
Sobiranistes del 8/12/2025
Programa de ràdio de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. Escolta'ns els dimarts de cada dues setmanes de 10h a 11h dins els matinals d'Ona Bon Dia.
2128 episodis disponibles

Programa de ràdio de l'Assemblea Sobiranista de Mallorca. Escolta'ns els dimarts de cada dues setmanes de 10h a 11h dins els matinals d'Ona Bon Dia.

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.

Panorama general de l’episodi Aquest episodi de Bon Dia i Bona Vida a Ona Mediterrània combina actualitat informativa, reflexió sociopolítica, lluita per la llengua i el territori, i denúncia de les violències patriarcals i colonials, amb seccions especialitzades i música. 1. Inici, poesia i repàs de titulars (0–935) 1.1. Presentació del programa • Presentació del programa especial festiu, que reutilitza continguts del divendres anterior. • Recordatori de la producció (Ana Maria Moreno), la conducció (Tomeu Martí) i la missió del programa: actualitat, anàlisi i compromís amb el país. 1.2. Lectura poètica inicial • Lectors reciten un poema clàssic en català amb imatges d’arbre, mar, vent i muntanya, com a metàfora de força, arrelament i resistència espiritual. • El poema obre un to simbòlic: arrelament al lloc, lluita contra les ventades i recerca d’alçada moral. 1.3. Titulars de premsa en clau balear i internacional Diari de Balears • Lluites per l’educació i la universitat privada a Mallorca: - Crítiques de l’Obra Cultural Balear al projecte de universitat privada Mallorca i a la seva tramitació accelerada. - Peticions d’anul·lar la tramitació defectuosa de la llei i debat sobre el nom i el model d’universitat. • Homenatge a Josep Maria Llompart: presentació del segon volum d’obres completes (Escrits sobre literatura), amb el record del poeta com a intel·lectual de combat. • Drets humans i mobilització cívica: - Convocatòria d’Amnistia Internacional per al Dia dels Drets Humans (10 de desembre) a Palma. - Crida de Poble Lliure a construir una nova hegemonia independentista d’esquerres. • Altres titulars: conferència sobre Llompart a París, decisió del Suprem dels EUA sobre ciutadania per naixement, debat sobre el model d’estat i la repressió. VilaWeb • Perfil de Maria Elósegui, jutgessa espanyola al TEDH, com a figura clau per frenar el procés independentista. • Peça sobre enllumenat de Nadal com a aparador electoral. • Entrevista a l’actor Miki Esparbé sobre la por a la simpatia juvenil pel franquisme. • Crisi política i de corrupció: cessament d’Alberto Herrera (mà dreta de Salazar), denúncies a Vox per desviament de fons de la gota freda. • Eleccions a Hong Kong amb participació molt baixa. Opinió a dBalears • Articles que aborden: - Cultura i turistificació vs cultura pel procomú ecosocial. - Injustícies globals, recessió econòmica i panorames polítics (Coalició per Mallorca, mobilització per anar a votar, pressió del consum, trobades internacionals). Mallorca Daily Bulletin, Última Hora, Diario de Mallorca • Transició energètica: tancament de la darrera central tèrmica de carbó de Mallorca el 2026. • Crònica de successos, boires i clima, conflictes judicials greus i crònica esportiva local. • Denúncia de fires i festivals taurins i impacte de la grip aviària en fires tradicionals. • Alertes mediambientals: planta invasora amenaçant l’aigua del Gorg Blau, demandes de centenars d’anys de presó per extorsions a través de webs de sexe i destrucció del patrimoni històric. 2. Bloc d’entrevistes i continguts principals 2.1. Entrevista amb Joan Pere Le Bihan: llengua, escola i civisme (1206–2744) 2.1.1. Orígens i identitat • Joan Pere Le Bihan explica la seva biografia transnacional: - Fill de mare sollerica exiliada per la Guerra Civil, nascut a Marsella i retornat de ben petit. - Percepció de França com a mera administració més que com a comunitat cultural pròpia. • Descripció de Marsella multietnica de postguerra (armenis, magribins, refugiats espanyols i italians) i de les màfies actuals. • Identitat clara: tot i néixer a fora, ell sempre s’ha sentit mallorquí i català. 2.1.2. Militància social a França • Participació en moviments d’esquerres a Marsella. • Organització de lluites per la regularització de treballadors tunisians i marroquins: - Context d’explotació extrema sense papers. - Vagues de fam i mobilitzacions que escalen de ciutat a ciutat fins arribar a París. - Resultat: el comissari demana la llista de persones a regularitzar → victòria política i humana. • Solidaritat amb militants bascos i catalans empresonats il·legalment a Sillas: - Recitals solidaris amb cantants bretons, el germà de Paco Ibáñez i el mateix Joan Pere. - Alliberament d’alguns presos, denunciant la manca de garanties judicials. 2.1.3. La Bressola: escola d’immersió i reconstrucció lingüística • Arribada a Perpinyà (1977–78) i implicació en La Bressola, primer projecte d’escola catalana moderna a Catalunya Nord. • Context històric: - Record de l’edicte de Lluís XIV (1700) que afirma que “l’ús del català repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa”. - Tres segles de prohibició i persecució lingüística (sermons, escola, administració). - Situació actual: batles encausats per haver deliberat en català. - Paradoxa de l’article 75 de la Constitució francesa: les llengües regionals són patrimoni de la República, però se’n prohibeix l’ús. 2.1.4. Crítica a la simple “lluita política” i aposta per l’ús real • Reflexió sobre l’estat de la llengua catalana: - Les enquestes mostren retrocediment tant a les Illes com a Barcelona. - La consellera Carme Laura Gil li diu que el català “s’està llatinitzant”: molta gent el coneix, poca el parla. • Joan Pere defensa que, sense habituació real d’ús quotidià, la lluita política per la llengua és insuficient. • Proposa un model basat en: - Immersió lingüística forta. - Creació d’espais on el català és llengua de pati, de joc i de relació espontània. 