, sanitat i serveis socials), el perill de la seva mercantilització i el paper imprescindible del sector públic en les crisis: austeritat el 2008 versus inversió i suport públic durant la Covid com a base de la resiliència. Aborda l’habitatge com a problema central: fiscalitat, parc públic i falta de coordinació institucional. També tracta fiscalitat i frau, les ajudes a la banca, la tensió entre error i corrupció, el poder de les grans tecnològiques, la digitalització (incloent euro digital) i els riscos de les criptomonedes. Tanca amb un consell simple: salut, amics/família i bona música.

  • 56'

    El futur de les llibreries independents

    En aquest episodi d'El Crepuscle, el conductor conversa amb Francesc (Xisco) Sanchís, distribuïdor a Mallorca i copropietari de les llibreries Embat i Quart Creixent, per explorar el món del llibre des del vessant menys visible: distribució, llibreries independents i futur del sector. Sanchís explica la transformació de Palma Distribucions, que deixa un local car i passa d’acumular estoc a centrar-se en propostes i difusió com a delegats d’editorials. Parlen de la proliferació de llibres (editorials, amateurs, autoedició), de les tirades petites (200–400 exemplars) i del destí dels títols que no es venen, sovint retornats o venuts com a saldo. El nucli de la conversa és la llibreria independent: la importància de crear comunitat lectora, organitzar presentacions i clubs de lectura, conèixer el client i mantenir un tarannà propi davant les grans cadenes. Xisco defensa que el futur del llibre depèn d’aquestes llibreries de proximitat, tot mentre ell mateix cerca relleu vocacional i solvent per Embat i Quarts. També reivindica el gremi de llibreters i reclama formació específica per al sector. L’episodi es tanca amb fragments de la banda sonora de "Casablanca", que el convidat considera la seva banda sonora personal.

  • 47'

    Nous graus, llibres i ciència pop a El Crepuscle

    Episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània que barreja actualitat universitària, llibres de Nadal, ciència de frontera i cinema clàssic. Maria Antic presenta els nous graus de la UIB (Ciències de la Mar, futurs graus STEM, enginyeries, arquitectura i àmbits de turisme i empresa) en un context de competència amb universitats privades i creixement demogràfic. A continuació proposa un ventall de recomanacions literàries: contes emocionals i poesia per a infants, lectures per a adolescents (com Ateri de Joana Marcús) i novel·les per a adults, incloent-hi memòries rockeres de Patti Smith i narrativa ambientada a Mallorca com Temps de magranes. A la secció de ciència, Viàl Vic explora ones gravitacionals anòmales que podrien indicar forats de cuc i universos paral·lels, el descobriment que neandertals ja encenien foc de manera intencional fa 400.000 anys, i una nova teoria sobre els llamps basada en el gel salat i la flexoelectricitat. Finalment, Joan Roca reivindica la pel·lícula nadalenca clàssica It’s a Wonderful Life i recorda una carta històrica de 1873, tancant un episodi que combina tertúlia cultural, divulgació científica i memòria col·lectiva amb to proper i reflexiu.

  • 55'

    Efemèrides musicals: de Sansó a Kubrick

    Episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània dedicat a efemèrides musicals de desembre, amb Pere Estalrich i Manel Garcia. El programa recorre cronològicament el final del segle XIX i el segle XX a través de la veu, la música clàssica, la sarsuela, el cinema i la cançó popular. Es destaca l’estrena de Sansó i Dalila de Saint-Saëns a Weimar, marcada pel tabú dels temes bíblics a l’òpera, i la “doble efemèride” amb el naixement de Maria Callas. S’hi afegeix el naixement d’Ira Gershwin i la seva simbiosi creativa amb el germà George en musicals com Girl Crazy. També es repassa la vida breu però fulgurant del tenor Miguel Fleta, primer Calaf de Turandot, i el llegat del guitarrista Francisco Tárrega, de qui el “Gran Vals” esdevé el famós to de Nokia. En l’àmbit de la sarsuela, Los Gavilanes de Jacinto Guerrero il·lustra la força del gènere i la memòria sentimental de l’oient. Al cinema, s’analitza la importància de Max Steiner i la banda sonora de Allò que el vent s’endugué, així com el rècord històric de vendes de “White Christmas” de Bing Crosby. El recorregut es tanca amb Barry Lyndon de Stanley Kubrick i la Sarabanda de Händel, exemple de com la música clàssica esdevé protagonista al cinema d’autor.