2.1.5. El “sistema de sa i oli” i la verticalitat • Metàfora del “sistema de sa i oli”: - Si s’intenta fer tot l’“allioli” de cop, se talla. - Cal crear petits nuclis sòlids, fer-los créixer gota a gota, i no deixar que es rompi el procés. • Observa escoles on abans els infants jugaven en català i ara han passat al castellà: sa i oli tallat. • A La Bressola, el català esdevé llengua dominant del pati, fins i tot amb alumnat majoritàriament francòfon. • Clau organitzativa: classes verticals (dues o tres edats barrejades): - Generen responsabilitat dels grans envers els petits, tant lingüística com en hàbits i civisme. - El director d’un institut francès de Prada li reconeix que els exalumnes de La Bressola tenen més sentit cívic. 2.1.6. Escola, civisme i crisi del món contemporani • Diagnosi preocupant del món actual: - Creix incivisme global, pèrdua de respecte a les cultures autòctones i normalització de discursos agressius (referència implícita a Trump i al lema MAGA). - Desplaçaments forçats i migracions desarrelen famílies i trenquen tradicions de transmissió de valors. • Proposta: - Recuperar una escola que recreï comunitats educatives fortes, on el sentit de responsabilitat es transmeti entre infants. - Entendre que la llengua és també eina d’arrelament per a les persones que arriben. 2.1.7. Llibre “Estat nou, Escola nova” i propostes pedagògiques • El 2014 publica Estat nou, Escola nova. Propostes per salvar i estendre l’ús del català. • El llibre combina: - Una primera part sobre civisme, convivència i comunitat educativa. - Una segona part sobre immersió i metodologia lingüística. • Joan Pere defensa que cal unir la defensa del català amb la preocupació general pels infants: - Tothom vol que els fills creixin en pau, amb amistat i civisme. - L’escola ha de sedimentar hàbits positius al llarg d’anys de convivència vertical. 2.1.8. Mirada sobre la Mallorca actual • Descripció del canvi accelerat de Palma i Mallorca: - De petit, podia travessar Palma sense sentir castellà; ara, sovint, no se sent mallorquí. - Parla d’una davallada cultural i lingüística que “fa por”. • Relaciona la situació mallorquina amb una tendència global d’homogeneïtzació i pèrdua de respecte als pobles. • Defensa que no és racisme assenyalar que “ja no hi cap més gent” a l’illa; és una qüestió d’espai i sostenibilitat. • Reclama integrar els qui es queden, oferint-los la possibilitat d’adquirir una ciutadania vital mallorquina, que inclou llengua i hàbits de convivència. 2.1.9. Motivadors per a famílies francòfones i “arrels catalanes” • Relata com moltes famílies franceses matriculaven els infants a La Bressola perquè ells no tenien arrels, i volien que els fills en tinguessin. • El català apareix com a font d’arrelament i sentit de comunitat enfront d’un estat francès percebut com a massa abstracte. 2.1.10. El “mètode Liseta Casas” • Explica l’anècdota de Liseta Casas, alumna que, en quedar-se un any més a infantil, feia de mestra dels petits durant el pati. • A partir d’això conceptualitza el “mètode Liseta Casas”: confiar en la capacitat dels infants grans per fer d’educadors i models. • Conclusió: el protagonisme dels nins en la transmissió d’hàbits i llengua és clau per consolidar la comunitat escolar. 3. Editorials i comentaris socials 3.1. Retallades al català i empoderament popular (3006–3419) • Una editorial contundent denuncia la decisió del Consell de Mallorca d’eliminar les subvencions directes a l’Obra Cultural Balear i a Joves per la Llengua: - El pretext oficial és la lliure concurrència. - L’autor qualifica l’Obra Cultural Balear com el “pulmó cívic” del país. • Crítica als partits que governen (PP i Vox): - Es presenta Vox com la “dominatrix” i el PP com el subordinat. - Es denuncia una estratègia de debilitar la cultura pròpia retirant finançament. • Efecte inesperat: - Increment de nous socis de l’Obra Cultural Balear. - Revifada de Joves per la Llengua i èxit del Correllengua esgermanat arreu dels Països Catalans. • Reflexió política: - El català “no es regeix per les lleis del mercat espanyol, sinó per les lleis de la història i l’empoderament popular”. - L’independentisme i el sobiranisme es descriuen com a resposta lògica a la repressió. • Crítica a la polarització xenòfoba i a les cortines de fum que posen el focus en la nacionalitat dels delinqüents. • Crida final: - Fer-se soci de les entitats culturals. - Sortir al carrer per Sant Silvestre (31 de desembre), diada nacional mallorquina, per demostrar orgull de llengua, història i identitat. 3.2. “Noves i Parès” – Justícia ambiental, violència masclista i geopolítica (6383–7307) 3.2.1. Front jurídic per a la defensa ambiental de Menorca • El GOB Menorca i la xarxa d’advocats RADA impulsen un front jurídic comú per defensar el territori. • Context polític: governs de dretes (PP i Vox) a la CAIB i consells insulars, que impulsen: - Llei agrària que facilita usos urbanístics en sòl rústic (amnistia urbanística). - Eliminació de la Comissió de Medi Ambient. - Silenci administratiu positiu per a noves construccions. - Amenaces de retallar el Pla Territorial Insular. • Objectius del front: - Proporcionar eines jurídiques rigoroses a la ciutadania organitzada. - Enfortir una cultura de legalitat ambiental. - Disposar d’equips d’advocats i voluntaris per intervenir en ordenació territorial, aigua, ports, impacte ambiental i accés a la informació. • Crida a col·laborar econòmicament en un fons específic per cobrir despeses legals. 3.2.2. Violència masclista a Alemanya • Alemanya registra el 2024 266.000 víctimes de violència masclista, un rècord històric. • Dades clau: - Augment del 3,8% respecte a 2023, i del 17,8% en 5 anys. - Les violències intrafamiliars pugen un 7,3%; la violència conjugal, un 1,9%. - El 70% de víctimes de violència domèstica són dones. - Es calcula que només es denuncia un 5% dels casos. • Causes i respostes: - Possibles factors: crisi econòmica, desocupació, manca d’habitatge. - També, major conscienciació i denúncia. - El govern alemany impulsa un projecte de llei per generalitzar la polsera electrònica per als agressors, seguint l’exemple de l’estat espanyol. 3.2.3. COP30 a Belém: acord insuficient sobre la crisi climàtica • La COP30 es tanca amb un acord considerat inútil i descafeïnat per afrontar l’escalfament global. • Punts principals: - Els grans productors de petroli bloquegen qualsevol referència clara a eliminar combustibles fòssils. - El text final no inclou un full de ruta per sortir del petroli, gas i carbó. - Això passa just l’any en què el planeta supera per primer cop (i possiblement de forma permanent) els 1,5 °C sobre nivells preindustrials. • Reaccions: - Lula da Silva intenta presentar l’acord com continuïtat del camí més que rendició. - Escenes insòlites a les negociacions (diplomàtics russos acusant altres països de comportar-se com nins, queixes pel llenguatge inclusiu, etc.). - ONG com Greenpeace, Ecologistes en Acció, Amigues de la Terra i Aliança Verda qualifiquen el resultat de desastre, oportunitat perduda i submissió al lobby fòssil. 3.2.4. Futbol, Palestina i pressions polítiques • L’Associació de Futbol Irlandès (IFA) vota demanar a la UEFA la suspensió de clubs israelians de competicions europees: - Motiu: inacció davant el racisme, partits jugats en assentaments il·legals a Cisjordània sense consentiment de l’Associació de Futbol Palestina. - Referències legals als estatuts de UEFA i FIFA. • Paper del Bohemians FC de Dublín: - Club gestionat pels socis, amb tradició de compromís social. - Va acollir un partit de la selecció femenina palestina a Europa. - Exigeix criteris transparents de suspensió i exclusió a la UEFA. • Reacció dels EUA: - El senador Lindsey Graham amenaça amb represàlies econòmiques contra qui “marginin Israel”. 3.2.5. Nova Caledònia i referèndum sense independència • França proposa un referèndum a Nova Caledònia sobre l’Acord de Bougival, que no contempla la independència. • El text preveu: - Reconèixer un estat de Nova Caledònia dins la Constitució francesa. - Crear una nacionalitat caledoniana subordinada. • El principal moviment independentista, FLNKS, rebutja l’acord però manté el diàleg. • La ministra d’Ultramar, Naïma Moutchou, insisteix que el procés de descolonització continua formalment vigent, mentre el referèndum limitarà les opcions reals. 4. Seccions temàtiques 4.1. Rebel i Consentida – 25N i violència masclista (4410–5813) La secció de Laura Ribes aborda el 25 de Novembre (25N), Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, amb una mirada crítica, política i cultural. 4.1.1. Recomanacions culturals per pensar la violència • Pel·lícula “Baise-moi” (Fóllame) (2000), de Virginie Despentes i Coralie Trinh Thi: - Road movie extrema sobre dues dones (prostituta i actriu porno) que encadenen violència, sexe i crim arran d’una agressió. - Laura l’interpreta com una fantasia de revenja col·lectiva davant tota la violència rebuda històricament per les dones. 4.1.2. Comparació entre terrorisme d’ETA i terrorisme masclista • Dades d’ETA (1968–2010): 853 morts. • Dades oficials de violència de gènere a l’estat espanyol (des de 2003): 1.333 dones assassinades per parella o exparella. • Conclusió: la violència masclista supera en víctimes el terrorisme d’ETA, però no rep el mateix tractament polític i mediàtic. 4.1.3. Conceptes legals: violència de gènere, feminicidi i llacunes • La llei espanyola de 2004 defineix la violència de gènere com la que exerceix un home sobre una dona amb qui té o ha tingut relació de parella. • Problemes: - Només s’inclouen assassinats per parella/exparella. - Feminicidis fora de la parella (agressors desconeguts, familiars, etc.) sovint queden fora o són registrats parcialment. - Delictes com agressions sexuals, prostitució forçada, tràfic de persones, mutilació genital o matrimonis forçats no sempre entren al registre oficial de violència de gènere. • Des de 2013 es compten víctimes menors (fills i filles) en context de violència contra la mare (violència vicària). • Laura assenyala que moltes dones assassinades no arriben ni a ser denunciades com a desaparegudes si no tenen xarxa social o familiar. 4.1.4. Origen i significat del 25N • Record de les germanes Pàtria, Minerva i Maria Teresa Mirabal, activistes dominicanes assassinades el 25/11/1960 pel règim de Trujillo. • Cronologia d’internacionalització: - 1981: Primer Encuentro Feminista Latinoamericano y del Caribe → proposta del 25N. - 1993: Declaració de l’ONU sobre l’eliminació de la violència contra la dona. - 1999: L’ONU oficialitza el 25N com a dia internacional. 4.1.5. Crítica i propostes sobre les commemoracions • Valora positivament: - Creixent visibilització del 25N. - Implicació de les escoles amb activitats respectuoses i pedagògiques. - Accions simbòliques com performances de dones esteses amb simulació de sang, sabates buides, etc. • Matisa: - Creu que el 25N hauria de mantenir un to més sobri i de dol que no tan festiu. - Critica l’ús d’expressions com “mor una dona a mans de…”: prefereix parlar d’assassinats, no de morts passives. 4.1.6. Recomanacions feministes per transformar • Late night “El cielo con ella” (Nena Álvarez) com a alternativa a models masculins i masclistes de televisió nocturna. • Llibre “Toda mi violencia es tuya”, de Carolina Yuste, com a novel·la que explora violències des d’una mirada personal. • Escoltar i llegir dones en general: observar com ocupen l’espai, com parlen, com es mouen, per detectar pressions socials i patriarcals. • Monòleg “No se lo digas a nadie / No se llaman los golpes” d’Ana Pacheco o Ana Pamela Valenciano (s’esmenta com a peça clau de conscienciació). • Llibre juvenil “El diari violeta de la Carlota”, de Gemma Lienas: - Eina perquè adolescents (i famílies) identifiquin micromasclismes, desigualtats i estereotips. - Laura el recomana com a instrument d’alfabetització feminista primerenca. 4.1.7. Síndrome de la impostora i espai públic • Tancament amb una reflexió compartida amb el presentador: - Les dones sovint refusen participar en debats, mitjans o espais d’opinió per la síndrome de la impostora. - En canvi, molts homes apareixen en públic amb igual o menys preparació sense qüestionar-se. • Crida clara: - Les dones han de perdre la por d’ocupar espais públics. - Cal conscienciar-se que, amb la formació que ja tenen, no ho faran pitjor que molts homes que ja hi són. 4.2. Geopolítica dels genocidis silenciats: el cas del Sudan (3500–4026) La secció de Maria de Lluc Muñoz Canyelles inicia una sèrie sobre genocidis i conflictes poc visibles. 