  • 59'

    Cent anys d’Oblates: prostitució, drets i memòria

    L’episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània s’articula en dues grans parts. La primera és una conversa intensa amb Maria Felicidad Martínez Morán, religiosa oblata, arran del centenari de la presència de les Oblates a Mallorca. S’hi repassen els orígens del carisma, centrat en l’acompanyament de dones en prostitució i víctimes de tracta, l’arribada al barri Xines el 1988 i l’evolució de la prostitució: de dones majoritàriament espanyoles de carrer a un context actual dominat per dones migrades, sobretot llatinoamericanes, sovint en situació irregular i sota xarxes criminals. Es descriu el treball integral del Casal Petit (atenció social, psicològica, formativa, jurídica i pisos d’acollida), la col·laboració amb les administracions públiques i la importància de no caure en la indiferència. Maria Felicidad defensa que la majoria de dones no trien lliurement la prostitució i reclama educar els homes perquè no necessitin pagar per sexe. La segona part del programa gira cap al cinema clàssic amb un homenatge a Claudia Cardinale: els seus orígens tunisians, la feina amb Visconti i Fellini, el paper a Il Gattopardo, 8½ i Els professionals, i el pes de les bandes sonores de Nino Rota i Maurice Jarre. El programa es tanca reivindicant espais de silenci personal per viure millor.

  • 58'

    Cent anys d’Oblates i vides a la perifèria

    Episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània centrat, en la seva primera part, en el centenari de les Oblates a Mallorca i l’experiència de Maria Felicidad Martínez Morán, religiosa i treballadora social. Descriu la seva vocació en un entorn pagès humil i la seva arribada el 1988 al barri Xines de Palma, on les Oblates opten per una intervenció de proximitat: viure al barri, escoltar les dones en situació de prostitució, compartir casa i carrer. El carisma oblata evoluciona des dels antics “asils d’arrepentides” cap a un enfocament de drets humans, justícia social i dignitat femenina. S’explica el funcionament del Casal Petit (atenció social, formació laboral, suport psicològic, allotjament i assessorament jurídic) i la col·laboració amb administracions públiques i altres entitats. Martinez remarca que la majoria de dones no trien lliurement la prostitució, sinó que hi arriben per pobresa, engany i irregularitat administrativa, i reclama educació i responsabilitat dels clients. El seu consell vital: reservar espais de silenci per cuidar-se i reflexionar. La segona part de l’episodi és un homenatge cinèfil a Claudia Cardinale, repassant els seus films clau (Rocco i els seus germans, Il Gattopardo, 8½, Els professionals, Confidències), anècdotes de rodatge i la música de Nino Rota i altres compositors, barrejant memòria personal, història del cinema i bandes sonores mítiques.

  • 57'

    Transició a la vida adulta i infants vulnerables

    L’episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània conversa amb Pere Lluís Oliver, doctor en Ciències de l’Educació i referent en pedagogia social i protecció de menors. A partir de la seva trajectòria —des de l’Escola de Treball Social fins a la direcció del Llar del Menor i la vicepresidència d’UNICEF Balears— analitza com ha canviat la infància vulnerable i el sistema educatiu a les Illes. Es parla del pas dels macrocentres a petits centres de barri, de la irrupció dels menors estrangers no acompanyats, dels pisos d’emancipació i de l’estrès dels joves quan s’acosta la majoria d’edat. Oliver defensa que els drets de la infància, recollits a la Convenció, són superiors a la Constitució i jurídicament exigibles. També denuncia la pobresa infantil, la figura del treballador pobre i els efectes del model turístic precaritzador sobre l’abandonament escolar. Pel que fa al sistema educatiu, apunta a l’infrafinançament, la diversitat concentrada en alguns centres i la desconnexió amb el teixit productiu. Reivindica la col·laboració família-escola i alerta del paper desbordant de les pantalles. Tanca amb un consell vital —pensar bé quan es diu sí i quan es diu no— i una reivindicació emocionada del talent musical de Marala com a símbol de la precarietat cultural actual.