4.2.1. De Palestina al Sudan: ampliar la mirada • Parteix d’un lema vist a xarxes: “Llibertat per Palestina, però també per Sudan, Congo, Kayiaki i Papua de l’Est”. • Pren consciència de la seva ignorància relativa sobre aquests altres conflictes i decideix documentar-se i compartir-ho. 4.2.2. Geografia i diversitat del Sudan • Estat de ~50 milions d’habitants, amb una de les civilitzacions contínues més antigues (des del 3.000 aC). • Situat al nord-est d’Àfrica, travessat pel Nil, i amb grans diferències religioses i ètniques: - Nord majoritàriament àrab i musulmà. - Sud principalment cristià i animista. • Riquesa en petroli i altres recursos naturals, factor clau de conflicte. 4.2.3. Història recent: colonització i guerres civils • 1820–1880: domini egipci; després, revolta del Mahdi i estat independent fins al 1898. • 1898–1956: domini conjunt anglo-egipci, amb control real britànic. • 1956: independència del Sudan. • Primera guerra civil (1955–1972): tensions entre nord i sud. • Segona guerra civil (1983–2005): - Cop d’estat d’Omar al-Baixir (1989), instauració d’una teocràcia islàmica. - Presència d’Osama Bin Laden i consideració del Sudan com a estat promotor del terrorisme per part dels EUA. • 2005: Acord de pau que estableix autonomia real al sud. • 2011: referèndum i independència de Sudan del Sud (98,83% de suport). 4.2.4. Darfur: neteja ètnica i genocidi • Regió històricament marginada, amb conflictes entre grups àrabs i africans. • 2003: milícies àrabs recolzades pel govern duen a terme una neteja ètnica contra comunitats no àrabs. • El Tribunal Penal Internacional acusa el règim de crims de guerra, contra la humanitat i genocidi. 4.2.5. Revolució de 2019 i nova guerra (2023–…) • 2019: protestes massives derroquen al-Baixir; s’estableix un govern de transició compartit entre civils, Forces Armades Sudaneses (SAF) i Forces de Suport Ràpid (RSF). • 2021: nou cop d’estat de Abdel Fattah al-Burhan (cap de les SAF), dissolució de l’òrgan de transició, detenció del primer ministre Abdallah Hamdok i crisi econòmica severa. • 2023: esclata una guerra oberta entre SAF i RSF (liderades per Mohamed Hamdan Dagalo, “Hemedti”): - Bombardejos, combats urbans i violència sistemàtica. - Més de 20.000 morts i 12 milions de desplaçats, la major crisi de desplaçament del món segons l’ONU. - 755.000 persones en risc imminent de fam extrema. • El govern sudanès obstaculitza l’ajuda humanitària, especialment en zones que no controla. 4.2.6. Conquesta del-Fasher i país partit en dos • Final de 2025: les RSF capturen El-Fasher, bastió clau de les SAF a Darfur. • Resultat: - RSF controlen gairebé tot el sudan occidental. - SAF mantenen la resta del país. - El Sudan queda dividit en dos blocs en guerra, cap dels quals pot derrotar l’altre. • Les RSF reprenen la massacre sistemàtica contra poblacions africanes a Darfur, reobrint el trauma del genocidi. • Les potències occidentals no mostren voluntat d’intervenir amb força ni de pressionar actors com els Emirats Àrabs. 4.2.7. Silenci internacional i responsabilitat col·lectiva • La crisi del Sudan es defineix com “la major crisi humanitària del nostre temps” i, alhora, una de les més silenciades. • Maria de Lluc remarca: - Si no en parlam, contribuïm al silenci que l’envolta. - Cal mirar el conflicte de cara i trencar la indiferència mediàtica i política. 4.3. Música amb Amor – Green Day i cultura popular (7435–8324) La secció Música amb Amor, amb Naina Amor, tanca el programa amb un to més lleuger però igualment reflexiu. 4.3.1. Green Day: punk-rock i generació • Naina dedica el programa a Green Day, banda de punk-rock / pop-punk californià amb més de 30 anys de trajectòria. • Es recorda que: - Encara estan actius i de gira. - Han estat influents per a generacions d’adolescents i joves. • Conversa distesa amb Tomeu Martí sobre: - Diferència entre grunge (Nirvana, Pearl Jam) i el punk-pop de Green Day. - El paper de la música com a banda sonora de l’adolescència. 4.3.2. Cançons i temàtiques • Esment de diverses peces emblemàtiques: - “Basket Case”: energia punk, ritmes ràpids i bateria poderosa. - “Wake Me Up When September Ends”: balada autobiogràfica sobre la mort del pare de Billie Joe Armstrong, molt emocional. - “When It’s Time”: cançó romàntica sobre el moment de dir t’estim. - “American Idiot”: crítica directa a la societat i la política dels EUA post 11-S. • Reflexió sobre com les bandes “dures” sovint tenen balades molt emotives que connecten amb el públic. 4.3.3. Cultura local: El Petit País • Recordatori del patrocini de El Petit País, bar cultural que: - Ofereix producte local i sopars de divendres a diumenge. - Organitza actes culturals (concerts, recitals, etc.). • Naina recomana seguir-los a xarxes per estar al dia de la programació. 5. Fils comuns de l’episodi 5.1. Llengua com a arrel i eina de llibertat • Des de Joan Pere Le Bihan fins a l’editorial sobre l’Obra Cultural Balear, la llengua catalana apareix com a eix central: - És identitat, arrelament i comunitat. - És també resistència política davant estats que volen uniformitzar. 5.2. Territori i medi ambient com a camps de batalla • El front jurídic a Menorca i la crítica a la COP30 mostren una mateixa tensió: - Desregulació, especulació i lobbies fòssils versus - defensa del territori, justícia climàtica i sobirania popular. 5.3. Violència estructural: de la llar al genocidi • La violència masclista, a Espanya i Alemanya, i el genocidi al Sudan, es llegeixen com a cares d’una mateixa lògica: - Sistema patriarcal i colonial que naturalitza la violència sobre cossos (dones, infants, pobles sencers). - Necessitat de nombrar-la, comptar-la i combatre-la amb lleis, mobilització i cultura. 5.4. Cultura i música com a espai de resistència i cura • La poesia inicial, la música que acompanya el programa, les recomanacions culturals feministes i el focus en Green Day mostren que la cultura popular pot ser: - Espai de denúncia (rock crític, cinema radical). - Espai de cura i comunitat (llibres per adolescents, late nights alternatius, bars culturals). 6. Conclusió L’episodi de Bon Dia i Bona Vida ofereix un mosaic molt complet on es creuen llengua, educació, feminisme, ecologisme, geopolítica i música. Des de la Bressola fins al Sudan, des de la COP30 fins a Menorca, des de les germanes Mirabal fins a les dones assassinades avui, el fil conductor és clar: només l’organització popular, la cultura crítica i l’escola compromesa poden fer front a les múltiples formes de violència i desarrelament del nostre temps.

Episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània dedicat a la història de l’educació a Maria de la Salut (1950-1970) a partir del llibre Maria i l’educació en temps difícils de Joan Carbonell Matas. L’autor explica com una infantesa escolar dura el porta a decidir-se per ser un mestre diferent, influït també pel suport d’una professora de batxillerat. A partir de la cançó El Maestro de Patxi Andión, es reivindica la memòria dels mestres depurats pel franquisme i la paralització de la innovació pedagògica republicana. Carbonell descriu la figura del mestre Madrigal, l’impuls de cooperatives i la divisió del poble entre cremellets (esquerres, classes populars) i cassits (benestant, conservador). Es tracta la Guerra Civil a Maria com un conflicte sense front però amb venjances personals, amb cinc morts i un desaparegut, i es comenta el documental “Els ossos que xerren” sobre memòria històrica. L’episodi analitza també com aquesta fractura condiciona les primeres eleccions democràtiques i com, amb l’arribada de nova població a partir dels anys 90, apareix la idea de “dues Maries”: la tradicional, marcada pel passat, i la nova, més diversa i deslligada dels antics bàndols.

Al so de l'Aurora és un programa amb intenció formativa i divulgativa presentat per Aurora, col·lectiu de joves revolucionaris, en el que se tractaran diversitat de temes de la realitat política, tant de l'illa com internacional, amb una perspectiva juvenil i revolucionària.