  • 58'

    Beethoven i la força de la Novena

    Episodi d’El Crepuscle dedicat íntegrament a la Novena Sinfonia de Beethoven, plantejat com una prèvia als concerts de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears a Palma i Manacor. El programa presenta el context històric de l’obra, estrenada el 7 de maig de 1824, i en subratlla la gran innovació: la incorporació de veu humana (quatre solistes i cor) dins una sinfonia, fet inèdit fins aleshores. També s’explica com Beethoven amplia l’orquestra amb instruments com bombo, platerets i triangle, i com utilitza l’Himne a l’alegria de Schiller amb algunes adaptacions. S’analitza el silenci de dotze anys sense noves simfonies, l’encàrrec d’una societat filharmònica de Londres i la rivalitat amb Viena, que aconsegueix la première gràcies a la pressió del públic. Es recorda la sordesa quasi total de Beethoven i l’ovació històrica de l’estrena. El conductor recomana escoltar especialment el tercer moviment, Adagio, que considera una de les melodies més sublims del compositor, i convida l’oient a gaudir de la sinfonia completa en aquesta sessió nocturna i profundament musical.

  • 57'

    Xarxes, aigua potable, tatuatges i cultura pop

    Episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània articulat en tres grans blocs. Primer, es debat la nova prohibició d’Austràlia que veta l’ús de TikTok, Instagram, Facebook i YouTube als menors de 16 anys. Es remarca la voluntat de protegir la infància davant assetjament, sexe i violència, però també la dificultat real d’aplicar la norma, la picaresca de comptes falsos i el negoci de les dades de fons. Es parla del paper ambigu dels controls parentals, del pes de WhatsApp com a xarxa encoberta i de la incoherència d’un sistema que tolera publicitat massiva d’apostes. En segon lloc, s’analitza l’aigua: escassetat i conflictes geopolítics, però també el contrast entre aigua de l’aixeta (molt controlada sanitàriament) i aigua embotellada, més cara, sovint menys controlada i amb un fort impacte ambiental per l’ús de plàstic. Es qüestiona el mite de la “mineralització dèbil” i les aigües premium. Finalment, es presenten resultats d’un estudi amb ratolins que mostra que les tintes de tatuatge (sobretot negra i vermella) poden alterar el sistema immunitari i la resposta a vacunes, posant en dubte la seva innocuïtat. L’episodi es tanca amb un tram cultural i emotiu sobre Mar i cel, Els Miserables, la pel·lícula Nuremberg i una cançó d’amor filial a una mare.

  • 46'

    Antropologia, Messianisme i la Ficció de l'Espai Públic

    En aquesta reflexiva entrevista, l'antropòleg Manuel Delgado dissecciona les dinàmiques socials i polítiques actuals a través d'una mirada crítica. S'explora com la cultura, la religió i fins i tot la política secular funcionen sovint com a sistemes de creences que prometen salvacions inexistents. Delgado argumenta que la nostra societat està atrapada en una retòrica apocalíptica i messiànica, on constantment s'espera l'arribada d'una figura o esdeveniment que resolgui els conflictes. Un tema central és la desconstrucció del concepte d'espai públic, el qual l'autor qualifica de fantasia utilitzada per legitimar l'exclusió social en nom de la civilitat. L'episodi, conduït per Ona Mediterrània al programa El Crepuscle, convida l'oient a mirar la realitat sense filtres metafísics, posant en valor l'experiència física i social del present per sobre d'ideologies que només serveixen per mantenir el control social i econòmic.