Episodi de El Crepuscle a Ona Mediterrània dedicat a la memòria històrica i educativa de Maria de la Salut a partir del llibre “Maria i l’educació en temps difícils: l’escola pública i els col·legis privats de Maria, 1950-1970” de Joan Carbonell Matas. L’autor, mestre i investigador, explica com la seva vocació docent neix de la voluntat de no repetir els models autoritaris que va patir d’infant, i com una professora i un mestre de repàs el van marcar positivament. El diàleg ressegueix la figura del mestre Madrigal, impulsor de cooperatives obreres que fracturen el poble entre cremellets (classe obrera) i casits (benestants), una divisió que es perllonga durant la Guerra Civil, el franquisme i les primeres eleccions democràtiques. Es parla de repressió, mestres depurats, morts per venjances personals, fosses comunes a Sant Joan i del documental “Els ossos que xerren” com a peça clau de la memòria històrica. Finalment, es descriu l’evolució demogràfica del poble, la piràmide invertida i l’arribada de nova població a partir dels anys 90, que genera una “nova Maria” menys lligada als antics blocs. Diverses cançons, encapçalades per “El Maestro” de Patxi Andión, acompanyen l’episodi i en reforcen el to crític, melangiós i alhora esperançat.

El pòdcast de Marian Colmillo i Luis Garcia on no diran res però ho diran tot (sobre la seva vida!

En aquest episodi de Des dels Marges a Ona Mediterrània, s'entrevista Laia Malo, destacada poeta i música integrant de Jansky. A través d'una conversa profunda i actuacions en directe, s'explora el concepte de electrovers, la fusió de poesia i música experimental. Malo reflexiona sobre la seva tasca de traducció del rus, la importància de la musicalitat i la seva visió de la poesia física. L'episodi també aborda la realitat del panorama cultural a les Illes, denunciant la precarietat cultural i els micromasclismes en el sector, mentre reivindica la importància del suport institucional i el foment de la llengua catalana.

Ona progressiva, cada divendres i diumenge a Ona Mediterrània, amb Jordi Vidal.

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.

Programa Matinal amb actualitat, anàlisi i agenda cultural, presentat per en Tomeu Martí i produït per Maria Moreno.

Episodi d’El Crepuscle a Ona Mediterrània dedicat al centenari de les Oblates a Mallorca i a la seva feina amb dones en situació de prostitució i tracta. L’entrevistada, Maria Felicidad Martínez Morán, explica la seva vocació i el carisma específic de la congregació: l’acompanyament de dones en prostitució, avui també víctimes de trata i esclavitud. Es repassa l’evolució de la seva presència a l’illa: dels asils d’“arrepentides” a la Vileta a finals del XIX, al canvi radical del 1988 amb l’arribada al barri XINÈS de Palma, on treballen des del carrer i un petit pis d’acollida. Avui atenen sobretot dones joves estrangeres, principalment llatinoamericanes, atrapades per xarxes criminals i per la irregularitat administrativa. Es descriu el projecte Oblates Casal Petit, que ofereix atenció social, formació, inserció laboral, suport psicològic, allotjament i assessorament jurídic, amb l’objectiu d’empoderar les dones perquè puguin decidir el seu futur. Maria Felicidad reivindica el suport institucional (Govern, Ajuntament, Consell) i la necessitat d’educar els homes perquè no hagin de pagar per sexe. Com a consell vital, defensa reservar espais personals de silenci per viure millor. El programa es completa amb una secció de cine dedicada a Claudia Cardinale, repassant breument la seva biografia i films emblemàtics com Rocco i els seus germans, La Pantera Rosa i Il Gattopardo.

En aquest episodi d'Entre Notes i Mones a Ona Mediterrània, els amfitrions Santi Mongeau i Toni Ramis conversen amb els integrants del Projecte Jansky, Jaume Reus i Laia Malo, a més del guitarrista Àlex. L'episodi destaca per una forta crítica als pressupostos institucionals que afecten la identitat balear i la cultura local, denunciant la precarietat cultural i el poc reconeixement de les dones creadores. Els artistes interpreten temes en directe, explorant la fusió entre ritme i vers, mentre debaten sobre la dificultat de tocar en hotels i espais públics sense convertir l'art en un simple objecte decoratiu. Es reivindica la música com a eina de cohesió social més enllà de la polarització política actual, fent una crida a la participació activa dels oients per donar suport a l'escena local i la música experimental.

L’episodi gira al voltant de l’edatisme com a discriminació per raó d’edat, especialment envers les persones majors però també adults de més de 50 anys. Es descriu com un conjunt d’estereotips, actituds i pràctiques que consideren la gent gran una càrrega social i la redueixen a un col·lectiu homogeni. Es denuncia l’edatisme institucional en sanitat, banca i administració, la bretxa digital, la soledat no desitjada i l’expulsió prematura del mercat laboral. Les persones convidades, jubilades però molt actives, reivindiquen el talent desaprofitat de la gent gran i el seu paper clau en el voluntariat i les cures, alhora que expliquen experiències personal de menyspreu, tracte paternalista i invisibilització. Es subratlla la doble discriminació de les dones majors, sotmeses alhora a masclisme i edatisme, i es contraposa amb la crisi d’identitat de molts homes quan perden el rol de “cap” en jubilar-se. Conceptes com les quatre edats (cronològica, biològica, mental i social) i la resiliència serveixen per proposar una vellesa activa, present i reivindicativa. En la segona part, Pep Traverso presenta tres llibres d’Enzo Traverso: un assaig recent sobre Gaza i Israel, Dialèctica de l’irracionalisme –introducció al clàssic de Lukács La destrucció de la raó– i Melancolia d’esquerra, sobre la tradició revolucionària i la memòria dels vençuts. El programa tanca anunciant que el proper episodi tractarà el paper de les organitzacions internacionals i inclourà una nova píndola científica.

En aquest episodi de Es Jai de sa Barraqueta a l'emissora Ona Mediterrània, es debat profundament sobre la situació d'inestabilitat i la fragilitat econòmica dels pensionistes a les Illes Balears. Els convidats presenten una ambiciosa Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que busca establir un complement autonòmic perquè cap pensió estigui per sota del salari mínim. Durant l'entrevista cultural i social, s'analitza com la precarietat cultural i laboral del model turístic ha generat un pou de pobresa que afecta especialment les dones, amb un 65% de representació en les prestacions més baixes. El programa inclou el testimoni de l'activista basca Anna Mezo, qui comparteix l'experiència de lluita a Euskal Herria. Finalment, es fa una crida a la mobilització ciutadana per garantir una vellesa digna, denunciant que la manca de recursos és una qüestió de voluntat política i no de disponibilitat pressupostària a l'arxipèlag.

Transitant cap a un món millor! Programa d'anàlisi de la realitat per transitar amb propostes concretes cap a un món millor, més just, solidari i sostenible, que vol donar veu a persones i entitats que hi estan treballant. És important escoltar, conèixer el que es fa i el que es pot fer. Transita amb noltros i escolta'ns cada dijous d'11h a 12h a la 88.8FM. Amb Guillem Ramis i Margalida Rosselló.

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.

Totes les entrevistes del matinal d'Ona Mediterrània.

Actualitat i compromís social L'episodi del programa Bon Dia i Bona Vida, emès per Ona Mediterrània, abasta un ampli ventall de temes d'actualitat balear i anàlisi cultural. Els punts clau tractats inclouen: • Drets de les dones i lluita contra la violència masclista: Entrevista en profunditat amb la jurista i feminista Maria Durant, qui posa el focus en la consciència de generació, la crítica social a la precarietat cultural i els perills del negacionisme en la violència de gènere. • Cultura i creació experimental: La convidada Marta Barceló, destacada autora i dramaturga, parla sobre la importància de la gestió cultural i la professionalització del teatre d'autor a les Illes. • Identitat i llengua: El projecte del Correllengua Germanat, impulsat per joves per connectar els països catalans, i l'experiència migratòria de Maekor Mbenge, autor que reflexiona sobre la integració mitjançant l'aprenentatge del català. Seccions destacades del programa "Mai oblideu que bastarà una crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones tornin a ser qüestionats." — Maria Durant • Curiositats de la història: En Xisco Roger analitza el saqueig de les Balears pels Vàndals l'any 425 i la seva petjada (o absència) històrica. • Focus anticolonial: En Jaume Sastre dissecciona el concepte de borbonear i l'impacte polític de les memòries del rei emèrit. • Recomanacions literàries: La Miquela Serra presenta novetats editorials locals, com l'obra de Manuel Bugaroldes i treballs de la Nova Editorial Moll.

En aquest episodi de El Crepuscle, l'oceanògraf Biel Jordà analitza la complexa situació dels recursos hídrics a les Balears. Es discuteixen els límits de consum davant l'actual pressió turística i la viabilitat de les desaladores com a alternativa als aqüífers malmesos. El convidat destaca la funció ecològica irremplaçable de la Posidònia com a protectora natural de les nostres costes i embornal de carboni. Més enllà del tema hídric, Jordà reflexiona sobre la precarietat de la recerca científica a Espanya, la responsabilitat de les administracions en la gestió dels recursos naturals i l'auge de conductes negligents davant el canvi climàtic. Finalment, l'entrevista transiciona cap a una selecció musical inspirada en el llegat del Mediterrani, posant èmfasi en la identitat compartida dels pobles que habiten la nostra mar.

En aquest episodi de L’Illa Sense Calma a Ona Mediterrània, la presentadora Roser Amills cedeix el micròfon a tres joves de 17 anys per analitzar el panorama cultural de Mallorca des d'una perspectiva generacional. Les convidades reflexionen sobre la seva identitat, defensant que la seva edat no és un obstacle per tenir un criteri artístic sòlid i diferenciat. El debat aborda temes com la precarietat cultural, la falta d'espais per a la música en directe i la influència de les xarxes socials en la descoberta de nous talents. També s'analitza l'escena musical urbana, posant el focus en la crítica als continguts masclistes i la necessitat de promocionar artistes que connectin realment amb les inquietuds juvenils. A través del contestador simptomàtic, s'escolten veus professionals que reclamen més xarxa i suport institucional per als creadors locals. L'episodi conclou amb propostes imaginatives de les joves, com la creació de centres culturals autogestionats i festivals especialitzats que defugin els estàndards comercials.

L'episodi de FutbolXat a Ona Mediterrània compta amb la presència de Xavi Ginesta per analitzar la mercantilització del futbol europeu. Es debat com clubs històrics com el FC Barcelona, basats en l'estructura d'associació de socis, lluiten per no perdre la seva identitat davant un mercat dominat per clubs estat i fons d'inversió. Es destaca la tensió entre el model competitiu americà aplicat al futbol europeu i la tradició cultural dels clubs locals. A més, s'aborda el repartiment desigual dels drets televisius a Europa, amb un èmfasi especial en l'avantatge competitiu de la Premier League i les mancances de La Lliga. Finalment, els col·laboradors analitzen l'actualitat del RCD Mallorca, criticant la falta de concentració en defensa i l'estratègia esportiva del club, tot emmarcat en la necessitat de trobar un equilibri entre la gestió empresarial i la connexió amb la massa social local.